diumenge, 29 de juny del 2008

RECORDANT VELLS TEMPS / RECORDANDO VIEJOS TIEMPOS


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Un grup “d’intel·lectuals” ha publicat un manifest en el qual demanen que es defensi (?) i es prioritzi la llengua castellana davant l’amenaça (?) de la resta de llengües cooficials a l’estat espanyol. Veure per creure!

Senyors i senyores d’aquest grup “d’intel·lectuals”, per sort vostès no representen la majoria a l’estat espanyol, i de ben segur que d’altres que ara els recolzen, canviarien d’opinió tan aviat deixessin d’escoltar les mentides i manipulacions que gent com vostès difonen.

Conec persones que procedeixen de diversos indrets de l’estat i que fa anys que viuen a Catalunya, i que quan viatgen als seus pobles i ciutats de procedència es queden realment atònits en escoltar els comentaris que es fan dels catalans i de la persecució del castellà a Catalunya. Quan els hi expliquen als seus familiars i amics la realitat que ells viuen a la nostra terra (que ara també la consideren seva), es queden bocabadats i no entenen res...

S’han assabentat vostès de que a les proves de selectivitat que s’han fet a Catalunya, la nota mitja del castellà ha estat de 6,25 i la de català 5,52...? Si hi a quelcom que pot ser s’ha de posar d’entredit és el sistema educatiu, però no la nomenada immersió lingüística. Jo n’estic molt orgullós de que les meves filles parlin diversos idiomes (català, castellà, anglès i el que calgui) i crec que això les enriqueix cultural i personalment, alhora que les permet estar més preparades i ser molt més autònomes per elles mateixes.

Senyors i senyores “intel·lectuals” que han subscrit aquest manifest, què pot ser recorden vells temps? Targeta Vermella... i expulsió!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Un grupo de “intelectuales” ha publicado un manifiesto en el cual piden que se defienda (¿) y se priorice la lengua castellana ante la amenaza (¿) del resto de lenguas cooficiales del estado español. ¡Ver para creer!

Señores y señoras de este grupo de “intelectuales”, por suerte ustedes no representan la mayoría en el estado español, y estoy convencido de que otros que ahora les apoyan, cambiarían de opinión en cuanto dejasen de escuchar la mentiras y manipulaciones que gente como ustedes difunden.

Conozco a personas que proceden de diversos puntos del estado y que hace años que viven en Catalunya, y que cuando viajan a sus pueblos y ciudades de procedencia se quedan realmente atónitos al escuchar los comentarios que se hacen de los catalanes y de la persecución del castellano en Catalunya. Cuando explican a sus familiares y amigos la realidad que ellos viven en nuestra tierra (que ahora también la consideran suya), sorprendidos, no entienden nada…

¿Se han enterado ustedes de que en las pruebas de selectividad que se han realizado en Catalunya, la nota media de castellano ha sido de 6,25 y la de catalán 5,52? Si hay algo que tal vez deba ponerse en entredicho es el sistema educativo, pero no a la inmersión lingüística. Yo estoy muy orgulloso de que mis hijas hablen varios idiomas (catalán, castellano, inglés y lo que haga falta) y creo que ello las enriquece cultural y personalmente, a la vez que les permite estar más preparadas y ser mucho más autónomas por ellas mismas.

Señores y señoras “intelectuales” que han escrito este manifiesto, ¿que tal vez recuerdan viejos tiempos? ¡Tarjeta Roja… y expulsión!

dijous, 19 de juny del 2008

SUSPENS A EUROPA / SUSPENSO A EUROPA

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Realment trist…, l’Eurocambra aprova fins a 18 mesos la detenció dels “sense papers”. La dreta conservadora guanya a una esquerra dividida, amb el suport a la directiva per part de la delegació espanyola, a excepció de Josep Borrell, Raimon Obiols i Martí Grau. Cada cop més, els sense papers deixen de tenir drets..., sembla ser que no son persones que mereixin cap mena de consideració, i se’ls tractarà com a delinqüents, sense cap més altre delicte que el de voler trobar una vida millor per a ells/es i les seves famílies.

Ens queixem de països que violen flagrantment els drets humans de les persones, i què fem a Europa? Com podem dir res en contra d’EEUU per Guantànamo? Com podem dir res a la Xina pel Tibet i els drets de la pròpia població xinesa? Com podem dir res contra les dictadures que hi arreu del mon? Quina barra que tenim els europeus!

Lluitem contra la delinqüència, sigui quina sigui la procedència i la raça del delinqüent... Lluitem pels drets humans de tothom i no tan sols d’uns quants... Lluitem pels essers humans i no per les maquinàries econòmiques que fan que països com el nostre s’enriqueixin amb d’altres països, com poden ser els de procedència d’aquests immigrants “il·legals”. Per què no, els països rics i desenvolupats, s’encarreguen de que arreu del mon s’estengui la societat del benestar? Jo crec que seria la millor manera d’evitar que la gent s’hagués de buscar la vida fora dels seus països. Però hi a massa interessos creats, polítics i econòmics... No interessa fer ho perquè la solidaritat tan sols existeix de paraula i no de fets reals...

La solució és tancar i privar de la llibertat a les persones. Vergonyós! De vegades penso que anem cap enrere com els crancs. Però encara m’esparvera molt més veure que governs socialistes i progressistes recolzen aquestes mesures. Cada cop menys em sento representat a Europa ni en lloc! Pensava que la Unió Europea ens faria avançar positivament en moltes direccions, però me’n adono de que s’està convertint en tot allò que he denunciat més d’un cop de la mateixa ONU...

Què es tracte d’una manera més de que la ciutadania mantinguem econòmicament el negoci internacional, mundial, d’uns quants interessos polítics i econòmics? Suspens a Europa!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Realmente triste..., la eurocámara aprueba hasta 18 meses la detención de l@s “sin papeles”. La derecha conservadora gana a una izquierda dividida, con el apoyo a la directiva por parte de la delegación española, a excepción de Josep Borrell, Raimon Obiols y Martí Grau. Cada vez más, l@s sin papeles dejan de tener derechos…, parece ser que no son personas que merezcan ningún tipo de consideración, y se l@s trata como delincuentes, sin otro delito que el de querer encontrar una vida mejor para ell@s y sus familias.

Nos quejamos de los países que violan flagrantemente los derechos humanos de las personas, ¿y qué hacemos en Europa? ¿Cómo podemos decir nada en contra de EEUU por Guantánamo? ¿Cómo podemos decir nada a China por el Tíbet y los derechos de la propia población china? ¿Cómo podemos decir nada contra las dictaduras que existen en todo el mundo? ¡Que desfachatez tenemos los europeos!

Luchemos contra la delincuencia, sea cual sea la procedencia y la raza del delincuente… Luchemos por los derechos humanos de todos y no tan sólo de unos cuantos… Luchemos por los seres humanos, y no por las maquinarias económicas que hacen que países como el nuestro se enriquezcan con países, como pueden ser los de procedencia de estos inmigrantes “ilegales”. ¿Por qué no, los países ricos y desarrollados, se encargan de que la sociedad del bienestar se extienda por todo el mundo? Yo creo que sería la mejor forma de evitar que la gente se tenga que buscar la vida fuera de sus países. Pero existen demasiados intereses creados, políticos y económicos… No interesa hacerlo, porque la solidaridad sólo existe de palabra en vez de con hechos reales…

La solución es encerrar y privar de la libertad a las personas. ¡Vergonzoso! A veces pienso que vamos hacia atrás como los cangrejos. Per me asusta todavía más ver cómo los gobiernos socialistas y progresistas apoyan estas medidas. ¡Cada vez me siento menos representado en Europa ni en ningún lugar! Creía que la Unión Europea nos haría avanzar positivamente en muchas direcciones, pero me doy cuenta que se está convirtiendo en todo aquello que he denunciado más de una vez de la misma ONU…

¿Qué se trata de un medio más de que la ciudadanía mantengamos económicamente el negocio internacional, mundial, de unos cuantos intereses políticos y económicos? ¡Suspenso a Europa!

divendres, 13 de juny del 2008

ZAPATERO, CREDIBILITAT ZERO / ZAPATERO, CREDIBILIDAD CERO


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Us faig còpia de l’article escrit a l’editorial del diari El Punt (13.06.08)

Abans de passar a l’escrit de l’article, vull fer una reflexió en veu alta:
Per què aquest entestament del govern socialista a fer-ho cada cop més fàcil a la dreta? Estic convençut de que hi a gent molt vàlida a l’esquerre política capaç de aportar solucions reals, i d’aquesta manera aconseguir la veritable societat del benestar. Evidentment per a tots i per a totes, i no tan sols per a un@s quant@s.

“El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha amagat l'ou un altre cop. Quan va ser investit president va prometre que el 8 de juny faria públiques les balances fiscals, i ara, sense cap justificació creïble, ho retarda al 15 de juliol.

No és el primer cop que el cap de l'executiu espanyol diu una cosa per una altra sense immutar-se. Va afirmar que respectaria l'Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya, però no es va estar de fer un pacte a la baixa amb Convergència, i va acabar de llimar les arestes de l'Estatut passant-li el ribot constitucional. Ni tan sols va complir els pactes no escrits amb la formació nacionalista, a la qual va utilitzar com a aliada circumstancial per salvar els mobles de la legislatura.

El rellotge polític de Zapatero no funciona al mateix compàs que el de Catalunya: es va equivocar en la data d'arribada del tren d'alta velocitat a Barcelona i en la de cessió de la gestió del castell de Montjuïc a l'Ajuntament de Barcelona. La llista d'incompliments és encara més llarga, per esmentar-ne dos de flagrants: el traspàs de rodalies arriba amb retard –no podia ser d'una altra manera tractant-se del ferrocarril...– i, finalment, els papers de Salamanca no acaben de moure's de l'arxiu.

Zapatero eludeix el compliment dels compromisos –això sí, no li fa recança fer promeses–, cosa que el porta, finalment, a negar la realitat. Ha fet esborrar del vocabulari del seu gabinet la paraula crisi, substituïda per eufemismes com ara desacceleració accelerada. Tots els indicadors demostren que estem immersos en una situació econòmica molt complicada, produïda en bona part per causes exògenes però que s'incrementa per l'excessiu pes que ha tingut el sector del totxo en l'economia espanyola. Negar la realitat allunya els polítics dels ciutadans i mina la seva credibilitat. A hores d'ara es fa molt difícil confiar en Zapatero. Credibilitat zero.”

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Os incluyo una copia del artículo escrito en la editorial del diario El Punt 13.06.08)

Antes de pasar al texto del artículo, quiero hacer una reflexión en voz alta:
¿Por qué este empecinamiento del gobierno socialista a ponérselo cada vez más fácil a la derecha? Estoy convencido de que hay gente muy válida en la izquierda política capaz de aportar soluciones reales, y de esta forma conseguir la verdadera sociedad del bienestar. Evidentemente para todos y para todas, no tan sólo un@s cuant@s.

“El presidente del gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, ha incumplido una vez más. Cuando fue investido presidente prometió que el 8 de junio haría públicas las balanzas fiscales, y ahora, sin ninguna justificación creíble, lo retrasa al 15 de julio.

No es la primera vez que el jefe del ejecutivo español dice una cosa por otra sin inmutarse. Afirmo que respetaría el Estatut que aprobase el Parlamento de Catalunya, pero no se corto un pelo para hacer un pacto a la baja con Convergencia, y acabo de limar las aristas del Estatut pasándole el cepillo constitucional. Ni tan siquiera cumplió los pactos no escritos con la formación nacionalista, a la cual utilizó como aliada circunstancial para salvar los muebles de la legislatura.

El reloj político de Zapatero no funciona al mismo compás que el de Catalunya: se equivocó con la fecha de la llegada del tren de alta velocidad a Barcelona y en la cesión de la gestión del castillo de Montjuïc al Ayuntamiento de Barcelona. La lista de incumplimientos es aún más larga, para mencionar dos flagrantes: el traspaso de cercanías llega con retraso –no podía ser de otra forma tratándose del ferrocarril…- y, finalmente, los papeles de Salamanca no acaban de moverse del archivo.

Zapatero elude el cumplimiento de los compromisos –eso sí, no tiene inconveniente alguno en hacer promesas-, algo que le lleva, finalmente, a negar la realidad. Ha hecho borrar del vocabulario de su gabinete la palabra crisis, sustituida por eufemismos como desaceleración acelerada. Todos los indicadores demuestran que estamos inmersos en una situación económica muy complicada, generada en buena parte por causas exógenas pero que se incrementa por el excesivo peso que ha tenido el sector del tocho en la economía española. Negar la realidad aleja a los políticos de los ciudadanos y mina su credibilidad. En estos momentos es muy difícil confiar en Zapatero. Credibilidad cero.”

dimecres, 11 de juny del 2008

ON ÉS LA SOCIETAT DEL BENESTAR? / ¿DÓNDE ESTÁ LA SOCIEDAD DEL BIENESTAR?


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Hi a quelcom que no funciona bé. Per què cada vegada més, els treballadors per compte aliena i els petits empresaris (molts d’ells treballadors de a peu que un bon dia van decidir muntar la seva petita empresa), veuen com el seu poder adquisitiu minva dia rere dia, i s’engrandeix cada cop més la diferència entre la classe mitjana i la classe alta?

Aquesta diferència no és deguda a que la classe alta hagi baixat de nivell, si no que la mitjana ha baixat perillosament, de vegades fins i tot fregant el llindar de la pobresa. Senyors i senyores governants se’n adonen de que si els nostre joves decidissin emancipar-se i marxar de casa, el nombre de ciutadans i de ciutadanes que fregarien o fins i tot estarien al llindar de la pobresa seria d’escàndol?

Per què es va permetre el desgavell de la bombolla immobiliària? L’economia del país es podria haver mogut i potenciat d’altre manera, però això era el més fàcil, oi que sí? Aprofitem el vent que bufa fort i a favor (sobre tot per part dels especuladors i dels que fan diner fàcil a costa dels treballadors, és a dir els bancs que s’enriqueixen d’una manera indecent) i no pensem quan el vent ja no bufi, aprofitem el moment... Un govern ha de pensar en clau de futur, i desenvolupar els seus plans econòmics de país i de desenvolupament de la societat global del benestar amb previsió del que tots els experts ja deien fa anys.

I ara què? A qui li toca rebre és als de sempre..., els treballadors i les treballadores que no saben com arribar a final de mes. Hipoteques milionàries que any rere any es veuen encarides per la pujada irracional de l’Euribor. Els productes bàsics que abans eren assequibles a tothom, deixen de ser-ho i els seus preus es posen pels núvols. La manipulació del preu del petroli i sobre tot les taxes i impostos que venen d’Europa fan que es desfermin vagues arreu del país. I els salaris? Doncs cada cop més allunyats de la realitat del mercat i del IPC.


Senyors i senyores governants, que pot ser els haig de recordar que el govern que hi a es socialista? Perquè la veritat sigui dita sembla que ho hagin oblidat... Ja ho sé, que tot això venia d’abans que vostès governessin, però ja en porten uns quants anys fent-ho i no veig cap millora, es més sembla ser que cada cop anem a pitjor i els ciutadans i ciutadanes cada vegada estem més escanyats...

Oblidem els cops d’efecte com els famosos 400 € (que sols enlluernen a uns quans) i posin mans a l’obra que ja no hi podem aguantar més.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hay algo que no funciona bien. ¿Porque cada vez más, los trabajadores por cuenta ajena y los pequeños empresarios (muchos de ellos trabajadores de a pie que un buen día decidieron montar su pequeña empresa), ven como su poder adquisitivo desciende día tras día, y se hace cada vez más grande la diferencia entre la clase media y la clase trabajadora?

Esta diferencia no es debida a que la clase alta haya bajado de nivel, si no que la mediana ha bajado peligrosamente, a veces incluso rozando el linde de la pobreza. Señores y señoras gobernantes ¿se dan cuenta de que si nuestros jóvenes decidiesen emanciparse e irse de casa, el número de ciudadanos i de ciudadanas que rozarían o incluso se encontrarían en el linde de la pobreza sería de escándalo?

¿Por qué se permitió todo el lío de la burbuja inmobiliaria? La economía del país se podría haber movido y potenciado de otra forma, pero aquello era lo más fácil, ¿verdad que sí? Aprovechemos el viento que sopla fuerte y a favor (sobre todo para los especuladores i para los que hacen dinero fácil a costa de los trabajadores, es decir los bancos que se enriquecen de una manera indecente), y no pensemos en cuando el viento deje de soplar, aprovechemos el momento… Un gobierno debe pensar en clave de futuro, y desarrollar sus planes económicos de país y de desarrollo de la sociedad global del bienestar en previsión de lo que todos los expertos ya preveían hace años.

Y ahora ¿qué? A quien le toca recibir son los de siempre…, los trabajadores y las trabajadoras que no saben cómo llegar a final de mes. Hipotecas que año tras año se ven encarecidas por la subida irracional del euribor. Los productos básicos que antes eran asequibles a todos, dejan de serlo y sus precios se ponen por las nubes. La manipulación del precio del petróleo y sobre todo las tasas e impuestos que vienen de Europa hacen que estallen huelgas en todo el país. ¿Y los salarios? Pues cada vez más lejos de la realidad del mercado i del IPC.

Señores y señoras gobernantes, ¿que tal vez debo recordarles que el gobierno que hay es socialista? Porque la verdad sea dicha, parece ser que lo hayan olvidado… Ya sé que todo esto viene de antes a que ustedes gobernasen, pero ya llevan unos cuantos años haciéndolo y no veo ninguna mejora, es más parece ser que cada vez vamos a peor, y los ciudadanos y las ciudadanas estamos cada vez más ahogados…

Olvidemos los golpes de efecto como los famosos 400 € (que tan sólo engañan a unos cuantos) y pónganse manos a la obra que ya no podemos aguantar más.

divendres, 6 de juny del 2008

ADEU A LES BOMBES PENJOLL / ADIOS A LAS BOMBAS RACIMO


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El dia 30 de maig, els 109 governs presents a la Conferència Diplomàtica de Dublín van aprovar per consens el text d’un Tractat de prohibició de les bombes penjoll. És el text que reclamava la societat civil i a partir de la seva entrada en vigor quedaran prohibides totes les bombes penjoll.

El text aprovat supera totes les expectatives de la societat civil. És un text sense excepcions, que prohibeix tots els tipus de bombes penjoll (bombes de dispersió). No tindrà retards ja que no s’ha acceptat cap període de transició. El Tractat s’obrirà a la signatura dels Estats a Oslo, els dies 2 i 3 de desembre, i entrarà en vigor quan 30 països l’hagin signat i ratificat. Això, de ben segur que succeirà molt aviat si es te en compte l’immens recolzament que ha obtingut.

El cap de la delegació espanyola ha intervingut a la sessió plenària per expressar el recolzament del Govern espanyol al text (Felicitats i Mercès!). Seria molt bo que també fos un dels 30 primers que signin el Tractat a Oslo.

Des de avui ja es pot afirmar que es molt difícil o impossible que aquest tipus d’arma es torni a utilitzar: els països que recolzin el Tractat i el signin, perquè aquest s’ho prohibeix; i els que quedin fora, per la condemna moral que això comportaria.

Contingut extret de la pàgina web de Greenpeace:
http://www.greenpeace.org/espana/news/los-109-gobiernos-presentes-en

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El día 30 de mayo, los 109 Gobiernos presentes en la Conferencia Diplomática de Dublín aprobaron por consenso el texto de un Tratado de prohibición de las bombas de racimo. Es el texto que reclamaba la sociedad civil y a partir de su entrada en vigor quedarán prohibidas todas las bombas de racimo.

El texto aprobado supera todas las expectativas de la sociedad civil. Es un texto sin excepciones, que prohíbe todos los tipos de bombas de racimo (bombas de dispersión). No tendrá retrasos pues no se han aceptado periodos de transición. El Tratado se abrirá a la firma de los Estados en Oslo, los días 2 y 3 de diciembre, y entrará en vigor en cuanto 30 países lo hayan firmado y ratificado. Esto puede suceder muy pronto si se tiene en cuenta el inmenso respaldo que ha recibido.

El jefe de la delegación española ha intervenido en la sesión plenaria para expresar el respaldo del Gobierno español al texto (¡Felicidades y Gracias!). Seria muy bueno que también fuese uno de los 30 primeros en firmar el Tratado en Oslo.

Desde hoy ya se puede afirmar que es muy difícil o imposible que este tipo de arma vuelva a utilizarse: los países que apoyen el Tratado y lo firmen, porque éste se lo prohíbe; y los que queden fuera, por la condena moral que ello comportaría.

Contenido extraído de la página web de Greenpeace:
http://www.greenpeace.org/espana/news/los-109-gobiernos-presentes-en

dijous, 5 de juny del 2008

05.06.08 DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT / DIA MUNDIAL DEL MEDIO AMBIENTE


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
La Unión, Greenpeace i Central Musical han creat la plataforma http://www.miramasalla.org/, volent conscienciar a la societat sobre l’ús racional de l’energia i dels recursos naturals mitjançant un audiovisual en el Dia Mundial del Medi Ambient.

Vegeu l’audiovisual:
http://www.miramasalla.org/


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
La Unión, Greenpeace y Central Musical crean la plataforma http://www.miramasalla.org/, queriendo concienciar a la sociedad sobre el uso racional de la energía y los recursos naturales mediante un audiovisual en el Día Mundial del Medio Ambiente.

Ved el audiovisual:
http://www.miramasalla.org/

diumenge, 1 de juny del 2008

PINEDA DE MAR – EL PRAT: EL CANVI A CPC ES CONSOLIDA



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ahir va tenir lloc a El Prat de Llobregat la IX Convenció de Ciutadans pel Canvi. Amb el lema, Fes el Canvi, els socis i sòcies de CpC van culminar la transformació interna que va començar a gestar-se a la Convenció de Pineda de Mar (2007).

Amb la benvinguda que ens va fer a l’obertura de la Convenció l’Alcalde del Prat de Llobregat en Lluis Tejedor (ICV), els ciutadans i ciutadanes pel canvi vàrem endegar una jornada intensa i entranyable. Us dic entranyable, perquè un altre cop va ser entre nosaltres el President Maragall, qui juntament amb el Martín Curletto representaran a les Coordinadores de CpC a tots els socis i a totes les sòcies no adscrits.

La presentació de les quatre àrees/campanyes d’Acció Política (Federalisme, Llei Electoral, Mon Local - Tu Decideixes, i Renda Bàsica), l’elecció de la nova Junta Rectora i la presidència, i els canvis d’imatge, de logo i de la pàgina web ( http://www.pelcanvi.cat/ ), van ocupar la major part del nostre temps.

Carme Valls (reelegida com a Presidenta de Ciutadans pel Canvi), Carme Mas, Antoni Comín, David Elvira, Mariano López, Rafa Martín i Mateu Piñol, conformen la nova Junta Rectora. Els socis i les sòcies ja hem fet saber la nostra voluntat per els propers dos anys. Moltes Felicitats a tots/es set!

A la tarda, i després del dinar, vàrem gaudir de la presència i el suport de companys i companyes representants dels sindicats, i també de membres i diputats/des de ICV. La cloenda va ser per part de la Consellera de Justícia Montserrat Tura, en qui el President Montilla va delegar, i la qual va tenir un discurs ple de força, determinació, i encoratjament cap a la nostra Associació.

CpC, és mes viu que mai!


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Ayer tuvo lugar en El Prat de Llobregat la IX Convención de Ciutadans pel Canvi. Bajo el lema, Haz el Cambio, los socios y socias de CpC culminaron la transformación interna que comenzó a gestarse en la Convención de Pineda de Mar (2007).

Con la bienvenida que nos ofreció en la obertura de la Convención, el Alcalde del Prat de Llobregat Lluis Tejedor (ICV), los ciudadanos y ciudadanas por el cambio comenzamos una jornada intensa y entrañable. Os digo entrañable, porque una vez más estuvo entre nosotros el Presidente Maragall, quien juntamente con Martín Curletto representará en las coordinadoras de CpC a todos los socios y a todas la socias no adscritos.

La presentación de las cuatro áreas / campañas de Acción Política (Federalismo, Ley Electoral, Mundo Local – Tú Decides, y Renta Básica), la elección de la nueva Junta Rectora y la presidencia, y los cambios de imagen, de logo y de la página web (http://www.pelcanvi.cat/ ), ocuparon la mayor parte de nuestro tiempo.

Carme Valls (reelegida como Presidenta de Ciutadans pel Canvi), Carme Mas, Antoni Comín, David Elvira, Mariano López, Rafa Martín y Mateu Piñol, forman la nueva Junta Rectora. Los socios y las socias ya hemos dado a conocer nuestra voluntad para los próximos dos años... ¡Muchas Felicidades a los / las siete!

Por la tarde, después de la comida, contamos con la presencia y el soporte por parte de compañeros y compañeras de los sindicatos, y también de miembros y diputados/as de ICV. El cierre lo llevó a cabo la Consellera de Justicia Montserrat Tura, en quien delegó el Presidente Montilla, y que realizó un discurso lleno de fuerza, determinación y ánimos hacia nuestra Asociación.

¡CpC está más vivo que nunca!