dissabte, 5 d’abril del 2008

FREE TIBET ==> FREE WORLD



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO)
El Tibet està ara de moda... Però fa molt de temps que la seva població pateix l’ocupació de Xina. També fa molt de temps que el seu govern legítim és a l’exili..., i fa molt de temps que el poble tibetà crida per la seva llibertat.

Encara tot i això, hem de recordar també que el que abans existia al Tibet, previ a l’ocupació xinesa, no era pas el millor que podia haver-hi, i tampoc tenien el govern ideal... Desitjo que el Dalai Lama hagi pres bona nota.

La proximitat de la celebració del Jocs Olímpics a Xina ha fet que la comunitat internacional miri cap a la realitat d’aquest país asiàtic. Un país que ha vulnerat sistemàticament i durant decennis els drets humans de la seva població davant els ulls de tot el mon, i se li ha permès...

Cridem “Free Tibet” (Tibet Lliure), però el que jo vull dir es “Free World” (Mon Lliure).

Aquest crit, és un crit per denunciar tot el que succeeix arreu del mon i no solament amb el Tibet, o amb la mateixa població de Xina.

Amb aquest crit vull denunciar a tots/es els/les que vulneren les llibertats humanes i els drets inalienables de tota persona, en contra de tota llei moral i escrita, de vegades fins i tot manipulant les lleis ja existents i suposadament justes, per aconseguir els seus objectius obscurs i fraudulents.

És un crit per els governs que desenvolupen la seva tasca de forma criminal, i per als terroristes d’arreu del mon, ja siguin de dretes o d’esquerres, catòlics, protestants, musulmans o agnòstics, i que pensen que la fi justifica els mitjans...

És un crit per als dictadors, i per als demòcrates que apliquen les seves idees feixistes, i que actuen d’amagat i a l’aixopluc de les societats democràtiques.

Desitjo que tot això serveixi perquè el mon sencer obrim els ulls cap a una realitat que ara per ara, encara que no ens agradi gens ni mica, existeix. I no podem tornar a tancar els ulls...

És l’hora d’un Canvi Global, i cal que en hi posem tots plegats per dur-lo a terme.

L’organització Avaaz ( http://www.avaaz.org/es/ ) ja ha recollit més d’un milió i mig de signatures arreu del mon per demanar que s’aturi la repressió xinesa al Tibet, i ara vol involucrar al màxim nombre de governs mundials, per tal de pressionar a Xina.

Per aquells/es que vulguin contribuir-hi enviant un escrit a en José Luis Rodríguez Zapatero, i demanar-li aquesta implicació per part del govern espanyol, aquí teniu on podeu fer-ho:

http://webmail.ya.com/app/message?l=es&o=8&url=http%3A%2F%2Fwww%2Eavaaz%2Eorg%2Fes%2Ftibet%5Freport%5Fback%2F18%2Ephp%2F%3Fcl%3D71151217

TEXT EN CASTELLÁ (D’ALT EL TEXT EN CATALÁ)
El Tíbet está de moda... Pero hace mucho tiempo que su población está sufriendo la ocupación de su país por parte de China. También hace mucho tiempo que su gobierno legítimo está en el exilio…, y hace mucho tiempo que el pueblo tibetano grita por su libertad.

Aún y con todo esto, debemos recordar también que lo que antes existía en el Tíbet, previo a la ocupación china, no era lo mejor que podía haber, y tampoco tenían el gobierno ideal… Deseo que el Dalai Lama haya tomado buena nota.

La proximidad de la celebración de los Juegos Olímpicos en China ha hecho que la comunidad internacional mire hacia la realidad de éste país asiático. Un país que ha vulnerado sistemáticamente y durante decenios los derechos humanos de su población ante los ojos de todo el mundo, y se le ha permitido…

Gritamos “Free Tibet” (Tíbet Libre), pero lo que yo quiero decir es “Free World” (Mundo Libre).

Éste grito, es un grito para denunciar todo lo que sucede en el mundo, y no solamente con el Tíbet, o la misma población de China.

Con éste grito quiero denunciar a todos/as los/las que vulneran las libertades humanas y los derechos inalienables de toda persona, en contra de toda ley moral y escrita, a veces incluso manipulando las leyes ya existentes y supuestamente justas, para conseguir sus objetivos oscuros y fraudulentos.

Es un grito para los gobiernos que realizan su tarea de manera criminal, y para los terroristas de todo el mundo, ya sean de derechas o de izquierdas, católicos, protestantes, musulmanes o agnósticos, y que piensan que el fin justifica los medios…

Es un grito para los dictadores, y para los “demócratas” que aplican sus ideas fascistas, y que actúan escondidos y al amparo de las sociedades democráticas.

Deseo que todo esto sirva para que el mundo entero abramos los ojos hacia una realidad que por ahora y aunque no nos guste para nada, existe. Y no podemos volver a cerrar los ojos…

Es el momento de un Cambio Global, y se necesita que nos unamos todos para llevarlo a cabo.

La organización Avaaz ( http://www.avaaz.org/es/ ) ha recogido ya, más de un millón y medio de firmas en todo el mundo para pedir que cese la represión china en el Tíbet, y ahora quiere involucrar el máximo número de gobiernos mundiales, para presionar a China.

Para aquellos/as que quieran contribuir enviando un escrito a José Luis Rodríguez Zapatero, y pedirle esta implicación por parte del gobierno español, aquí tenéis donde poder hacerlo:
http://webmail.ya.com/app/message?l=es&o=8&url=http%3A%2F%2Fwww%2Eavaaz%2Eorg%2Fes%2Ftibet%5Freport%5Fback%2F18%2Ephp%2F%3Fcl%3D71151217

dilluns, 24 de març del 2008

NOU DIARI / NUEVO PERIÓDICO: "LA DEMOCRACIA"



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El 14 de maig de 2006, i al transcurs d’una manifestació, Jaume d’Urgell va arriar la bandera espanyola i va hissar la tricolor republicana. Fou jutjat, i avui dia encara s’espera el dictamen per part de l’estament judicial.

Avui he estat informat de la propera aparició d’un nou diari, “La Democràcia”, editat per Jaume d’Urgell. En principi estarà disponible a la seva forma electrònica, http://lademocracia.es , i serà oficialment inaugurat el proper 14 d’abril, coincidint amb la proclamació de la segona república.

Des de aquí vull desitjar sort i èxit a aquest nou medi d’informació, així com a totes les persones que el fan possible.



TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ):
El 14 de mayo de 2006, en el transcurso de una manifestación, Jaume d’Urgell arrió la bandera española de un edificio oficial en Madrid, e izó la tricolor republicana. Fue juzgado, y hoy día todavía se espera el dictamen por parte del estamento judicial.

Hoy he sido informado de la próxima aparición de un nuevo periódico, “La Democracia”, editado por Jaume d’Urgell. En principio estará disponible en su forma electrónica, http://www.lademocracia.es , y será oficialmente inaugurado el próximo 14 de abril, coincidiendo con el aniversario de la proclamación de la segunda república.

Desde aquí quiero desear suerte y éxito a este nuevo medio de información, así como a todas las personas que lo llevan a cabo.

dimecres, 19 de març del 2008

SENTIO CULPA,AE


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Sentir culpa...” Sembla ser que això és l’únic que l’ésser humà sabem fer...

Fa temps que l’església catòlica va entonar el ‘mea culpa’ per la seva complicitat, per no fer res al respecte, al genocidi que els nazis van cometre amb els jueus. També de vegades han esmentat per sobre, molt per sobre, les barbaritats comeses per la Santa Inquisició. I segueixen permetén coses semblants a la dels jueus sense dir res...

Ara li toca al govern alemany a través de la Àngela Merkel, qui ahir mateix va demanar perdó als jueus per aquest mateix genocidi. També caldria veure si ho haguessin fet en el cas de que les relacions comercials entre ambdós països fossin unes altres ben diferents... Tampoc però van dir res sobre el poble palestí...

L’ésser humà tenim tendència al sentit de la culpa en comptes de potenciar el nostre propi sentit de la responsabilitat. No fa gaire l’església catòlica es queixava de que el sentiment de culpa havia disminuït i la gent ja no es confessa tant com abans feia. Suposo que és degut al laïcisme demoníac que colpeja cada cop més la nostra societat decadent... Bé, sembla ser que anem pel bon camí...

Ser responsables vol dir que ens adonem dels nostres propis errors, i que posem en marxa la nostra pròpia capacitat d’esmenar i seguir endavant. Sentir nos culpables sovint acaba fent que repetim una i d’altre vegada els mateixos errors, i això és el que jo penso que la comunitat internacional està fent, i no reacciona com ho hauria de fer davant de conflictes com el d’israelians i palestins.

A la seva manera i a una altre escala, Israel està fent amb Palestina el que els nazis van fer amb ells... I la comunitat internacional ho contempla amb una passivitat indignant. Què esperem? Que d’aquí a seixanta anys els diguem als palestins que puguin quedar: Ho sentim molt! Per què hem d’arribar a aquests extrems? Està molt clar que per interessos polítics i econòmics. Exactament el mateix que està passant a l’Irak!

Quan llegeixo les resolucions de l’ONU el meu estomac es regira completament i penso amb lo molt que podria fer aquest organisme.., però que no fa. I si no, simplement girem els nostres ulls arreu del nostre planeta. Mirem els conflictes dels darrers anys i quina ha estat, com i quan l’actuació internacional.

África amb molts conflictes armats, penso que és un dels casos més greus (Angola, Burundi, Chad, Congo, Liberia, Ruanda, Sierra Leona, Etiopía, Somalia, Sudán, Nigéria..., i un llarg etcètera). Quan la guerra freda va acabar, l'Àfrica va deixar de tenir interès estratègic i va ser abandonada a la seva sort. Un altre cop, una qüestió d’interessos.

Àsia (la potent Xina trepitjant els drets humans ), Centre Amèrica (un continu volcá de conflictes), Europa (amb l’indigne conflicte a l’antiga Iugoslàvia que encara cueja), Austràlia que no se’n parla però on també s’ha fet un extermini amb la població aborigen. Exactament el mateix que EEUU ha arribat a fer amb els nadius d’aquest país... Ningú no s’escapa! I tot això amb el beneplàcit de la comunitat internacional i l’ONU al capdavant.

Amics i amigues canviem el “sentio culpa,ae” (sentir culpa), pel “SUM AUCTOR” (ser responsable).

TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ):
Sentir culpa...” Parece ser que esto es lo único que los seres humanos sabemos hacer...

Hace tiempo que la iglesia católica entonó el ‘mea culpa’ por su complicidad, al no hacer nada al respecto, del genocidio que los nazis cometieron con los judios. También a veces han mencionado por encima, muy por encima, las barbaridades cometidas por la Santa Inquisición. Y siguen permitiendo cosas parecidas a lo ocurrido con los judios sin decir nada…

Ahora le toca al gobierno alemán a través de Ángela Merkel, quien ayer mismo pidió perdón a los judíos por ése mismo genocidio. También deberíamos ver si lo hubiesen hecho en el caso de que las relaciones comerciales entre ambos países fueran otras muy diferentes… Pero no dijeron nada sobre el pueblo palestino…

Los seres humanos tenemos tendencia al sentido de la culpa en vez de potenciar nuestro propio sentido de la responsabilidad. No hace mucho la iglesia católica se quejaba de que el sentimiento de culpa había disminuido y la gente no se confiesa tanto como hacía antes. Supongo que es debido al laicismo demoníaco que golpea cada vez más nuestra decadente sociedad… Bien, parece ser que vamos por el buen camino…

Se responsables quiere decir que nos damos cuenta de nuestros propios errores, y que ponemos en marcha nuestra propia capacidad de rectificar y seguir adelante. Sentirnos culpables, a menudo hace que repitamos una y otra vez los mismos errores, y esto es lo que yo pienso que la comunidad internacional está haciendo, y no reacciona como debería ante conflictos como el de israelitas y palestinos.

A su manera y a diferente escala, Israel está haciendo con Palestina lo mismo que los nazis hicieron con ellos… Y la comunidad internacional lo contempla con indignante pasividad. ¿A qué esperamos? A que dentro de sesenta años digamos a los palestinos que puedan quedar: ¡Lo sentimos mucho! ¿Por qué tenemos que llegar a estos extremos? Está muy claro que por intereses políticos y económicos. ¡Exactamente lo mismo que está ocurriendo con Irak!

Cuando leo las resoluciones de la ONU se me remueve por completo el estómago y pienso en lo mucho que podría hacer este organismo…, pero que no hace. Y si no, simplemente volvamos los ojos hacia nuestro planeta. Veamos los conflitos de los últimos años y cuál ha sido, cómo y cuando la actuación internacional.

África con muchos conflictos armados, pienso que es uno de los casos más graves (Angola, Burundi, el Chad, Congo, Liberia, Ruanda, Sierra Leona, Etiopía, Somalia, Sudán, Nigeria…, y un largo etcétera). Cuando finalizó la guerra fria, África dejó de tener interés estratégico y fue abandonada a su suerte. Una vez más cuestión de intereses.

Asia (China pisoteando los derechos humanos), Centro América (un contínuo volcán de conflictos), Europa (con el conflicto indignante de la antigua Yugoslavia que aún colea), Australia, que no se habla de ella pero donde también se ha realizado un exterminio de la población aborigen. Exactamente lo mismo que EEUU ha hecho con los nativos de éste país… ¡Nadie se escapa! Y todo esto con el beneplácito de la comunidad internacional con la ONU al frente.

Amigos y amigas cambiemos el “sentio culpa,ae” (sentir culpa), por “SUM AUCTOR” (ser responsable).

dilluns, 10 de març del 2008

GOVERNEN LES ESQUERRES / GOBIERNAN LAS IZQUIERDAS


(TEXTO EN CATALÁN, MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
S’ha de felicitar a tots els socialistes i a la gent d’esquerres pel resultat aconseguit ahir (que no hi governi la dreta), després de que la ciutadania hagi exercit el seu dret a opinar i a decidir (llàstima que no tots ho hagin pogut fer per no estar representats a les urnes).

També vull tenir un record per l’Isaias Carrasco, que de ben segur que allà on sigui estarà molt somrient ...

Ara, senyor Zapatero, toca posar se a treballar i esmenar molts dels errors comesos la passada legislatura. Ara toca que les paraules i les promeses es facin realitat, les d’ara i les d’abans, perquè els ciutadans i ciutadanes tenim memòria i volem que afronti els esculls que vostè té dintre del seu propi partit. Si ho aconsegueix, serà el Zapatero que molts pensàvem que anava a ser quan va ser escollit president per primer cop.

El partit socialista ha sumat cinc escons més, i quatre d’ells son del PSC. Crec que ja és hora de que Catalunya es tingui en compte més enllà de quan es demana solidaritat. Ja és hora de que España conegui la realitat de les mentides dites pel PP i d’altres que veuen un perill amb Catalunya. Ja és hora de que tothom conegui les balances fiscals i a més d’un se li caigui la cara de vergonya. Ja es hora de que a Catalunya se li reconegui el que sempre ha estat, un motor capdavanter perquè España pugui ser avui dia el que es...

També hem de fer una reflexió. Aquestes eleccions s’ha consolidat el bipartidisme, i això no es bo per una democràcia plural i diversa. Tenim l’exemple (el que no ha de ser) del PP, el qual sempre ha recollit el vot útil de la dreta. Es bo que no hagi una majoria absoluta (de ningú), sempre i quan aprenguem a fer oposició constructiva, i es bo que l’esquerra sigui plural i diversa.

D’aquesta manera es pot assegurar que les coses es facin molt millor i que realment els representats pel govern siguem molts més, i que determinats aparells de partit (enquistats històricament) no es facin amb un poder que tan sols representa a uns quants.

Per la pau, per la llibertat, i per la pluralitat tots hem de seguir treballant...


(TEXT EN CASTELLÀ, D’ALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hay que felicitar a todos los socialistas y a la gente de izquierdas por el resultado conseguido ayer (que no gobierne la derecha), después de que la ciudadanía haya ejercido su derecho a opinar y a decidir (lástima que no todos lo hayan podido hacer por no estar representados en las urnas).

También quiero tener un recuerdo para Isaías Carrasco, que seguramente allá donde se encuentre estará muy sonriente...

Ahora, señor Zapatero, toca ponerse a trabajar y corregir muchos de los errores cometidos la pasada legislatura. Ahora toca que las palabras y las promesas se hagan realidad, las de ahora y las de antes, porque los ciudadanos y las ciudadanas tenemos memoria y queremos que afronte los escollos que usted tiene dentro de su propio partido. Si lo consigue será el Zapatero que muchos creíamos que iba a ser cuando fue escogido presidente por primera vez.

El partido socialista ha sumado cinco escaños más, y cuatro de ellos son del PSC. Creo que ya es hora de que Catalunya sea tenida en cuenta más allá de cuando se pide solidaridad. Ya es hora de que España conozca la realidad de las mentiras del PP y de otros que ven en Catalunya un peligro. Ya es hora de que todos conozcan las balanzas fiscales y que a más de uno se le caiga la cara de vergüenza. Ya es hora de que a Catalunya se la reconozca como lo que siempre ha sido, un motor principal para que España pueda ser lo que hoy es...

También debemos hacer una reflexión. Estas elecciones se ha consolidado el bipartidismo, y esto no es bueno para una democracia plural y diversa. Tenemos el ejemplo (de lo que no debe de ser) del PP, el cual siempre ha recogido el voto útil de la derecha. Es bueno que no haya una mayoría absoluta (de nadie), siempre y cuando aprendamos a hacer oposición constructiva, y es bueno que la izquierda sea plural y diversa.

De esta forma se puede asegurar que las cosas se hagan mucho mejor y que seamos muchos más los que realmente estemos representados por el gobierno, y que determinados aparatos de partido (históricamente enquistados) no se hagan con un poder que representa sólo a unos cuantos.

Por la paz, por la libertad, y por la pluralidad todos tenemos que seguir trabajando...

dimarts, 4 de març del 2008

SUSPENS A L’ESGLÉSIA / SUSPENSO A LA IGLESIA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Això no va bé. No tenen prou amb l’enrenou i la disbauxa que porten darrerament a l’església catòlica, que per acabar d’adobar-ho i contra tota lògica tornen a escollir a en Rouco Varela President de la Conferència Episcopal Espanyola (ja ho va ser durant sis anys).

Ha guanyat la branca més conservadora de l’església i hem perdut tots nosaltres, perquè crec que ho patirem, i molt. Ara bé, esperem que el proper govern sàpiga estar s’hi al seu lloc, i d’altre banda saber com col·locar a aquesta entitat al lloc que li pertany, es a dir, igual que la resta d’entitats ja existents, ni més ni menys.

I dic que ha estat escollit contra tota lògica perquè existia una tradició no escrita, de que el president era tornat a ser escollit un segon mandat, i ara això no ha estat així, i en Blázquez s’ha quedat fora (bé no tant afora, ja que queda com a vicepresident, i jo suposo que és un senyal d’humilitat per part del perdedor)... Ho sento molt senyor Blàzquez però dubto molt que aquesta humilitat li surti de dintre, sobre tot quan es demostra un cop més que l’església perd els papers. Li han fet el llit i vostè es queda (al menys aparentment) com si res no hagués passat...

Penso que el futur de la institució que vostè representa, passa per no resignar-se a que aquells que representen obscures ambicions de poder deixin sense cap valor la feina de moltes i moltes persones que des de l’anonimat de les seves humils parròquies sí que creuen en quelcom diferent, en les persones.

No em queda menys que suspendre a l’Església, perquè sembla ser que no han aprés res de la història passada. I a vostè senyor Blázquez, també uns suspens. Perquè qui no actua tenint coneixement de que s’està fent quelcom malament, te encara molta més responsabilitat que el que no en fa perquè ho desconeix i per ignorància.


TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ):
Esto no va bien. No tienen ya bastante con los líos y el despiporre que tiene últimamente la iglesia católica, que para terminar de arreglarlo y contra toda lógica vuelven a escoger a Rouco Varela, Presidente de la Conferencia Episcopal Española (ya lo fue durante seis años).

Ha ganado la rama más conservadora de la iglesia y hemos perdido todos nosotros, porque creo que lo sufriremos, y mucho. Ahora bien, esperemos que el próximo gobierno sepa estar en su sitio, y por otro lado sepa cómo colocar a esta entidad en el lugar que le corresponde, es decir, igual que el resto de entidades ya existentes, ni más ni menos.

Y digo que ha sido escogido contra toda lógica porque existía una tradición no escrita, de que el presidente era vuelto a ser escogido un segundo mandato, y ahora no ha sido así, y Blázquez se ha quedado fuera (bueno, no tan afuera, ya que queda como vicepresidente, y yo supongo que es una señal de humildad por parte del perdedor)… Lo siento mucho señor Blázquez pero dudo mucho que esta humildad le salga de dentro, sobre todo cuando se demuestra una vez más que la iglesia pierde los papeles. Le han hecho la cama y usted se queda (al menos aparentemente) como si nada hubiese ocurrido…

Pienso que el futuro de la institución que usted representa, pasa por no resignarse a que aquellos que representan oscuras ambiciones de poder, dejen sin ningún valor el trabajo de muchas y muchas personas que desde el anonimato de sus humildes parroquias sí que creen en algo diferente, en las personas.

No me queda otra cosa que suspender a la Iglesia, porque parece ser que no han aprendido nada de la historia pasada. Y a usted señor Blázquez, también un suspenso. Porque quien no actúa ante algo que sabe se está haciendo mal, todavía tiene mucha más responsabilidad que el que no hace porque desconoce y por ignorancia.

dilluns, 3 de març del 2008

ENTREVISTA A RAMON MASACHS


L’Albert Lladó ha fet una entrevista (Diari Maresme) al Ramon Masachs, rector de la parròquia de Poblenou (Pineda de Mar). Us afegeixo l’enllaç perquè ho pugueu llegir:


Albert Lladó ha realizado una entrevista (Diari Maresme) a Ramón Masachs, rector de la parroquia de Poblenou (Pineda de Mar). Añado el enlace para que podáis leerlo:

http://diarimaresme.com/entrevistes/l%26%2339%3bentrevista/ramon-masachs/