dijous, 30 de desembre del 2010

CERCANT UNA REVOLUCIÓ / BUSCANDO UNA REVOLUCIÓN


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
L’any 2010 s’acomiada de la mateixa manera en que s’ha desenvolupat al llarg de 365 dies..., és a dir escanyant encara més les fràgils economies de ciutadans i ciutadanes.

Durant tot l’any les entitats financeres ens han estat apretant i molts no ho han pogut resistir i han perdut el poc que els quedava... Quan més es necessita, retallen les polítiques socials perquè les administracions públiques reben fortes pressions des de l’estranger per eliminar despesa, i que d’aquesta manera Europa no hagi de fer-se’n càrrec de rescatar España... A mitjans d’any ens van pujar l’IVA el qual, en darrera instància, sempre repercuteix amb el consumidor final... També ens baixen els sous... Ens aboquen a una reforma laboral que afavoreix, com no, l’empresari... Ara ens pugen l’electricitat un 10 per cent, el gas, els trens, i per suposat d’altres pujades més que encara han de venir... Encertadament cerquen solucions, però malauradament totes repercuteixen negativament a la ciutadania més necessitada.

Ostres tu, quin panorama que deixem, i quin altre se’ns ve al damunt!

En canvi es rescata i ajuda el sistema capitalista amb diner públic... Un capitalisme salvatge que durant anys han estat repartint beneficis als seus accionistes sense tenir cura ni previsió del que podria venir... Un capitalisme que han estat pagant sous indecents a alts càrrecs i directius... Un capitalisme que amb les ajudes rebudes pot mantenir els iots de luxe a bon port...

S’ajuda fiscalment a les milionàries empreses automobilístiques perquè puguin vendre més cotxes, afavorint també els que tenen diners per comprar i gastar. Endeguen una reforma laboral que tant sols afavoreix l’empresari, i encara crea més inseguretat i precarietat al treballador... Cal que seguim dient més? Segur que molts dels que llegeixen aquest article en podrien afegir moltes més coses.

El capitalisme lliberal se’n riu i ens mira amb menyspreu. Han creat una crisi mundial sense precedents (a España d’un caire diferent que la resta però igual de menyspreable). Han creat un problema. Se’ls va fer una petita esbroncada i poc més. Ara, amb tota la xuleria i cinisme del món, ens miren de d’alt a baix i ens demanen a la ciutadania que fem un esforç més, per esmenar el que ells han espatllat, i com no per continuar fent-se rics a costa nostre. Quina barra! I sembla ser que no podem fer res més que moure cames i peus enrabiats i cabrejats...

Tot això amb governs d’esquerres. No m’imagino què hauria estat amb governs de dretes... En certa manera estem recollint el resultat d’una Europa que des de ja fa temps que està fent un gir preocupant cap a la dreta, i el que es pitjor cap a l’extrema dreta...

Bufa mal vent per a la classe treballadora. Cal dir prou! Cal que com abans ens retrobem als cercles de debat ciutadà, als cafès, a les places... Cal que esclati una revolució intel·lectual i proletària d’ideals, d’opinió, de valors i de fets.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El año 2010 se despide de la misma forma en que se ha desarrollado a lo largo de 365 días... es decir ahogando aún más las frágiles economías de ciudadanos y ciudadanas.

Durante todo el año las entidades financieras han estado apretando y muchos no lo podido resistirlo y han perdido lo poco que les quedaba... Cuando más se necesitan, recortan las políticas sociales porque las administraciones públicas reciben fuertes presiones desde el extranjero para eliminar gastos, y que de esta forma Europa no tenga que ocuparse de rescatar España... A mediados de año se subió el IVA, el cual en última instancia, siempre repercute en el consumidor final... También nos bajan los sueldos... Nos arrojan a una reforma laboral que favorece, cómo no, al empresario... Ahora nos suben un 10 por ciento la electricidad, el gas, los trenes, y por supuesto otras subidas que todavía no han llegado... Acertadamente buscan soluciones, pero desgraciadamente todas repercuten negativamente en la ciudadanía más necesitada.

¡Ostras tú, qué panorama dejamos, y que otro se nos viene encima!

En cambio se rescata y ayuda al sistema capitalista con dinero público... Un capitalismo salvaje que durante años han repartido beneficios a sus accionistas sin tener en cuenta ni prevenir lo que podría venir... Un capitalismo que ha estado pagando sueldos indecentes a altos cargos y directivos... Un capitalismo que con las ayudas recibidas puede mantener sus yates de lujo en el puerto...

Se ayuda fiscalmente a las millonarias empresas automovilísticas para que puedan vender más coches, favoreciendo también a quien tiene dinero para comprar y gastar. Ponen en marcha una reforma laboral que tan sólo favorece al empresario, y crea todavía más inseguridad y precariedad al trabajador... ¿Hace falta decir más? Seguro que muchos de los que leen éste artículo podrían añadir mucho más.

El capitalismo liberal se ríe y nos mira con menosprecio. Han creado una crisis mundial sin precedentes (en España diferente que en el resto pero igual de despreciable). Han creado un problema. Se les dio una pequeña reprimenda y poco más. Ahora, con toda la chulería y cinismo del mundo, nos miran por encima del hombro y nos piden a la ciudadanía que hagamos un esfuerzo más, para solventar lo que ellos han estropeado, y como no para continuar haciéndose ricos a nuestra costa. ¡Qué morro! Y parece que no podemos hacer nada más que patalear enrabiados y cabreados...

Todo ello con gobiernos de izquierdas. No me imagino qué habría sido con gobiernos de derechas... En cierta forma estamos recibiendo el resultado de una Europa que desde hace tiempo está haciendo un giro preocupante a la derecha y lo que es peor a la extrema derecha...

Soplan malos tiempos para la clase trabajadora. ¡Hay que decir basta! Que como hace tiempo, nos reencontremos en los círculos de debate ciudadano, en los cafés, en las plazas... Es necesario que estalle una revolución intelectual y proletaria de ideales, de opinión, de valores y de hechos.

dilluns, 27 de desembre del 2010

INSUBMISSIÓ DAVANT L’AGRESSIÓ / INSUMISIÓN ANTE LA AGRESIÓN

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ja n’hi ha prou!
Ens retallen i modifiquen l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya sense fer cas de la voluntat sobirana de la majoria del poble català, i un cop que li passen el ribot a les Corts espanyoles (com es va vanagloriar algú que altre personatge del panorama polític espanyol), a instàncies del Partit Popular, el Tribunal Constitucional retalla encara més l’Estatut, violant d’aquesta manera la decisió del poble català expressada democràticament en referèndum.

A tot això el poble català ha de callar i ajupir el cap!

Ara, una sentència del Tribunal Suprem, invalida el model d’immersió lingüística del sistema educatiu a Catalunya, quan es el millor d’Espanya i tot un referent per d’altres comunitats plurilingües d’arreu del mon. A Catalunya no existeix cap conflicte amb la llengua. Sembla ser però, que hi ha qui el vol crear... Hi ha qui vol tornar quaranta anys enrere per trobar-se a gust, però no ho podem permetre!

El TC va realitzar una interpretació molt particular de les lleis i ens està demostrant que la Constitució espanyola està absoleta i cal que sigui modificada en profunditat..., sí o sí.

Ja n’hi ha prou! La societat catalana no es pot quedar aturada sense fer res davant un atac premeditat, estudiat i calculat, en contra de les institucions i les lleis del nostre país.

Insubmissió! Pacífica però ferma de tota la societat civil, davant l’agressió interessada d’uns quants que menyspreen la democràcia i la llibertat. No podem acatar allò que viola els nostres drets inalienables. No podem acceptar la vexació. No volem ser carn de canó de la dreta política i dels espanyolistes que no accepten ni respecten les diferencies i la diversitat.

Tot plegat ens dona la raó de que cal canviar la Constitució i dirigir-nos cap a la via Federal si no volem que la relació Catalunya – España es deteriori fins a extrems irrecuperables. La convivència integradora i pacífica ho necessita.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
¡Basta ya!
Nos recortan y modifican el Estatut aprobado por el Parlament de Catalunya haciendo caso omiso de la voluntad soberana de la mayoría del pueblo catalán, y una vez que le han pasado el cepillo en las Cortes españolas (como se vanaglorió algún que otro personaje del panorama político español), a instancias del Partido Popular, el Tribunal Constitucional recorta todavía más el Estatut, violando de esta forma la decisión del pueblo catalán expresada democráticamente en referéndum.

¡Y el pueblo catalán a callar y bajar la cabeza!

Ahora, una sentencia del Tribunal Supremo, invalida el modelo de inmersión lingüística del sistema educativo de Catalunya, cuando es el mejor de España y todo un referente para otras comunidades plurilingües del mundo. En Catalunya no existe ningún conflicto con la lengua. Aunque parece ser que hay quien desea crearlo.... Hay quien quiere volver cuarenta años atrás para poder encontrarse a gusto, ¡pero no podemos permitirlo!

El TC hizo una interpretación muy particular de las leyes y nos está demostrando que la Constitución española está absoleta y es necesario que sea modificada en profundidad..., sí o si.

¡Basta ya! La sociedad catalana no puede quedarse sin hacer nada ante un ataque premeditado, estudiado y calculado, en contra de las instituciones y las leyes de nuestro país.

¡Insumisión! Pacífica pero firme de toda la sociedad civil, ante la agresión interesada de unos cuantos que menosprecian la democracia y la libertad. No podemos acatar aquello que viola nuestros derechos inalienables. No podemos aceptar la vejación. No queremos ser carne de cañón de la derecha política y de los españolistas que no aceptan las diferencias y la diversidad.

Todo esto nos da la razón, cuando decimos que hay que cambiar la Constitución y dirigirnos hacia una vía Federal si no queremos que la relación Catalunya – España se deteriore hasta extremos irrecuperables. La convivencia integradora y pacífica lo necesita.

dijous, 2 de desembre del 2010

ANTONI CASTELLS DIXIT!

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
En Castells m’ha aixafat la guitarra! Ja fa uns dies que volia parlar d’aquest tema i se m’ha avançat amb les seves declaracions a Catalunya Ràdio...

Crec que amb el resultat de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya va quedar ben palès que el socialisme català necessita d’un canvi total de rumb. No fa pas gaire que vaig escriure un article en el que parlava d’en Manuel Serra i Moret, tot un referent pel socialisme del nostre país. Per al PSC, lligar-se al PSOE amb un contracte de vassallatge i submissió cap a la cúpula espanyolista de Madrid va estar un gran error, i totalment contrari al que en Serra i Moret va voler en crear el socialisme català.

A ningú se li escapa el fet de que els millors resultats dels socialistes al Parlament de Catalunya han estat de la ma d’en Pasqual Maragall..., socialista, catalanista, progressista i federalista.

Avui, l’Antoni Castells ha dit en veu alta el que molts ja sabíem. Hi ha moltes persones de pes i amb un gran bagatge catalanista i federalista dins del partit que aposten per un PSC amb grup parlamentari propi. Un PSC independent disposat a liderar el socialisme a Catalunya. Un PSC en clau catalana. Un PSC coherent que defensi els interessos de la ciutadania de Catalunya, aquí i a Madrid.

Ho tenen difícil. Ara comença un camí ple d’entrebancs, però saben què es el que han de fer, i que ja toca aixecar la veu amb fermesa i convicció. Es hora d’actuar sense cap vacil·lació i amb les idees clares. Potser que els faran fora... Qui sap! Però sàpiguen i tinguin molt en compte que ben a prop seu hi ha ciutadans i ciutadanes desitjosos de canvi, i que de ben segur els acollirien al seu si amb els braços oberts.

S’acosten aires de Canvi al Socialisme Català.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
¡Castells me ha chafado la guitarra! Hace ya unos días que quería hablar de este tema y se me ha adelantado con sus declaraciones a Catalunya Radio...

Creo que con el resultado de las últimas elecciones al Parlament de Catalunya quedó bien claro que el socialismo catalán necesita un cambio total de rumbo. No hace mucho que escribí un artículo en el que hablaba de Manuel Serra i Moret, todo un referente del socialismo en nuestro país. Para el PSC, ligarse al PSOE con un contrato de vasallaje y sumisión hacia la cúpula españolista de Madrid fue un gran error, y totalmente contrario a lo que Serra i Moret quiso al crear el socialismo catalán.

A nadie se le escapa el hecho de que los mejores resultados socialistas en el Parlament de Catalunya han sido de la mano de Pasqual Maragall..., socialista, catalanista, progresista y federalista.

Hoy, Antoni Castells ha dicho en voz alta lo que todos ya sabíamos. Hay muchas personas de peso y con un gran bagaje catalanista y federalista dentro del partido que apuestan por un PSC con grupo parlamentario propio. Un PSC independiente dispuesto a liderar los intereses de la ciudadanía de Catalunya, aquí y en Madrid.

Lo tienen difícil. Ahora da comienzo un camino lleno de obstáculos, pero saben qué es lo que deben hacer, y que ya toca levantar la voz con firmeza y convicción. Es hora de actuar sin ninguna vacilación y con las ideas muy claras. Tal vez los echaran... ¡Quién sabe! Pero sepan y tengan muy en cuenta que muy cerca suyo hay ciudadanos y ciudadanas deseosos de cambio, y que seguramente los acogerían en su seno con los brazos abiertos.

Se acercan aires de Cambio en el Socialismo Catalán.

dimecres, 24 de novembre del 2010

SÍ A LES POLÍTIQUES SOCIALS / SÍ A LAS POLÍTICAS SOCIALES


TEXTO EN CATALÁN (MAS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Les polítiques socials són necessàries per aconseguir una veritable societat del benestar.

Les polítiques socials es centren en examinar aquells aspectes de l’economia, la societat, la població i la política, que són necessaris per l’existència social digne, així com els medis per assolir-la. Amb elles definirem programes d’intervenció social que redueixin desigualtats i millorin la qualitat de vida de tota la ciutadania.

Aquestes polítiques consisteixen en implantar tota una sèrie de serveis socials amb caràcter universal per tal de garantir a la població unes condicions de vida dignes i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic. Amb unes polítiques socials com cal l’estat pot garantir l’accés a l’ensenyament, a la sanitat, subsidis de malaltia, incapacitat, atur, jubilació, habitatge, igualtat, seguretat, sostenibilitat ambiental, atenció social (alimentació, vestit...), etc. Tots aquests components i molts més ens haurien de dur cap a la consecució de la societat del benestar.

Qui seria beneficiari/a? Doncs tota la ciutadania sense distinció de sexe, raça, ideologia religiosa i política, ni cap altre condicionament discriminatori. És a dir, son polítiques adreçades a les persones..., indistintament de quin sigui el seu status dins l’economia productiva del país.

Dir-vos també que el destí final d’algunes de les esmentades polítiques socials, aquelles que tenen a veure amb el nivell d’ingressos de cada persona, seria la Renda Bàsica de Ciutadania, un subsidi universal mínim garantit, que com totes les anomenades utopies, arriba un dia en que s’assoleixen...

És inadmissible que s’inverteixin milers de milions d’euros per rescatar bancs i grans empreses privades, alhora que es congelen les pensions, es baixen els sous dels funcionaris, s’aprova una reforma laboral que afavoreix l’empresari en detriment del treballador/a, i en definitiva es retallen totes les ajudes socials.

És també paradoxal que aquells que ens han abocat dins la crisis, rebin ara les ajudes i subvencions a costa de les tan necessàries polítiques socials. Fan xantatge amb els llocs de treball... El sistema capitalista ha enviat un missatge molt clar, “per sortir de la crisis i crear llocs de treball, la ciutadania proletària ha de renunciar al seu present, així com al futur a mig termini, rescatant d’aquesta manera el capitalisme lliberal ferotge i depredador que ens ha dut a la vora de l’abisme”.

Retallar les polítiques socials és la solució més fàcil. Replantejar i reconduir el sistema capitalista és el que honestament s’hauria de fer. Tant sols espero que ben aviat es retorni a la ciutadania tot allò que de dret li pertany i que se li està arrabassant.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Las políticas sociales son necesarias para conseguir una verdadera sociedad del bienestar.

Las políticas sociales se centran en examinar aquellos aspectos de la economía, la sociedad, la población y la política, que son necesarios para la existencia social digna, así como los medios para conseguirla. Con ellas definiremos programas de intervención social que reduzcan desigualdades y mejoren la calidad de vida de toda la ciudadanía.

Estas políticas consisten en implantar toda una serie de servicios sociales con carácter universal para garantizar a la población unas condiciones de vida dignas y evitar que las personas queden desamparadas en determinadas circunstancias de carácter problemático. Con unas políticas sociales como es debido el estado puede garantizar el acceso a la educación, a la sanidad, subsidios por enfermedad, incapacidad, paro, jubilación, vivienda, igualdad, seguridad, sostenibilidad ambiental, atención social (alimentación, vestimenta...), etc. Todos estos componentes y muchos más deberían llevarnos hacia la consecución de la sociedad del bienestar.

¿Quién sería beneficiario/a? Pues toda la ciudadanía sin distinción de sexo, raza, ideología religiosa y política, ni ningún otro condicionamiento discriminatorio. Es decir, son políticas dirigidas a las personas..., indistintamente de quién sea su status dentro de la economía productiva del país.

Deciros también que el destino final de algunas de las mencionadas políticas sociales, aquellas que tienen que ver con el nivel de ingresos de cada persona, sería la Renta Básica de Ciudadanía, un subsidio universal mínimo garantizado, que como todas las utopías llega un día en que se consiguen...

Es inadmisible que se inviertan miles de millones de euros para rescatar bancos y grandes empresas privadas, a la vez que se congelan las pensiones, se bajan los sueldos de los funcionarios, se aprueba una reforma laboral que favorece al empresario en detrimento del trabajador/a, y en definitiva se recortan todas las ayudas sociales.

Es también paradójico que aquellos que nos han llevado a la crisis, reciban las ayudas y subvenciones a costa de las tan necesarias políticas sociales. Hacen chantaje con los puestos de trabajo... El sistema capitalista ha enviado un mensaje muy claro, “para salir de la crisis y crear puestos de trabajo, la ciudadanía proletaria debe renunciar a su presente, así como al futuro a medio plazo, rescatando de esta forma el capitalismo liberal feroz y depredador que nos ha llevado al borde del abismo”.

Recortar las políticas sociales es la solución más fácil. Replantear y reconducir el sistema capitalista es lo que honestamente debería hacerse. Sólo espero que pronto se devuelva a la ciudadanía todo aquello que por derecho le pertenece y que se le está arrebatando.

dimecres, 10 de novembre del 2010

SOS ESQUERRES! CERCANT UN LIDER PROGRESSISTA... / ¡SOS IZQUIERDAS! BUSCANDO UN LIDER PROGRESISTA...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Vull fer recordatori als socialistes espanyols (PSOE) d’una part dels seus propis orígens, i començaré parlant d’un català, d’en Manuel Serra i Moret, polític nascut a Vic l’any 1884 i que d’entre altres càrrecs, fou alcalde de Pineda de Mar (el poble on visc ara farà onze anys) des del 1914 fins al 1923. En Serra i Moret va ser un dels cinc ponents que va redactar els nous estatuts del PSOE al congrés extraordinari celebrat a Madrid l’any 1919. També haurien de recordar què en aquest congrés va presentar i va ser aprovat el següent text: “Reconocimiento de las nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas sociales”. Això és quelcom que avui dia han oblidat i com poden comprovar forma part de la seva pròpia història.

Pocs anys després, el 8 de juliol de 1823, decebut per una mentalitat imperialista que imposava la unitat de la pàtria per damunt de la democràcia i la llibertat d’una ciutadania plural, va crear la Unió Socialista de Catalunya i marxar del PSOE. Penso que hores d’ara segueixen tenint el mateix problema imperialista que aleshores...

Aleshores el PSOE deixà de banda les idees marxistes (escissió i creació a l’any 1920 d’un Partit Comunista liderat per Dolores Ibarruri) per convertir-se en un partit socialdemocrata, estancat al llarg dels anys en una democràcia representativa i somiant amb reformar democràticament el capitalisme mitjançant una regulació estatal i amb polítiques socials.

El progressisme, del qual està força mancat aquest partit polític, frena el PSOE a l’hora de desenvolupar polítiques socials. Tot i que han aconseguit que es faci un important pas endavant en aquest aspecte, encara falta molt per fer, i tot s’ha de dir, és clar què cal d’un govern d’esquerres per arribar a una veritable societat del benestar... Pel que fa a la reforma i control del liberalisme econòmic salvatge i depredador, hem comprovat amb l’actual crisi econòmica que no han sabut gestionar i contrarestar l’herència deixada pels governs de dretes...

Una mala gestió per part del PSOE, influïda en tot moment per una sèrie de persones amb molt de poder dintre d’aquest partit polític, què son gent immobilista, allunyats de l’ideari socialista, i amb aquella clara vocació imperialista de l’espanyolisme més ranci de tota la vida, ha fet i fa que la dreta espanyola els faci ballar al so que més els interessa utilitzant Catalunya i la seva ciutadania de manera irreverent i partidista.

Per mantenir un govern d’esquerres, de qualitat i progressista, cal un líder ferm i creïble, que segueixi les pautes de l’ideari socialista i enfoqui els seus esforços a les polítiques socials. Un líder amb visió federal, que treballi amb una política inclusiva que contempli i respecti a totes les nacionalitats de l’estat amb totes les seves diferències.

Cal canviar el xip! Les polítiques socials no han d’estar barallades amb el creixement econòmic de les empreses. S’ha d’explicar que el benestar de tota la ciutadania permet moure l’economia i el capital d’un país, tanmateix que el benefici i creixement de les empreses ha de redundar en beneficis per a tota la ciutadania. És un cercle màgic que podem crear, trencant amb històrics conceptes que creen antagonisme entre el benestar de la ciutadania i el creixement econòmic de les empreses.


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Quisiera hacer un apunte a los socialistas españoles (PSOE) sobre una parte de sus propios orígenes, y empezaré hablando de un catalán, Manuel Serra i Moret, político nacido en Vic el año 1884 y que entre otros cargos, fue alcalde de Pineda de Mar (el pueblo donde vivo hará ya once años), desde 1914 hasta 1923. Serra i Moret fue uno de los cinco ponentes que redactó los nuevos estatutos del PSOE en el congreso extraordinario celebrado en Madrid en 1919. También hay que recordar que en éste congreso presentó y fue aprobado el siguiente texto: “Reconocimiento de las nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas sociales”. Esto es algo que han olvidado, y que como pueden comprobar forma parte de su propia historia.

Pocos años después, el 8 de Julio de 1823, decepcionado por una mentalidad imperialista que imponía la unidad de la patria por encima de la democracia y la libertad de una ciudadanía plural, creó la Unión socialista de Catalunya y dejó el PSOE. Pienso que hoy por hoy siguen teniendo el mismo problema imperialista de entonces...

Entonces el PSOE dejó de lado las ideas marxistas (escisión y creación en el año 1920 de un Partido Comunista liderado por Dolores Ibarruri) para convertirse en un partido socialdemocrata, estancado a lo largo de los años en una democracia representativa y soñando con reformar democráticamente el capitalismo mediante una regulación estatal y con políticas sociales.

El progresismo, del cual está muy falto este partido político, frena al PSOE a la hora de desarrollar políticas sociales. Aún habiendo conseguido que se dé un importante paso hacia delante en este aspecto, todavía falta mucho por hacer, pero está claro que es necesario un gobierno de izquierdas para conseguir una verdadera sociedad del bienestar... Por lo que respecta a la reforma y control del liberalismo económico salvaje y depredador, hemos podido comprobar con la actual crisis económica que no han sabido gestionar y contrarrestar la herencia dejada por los gobiernos de derechas...

Una mala gestión por parte del PSOE, influida en todo momento por una serie de personas con mucho poder dentro de este partido político, que son gente inmovilista, alejados del ideario socialista, y con aquella clara vocación imperialista del españolismo más rancio de toda la vida, ha hecho que la derecha española les haga bailar al son que más les interesa utilizando a Catalunya y a su ciudadanía de forma irreverente y partidista.

Para mantener un gobierno de izquierdas, de calidad y progresista, hace falta un líder fuerte y creíble, que siga las pautas del ideario socialista y enfoque sus esfuerzos en las políticas sociales. Un líder con visión federal, que trabaje en una política inclusiva que contemple y respete todas las nacionalidades del estado con todas sus diferencias.

¡Hay que cambiar el chip! Las políticas sociales no tienen por qué estar reñidas con el crecimiento económico de las empresas. Hay que explicar que el bienestar de toda la ciudadanía permite mover la economía y el capital de un país, así como que el beneficio y crecimiento de las empresas redunda en beneficios para toda la ciudadanía. Es un círculo mágico que podemos crear, rompiendo con conceptos históricos que crean antagonismo entre el bienestar de la ciudadanía y el crecimiento económico de las empresas.

dilluns, 1 de novembre del 2010

CATALUNYA NECESSITA UN GOVERN CATALANISTA, D’ESQUERRES, PROGRESSISTA I FEDERALISTA.


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

Catalunya necessita un Govern Catalanista, d’Esquerres, Progressista i Federalista... Per què?

Catalanista. Per aquells que desconeguin el significat i la definició d’aquesta paraula, que penso son molts, els diré que el catalanisme és un corrent social estructurat cultural i políticament que preserva i promou el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural de Catalunya. És l’expressió d’un sentiment de pertinença a la terra i al país que no ens podran arrabassar els intolerants que pretenen imposar la seva cultura i costums a casa nostra, ni els partits polítics, ni els tribunals de justícia, ni el tribunal constitucional...

D’Esquerres. Per aquells i aquelles què es vanaglorien de ser-ho però que pel seu tarannà tindrien un lloc assegurat a un partit polític de dretes, els recordaré que les esquerres son unes tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o social democràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic. El mateix liberalisme econòmic especulatiu, descontrolat i incontrolat que ens ha abocat a una crisis, la qual ara intenten superar amb retallades socials...

Progressista. És la contraposició de conservador. Es tracte d’instaurar un progrés social amb reformes que persegueixin aquest fi. Les polítiques socials son i han de ser l’eix vertebral d’un govern progressista que treballi per una societat del benestar lliure de tota mena de bosses de pobresa i discriminació...

Federalista. Cal reformar la Constitució! A España tant sols hi ha una opció vàlida que contempli la seva plurinacionalitat i que permeti la convivència pacífica. Cap cultura, llengua i costums tenen dret a imposar-se a les d’altres nacionalitats quan es troba fora del seu àmbit competencial i territorial (per exemple: el català no s’ha d’imposar a Castella o a Andalusia, i al inrevés)... És necessària la cooficialitat de totes les llengües. Així evitarem també una utilització partidista que enfronta les diferents nacionalitats. Catalunya ha estat sempre oberta al mon i amb una tradició federal a les espatlles. Cal que es despertin també els federalistes que hi ha a España perquè facin veure als seus ciutadans i ciutadanes els avantatges i la necessitat de la Via Federal...


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

Catalunya necesita un Gobierno Catalanista, de Izquierdas, Progresista y Federalista... ¿Por qué?

Catalanista. Para aquellos que desconozcan el significado y la definición de esta palabra, y que creo son muchos, les diré que el catalanismo es una corriente social estructurada cultural y políticamente que preserva y promueve el reconocimiento de la personalidad política, lingüística y cultural de Catalunya. Es la expresión de un sentimiento de pertenencia hacia la tierra y el país, que no nos podrán arrebatar los intolerantes que pretenden imponer su cultura y costumbres en nuestra propia casa, ni los partidos políticos, ni los tribunales de justicia, ni el tribunal constitucional...

De Izquierdas. Para aquellos y aquellas que se vanaglorien de serlo pero que por su forma de actuar tendrían un lugar asegurado en un partido político de derechas, les recordaré que las izquierdas son unas tendencias políticas típicamente asociadas a cualquier clase de socialismo o social democracia en oposición a la derecha política y al liberalismo económico. El mismo liberalismo económico especulativo, descontrolado e incontrolado que nos ha llevado a una crisis, la cual intentan ahora superar con recortes sociales...

Progresista. Es la contraposición de conservador. Se trata de instaurar un progreso social con reformas que persigan este fin. Las políticas sociales son y deben ser el eje vertebral de un gobierno progresista que trabaje por una sociedad del bienestar libre de todo tipo de bolsas de pobreza y de discriminación...

Federalista. ¡Hay que reformar la Constitución! En España sólo hay una opción válida que contemple su plurinacionalidad y que permita la convivencia pacífica. Ninguna cultura, lengua y costumbres tienen derecho a imponerse al de otras nacionalidades cuando se encuentra fuera de su ámbito competencial y territorial (por ejemplo: el catalán no debe imponerse en Castilla o en Andalucía, y viceversa). Es necesaria la cooficialidad de todas las lenguas. Así evitaremos también una utilización partidista que enfrenta a las diferentes nacionalidades. Catalunya ha estado siempre abierta al mundo y con una tradición federal a sus espaldas. Es necesario que también despierten los federalistas que hay en España para que hagan ver a sus ciudadanos y ciudadanas, las ventajas y la necesidad de la Vía Federal...

dissabte, 24 de juliol del 2010

CATALUNYA TÉ TAN SOLS DUES SORTIDES VÀLIDES / CATALUNYA SÓLO TIENE DOS SALIDAS VÁLIDAS.


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Un sistema democràtic te el gran repte de contenir al seu si a tot un col·lectiu molt heterogeni que ha de conviure en pau i què s’ha de relacionar entre si.

Catalunya, ha estat des de sempre un lloc d’acollida per a gent vinguda d’arreu de l’estat espanyol. S’han respectat les seves tradicions, la seva cultura, la seva llengua... I això ho podeu comprovar veient la gran quantitat d’actes i esdeveniments de caire espanyolista que sovint es celebren a Catalunya (molts d’ells subvencionats per l’administració catalana i pels municipis). Mai s’ha negat a ningú el seu sentiment de pertinença a una nació (en aquest cas España) ni se’l ha perseguit per tal motiu, així com tampoc s’ha obligat a ningú a sentir-se’n part de la nació catalana. Simplement s’ha respectat la pluralitat i la diversitat. Catalunya acull al seu si una societat oberta i cosmopolita, gresol de cultures i d’identitats.

Catalunya és una terra oberta al mon... Cruïlla de rutes culturals i comercials, ha ofert des de sempre la seva gran riquesa cultural a tothom. Mai ho ha fet per a substituir d’altres, sempre ha estat per afegir i enriquir... Cap més altre objectiu que aquest...

Catalunya mai no formarà part d’un projecte comú per la força. Ja va quedar ben palès en mantenir la seva identitat, llengua, cultura i tradicions, molt a pesar dels grans esforços realitzats pels nacionalistes espanyols, encapçalats pel dictador Franco i la seva colla, alguns dels quals encara podem trobar-los militant a les files del Partit Popular i en càrrecs importants i determinants de la justícia espanyola.

Catalunya té tan sols dues sortides vàlides. Formar part d’un projecte comú i inclusiu dintre d’una España Federal, la qual cosa necessitaria d’un canvi a la Constitució perquè tingui cabuda la nació catalana amb totes les seves particularitats. O la Independència, perquè la nació catalana és exclosa pels nacionalistes espanyols (ja siguin del PP o del PSOE) d’un projecte comú compartit, igualitari i imparcial.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Un sistema democrático tiene el gran reto de contener en su seno todo un colectivo muy heterogéneo que debe convivir en paz y que se ha de relacionar entre si.

Catalunya, ha sido desde siempre un lugar de acogida para gente llegada desde todos los puntos del estado español. Se han respetado sus tradiciones, su cultura, su lengua... Y esto puede comprobarse viendo la gran cantidad de actos y acontecimientos de cariz españolista que a menudo se celebran en Catalunya (muchos de ellos subvencionados por la administración catalana y por los municipios). Jamás se le ha negado a alguien su sentimiento de pertenencia a una nación (en este caso España) ni se le ha perseguido por tal motivo, así como tampoco se le ha obligado a sentirse parte de la nación catalana. Simplemente se ha respetado la pluralidad y la diversidad. Catalunya acoge en su seno una sociedad abierta y cosmopolita, crisol de culturas e identidades.

Catalunya es una tierra abierta al mundo... Cruce de rutas culturales y comerciales, ha ofrecido a todos, desde siempre, su gran riqueza cultural. Jamás lo ha hecho para sustituir, siempre ha sido para sumar y enriquecer... No ha habido otro objetivo más que éste...

Catalunya jamás formará parte de un proyecto común por la fuerza. Ya quedó bien claro al mantener su identidad, lengua, cultura y tradiciones, muy a pesar de los grandes esfuerzos realizados por los nacionalistas españoles, encabezados por el dictador Franco y su pandilla, algunos de los cuales todavía les podemos encontrar militando en las filas del Partido Popular y en cargos importantes y determinantes de la justicia española.

Catalunya sólo tiene dos salidas válidas. Formar parte de un proyecto común e inclusivo dentro de una España Federal, lo cual necesitaría de un cambio de la Constitución para que tenga cabida la nación catalana con todas sus particularidades. O la Independencia, porque la nación catalana es excluida por los nacionalistas españoles (ya sean del PP o del PSOE) de un proyecto común compartido, igualitario e imparcial.