dimarts, 8 de desembre del 2009

AMINETU HAIDAR VOL TORNAR A CASA / AMINETU HAIDAD QUIERE VOLVER A CASA


TEXTO EN CATALÁN (ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO)
Aminetu Haidar, amb la seva vaga de fam, ha centrat l’atenció internacional dels darrers dies. Aquesta dona saharaui ha tornat a posar d’entredit els governs d’España i el Marroc. Ja n’hi a prou! Fa temps que l’estat espanyol va vendre al poble saharaui, i ara, l’empenta i la decisió d’una dona que tant sols vol tornar a casa amb la seva família i amics, ha tornat a portar-nos al record que España va cometre un greu error i injustícia, amb dones, homes, nens i nenes com a víctimes, i que hores d’ara segueix equivocant-se... La qual cosa, abans o després, haurà de forçar el govern espanyol a demanar perdó públicament, tanmateix com ja han fet d’altres països i institucions, en un passat recent, reconeixent les seves greus equivocacions amb d’altres comunitats i persones.

Tant de bo que amb aquestes disculpes que hauran de venir, no s’hagi de lamentar també la mort de Haidar. Espero i desitjo que no passi res d’això, pels seus fills i per allò pel que molts lluitem, de vegades amb una sensació agre de desesperació, pels Drets Humans, a tocar de casa i arreu del mon.

Mohamed VI fa la seva perquè li deixen. Zapatero, mal assessorat, s’equivoca. El PP pesca en aigües de riu revoltat amb la vista adreçada cap a les eleccions estatals. La comunitat internacional, com sempre, mira cap a un altre banda i xiula. De mentre Aminetu Haidar pot acabar morint... Visca la democràcia i els drets humans!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ)
Aminetu Haidar, con su huelga de hambre, ha centrado la atención internacional en los últimos días. Esta mujer saharaui ha vuelto a poner en entredicho a los gobiernos de España y Marruecos. ¡Ya basta! Hace tiempo que el estado español vendió al pueblo saharaui, y ahora, el empuje y la decisión de una mujer que tan sólo quiere volver a casa con su familia y amigos, ha vuelto a traernos al recuerdo que España cometió un grave error y injusticia, con mujeres, hombres, niños y niñas como víctimas, y que en estos momentos sigue equivocándose... Lo cual, antes o después, deberá forzar al gobierno español a pedir públicamente perdón, así como ya han hecho otros países e instituciones, en un pasado reciente, reconociendo sus graves equivocaciones con otras comunidades y personas.

Ojalá que con éstas disculpas que deberán hacerse, no haya que lamentar también la muerte de Haidar. Espero y deseo que no pase nada de esto, por sus hijos y por aquello que muchos luchamos, a veces con una sensación agria de desesperación, por los Derechos Humanos, junto a casa y en todo el mundo.

Mohamed VI va a la suya porque le dejan. Zapatero, mal asesorado, se equivoca. El PP pesca en aguas de río revuelto con la vista dirigida hacia las elecciones estatales. La comunidad internacional, como siempre, mira hacia otro lado y silba. De mientras Aminetu Haidar puede terminar muriendo... ¡Viva la democracia y los derechos humanos!

diumenge, 11 d’octubre del 2009

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL = INCOHERENCIA + INCOMPETENCIA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Incoherència i incompetència son les paraules amb les que podríem definir clarament al Tribunal Constitucional (TC). Com pot ser què el TC decideixi el que és o no constitucional, si son els primers en no complir la Constitució?

Doncs sí que ho llegiu bé, el TC no compleix amb la Constitució, ja que aquesta diu que el mandat dels seus membres serà de nou anys, i ja n’hi ha quatre components que van per els onze anys... Això ja els invalida moralment per exercir la tasca que suposadament haurien de fer, què no es altre que fer-la complir de manera imparcial.

Parlant d’imparcialitat, com pot ser que la Constitució pugui ser interpretada en funció a la persona que la llegeix (depenent del seu ideari particular i com no, polític)? Inaudit i incomprensible per aquells que ens ho mirem des de fora... Segons el meu parer, això ja posa en entredit el contingut de la mateixa, i/o la capacitat dels membres del TC per fer la seva tasca.

Com pot ser que un òrgan que no compleix amb la Constitució hagi de decidir la constitucionalitat d’una llei (Estatut de Catalunya) aprovada pel Parlament de Catalunya primer, per les Corts i el Senat després (amb tot un seguit de modificacions), i finalment confirmada en Referèndum pel poble català (tot i les importants retallades que va patir el text original)?

Ja n’hi ha prou! Cal que la ciutadania comencem a lluitar pels nostres drets i fem valer el lloc que ens pertany dintre del context d’una democràcia participativa, a la que molts no volen arribar, sobre tot els partits polítics que basen el seu poder per fer i desfer sense tenir-nos en compte (de no ser en època d’eleccions), en una democràcia representativa que comença grinyolar i a ser insuficient, i què no volen anar més enllà. Per això dic que ja ens toca el torn, de fer-los saber el que volem i desitgem. Cal que tots els progressistes en unim perquè el Canvi Total Avanci....

En resum...

1 - El Tribunal Constitucional està moralment inhabilitat...
2 - La Constitució està absoleta i cal que sigui canviada...
3 - La Ciutadania hem de lluitar a tots els nivells, des de l’entorn associatiu, municipal, autonòmic i estatal, per instaurar la Democràcia Participativa com a quelcom real i no pas un procés pintoresc i bonic, només utilitzat per a temes intranscendents (com molts equips de govern fan actualment) ...
4 - No ens hem de desanimar, i cal que forcem que es produeixi el Canvi a totes les estructures de la política. Tenim prou ganes, il·lusió i idees...
5 - Com diria el senyor Obama, “Yes We Can”. És a dir, “Sí Nosaltres Podem!...”
6 – Tribunal Constitucional = Incoherència + Incompetència.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Incoherencia e incompetencia son las palabras con las que podríamos definir claramente al Tribunal Constitucional (TC). ¿Cómo puede ser que el TC decida lo que es o no constitucional, si son los primeros en no cumplir con la Constitución?

Sí, lo leéis bien, el TC no cumple con la Constitución, ya que ésta dice que el mandato de sus miembros será de nueve años, y ya hay cuatro que van para once años... Esto ya les invalida moralmente para ejercer la tarea que supuestamente deberían hacer, que no es otra que hacerla cumplir de forma imparcial.

Hablando de imparcialidad, ¿cómo puede ser que la Constitución se interprete en función de la persona que la lee (dependiendo de su ideario particular y cómo no, político)? Inaudito e incomprensible para aquellos que nos lo miramos desde fuera... Según mi parecer, esto pone ya en entredicho el contenido de la misma, y/o la capacidad de los miembros del TC para hacer su trabajo.

¿Cómo puede ser que un órgano que no cumple con la Constitución deba decidir la constitucionalidad de una ley (Estatuto de Catalunya) aprobada por el Parlamento de Catalunya primero, por las Cortes y el Senado después (con toda una serie de modificaciones), y finalmente confirmada en Referéndum por el pueblo de Catalunya (aún con los importantes recortes que sufrió el texto original)?

¡Basta ya! Es necesario que la ciudadanía empecemos a luchar por nuestros derechos y hagamos patente el lugar que nos pertenece dentro del contexto de una democracia participativa, a la cual muchos no quieren llegar, sobre todo los partidos políticos que fundamentan su poder para hacer y deshacer sin tenernos en cuenta (a no ser en época de elecciones), en una democracia representativa que comienza a chirriar y a ser insuficiente, y que no quieren llegar más allá. Por ello digo que ahora ya nos toca el turno de hacerles saber aquello que queremos y deseamos. Es necesario que todos lo progresistas nos unamos para que el Cambio Total Avance...

En resumen...

1 - El Tribunal Constitucional está moralmente inhabilitado...
2 - La Constitución está absoleta y debe ser cambiada...
3 - La Ciudadanía debemos luchar a todos los niveles, desde el entorno asociativo, municipal, autonómico y estatal, para instaurar la Democracia Participativa como algo real, y no como un proceso pintoresco y bonito tan sólo utilizado para temas intrascendentes (como muchos equipos de gobierno hacen actualmente)...
4 - No nos podemos desanimar, y debemos forzar a que se produzca el Cambio en todas las estructuras de la política. Tenemos suficientes ganas, ilusión e ideas...
5 - Como diría el señor Obama, “Yes We Can”. Es decir, “¡Sí nosotros podemos!...”
6 – Tribunal Constitucional = Incoherencia + Incompetencia.

dimarts, 22 de setembre del 2009

CAS MILLET, LA PUNTA DE L’ICEBERG / CASO MILLET, LA PUNTA DEL ICEBERG


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Fèlix Millet, expresident de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana, ha confessat haver-se apropiat de tres milions d’euros per invertir-los en les seves propietats familiars i despeses privades. La veritat és que jo no em crec que un delinqüent que ja va ser condemnat a l’any 1984 per estafa i falsedat, no hagi robat més diners després de tants anys al capdavant de l’entitat.

Això sí, a l’any 1999 va rebre per part del govern de CIU la Creu de Sant Jordi. Serà que si robes amb classe i tens pedigree et donen premis i reconeixement... I per a més inri a l’any 2003 s’incorporà al Patronat de l’Institut Catalunya Futur, que és la secció catalana de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), la fundació presidida per José Maria Aznar. Veient les seves companyies no es d’estranyar que es trobi ara en aquesta situació.

Hi a quelcom que falla al nostre sistema democràtic i cal posar fil a l’agulla des de ja mateix. Perquè aquest cas no és més que la punta de l’iceberg...

Amb l’esclat de la crisi econòmica ens vam adonar que calien sistemes de control eficaços a les entitats financeres del país, i ara veiem que també fallen els mecanismes de control d’altres empreses i entitats, sobre tot de les Fundacions.

Sembla ser que els mecanismes de control ja existeixen però com moltes lleis que hi ha, o no s’apliquen o s’apliquen malament. I cal que ens posem les piles ja, perquè de segur que amb tot el que s’ha robat i s’està robant al nostre país ja hauríem sortit de la crisi fa temps...

Les auditories han de ser obligatòries, però de res serveix quan aquestes auditories detecten i assenyalen irregularitats i no es fa cas d’elles. Pot ser ja es hora de tirar del fil per arribar al cabdell i començar a depurar responsabilitats, arribant-hi fins on calgui.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Fèlix Millet, ex presidente de la Fundació Orfeó Cátala – Palau de la Música Catalana, ha confesado haberse apropiado de tres millones de euros para invertirlos en sus propiedades familiares y en gastos particulares. La verdad es que no me creo que un delincuente que fue condenado en el año 1984 por estafa y falsedad, no haya robado más dinero después de tantos años al frente de la entidad.

Eso sí, en el año 1999 recibió por parte del gobierno de CIU la Creu de Sant Jordi. Será que si robas con clase y tienes pedigree te dan premios y reconocimiento... Y para más inri en el año 2003 se incorporó al Patronat de l’Institut Catalunya Futur, que es la sección catalana de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), la fundación presidida por José Maria Aznar. Viendo sus compañías no es de extrañar que se encuentre ahora en esta situación.

Hay algo que falla en nuestro sistema democrático y hace falta ponerse a trabajar desde ahora mismo. Porque este caso no es más que la punta del iceberg...

Con el estallido de la crisis económica nos dimos cuenta de que hacia falta sistemas de control en las entidades financieras del país, y ahora vemos que también fallan los mecanismos de control de otras empresas y entidades, sobre todo las Fundaciones.

Parece ser que los mecanismos de control ya existen, pero como muchas leyes que hay, o no se aplican o se aplican mal. Ya es hora de que nos pongamos las pilas, porque seguramente con todo lo que han robado y están robando en este país ya habríamos salido de la crisis hace tiempo...

Las auditorias deben ser obligatorias, pero de nada sirven cuando estas auditorias detectan y señalan irregularidades y no se hace caso de ellas. Tal vez ya es hora de tirar de la manta y empezar a depurar responsabilidades, llegando hasta donde haga falta.

dilluns, 21 de setembre del 2009

PARLANT DE DEMOCRÀCIA / HABLANDO DE DEMOCRÀCIA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
He pensat d’escriure com si fos un article la meva resposta /comentari al senyor Guillem Palau perquè sigui de més fàcil accés i coneixença per a tothom.

Bé doncs senyor Palau, si amb el sarcasme vostè es sent realitzat i aconsegueix força coses per Pineda de Mar i per Catalunya, endavant no es talli un pel...

‘Segons “El Gran Larousse Català”, la democràcia és un sistema polític, forma de govern en la qual el poder prové del poble, és a dir, que aquest intervé en el govern i en l’elecció dels governants.’

La democràcia ni va a favor ni va en contra, com vostè diu, simplement És. El que succeeix és que com totes les coses en aquest món, l’aplicació del seu significat depèn molt de qui en parla d’ella. Tots i totes ho fem d’una manera o altre. Fa temps que ja vaig escriure en aquest mateix blog uns articles referents als diferents tipus de democràcia existents, que a ben segur que si en volguéssim en trauríem més variants:

La democràcia indirecta o representativa és el que tenim actualment (excepte el País Basc que té un succedani de la democràcia, arrel de la tristament coneguda Llei de Partits). En aquest tipus de democràcia les decisions son adoptades per representants escollits i reconeguts pel poble.

La democràcia participativa, aquella en que Ciutadans pel Canvi bolquem els nostres esforços, facilita als ciutadans i ciutadanes el fet d’associar-se i d’organitzar-se per poder exercir una influència directa a la presa de decisions.

Per últim, la democràcia directa. En aquesta, les decisions son adoptades directament pel poble. Tant de bo que algun dia arribem a tenir quelcom semblant, pot ser amb un Senat Popular amb poder de veritat (res a veure amb el que hi a ara).

Els qui acceptem el lloc democràtic sabem que sovint es faran coses que no son del nostre grat, i que quan sortosament aquestes ho siguin, també ens hi trobarem d’altres persones que no estan d’acord (forma part del sistema democràtic i el nostre aprenentatge és saber respectar-ho). És el poder de la majoria (ens agradi o no). El que sí que podem i hem de fer és intentar canviar el que no ens agrada, i per aconseguir-ho, convèncer a la majoria de unes altres idees. Per tot això penso, com ja he dit reiteradament d’altres vegades, que cal canviar la constitució espanyola, la qual ens ofega i limita. Aleshores, Catalunya i la ciutadania progressarem i avançarem cap a la consecució dels nostres drets i llibertats sense possibilitat de ser jutjats per ideologia o pensament.

Respecte a la consulta a que fa referència, senyor Guillem, segur que el seu partit polític te prou entitat i capacitat com per proposar-ho sense cap mena d’intermediaris (tot i no estar representats al Consistori pinedenc). De tota manera ja li avanço que segons la regidora Mònica Palacín (al facebook) ERC presentarà la moció al proper Ple d’Ajuntament. És a dir, que ja els hi han fet la feina.

Salut!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
He pensado en escribir como si fuese un artículo mi respuesta / comentario al señor Guillem Palau para que sea de más fácil acceso y conocimiento para todo el mundo.

Pues bien señor Palau, si con el sarcasmo usted se siente realizado y consigue muchas cosas para Pineda de Mar y para Catalunya, adelante no se corte ni un pelo...

‘Según “El Gran Larrousse Catalán”, la democracia es un sistema político, forma de gobierno en la cual el poder proviene del pueblo, es decir, que éste interviene en el gobierno y en la elección de los gobernantes.’

La democracia ni va a favor ni va en contra, como usted dice, simplemente Es. Lo que sucede es que como todas las cosas en este mundo, la aplicación de su significado depende mucho de quién habla de ella. Todos y todas lo hacemos de una forma u otra. Hace tiempo que escribí en este mismo blog unos artículos referentes a los diferentes tipos de democracia existentes, que seguramente si quisiéramos sacaríamos más variantes:

La democracia indirecta o representativa es la que tenemos actualmente (excepto en el País Vasco que tiene un sucedáneo de la democracia, a raíz de la tristemente conocida Ley de Partidos). En este tipo de democracia las decisiones son adoptadas por representantes escogidos y reconocidos por el pueblo.

La democracia participativa, aquella en que Ciutadans pel Canvi volcamos nuestros esfuerzos, facilita a los ciudadanos y ciudadanas el poder asociarse y organizarse para poder ejercer una influencia directa en la toma de decisiones.

Por último, la democracia directa. En esta, las decisiones son adoptadas directamente por el pueblo. Ojalá que algún día lleguemos a tener algo parecido, tal vez con un Senado Popular con poder de verdad (nada que ver con lo que existe ahora).

Los que aceptamos el juego democrático sabemos que a menudo se harán cosas que no son de nuestro agrado, y que cuando afortunadamente estas lo sean, también habrá otras personas que no están de acuerdo (forma parte del sistema democrático y nuestro aprendizaje es saber respetarlo). Se trata del poder de la mayoría (nos guste o no). Lo que sí que podemos y debemos hacer es intentar cambiar lo que no nos gusta, y para conseguirlo, convencer a la mayoría de otras ideas. Por ello pienso, como ya he dicho reiteradamente otras veces, que es necesario cambiar la constitución española, la cual nos ahoga y limita. Entonces Catalunya y la ciudadanía progresaremos y avanzaremos hacia la consecución de nuestros derechos y libertades sin posibilidad de ser juzgados por ideología ni pensamiento.

Respecto a la consulta a que hace referencia, señor Guillem, seguro que su partido político tiene suficiente entidad y capacidad como para proponerlo sin necesidad de intermediarios (aún sin estar representados en el Consistorio). De todas formas ya le avanzo que según la concejal Mònica Palacín (en facebook) ERC presentará la moción en el próximo Pleno de Ayuntamiento. Es decir, que ya les han hecho el trabajo.

¡Salud!

dimarts, 8 de setembre del 2009

ARENYS DE MUNT, A QUÈ TENIM POR? / ARENYS DE MUNT, ¿A QUÉ TENEMOS MIEDO?


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO)

Arenys de Munt ha posat el dit a la nafra. Algú ha decidit fer una consulta popular emparant-se amb la llibertat d’expressió i respectant en tot moment la llei, però sembla ser que no volen permetre que es pugui fer... Qui parlava de llibertat d’expressió?


Agradi més o agradi menys la pregunta realitzada en la consulta “Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”, organitzar un acte consultiu de manera pacifica no infringeix cap norma i tampoc cap llei.


Agradi més o agradi menys la resposta que es pugui aconseguir amb aquesta consulta, un estat de dret suposadament democràtic no pot oposar-se a que la ciutadania opini i digui la seva. Penso que això es quelcom que fa molts anys va deixar de ser. I molt menys encara quan la consulta no és vinculant, i està realitzada per una associació que res te a veure amb un estament oficial, com podria ser l’Ajuntament de la vila. Què passa? Tenim por de saber el que pensa veritablement la ciutadania? Per què aquesta por?


Quan hi a llibertat els raonaments es combaten amb d’altres raonaments i no pas per la força. El diàleg sempre ha estat bàsic en un estat lliure i democràtic. Tots tenim dret a dir la nostra i més encara quan ho fem pacíficament i amb respecte. A què tenim por?


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ)

Arenys de Munt ha puesto el dedo en la llaga. Alguien ha decidido realizar una consulta popular amparándose en la libertad de expresión y respetando en todo momento la ley, pero parece ser que no desean permitir que se pueda llevar a cabo... ¿Quién hablaba de libertad de expresión?


Agrade más o agrade menos la pregunta realizada en la consulta “Está usted de acuerdo que Catalunya se convierta en un Estado de Derecho, independiente, democrático y social, integrado en la Unión Europea?”, organizar un acto consultivo de forma pacífica no infringe ninguna norma y tampoco ninguna ley.


Agrade más o agrade menos la respuesta que pueda resultar de esta consulta, un estado de derecho supuestamente democrático no puede oponerse a que la ciudadanía opine y diga su parecer. Pienso que esto es algo que hace muchos años dejo de ser. Y aún todavía menos cuando la consulta no es vinculante, y está realizada por una asociación que nada tiene que ver con un estamento oficial, como podría ser el Ayuntamiento de la villa. ¿Qué sucede? ¿Tenemos miedo de saber lo que verdaderamente piensa la ciudadanía? ¿A qué se debe este miedo?


Cuando existe la libertad los razonamientos se combaten con otros razonamientos y no por la fuerza. El diálogo siempre ha sido básico en un estado libre y democrático. Todos tenemos derecho a decir lo que pensamos y más aún cuando lo hacemos pacíficamente y con respeto. ¿A qué tenemos miedo?

dilluns, 7 de setembre del 2009

ESTATUT I CONSTITUCIÓ / ESTATUTO Y CONSTITUCIÓN

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

El 30 de setembre de 2005, una proposició pel nou Estatut de Catalunya va ser aprovada per una majoria àmplia del Parlament de Catalunya, amb 120 vots a favor (CIU, PSC, ERC i ICV-EA) i 15 vots en contra (PP).


El 30 de març de 2006 va ser aprovat pel Congrés dels Diputats i va ser tramés al Senat, on va ser aprovat el 5 de maig de 2006 per la Comissió General de Comunitats Autònomes. A la votació final, tots els partits polítics van votar a favor excepte el PP, que va votar en contra, i ERC que va abstenir-se, ambdós evidentment no van acceptar el text final per raons ben diferents.


El 18 de juny de 2006, es va realitzar a Catalunya un referèndum en el qual el poble català va dir Sí al nou Estatut de Catalunya.


Si analitzem aquestes dades podrem veure que, la majoria representativa del poble català i la majoria representativa del poble espanyol van aprovar el nou text de l’Estatut de Catalunya i van recolzar la seva constitucionalitat i legalitat.


El Partit Popular, acostumats a fer i desfer al seu antull en una època fosca i trist de la nostra història, quan van governar gràcies a les armes i no pas a un procés democràtic, ara es neguen a acceptar la voluntat de la majoria..., aquesta sí, democràtica.


Penso que ja no cal esperar la decisió dels 12 homes i dones “justos” del Tribunal Constitucional, perquè facin tots i cadascun la seva pròpia interpretació de les lleis, en funció de la seva ideologia partidista i sectària. Ja no els veig tant justos i encara molt menys equilibrats, com pregona als quatre vents la imatge de la justícia amb la seva balança.


Les lleis no poden ser immobilistes i una Constitució encara molt menys. Una bona Constitució ha d’estar viva, s’ha de moure i ha millorar d’acord amb els temps que es viuen, i amb l’evolució de la societat...


Ara ja és hora de que ens plantegem, d’una vegada per totes, la Reforma de la Constitució. Perquè està demostrat que s’ha quedat absoleta. La Constitució va ser una eina democràtica molt important per la transició. Va ser un succedani de la democràcia per aconseguir una transició progressiva, tranquil·la i pacífica. Però ja està... Tot allò s’ha acabat i forma part del passat, i ara toca viure el present amb quelcom nou i fresc amb aires de veritable llibertat.


Amb una Constitució tant restringida i antiquada com l’actual ens trobem que les llibertats de la ciutadania també es troben molt restringides, i això no és acceptable per a tots i per a totes els que estant molt conscients de les nostres obligacions, ens veiem castrats pel que fa al lliure pensament, a la llibertat d’expressió i a totes les nostres llibertats.


Quan canviï la Constitució, l’Estatut podrà créixer i alhora els nostres deures, drets i llibertats.


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

El 30 de septiembre de 2005, una proposición para el nuevo Estatut de Catalunya fue aprobada por una mayoría amplia del Parlament de Catalunya, con 120 votos a favor (CIU, PSC, ERC y ICV-EA) y 15 votos en contra (PP).


El 30 de marzo de 2006 fue aprobado por el Congreso de los Diputados y pasó al Senado, donde se aprobó el 5 de mayo de 2006 por la Comisión General de Comunidades Autónomas. En la votación final, todos los partidos políticos votaron a favor excepto el PP, que voto en contra, y ERC que se abstuvo, ambos evidentemente no aceptaron el texto final por razones muy diferentes.


El 18 de junio de 2006, se realizó en Catalunya un referéndum en el cual el pueblo catalán dijo Sí al nuevo Estatut de Catalunya.


Si analizamos todos estos datos podremos ver que, la mayoría representativa del pueblo catalán y la mayoría representativa del pueblo español aprobaron el nuevo texto del Estatut de Catalunya y refrendaron su constitucionalidad y legalidad.


El Partido Popular, acostumbrados a hacer y deshacer a su antojo en una época oscura y triste de nuestra historia, cuando gobernaron gracias a las armas y no a un proceso democrático, ahora se niegan a aceptar la voluntad de la mayoría..., ésta sí, democrática.


Pienso que ya no hace falta esperar la decisión de los 12 hombres y mujeres “justos” del Tribunal Constitucional, para que hagan todos y cada uno su propia interpretación de las leyes, en función de su ideología partidista y sectaria. Ya no les veo tan justos y aún menos equilibrados, como pregona a los cuatro vientos la imagen de la justicia con su balanza.


Las leyes no pueden ser inmovilistas y una Constitución todavía menos. Una buena Constitución ha de estar viva, se ha de mover y ha de mejorar de acuerdo con los tiempos que se viven, y con la evolución de la sociedad...


Ahora, ya es hora de que nos planteemos, de una vez por todas, la Reforma de la Constitución. Porque está más que demostrado que se ha quedado absoleta. La Constitución fue una herramienta democrática muy importante para la transición. Fue un sucedáneo para conseguir una transición progresiva, tranquila y pacífica. Pero ya está... Todo aquello terminó y forma parte del pasado, y ahora toca vivir el presente con algo nuevo y fresco con aires de verdadera libertad.


Con una Constitución tan restringida y anticuada como la actual nos encontramos que las libertades de la ciudadanía están también muy restringidas, y eso no es aceptable para todos y todas los que siendo muy conscientes de nuestras obligaciones, nos vemos castrados en lo que respecta al libre pensamiento, a la libertad de expresión y a todas nuestras libertades.


Cuando cambie la Constitución, el Estatut podrá crecer y a su vez nuestros deberes, derechos y libertades.


dimecres, 29 de juliol del 2009

UNS ATEMPTEN AMB LES ARMES I D’ALTRES AMB L’ECONOMIA / UNOS ATENTAN CON LAS ARMAS I OTROS CON LA ECONOMIA.


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Atemptat a la ciutadania:
Una Casa Quarter de la Guàrdia Civil a Burgos ha estat objecte d’atemptat. Hi a hagut 65 ferits, entre d’ells 6 nens i dues dones embarassades. Encara no se sap l’autoria del mateix però tot sembla indicar que ha estat ETA, tot i què no han seguit el procediment habitual d’aquesta banda, que no és d’altre que avisar prèviament de la col·locació dels explosius.

Tant si val qui ha estat, la violència i l’assassinat no son cap solució digna ni democràtica, i en el cas que ens ocupa (si realment es tracte d’ETA i no s'obren d’altres vies d’investigació) no és més que una resposta imposada i feixista davant un conflicte del que son incapaços d’arreglar amb el diàleg i la raó, imposant el terror irracional. Tant si val que el diàleg pugui durar segles si amb això podem evitar víctimes sense sentit. Si els violents pensen realment amb el seu poble i no en els seus propis interessos i frustracions personals, haurien de preguntar-les primer quina via de solució desitgen, diàleg o violència, i respectar la voluntat de la majoria del poble basc, és a dir de tots els que viuen al seu territori.

Atemptat a la societat del benestar:
La CEOE i l’acord de concertació social. La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials s’ha desmarcat de l’acord de concertació social, amb unes exigències impossibles d’acceptar, i moguda pels fils antisocials del Partit Popular.

Desconec si entraran en raó i s’avindran a la concertació, però el que sí que puc dir és que tenen molta barra. Com sempre, cerquen trobar solucions a la “crisi econòmica” actual que els mantinguin amb el seu status i el del seus accionistes i alts directius, a costa del treballador.

La solució dels empresaris és una reforma laboral que abarateixi l’acomiadament (fem-ho fàcil perquè creixi el nombre d’aturats i ells puguin mantenir el seu status econòmic). La solució dels empresaris és rebaixar cinc punts les seves cotitzacions a la Seguretat Social (tant si val si tenim menys prestacions socials, com que ells ja tenen la seva pròpia sanitat privada i de pagament, i els seu propis plans de pensions...).

Empresaris i empresàries, segur que hi a que teniu realment problemes i a vosaltres caldria ajudar-vos, però la gran majoria estan recollint el fruits d’una mala gestió directiva i de planificació de quan hi havia guanys i ràpidament repartien dividends i comissions, sense fer cap provisió de futur per cobrir un problema que se sabia fa temps que arribaria. I ara què volen? Doncs rebre ajuts perquè demà o demà passat pugin tornar a repartir beneficis i incentius als seus més alts directius. És a dir, que pateixi el treballador que per això ha nascut, i que el cercle capitalista segueixi gaudint dels seus guanys a costa de la classe treballadora.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ)
Atentado a la ciudadanía:
Una Casa Cuartel de la Guardia Civil en Burgos ha sido objeto de un atentado. Ha habido 65 heridos, entre ellos 6 niños y dos mujeres embarazadas. Todavía no se conoce la autoría del mismo pero todo parece indicar que ha sido ETA, aunque no han seguido el procedimiento habitual de ésta banda, que no es otro que avisar previamente de la colocación de los explosivos.

Tanto da quién ha sido, la violencia y el asesinato no son solución digna ni democrática, y en el caso que nos ocupa (si realmente ha sido ETA y no se abren otras vías de investigación) no es más que una respuesta impuesta y fascista ante un conflicto que son incapaces de solventar con el dialogo y la razón, imponiendo el terror irracional. Tanto da si el diálogo pueda durar siglos si con ello podemos evitar víctimas sin sentido. Si los violentos piensan realmente en su pueblo y no en sus propios intereses y frustraciones personales, deberían preguntarles primero qué vía de solución prefieren, diálogo o violencia, y respetar la voluntad de la mayoría del pueblo vasco, es decir de todos los que viven en su territorio.

Atentado a la sociedad del bienestar:
La CEOE y el acuerdo de concertación social. La Confederación Española de Organizaciones Empresariales se ha desmarcado del acuerdo de concertación social, con unas exigencias imposibles de aceptar, y movida por los hilos antisociales del Partido Popular.

Desconozco si entrarán en razón y se avendrán a la concertación, pero lo que sí que puedo decir es que tienen mucha cara. Como siempre, buscan soluciones a la “crisis económica” actual que les mantengan el status y el de sus accionistas y altos directivos, a costa del trabajador.

La solución de los empresarios y empresarias es una reforma laboral que haga más barato el despido (hagámoslo fácil para que crezca el número de parados y ellos puedan mantener su status económico). La solución de los empresarios y empresarias es rebajar cinco puntos sus cotizaciones a la Seguridad Social (tanto les da si tenemos menos prestaciones sociales, como que ellos ya tienen su propia sanidad privada y sus propios planes de pensiones...).

Empresarios y empresarias, a bien seguro que hay quienes tenéis realmente problemas, y a vosotros hay que ayudaros, pero la mayoría están recogiendo los frutos de una mala gestión directiva y de planificación, de cuando había beneficios y rápidamente se repartían dividendos y comisiones sin realizar ninguna previsión de futuro para cubrir un problema que se sabía desde hace tiempo que llegaría. ¿Y ahora, qué quieren? Pues recibir ayudas para que mañana, o pasado mañana, puedan repartir de nuevo beneficios o incentivos a sus más altos directivos. Es decir, que padezca el trabajador que para eso ha nacido, y que el círculo capitalista siga disfrutando de sus ganancias a costa de la clase trabajadora.