dissabte, 6 d’agost del 2011

PROGRAMA “NO” ELECTORAL DE CIUTADANIA / CIUDADANIA (PART / PARTE 2/3)

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Avui us faig arribar la segona part, que inclou els apartats d’economia i de càrrecs electes.

Economia:
1- Control exhaustiu i permanent per part de l’Estat, de Bancs i Caixes.
2- Impostos especials per a bancs i caixes per així poder desenvolupar polítiques socials i programes de readaptació laboral per a treballadors/res en situació d’atur.
3- Bancs i Caixes intervinguts i ajudats econòmicament per l’Estat. Control de sous i bonus per objectius dels seus càrrecs directius, així com dels dividends i beneficis atorgats als accionistes.
4- Dació en pagament. En cas de no poder pagar les quotes hipotecàries, l’habitatge passa a mans de l’entitat creditora i el deute queda automàticament liquidat. També de manera automàtica entra en funcionament el lloguer social (garant del compliment del punt 5 de l’apartat Ciutadania).
5- Prevenció i persecució de l’evasió de capital.
6- Impostos equitatius i socialment justos. Qui guanya més, paga més.
7- Ajudar els emprenedors i emprenedores.
8- Ajudes a empreses innovadores, d’investigació, noves tecnologies, desenvolupament d’energies renovables, etc...
9- Ajudes per l’agricultura. Afavorir el consum km 0, per reduir la contaminació i afavorir la producció local i de proximitat.
10- Penalitzar l’empresari/a que s’aprofita de la situació de precarietat per explotar els treballadors, contravenint les lleis i els estatuts dels treballadors. El compliment del punt 2 de l’apartat de Ciutadania podria fer que desaparegués l’explotació laboral i llavors tampoc caldria aplicar cap mena de penalització.
11- Control, per acord/contracte escrit, dels ajuts i subvencions concedits a empreses multinacionals per establir-se i assentar-se al nostre país. Si posteriorment tanquen i continuen la seva activitat a d’altres països, hauran de retornar l’equivalent als ajuts rebuts per part de l’administració.

Càrrecs electes:
1- Regulació de sous i despeses. Els càrrecs públics tenen dret a un sou digne igual que qualsevol altre ciutadà/na. En cap cas gaudiran d’uns privilegis que no puguin gaudir la resta de la ciutadania. Igualtat de drets i deures amb la resta de ciutadania.
2- Graella de sous oficial i unificada en funció al càrrec (president, ministre, diputat, alcalde, regidor...) i l’àmbit d’actuació i importància (nombre d’habitants).
3- Eliminació de TOTS els càrrecs de confiança.
4- Eliminació del 99% dels cotxes oficials.
5- Austeritat. Estalvi. Justificació pública de totes les despeses.
6- Control i justificació de patrimoni, dut a terme per la Sindicatura Electoral, abans i després d’accedir al càrrec. Exposició pública de les variacions.

Continuarà...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hoy os hago llegar la segunda parte, que incluye los apartados de economía y cargos electos.

Economía:
1- Control exhaustivo y permanente por parte del Estado de Bancos y Cajas.
2- Impuestos especiales para bancos y cajas para así poder desarrollar políticas sociales y programas de readaptación laboral para trabajadores/as en situación de paro.
3- Bancos y Cajas intervenidos y ayudados económicamente por el Estado. Control de sueldos y bonus por objetivos de sus cargos directivos, así como de los dividendos y beneficios otorgados a los accionistas.
4- Dación en pago. En caso de no poder pagar las cuotas hipotecarias, la vivienda pasa a manos de la entidad crediticia y la deuda queda automáticamente liquidada. También de forma automática entra en funcionamiento el alquiler social (garante del cumplimiento del punto 5 del apartado Ciudadanía).
5- Prevención y persecución de la evasión de capital.
6- Impuestos equitativos y socialmente justos. Quien gana más, paga más.
7- Ayudar a los emprendedores y emprendedoras.
8- Ayudas a empresas innovadoras, de investigación, nuevas tecnologías, desarrollo de energías renovables, etc.
9- Ayudas para la agricultura. Favorecer el consumo km 0, para reducir la contaminación y favorecer la producción local y de proximidad.
10- Penalizar al empresario/a que se aprovecha de la situación de precariedad para explotar a los trabajadores, contraviniendo las leyes y los estatutos de los trabajadores. El cumplimiento del punto 2 del apartado de Ciudadanía podría hacer que desaparezca la explotación laboral y por lo tanto tampoco haría falta aplicar ningún tipo de penalización.
11- Control, mediante acuerdo/contrato escrito, de las ayudas y subvenciones concedidos a empresas multinacionales para establecerse en nuestro país. Si posteriormente cierran y continúan su actividad en otros países, deberán devolver el equivalente a las ayudas recibidas por parte de la administración.

Cargos electos:
1- Regulación de sueldos y gastos. Los cargos públicos tienen derecho a un sueldo digno igual que cualquier otro ciudadano/a . En ningún caso disfrutarán de unos privilegios que no puedan ser aplicados al resto de la ciudadanía. Igualdad de derechos y deberes que el resto de la ciudadanía.
2- Tabla de sueldos oficial y unificada en función al cargo (presidente, ministro, diputado, alcalde, concejal...) y el ámbito de actuación e importancia (número de habitantes).
3- Eliminación de TODOS los cargos de confianza.
4- Eliminación del 99% de los coches oficiales.
5- Austeridad. Ahorro. Justificación pública de todos los gastos.
6- Control y justificación del patrimonio, llevado a cabo por la Sindicatura Electoral, antes y después de acceder al cargo. Exposición pública de las variaciones.

Continuará...

dimarts, 2 d’agost del 2011

PROGRAMA “NO” ELECTORAL DE CIUTADANIA / CIUDADANIA (PART / PARTE 1/3)

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Això que escric és un petit esbós del que jo penso que podria ser un principi de programa de govern per aconseguir canviar moltes de les coses que, ara per ara, ens indigna a la ciutadania. Podria afegir-ne moltes altres més, i n’estic convençut de què vosaltres també podeu fer-ho...

No es tracte d’un programa de promeses per guanyar unes eleccions (crec que cap partit polític s’atreviria de plantejar algunes d’elles). És un programa de treball per aconseguir més i millor democràcia. És un programa a seguir, per penalitzar els abusos i la corrupció, no dels polítics i de les polítiques, si no de les persones i les institucions. És un programa per afavorir la transparència. És un programa per garantir l’estat del benestar per a totes i per a tots... En definitiva, és un programa de Ciutadania.

Algunes de les coses que llegireu tot seguit us poden semblar quimeres, utopies... Potser sí que ho son, però a mi m’encanta perseguir-les i aconseguir-les... Ho fem plegats?

Ja sé que aquest text es una mica llarg, són 50 punts i per això us ho lliuro en tres parts de les quals aquest article és la primera, però un canvi profund i real mereix tot el nostre esforç i atenció. Espero rebre els vostres consells, canvis sobre el que jo he escrit i com no les vostres noves aportacions, que de ben segur poden afavorir el canvi que tots volem.

Ciutadania:
1- Les llibertats i drets d’un ciutadà/na tan sols tenen un límit, la llibertat i els drets dels altres. Si això s’aplica correctament es manté l’equilibri i per tant la convivència.
2- Pobresa zero. Renda Bàsica de ciutadania. Hi ha uns mínims que s’han de cobrir per a tota la ciutadania.
3- La Sanitat és un dret d’accés per a tota la ciutadania. Garantir la seva universalitat, invertint els recursos que calgui per millorar la qualitat del servei i l’atenció assistencial.
4- L’Educació és un dret d’accés per a tota la ciutadania. Garantir la seva universalitat a tots els nivells educatius, des de les llars d’infants fins a la Universitat. Baixar els preus de les matricules universitàries i incrementar al màxim la concessió de beques i tot tipus d’ajuts econòmics i acadèmics.
5- Tota la ciutadania té dret a un habitatge digne. Activar polítiques socials reals que així ho garanteixin. El compliment del punt 2 d’aquest apartat facilitarà aquest dret.
6- Garantir el dret a un treball digne. El compliment del punt 2 d’aquest apartat pot afavorir aquest dret.
7- Prevenir el frau social. Control exhaustiu per part de l’Administració. Evitar l’aprofitament de les polítiques socials d’ajuda de manera fraudulenta.
8- Repartiment equitatiu i just dels recursos socials en funció de la percepció de rendes reals. Si es compleix el punt 2 d’aquest mateix apartat es reduirà al mínim la necessitat d’ajuts socials i subvencions.
9- Igualtat per a tothom. Independentment de les idees, les creences, la raça, la procedència geogràfica, el gènere, la condició sexual... Qualsevol tipus de discriminació impedeix fer realitat la veritable societat del benestar. Tolerància i respecte son la clau de l’entesa.
10- Passar d’una democràcia representativa a una democràcia participativa / directa.
11- Poder real de la ciutadania a través dels Consells de Ciutat, Consells de Barri i Consells Sectorials, amb caràcter vinculant.

Continuarà...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Esto que escribo es un pequeño esbozo de lo que pienso que podría ser un principio de programa de gobierno para conseguir cambiar muchas de las cosas que, hoy por hoy, nos indignan a la ciudadanía. Podría añadir muchas más, y estoy convencido de que vosotros también podéis hacerlo...

No se trata de un programa de promesas para ganar unas elecciones (creo que ningún partido político se atrevería a plantear algunas de ellas). Es un programa de trabajo para conseguir más y mejor democracia. Es un programa a seguir, para penalizar los abusos y la corrupción, no de los políticos y de las políticas, si no de las personas y de las instituciones. Es un programa para favorecer la transparencia. Es un programa para garantizar el estado del bienestar para todas y para todos. En definitiva es un programa de Ciudadanía.

Algunas de las cosas que leeréis os pueden parecer quimeras, utopías... Tal vez sí lo sean, pero a mí me encanta perseguirlas y conseguirlas... ¿Lo hacemos juntos?

Ya se que este texto es un poco largo, son 50 puntos y por ello os lo entrego en varias partes de las cuales ésta es la primera, pero un cambio profundo y real merece todo nuestro esfuerzo y atención. Espero recibir vuestros consejos, cambios sobre lo que yo he escrito, y cómo no vuestras nuevas aportaciones, que muy seguramente pueden favorecer el cambio que todos queremos.

Ciudadanía:
1- Las libertades y derechos de un ciudadano/a tan sólo tienen un límite, la libertad y los derechos de los demás. Si esto se aplica correctamente se mantiene el equilibrio y por lo tanto la convivencia.
2- Pobreza cero. Renta Básica de Ciudadanía. Existen unos mínimos a cubrir para toda la ciudadanía.
3- La Sanidad es un derecho de acceso para toda la ciudadanía. Garantizar su universalidad, invirtiendo los recursos que haga falta para mejorar la calidad del servicio y la atención asistencial.
4- La educación es un derecho de acceso para toda la ciudadanía. Garantizar su universalidad a todos los niveles educativos, desde los jardines de infancia hasta la Universidad. Bajar los precios de las matriculas universitarias e incrementar al máximo la concesión de becas y todo tipo de ayudas económicas y académicas.
5- Toda la ciudadanía a tiene derecho a una vivienda digna. Activar políticas sociales reales que así lo garanticen. El cumplimiento del punto 2 de este apartado facilitará este derecho.
6- Garantizar el derecho a un trabajo digno. El cumplimiento del punto 2 de este apartado puede favorecer este derecho.
7- Prevenir el fraude social. Control exhaustivo por parte de la Administración. Evitar el uso de las políticas sociales de ayuda de forma fraudulenta.
8- Reparto equitativo y justo de los recursos sociales en función de la percepción de rentas reales. Si se cumple el punto 2 de este mismo apartado se reducirá al mínimo la necesidad de ayudas sociales y subvenciones.
9- Igualdad para todo el mundo. Independientemente de las ideas, las creencias, la raza, la procedencia geográfica, el género, la condición sexual... Cualquier tipo de discriminación impide hacer realidad la verdadera sociedad del bienestar. Tolerancia y respeto son la clave para el acuerdo.
10- Pasar de una democracia representativa a una democracia participativa / directa.
11- Poder real de la ciudadanía a través de los Consejos de Ciudad, Consejos de Barrio y Consejos Sectoriales, con carácter vinculante.

Continuará...

diumenge, 31 de juliol del 2011

PSC: UNA REVOLTA DE PA SUCAT AMB OLI / PSC: UNA REVUELTA DE TRES AL CUARTO

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Fa uns dies vaig llegir al diari la noticia de la “revolta” (així és com ho titulava el rotatiu “El Periódico de Catalunya”) originada per un manifest (Carta oberta a la ciutadania de Catalunya) que s’havia fet públic de cara al proper Congrés del PSC previst inicialment per la tardor, i vaig pensar “ja tocava!!!”. Ara bé, quan vaig llegir el text de la noticia i vaig saber els noms dels polítics i polítiques que signen el manifest Units x Canvi - PSC, em vaig decebre del tot.

Per què? Us ho explicaré...


Hi ha persones, de les que signen el manifest, que no en conec prou i per tant no opino d’elles. Hi ha d’altres, com en Toni Comín (bon amic i company a Ciutadans pel Canvi), que mereix tota la meva confiança ja que és una persona molt vàlida i preparada, totalment coherent amb el manifest que ha signat. Però hi d’altres que també en conec força, i de veritat que no entenc perquè estan formant part d’aquest grup.

Tot seguit vaig llegir a la plana web d’aquest moviment el nom de les persones que s’adherien al manifest, vaig reconèixer alguns dels noms, i encara ho vaig entendre menys...

Per què ho dic això? Intentaré explicar-me. Dintre el Partit dels Socialistes de Catalunya, hi ha afiliats i simpatitzants socialistes catalans (que en tot moment parlen i es consideren del PSC) i també hi ha afiliats y simpatitzants socialistes que mai es refereixen al PSC i què es consideren en tot moment PSOE. Malauradament en el meu entorn més proper sempre he conegut més dels segons que no pas dels primers.

Bé doncs, alguna persona dels signants inicials del manifest és PSOE, i varies persones de les que donen el seu suport al manifest també son PSOE (i això no ho dic pas perquè m’ho hagin explicat, si no que ho sé per mi mateix). És a dir cap d’ells creu en Catalunya com a nació i alguns d’ells ni tan sols saben què vol dir un Estat Federal o fins i tot el significat de la paraula “federalisme”...

Aleshores jo no entenc que algú d’aquesta condició ideològica hagi signat i recolzat un manifest que diu:

Treballarem per un nou PSC que actuï amb personalitat pròpia i amb coherència tant en la política catalana com en l’espanyola. Un PSC que lideri l’aposta federal en una Espanya que accepti sense reserves i sense complexos Catalunya com a nació.

És un començament força incoherent per aquest projecte de canvi, que inicialment podria semblar del tot il·lusionant pel socialisme català, i que em fa pensar (bé n’estic segur) que hi ha qui tan sols cerca un lloc privilegiat dintre d’una possible estructura de canvi al PSC, camuflant-se per assolir un càrrec important dintre del partit. Els llops agafen posicions, deixant de banda els seus collars d’identificació i barrejant-se entre els lleials a l’esquerra catalana. En definitiva més del mateix... Llàstima!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hace unos días leí en el periódico la noticia de la “revuelta” (así es como lo titulaba el rotativo “El Periódico de Catalunya”) originada por un manifiesto (Carta abierta a la ciudadanía de Catalunya) que se había hecho público de cara al próximo Congreso del PSC previsto inicialmente para otoño, y pensé “¡ya era hora!. Ahora bien, cuando leí el texto de la noticia y supe los nombres de los políticos y políticas que firman Units x Canvi – PSC, me decepcioné del todo.

¿Por qué? Os lo explicaré...


Hay personas, de las que firman el manifiesto, que no conozco lo suficiente y por lo tanto no opino de ellas. Hay otras, como Toni Comín (buen amigo y compañero en Ciutadans pel Canvi), que merece toda mi confianza ya que es una persona muy válida y preparada, totalmente coherente con el manifiesto que ha firmado. Pero hay otras personas que también conozco bastante, y la verdad es que no entiendo por qué están formando parte de este grupo.

A continuación leí en la página web de este movimiento el nombre de las personas que se adhieren al manifiesto, reconocí algunos de los nombres, y todavía lo entendí menos...

¿Por qué lo digo? Intentaré explicarme. Dentro del Partido de los Socialistas de Catalunya, hay afiliados y simpatizantes socialistas catalanes (que en todo momento hablan y se consideran del PSC) y también hay afiliados y simpatizantes socialistas que jamás se refieren al PSC, y que se consideran PSOE en todo momento. Desgraciadamente en mi entorno más próximo siempre he conocido más de los segundos que de los primeros.

Pues bien, alguna persona de las firmantes iniciales del manifiesto es PSOE, y varias personas de las que dan soporte al manifiesto también son PSOE (y no lo digo porque me lo hayan explicado, lo sé por mi mismo). Es decir, ninguno de ellos cree en Catalunya como nación y algunos de ellos no saben tan siquiera qué quiere decir un Estado Federal o incluso el significado de la palabra “federalismo”...

Entonces, yo no entiendo que alguien de esta condición ideológica haya firmado y apoyado un manifiesto que dice:

Trabajaremos por un nuevo PSC que actúe con personalidad propia y con coherencia tanto en la política catalana como en la española. UN PSC que lidere la apuesta federal en una España que acepte sin reservas y sin complejos Catalunya como nación.

Es un comienzo bastante incoherente para este proyecto de cambio, que inicialmente podría parecer muy ilusionante para el socialismo catalán, y que me hace pensar (estoy seguro) que hay quien tan sólo busca un lugar privilegiado dentro de una posible estructura de cambio en el PSC, camuflándose para conseguir un cargo importante dentro del partido. Los lobos cogen posiciones, dejando de lado sus collares de identificación y mezclándose entre los leales a la izquierda catalana. En definitiva más de lo mismo... ¡Lástima!

dimecres, 20 de juliol del 2011

AUTISMO SIN MITOS

Os paso el escrito de una amiga de Terrassa, madre de Natalia, una preciosa niña que padece de autismo. Gracias por vuestra atención y por dedicarle un poco de vuestro tiempo... Por cierto, me encanta cómo finaliza Cristina su escrito “El autismo no limita a la persona. A la persona con autismo la limita una sociedad mal informada”:



¡Hola!
Soy la mamá de una niña con autismo y quisiera pedir vuestra colaboración para difundir una campaña que un grupo de padres y profesionales hemos puesto en marcha. El objetivo es ayudar a desmitificar muchos mitos que hay sobre este trastorno y concienciar a la sociedad sobre el uso de la palabra autismo, ya que las familias estamos cansadas y dolidas también de escuchar como se utiliza esta palabra para insultar a otros o simplemente, con un significado que no se corresponde con la realidad.

Agradeceríamos mucho vuestra colaboración, quisiéramos hacer ruido, que nuestra campaña llegue a todas partes y para eso necesitamos la ayuda y la implicación de todo aquel que quiera sumarse.

Por nuestros hijos y un futuro mejor para ellos, donde puedan tener los mismos derechos y oportunidades que los demás.

Solo debéis difundir con vuestro blog la campaña, darla a conocer....ser las voces de miles de niños con autismo y de sus familias...ellos y nosotros os lo agradeceremos de corazón.

Os envío el enlace de la entrada que podéis copiar y publicar en vuestro blog. Gracias.

Gracias una vez más.

http://laprincesadelasalasrosas.blogspot.com/2011/07/campana-de-concienciacion-sobre-el.html

Éste es el blog de la campaña, para más información:
http://autismosinmitos.blogspot.com/

Cristina.

Autismo. Es hora de informarse.
El autismo no limita a la persona... A la persona con autismo la limita una sociedad mal informada.
http://laprincesadelasalasrosas.blogspot.com/

dimarts, 5 de juliol del 2011

INDIGNAT AMB EL SOU DE CHRISTINE LAGARDE / INDIGNADO CON EL SUELDO DE CHRISTINE LAGARDE

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
La nova directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Christine Lagarde, cobrarà un salari anual lliure d’impostos sobre la renda de 323.000 euros, més un suplement per despeses no justificables de 58.000 euros. És a dir, 381.000 euros anuals lliures d’impostos. Per fer una petita comparació, guanyarà en un any el que jo en disset anys de treball.

Això però no ho es tot. El FMI reembossarà a Lagarde, igual que a tots els seus directius, les despeses en que incorri al desenvolupar la seva tasca, així com d’altres despeses degudament justificades i que no estiguin inicialment recollides a les dietes.

Ah, però encara hi ha més... El FMI abonarà totes les despeses en viatges o actes oficials que requereixin la seva presència com a membre del Fons, i també les despeses del seu cònjuge.

Ostres, se m’oblidava... Haurà de viatjar sempre a primera classe, i tindrà dret a un període raonable de vacances i dies lliures per assumptes personals.

M’esgarrifo de pensar si sumem i sumem d’altres “personatges” de la política i les finances mundials. M’esgarrifo de pensar que aquesta gentussa exigeix als governs dels països que retallin la despesa a costa de la sanitat, de l’educació, de les polítiques socials, i de la ciutadania. En definitiva, estic indignat amb aquesta merda d’hipocresia mundial que ens vol fer creure que acostant l’espatlla som nosaltres els que ens hem de sacrificar perquè tota aquesta colla de paràsits puguin seguir manipulant l’economia mundial, decidint en tot moment qui viu i qui mor.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
La nueva directora gerente del Fondo Monetario Internacional (FMI), Chirstine Lagarde, cobrará un salario anual libre de impuestos sobre la renta de 323.000 euros, más un suplemento para gastos no justificables de 58.000 euros. Es decir, 381.000 euros anuales libres de impuestos. Para hacer una pequeña comparación, ganará en un año lo que yo en diecisiete años de trabajo.

Pero esto no lo es todo. El FMI reembolsará a Lagarde, igual que a todos sus directivos, los gastos en que incurra al desarrollar su trabajo, así como otros gastos debidamente justificados y que no estén inicialmente recogidos en las dietas.

Ah, pero todavía hay más... El FMI abonará todos los gastos en viajes o actos oficiales que requieran su presencia como miembro del Fondo, y también los gastos de su cónyuge.

Ostras, se me olvidaba... Deberá viajar siempre en primera clase, y tendrá derecho a un período razonable de vacaciones y días libres para asuntos personales.

Me estremezco al pensar si sumamos y sumamos a otros “personajes” de la política y las finanzas mundiales. Me estremezco de pensar que esta gentuza exige a los gobiernos de los países que recorten los gastos a costa de la sanidad, de la educación, de las políticas sociales y de la ciudadanía. En definitiva, estoy indignado con esta mierda de hipocresía mundial que nos quiere hacer creer que arrimando el hombro somos nosotros los que debemos sacrificarnos, para que todos estos parásitos puedan seguir manipulando la economía mundial, decidiendo en todo momento quién vive y quién muere.

dissabte, 2 de juliol del 2011

SOCIALDEMOCRÀCIA O SOCIALISME DEMOCRÀTIC / SOCIALDEMOCRACIA O SOCIALISMO DEMOCRÁTICO

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Socialdemocràcia o socialisme democràtic, sembla el mateix però no ho és. Avui dia hi ha molta gent, i partits polítics, que es defineixen com a socialdemòcrates. Què vol dir això? Doncs que han abandonat el desig d’aconseguir una societat socialista a favor d’un posicionament molt més centrat, ideològicament parlant, fins al punt, de vegades, en que es cauen per la dreta de l’ideari polític, i queden atrapats en el parany capitalista. En canvi, el socialisme democràtic cerca canviar la societat capitalista d’una manera democràtica.

El que hem vist al llarg dels darrers anys i el que estem vivint i patint en aquests moments, ens ha demostrat que la socialdemocràcia, hores d’ara, ha fracassat estrepitosament, i que ha permès i està permetent que un capitalisme depredador i voraç s’engoleixi la ciutadania proletària sense cap mena de compassió.

Si fem un repàs de les llistes dels partits socialistes arreu de l’estat espanyol, més d’un ens portem les mans al cap i pensem, aquest senyor/a és socialista? Però si pel seu tarannà podria estar a les files del PP! Trist però real com la vida mateixa. Us convido a fer aquest exercici, a petita escala, sense anar més lluny als vostres propis municipis, i veureu que de socialistes de veritat ben pocs...

Jo sempre he dit que calia un punt de trobada entre la societat capitalista i la societat socialista. Fins i tot havia arribat a pensar que la socialdemocràcia podia ser-ho. Però està clar que no ho és. Hem de seguir buscant aquest punt intermedi i de moment anem per molt mal camí. L’horitzó que veiem a curt termini no és gaire favorable.

Alguns exemples vergonyosos del que ara tenim a la nostre societat:

Bankia ha de tornar l’estat central prop de 5.000 milions d’euros, quan pugui, i 32 dels seus alts directius tenen assignats, entre fix i variables, més de vint milions d’euros l’any...

Molts equips de futbol tenen deutes milionaris, des de fa anys, amb la Seguretat Social i amb Hisenda. També ens ho permetrà l’Administració als ciutadans i ciutadanes del munt? I a sobre permeten el pagament de xifres indecents en fitxes i traspassos amb impostos més baixos que d’altres països.

Milers de famílies han estat, són, i seran desnonades dels seus habitatges perquè no son capaços de fer front al pagament de les hipoteques. Ara l’estat ha aprovat unes lleis que suavitzarà la pirateria dels bancs i l’espoli de la ciutadania. Però seguirem veient famílies que es queden sense llar...

SGAE. Han estat extorsionant la ciutadania al llarg de molt temps amb el beneplàcit de la Llei. Ara s’ha vist el que realment són, una màfia, i els seus principals càrrecs estan a la presó per estafar 400 milions d’euros...

I podríem seguir amb moltes d’altres coses més, però no acabaríem mai...

La veritat és que a España ho veig molt magre i crec que els caldrà una bona patacada perquè se’n adonin de la realitat social que vivim els ciutadans i ciutadanes del munt. A Euskadi veurem ben aviat que la seva realitat social donarà pas a un mapa polític natural i no forçat com el que existia fins no fa gaire, amb una dreta del PNB i una esquerra de Bildu, i amb la desaparició definitiva d’ETA. A Catalunya, penso que l’única solució és la creació d’una partit socialista català de veritat i que no estigui supeditat de cap de les maneres al PSOE. Si s’aconsegueix que la part catalanista del PSC desperti i tingui prou valentia com per anteposar la seva ideologia als resultats electorals de torn, potser sí que podrem trobar aquest punt intermedi que cerquem desesperadament i que de moment no trobem, un socialisme democràtic que convisqui amb un capitalisme agafat per les rendes i controlat pels estats.

El liberalisme polític i econòmic ens ha dut a la vora de l’abisme i ara s’està rescatant aquest sistema pervers a costa de la ciutadania més desvalguda. Això ha de canviar, ja! La base democràtica dels partits polítics ha de canviar ja!, i repeteixo el que ja he dit molts altres vegades, ens calen els polítics de ciutadania, i hem de fer fora els polítics de partit. Llistes obertes ja!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALTA EL TEXT EN CATALÀ):
Socialdemocracia o socialismo democrático, parece que es lo mismo pero no es así. Hoy día hay mucha gente, y partidos políticos, que se definen como socialdemócratas. ¿Qué quiere decir? Pues que han abandonado el deseo de conseguir una sociedad socialista a favor de un posicionamiento mucho más centrado, ideológicamente hablando, hasta el punto, a veces, en que se caen por la derecha del ideario político, y quedan atrapados en la trampa capitalista. En cambio, el socialismo democrático busca cambiar la sociedad capitalista de una forma democrática.

Lo que hemos visto a lo largo de los últimos años y lo que estamos viviendo y sufriendo en estos momentos, nos ha demostrado que la socialdemocracia, hoy por hoy, ha fracasado estrepitosamente, y que ha permitido y está permitiendo que un capitalismo depredador y voraz engulla la ciudadanía proletaria sin ninguna compasión.

Si hacemos un repaso de las listas de los partidos socialistas del estado español, más de uno nos llevamos las manos a la cabeza y pensamos, este señor/a ¿es socialista? ¡Pero si por su talante podría estar en las filas del PP! Triste pero real como la vida misma. Os invito a hacer este ejercicio, a pequeña escala, sin ir más allá de vuestros propios municipios, y veréis que de socialistas de verdad, muy pocos...

Yo siempre he dicho que hace falta un punto de encuentro entre la sociedad capitalista y la sociedad socialista. Incluso había llegado a pensar que la socialdemocracia podía serlo. Pero está claro que no es así. Tenemos que seguir buscando ése punto intermedio y de momento vamos por muy mal camino. El horizonte que vislumbramos a corto plazo no es muy favorable.

Algunos vergonzosos ejemplos de lo que ahora tenemos en nuestra sociedad:

Bankia debe devolver al estado central cerca de 5.000 millones de euros, cuando pueda, y 32 de sus altos directivos tienen asignados, entre fijos y variables, más de veinte millones de euros al año...

Muchos equipos de fútbol tienen deudas millonarias, desde hace años con la Seguridad Social y con Hacienda. ¿También nos permitirá lo mismo la Administración a los ciudadanos y ciudadanas del montón? Y además permiten el pago de cifras indecentes en fichas y traspasos, aplicando impuestos más bajos que en otros países.

Miles de familias ha estado, son, y serán desahuciadas de sus casas porque no son capaces de hacer frente al pago de las hipotecas. Ahora, el estado ha aprobado unas leyes que suavizarán la piratería de los bancos y el expolio de la ciudadanía. Pero seguiremos viendo familias que se quedan sin hogar...

SGAE. Han estado extorsionando a la ciudadanía a lo largo de mucho tiempo con el beneplácito de la Ley. Ahora se ha confirmado lo que realmente son, una mafia. Y sus principales cargos están en prisión por estafar 400 millones de euros...

Y podríamos seguir con muchas otras cosas más, pero jamás terminaríamos...

La verdad es que en España lo veo muy mal, y creo que les hará falta un gran batacazo para que se den cuenta de la realidad social que vivimos los ciudadanos y ciudadanas del montón. En Euskadi veremos muy pronto que su realidad social dará paso a un mapa político natural, y no forzado como el que existía hasta no hace mucho, con una derecha del PNV, y una izquierda de Bildu, y con la desaparición definitiva de ETA. En Catalunya, pienso que la única solución es la creación de un partido socialista catalán de verdad, y que no esté supeditado de ninguna de las maneras al PSOE. Si se consigue que la parte catalanista del PSC despierte y tenga suficiente valentía como para anteponer su ideología a los resultados electorales de turno, tal vez entonces podamos encontrar este punto intermedio que buscamos desesperadamente y que de momento no encontramos, un socialismo democrático que conviva con un capitalismo cogido por las riendas y controlado por los estados.

El liberalismo político y económico nos ha llevado al borde del abismo y ahora se está rescatando éste sistema perverso a costa de la ciudadanía desvalida. ¡Esto debe cambiar ya! ¡La base democrática de los partidos políticos deber cambiar ya!, y repito lo que ya he dicho muchas otras veces, hacen falta políticos de ciudadanía, y debemos echar a los políticos de partido. ¡Listas abiertas ya!

dilluns, 27 de juny del 2011

REFORMA DE LA LLEI/LEY ELECTORAL

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Llegeixo en els diaris de premsa què els partits polítics parlen, i molt, de que cal canviar la Llei Electoral. Per què ho fan ara? Doncs perquè volen fer veure que els amoïna tot el que el moviment dels indignats ha desfermat a la nostra societat i al mon sencer.

Quan ho veig no sé què pensar. Si riure o plorar. Ho dic perquè jo vaig ser un dels molts fedataris i fedatàries que van recollir més de vuitanta vuit mil signatures per poder portar al Parlament de Catalunya una ILP (Iniciativa Legislativa Popular), per tenir una Llei Electoral per Catalunya, ja que som l’única Comunitat que no en té una de pròpia i funcionem des de fa més de trenta anys amb la de l’estat central. Aquesta ILP que va confeccionar i dur a terme Ciutadans pel Canvi encara està al Parlament, perquè els “democràtics” partits polítics que ens representen en cap moment han demostrat interès per abordar-la.

L’anterior legislatura, i degut a un fort enrenou produït per greus casos de corrupció política i finalment pel cas Millet, l’expresident Montilla va dir que calia resoldre ja el tema de la Llei Electoral catalana, i es va crear una ponència conjunta al Parlament, tot i que alguns polítics com l’Iceta feia temps que deien que passat l’equador de la legislatura no es podien abordar temes tant importants com aquest... Al final, com cabia d’esperar, tot plegat va quedar en un no rés. No es van posar d’acord i la Llei Electoral per Catalunya presentada per Ciutadans pel Canvi segueix oblidada.

Perquè els costa tant d’arribar a un acord? Doncs és molt fàcil! Quan els partits polítics han d’aprovar quelcom tant important per la ciutadania i pel mateix sistema democràtic han d’estudiar abans la rendibilitat política que els reporta. Sí, ho sentiu bé. El més important no és el millor per la ciutadania, si no la rendibilitat política que poden treure els partits polítics amb el canvi. Us ho dic perquè ho sé de bona tinta i d’entre partits polítics així de clar se’n parlen entre ells. Aquesta és la vergonyosa realitat per la qual encara no tenim Llei Electoral pròpia a Catalunya.

Ara, quan escolto o llegeixo les paraules de polítics de partit, com l’Oriol Pujol, dient que cal donar resposta a la ciutadania indignada amb el sistema democràtic actual, abordant temes com la Llei Electoral, el budells se’m regiren, ja que el principal bloqueig de la ILP presentada per CpC, que va haver-hi la darrere legislatura va ser per part de Convergència i Unió. A qui volen enganyar ara? O potser que ja li han trobat rendibilitat?

Torno a dir el que ja he dit molts d’altres cops, existeixen dos tipus de polítics i polítiques. Polítics de ciutadania i polítics de partit. I cal canviar la partitocràcia o democràcia representativa que abanderen els polítics de partit, per una democràcia participativa real representada pels polítics de ciutadania. Si els partits polítics no son capaços de realitzar aquest canvi de forma natural, assistirem amb el temps a una degradació tal de la democràcia que ja no tindrà retorn, i caldrà un renaixement qual au fènix ressorgint de les cendres llibertàries per aconseguir una democràcia com cal.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Leo en los periódicos que los partidos políticos hablan, y mucho de que hace falta cambiar la Ley Electoral. ¿Por qué ahora? Pues porque quieren hacer ver que les preocupa todo lo que el movimiento de los indignados ha desatado en nuestra sociedad y en el mundo entero.

Cuando lo veo no sé qué pensar. Si reír o llorar. Lo digo porque yo fui uno de los muchos fedatarios y fedatárias que recogieron más de ochenta y ocho mil firmas para poder llevar al Parlament de Catalunya una ILP (Iniciativa Legislativa Popular), para tener una Ley Electoral para Catalunya, ya que somos la única Comunidad que no tiene ley propia y funcionamos desde hace más de treinta años con la del estado central. Ésta ILP, que confeccionó y llevó a cabo Ciutadans pel Canvi todavía está en el Parlament, porque los “democráticos” partidos políticos que nos representan, no han demostrado interés por abordarla en ningún momento.

En la anterior legislatura, y debido al un gran revuelo producido por los graves casos de corrupción política y finalmente por el caso Millet, el expresidente Montilla dijo que hacía falta resolver ya el tema de la Ley Electoral catalana, y se creó una ponencia conjunta en el Parlament, a pesar de que algunos políticos como Iceta hacía tiempo que decía que pasado el ecuador de la legislatura no se podían abordar temas tan importantes como éste... Al final, como cabía de esperar, quedo en nada. No se pusieron de acuerdo y la Ley Electoral para Catalunya presentada por Ciutadans pel Canvi sigue olvidada.

¿Por qué les cuesta tanto ponerse de acuerdo? ¡Pues es muy fácil! Cuando los partidos políticos deben aprobar algo tan importante para la ciudadanía y para el mismo sistema democrático deben estudiar antes la rentabilidad política que les aporta. Sí, lo oís bien. Lo más importante no es lo mejor para la ciudadanía, sino la rentabilidad política que pueden obtener los partidos políticos con el cambio. Lo digo porque lo sé de buena tinta, y entre partidos políticos se hablan así de claro. Ésta es la vergonzosa realidad por la cual no tenemos todavía Ley Electoral propia en Catalunya.

Ahora que escucho o leo las palabras de los políticos de partido, como Oriol Pujol, diciendo que hace falta dar respuesta a la ciudadanía que está indignada con el sistema democrático actual, abordando temas como la Ley Electoral, las tripas se me retuercen, ya que el principal bloqueo a la ILP presentada por CpC, que hubo la pasada legislatura vino por parte de Convergència i Unió. ¿A quien quieren engañar? ¿O tal vez ya le han encontrado rentabilidad?

Vuelvo a decir lo que ya he dicho muchas otras veces, existen dos tipos de políticos y políticas. Políticos de ciudadanía y políticos de partido. Debemos cambiar la partitocrácia o democracia representativa que abanderan los políticos de partido, por una democracia participativa real representada por los políticos de ciudadanía. Si los partidos políticos no son capaces de realizar este cambio de forma natural, asistiremos con el tiempo a una degradación tal de la democracia que no tendrá retorno, y hará falta un renacimiento cual ave fénix resurgiendo de las cenizas libertarias para conseguir una democracia como es debido.