dimarts, 12 d’agost del 2008

EL FINANÇAMENT DE CATALUNYA / LA FINANCIACIÓN DE CATALUNYA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Maria Teresa Fernández de la Vega qualifica d’excés verbal les critiques del Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla...

El PSOE andalús passa a la càrrega per defensar els seu status actual, que molt probablement s’assenta en gran part amb la solidaritat ..., i que per tant ja li està bé com estan les coses hores d’ara.

El govern espanyol ha dit la seva, però Catalunya també ho ha fet... Ja tocava! Tothom ha vist les balances fiscals i tots callen. Per què? Pot ser perquè no saben què dir...? Sembla ser que el millor que es pot fer en aquests casos es amagar el cap sota l’ala o mirar cap a un altre costat i fer veure que no ha passat res, i que tot va bé.

No ho entenc. Perquè el finançament de Catalunya, es a dir el compliment de l’Estatut de Catalunya, porta ara tant d’enrenou? Senyors i senyores, l’Estatut es va convertir en Llei des del moment que va sortir del nostre Parlament, va ser aprovat (amb importants modificacions i retalls) per les Corts, i fou ratificat per la ciutadania de Catalunya.

Senyora de la Vega, vostès volen que es compleixin les lleis i la Constitució, ho han fet palès més d’un cop, darrerament cercant que no es porti a terme el referèndum al País Basc... Per què ara els importa tant poc que es faci complir la Llei? L’Estatut de Catalunya és el resultat del que vostès varen voler, no pas el que el poble de Catalunya desitjava i exigia... Finalment ho vàrem acceptar com a mal menor i com una manera de poder avançar cap endavant, molt a pesar dels que no ho volien...

Ara els toca complir! Saben el vol dir això? Doncs fer la feina per la qual la majoria de la ciutadania els va votar. Sí, també aquells i aquelles als que vostès ara els hi discuteixen el que els pertany per Llei. Han de complir la paraula donada. I ja es hora de que apart de solidaris per donar, siguem IGUALS que la resta a l’hora de rebre!

Es clar que un govern d’esquerres és el que necessitem perquè la societat del benestar i el canvi avancin, però no tibin vostès tant la corda no sigui cas que s’acabi trencant i tots sortim perdent...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Maria Teresa Fernández de la Vega califica de exceso verbal las críticas del Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla...

El PSOE andaluz pasa a la carga para defender su status actual, que muy probablemente se asienta en gran parte en la solidaridad..., y que por lo tanto ya le está bien como están las cosas en estos momentos.

El gobierno español ha dicho la suya, pero Catalunya también lo ha hecho... ¡Ya tocaba! Todos han visto las balanzas fiscales y todos callan. ¡Por qué? ¿Tal vez por que no saben qué decir? Parece ser que lo mejor que puede hacerse en estos casos es esconder la cabeza bajo el ala o mirar hacia otro lado y hacer ver que no pasa nada, y que todo va bien.

No lo entiendo. ¿Por qué la financiación de Catalunya , es decir el cumplimiento del Estatut de Catalunya, causa ahora tanto revuelo? Señores y señoras, el Estatut se convirtió en Ley desde el momento en que salió de nuestro Parlamento, se aprobó (con importantes modificaciones y recortes) por las Cortes, y fue ratificado por la ciudadanía de Catalunya.

Señora de la Vega, ustedes quieren que se cumplan las leyes y la Constitución, lo han demostrado más de una vez, últimamente luchando por que no se lleve a cabo el referéndum en el País Vasco... ¿Por qué ahora les importa tan poco que se haga cumplir la Ley? El Estatut de Catalunya es el resultado de lo que ustedes quisieron, y no lo que el pueblo de Catalunya deseaba y exigía... Finalmente lo aceptamos como un mal menor y una forma de poder avanzar hacia delante, muy a pesar de los que no lo querían así...

¡Ahora les toca cumplir! ¿Saben lo que quiere decir esto? Pues hacer el trabajo por el cual la mayoría de la ciudadanía les votó. Sí, también aquellos y aquellas a los que ustedes les discuten ahora lo que les pertenece por Ley. Han de cumplir la palabra dada. ¡Y ya es hora de que además de solidarios para dar, seamos IGUALES que el resto a la hora de recibir!

Está claro que un gobierno de izquierdas es lo que necesitamos para que la sociedad del bienestar y el cambio avancen, pero no tensen ustedes tanto la cuerda no sea que termine rompiéndose y todos salgamos perdiendo...

dijous, 7 d’agost del 2008

BEIJING UN CRIT PER LA LLIBERTAT / BEIJING UN GRITO POR LA LIBERTAD


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Els JJOO son a punt de començar i s’entreveu una tímida crítica a la manca de llibertats d’aquest país asiàtic, i a les violacions als drets humans que dia rere dia es produeixen. Dic crítica tímida perquè la societat i els governs mundials no s’han mullat de veritat i l’únic que han fet es actuar de manera que sembli que fan pressió...

Tot plegat no es més que una pura i gran pantomima basada en interessos polítics i econòmics. Per què no demanen al govern xinès per les víctimes de la darrera repressió executada pel govern d’aquest país? Dels morts i dels més dels sis mil ciutadans tibetans desapareguts... Per què no pregunten per tots els ciutadans i ciutadanes que tancats a les presons xineses fa temps que van perdre els seus drets com a persones? Per què no pregunten per tots els morts i desapareguts pel simple fet de pensar diferent? Per què països que no permeten fumar als seus ciutadans i ciutadanes els permeten anar a competir i practicar l’esport a un dels llocs mes contaminats i nocius del planeta?

Moltes preguntes sense aparent resposta... No als Jocs Olímpics de Beijing!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Los JJOO están a punto de comenzar y se entrevé una tímida crítica por la falta de libertades en este país asiático, y a las violaciones de los derechos humanos que se producen día tras día. Y digo crítica tímida porque la sociedad y los gobiernos mundiales no se han mojado de verdad, y lo único que han hecho es actuar de forma que parezca que hacen presión...

Todo esto no es más que una pura y gran pantomima basada en intereses políticos y económicos. ¿Por qué no preguntan al gobierno chino por las víctimas de la última represión ejecutada por el gobierno de este país? Por los muertos y los más de seis mil ciudadanos tibetanos desparecidos... ¿Por qué no preguntan por todos los ciudadanos y ciudadanas que encerrados en las prisiones chinas, hace tiempo que perdieron sus derechos como personas? ¿Por qué no preguntan por todos los muertos y desaparecidos por el simple hecho de pensar diferente? ¿Por qué países que no permiten fumar a sus ciudadanos y ciudadanas, les permiten ir a competir y practicar el deporte a uno de los lugares más contaminados y nocivos del planeta?

Muchas preguntas sin aparente respuesta... ¡No a los Juegos Olímpicos de Beijing!

dijous, 31 de juliol del 2008

SOS FAMILIA



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Avui, sortint-me una mica de la dinàmica d’aquest blog, us parlaré d’un tema personal. I en dic personal perquè encara que no m’afecta directament a mi ni a la meva família, si que els afecta a uns amics..., i això sempre es personal.

Us parlo d’uns amics d’origen magrebí. Son un matrimoni amb quatre fills, i la mes petita tan sols te un any. El mes gran, que te onze anys, pateix d’una disminució psíquica i també d’atacs epilèptics. Viuen a Pineda de Mar, en un pis amb no gaire bones condicions, però te un lloguer baix (prop de tres cents euros), i els permet tenir aixopluc i tirar endavant la família.

Be doncs, fa prop d’una setmana van rebre un burofax de la propietària del immoble dient que el proper 31 d’agost han de deixar el pis perquè no els vol renovar el contracte de lloguer. Encara no es poden creure que havent pagat puntualment el lloguer durant tots aquests anys (abans era pagar el lloguer que no pas menjar), d’avui per demà es trobaran al carrer amb quatre criatures... I no es pot fer res perquè la llei empara a la propietària... Estem intentant que els hi permetin un marge de temps fins a final d’any, per poder cercar un nou habitatge, però ara per ara el proper 31 d’agost es trobaran al carrer.

Us ho explico tot això perquè, si sabeu (sobre tot els que viviu a Pineda o a prop de la nostra vila) d’un pis de lloguer assequible, perquè d’una forma immediata el puguin ocupar els nostres amics, us agrairé de tot cor que m’ho feu saber. Malauradament per la urgència de la situació, i els diners que es poden permetre pagar, no cerquem l’habitatge ideal, aquell que tots entendríem per una llar digna. Així d’aquesta manera augmentem les possibilitats per trobar un sostre.

Per poder facilitar-me qualsevol informació podeu escriure’m al meu correu electrònic personal: jordi.sancho@ya.com

Amics i amigues, moltes gràcies per escoltar-me.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hoy, desviándome un poco de la dinámica de este blog, os hablaré de un tema personal. Y digo personal porque aunque no me afecta directamente a mi ni a mi familia, sí que afecta a unos amigos... y esto siempre es personal.

Os hablo de unos amigos de origen magrebí. Son un matrimonio con cuatro hijos, y la más pequeña tan sólo tiene un año. El mayor, que tiene once años, sufre de disminución psíquica y también de ataques epilépticos. Viven en Pineda de Mar, en un piso en no muy buenas condiciones, pero tiene un alquiler bajo (cerca de trescientos euros), y les permite tener cobijo y llevar adelante la familia.

Pues bien, hará una semana recibieron un burofax de la propietaria del inmueble diciendo que el próximo 31 de agosto deben dejar el piso porque no desea renovarles el contrato de alquiler. Aún no se pueden creer que habiendo pagado puntualmente el alquiler durante todos estos años (pagar el alquiler antes que comer), de hoy para mañana se encontrarán en la calle con cuatro criaturas... Y no se puede hacer nada porque la ley ampara a la propietaria... Estamos intentando que les concedan un margen de tiempo hasta final de año, para poder buscar un nuevo piso, pero hoy por hoy el próximo 31 de agosto se encontrarán en la calle.

Os cuento todo esto porque, si sabéis (sobre todo los que vivís en Pineda o cerca de nuestro pueblo) de un piso de alquiler asequible, para que de una forma inmediata puedan ocuparlo nuestros amigos, os agradeceré de todo corazón que me lo hagáis saber. Desgraciadamente, por la urgencia de la situación, y el dinero que se pueden permitir pagar, no buscamos el piso ideal, aquél que todos entenderíamos por un hogar digno. De esta forma aumentaremos las posibilidades de encontrarles un techo.

Para poder facilitarme cualquier información podéis escribir a mi correo electrónico personal: jordi.sancho@ya.com

Amigos y amigas, gracias por escucharme.

dissabte, 19 de juliol del 2008

SENYOR PUIG, SER POLITIC ÉS QUELCOM MÉS QUE ANAR EN LLISTES / SEÑOR PUIG, SER POLÍTICO ES ALGO MÁS QUE IR EN LISTAS.


TEXTO EN CATALAN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
En Felip Puig, número dos de CIU, ha demostrat aquesta setmana que el lloc que ocupa al Parlament gràcies a la confiança atorgada per la ciutadania li ve molt gran. Atacant al President de la Generalitat per la seva manera de parlar el català ha estat de mal gust, i un senyal indicatiu de que se li acaben les raons vàlides i aposta pel pla desesperat de “tot s’hi val”.

Senyor Puig, encara no he tingut el plaer de trobar-m’hi un polític que parli el català a la perfecció (inclòs vostè). Els afeccionats a aquestes coses podrien cercar a les hemeroteques les intervencions dels polítics catalans i veuríem que en trobem... Jo recordo haver escoltat intervencions de polítics com en Jordi Pujol o l’Artur Mas en les quals deien “castellanades” i expressions que mai no hi trobaríem a un diccionari de llengua catalana. I si menciono a aquestes dues persones es perquè son del mateix partit polític que vostè, ja que com he dit abans ho podem veure a molts d’altres polítics.

No passa res senyor Puig. Vostès mateixos ho deien fa temps, adreçant-se als immigrants, s’ha d’intentar parlar el català encara que no es faci bé, perquè amb el temps i amb la pràctica es com se’n aprèn. Què es el que ha canviat ara? Oportunisme polític? Què pot ser abans no parlaven amb el cor? Per què ahir blanc i avui negre? Sap el que vol dir coherència?

Senyor Felip Puig, ser polític es quelcom més que anar en llistes! La ciutadania espera que els polítics que els representen, i en parlem de totes les ideologies polítiques, facin la tasca per la qual se’ls paga. Es a dir, entre d’altres moltes coses construir una societat el mes justa possible i amb igualtat d’oportunitats per a tots i totes. Això es quelcom que hem de fer entre tots i totes, oblidant si som de dretes, de centre, d’esquerres, o del que sigui... Per a mi el polític ha de ser una persona que decideix treballar per les persones, independentment del color, raça, religió, condició sexual, ideologia política o procedència geogràfica. Senyor Puig, no tinc altre remei “Suspens a la seva tasca política”.


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CÁTALA):
Felip Puig, número dos de CIU, ha demostrado esta semana que el lugar que ocupa en el Parlamento gracias a la confianza otorgada por la ciudadanía le viene muy grande. Atacando al Presidente de la Generalitat por su forma de hablar el catalán ha sido de muy mal gusto y un indicativo de que se acaban las razones válidas y apuesta por el plan desesperado de “todo vale”.

Señor Puig, todavía no he tenido el placer de encontrarme con un político que hable el catalán a la perfección (incluido usted). Los aficionados a estas cosas podrían buscar en la hemerotecas las intervenciones de los políticos catalanes y veríamos qué encontramos...

Yo recuerdo haber escuchado intervenciones de políticos como Jordi Pujol o Artur Mas en la cuales decían “castellanadas” y expresiones que jamás encontraríamos en un diccionario de lengua catalana. Y si menciono a estas dos personas es porque son del mismo partido político que usted, ya que como he dicho antes podríamos verlo en muchos otros políticos.

No pasa nada señor Puig. Ustedes mismos lo decían hace tiempo, dirigiéndose a los inmigrantes, hay que intentar hablar el catalán aunque no se haga bien, porque con el tiempo y con la práctica es como se aprende. ¿Qué es lo que ha cambiado ahora? ¿Oportunismo político? ¿Tal vez antes no hablaban con el corazón? ¿Por qué ayer blanco y hoy negro? ¿Sabe lo que quiere decir coherencia?

Señor Felip Puig, ¡ser político es algo más que ir en unas listas! La ciudadanía espera que los políticos que los representan, y hablamos de todas las ideologías políticas, hagan la tarea por la cual se les paga. Es decir, entre otras muchas cosas construir una sociedad lo más justa posible y con igualdad de oportunidades para todos y todas. Esto es algo que debemos hacer entre todos y todas, olvidando si somos de derechas, de centro, de izquierdas, o de lo que sea... Para mi el político debe ser una persona que decide trabajar para las personas, independientemente del color, raza, religión, condición sexual, ideología política o procedencia geográfica. Señor Puig, no tengo otro remedio “Suspenso a su tarea política”.

dimarts, 15 de juliol del 2008

SREBRENICA, UNA VERGONYA MES PER A EUROPA I EL MON / SREBRENICA, UNA VERGÜENZA MÁS PARA EUROPA Y EL MUNDO


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Fa tretze anys que els europeus i el mon sencer contemplàvem des de ben lluny el que succeïa a la guerra de Bosnia. Pobres, pensàvem la majoria. Ves que passa quan el fanatisme arriba als extrems! Recordàvem els temps de la Santa Inquisició, les matances dels nadius americans i dels nadius australians, també ens recordàvem de les barbaritats dutes a terme pels conqueridors a l’Amèrica del Sud. Ens venien a la ment dictadors com Hitler, Mussolini i Franco..., les guerres civils a l’Àfrica... I a les hores en Ratko Mladic i Radovan Karadzic, entre d’altres, ens tornaven a mostrar el pitjor de l’essència humana i els seus instints mes baixos i obscurs. Ara, els havia tocat rebre als musulmans.

I ho tornem a recordar en llegir les sentencies del Tribunal Internacional de la Haya que allibera a l’ONU de qualsevol responsabilitat per la matança, o millor dit genocidi, que va succeir a Srebrenica. De cap de les maneres vull responsabilitzar de res als soldats holandesos, que van tenir la mala sort de trobar-s’hi allí en aquells moments. Prou pena que tindran aquests homes i dones de recordar per sempre mes el que van viure a Bosnia. Aquesta va ser una d’aquelles ocasions en les que vaig renegar d’Europa, del Mon i de les seves institucions. Ha estat una més d’aquelles ocasions en que els nomenats països avançats, un cop més no vàrem estar a l’alçada de les circumstàncies.

Europa falla... El Mon sencer falla... I un cop més les institucions, que sovint actuen representant una obra teatral realment dolenta i sense qualitat, doncs tapen les vergonyes del mon “civilitzat”.

Tan sols espero i desitjo que recordar els nostres errors eviti que els tornem a cometre en el futur. Oi que esteu d’acord?

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hace trece años que los europeos y el mundo entero contemplábamos desde lejos lo que sucedía en la guerra de Bosnia. Pobres, pensábamos la mayoría. ¡Mira lo que sucede cuando el fanatismo llega a los extremos! Recordábamos los tiempos de la Santa Inquisición, las matanzas de los nativos americanos y de los nativos australianos, también nos acordábamos de las barbaridades llevadas a cabo por los conquistadores en América del Sur. Nos venían a la mente dictadores como Hitler, Mussolini y Franco..., las guerras civiles de África... Y entonces Ratko Mladic y Radovan Karadzic, entre otros, nos volvían a mostrar lo peor de la esencia humana y de sus instintos más bajos y obscuros. Ahora les había tocado recibir a los musulmanes.

Y volvemos a recordarlo al leer las sentencias del Tribunal Internacional de la Haya que libera a la ONU de cualquier responsabilidad por la matanza, o mejor dicho genocidio, que sucedió en Srebrenica. De ninguna manera quiero responsabilizar de nada a los soldados holandeses que tuvieron la mala suerte de encontrarse allí en esos momentos. Bastante pena tendrán estos hombres y mujeres en recordar para siempre lo que vivieron en Bosnia. Esta fue una de aquellas ocasiones en las que renegué de Europa, del Mundo y de sus instituciones. Ha sido una de esas ocasiones en que los mencionados países avanzados, una vez más no estuvimos a la altura de las circunstancias.

Europa falla... El Mundo entero falla... Y una vez más las instituciones, que a menudo actúan representando una obra teatral realmente mala y sin calidad, tapan las vergüenzas del mundo “civilizado”.

Tan solo espero y deseo que recordar nuestros errores evite que los volvamos a repetir en el futuro. ¿Verdad que estáis de acuerdo?

diumenge, 13 de juliol del 2008

RESPOSTA DE CPC AL SENYOR DAVID MADÍ / RESPUESTA DE CPC AL SEÑOR DAVID MADÍ


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

CARME VALLS, PRESIDENTA DE CIUTADANS PEL CANVI:
Les enganyoses paraules del senyor Madí al seu diari (11/07/2008) fan necessària una puntualització de Ciutadans pel Canvi. CpC ha estat i és una associació civicopolítica independent. Les decisions i línies polítiques de l'entitat es decideixen per democràcia deliberativa, seguint la metodologia que nosaltres ens hem donat.
El respecte i la llibertat amb els quals hem pogut establir les nostres relacions amb el PSC, i que han regit els acords polítics per a l'aprofundiment del federalisme, amb els quals vam fer coalició al Parlament de Catalunya, els desitgem a tota la ciutadania que vulgui participar en política.
Per poder donar lliçons de democràcia i llibertat, primer s'han de demostrar en la pràctica; i Catalunya continua necessitant fets, i no paraules.

Benvolguts amics i amigues,

Aquesta és la resposta de Ciutadans pel Canvi a les al·lusions que va fer el senyor Madí (membre de CDC) a l'entrevista que el varen fer al diari El Punt:



Aqui teniu l'enllaç de la publicació de la nostra resposta:




TEXT EN CATALÀ (A DALT EL TEXT EN CASTELLÀ):

CARME VALLS, PRESIDENTA DE CIUTADANS PEL CANVI:
Las engañosas palabras del señor Madí a su diario (11/07/2008) hacen necesaria una puntualización de Ciutadans pel Canvi. CpC ha sido y es una asociación civicopolítica independiente. Las decisiones y líneas políticas de la entidad se deciden por democracia deliberativa, siguiendo la metodología que nosotros nos hemos otorgado.

El respeto y la libertad con los cuales hemos podido establecer nuestras relaciones con el PSC, y que han regido los acuerdos políticos para profundizar en el federalismo, con quienes hicimos coalición en el Parlamento de Catalunya, los deseamos a toda la ciudadanía que desee participar en política.

Para poder dar lecciones de democracia y libertad, primero se deben demostrar en la practica; y Catalunya continua necesitando hechos, y no palabras.


Queridos amigos y amigas, esta es la respuesta de Ciutadans pel Canvi a la alusiones que hizo el señor Madí (miembro de CDC) en la entrevista que le hicieron en el diario El Punt.

diumenge, 6 de juliol del 2008

ACTUALITAT SOCIAL I POLITICA / ACTUALIDAD SOCIAL Y POLITICA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

CIUTADANS PEL CANVI:
CpC ha signat el manifest “Aturem la directiva de la vergonya”, sobre el retorn de les persones immigrades. L’aprovació que va tenir lloc al Parlament Europeu no fa res mes que legitimar la vulneració dels Drets Humans. D’altre banda la Coordinadora de l’Associació va acordar per unanimitat fer explícit el suport a Josep Borrell i Raimon Obiols, que el 17 de juny van trencar la disciplina de vot del Grup Socialista al Parlament Europeu per rebutjar la Directiva. CpC felicita els dos eurodiputats pel seu posicionament públic, clar i decidit.

EL CONGRÉS DEL PSOE: Ja era hora! Sembla ser que comença el Canvi dintre el Partit Socialista. Els “barons” queden enrere, i desitjo de tot cor que molt aviat comencin a desaparèixer igual que els dinosaures... Serà veritat o tan sols un desig i una il·lusió? Si els socialistes volen avançar cap la societat del benestar, han de consolidar el seu “gir a l’esquerra” (que fa temps semblava oblidat).
El que m’amoïna és haver escoltat el portaveu socialista parlant dels temes tractats en aquest congrés, i dient sobre el Federalisme que tan sols és una petita concessió al PSC, més filosòfica que real i efectiva, ja que per a ells el que val de veritat és l’estat de les autonomies.

EL PARTIT POPULAR: Al Congrés realitzat pel PP ja es va veure que les coses no van bé dintre el partit, i penso que el gir cap el centre que diuen que volen fer no es més que un rentat de cara per la galeria, i que internament tot segueix igual. A Rajoy, com a molt, tan sols li queda fins a les properes eleccions generals.
Pel que fa al Congrés del PP Català, jo crec que la divisió interna del partit ha quedat ben clara i palesa. Nebrera representava el canvi real i Camacho la oficialitat i el continuisme. Al final, guanya la candidata d’Aznar per ben poc... Torno a dir, si a España estan dividits a Catalunya encara molt més.

AJUNTAMENT DE PINEDA DE MAR: El 28 de juny va celebrar-se el dia de l’orgull gai, i l’Ajuntament de Pineda de Mar, seguint amb la seva política social de govern progressista i d’esquerres (amb el recolzament de tots els grups polítics), va donar el seu recolzament a aquest col·lectiu amb un manifest i penjà de la balconada del consistori la bandera de l’Arc de Sant Martí.

“LA ROJA” I LES SELECCIONS CATALANES: Avui ha sortit publicat a El Periódico una enquesta realitzada a Catalunya, i en la qual es pot veure que el 65,3% se sent representat per aquesta selecció espanyola, i el 66,5% vol que les seleccions catalanes puguin jugar competicions oficials.
Què vol dir això? Doncs que a Catalunya no tenim cap problema per la coexistència, i fins i tot amb donar recolzament a la selecció espanyola... Pot ser que es plantegin a la resta de l’estat què es el que tenen por, ja que el fet de que la Roja trigués 44 anys a aconseguir un altre títol no es pas culpa de la Catalana... A qui li interessa fomentar aquesta desconfiança entre la població espanyola?


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
CIUTADANS PEL CANVI:
CpC ha firmado el manifiesto “Paremos la directiva de la vergüenza”, sobre el retorno de las personas inmigradas. La aprobación que tuvo lugar en el Parlamento Europeo no hace más que legitimar la vulneración de los Derechos Humanos. Por otra parte, la Coordinadora de la Asociación acordó por unanimidad hacer explícito el apoyo a Josep Borrell y Raimon Obiols, que el 17 de junio rompieron la disciplina de voto del Grupo Socialista en el Parlamento Europeo para rechazar la Directiva. CpC felicita a los dos eurodiputados por su posicionamiento público, claro y decidido.

EL CONGRESO DEL PSOE: ¡Ya era hora! Parece ser que empieza el Cambio dentro del partido Socialista. Los “barones” quedan atrás, y deseo de todo corazón que muy pronto empiecen a desaparecer igual que los dinosaurios... ¿Será verdad, o tan sólo un deseo y una ilusión? Si los socialistas quieren avanzar hacia la sociedad del bienestar, deben consolidar su “giro a la izquierda” (que hace tiempo parecía olvidado).
Lo que me preocupa es tener que escuchar al portavoz socialista hablando de los temas tratados en este congreso, y diciendo sobre el Federalismo que tan sólo es una pequeña concesión al PSC, más filosófica que real y efectiva, ya que para ellos lo que de verdad tiene valor es el estado de las autonomías.

EL PARTIDO POPULAR: En el congreso realizado por el PP ya se vio que las cosas no van bien dentro del partido, y pienso que el giro hacia el centro, que dicen quieren hacer, no es más que un lavado de cara para la galería, y que internamente todo sigue igual. A Rajoy, como mucho, tan sólo le queda hasta las próximas elecciones generales.
Por lo que hace al Congreso del PP catalán, yo creo que la división interna del partido ha quedado bien clara. Nebrera representaba el cambio real, y Camacho la oficialidad y el continuismo. Al final, gana la candidata de Aznar por muy poco... Vuelvo a decir, si en España están divididos, en Catalunya todavía lo están más.

AYUNTAMIENTO DE PINEDA DE MAR: El 28 de junio se celebró el día del orgullo gay, y el Ayuntamiento de Pineda de Mar, siguiendo con su política social de gobierno progresista y de izquierdas (con el apoyo de todos los grupos políticos), dieron su apoyo a este colectivo con un manifiesto, y colgaron del balcón del consistorio la bandera del Arco Iris.

“LA ROJA” Y LAS SELECCIONES CATALANAS: Hoy ha salido publicado en El Periódico una encuesta realizada en Catalunya, en la cual puede verse que el 65,3% se siente representado por esta selección española, y el 66,5% quiere que las selecciones catalanas puedan jugar competiciones oficiales.
¿Qué quiere decir esto? Pues que en Catalunya no tenemos ningún problema por la coexistencia, e incluso con apoyar a la selección española... Tal vez deberían plantearse en el resto del estado qué es a lo que tienen miedo, ya que el hecho de que la Roja tardase 44 años en conseguir otro título no es culpa de la Catalana... ¿A quién le interesa fomentar esta desconfianza entre la población española?