RAYAN, UNA VÍCTIMA DEL SISTEMA...

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El meu record per en Rayan...
Tots hem pogut assabentar-nos per les noticies de la desgraciada mort de Rayan, i el que molt segurament hem pensat la majoria de tots nosaltres ha estat en la irresponsabilitat i la falta de professionalitat de la infermera que va cometre l’error...

Doncs jo no crec que sigui així, tot i que haig de confessar que ho vaig pensar en un primer moment quan vaig tenir coneixement del succés. Puc imaginar-me el que deu estar passant aquesta persona sabent que per error ha matat un nadó. Però crec que tant Rayan com la infermera han estat víctimes d’un sistema sanitari imperfecte al qual calen molts canvis.

Valoro moltíssim el Sistema Sanitari que tenim i com aquest va millorant poc a poc. Molts ciutadans i ciutadanes d’arreu del mon, fins i tot de països econòmicament capdavanters, voldrien tenir la nostra assistència sanitària pública. Però tot i això, encara tenim moltes mancances.

Hi a manca de professionals a la sanitat pública, per la qual cosa els/les que s’hi troben treballant sovint han de realitzar horaris que ja de per si, utilitzant la lògica, sabem que els impedeix de realitzar la seva feina com cal. Hi a que es passen la seva vida professional tapant forats i/o fent suplències aquí i allà. Ho podem veure clarament en el cas de la infermera d’en Rayan...

Però aquesta manca de professionals, és real? Com es pot entendre això si hi a que es troben a l’atur, o realitzant feines que no tenen res a veure amb la sanitat, que és allò pel que han estudiat tants anys?

Penso què un del problemes més important és la deficient distribució de professionals sanitaris, tant a Catalunya com a España. Crec que s’hauria de facilitar la mobilitat d’aquestes persones per poder cobrir eficientment tot el sistema sanitari. Caldria invertir el que fos necessari perquè aquest sistema gaudeixi de tot el personal que les necessitats de la població exigeixen. La sanitat pública ha de ser una prioritat! I no s’hi valen retalls..., ni tan sols en temps de crisi. I si el que realment succeeix és que no hi a prou professionals, doncs fem el necessari per despertar i fomentar l’interès dels joves perquè adrecin els seus esforços i les seves inquietuds cap aquesta vessant professional.

Malauradament la mort d’en Rayan ja no té solució, però el nostre Sistema Sanitari sí que en té de solució, i cal que ens hi posem a treballar tots plegats perquè aquesta mort no sigui en va.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Mi recuerdo para Rayan...
Todos hemos podido conocer por las noticias la desgraciada muerte de Rayan, y lo que seguramente hemos pensado la mayoría de nosotros ha sido en la irresponsabilidad y la falta de profesionalidad de la enfermera que cometió el error...

Pues yo no creo que sea así, aunque debo confesar que lo pensé en un primer momento cuando tuve conocimiento del suceso. Puedo imaginarme lo que debe de estar pasando esta persona sabiendo que ha matado a un bebé. Pero creo que tanto Rayan como la enfermera han sido víctimas de un sistema sanitario imperfecto al cual le hacen falta muchos cambios.

Valoro muchísimo el Sistema Sanitario que tenemos y cómo este va mejorando poco a poco. Muchos ciudadanos y ciudadanas de todo el mundo, hasta de países punteros económicamente hablando, desearían tener nuestra asistencia sanitaria pública. Pero aún así, todavía tenemos muchas carencias.

Hay falta de profesionales en la sanidad pública, por lo que los/las que se encuentran trabajando a menudo deben realizar horarios que ya de por si, utilizando la lógica, sabemos que les impide realizar su trabajo como es debido. Los hay que se pasan su vida profesional tapando agujeros y/o realizando suplencias aquí y allá. Podemos verlo claramente en el caso de la enfermera de Rayan...

Pero ésta falta de profesionales, ¿es real? ¿cómo puede entenderse si hay que se encuentran en el paro, o realizando trabajos que nada tienen que ver con la sanidad, que es aquello para lo que han estudiado tantos años?

Pienso que uno de los problemas más importantes es la deficiente distribución de profesionales sanitarios, tanto en Catalunya como en España. Creo que debería facilitarse la movilidad de estas personas para poder cubrir eficientemente todo el sistema sanitario. Hay que invertir lo que fuere necesario para que este sistema pueda disponer de todo el personal que las necesidades de la población exigen. ¡La sanidad pública debe ser una prioridad! Y no valen recortes..., ni tan siquiera en tiempos de crisis. Y si lo que realmente sucede es que no hay suficientes profesionales, pues hagamos lo necesario para despertar y fomentar el interés de los jóvenes para que dirijan sus esfuerzos y sus inquietudes hacia esta profesión.

Desgraciadamente, la muerte de Rayan ya no tiene solución, pero nuestro Sistema Sanitario sí que la tiene, y debemos ponernos todos juntos a trabajar para que esta muerte no sea en vano.

FLASH NOTÍCIES... FLASH NOTICIAS...

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
LLEI ELECTORAL DE CATALUNYA: Tot un èxit! Quan encara no s’ha acabat el termini establert per la recollida de signatures, la Iniciativa Legislativa Popular ja ha aconseguit un dels seus principals objectius. El Parlament de Catalunya ha establert una ponència conjunta pel proper setembre/octubre, i discutiran sobre la Llei Electoral de Catalunya. Si no hagués estat per la ILP presentada per CpC, tingueu ben segur que això no s’hagués produït. Tot un èxit del grup motor d’aquesta Iniciativa, de Ciutadans pel Canvi, de qui ens ha recolzat amb la seva signatura, i de tota la ciutadania.

POLÍTICA ANTICATALANA DEL PP: Sembla ser que falta molt poc per arribar a un acord de finançament. Desconec si finalment serà una acord just per Catalunya, el que sí que n’estic convençut és de que passi el que passi no tothom estarà content...
Ara bé, del que vull parlar-vos és de la campanya anti Catalunya que de sempre exerceix a España el Partit Popular. Podríem catalogar-la de bruta, indecent, demagògica i antidemocràtica (entre moltes d’altres coses més). Res de nou, ja ho sé, però que tot i conèixer el tarannà habitual d’aquest partit polític, no deixa d’indignar-me, perquè és vergonyós que sempre hagin fet servir la seva política anti catalana per enganyar i manipular als espanyols, atacant amb mentides sobre Catalunya a les esquerres espanyoles. Ells saben perfectament que mai no podran fer res amb Catalunya, per la seva tradició republicana..., federalista.., independentista..., nacionalista catalana, o d’esquerres... És a dir res que tingui a veure amb el seu pensament feixista, nacionalista espanyol i antidemocràtic. I per això ens utilitzen. Que no us enganyin Espanya, quan el PP espanyol obra la boca, només és per dir mentides sobre Catalunya. Les Comunitats del PP protesten i votaran en contra de l’acord de finançament, però s’afegiran al mateix. Doncs no serà tant dolent per ells aquest acord...

AUNG SAN SUU KYI: Premi Nobel de la Pau i sota arrest domiciliari des de fa 13 anys. L’activista birmana és un referent de tots aquells homes i dones d’arreu del mon que pateixen la reclusió, les tortures i fins i tot la mort (assassinats d’estat), pel simple fet de pensar diferent dels règims dictatorials que existeixen a tot el planeta. Què fa la comunitat internacional al respecte? Doncs parlen i poc més... Tenint en compte que fins ara fa molt poc que aquesta pràctica de vulneració dels drets humans era habitual a un dels països mes poderosos i auto proclamat ensenya del mon lliure (EEUU - Guantánamo), es pot entendre perfectament el que passa a la resta del mon... Hem de recolzar a totes aquelles organitzacions i moviments per la Pau, la Igualtat i els Drets Humans, perquè facin pressió als governs i organismes internacionals. Som molts més els que volem canviar el mon!, i tan sols cal que ens ho creguem i organitzem. Per la Llibertat i Per la Pau!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
LEY ELECTORAL DE CATALUNYA: ¡Todo un éxito! Cuando todavía no se ha terminado el plazo establecido para la recogida de firmas, la Iniciativa Legislativa Popular ya ha conseguido uno de sus principales objetivos. El Parlament de Catalunya ha establecido una ponencia conjunta para el próximo septiembre/ octubre, y discutirán sobre la Ley Electoral de Catalunya. Si no hubiese sido por la ILP presentada por Ciutadans pel Canvi, tened por seguro que esto no se hubiese producido. Todo un éxito del grupo motor de esta Iniciativa, de Ciutadans pel Canvi, de quienes nos han apoyado con su firma, y de toda la ciudadanía.

POLÍTICA ANTICATALANA DEL PP: Parece ser que falta muy poco para llegar a un acuerdo de financiación. Desconozco si finalmente será un acuerdo justo para Catalunya, lo que sí que estoy convencido es de que suceda lo que suceda no todo el mundo estará contento...
Ahora bien, de lo que quiero hablar es de la campaña anti Catalunya que desde siempre ejerce en España el Partido Popular. Podríamos catalogarla de sucia, indecente, demagógica y antidemocrática(entre muchas otras cosas más). Nada nuevo, ya lo sé, pero que aún conociendo la habitual forma de actuar de éste partido político, no deja de indignarme, porque es vergonzoso que siempre hayan utilizado su política anti catalana para engañar y manipular a los españoles, atacando a las izquierdas españolas con sus mentiras sobre Catalunya. Saben perfectamente que jamás podrán hacer nada en Catalunya, por su tradición republicana..., federalista... independentista..., nacionalista catalana... o de izquierdas... Es decir nada que tenga que ver con su pensamiento fascista, nacionalista español y antidemocrático. Y por eso nos utilizan. Que no os engañen España, cuando el PP español abre la boca, sólo es para decir mentiras sobre Catalunya. Las comunidades del PP protestan y votarán en contra del acuerdo de financiación, pero se acogerán al mismo. Pues no será tan malo para ellos éste acuerdo...

AUNG SAN SUU KYI: Premio Nobel de la Paz y bajo arresto domiciliario desde hace 13 años. La activista birmana es un referente para todos los hombres y las mujeres del mundo que sufren la reclusión, las torturas y hasta la muerte (asesinatos de estado), por el simple hecho de pensar diferente que los regímenes dictatoriales que existen por todo el planeta. ¿Qué hace la comunidad internacional al respecto? Pues hablan y poco más... Teniendo en cuenta que hasta hace muy poco vulnerar los derechos humanos era una práctica habitual en uno de los países más poderosos y auto-proclamado enseña del mundo libre (EEUU – Guantánamo), se puede comprender perfectamente lo que sucede en el resto del mundo... Debemos apoyar a todas aquellas organizaciones y movimientos por la Paz, la Igualdad y los Derechos Humanos, para que hagan presión sobre los gobiernos y los organismos internacionales. ¡Somos muchos los que queremos cambiar el mundo!, y tan sólo hace falta que nos lo creamos y organicemos. ¡Por la Libertad y por la Paz!

CINC DIRECTRIUS PER A LA BONA DIRIGENTA / CINCO DIRECTRICES PARA UNA BUENA DIRIGENTA

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

Us escric el text totalment en gènere femení, perquè no sempre és fàcil trobar paraules neutres que es refereixin a ambdós gèneres alhora, i tampoc no vull enrevessar massa el text del meu escrit fent referència a tots dos gèneres. Quedi clar que en tot moment, tot i fer servir un sol gènere, m’adreço a dones i homes per igual.

Sempre se’ns recorda a la ciutadania els nostres deures, però sovint se’n obliden dels nostres drets com a ciutadans i ciutadanes. Aquestes cinc directrius per a la bona dirigent son tan sols un apunt personal d’alguns dels que jo considero com a drets de la ciutadania, i que de forma reiterada son obviats per aquelles que ens governen per decisió nostra.

1 – Saber dir que “no”, és sovint una gran virtut.
Hem de tenir molt clar que mai no podrem fer les coses a gust de tothom, i que tampoc hem d’intentar-ho, perquè si no perdrem les nostres energies i el que és encara més important, la nostra credibilitat. Hem de ser coherents amb les nostres idees i pensaments, i sobre tot ser transparents amb tot allò que fem. Al pas del temps, se’ns tornaran en contra totes aquelles coses a les que no hem sabut respondre amb coherència dient que “no”, ja sigui per por al què diran o per un excés de bona fe. La ciutadania tenim dret a que se’ns digui la veritat.

2 - El “fair play” mal entès és de vegades un engany cap a la ciutadania.
Sovint es tapen les coses mal fetes pels d’altres (denunciables, o si més no vergonyoses si es fan públiques) per un mal entès “fair play” entre col·legues (polítiques), donant per suposat que no hi havia mala fe (tot i que de vegades és flagrant que hi a interessos personals o partidistes de rerafons). Sembla ser que no es vol fer llenya de l’arbre caigut (abans al govern i ara a l’oposició), i es deixen passar coses ben grosses per alt. És un error, perquè la ciutadania necessitem i reclamem transparència, i hem de saber el que passa, per poder finalment jutjar i decidir per nosaltres mateixes. És un dret que no se’ns pot negar. La ciutadania tenim dret a saber el que succeeix.

3- Transparència i honestedat. Amidar el compliment i la gestió.
Ha d’existir una llei que exigeixi, al principi de cada legislatura (hagi o no hagi un canvi de govern), una auditoria de gestió econòmica i compliment polític. La ciutadania tenim dret a demanar transparència i honestedat per part de les gestores polítiques que han estat escollides de manera majoritària. Mentre que això no sigui així, totes les dirigents ho haurien de fer per iniciativa pròpia. La ciutadania tenim dret a conèixer tota la gestió feta.

4- Saber comunicar.
Ser una bona comunicadora, tant pel que fa a la cap de govern com per al seu equip de col·laboradores, és fonamental perquè la legislatura es desenvolupi correctament. Cal que es sàpiga explicar amb claredat i transparència tot el que es fa, així com tot allò que no es podrà realitzar. Fins i tot les males noticies, ben explicades i argumentades tenen un caire totalment diferent, i son acceptades d’una altre manera. La ciutadania tenim dret a estar informada correctament.

5 - El poder és del poble sobirà.
Una bona líder i governant no ha d’oblidar mai que el poder resta al poble sobirà. Ha de recordar en tot moment que sense els ciutadans i les ciutadanes res del que fa tindria cap sentit. Aquesta és una de les primeres directrius que s’obliden, i és quelcom que cal canviar. Governar per a la ciutadania, sense interessos personals ni de partit. La ciutadania tenim dret a que se’ns reconegui i respecti el nostre lloc dintre el sistema democràtic.

TEXT EN CASTELLÀ (DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Os escribo el texto totalmente en género femenino, porque no siempre es fácil encontrar palabras neutras que se refieran a ambos géneros a la vez, y tampoco quiero liar demasiado el texto de mi escrito haciendo referencia a los dos géneros. Quede claro que en todo momento, aún utilizando un solo género, me refiero a mujeres y a hombres por igual.

Siempre se nos recuerda a la ciudadanía nuestros deberes, pero a menudo se olvidan de nuestros derechos como ciudadanos y ciudadanas. Estas cinco directrices para la buena dirigente son tan sólo un apunte personal de algunos de los que considero como derechos de la ciudadanía, y que de forma reiterada son obviados por aquellas que nos gobiernan por decisión nuestra.

1- Saber decir que “no”, es a menudo una gran virtud.
Hemos tener muy claro que jamás podremos hacer las cosas a gusto de todo el mundo, y que tampoco debemos intentarlo, porque sino perderemos nuestras energías y lo que es todavía más importante, nuestra credibilidad. Debemos ser coherentes con nuestras ideas y pensamientos, y sobre todo ser transparentes con todo lo que hacemos. Con el paso del tiempo, se volverán en contra todas aquellas cosas a las que no hemos sabido responder con coherencia diciendo que “no”, ya sea por miedo al qué dirán o por un exceso de buena fe. La ciudadanía tenemos derecho a que se nos diga la verdad.

2- El “fair play” mal entendido es a veces un engaño a la ciudadanía.
A menudo se tapan las cosas mal hechas por los demás (denunciables, si mas no vergonzosas si se hacen públicas) por un mal entendido “fair play” entre colegas (políticas), dando por supuesto que no existía mala fe (aunque a veces es flagrante que existen intereses personales o partidistas de trasfondo). Parece ser que no se desea hacer leña del árbol caído (antes en el gobierno y ahora en la oposición), y se dejan pasar por alto cosas muy gordas. Es un error, porque la ciudadanía necesitamos y reclamamos trasparencia, y tenemos que saber lo que sucede, para poder juzgar y decidir finalmente por nosotras mismas. Es un derecho que no se nos puede negar. La ciudadanía tenemos derecho a saber lo que sucede.

3- Transparencia y honestidad. Medir el cumplimiento y la gestión.
Ha de existir una ley que exija, al principio de cada legislatura (haya o no un cambio de gobierno), una auditoria de gestión económica y cumplimiento político. La ciudadanía tenemos el derecho a pedir transparencia y honestidad por parte de las gestoras políticas que han estado escogidas de forma mayoritaria. Mientras que esto no sea así, todas las dirigentes deberían hacerlo por iniciativa propia. La ciudadanía tenemos derecho a conocer toda la gestión realizada.

4- Saber comunicar.
Ser una buena comunicadora, tanto por lo que respecta a la jefa de gobierno como para su equipo de colaboradoras, es fundamental para que la legislatura se desarrolle correctamente. Hace falta que se sepa explicar con claridad y trasparencia todo lo que se hace, así como todo aquello que no se podrá realizar. Incluso las malas noticias, bien explicadas y argumentadas tienen un aire totalmente diferente, y son aceptadas de otra manera. La ciudadanía tenemos derecho a estar informada correctamente.

5- El poder es del pueblo soberano.
Una buena líder y gobernanta no debe de olvidar nunca que el poder reside en el pueblo soberano. Debe recordar en todo momento que sin los ciudadanos y las ciudadanas nada de lo que hace tendría sentido. Esta es una de las primeras directrices que se olvidan, y es algo que debe cambiar. Gobernar para la ciudadanía, sin intereses personales ni de partido. La ciudadanía tenemos el derecho a que se nos reconozca y respete nuestro lugar dentro del sistema democrático.

XESCO BOIX, HISTÒRIA DE LA NOSTRA HISTÒRIA

Avui s’ha dut a terme a la Biblioteca Serra i Moret de Pineda de Mar la presentació del llibre que han escrits uns amics, en Lluís Maria Panyella i la Maria-Josep Hernàndez. Ha estat un acte emotiu, impregnat de qualitat humana i molt de sentiment, i jo també vull afegir-me, a la meva manera, a aquest acte de presentació o millor dit d’homenatge.

El llibre es titula “Xesco Boix, història de la nostra història”. L’acte ha estat presentat pel periodista Xevi Planas, qui amb una intervenció molt curosa i agradable per a tots els assistents, ja ens ha començat a parlar d’en Xesco Boix (Barcelona, 1946 – Malgrat de Mar, 1984).

En Xesco Boix, cantant català de folk i de música infantil, va ser un home universal, i molt probablement avançat als seus temps. Pioner de l’animació al nostre país, admirador i amic d’en Pete Seeger, del qual va adaptar moltes peces, es convertir en un extraordinari comunicador, especialment entre els infants. En Xesco ens va portar un bufo d’aire fresc, amb paraules de pau i de llibertat...

Tot seguit la Maria-Josep ens ha llegit una carta adreçada a en Xesco. Unes paraules plenes de sentiment i enorme emoció a la seva veu, expressant amb elles el seu gran respecte i admiració...

En Lluís Maria, que va compartir moltes coses amb el Xesco Boix, també ens ha parlat d’ell. Però més enllà de les paraules pronunciades pel Lluís, m’ha arribat la seva força i el profund sentiment d’admiració i d’amor que ha expressat amb elles. Ha estat molt emocionant percebre aquesta força i passió amb les paraules d’en Lluís. Per uns instants hem pogut recordar i palpar una època en que mancava la llibertat i el lliure pensament, una època en que ambdós (com molta d’altre gent) van patir les conseqüències d’una dictadura, que va deixar cicatrius als seus cossos i a les seves ànimes.

A continuació, en Pep Basart com a representant del CAU de Pineda, i de fet de tot l’escoltisme, ens ha parlat del que va significar i significa en Xesco pel moviment escolta. En Boix va pertànyer de jove a aquest moviment, i també moltes de les cançons que es canten als CAU’s de tot Catalunya son seves...

Per acabar, ha tancat l’acte en Francesc Millán, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Pineda de Mar, tot explicant les seves experiències amb en Xesco Boix de quan anava a l’escola Sant Jordi...

Està clar que quan una persona marxa d’aquest mon i deixa enrere amics que l’estimen, el seu record i el seu esperit son vius entre nosaltres per sempre més.

MIQUEL ICETA S’EQUIVOCA / MIQUEL ICETA SE EQUIVOCA

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Segons catalunyaPRESS, el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha fet unes declaracions a l’ACN (Agència Catalana de Notícies), en les que considera que no hi a prou consens perquè es constitueixi la ponència conjunta per redactar la llei electoral catalana, i que és difícil que hi hagi aquest apropament entre els partits polítics quan ha passat la meitat d’una legislatura.

Tan sols espero i desitjo que la ciutadania de Catalunya atorgui la seva confiança a Ciutadans pel Canvi, i es puguin recollir les 50.000 signatures vàlides perquè el senyor Iceta i d’altres com ell (perquè creguin-me que no tots els polítics son iguals) es posin les piles i facin d’una vegada el que ciutadans i ciutadanes esperen d’ells i d’elles.

Ja és hora de que la política del nostre país, i per tant els interessos i el benestar de la ciutadania, deixin d'estar supeditats als interessos dels partits polítics.

Senyor Iceta, es recorda vostè que fa trenta anys que Catalunya espera que algú la doti d’una llei electoral, com ja tenen la resta de Comunitats Autònomes?

Durant molts anys CiU no va fer res, però desprès amb un compromís ja adquirit amb el Pacte del Tinell i l’Acord d’Entesa, doncs tampoc s’ha fet...

El ciutadà de a peu, sense consignes de partit a cau d’orella, es pregunta a què esperen per fer la ponència al Parlament sobre una llei electoral per Catalunya. Penso que aquestes declaracions estan fora de lloc, perquè la seva obligació és fer el millor per Catalunya. I el millor no és dir pas que no podran arribar a cap acord quan ha passat la meitat de la legislatura... Què vol dir vostè? Que tan sols fan coses importants a la primera meitat de la legislatura? I la segona, què fan?

La veritat és que vostè està fent un flac favor als parlamentaris i parlamentàries que des de el primer dia que entren al Parlament i fins el darrer en acabar la legislatura, treballen amb les mateixes ganes i intensitat (i n’estic convençut de que hi a molts). Perquè la imatge que vostè dona a la ciutadania no és gaire bona.

Senyor Iceta, el que els parlamentaris i parlamentàries han de fer, passi el que passi amb la ILP que ha endegat Ciutadans pel Canvi, és procurar que la Llei Electoral de Catalunya es debati al si del Parlament dintre aquesta legislatura, i que la ciutadania pugui veure per si mateixa quins son els grups parlamentaris que posen traves i per què.

No intenti escapolir-se de fer la seva tasca, tot i que pensi que pot ser perdrà el seu valuós temps. Desprès quan toqui, la ciutadania ja decidirà si han fet el que havien de fer, i ho deixaran ben palès a les urnes.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Según catalunyaPRESS, el viceprimer secretario del PSC, Miquel Iceta, ha hecho unas declaraciones a la ACN (Agencia Catalana de Noticias), en las que considera que no hay el consenso necesario para que se constituya la ponencia conjunta para redactar la ley electoral catalana, y que es difícil que haya un acercamiento entre los partidos políticos cuando ha pasado ya la mitad de una legislatura.

Tan sólo espero y deseo que la ciudadanía de Catalunya otorgue su confianza a Ciutadans pel Canvi, y se puedan recoger las 50.000 firmas válidas para que el señor Iceta y otros como él (porque créanme que no todos los políticos son iguales) se pongan las pilas y hagan de una vez lo que los ciudadanos y las ciudadanas esperan de ellos y de ellas.

Ya es hora de que la política de nuestro país , y por lo tanto los intereses y el bienestar de la ciudadanía, dejen de estar supeditados a los intereses de los partidos políticos.

Señor Iceta, ¿se acuerda usted que hace treinta años que Catalunya espera que alguien la dote de una ley electoral, como ya tienen el resto de Comunidades Autónomas?

Durante muchos años CiU no hizo nada, pero después con un compromiso ya adquirido en el Pacte del Tinell y l’Acord d’Entesa, tampoco se ha hecho...

El ciudadano de a pie, sin consignas de partido al oído, se pregunta a qué esperan para hacer la ponencia en el Parlament sobre una ley electoral para Catalunya. Pienso que estas declaraciones están fuera de lugar, porque su obligación es hacer lo mejor para Catalunya. Y lo mejor no es decir que no podrán llegar a ningún acuerdo cuando ha pasado la mitad de la legislatura... ¿Qué quiere decir usted? ¿Que tan sólo hacen cosas importantes durante la primera mitad de legislatura? Y en la segunda, ¿qué hacen?

La verdad es que usted está haciendo un flaco favor a los parlamentarios y parlamentarias que desde el primer día en que entran en el Parlament y hasta el último cuando termina la legislatura, trabajan con las mismas ganas e intensidad (y estoy convencido de que hay muchos). Porque la imagen que usted ofrece a la ciudadanía no es demasiado buena.

Señor Iceta, lo que deben hacer los parlamentarios y parlamentarias, pase lo que pase con la ILP que ha puesto en marcha Ciutadans pel Canvi, es procurar que la Llei Electoral de Catalunya sea debatida en el seno del Parlament en esta legislatura, y que la ciudadanía pueda ver por si misma cuáles son los grupos parlamentarios que ponen trabas y por qué.

No intente escabullirse de hacer su trabajo, aunque piense que tal vez pierda usted su valioso tiempo. Después, cuando sea el momento, la ciudadanía decidirá si han hecho lo que debían hacer, y lo dejarán bien claro en las urnas.

PER UNA LLEI D’EDUCACIÓ INCLUSIVA / POR UNA LEY DE EDUCACIÓN INCLUSIVA

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Una amiga m’ha fet arribar una nota sobre la concentració que es farà el proper diumenge dia 19 d’abril davant el Palau de la Generalitat a les 12 del migdia. Ha estat organitzada per la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya, i m’ha fet pensar molt...

Per què m’ha fet pensar? Doncs perquè tots creiem que estem avançant molt, dia rere dia, pel que fa l’ajut als nens, nenes i joves amb algun tipus de discapacitat, tanmateix amb el suport a les seves famílies, per integrar aquestes persones dintre la nostra societat i sobre tot a les escoles, i és cert, comparativament amb el passat s’ha aconseguit molt, però no és menys cert que el que s’ha aconseguit fins ara està encara anys llum del que hauria de ser.

Per exemple, el projecte de Llei d’Educació de Catalunya (LEC), no es prou valenta i innovadora. La llei educativa de la Catalunya del futur hauria de passar per ser totalment inclusiva amb les diferencies, i no pas per procurar centres especialitzats en els quals s’aïlli de la resta la societat educativa als nens i nenes que malauradament pateixen diferències que els dificulten el seguiment “normal” educatiu.

Està més que demostrat que una persona amb discapacitat en un entorn educatiu no diferenciat de la resta, te uns avenços molt més grans i més ràpids que no pas aquella que està apartada en un centre especialitzat.

Fem un pensament amb el cor i no pas amb d’altres interessos. L’educació a Catalunya i a la resta del mon ha de procurar que les escoles i centres formatius disposin de tots els elements humans i materials necessaris perquè les persones amb capacitats diferents puguin seguir els seus estudis i aprenentatges sense necessitat de que els recloguin en “centres especialitzats”.

Una Llei Educativa com cal ha de vetllar per l’educació inclusiva i ara és un bon moment per col·locar la primera pedra a la columna vertebral de la nostra societat, el sistema educatiu.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Una amiga me ha enviado una nota sobre la concentración que tendrá lugar el próximo domingo día 19 de abril ante el Palau de la Generalitat a las 12 del mediodía. Está organizada por la Plataforma por una Escuela Inclusiva en Catalunya, y me ha hecho pensar mucho...

¿Por qué me ha hecho pensar? Pues porque todos creemos que estamos avanzando mucho, día tras día, por lo que respecta a la ayuda a niños, niñas y jóvenes con algún tipo de discapacidad, así como con el apoyo a sus familias, para integrar a estas personas dentro de nuestra sociedad y sobre todo en las escuelas, y es cierto, comparativamente con respecto al pasado se ha conseguido mucho, pero no es menos cierto que lo que se ha conseguido hasta ahora se encuentra todavía a años luz de lo que debería ser.

Por ejemplo, el proyecto de Ley de Educación de Catalunya (LEC), no es suficientemente valiente e innovador. La ley educativa de la Catalunya del futuro debería pasar por ser totalmente inclusiva con todas las diferencias, y no por procurar centros especializados en los cuales se aísle del resto de la sociedad educativa a los niños y las niñas que desgraciadamente sufren diferencias que les dificultan un seguimiento “normal” educativo.

Está más que demostrado que una persona discapacitada en un entorno educativo no diferenciado del resto, consigue avanzar mucho más y más rápidamente, que no aquella persona que se encuentra apartada en un centro especializado.

Pensemos con el corazón y no con otros intereses. La educación en Catalunya y en el resto del mundo ha de procurar por unas escuelas y centros formativos que dispongan de todos los elementos humanos y materiales necesarios para que las personas con capacidades diferentes puedan seguir sus estudios y aprendizajes sin necesidad de que las recluyan en “centros especializados”.

Una Ley Educativa como debe ser ha de velar por la educación inclusiva, y ahora es un buen momento para colocar la primera piedra en la columna vertebral de nuestra sociedad, el sistema educativo.

CATALUNYA, UN PAS ENDAVANT... AMB LA LLEI ELECTORAL / CATALUNYA, UN PASO ADELANTE... CON LA LEY ELECTORAL

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
A Catalunya sempre hem estat capdavanters en moltes coses..., però ara mateix hi a una en la que fa molt de temps que ens vàrem quedar enrera. Som l’única Comunitat Autònoma que no tenim Llei Electoral pròpia...

Fa temps que lluitem per recobrar molts dels nostres drets històrics... Fa temps que lluitem per un acord de finançament just... Fa temps que lluitem per un Estatut d’Autonomia com cal... I encara fa molt més temps que no disposem d’una de les eines democràtiques més importants, i que el nostre actual Estatut ja contempla perquè es pugui fer..., una “Llei Electoral de Catalunya”!

Des de que es va restaurar la democràcia que Catalunya funciona, electoralment parlant, amb una disposició transitòria que ens adreça cap a una llei estatal. Trenta anys de democràcia no han estat suficients perquè els diferents governs que hem tingut a Catalunya hagin estat capaços per desenvolupar una llei electoral pròpia.

Si ens remetem als darrers temps, aquest ha estat sempre un dels objectius del Pacte del Tinell primer, i del Pacte d’Entesa després. De fet, fa dos anys que el Parlament de Catalunya van encarregar els seu estudi a un grup d’experts, consensuat per totes les forces polítiques i que després va quedar oblidat al fons d’un calaix.

Molt possiblement per interessos partidistes, els grups polítics no han estat capaços d’afrontar aquest tema i deixen passar el temps sense fer-ne res al respecte..., per això creient que és hora perquè la ciutadania prengui les responsabilitats que per dret li pertanyen, Ciutadans pel Canvi ha articulat una Llei Electoral per Catalunya i ha endegat una ILP (Iniciativa Legislativa Popular), perquè d’aquesta manera amb el recolzament de al menys 50.000 signatures puguem obrir aquest debat al si del Parlament de Catalunya.

Una Llei, la que proposa Ciutadans pel Canvi, catalogada per a molts com audaç i valenta. Una Llei que no deixarà indiferent a ningú. En definitiva, una acció la que ha endegat CpC, de democràcia participativa i que cerca restablir els ponts entre la ciutadania i la política.

Per obtenir més informació: http://www.lleielectoral.cat/


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

En Catalunya siempre hemos ido por delante en muchas cosas..., pero ahora mismo hay una en la que hace mucho tiempo que nos quedamos atrás. Somos la única Comunidad Autónoma que no tenemos Ley Electoral propia...

Hace tiempo que luchamos por recobrar muchos de nuestros derechos históricos... Hace tiempo que luchamos por un acuerdo de financiamiento justo... Hace tiempo que luchamos por un Estatut como es debido... Y todavía hace mucho más tiempo que no disponemos de una de las herramientas democráticas más importantes, y que nuestro actual estatuto ya contempla para que pueda llevarse a cabo..., ¡una “Ley Electoral de Catalunya”!

Desde que se restauró la democracia que Catalunya funciona, electoralmente hablando, con una disposición transitoria que nos lleva a una ley estatal. Treinta años de democracia no han sido suficiente para que los diferentes gobiernos que hemos tenido en Catalunya hayan sido capaces de desarrollar una ley electoral propia.

Si nos remitimos a los últimos tiempos, éste ha sido siempre uno de los objetivos del Pacto del Tinell primero, y del Pacto de Entesa después. De hecho, hace dos años el Parlament de Catalunya encargó su estudio a un grupo de expertos, consensuado por todas las fuerzas políticas y que después quedó olvidado en el fondo de un cajón.

Muy posiblemente por intereses partidistas, los grupos políticos no han sido capaces de afrontar este tema y dejan correr el tiempo sin hacer nada al respecto... por ello, creyendo que es hora de que la ciudadanía tome las responsabilidades que por derecho le pertenecen, Ciutadans pel Canvi ha articulado un Ley Electoral para Catalunya, y ha puesto en marcha una ILP (Iniciativa Legislativa Popular), para que de esta forma con el apoyo de al menos 50.000 firmas podamos abrir este debate en el seno del Parlament de Catalunya.

Una Ley, la que Ciutadans pel Canvi propone, catalogada por muchos como audaz y valiente. Una Ley que no dejará a nadie indiferente. En definitiva, una acción la que CpC ha puesto en marcha, de democracia participativa y que busca restablecer los puentes entre la ciudadanía y la política.

Para obtener más información: http://www.lleielectoral.cat/