dilluns, 2 de maig del 2011

BILDU, VICTIMA D’UNA DEMOCRACIA BANANERA



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ho vaig entreveure quan es va fer la llei de partits. Em vaig convèncer quan la sentència d’un “imparcial” Tribunal Constitucional va retallar, a instància del PP i d’altres grups espanyolistes, l’Estatut de Catalunya. Ara, amb la sentència que impedeix a Bildu presentar-se a les eleccions del 22 de maig, ja puc dir que la nostre democràcia està més a prop d’una república bananera que no pas d’una democràcia madura i assenyada.

Es vergonyós! Si poguéssim comptabilitzar el nombre de dones i homes residents al País Basc, i que no podran votar a qui volen, gràcies al creixent nacionalisme espanyol que arriba a totes les institucions de l’Estat, ens quedaríem horroritzats.

D’altre banda, és curiós que el Partit Popular sigui el principal instigador d’aquest atac a la democràcia i l’estat de dret. Primer va ser Alianza Popular i després el PP que tots coneixem. A les seves files han militat i militen persones que van governar colze a colze amb un dictador que si estigués viu s’hagués trobat a la banqueta dels acusats del Tribunal Penal Internacional, jutjat pels seus crims contra la humanitat.

A les seves files i llistes hi ha persones totalment afins a la ideologia del dictador Franco i al seu nefast tarannà. És a dir, que hores d’ara, si a jutges com el senyor Garzón se’ls hagués deixat fer la seva feina, i fent cas a la gloriosa llei de partits, potser estaríem parlant d’un PP recusat i sense poder presentar-se a cap mena de comicis electorals.

Ho repeteixo. És vergonyós el que s’està fent amb la coalició electoral Bildu. A les seves files hi ha partits polítics i persones de contrastada tradició democràtica i contraris a la violència. Des del meu bloc demano disculpes al poble basc perquè sento vergonya aliena i m’agradaria que les coses fossin molt diferents.

Democràcia, Pau i Justícia! Demokrazia, bakea eta justizia!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Lo vislumbre cuando se hizo la ley de partidos. Me convencí cuando la sentencia de un “imparcial” Tribunal Constitucional recortó, a instancias del PP y otros grupos españolistas, el Estatut de Catalunya. Ahora, con la sentencia que impide a Bildu presentarse a las elecciones del 22 de Mayo, ya puedo decir que nuestra democracia está más cerca de una república bananera que de una democracia madura y sensata.

¡Es vergonzoso! Si pudiéramos contabilizar el número de mujeres y hombres residentes en País Vasco, y que no podrán votar a quien quieren, gracias al creciente nacionalismo español que llega a todas las instituciones del Estado, nos quedaríamos horrorizados.

Por otra parte, es curioso que el Partido Popular sea el principal instigador de este ataque a la democracia y el estado de derecho. Primero fue Alianza Popular y después el PP que todos conocemos. En sus filas han militado y militan personas que gobernaron codo a codo con un dictador que si estuviera vivo se encontraría en el banquillo de los acusados del Tribunal Penal Internacional, juzgado por sus crímenes contra la humanidad.

En sus filas y listas hay personas totalmente afines a la ideología del dictador Franco y a su nefasta manera de hacer. Es decir, que en estos momentos, si a jueces como el señor Garzón se les hubiese dejado hacer su trabajo, y haciendo caso de la gloriosa ley de partidos, tal vez estaríamos hablando de un PP recusado y sin poder presentarse a comicios electorales.

Lo repito. Es vergonzoso lo que se está haciendo con la coalición electoral Bildu. En sus filas hay partidos políticos de contrastada tradición democrática y contrarios a la violencia. Desde mi blog pido perdón al pueblo vasco porque siento vergüenza ajena y me gustaría que las cosas fuesen muy diferentes.

¡Democracia, Paz y Justicia! Demokrazia, bakea eta justicia!

dimarts, 26 d’abril del 2011

QUAN UNS MAL PARITS ACTUEN EN NOM DE LA JUSTÍCIA I LA POR... / CUANDO UNOS MAL NACIDOS ACTUAN EN NOMBRE DE LA JUSTICIA Y EL MIEDO...



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
No fem més que parlar de la Xina, de Rusia, dels països àrabs... Parlem de molts indrets d’arreu del mon on es violen els drets humans i les llibertats...

Ara bé, què passa amb Estats Units i el Centre de Detenció de Guantánamo? I d’altres que hi ha per tot el mon? Tots sabem, i també ens podem imaginar, el que passa en aquests centres de reclusió al·legals... Una violació sistemàtica i flagrant dels drets humans. Tortures i assassinats comesos en nom de la justícia i el mon lliure, aprofitant-se de la por de la gent. Governants i comandaments d’agències secretes i estatals amb les mans plenes de sang innocent...

Dos dies desprès de l’ 11-S, el Congrés dels Estats Units d’Amèrica va autoritzar al criminal George W. Bush, a utilitzar la força contra nacions, organitzacions i persones, que a criteri seu estiguessin relacionats amb el terrorisme present i “futur”.

Aleshores en Bush va autoritzar a una organització criminal nomenada CIA a instal·lar centres de detenció secrets fora del territori dels Estats Units. Al novembre de 2001, George W. Bush va signar una ordre executiva en matèria militar sobre detenció, tractament i enjudiciament de certs estrangers en la guerra contra el terrorisme. D’aquesta manera es podia tenir a ciutadans no nord-americans sota custòdia indefinida sense càrrecs. Hi ha persones innocents que s’han passat anys presoners i torturats, fins i tot assassinats pel simple fet de ser d’una raça o d’una nacionalitat determinades.

Senyor Obama on és aquell tarannà de quan va començar i que a molts ens va il·lusionar? Per què Guantánamo es encara obert? Per què la CIA segueix fent el que vol arreu del mon? Ja n’hi ha prou! Cal aturar totes aquestes salvatjades, perquè el tarannà que estan duent a terme no els diferencia en res d’aquells contra els que lluiten.

No a Guantánamo. No als centres de detenció secrets. Judici contra els criminals. En George W. Bush i els seus assassins han de pagar pel que han fet! Sí als Drets Humans!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
No hacemos más que hablar de China, de Rusia, de los países árabes... Hablamos de muchos lugares del mundo donde se violan los derechos humanos y las libertades...

Ahora bien, ¿qué sucede con los Estados Unidos y el Centro de Detención de Guantánamo? ¿Y otros que hay por todo el mundo? Todos sabemos, y también podemos imaginarnos, lo que sucede en estos centros de reclusión alegales... Una violación sistemática y flagrante de los derechos humanos. Torturas y asesinatos cometidos en nombre de la justicia y del mundo libre, aprovechándose del miedo de la gente. Gobernantes y mandos de agencias secretas y estatales con las manos llenas de sangre inocente...

Dos días después del 11-S, el Congreso de los Estados Unidos de América autorizó al criminal George W. Bush, a utilizar la fuerza contra naciones, organizaciones y personas, que a criterio suyo estuviesen relacionados con el terrorismo presente y “futuro”.

Entonces, Bush autorizó a una organización criminal llamada CIA a instalar centros de detención secretos fuera del territorio de los Estados Unidos. En Noviembre de 2001, George W. Bush firmó una orden ejecutiva en materia militar sobre detención, tratamiento y enjuiciamiento de ciertos extranjeros en la guerra contra el terrorismo. De esta forma se podía mantener a ciudadanos no norteamericanos bajo custodia indefinida sin cargos. Hay personas inocentes que han pasado años prisioneros y torturados, incluso asesinados por el simple hecho de ser de una raza o de una nacionalidad determinadas.

Señor Obama, ¿dónde está aquel talante de cuando empezó y que a muchos nos ilusionó? ¿Por qué está todavía abierto Guantánamo? ¿Por qué la CIA sigue haciendo lo que quiere en todo el mundo? ¡Basta ya! Hay que detener todas estas salvajadas, porque el talante que llevan a cabo no les diferencia en nada de aquellos contra los que luchan.

No a Guantánamo. No a los centros de detención secretos. Juicio contra los criminales. ¡George W. Bush y sus asesinos deben pagar lo que han hecho! ¡Sí a los Derechos Humanos!

diumenge, 10 d’abril del 2011

REVOLUCIÓ CIUTADANA PER L’ESTAT DEL BENESTAR / REVOLUCIÓN CIUDADANA POR EL ESTADO DEL BIENESTAR

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO): Desprès d’uns quants anys sumits a una crisi que van originar les entitats financeres i un desenfrenat capitalisme lliberal que ha especulat al seu antull amb la ciutadania, ens trobem com a colofó final, retalls en educació, retalls a la sanitat, retalls a totes les polítiques socials..., i un atur que creix amb un degoteig sense fi. Tot plegat per ajudar la recuperació de la riquesa per part del mateix capitalisme neoliberal que ens ha dut al punt on ara ens hi trobem.

Estem a punt de fer un pas enrere sense retorn. Estem a punt de perdre un munt fites i d’avanços socials aconseguits amb molts anys d’esforços i de lluita pels nostres drets. Estem a punt de convertir-nos en una societat en la qual si no disposes de diners i de recursos no ets res i tampoc tindràs cap oportunitat a la vida. Però ja els va bé, a menys oportunitats pels que tenen menys recursos, més possibilitats pels fills dels que disposen de tots els recursos (diners i poder).

Volen potenciar l’educació privada, la sanitat privada, i eliminar el màxim de polítiques socials per així disposar de prou diners per poder ajudar als bancs i a les empreses... Tot i què a pesar de prendre aquestes mesures restrictives segueix creixent el nombre d’aturats. A on son els diners?

Suposo que no els és fàcil recuperar-se prou com per poder recuperar l’antic ritme de vida. És a dir, el iot, l’avió privat, els cotxes i les cases de luxe, els comptes corrents a paradisos fiscals, les habitacions d’hotel de mil euros per nit, etc... Volen construir una societat en la que molts de nosaltres no hi tenim lloc. Corregeixo, sí que en tenim un lloc. Necessiten treballadors i treballadores que renunciïn a qualsevol dret que no sigui altre que treballar al preu que diguin i de la manera que diguin. Necessiten esclaus i res més. I a sobre volen fer que ens sentim culpables, dient que si no fem sacrificis s’ho trobaran les generacions futures...

Tant s’hi val el color del govern de torn, ja sigui de dretes o d’esquerres. No fan altre cosa que retre vassallatge al capitalisme. Els sindicats s’han convertit en una part més del sistema, s’han acomodat i han perdut força, per no dir la confiança de la ciutadania. Ens hi trobem sols i hem de retrobar el lideratge del poble pel poble. Cal una revolució, per suposat que pacífica, però revolució al cap i a la fi. Ens hem de revoltar i sortir al carrer, entitats, associacions, dones, homes, nens i nenes. Hem de fer-ho a tot arreu. Sense colors polítics, amb la ciutadania per senyera i amb un sol crit unànime: Revolució Ciutadana per l’Estat del Benestar!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

Después de unos cuantos años sumidos en una crisis que originaron las entidades financieras y un desenfrenado capitalismo liberal que ha especulado a su antojo con la ciudadanía, nos encontramos como colofón final, recortes en educación, recortes en sanidad, recortes en todas las políticas sociales..., y un paro que crece en un goteo sin fin. Todo ello para ayudar la recuperación de la riqueza por parte del mismo capitalismo neoliberal que nos ha llevado al punto en que ahora nos hallamos.

Estamos a punto de hacer un paso atrás sin retorno. Estamos a punto de perder un montón de hitos y avances sociales conseguidos durante muchos años de esfuerzos y de lucha por nuestros derechos. Estamos a punto de convertirnos en una sociedad en la cual si no dispones de dinero y de recursos no eres nada, y tampoco tendrás oportunidades en la vida. Pero ya les va bien, a menos oportunidades para los que tienen menos recursos, más posibilidades para los hijos de los que disponen de todos los recursos (dinero y poder).

Quieren potenciar la educación privada, la sanidad privada, y eliminar el máximo de políticas sociales para así poder disponer de suficiente dinero para poder ayudar a los bancos y a las empresas... Aunque a pesar de tomar todas estas medidas sigue creciendo el número de parados. ¿Dónde está el dinero?

Supongo que no les resulta fácil recuperarse lo suficiente como para poder mantener el antiguo ritmo de vida. Es decir, el yate, el avión privado, los coches y las casas de lujo, las cuentas corrientes en paraísos fiscales, las habitaciones de hotel de mil euros por noche, etc... Quieren construir una sociedad en la que muchos de nosotros no tenemos sitio. Corrijo, sí que tenemos sitio. Necesitan trabajadores y trabajadoras que renuncien a cualquier derecho que no sea otro que trabajar al precio que digan y de la forma que digan. Necesitan esclavos y nada más. Y encima quieren hacer que nos sintamos culpables, diciendo que si no hacemos sacrificios se lo encontraran las generaciones futuras...

Tanto da el color del gobierno de turno, ya sea de derechas o de izquierdas. No hacen más que rendir vasallaje al capitalismo. Los sindicatos se han convertido en un parte más del sistema, se han acomodado y han perdido fuerza, por no decir la confianza de la ciudadanía. Estamos solos y debemos reencontrar el liderazgo del pueblo por el pueblo. Hace falta una revolución, pacífica por supuesto, pero revolución al fin y al cabo. Debemos sublevarnos y salir a la calle, entidades, asociaciones, mujeres, hombres, niños y niñas. Hay que hacerlo en todos los lugares. Sin colores políticos, con la ciudadanía por bandera y con un solo grito unánime: ¡Revolución Ciudadana por el Estado del Bienestar!

divendres, 8 d’abril del 2011

LA PRINCESA DE LAS ALAS ROSAS


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO): Al mon existeixen persones anònimes, guerreres i guerrers de la vida, immersos en la gran batalla per defensar els drets humans, els seus drets i els dels seus estimats.

Sovint lluiten sumits en la més absoluta solitud i a l’oblit social. Son persones que dia rere dia enfronten problemes i entrebancs difícils de comprendre per la majoria de nosaltres. Són persones que hi són... Son persones que existeixen... Son persones que s’esforcen per fer sentir la seva veu i que exigeixen justícia.

Aquest petit racó del meu blog vol ser un homenatge per aquestes persones i per als seus éssers estimats, pels quals lluiten dia rere dia.

A continuació us escric l’adreça d’un bloc preciós. L’escriu Cristina, mare de Natàlia, una nena autista que pateix des del seu particular mon la incomprensió d’una societat que encara no entén i no està preparada per respectar els drets de qui és diferent...

Us recomano que visiteu el blog de “La Princesa de las Alas Rosas”


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

En el mundo existen personas anónimas, guerreras y guerreros de la vida, inmersos en la gran batalla por defender los derechos humanos, sus derechos y los de los suyos.

A menudo luchan sumidos en la más absoluta soledad y en el olvido social. Son personas que día tras día afrontan problemas y obstáculos difíciles de comprender para la mayoría de nosotros. Son personas que están ahí... Son personas que existen... Son personas que se esfuerzan por hacer oír su voz y que exigen justicia.

Éste pequeño rincón de mi blog quiere ser un homenaje para estas personas y para los seres queridos, por los que luchan diariamente.

A continuación os escribo la dirección de un blog precioso. Lo escribe Cristina, madre de Natalia, una niña autista que sufre desde su particular mundo la incomprensión de una sociedad que todavía no entiende, y no esta preparada para respetar los derechos de quien es diferente...

Os recomiendo que visitéis el blog de “La Princesa de las Alas Rosas”

divendres, 25 de març del 2011

PROGRAMA DE GOVERN PER A LA MEVA CIUTAT / PROGRAMA DE GOBIERNO PARA MI CIUDAD


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO:
No soc candidat, però soc un ciutadà que creu en la participació ciutadana i en les bones persones, honestes, transparents i solidàries, que anteposen el benestar de la ciutadania als seus propis interessos personals i partidistes.

“No existeix aquest tipus de persones al mon de la política!” direu molts de vosaltres tot veient com es fan les coses..., però us ben asseguro que teniu una percepció equivocada. Conec homes i dones d’arreu de Catalunya, i potser de més enllà, que molt lluny d’aquest estereotip fomentat pels que fan un mal ús de la política, representen la part positiva de tot això.

Aquestes són algunes de les coses que jo voldria fer pel meu poble, i per tant que voldria fessin els que es presenten per dirigir-lo els propers quatre anys...

1- Polítiques Socials. És la gran prioritat! Cal bolcar tots els esforços en aconseguir la societat del benestar al municipi. Sense bosses de pobresa, de cap mena, afavorint tot tipus d’ajudes socials pels que més necessiten.

2- Treball. Afavorir que les empreses s’estableixin a la Vila i crear d’aquesta manera llocs de feina per la gent del poble. Establir els ajuts necessaris (Ajuntament, Diputació, Generalitat, i Estat Central) perquè això sigui una realitat al nostre municipi.

3- Seguretat. Treballar per restablir la confiança de la ciutadania. Poder passejar amb total tranquil·litat i seguretat pels carrers del poble. Tolerància zero amb la delinqüència. Eradicar el tràfic de drogues. Eliminar els furts i robatoris. Tot això, també té molt a veure amb els punts 1 i 2 del programa.

4- Polítiques d’igualtat. Son la base d’una societat madura, perquè puguem créixer tots i totes com a persones, i també com a municipi tolerant i progressista. Treballar per instaurar la Igualtat amb majúscules, sense crear diferències per raó de gènere, condició sexual, religió, idioma, color de la pell, estudis, cultura, procedència geogràfica...

5- Participació Ciutadana. Fomentar la veritable participació de la ciutadania als afers importants i transcendents del poble. Oblidar i enterrar el concepte erroni, i que alguns polítics agraden de vendre, de que participació vol dir fires, festes i festetes... Trobarem i aconseguirem la veritable participació ciutadana als fòrums, àgores i consells.

Creació d’un Consell de Ciutat, el veritable Senat de la Vila, que si s’escau pugui reunir-se un cop al mes, igual que els polítics al Ple d’Ajuntament. S’ha de tenir un Reglament de Participació Ciutadana, àgil, actual, aplicable i creïble, que sigui la base democràtica sobre la que s’assenta l’Administració de la Vila.

6- Civisme. Fomentar la cultura del civisme a les escoles, a les llars, i als carrers. Començar a treballar-ho des de dintre l’Administració. Els polítics i polítiques son els primers que han de donar exemple de respecte i educació (sobre tot entre ells/es), tot seguit de funcionaris i funcionaries, i acabant per la ciutadania. La convivència i el respecte és quelcom de dues direccions, és cosa de tots i de totes.

7- Mobilitat. Transformar la ciutat per millorar la seva qualitat de vida. Que la Vila sigui per les persones. Que els vianants siguin la prioritat. Ordenar i fomentar l’ús cívic i assenyat de la bicicleta. Fer les passes necessàries i treballar fins a la sacietat perquè la N-II deixi de ser una via de pas de milers de vehicles que divideix el municipi d’una manera poc natural. Treballar per trobar d’altres opcions alternatives, com per exemple el rescat del peatge de la C-32. Convertir-ho en un objectiu i una prioritat a mig i llarg termini.

Aquesta es la meva carta al Tió (us diria que als Reis però no soc gens monàrquic), i desitjo de tot cor que es faci realitat. Escollim la nostra opció i votem! I si no trobem resposta als nostres anhels, doncs posem-nos a treballar per tenir altres opcions d’aquí a quatre anys. Feliç 22 de maig ciutadania!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
No soy candidato, pero soy un ciudadano que cree en la participación ciudadana y en las buenas personas, honestas, trasparentes y solidarias, que anteponen el bienestar de la ciudadanía a sus propios intereses personales y partidistas.

“No existe este tipo de personas en el mundo de la política!” diréis muchos de vosotros viendo cómo se hacen las cosas..., pero os aseguro que tenéis una percepción equivocada. Conozco hombres y mujeres de toda Catalunya, y puede que de más allá, que muy lejos de éste estereotipo fomentado por los que hacen mal uso de la política, representan la parte positiva de todo esto.

Estas son algunas de las cosas que yo querría hacer para mi pueblo, y por lo tanto que querría que hiciesen los que se presentan para dirigirlo los próximos cuatro años...

1- Políticas Sociales. ¡Es la gran prioridad! Hay que volcar todos los esfuerzos en conseguir la sociedad del bienestar en el municipio. Sin ningún tipo de bolsas de pobreza, favoreciendo todo tipo de ayudas sociales para los que más necesitan.

2- Trabajo. Favorecer que las empresas se establezcan en la ciudad y crear de esta forma puestos de trabajo para la gente del pueblo. Establecer las ayudas necesarias (Ayuntamiento, Diputación, Generalitat, y Estado Central) para que esto sea una realidad en nuestro municipio.

3- Seguridad. Trabajar para restablecer la confianza de la ciudadanía. Poder pasear con total tranquilidad y seguridad por las calles del pueblo. Tolerancia cero con la delincuencia. Erradicar el tráfico de drogas. Eliminar los hurtos y robos. Todo ello, también tiene mucho que ver con los puntos 1 y 2 del programa.

4- Políticas de Igualdad. Son la base de una sociedad madura, para que podamos crecer todos y todas como personas, y también como municipio tolerante y progresista. Trabajar para instaurar la Igualdad con mayúsculas, sin crear diferencias por razón de género, condición, religión, idioma, color de piel, estudios, cultura, procedencia geográfica...

5- Participación Ciudadana. Fomentar la verdadera participación de la ciudadanía en los asuntos importantes y trascendentes del pueblo. Olvidar y enterrar el concepto erróneo, y que algunos políticos gustan de vender, de que participación quiere decir ferias, fiestas y fiestecillas... Hallaremos y conseguiremos la verdadera participación ciudadana en los forum, ágoras y consejos.

Creación de un Consejo de Ciudad, el verdadero Senado de la ciudad, que si hace falta se pueda reunir una vez al mes, igual que los políticos en el Pleno del Ayuntamiento. Hay que tener un Reglamento de Participación Ciudadana, ágil, actual, aplicable y creíble, que sea la base democrática sobre la que se asienta la Administración.

6- Civismo. Fomentar la cultura del civismo en las escuelas, en los hogares, y en las calles. Empezar a trabajarlo desde dentro de la Administración. Los políticos y políticas son los primeros que deben dar ejemplo de respecto y educación (sobre todo entre ellos/as), a continuación los funcionarios y funcionarias, terminando por la ciudadanía. La convivencia y el respeto es de doble dirección, es cosa de todos y de todas.

7- Movilidad. Transformar la ciudad para mejorar su cualidad de vida. Que el pueblo sea de las personas. Que los peatones sean la prioridad. Ordenar y fomentar el usos cívico y sensato de la bicicleta. Dar los pasos necesarios y trabajar hasta la saciedad para que la N-II deje de ser una vía de paso de miles de vehículos que divide el municipio de una forma poco natural. Trabajar para encontrar otras opciones alternativas, como por ejemplo, el rescate del peaje de la C-32. Convertirlo en un objetivo y una prioridad a medio y largo plazo.

Esta es mi carta al Tió (os diría que a los Reyes pero no soy nada monárquico), y deseo de todo corazón que se haga realidad. ¡Escojamos nuestra opción y votemos! Y si no encontramos una respuesta a nuestros anhelos, pues pongámonos a trabajar para tener otras opciones de aquí a cuatro años. ¡Feliz 22 de Mayo, ciudadanía!

dilluns, 14 de març del 2011

ALERTA NUCLEAR. ENS HA DE SERVIR DE LLIÇÓ / ALERTA NUCLEAR. NOS TIENE QUE SERVIR DE LECCIÓN


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Japó ha patit una gran tragèdia. Un terratrèmol de 8.9 seguit d’un munt de rèpliques prou importants, i un devastador tsunami, han provocat l’estat d’alarma al país del sol naixent.

A tot això l’hem d’afegir l’alerta nuclear en que es troba aquest país. Tres reactors corresponents a dues plantes nuclears, Fukushima Daiichi i Tokai, estan en perill.

A pesar del perill i la inseguretat que davant d’un possible accident ens suposa, l’energia nuclear es defensada aferrissadament per qüestions purament especulatives i econòmiques, tot i saber que els residus radioactius que es generen triguen milers d’anys en poder ser innocus. És més, els residus d’alta activitat son tòxics durant uns 250.000 anys!

També ens hauríem de plantejar el fet que qualsevol indret del planeta està exposat a la possibilitat de que hagi un terratrèmol d’alta intensitat. Ara pensem amb el que pot arribar a passar al Japó, un país que està perfectament preparat per fer front als terratrèmols. Què passa però amb les centrals nuclears que tenim al nostre país, ben a prop de casa nostra?

Existia un compromís per part del govern de que es tancarien les centrals nuclears existents a mida que la seva vida útil, establerta d’avant mà quan es van construir, es terminés. Ara, sembla ser que l’idea es allargar els períodes de tancament per interessos purament econòmics. El poder del diner es massa fort, fins i tot per algunes esquerres...

No som prou conscients de l’herència de futur que deixem a les properes generacions. Un planeta cada cop més enverinat (residus radioactius, combustió fòssil, desforestació, vessament de combustibles i de productes químics...) En fi, un llegat de destrucció de la vida i la natura.

Cal esperar que no arribi a més el greu problema del Japó, i també cal esperar que els nostres dirigents deixin de pensar amb la butxaca i ho facin més amb el cap i amb el cor.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Japón ha sufrido una gran tragedia. Un terremoto de 8.9 seguido de réplicas bastante importantes, y un devastador tsunami, han provocado el estado de alarma en el país del sol naciente.

A todo ello debemos añadir la alerta nuclear que se encuentra este país. Tres reactores correspondientes a dos plantas nucleares, Fukushima Daiichi i Tokai, están en peligro.

A pesar del peligro y la inseguridad que ante un posible accidente supone, la energía nuclear es defendida denodadamente por cuestiones puramente especulativas y económicas, aún sabiendo que los residuos radioactivos que se generan tardan miles de años en ser inocuos. Es más, ¡los residuos de alta actividad son tóxicos durante unos 250.000 años!
También deberíamos plantearnos el hecho de que cualquier lugar del planeta está expuesto a la posibilidad de que haya un terremoto de alta intensidad. Ahora pensamos en lo que puede llegar a suceder en el Japón, un país que está perfectamente preparado para hacer frente a los terremotos. ¿Pero qué sucede con las centrales nucleares que tenemos en nuestro país, muy cerca de nuestra casa?

Existía un compromiso por parte del gobierno de que se cerrarían las centrales nucleares existentes a medida que su vida útil, establecida cuando se construyeron, terminase. Ahora, parece ser que la idea es alargar los períodos de cierre por intereses puramente económicos. El poder del dinero es demasiado fuerte, incluso para algunas izquierdas...

No somos lo suficientemente conscientes de la herencia que dejamos a las próximas generaciones. Un planeta cada vez más envenenado ( residuos radioactivos, combustión fósil, deforestación, vertidos de combustibles y de productos químicos...) En fin, un legado de destrucción de la vida y la naturaleza.

Esperemos que no vaya a más el grave problema de Japón, y también esperemos que nuestros dirigentes dejen de pensar con el bolsillo y lo hagan más con la cabeza y con el corazón.

dimecres, 16 de febrer del 2011

LA REVOLUCIÓ D’INTERNET / LA REVOLUCIÓN DE INTERNET


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Primer va ser Tunísia, desprès Egipte, i ara la resta del mon àrab trontolla sota els crits populars de democràcia i llibertat... Una revolució, un canvi, que es mou vertiginosament a través de la vasta teranyina d’Internet i de les xarxes socials. Líbia, Irà, Algèria, Marroc, Iemen, Bahrain... els seus governs dictatorials veuen com la saba jove d’una ciutadania cansada de malviure i amb ferms desitjos de tenir una oportunitat a la vida, desestabilitza els fonaments d’uns governs corruptes que no han fet altre cosa que sagnar el seu empobrit poble durant dècades per pastar immenses fortunes privades.

Internet ha estat l’eina definitiva, desprès de la voluntat popular, per provocar aquest terrabastall amb vents de llibertat. Des de fa anys que sóc un ciberactivista, col·laborant amb organitzacions com Amnistia Internacional, Greenpeace o Intermon Oxfam, a més del meu propi bloc personal, però mai abans havia estat tant conscient del poder de la www com fins ara. És la nova arma ideològica del Segle XXI i està cridada a ser molt més important encara en un futur no gaire llunyà.

No hem de creure que l’àmbit llibertari d’aquesta eina es limita a països sotmesos a dictadures, ja siguin de dretes, d’esquerres o religioses. També la ciutadania de països suposadament avançats en les llibertats, podem aprofitar-nos de la web per lluitar contra la dictadura del capitalisme lliberal. Vivim en unes democràcies que estan sotmeses al poder del capital. Un poder absolutista que ens ha portat cap una gran crisi mundial. Una crisi de la qual estem sortint amb molts entrebancs, a costa de sacrificar les polítiques socials i mediambientals, així com els molts avenços que la ciutadania havia aconseguit durant els darrers anys.

Ara toca recolzar els ciutadans i ciutadanes del mon àrab, agradi o no l’alternativa que puguin escollir lliurament, i d’altre banda posar-nos mans a l’obra perquè el capitalisme lliberal no s’engoleixi les nostres llibertats i drets.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Primero fue Túnez, después Egipto, y ahora el resto del mundo árabe se tambalea bajo los gritos populares de democracia y libertad... Una revolución, un cambio, que se mueve vertiginosamente a través de la vasta tela de araña de Internet y de las redes sociales. Libia, Irán, Argelia, Marruecos, Yemen, Bahrein... sus gobiernos dictatoriales ven como la savia joven de una ciudadanía cansada de malvivir y con firmes deseos de tener una oportunidad en la vida, desestabiliza los cimientos de unos gobiernos corruptos que no han hecho otra cosa que sangrar a su empobrecido pueblo durante décadas para amasar inmensas fortunas privadas.

Internet ha sido la herramienta definitiva, tras la voluntad popular, para provocar este estallido con vientos de libertad. Desde hace años soy ciberactivista, colaborando con organizaciones como Amnistía Internacional, Greenpeace o Intermon Oxfam, además de mi propio blog personal, pero jamás antes había sido tan consciente como ahora del poder de la www. Es la nueva arma ideológica del Siglo XXI y está llamada a ser aún mucho más importante en un futuro no muy lejano.

No debemos creer que el ámbito libertario de esta herramienta se limita a países sometidos a dictaduras, ya sean de derechas, de izquierdas o religiosas. También la ciudadanía de países supuestamente avanzados en libertades, podemos aprovecharnos de la web para luchar contra la dictadura del capitalismo liberal. Vivimos en unas democracias que están sometidas al poder del capital. Un poder absolutista que nos ha llevado hacia una crisis mundial. Una crisis de la cual estamos saliendo salvando muchos obstáculos, y a costa de sacrificar políticas sociales y medioambientales, así como los muchos avances que la ciudadanía había conseguido durante los últimos años.

Ahora toca apoyar a los ciudadanos y ciudadanas del mundo árabe, guste o no la alternativa que puedan escoger libremente, y por otra parte ponernos manos a la obra para que el capitalismo liberal no se engulla nuestros derechos y libertades.