TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
L’onze de
setembre és ben a prop. L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat una
manifestació unitària per la Independència de Catalunya. És una mobilització ciutadana,
lluny d’objectius partidistes, tot i que com sempre molts volen manipular-ho al
seu antull. Per això, quan escolto les paraules del senyor Duran dient, “ara sí
que penso anar ja que queda clar que no és una marxa per la independència”..., no
faig més que esbossar al meu rostre un somriure de condescendència. Com diu
senyor Duran? Crec que vostè i els seus són els únics que ho veuen d’aquesta
manera. Sàpiga doncs que la concentració / manifestació ha estat organitzada
per l’ ANC i que no es pas per demanar el pacte fiscal... El senyor Duran i
Lleida, com molts d’altres polítics que volen aprofitar de manera partidista
aquest moment, s’equivoca.
Dimarts tindrà
lloc un gran esdeveniment per Catalunya i pels catalans. No és un Onze de
Setembre qualsevol. Aquest onze de setembre tot el món estarà pendent de
Catalunya. Tots els ulls es dirigiran cap el nostre país. Des d’Espanya, fins a
Estats Units, passant per la Xina, França i Alemanya. Tots estaran atents
d’allò que els catalans i catalanes volem expressar. Serà divertit
veure el ball de xifres que ens oferiran tots plegats, però fa fila de que el
nombre de participants serà força important...
Ja n’estem farts
de ser els dolents de la pel·lícula. Ja n’estem farts de ser “solidaris” amb
Espanya i veure com manipulen interessadament la seva ciutadania per mostrar
els catalans com a diables amb banyes i cua que els roben el benestar.
Tota la
vida el meu tarannà ha estat catalanista i independentista, però ho he viscut
com quelcom molt difícil i llunyà, més que rés per la desunió i els interessos
partidistes del mon independentista català. Ara bé, he treballat al llarg dels
darrers anys amb associacions cívic polítiques per aconseguir una via federal.
He estudiat sobre els federalismes existents a d’altres indrets del mon, he pogut
compartir idees i opinions amb catedràtics experts en el tema, i he pogut constatar
que a Espanya hi ha molt pocs federalistes...
Què vol dir
això? Per federar-se o per confederar-se calen dos o més, no ho podem fer tot
sols! Així que vaig arribar a la conclusió que un federalisme més enllà del
sistema autonòmic actual d’Espanya és impossible de dur a terme. I menys ara,
que amb un govern de feixistes nacionalistes espanyols, estan intentant desfer
el poc que ens quedava d’autonomia i ens volen anular perquè continuem en
situació de clara inferioritat i indefensió.
Què podem fer?
Queden molt poques opcions viables... Abaixar el cap i sotmetre’ns, o fer
l’únic que ens queda per fer d’una manera unilateral... La Independència !!!
És
fàcil d’intuir que la primera opció és la més còmoda i també la més poruga,
però ruïnosa pel poble català, i la segona és difícil i plena de riscos, però
molt avantatjosa per a la ciutadania de Catalunya i el seu futur...
Cada cop més el poble de Catalunya està a favor de la via
independentista, i la millor manera de mostrar-ho al mon es sortint al carrer
el proper onze de setembre.
Lluitem pels
nostres drets! Lluitem per la nostra identitat! Lluitem per la nostra llibertat!
Lluitem pel nostre futur! Bon cop de
falç !!!
TEXT EN CASTELLÀ
(A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El once de septiembre está muy cerca. La Asamblea
Nacional Catalana ha organizado una manifestación unitaria por la Independencia
de Catalunya. Es una movilización ciudadana, lejos de objetivos partidistas,
aunque como siempre, muchos quieren manipularlo a su antojo. Por eso, cuando
escucho palabras como las del señor Duran diciendo, “ahora sí que pienso ir ya
que queda claro que no es una marcha por la independencia”…, no hago más que
esbozar en mi rostro una sonrisa condescendiente. ¿Cómo dice señor Duran? Creo
que usted y los suyos son los únicos que lo ven de esta forma. Sepa que la
concentración / manifestación ha sido organizada por ANC y no lo ha hecho para
pedir el pacto fiscal… El señor Duran i Lleida, como muchos otros políticos que
quieren aprovechar de forma partidista éste momento, se equivoca.
El martes tendrá lugar un gran acontecimiento para Catalunya
y para los catalanes. No es un Once de Septiembre cualquiera. Este once de
septiembre todo el mundo estará pendiente de Catalunya. Todas las miradas se
dirigirán hacia nuestro país. Desde España, hasta Estados Unidos, pasando por
China, Francia y Alemania. Todos estarán atentos a aquello que catalanes y catalanas queremos expresar. Será divertido ver el baile de cifras que nos ofrecerán todos, pero
creo que habrá un número muy importante de participantes…
Estamos hartos de ser los malos de la película. Estamos
hartos de ser “solidarios” con España y ver como manipulan interesadamente a su
ciudadanía para mostrar a los catalanes como diablos con cuernos y cola que les
roban el bienestar.
Toda la vida he tenido una actitud catalanista e
independentista, pero lo he vivido cómo algo muy difícil y lejano, más que nada
por la desunión y los intereses partidistas del mundo independentista catalán.
Ahora bien, he trabajado durante los últimos años con asociaciones cívico políticas
para conseguir una vía federal. He estudiado sobre los federalistas existentes
en otros lugares del mundo, he podido compartir ideas y opiniones con
catedráticos expertos en el tema, y he podido constatar que en España hay muy
pocos federalistas…
¿Qué quiere decir esto? Para federarse o para confederarse hacen falta dos o más,
¡no lo podemos hacer solos! Así que llegué a la conclusión de que un
federalismo más allá del sistema autonómico actual de España es imposible de
llevar a cabo. Y mucho menos ahora, con un gobierno de fascistas nacionalistas
españoles, quienes intentan deshacer lo poco que nos quedaba de autonomía y nos
quieren anular para que continuemos en situación de clara inferioridad e
indefensión.
¿Qué podemos hacer? Quedan muy pocas opciones viables…
Bajar la cabeza y someternos, o hacer lo único que podemos hacer de una forma
unilateral… ¡La Independencia!
Es fácil de intuir que la primera opción es la
más cómoda y también la más temerosa, pero ruinosa para el pueblo catalán, y la
segunda es difícil y repleta de riesgos, pero muy ventajosa para la ciudadanía
de Catalunya y para su futuro…
Cada vez más el pueblo de Catalunya
está a favor de la vía independentista, y la mejor manera de demostrarlo al
mundo es saliendo a la calle el próximo once de septiembre.
¡Luchamos por nuestros derechos! ¡Luchamos por nuestra
identidad! ¡Luchamos por nuestra libertad! ¡Luchamos por nuestro futuro! ¡Bon cop de falç!
