dimarts, 26 d’abril del 2011

QUAN UNS MAL PARITS ACTUEN EN NOM DE LA JUSTÍCIA I LA POR... / CUANDO UNOS MAL NACIDOS ACTUAN EN NOMBRE DE LA JUSTICIA Y EL MIEDO...



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
No fem més que parlar de la Xina, de Rusia, dels països àrabs... Parlem de molts indrets d’arreu del mon on es violen els drets humans i les llibertats...

Ara bé, què passa amb Estats Units i el Centre de Detenció de Guantánamo? I d’altres que hi ha per tot el mon? Tots sabem, i també ens podem imaginar, el que passa en aquests centres de reclusió al·legals... Una violació sistemàtica i flagrant dels drets humans. Tortures i assassinats comesos en nom de la justícia i el mon lliure, aprofitant-se de la por de la gent. Governants i comandaments d’agències secretes i estatals amb les mans plenes de sang innocent...

Dos dies desprès de l’ 11-S, el Congrés dels Estats Units d’Amèrica va autoritzar al criminal George W. Bush, a utilitzar la força contra nacions, organitzacions i persones, que a criteri seu estiguessin relacionats amb el terrorisme present i “futur”.

Aleshores en Bush va autoritzar a una organització criminal nomenada CIA a instal·lar centres de detenció secrets fora del territori dels Estats Units. Al novembre de 2001, George W. Bush va signar una ordre executiva en matèria militar sobre detenció, tractament i enjudiciament de certs estrangers en la guerra contra el terrorisme. D’aquesta manera es podia tenir a ciutadans no nord-americans sota custòdia indefinida sense càrrecs. Hi ha persones innocents que s’han passat anys presoners i torturats, fins i tot assassinats pel simple fet de ser d’una raça o d’una nacionalitat determinades.

Senyor Obama on és aquell tarannà de quan va començar i que a molts ens va il·lusionar? Per què Guantánamo es encara obert? Per què la CIA segueix fent el que vol arreu del mon? Ja n’hi ha prou! Cal aturar totes aquestes salvatjades, perquè el tarannà que estan duent a terme no els diferencia en res d’aquells contra els que lluiten.

No a Guantánamo. No als centres de detenció secrets. Judici contra els criminals. En George W. Bush i els seus assassins han de pagar pel que han fet! Sí als Drets Humans!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
No hacemos más que hablar de China, de Rusia, de los países árabes... Hablamos de muchos lugares del mundo donde se violan los derechos humanos y las libertades...

Ahora bien, ¿qué sucede con los Estados Unidos y el Centro de Detención de Guantánamo? ¿Y otros que hay por todo el mundo? Todos sabemos, y también podemos imaginarnos, lo que sucede en estos centros de reclusión alegales... Una violación sistemática y flagrante de los derechos humanos. Torturas y asesinatos cometidos en nombre de la justicia y del mundo libre, aprovechándose del miedo de la gente. Gobernantes y mandos de agencias secretas y estatales con las manos llenas de sangre inocente...

Dos días después del 11-S, el Congreso de los Estados Unidos de América autorizó al criminal George W. Bush, a utilizar la fuerza contra naciones, organizaciones y personas, que a criterio suyo estuviesen relacionados con el terrorismo presente y “futuro”.

Entonces, Bush autorizó a una organización criminal llamada CIA a instalar centros de detención secretos fuera del territorio de los Estados Unidos. En Noviembre de 2001, George W. Bush firmó una orden ejecutiva en materia militar sobre detención, tratamiento y enjuiciamiento de ciertos extranjeros en la guerra contra el terrorismo. De esta forma se podía mantener a ciudadanos no norteamericanos bajo custodia indefinida sin cargos. Hay personas inocentes que han pasado años prisioneros y torturados, incluso asesinados por el simple hecho de ser de una raza o de una nacionalidad determinadas.

Señor Obama, ¿dónde está aquel talante de cuando empezó y que a muchos nos ilusionó? ¿Por qué está todavía abierto Guantánamo? ¿Por qué la CIA sigue haciendo lo que quiere en todo el mundo? ¡Basta ya! Hay que detener todas estas salvajadas, porque el talante que llevan a cabo no les diferencia en nada de aquellos contra los que luchan.

No a Guantánamo. No a los centros de detención secretos. Juicio contra los criminales. ¡George W. Bush y sus asesinos deben pagar lo que han hecho! ¡Sí a los Derechos Humanos!

diumenge, 10 d’abril del 2011

REVOLUCIÓ CIUTADANA PER L’ESTAT DEL BENESTAR / REVOLUCIÓN CIUDADANA POR EL ESTADO DEL BIENESTAR

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO): Desprès d’uns quants anys sumits a una crisi que van originar les entitats financeres i un desenfrenat capitalisme lliberal que ha especulat al seu antull amb la ciutadania, ens trobem com a colofó final, retalls en educació, retalls a la sanitat, retalls a totes les polítiques socials..., i un atur que creix amb un degoteig sense fi. Tot plegat per ajudar la recuperació de la riquesa per part del mateix capitalisme neoliberal que ens ha dut al punt on ara ens hi trobem.

Estem a punt de fer un pas enrere sense retorn. Estem a punt de perdre un munt fites i d’avanços socials aconseguits amb molts anys d’esforços i de lluita pels nostres drets. Estem a punt de convertir-nos en una societat en la qual si no disposes de diners i de recursos no ets res i tampoc tindràs cap oportunitat a la vida. Però ja els va bé, a menys oportunitats pels que tenen menys recursos, més possibilitats pels fills dels que disposen de tots els recursos (diners i poder).

Volen potenciar l’educació privada, la sanitat privada, i eliminar el màxim de polítiques socials per així disposar de prou diners per poder ajudar als bancs i a les empreses... Tot i què a pesar de prendre aquestes mesures restrictives segueix creixent el nombre d’aturats. A on son els diners?

Suposo que no els és fàcil recuperar-se prou com per poder recuperar l’antic ritme de vida. És a dir, el iot, l’avió privat, els cotxes i les cases de luxe, els comptes corrents a paradisos fiscals, les habitacions d’hotel de mil euros per nit, etc... Volen construir una societat en la que molts de nosaltres no hi tenim lloc. Corregeixo, sí que en tenim un lloc. Necessiten treballadors i treballadores que renunciïn a qualsevol dret que no sigui altre que treballar al preu que diguin i de la manera que diguin. Necessiten esclaus i res més. I a sobre volen fer que ens sentim culpables, dient que si no fem sacrificis s’ho trobaran les generacions futures...

Tant s’hi val el color del govern de torn, ja sigui de dretes o d’esquerres. No fan altre cosa que retre vassallatge al capitalisme. Els sindicats s’han convertit en una part més del sistema, s’han acomodat i han perdut força, per no dir la confiança de la ciutadania. Ens hi trobem sols i hem de retrobar el lideratge del poble pel poble. Cal una revolució, per suposat que pacífica, però revolució al cap i a la fi. Ens hem de revoltar i sortir al carrer, entitats, associacions, dones, homes, nens i nenes. Hem de fer-ho a tot arreu. Sense colors polítics, amb la ciutadania per senyera i amb un sol crit unànime: Revolució Ciutadana per l’Estat del Benestar!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

Después de unos cuantos años sumidos en una crisis que originaron las entidades financieras y un desenfrenado capitalismo liberal que ha especulado a su antojo con la ciudadanía, nos encontramos como colofón final, recortes en educación, recortes en sanidad, recortes en todas las políticas sociales..., y un paro que crece en un goteo sin fin. Todo ello para ayudar la recuperación de la riqueza por parte del mismo capitalismo neoliberal que nos ha llevado al punto en que ahora nos hallamos.

Estamos a punto de hacer un paso atrás sin retorno. Estamos a punto de perder un montón de hitos y avances sociales conseguidos durante muchos años de esfuerzos y de lucha por nuestros derechos. Estamos a punto de convertirnos en una sociedad en la cual si no dispones de dinero y de recursos no eres nada, y tampoco tendrás oportunidades en la vida. Pero ya les va bien, a menos oportunidades para los que tienen menos recursos, más posibilidades para los hijos de los que disponen de todos los recursos (dinero y poder).

Quieren potenciar la educación privada, la sanidad privada, y eliminar el máximo de políticas sociales para así poder disponer de suficiente dinero para poder ayudar a los bancos y a las empresas... Aunque a pesar de tomar todas estas medidas sigue creciendo el número de parados. ¿Dónde está el dinero?

Supongo que no les resulta fácil recuperarse lo suficiente como para poder mantener el antiguo ritmo de vida. Es decir, el yate, el avión privado, los coches y las casas de lujo, las cuentas corrientes en paraísos fiscales, las habitaciones de hotel de mil euros por noche, etc... Quieren construir una sociedad en la que muchos de nosotros no tenemos sitio. Corrijo, sí que tenemos sitio. Necesitan trabajadores y trabajadoras que renuncien a cualquier derecho que no sea otro que trabajar al precio que digan y de la forma que digan. Necesitan esclavos y nada más. Y encima quieren hacer que nos sintamos culpables, diciendo que si no hacemos sacrificios se lo encontraran las generaciones futuras...

Tanto da el color del gobierno de turno, ya sea de derechas o de izquierdas. No hacen más que rendir vasallaje al capitalismo. Los sindicatos se han convertido en un parte más del sistema, se han acomodado y han perdido fuerza, por no decir la confianza de la ciudadanía. Estamos solos y debemos reencontrar el liderazgo del pueblo por el pueblo. Hace falta una revolución, pacífica por supuesto, pero revolución al fin y al cabo. Debemos sublevarnos y salir a la calle, entidades, asociaciones, mujeres, hombres, niños y niñas. Hay que hacerlo en todos los lugares. Sin colores políticos, con la ciudadanía por bandera y con un solo grito unánime: ¡Revolución Ciudadana por el Estado del Bienestar!

divendres, 8 d’abril del 2011

LA PRINCESA DE LAS ALAS ROSAS


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO): Al mon existeixen persones anònimes, guerreres i guerrers de la vida, immersos en la gran batalla per defensar els drets humans, els seus drets i els dels seus estimats.

Sovint lluiten sumits en la més absoluta solitud i a l’oblit social. Son persones que dia rere dia enfronten problemes i entrebancs difícils de comprendre per la majoria de nosaltres. Són persones que hi són... Son persones que existeixen... Son persones que s’esforcen per fer sentir la seva veu i que exigeixen justícia.

Aquest petit racó del meu blog vol ser un homenatge per aquestes persones i per als seus éssers estimats, pels quals lluiten dia rere dia.

A continuació us escric l’adreça d’un bloc preciós. L’escriu Cristina, mare de Natàlia, una nena autista que pateix des del seu particular mon la incomprensió d’una societat que encara no entén i no està preparada per respectar els drets de qui és diferent...

Us recomano que visiteu el blog de “La Princesa de las Alas Rosas”


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

En el mundo existen personas anónimas, guerreras y guerreros de la vida, inmersos en la gran batalla por defender los derechos humanos, sus derechos y los de los suyos.

A menudo luchan sumidos en la más absoluta soledad y en el olvido social. Son personas que día tras día afrontan problemas y obstáculos difíciles de comprender para la mayoría de nosotros. Son personas que están ahí... Son personas que existen... Son personas que se esfuerzan por hacer oír su voz y que exigen justicia.

Éste pequeño rincón de mi blog quiere ser un homenaje para estas personas y para los seres queridos, por los que luchan diariamente.

A continuación os escribo la dirección de un blog precioso. Lo escribe Cristina, madre de Natalia, una niña autista que sufre desde su particular mundo la incomprensión de una sociedad que todavía no entiende, y no esta preparada para respetar los derechos de quien es diferente...

Os recomiendo que visitéis el blog de “La Princesa de las Alas Rosas”