dimarts, 29 de juny del 2010

DECÀLEG D’UN CATALÀ EMPIPAT / DECÁLOGO DE UN CATALÁN CABREADO


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
1- Soc Català. És un sentiment que no pot morir ni ser destruït. Allò que el dictador no va aconseguir tampoc ho podrà fer ara el Partit Popular.

2- L’Estatut de Catalunya és plenament constitucional.

3- L’Estatut ha estat aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés de Diputats, i confirmat en referèndum pel poble català. Si no és constitucional, vol dir que hem de canviar la Constitució perquè tots hi tinguem cabuda.

4- En democràcia, una institució (Tribunal Constitucional) no pot estar per damunt de la mateixa llei i canviar allò que ha estat decidit democràticament i per sufragi universal.

5- El Tribunal Constitucional és il·legítim. No és competent per decidir sobre l’Estatut, i en el seu si incompleix amb la mateixa Constitució. Amb una Constitució com cal i un sistema judicial competent i imparcial, el TC no te cap sentit.

6- El PP ha segrestat la democràcia i ha guanyat una batalla momentània però no pas la guerra.

7- Podran enganyar, canviant les paraules, i esborrant el que hi ha escrit, però no podran canviar la història i la realitat cultural d’un poble, d’una nació...

8- El fet diferencial de Catalunya és una realitat. Es pot viure de forma integradora i inclusiva, però els Populars ho fan de manera excloent i castradora.

9- Ara es hora segadors, ara es hora de mostrar al mon que som un poble de pau i de diàleg, però també es hora de mostrar que som ferms amb les nostres conviccions i els nostres ideals, i què no pensem deixar-nos arrossegar ni trepitjar.

10- Ciutadans de Catalunya, tots al carrer... A manifestar-nos pacíficament i a cridar al mon que som i serem gent catalana..., tant si es vol com si no es vol...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
1- Soy catalán. Es un sentimiento que no puede morir ni ser destruido. Aquello que el dictador no consiguió, tampoco lo podrá hacer ahora el Partido Popular.

2- El Estatut de Catalunya es plenamente constitucional.

3- El Estatut ha sido aprobado por el Parlamento de Catalunya, Por el Congreso de Diputados, y confirmado en referéndum por el pueblo catalán. Si no es constitucional, quiere decir que debemos cambiar la Constitución para que todos tengamos cabida.

4- En democracia, una institución (Tribunal constitucional) no puede estar por encima de la misma ley y cambiar aquello que ha sido decidido democráticamente y por sufragio universal.

5- El Tribunal Constitucional es ilegitimo. No es competente para decidir sobre el Estatut, y en su seno incumple con la misma Constitución. Con una Constitución como es debido y un sistema judicial competente e imparcial, el TC no tiene ningún sentido.

6- El PP ha secuestrado la democracia y ha ganado una batalla momentánea pero no la guerra.

7- Podrán engañar, cambiando las palabras, y borrando lo que hay escrito, pero no podrán cambiar la historia y la realidad cultural de un pueblo, de una nación...

8- El hecho diferencial de Catalunya es una realidad. Se puede vivir de forma integradora e inclusiva, pero los Populares lo hacen de manera excluyente y castradora.

9- Ahora es hora segadores, ahora es hora de mostrar al mundo que somos un pueblo de paz y diálogo, pero también es hora de mostrar que somos firmes con nuestras convicciones y nuestros ideales, y que no pensamos dejarnos arrastrar ni pisotear.

10- Ciudadanos de Catalunya, todos a la calle... A manifestarnos pacíficamente y a gritar al mundo que somos y seremos gente catalana..., tanto si quieren como si no quieren...

diumenge, 27 de juny del 2010

GAYS, LESBIANES, BISEXUALS I TRANSEXUALS


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Durant onze dies (18-28 de juny) Barcelona ha acollit per segon any el PRIDE, una de les celebracions de l’Orgull LGBT més important del Mediterrani, i que porta al seu darrere més de 30 associacions i empreses, oferint cultura, esport, debat, lleure i festa, i que s’estendrà per les principals poblacions de Catalunya.

Veient coses com aquesta me’n sento molt orgullós de pertany a aquest país. Catalunya ha estat sempre oberta i respectuosa amb tothom que ho sigui així mateix amb la resta de la ciutadania, i acollint esdeveniments com el PRIDE ofereix al mon la imatge del que realment és, Oberta, Tolerant i Cosmopolita.

Hi ha molta gent que es posarà les mans al cap fent gala d’intolerància, sectarisme i sovint hipocresia, i faran l'impossible per posar pals a les rodes de qualsevol organització d’esdeveniments semblants. S’ha de respectar perquè no podem forçar a ningú a pensar d’altre manera (cadascun ha de lluitar amb les seves pròpies pors), tot i que sí podem fer pedagogia perquè, el nostre jovent no ho comparteixi i siguin els artífex d’un futur molt diferent.

Per sort els grups polítics progressistes permeten cada cop més que la igualtat i la tolerància imperi a la nostre societat i que esdeveniments com aquest puguin ser una realitat. Hi ha molts esculls a superar perquè fins i tot dintre els col·lectius progressistes (inclosos els partits polítics que així s’etiqueten) hi ha molta gent que no és prou tolerant amb les diferències, acostant-se perillosament d’aquesta manera al pensament dels grups conservadors de dreta, centre, i els nacionalistes arrossegats per una educació religiosa intolerant i hipòcrita.

Demà, 28 de juny, és el Dia Internacional de l’Orgull LGBT. Felicitats per a tots i totes els que sou d’aquest col·lectiu, i també per a tots i totes els que sense pertany-hi sou inclusius i tolerants amb les diferències!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
A lo largo de once días (18-28 de junio) Barcelona ha acogido por segundo año el PRIDE, una de las celebraciones del Orgullo LGBT más importante del Mediterráneo, y que arrastra tras de si más de 30 asociaciones y empresas, ofreciendo cultura, deporte, debate, entretenimiento y fiesta, y que se extenderá por las principales poblaciones de Catalunya.

Viendo cosas como esta me siento muy orgulloso de pertenecer a este país. Catalunya ha sido siempre abierta y respetuosa con todos aquellos que asimismo lo sean con el resto de la ciudadanía, y acogiendo eventos como el PRIDE ofrece al mundo la imagen de lo que realmente es, Abierta, Tolerante y Cosmopolita.

Hay mucha gente que se llevará las manos a la cabeza haciendo gala de intolerancia, sectarismo y a menudo hipocresía, y harán lo imposible por colocar palos en las ruedas en la organización de cualquier evento parecido. Hay que respetarlo porque no podemos forzar a nadie a pensar diferente (cada cual debe luchar con sus propios miedos), aunque sí que podemos hacer pedagogía para que nuestros jóvenes no lo compartan y sean los artífices de un futuro muy diferente.

Por suerte los grupos políticos progresistas permiten cada vez más que la igualdad y la tolerancia impere en nuestra sociedad, y que eventos como este puedan ser una realidad. Existen muchos escollos que superar, porque incluso dentro de los colectivos progresistas (incluidos los partidos políticos que así se etiquetan) hay mucha gente que no es suficientemente tolerante con las diferencias, acercándose de esta forma muy peligrosamente al pensamiento de los grupos conservadores de derechas, centro, y los nacionalistas arrastrados por una educación religiosa intolerante e hipócrita.

Mañana, 28 de junio, es el Día Internacional del Orgullo LGBT. ¡Felicidades para todos y todas los que pertenecéis a este colectivo, y también para todos y todas los que sin pertenecer sois inclusivos y tolerantes con las diferencias!

diumenge, 20 de juny del 2010

EL CAPITALISME NEOLIBERAL: PRIVATITZAR GUANYS I SOCIALITZAR PÈRDUES / EL CAPITALISMO NEOLIBERAL: PRIVATIZAR GANANCIAS Y SOCIALIZAR PÉRDIDAS

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El capitalisme neoliberal i l’especulació, sovint virtual, de unes finances mundials que des de ja fa uns quants anys ha manegat les nostres vides al seu antull, ens ha esclatat a la cara.

El gran problema de tot això, és que els que més han rebut son les classes socials mitjanes i baixes, atès què els que han mogut el capital, ja sigui virtual o materialment, han anat recollint any rere any tota una sèrie de guanys i beneficis els quals no han estat revertits a la producció i la creació de llocs de treball, i sí a les butxaques de particulars.

Hi ha empresaris i entitats financeres que intenten responsabilitzar als que precisament més han rebut la bufetada de la crisi, és a dir les classes treballadores. Diuen que han estirat més el braç que la màniga... Diuen que no van pensar què passaria després... Diuen moltes coses per tal de defugir les seves pròpies responsabilitats.

Es clar que existeix responsabilitat per part d’aquesta gran massa social i ciutadana que va enlluernar-se amb els cants de sirena de les entitats bancàries i dels promotors immobiliaris, entre d’altres. Però el què és ben clar, i no es pot amagar sota cap excusa, és que la ciutadania ha estat estafada pel sistema capitalista amb el beneplàcit de tots els governs, passats i presents, i de les institucions mundials.

Jo em plantejo, quan un delinqüent roba o fa una estafa, què fa la justícia? Criminalitza la víctima dient que ha estat un beneit per deixar-se estafar, o aplica la llei contra l’estafador? En el nostre cas, la víctima a més a més ha de pagar per haver estat estafada...

A tot això, la gran víctima d’aquest desgavell capitalista son tots els avenços en polítiques socials dels darrers anys..., inclosos els drets dels treballadors, i que s’estan perdent a passes de gegant.

Molt possiblement algunes d’aquestes polítiques socials no han estat regulades com caldria, amb bon criteri i control, ja que en aquest país sovint es vol universalitzar allò que de per si ens mostra uns fets diferencials que no poden obviar-se. Però això no justifica eliminar de cop anys d’avenços socials.

El que sí que tinc ben clar és que les polítiques socials retrocediran molts anys d’assoliments. Per a què? Doncs per poder salvar el sistema capitalista i per eixugar els pecats del neoliberalisme i d’una especulació feroç i salvatge que ha destrossat les classes mitjanes i baixes. I això es quelcom que està recolzat i beneït per governs i institucions, ja siguin de dretes o d’esquerres. Qui rep, com sempre, les classes socials treballadores...
Capitalisme neoliberal: Privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El capitalismo neoliberal y la especulación, a menudo virtual, de una economía mundial que desde hace ya unos cuantos años ha movido nuestras vidas a su antojo, nos ha estallado en la cara.

El gran problema de todo esto, es que los que más han recibido son las clases sociales medianas y bajas, debido a que los que han movido el capital, ya sea virtual o materialmente, han recogido año tras año toda una serie de ganancias y beneficios, los cuales no han sido revertidos en la producción y la creación de empleo, y sí a los bolsillos de particulares.

Hay empresarios y entidades financieras que intentan responsabilizar a aquellos que precisamente más han recibido la bofetada de la crisis, es decir las clases trabajadoras. Dicen que han estirado más el brazo que la manga... Dicen que no pensaron en qué sucedería después... Dicen muchas cosas con tal de eludir sus propias responsabilidades.

Tengo claro que existe responsabilidad por parte de esta gran masa social y ciudadana que se deslumbró con los cantos de sirena de las entidades bancarias y de los promotores inmobiliarios, entre otros. Pero lo que está claro, y no puede esconderse bajo ninguna excusa, es que la ciudadanía ha sido estafada por el sistema capitalista, y con el beneplácito de todos los gobiernos, pasados y presentes, y de las instituciones mundiales.

Yo me planteo, cuando un delincuente roba o hace una estafa, ¿qué hace la justicia? ¿Criminaliza la victima diciéndole que ha sido un estúpido por dejarse estafar, o aplica la ley contra el estafador? En nuestro caso, la víctima debe además pagar por haber sido estafada...

A todo ello, la gran víctima de este despropósito capitalista son todos los avances en políticas sociales de los últimos años..., incluidos los derechos de los trabajadores y trabajadoras, que se están perdiendo a pasos agigantados.

Muy posiblemente algunas de estas políticas sociales no han sido reguladas como debería, con buen criterio y control, ya que en este país, a menudo se quiere universalizar aquello que de por si nos muestra unos hechos diferenciales que no pueden obviarse. Pero ello no justifica eliminar de un plumazo años de logros sociales.

Lo que sí que tengo muy claro es que las políticas sociales retrocederán muchos años. ¿Para qué? Pues para poder salvar el sistema capitalista y poder limpiar los pecados del neoliberalismo y de una especulación feroz y salvaje que ha destrozado las clases medianas y bajas. Y esto es algo que está apoyado y bendecido por gobiernos e instituciones , ya sean de derechas o de izquierdas. Quien recibe, como siempre, las clases sociales trabajadoras...
Capitalismo neoliberal: Privatizar las ganancias y socializar las pérdidas.

dimarts, 1 de juny del 2010

ATAC PIRATA A LA FLOTA DE LA LLIBERTAT / ATAQUE PIRATA A LA FLOTA DE LA LIBERTAD


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Israel ha atacat en aigües internacionals a la flotilla què es dirigia a Gaza amb ajuda humanitària.

Han hagut morts (assassinats) d’entre els homes i dones que formaven part d’aquesta missió humanitària i de pau.

L’exercit israelià ha demostrat un cop més que se li dona força bé neutralitzar “terroristes”. Pals i ganivets contra fusells automàtics i pistoles. Militars entrenats i armats fins les dents, contra pacifistes amb l’únic objectiu d’alleugerir el calvari pel que el govern israelià està fent passar al poble palestí.

A la flota hi havia gent d’arreu del mon, fins i tot parlamentaris europeus i una Premi Nobel de la Pau. Gent solidària, a favor de la pau, i amb ànsia de fer justícia lluitant pels drets humans de les persones. Segons Israel, tots ells i elles terroristes en potencia...

Fins quan tot això? Abans, era en Bush qui els protegia davant l’opinió mundial. I ara? Qui és que els protegeix? Ja toca que la comunitat internacional faci la seva feina, i que Obama demostri que amb ell, de veritat ha arribat el canvi..., o pot ser no, i tant sols va ser una il·lusió que vaig tenir quan fa temps el vaig felicitar anhelant el possible canvi.

El govern israelià n’ha fet un gra massa i ja n’hi ha prou! Això s’ha d’aturar ja, i cal que es depurin responsabilitats. Els tribunals internacionals estan per jutjar crims com aquest. L’atac en aigües internacional, totalment il·legal i sense cap legitimitat moral, no ha estat més que un acte de pirateria, i el colofó al desvari d’uns personatges que lideren equivocadament les passes del poble israelià.

TEXT EN CASTELLÀ ( A DALTA EL TEXT EN CATALÀ):
Israel ha atacado en aguas internacionales a la flotilla que se dirigía hacia Gaza con ayuda humanitaria.

Ha habido muertos (asesinados) entre los hombres y mujeres que formaban parte de esta misión humanitaria y de paz.

El ejercito israelita ha demostrado una vez más que se le da muy bien neutralizar “terroristas”. Palos y cuchillos contra fusiles automáticos y pistolas. Militares entrenados y armados hasta los dientes, contra pacifistas con el único objetivo de aligerar el calvario por el que el gobierno israelí está haciendo pasar al pueblo palestino.

En la flota había gente de todo el mundo, incluso parlamentarios europeos y una Premio Nobel de la Paz. Gente solidaria , a favor de la paz, y con el ansia de hacer justicia luchando por los derechos humanos de las personas. Según Israel, todos ellos y ellas terroristas en potencia...

¿Hasta cuando todo esto? Antes era Bush quien los protegía ante la opinión mundial. ¿Y ahora? ¿Quién los protege? Ya es hora de que la comunidad internacional haga su trabajo, y que Obama demuestre que con él, de verdad ha llegado el cambio..., o puede que no, y tan sólo sea una ilusión que tuve cuando hace un tiempo le felicité anhelando el posible cambio.

El gobierno israelí se ha pasado tres pueblos ¡y ya basta! Esto debe pararse ya, y es necesario que se depuren responsabilidades. Los tribunales internacionales están para juzgar crímenes como éste. El ataque en aguas internacionales, totalmente ilegal y sin ninguna legitimidad moral, no ha sido más que un acto de piratería, y el colofón al desvarío de unos personajes que lideran equivocadamente los pasos del pueblo israelí.

diumenge, 2 de maig del 2010

CATALUNYA VS TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (ALIAS UNA, GRANDE Y LIBRE)


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ja n’hi ha prou! Un TC il·legítim que incompleix amb la Constitució ens està prenent el pel. Això s’ha convertit en un pols entre Catalunya i el Constitucional. Entre els nacionalistes espanyols d’ “una, grande y libre”, i la voluntat sobirana del poble català. Entre els que anhelen els temps pretèrits a mans del dictador, i els que anhelem democràcia i llibertat.

Si per força hem de continuar suportant aquesta caricatura de Tribunal, doncs que posin ja d’una vegada per totes el que han de posar al damunt de la taula, i retallin el nostre Estatut. Ja no m’agradaven les retallades que es van fer a les Corts quan va ser aprovat, i si l’han de retallar encara més, doncs prefereixo tornar a l’Estatut del 1979 i forçar el canvi d’una Constitució Espanyola obsoleta i caduca que ens retalla les llibertats i no ens deixa créixer.

Ja n’hi ha prou! Necessitem el Canvi Ja! Si España vol conviure amb Catalunya ens ha d’acceptar com som, i ens ha de respectar. La imposició no es cap solució. La submissió no forma part del nostre tarannà, i en canvi sí que n’és compartir i respectar. No neguem la identitat i la cultura de ningú, i tampoc volem que ens neguin les nostres.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
¡Basta ya! Un TC ilegitimo que incumple con la Constitución nos está tomando el pelo. Esto se ha convertido en un pulso entre Catalunya y el Constitucional. Entre los nacionalistas españoles de “una, grande y libre”, y la voluntad soberana del pueblo catalán. Entre los que anhelan los tiempos pretéritos en manos del dictador, y los que anhelamos democracia y libertad.

Si por fuerza debemos seguir soportando esta caricatura de Tribunal, pues que pongan ya, de una vez por todas lo que han de poner sobre la mesa, y recorten nuestro Estatut. Ya no me gustaban los recortes que se hicieron en las Cortes cuando fue aprobado, y si aún lo han de recortar más, pues prefiero volver al Estatut de 1979, y forzar el cambio de una Constitución Española obsoleta y caduca que nos recorta las libertades y no nos deja crecer.

¡Basta ya! ¡Necesitamos un Cambio Ya! Si España quiere convivir con Catalunya han de aceptarnos como somos, y nos tienen que respetar. La imposición no es ninguna solución. La sumisión no forma parte de nuestro ideario, y en cambio sí que lo es compartir y respetar. No negamos la identidad y la cultura de nadie, y tampoco queremos que nos nieguen las nuestras.

dilluns, 19 d’abril del 2010

2012: LA FI DEL PROGRESSIME? / 2012: ¿EL FIN DEL PROGRESISMO?


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Començo aquest article com si d’una cita apocalíptica es tractés:

2012: La Fi del Progressisme?

Per què ho faig? Doncs perquè el progressisme en aquest país es troba a la corda fluixa. Jo no sé què és el que passarà durant els propers dos anys perquè sovint, fins el darrer minut d’un període electoral no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat.

De què en parlo? Doncs dels dos gegants polítics que existeixen hores d’ara a España (PSOE i PP), i que son l'única alternança de govern des de fa uns quants anys, això sí, animada de tant en tant per la resta de partits polítics que conformen les Corts espanyoles, i que de vegades son clau per l’estabilitat del govern creat desprès d’unes eleccions.

D'una banda tenim el partit que actualment està al govern. El PSOE, un partit d’esquerres el qual ha vist agreujada la seva mala gestió de govern per una crisi a nivell mundial, i la qual ha sabut aprofitar molt bé l’oposició per torpedinar totes i cadascunes de les seves decisions. Molt haurien de canviar les coses perquè revalidin per quatre anys més.

Tot i que no han arribat, ni de bon tros, a les expectatives dels progressistes, no deixen de ser el més proper als principis il·lustrats en que es va basar la Revolució Francesa al 1789.

D’altre banda tenim el partit de l’oposició. El PP, un partit polític que recull sota el mateix paraigües a tota la dreta, centre dreta, i extrema dreta espanyola. Un vot fidel facin el que facin. La qual cosa no succeeix per igual amb l’esquerra. Tant se val el que facin els seus dirigents. Tots saben que la corrupció forma part del seu tarannà, com ho va ser durant quaranta anys de dictadura, però tot i això els seus votants tanquen els ulls o miren cap a un altre costat negant l’evidència.

Tot s’hi val, abans que seguir amb una decadent democràcia infestada de rojos que violen tots els sagrats principis morals. Si Franco pugues tornar, anhelen els seus seguidors, això ho acabaria ràpid...

Aquest és el panorama! El 2012 pot ser molt dur, i des de aquest bloc invoco a les forces d’esquerres! Invoco a federalistes, republicans, socialistes, comunistes, progressistes... Invoco a els/les joves que per sort no ha conegut la manca de llibertats i la persecució ideològica, política i cultural.... Hem de forjar un nou horitzó polític i social, amb una esquerra no nacionalista (tot el contrari del que actualment governa a Espanya) dins un marc federal, i ens hem de conjurar perquè el 2012 no es converteixi en un apocalíptic fi del progressisme.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Empiezo este artículo como si de una cita apocalíptica se tratase:

2012: ¿El Fin del Progresismo?

¿Por qué lo hago? Pues porque el progresismo en este país se encuentra en la cuerda floja. Yo no sé lo que sucederá durante los próximos dos años porque a menudo, hasta el último minuto de un periodo electoral puede cambiar todo radicalmente.

¿De qué hablo? Pues de los dos gigantes políticos que existen en estos momentos en España (PSOE y PP), y que son la única alternancia de gobierno desde hace unos cuantos años, eso sí, animada de vez en cuando por el resto de partidos políticos que conforman las Cortes españolas, y que a veces son clave para la estabilidad del gobierno creado después de unas elecciones.

Por un lado tenemos el partido que actualmente está gobernando. El PSOE, un partido de izquierdas el cual ha visto agravada su mala gestión de gobierno por una crisis de nivel mundial, y la cual ha sabido aprovechar muy bien la oposición para torpedear todas y cada una de sus decisiones. Mucho deberían cambiar las cosas para que revaliden por cuatro años más.

Aunque no han llegado, ni de lejos, a las expectativas de los progresistas, no dejan de ser lo más próximo a los principios ilustrados en que se basó la Revolución Francesa en 1789.

Por el otro lado tenemos el partido de la oposición. El PP, un partido político que recoge bajo su paraguas a toda la derecha, centro derecha y extrema derecha española. Un voto fiel, hagan lo que hagan. Lo cual no sucede con la izquierda. Tanto da lo que hagan sus dirigentes. Todos saben que la corrupción forma parte de su proceder, igual que lo fue durante cuarenta años de dictadura, pero aún así sus votantes cierran los ojos o miran hacia otro lado negando la evidencia.

Todo vale, antes que continuar con una democracia decadente e infestada de rojos que violan todos los sagrados principios morales. Si Franco pudiese volver, anhelan sus seguidores, esto se acabaría rápido...

¡Este es el panorama! El 2012 puede ser muy duro, y desde este bloc invoco a las fuerzas de izquierdas. Invoco a los federalistas, republicanos, socialistas, comunistas, progresistas... Invoco a los/las jóvenes que por suerte no han conocido la falta de libertades y la persecución ideológica, política y cultural... Debemos forjar un nuevo horizonte político y social, con una izquierda no nacionalista (todo lo contrario de la que actualmente gobierna España) dentro de un marco federal, y debemos conjurarnos para que el 2012 no se convierta en un apocalíptico fin del progresismo.

dimarts, 13 d’abril del 2010

LA DEMOCRÀCIA TRONTOLLA PERÒ ES VIVA/ LA DEMOCRACIA SE TAMBALEA PERO ESTÁ VIVA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
La democràcia trontolla i no ens ho podem quedar mirant sense fer res. Aquesta situació només afavoreix al PP ja que la seva política no es fonamenta pas amb la democràcia. Per aquest partit polític, que enyora els temps de la dictadura y lluita aferrissadament per amagar la veritat del succeït durant aquella època, la democràcia és un mal de la nostra societat que l’està degradant... Fa riure llegir que la senyora Cospedal qualifica el suport a Garzón d’atemptat contra la democràcia, quan el seu partit la torpedina constantment.

Cal reforçar la democràcia i donar-li credibilitat davant la ciutadania. A Catalunya, des de Ciutadans pel Canvi ho estem intentant sense defallir.

Primer, amb l’ILP de la Llei Electoral per Catalunya. Una proposta de Llei Electoral valenta i agosarada que hagués servit per enfortir i refermar el nostre sistema democràtic. Gairebé ho aconseguim del tot. Tots els partits estaven disposats a fer-ho, menys CiU que anteposà els seus interessos de partit als de la ciutadania. Tot i això en la pròxima legislatura ho farem possible. A més a més, crec que el que s’aprovi al Parlament de Catalunya també servirà per millorar el sistema electoral espanyol.

Segon, amb la campanya Via Federal. La Constitució espanyola està obsoleta i caduca. Per això la democràcia se’n ressent i queda ofegada. Perquè no la deixa créixer i expandir-se. Amb la modificació de la Constitució podem aconseguir una Catalunya i una Espanya Federals. Tot plegat per treballar també per una Europa Federal.

La democràcia trontolla però no es morta, ni morirà, com molts voldrien. Plegats la ciutadania i la classe política (per suposat deixant de banda els corruptes d’ambdós grups i els que anhelen l’absolutisme i les dictadures), podem fer que revifi adquirint un nou i renovat esplendor que faci reverdir la justícia social i la solidaritat al nostre país.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
La democracia se tambalea y no nos podemos quedar mirando sin hacer nada. Esta situación favorece tan sólo al PP ya que su política no se basa en la democracia. Para este partido político, que añora los tiempos de la dictadura y lucha denodadamente para ocultar la verdad de lo sucedido durante aquella época, la democracia es un mal de nuestra sociedad que la está degradando... Me da risa leer que la señora Cospedal califica el soporte a Garzón de atentado contra la democracia, cuando su partido la torpedea constantemente.

Hay que reforzar la democracia y darle credibilidad ante la ciudadanía. En Catalunya, desde Ciutadans pel Canvi lo intentamos sin desfallecer.

Primero, con la ILP de la Ley Electoral para Catalunya. Una propuesta de Ley Electoral valiente y audaz que hubiese servido para fortalecer y reafirmar nuestro sistema democrático. Casi lo conseguimos. Todos los partidos estaban dispuestos a llevarla a cabo, menos CiU que antepuso sus intereses de partido a los de la ciudadanía. Aún así, lo haremos posible en la próxima legislatura. Además, creo que lo que se apruebe en el Parlament de Catalunya servirá también para mejorar el sistema electoral español.

Segundo, con la campaña Vía Federal. La Constitución española está obsoleta y caduca. Por ello la democracia se resiente y se ahoga. Porque no la deja crecer y expandirse. Con la modificación de la constitución podemos conseguir una Catalunya y una España Federales. Todo ello para trabajar también por una Europa Federal.

La democracia se tambalea pero no está muerta, ni morirá, como muchos querrían. Juntos, la ciudadanía y la clase política (por supuesto dejando de lado a los corruptos de ambos grupos a los que anhelan el absolutismo y las dictaduras), podemos conseguir que se reavive adquiriendo un nuevo y renovado esplendor que haga reverdecer la justicia social y la solidaridad en nuestro país.