LLITEM PEL NOSTRE MEDITERRANI, LLUITEM PEL NOSTRE MON (PART 1ª)

No es tracte de ser alarmista ni apocalíptic, però sí que es tracte de que siguem coherents i responsables. Des de fa molts anys que homes i dones d’arreu el planeta han estat lluitant contra els poders econòmics mundials, que per tal d’augmentar i multiplicar infinitament els seus guanys, han estat arrasant a l’igual que una plaga de llagostes, el nostre estimat planeta.

Boscos, mars i oceans, les entranyes mateixes de la terra..., han estat i estan sent destruïts i enverinats, com a resultat de l’explotació incontrolada i desmesurada, en una boja carrera de destrucció.

No es gens bo aquest alarmisme que sac seixa actualment la nostre societat. No es bo, per què l’energia que estem generant amb aquest alarmisme també es molt perillosa. Però malauradament, a la nostra societat, si no es fan les coses d’aquesta forma no reaccionem. Es trist però es així. I ara toca cridar ben alt per fer reaccionar al mon sencer, això si, començant des de la base, des de el més proper a tots nosaltres, els nostres municipis.

El mar Mediterrani, aquest mar que tenim tan proper a nosaltres, aquest mar que dia rere dia ens fa partícips dels seus tresors. Un mar que mati rere mati, i vespre rere vespre, ens ofereix junt amb l’estimat Sol un espectacle inigualable, que ens mou sentiments molt endins als nostres cors. Es un mar que ens està demanant ajut a crits!

Perquè després de oferir nos tant de goig i felicitat, l’omplim de deixalles, de porqueria provenint de les nostres ciutats, dels nostres pobles, dels vaixells que criminalment fan neteja dels seus dipòsits i aboquen el petroli a les seves aigües. Unes aigües verdes, blaves i transparentes, que es converteixen en opaques i negres...

Hem de pressionar fins al límit els nostres governs locals, autonòmics i de país, hem de pressionar a la UE i a l’ONU, perquè prenguin les decisions i les accions que calgui, per fer del nostre estimat planeta, un lloc habitable, formós i net, lliure de contaminació i deixalles. Vull un planeta que sigui una herència per als nostres fills, per els nostres nets i per els fills dels nostres nets..., amb riquesa, amb boscos i amb mars i rius d’aigües netes, amb una terra exuberant i viva. No vull deixar-los un planeta enverinat i malmès.

.

Molt aviat us faré arribar una segona part del article...

ONU - L'EXEMPLE DEL QUE NO HA DE SER

Es molt bo que hagi una organització que aplegui al seu si més d’un vuitanta per cent dels estats del mon, i això es quelcom que existeix en aquests moments. El que ja no es tan bo, es que es converteixi en un estament burocràtic que sols serveix per què els països que hi pertanyen lluitin per els seus interessos personalistes, i que molts dels milers de funcionaris que hi treballen per l’ONU sols cerquin el seu benefici propi, ja sigui econòmic, social o polític... Hem de tornar a recuperar l’esperit d’aquesta Organització...

Comencem per lo antidemocràtic del seu sistema intern. Existeix un Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que es el “encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre les nacions del mon”. Aquest Consell esta format per 15 nacions, cinc de les quals son permanents i amb dret a vetar qualsevol resolució de l’Assemblea General. A més a més aquestes cinc nacions son les úniques que tenen dret a posseir armes nuclears. Son els Estats Units, el Regne Unit, França, Rússia i la República Popular Xinesa.

Fixeu-vos també que tres d’aquestes nacions, Estats Units, Rússia i Xina violen sistemàtica i reiteradament, de forma directa o indirecta els Drets Humans de persones i de països.

I parlant dels Drets Humans, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar a l’any 1948 una Declaració Universal dels Drets Humans, que curiosament no es vinculant per els Estats. Això no es seriós per a una Organització d’aquest caire.

Els Cascos Blaus son els integrants dels cossos especials de l’ONU i participen en comeses internacionals per mandat directe del Consell de Seguretat. Fan una molt bona tasca en favor de la pau al mon, ara bé, no sempre ho fan com hauria de ser. Darrerament ens hem assabentat de molts abusos arreu del mon per part d’aquests soldats (molts dels quals han estat posteriorment silenciats), i això s’ha de controlar i eradicar totalment. D’altre banda, i això ja es un problema de comandament, de vegades la seva passivitat ha permès violacions flagrants dels drets humans i genocidis (p.e. el conflicte de l’antiga Iugoslàvia, entre d’altres).

Tanmateix, el cos diplomàtic i de funcionaris d’aquesta macro organització, ha demostrat repetidament (quan ha sortit a la llum gràcies als mitjans de comunicació) que existeix al seu si molta corrupció. Els assetjaments sexuals que pateixen les seves funcionàries, i que ràpidament queden tapats per les mateixes autoritats, l’espionatge intern, els negocis fraudulents, la utilització d’informació privilegiada, etc.)

To això i molt més ens ha de fer reflexionar i pensar que pot ser cal que agafem l’escombra i el drap de la pols (o quelcom més contundent), per començar a netejar les nostres institucions d’alt nivell, i aconseguim una ONU realment democràtica i que vetlli per la pau mundial, sense basar-se en interessos personals, econòmics i polítics. Simplement basant-se a les persones i el seu benestar.

FEDERALISME I DEMOCRÀCIA

La jove democràcia espanyola es troba en un procés constant de desenvolupament, el qual no pot aturar se, ja que forma part del creixement i supervivència de la mateixa societat.

L’estat espanyol, si no vol tornar enrere en aquest procés evolutiu de la societat civil i política (fins a punts perillosos per la mateixa democràcia), ha de canviar. I aquest canvi ens ha de portar cap el federalisme.

Un federalisme asimètric, ja que donat la existència de multi cultures arreu de l’estat espanyol, amb clares diferències identitàries i de llengua, aquestes s’han de reconèixer.

S’ha d’acabar amb el cafè per a tot hom, un invent aplicat a la constitució de l’estat de les autonomies, i que en cap moment es reflex de la realitat pluri-cultural de l’estat espanyol.

Europa evoluciona i s’ha convertit en una Confederació de Nacions. Doncs seguim amb el mateix tarannà i anem cap a un federalisme progressista i participatiu a l’estat espanyol.

A l’hora, la nostra democràcia ha de seguir avançant cap a una democràcia participativa, substituint l’actual democràcia representativa.

Perquè els ciutadans i ciutadanes han de tenir una major participació a la presa de decisions polítiques (que les habitualment concedides a la democràcia representativa). S’ha d’ensenyar a la ciutadania a associar-se i a organitzar-se per poder exercir una influencia directa sobre les decisions públiques. D’aquesta manera el sistema podrà oferir a la ciutadania la possibilitat de participar a decisions orientades a aconseguir una economia socialment justa i molt mes humana.

L’administració ha de facilitar als ciutadans i ciutadanes les eines democràtiques necessàries per poder desenvolupar i exercir amb totes les garanties la democràcia participativa (àgores i foros d’opinió, consells de barri i consells de ciutat, consells sectorials de diferents àmbits socials, etc.)

D’aquesta manera la nostra societat funcionarà com una xarxa que inter-relacionarà el govern amb la ciutadania.

Més endavant, quan la democràcia participativa i federal porti un bon temps funcionant, ja en parlarem de si fem possible una democràcia directa...