dilluns, 14 de març del 2011

ALERTA NUCLEAR. ENS HA DE SERVIR DE LLIÇÓ / ALERTA NUCLEAR. NOS TIENE QUE SERVIR DE LECCIÓN


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Japó ha patit una gran tragèdia. Un terratrèmol de 8.9 seguit d’un munt de rèpliques prou importants, i un devastador tsunami, han provocat l’estat d’alarma al país del sol naixent.

A tot això l’hem d’afegir l’alerta nuclear en que es troba aquest país. Tres reactors corresponents a dues plantes nuclears, Fukushima Daiichi i Tokai, estan en perill.

A pesar del perill i la inseguretat que davant d’un possible accident ens suposa, l’energia nuclear es defensada aferrissadament per qüestions purament especulatives i econòmiques, tot i saber que els residus radioactius que es generen triguen milers d’anys en poder ser innocus. És més, els residus d’alta activitat son tòxics durant uns 250.000 anys!

També ens hauríem de plantejar el fet que qualsevol indret del planeta està exposat a la possibilitat de que hagi un terratrèmol d’alta intensitat. Ara pensem amb el que pot arribar a passar al Japó, un país que està perfectament preparat per fer front als terratrèmols. Què passa però amb les centrals nuclears que tenim al nostre país, ben a prop de casa nostra?

Existia un compromís per part del govern de que es tancarien les centrals nuclears existents a mida que la seva vida útil, establerta d’avant mà quan es van construir, es terminés. Ara, sembla ser que l’idea es allargar els períodes de tancament per interessos purament econòmics. El poder del diner es massa fort, fins i tot per algunes esquerres...

No som prou conscients de l’herència de futur que deixem a les properes generacions. Un planeta cada cop més enverinat (residus radioactius, combustió fòssil, desforestació, vessament de combustibles i de productes químics...) En fi, un llegat de destrucció de la vida i la natura.

Cal esperar que no arribi a més el greu problema del Japó, i també cal esperar que els nostres dirigents deixin de pensar amb la butxaca i ho facin més amb el cap i amb el cor.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Japón ha sufrido una gran tragedia. Un terremoto de 8.9 seguido de réplicas bastante importantes, y un devastador tsunami, han provocado el estado de alarma en el país del sol naciente.

A todo ello debemos añadir la alerta nuclear que se encuentra este país. Tres reactores correspondientes a dos plantas nucleares, Fukushima Daiichi i Tokai, están en peligro.

A pesar del peligro y la inseguridad que ante un posible accidente supone, la energía nuclear es defendida denodadamente por cuestiones puramente especulativas y económicas, aún sabiendo que los residuos radioactivos que se generan tardan miles de años en ser inocuos. Es más, ¡los residuos de alta actividad son tóxicos durante unos 250.000 años!
También deberíamos plantearnos el hecho de que cualquier lugar del planeta está expuesto a la posibilidad de que haya un terremoto de alta intensidad. Ahora pensamos en lo que puede llegar a suceder en el Japón, un país que está perfectamente preparado para hacer frente a los terremotos. ¿Pero qué sucede con las centrales nucleares que tenemos en nuestro país, muy cerca de nuestra casa?

Existía un compromiso por parte del gobierno de que se cerrarían las centrales nucleares existentes a medida que su vida útil, establecida cuando se construyeron, terminase. Ahora, parece ser que la idea es alargar los períodos de cierre por intereses puramente económicos. El poder del dinero es demasiado fuerte, incluso para algunas izquierdas...

No somos lo suficientemente conscientes de la herencia que dejamos a las próximas generaciones. Un planeta cada vez más envenenado ( residuos radioactivos, combustión fósil, deforestación, vertidos de combustibles y de productos químicos...) En fin, un legado de destrucción de la vida y la naturaleza.

Esperemos que no vaya a más el grave problema de Japón, y también esperemos que nuestros dirigentes dejen de pensar con el bolsillo y lo hagan más con la cabeza y con el corazón.

dimecres, 16 de febrer del 2011

LA REVOLUCIÓ D’INTERNET / LA REVOLUCIÓN DE INTERNET


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Primer va ser Tunísia, desprès Egipte, i ara la resta del mon àrab trontolla sota els crits populars de democràcia i llibertat... Una revolució, un canvi, que es mou vertiginosament a través de la vasta teranyina d’Internet i de les xarxes socials. Líbia, Irà, Algèria, Marroc, Iemen, Bahrain... els seus governs dictatorials veuen com la saba jove d’una ciutadania cansada de malviure i amb ferms desitjos de tenir una oportunitat a la vida, desestabilitza els fonaments d’uns governs corruptes que no han fet altre cosa que sagnar el seu empobrit poble durant dècades per pastar immenses fortunes privades.

Internet ha estat l’eina definitiva, desprès de la voluntat popular, per provocar aquest terrabastall amb vents de llibertat. Des de fa anys que sóc un ciberactivista, col·laborant amb organitzacions com Amnistia Internacional, Greenpeace o Intermon Oxfam, a més del meu propi bloc personal, però mai abans havia estat tant conscient del poder de la www com fins ara. És la nova arma ideològica del Segle XXI i està cridada a ser molt més important encara en un futur no gaire llunyà.

No hem de creure que l’àmbit llibertari d’aquesta eina es limita a països sotmesos a dictadures, ja siguin de dretes, d’esquerres o religioses. També la ciutadania de països suposadament avançats en les llibertats, podem aprofitar-nos de la web per lluitar contra la dictadura del capitalisme lliberal. Vivim en unes democràcies que estan sotmeses al poder del capital. Un poder absolutista que ens ha portat cap una gran crisi mundial. Una crisi de la qual estem sortint amb molts entrebancs, a costa de sacrificar les polítiques socials i mediambientals, així com els molts avenços que la ciutadania havia aconseguit durant els darrers anys.

Ara toca recolzar els ciutadans i ciutadanes del mon àrab, agradi o no l’alternativa que puguin escollir lliurament, i d’altre banda posar-nos mans a l’obra perquè el capitalisme lliberal no s’engoleixi les nostres llibertats i drets.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Primero fue Túnez, después Egipto, y ahora el resto del mundo árabe se tambalea bajo los gritos populares de democracia y libertad... Una revolución, un cambio, que se mueve vertiginosamente a través de la vasta tela de araña de Internet y de las redes sociales. Libia, Irán, Argelia, Marruecos, Yemen, Bahrein... sus gobiernos dictatoriales ven como la savia joven de una ciudadanía cansada de malvivir y con firmes deseos de tener una oportunidad en la vida, desestabiliza los cimientos de unos gobiernos corruptos que no han hecho otra cosa que sangrar a su empobrecido pueblo durante décadas para amasar inmensas fortunas privadas.

Internet ha sido la herramienta definitiva, tras la voluntad popular, para provocar este estallido con vientos de libertad. Desde hace años soy ciberactivista, colaborando con organizaciones como Amnistía Internacional, Greenpeace o Intermon Oxfam, además de mi propio blog personal, pero jamás antes había sido tan consciente como ahora del poder de la www. Es la nueva arma ideológica del Siglo XXI y está llamada a ser aún mucho más importante en un futuro no muy lejano.

No debemos creer que el ámbito libertario de esta herramienta se limita a países sometidos a dictaduras, ya sean de derechas, de izquierdas o religiosas. También la ciudadanía de países supuestamente avanzados en libertades, podemos aprovecharnos de la web para luchar contra la dictadura del capitalismo liberal. Vivimos en unas democracias que están sometidas al poder del capital. Un poder absolutista que nos ha llevado hacia una crisis mundial. Una crisis de la cual estamos saliendo salvando muchos obstáculos, y a costa de sacrificar políticas sociales y medioambientales, así como los muchos avances que la ciudadanía había conseguido durante los últimos años.

Ahora toca apoyar a los ciudadanos y ciudadanas del mundo árabe, guste o no la alternativa que puedan escoger libremente, y por otra parte ponernos manos a la obra para que el capitalismo liberal no se engulla nuestros derechos y libertades.

dilluns, 24 de gener del 2011

MONTSERRAT TURA I CAMAFREITA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Nascuda a Mollet del Vallés el 6 de novembre de 1954. Metgessa, l’any 1982 amb només 28 anys va ser nomenada directora general de l’Hospital Comarcal de Palamós i s’especialitzà en gestió i economia sanitària. Membre del PSC des del 1979, ja abans, des dels 16 anys, va militar en organitzacions clandestines d'oposició al règim franquista com la Plataforma Anticapitalista i la Organización de Izquierda Comunista de España. Ha estat alcaldessa de Mollet del Vallés des del 1987 fins al 2003. Consellera d’Interior (2003-2006) i Consellera de Justícia (2006-2010). Any 2011 candidata a les primàries del PSC com a candidata per l’Alcaldia de Barcelona...

Aquest és un petit apunt sobre Montserrat Tura. No soc militant socialista, ni simpatitzant, ni estic empadronat a Barcelona, i per la qual cosa no podré donar-li el meu suport en aquestes primàries. D’altre banda soc un enamorat del seu tarannà i de la seva manera de fer política, i per aquesta mateixa raó escric l’article que ara llegiu. Tant de bo que pogués influir amb les meves paraules amb alguna de les més de dotze mil persones que podran participar en aquestes primàries...

Montserrat Tura és l’única opció vàlida per mantenir un govern progressista d’esquerres a l’Ajuntament de Barcelona. Qualsevol altre opció significarà la pèrdua de l’alcaldia a mans de CiU. En Jordi Hereu ha acabat el seu cicle i s’entesta en agafar-se aferrissadament a la cadira consistorial. La seva actitud absolutista i de vegades fregant una total manca de sintonia amb les necessitats reals de la ciutadania barcelonina, ha fet que en cas de presentar-se a les municipals la desfeta socialista sigui de les que fan època.

Montse no ho te fàcil. Apartada pel seu propi partit perquè representa la més pura essència del socialisme català, lluitarà contra l’aparell intern del partit i contra el llast que deixa Hereu a la memòria dels barcelonins i barcelonines.

Des d’aquí el meu total recolzament per Montserrat Tura. Molt més moral que d’altre cosa, però suport incondicional a la fi i al cap... Voteu-la !!!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Nacida en Mollet del Vallés el 6 de Noviembre de 1954. Médico, en el año 1982, con tan sólo 28 años, fue nombrada directora general del Hospital Comarcal de Palmós y se especializó en gestión y economía sanitaria. Miembro del PSC desde 1979, ya antes, desde los 16 años, militó en organizaciones clandestinas de oposición al régimen franquista como la Plataforma Anticapitalista y la Organización de Izquierda Comunista de España. Ha sido alcaldesa de Mollet del Vallés desde 1987 hasta 2003. Consellera de Interior (2003-2006) y Consellera de Justicia (2006-2010). Año 2011 candidata a las primarias del PSC como candidata a la Alcaldía de Barcelona...

Éste es un pequeño apunte sobre Montserrat Tura. No soy militante socialista, ni simpatizante, ni estoy empadronado en Barcelona, y por lo tanto no podré darle mi apoyo en estas primarias. Por otra parte soy un enamorado de su talante y de su forma de hacer política, y por esta misma razón escribo el artículo que estáis leyendo. Ojalá que pudiese influir con mis palabras en alguna de las más de doce mil personas que podrán participar en estas primarias...

Montserrat Tura es la única opción válida para mantener un gobierno progresista y de izquierdas en el Ayuntamiento de Barcelona. Cualquier otra opción significaría la pérdida de la alcaldía en manos de CiU. Jordi Hereu ha terminado su ciclo y se entesta en aferrarse a la silla consistorial. Su actitud absolutista y a veces rozando una total falta de sintonía con las necesidades reales de la ciudadanía barcelonesa, han hecho que en el caso de que se presente a las municipales el desastre socialista sea de los que marcan época.

Montse no lo tiene fácil. Apartada por su propio partido porque representa la más pura esencia del socialismo catalán, luchará contra el aparato interno del partido y contra el lastre que deja Hereu en la memoria de los barceloneses y barcelonesas.

Desde aquí mi total apoyo para Montserrat Tura. Mucho más moral que otra cosa, pero apoyo incondicional al fin y al cabo... ¡Votadla!

dimecres, 19 de gener del 2011

L’ACTUALITAT AMB NOMS PROPIS / LA ACTUALIDAD CON NOMBRES PROPIOS


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
MONTSERRAT TURA
M’agrada. Gràcies a ella hi haurà primàries socialistes per l’alcaldia de Barcelona. Ja començava a pensar amb Trias com a nou alcalde. Ara penso que si la Montse Tura es presenta a les municipals, els socialistes encara tenen possibilitats de mantenir l’alcaldia. És una persona molt capaç i amb determinació. Tot i que no te el suport del seu partit és la millor, i pot ser, l’única opció per un Ajuntament d’esquerres...

MARIANO RAJOY
Amb les seves declaracions crítiques perquè ja es poden parlar al Senat totes les llengües oficials de l’Estat espanyol, no fa més que reafirmar el tarannà imperialista i provincià del Partit Popular. També podríem dir el mateix d’alguns líders suposadament progressistes i d’esquerres...

CATALUNYA I ESPAÑA
Se’n parla que cal fer retallades a l’estat de les autonomies perquè suposen una càrrega pressupostària, quan la seva despesa amb relació amb el cost de l’estat central és mínima. D’altre banda, sempre he dit que es van equivocar amb el cafè per a tothom. Aquesta decisió sí que ha estat errònia i costosa per l’estat. Una España Federal és la veritable solució. Existeixen tres nacionalitats històriques diferents de l’espanyola i si realment volen fer quelcom coherent i amb seny, aquest hauria de ser el punt de partida d’un Estat Federal de futur.

TUNISIA I BEN ALI
Des d’aquí vull retre homenatge a la ciutadania de Tunísia. Cansats d’un règim dictatorial que els ha estat espoliant durant anys han fet la seva revolució i han guanyat. Ben Ali ha marxat tot i que ho ha fet amb tot el que ha robat al seu poble. Esperem que la justícia acabi fent la seva tasca i Ben Ali ho pagui juntament amb els seus sequaços.
Ara cal que no hagi tant sols un canvi de dictador, i que realment s’aconsegueixi la democràcia en aquest país. Europa, EEUU i el mon tenen molt a dir...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
MONTSERRAT TURA
Me gusta. Gracias a ella habrá primarias socialistas para la alcaldía de Barcelona. Ya empezaba a pensar en Trias como nuevo alcalde. Ahora creo que si Montse Tura se presenta a las municipales, los socialistas todavía tienen posibilidades de mantener la alcaldía. Es una persona muy capaz y con determinación. Aunque no tiene el soporte de su partido, es la mejor, y puede que la única opción para un Ayuntamiento de izquierdas...

MARIANO RAJOY
Con sus críticas declaraciones porque ya se pueden hablar en el Senado todas las lenguas oficiales del estado español, no hace más que reafirmar el talante imperialista y provinciano del Partido Popular. También podríamos decir lo mismo de algunos líderes supuestamente progresistas y de izquierdas...

CATALUNYA Y ESPAÑA
Se habla de que son necesarios recortes en el estado de las autonomías porque suponen una carga presupuestaria, cuando su gasto con relación al coste del estado central es mínima. Por otro lado, siempre he dicho que se equivocaron con el café para todos. Esta decisión sí que fue errónea y costosa para el estado. Una España Federal es la verdadera solución. Existen tres nacionalidades históricas diferentes de la española y si realmente desean hacer algo coherente y con cabeza, éste debería ser el punto de partida de un Estado Federal del futuro.

TÚNEZ Y BEN ALI
Desde aquí quiero rendir homenaje a la ciudadanía de Túnez. Cansados de un régimen dictatorial que los ha estado expoliando durante años han hecho su revolución y han ganado. Ben Ali se ha ido, aunque lo ha hecho con todo lo que ha robado a su pueblo. Esperemos que la justicia haga su trabajo y Ben Ali lo pague, juntamente con sus secuaces. Ahora es necesario que no haya tan sólo un cambio de dictador y que realmente se consiga la democracia en éste país. Europa, EEUU y el mundo tienen mucho que decir...

dijous, 30 de desembre del 2010

CERCANT UNA REVOLUCIÓ / BUSCANDO UNA REVOLUCIÓN


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
L’any 2010 s’acomiada de la mateixa manera en que s’ha desenvolupat al llarg de 365 dies..., és a dir escanyant encara més les fràgils economies de ciutadans i ciutadanes.

Durant tot l’any les entitats financeres ens han estat apretant i molts no ho han pogut resistir i han perdut el poc que els quedava... Quan més es necessita, retallen les polítiques socials perquè les administracions públiques reben fortes pressions des de l’estranger per eliminar despesa, i que d’aquesta manera Europa no hagi de fer-se’n càrrec de rescatar España... A mitjans d’any ens van pujar l’IVA el qual, en darrera instància, sempre repercuteix amb el consumidor final... També ens baixen els sous... Ens aboquen a una reforma laboral que afavoreix, com no, l’empresari... Ara ens pugen l’electricitat un 10 per cent, el gas, els trens, i per suposat d’altres pujades més que encara han de venir... Encertadament cerquen solucions, però malauradament totes repercuteixen negativament a la ciutadania més necessitada.

Ostres tu, quin panorama que deixem, i quin altre se’ns ve al damunt!

En canvi es rescata i ajuda el sistema capitalista amb diner públic... Un capitalisme salvatge que durant anys han estat repartint beneficis als seus accionistes sense tenir cura ni previsió del que podria venir... Un capitalisme que han estat pagant sous indecents a alts càrrecs i directius... Un capitalisme que amb les ajudes rebudes pot mantenir els iots de luxe a bon port...

S’ajuda fiscalment a les milionàries empreses automobilístiques perquè puguin vendre més cotxes, afavorint també els que tenen diners per comprar i gastar. Endeguen una reforma laboral que tant sols afavoreix l’empresari, i encara crea més inseguretat i precarietat al treballador... Cal que seguim dient més? Segur que molts dels que llegeixen aquest article en podrien afegir moltes més coses.

El capitalisme lliberal se’n riu i ens mira amb menyspreu. Han creat una crisi mundial sense precedents (a España d’un caire diferent que la resta però igual de menyspreable). Han creat un problema. Se’ls va fer una petita esbroncada i poc més. Ara, amb tota la xuleria i cinisme del món, ens miren de d’alt a baix i ens demanen a la ciutadania que fem un esforç més, per esmenar el que ells han espatllat, i com no per continuar fent-se rics a costa nostre. Quina barra! I sembla ser que no podem fer res més que moure cames i peus enrabiats i cabrejats...

Tot això amb governs d’esquerres. No m’imagino què hauria estat amb governs de dretes... En certa manera estem recollint el resultat d’una Europa que des de ja fa temps que està fent un gir preocupant cap a la dreta, i el que es pitjor cap a l’extrema dreta...

Bufa mal vent per a la classe treballadora. Cal dir prou! Cal que com abans ens retrobem als cercles de debat ciutadà, als cafès, a les places... Cal que esclati una revolució intel·lectual i proletària d’ideals, d’opinió, de valors i de fets.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El año 2010 se despide de la misma forma en que se ha desarrollado a lo largo de 365 días... es decir ahogando aún más las frágiles economías de ciudadanos y ciudadanas.

Durante todo el año las entidades financieras han estado apretando y muchos no lo podido resistirlo y han perdido lo poco que les quedaba... Cuando más se necesitan, recortan las políticas sociales porque las administraciones públicas reciben fuertes presiones desde el extranjero para eliminar gastos, y que de esta forma Europa no tenga que ocuparse de rescatar España... A mediados de año se subió el IVA, el cual en última instancia, siempre repercute en el consumidor final... También nos bajan los sueldos... Nos arrojan a una reforma laboral que favorece, cómo no, al empresario... Ahora nos suben un 10 por ciento la electricidad, el gas, los trenes, y por supuesto otras subidas que todavía no han llegado... Acertadamente buscan soluciones, pero desgraciadamente todas repercuten negativamente en la ciudadanía más necesitada.

¡Ostras tú, qué panorama dejamos, y que otro se nos viene encima!

En cambio se rescata y ayuda al sistema capitalista con dinero público... Un capitalismo salvaje que durante años han repartido beneficios a sus accionistas sin tener en cuenta ni prevenir lo que podría venir... Un capitalismo que ha estado pagando sueldos indecentes a altos cargos y directivos... Un capitalismo que con las ayudas recibidas puede mantener sus yates de lujo en el puerto...

Se ayuda fiscalmente a las millonarias empresas automovilísticas para que puedan vender más coches, favoreciendo también a quien tiene dinero para comprar y gastar. Ponen en marcha una reforma laboral que tan sólo favorece al empresario, y crea todavía más inseguridad y precariedad al trabajador... ¿Hace falta decir más? Seguro que muchos de los que leen éste artículo podrían añadir mucho más.

El capitalismo liberal se ríe y nos mira con menosprecio. Han creado una crisis mundial sin precedentes (en España diferente que en el resto pero igual de despreciable). Han creado un problema. Se les dio una pequeña reprimenda y poco más. Ahora, con toda la chulería y cinismo del mundo, nos miran por encima del hombro y nos piden a la ciudadanía que hagamos un esfuerzo más, para solventar lo que ellos han estropeado, y como no para continuar haciéndose ricos a nuestra costa. ¡Qué morro! Y parece que no podemos hacer nada más que patalear enrabiados y cabreados...

Todo ello con gobiernos de izquierdas. No me imagino qué habría sido con gobiernos de derechas... En cierta forma estamos recibiendo el resultado de una Europa que desde hace tiempo está haciendo un giro preocupante a la derecha y lo que es peor a la extrema derecha...

Soplan malos tiempos para la clase trabajadora. ¡Hay que decir basta! Que como hace tiempo, nos reencontremos en los círculos de debate ciudadano, en los cafés, en las plazas... Es necesario que estalle una revolución intelectual y proletaria de ideales, de opinión, de valores y de hechos.

dilluns, 27 de desembre del 2010

INSUBMISSIÓ DAVANT L’AGRESSIÓ / INSUMISIÓN ANTE LA AGRESIÓN

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ja n’hi ha prou!
Ens retallen i modifiquen l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya sense fer cas de la voluntat sobirana de la majoria del poble català, i un cop que li passen el ribot a les Corts espanyoles (com es va vanagloriar algú que altre personatge del panorama polític espanyol), a instàncies del Partit Popular, el Tribunal Constitucional retalla encara més l’Estatut, violant d’aquesta manera la decisió del poble català expressada democràticament en referèndum.

A tot això el poble català ha de callar i ajupir el cap!

Ara, una sentència del Tribunal Suprem, invalida el model d’immersió lingüística del sistema educatiu a Catalunya, quan es el millor d’Espanya i tot un referent per d’altres comunitats plurilingües d’arreu del mon. A Catalunya no existeix cap conflicte amb la llengua. Sembla ser però, que hi ha qui el vol crear... Hi ha qui vol tornar quaranta anys enrere per trobar-se a gust, però no ho podem permetre!

El TC va realitzar una interpretació molt particular de les lleis i ens està demostrant que la Constitució espanyola està absoleta i cal que sigui modificada en profunditat..., sí o sí.

Ja n’hi ha prou! La societat catalana no es pot quedar aturada sense fer res davant un atac premeditat, estudiat i calculat, en contra de les institucions i les lleis del nostre país.

Insubmissió! Pacífica però ferma de tota la societat civil, davant l’agressió interessada d’uns quants que menyspreen la democràcia i la llibertat. No podem acatar allò que viola els nostres drets inalienables. No podem acceptar la vexació. No volem ser carn de canó de la dreta política i dels espanyolistes que no accepten ni respecten les diferencies i la diversitat.

Tot plegat ens dona la raó de que cal canviar la Constitució i dirigir-nos cap a la via Federal si no volem que la relació Catalunya – España es deteriori fins a extrems irrecuperables. La convivència integradora i pacífica ho necessita.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
¡Basta ya!
Nos recortan y modifican el Estatut aprobado por el Parlament de Catalunya haciendo caso omiso de la voluntad soberana de la mayoría del pueblo catalán, y una vez que le han pasado el cepillo en las Cortes españolas (como se vanaglorió algún que otro personaje del panorama político español), a instancias del Partido Popular, el Tribunal Constitucional recorta todavía más el Estatut, violando de esta forma la decisión del pueblo catalán expresada democráticamente en referéndum.

¡Y el pueblo catalán a callar y bajar la cabeza!

Ahora, una sentencia del Tribunal Supremo, invalida el modelo de inmersión lingüística del sistema educativo de Catalunya, cuando es el mejor de España y todo un referente para otras comunidades plurilingües del mundo. En Catalunya no existe ningún conflicto con la lengua. Aunque parece ser que hay quien desea crearlo.... Hay quien quiere volver cuarenta años atrás para poder encontrarse a gusto, ¡pero no podemos permitirlo!

El TC hizo una interpretación muy particular de las leyes y nos está demostrando que la Constitución española está absoleta y es necesario que sea modificada en profundidad..., sí o si.

¡Basta ya! La sociedad catalana no puede quedarse sin hacer nada ante un ataque premeditado, estudiado y calculado, en contra de las instituciones y las leyes de nuestro país.

¡Insumisión! Pacífica pero firme de toda la sociedad civil, ante la agresión interesada de unos cuantos que menosprecian la democracia y la libertad. No podemos acatar aquello que viola nuestros derechos inalienables. No podemos aceptar la vejación. No queremos ser carne de cañón de la derecha política y de los españolistas que no aceptan las diferencias y la diversidad.

Todo esto nos da la razón, cuando decimos que hay que cambiar la Constitución y dirigirnos hacia una vía Federal si no queremos que la relación Catalunya – España se deteriore hasta extremos irrecuperables. La convivencia integradora y pacífica lo necesita.

dijous, 2 de desembre del 2010

ANTONI CASTELLS DIXIT!

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
En Castells m’ha aixafat la guitarra! Ja fa uns dies que volia parlar d’aquest tema i se m’ha avançat amb les seves declaracions a Catalunya Ràdio...

Crec que amb el resultat de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya va quedar ben palès que el socialisme català necessita d’un canvi total de rumb. No fa pas gaire que vaig escriure un article en el que parlava d’en Manuel Serra i Moret, tot un referent pel socialisme del nostre país. Per al PSC, lligar-se al PSOE amb un contracte de vassallatge i submissió cap a la cúpula espanyolista de Madrid va estar un gran error, i totalment contrari al que en Serra i Moret va voler en crear el socialisme català.

A ningú se li escapa el fet de que els millors resultats dels socialistes al Parlament de Catalunya han estat de la ma d’en Pasqual Maragall..., socialista, catalanista, progressista i federalista.

Avui, l’Antoni Castells ha dit en veu alta el que molts ja sabíem. Hi ha moltes persones de pes i amb un gran bagatge catalanista i federalista dins del partit que aposten per un PSC amb grup parlamentari propi. Un PSC independent disposat a liderar el socialisme a Catalunya. Un PSC en clau catalana. Un PSC coherent que defensi els interessos de la ciutadania de Catalunya, aquí i a Madrid.

Ho tenen difícil. Ara comença un camí ple d’entrebancs, però saben què es el que han de fer, i que ja toca aixecar la veu amb fermesa i convicció. Es hora d’actuar sense cap vacil·lació i amb les idees clares. Potser que els faran fora... Qui sap! Però sàpiguen i tinguin molt en compte que ben a prop seu hi ha ciutadans i ciutadanes desitjosos de canvi, i que de ben segur els acollirien al seu si amb els braços oberts.

S’acosten aires de Canvi al Socialisme Català.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
¡Castells me ha chafado la guitarra! Hace ya unos días que quería hablar de este tema y se me ha adelantado con sus declaraciones a Catalunya Radio...

Creo que con el resultado de las últimas elecciones al Parlament de Catalunya quedó bien claro que el socialismo catalán necesita un cambio total de rumbo. No hace mucho que escribí un artículo en el que hablaba de Manuel Serra i Moret, todo un referente del socialismo en nuestro país. Para el PSC, ligarse al PSOE con un contrato de vasallaje y sumisión hacia la cúpula españolista de Madrid fue un gran error, y totalmente contrario a lo que Serra i Moret quiso al crear el socialismo catalán.

A nadie se le escapa el hecho de que los mejores resultados socialistas en el Parlament de Catalunya han sido de la mano de Pasqual Maragall..., socialista, catalanista, progresista y federalista.

Hoy, Antoni Castells ha dicho en voz alta lo que todos ya sabíamos. Hay muchas personas de peso y con un gran bagaje catalanista y federalista dentro del partido que apuestan por un PSC con grupo parlamentario propio. Un PSC independiente dispuesto a liderar los intereses de la ciudadanía de Catalunya, aquí y en Madrid.

Lo tienen difícil. Ahora da comienzo un camino lleno de obstáculos, pero saben qué es lo que deben hacer, y que ya toca levantar la voz con firmeza y convicción. Es hora de actuar sin ninguna vacilación y con las ideas muy claras. Tal vez los echaran... ¡Quién sabe! Pero sepan y tengan muy en cuenta que muy cerca suyo hay ciudadanos y ciudadanas deseosos de cambio, y que seguramente los acogerían en su seno con los brazos abiertos.

Se acercan aires de Cambio en el Socialismo Catalán.