dissabte, 27 d’octubre del 2012

L’ANC TAMBÉ ÉS A PINEDA DE MAR ... / ANC TAMBIÉN EN PINEDA DE MAR...



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Dels trenta municipis que hi ha a la Comarca del Maresme, només sis no s’han adherit  a l’Associació de Municipis per la Independència. Pineda de Mar n’és un dels municipis que sembla ser que no estan per la feina ...

Això és tot un símptoma dels aires que es respiren al Consistori, tot i què el partit que governa amb majoria absoluta compta a les seves files amb moltíssimes, diguem que milers i milers de persones a tot Catalunya, entre afiliats i simpatitzants, que estarien totalment d’acord amb un posicionament clar per la independència del nostre país. Ara bé, com que també tenen molts afiliats i simpatitzants que no estarien d’acord amb un posicionament semblant, crec que el més coherent i honest hagués estat abstenir-se i no votar, juntament amb el Partit Popular, en contra de l’adheriment de Pineda de Mar a l’AMI (Associació de Municipis per la Independència). Això va passar el gener d’aquest any... Hores d’ara han passat moltes coses, d’entre elles la manifestació de l’onze de setembre, a on una gran part de la ciutadania de Catalunya es va expressar clarament a favor de la Independència...

En el Ple Municipal del proper dia 29 es presentarà una moció que demana la convocatòria d’un referèndum de independència. Crec que aquest cop el partit socialista no pot barrar el pas a la possibilitat que la ciutadania de Catalunya pugui expressar-se lliurament.  Si no estan d’acord perquè han escollit el camí de la via federal, molt bé, però facin el que he dit abans, respectin al milers de socialistes catalans que ho volen. Si més no, optin per l’abstenció...

I ara que parlo de la via federal... Sóc independentista i catalanista. Sempre he votat partits exclusivament catalans, menys un cop per donar suport a la meva parella. I perquè veieu que no sóc excessivament tancat de mires, com més d’un pot pensar, us diré que al llarg dels meus cinquanta anys de vida també he treballat per la via federal...

He escoltat a experts en federalisme (catedràtics i polítics) parlar dels diversos  tipus de sistemes federals existents arreu del mon. He cercat el millor per trobar l’encaix de Catalunya a Espanya... Podria dir-vos que he treballat per la via federal molt més que el 90% dels socialistes catalans i espanyols, i la conclusió final ha estat que no pot ser! He descobert que a Espanya hi ha molt pocs federalistes, ja que estan submergits en una ideologia nacionalista i centralista, que ha convertit Espanya en una monarquia d’aparador i una oligarquia de fet... A Catalunya la majoria de federalistes, sobre tot del PSC, ho han estat sempre de paraula però mai de fets...

Així que desprès de treballar força i analitzar-ho tot, vaig arribar a la conclusió de que ningú no es pot federar tot sol. És clar, que calen dos o més per fer-ho, i això no pot passar perquè a Espanya no hi ha voluntat. Només queda una via possible que puguem dur a terme tot sols, la Independència !!!

El proper dilluns 29 d’octubre, l’Assemblea Nacional Catalana de Pineda ens convoca a una concentració a la Plaça Catalunya (davant l’Ajuntament), per recolzar la presentació durant el Ple Municipal de la moció per la convocatòria d’un referèndum per la independència. No falteu a aquesta concentració que es farà a les 18:30 h., per assistir posteriorment, a les 20:30 h. a la sala de plens. Com més siguem més fort serà el missatge que enviem als nostres polítics. L’ANC també és a Pineda de Mar..., i això es bo per Catalunya.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
De los treinta municipios que hay en la Comarca del Maresme, solo seis no se han adherido a la Associació de Municipis per la Independència. Pineda de Mar es uno de los municipios que parece ser no están por la labor…

Es todo un síntoma de los aires que se respiran en el Consistorio, aun cuando el partido que gobierna con mayoría absoluta cuenta en sus filas a muchísimos, digamos que miles i miles de personas en toda Catalunya, entre afiliados y simpatizantes, que estarían totalmente de acuerdo con un posicionamiento claro por la independencia de nuestro país. Ahora bien, como que también tienen muchos afiliados y simpatizantes que no estarían de acuerdo con un posicionamiento semejante, creo que lo más coherente y honesto hubiese sido abstenerse y no votar, junto con el Partido Popular, en contra de la adhesión de Pineda de Mar a AMI (Associació de Municipis per la Independència). Esto sucedió en enero de este mismo año… Hasta el momento se han sucedido muchas cosas, entre ellas la manifestación del once de septiembre, donde una gran parte de la ciudadanía de Catalunya se expresó claramente a favor de la Independencia…

En el Pleno Municipal del próximo día 29 se presentará una moción que pide la convocatoria de un referéndum de independencia. Creo que esta vez el partido socialista no puede barrar el paso a la posibilidad de que la ciudadanía de Catalunya pueda expresarse libremente. Si no están de acuerdo porque han escogido el camino de la vía federal, de acuerdo, pero hagan lo que he dicho antes, respeten a los miles de socialistas catalanes que la quieren. Al menos, opten por la abstención…

Y ahora que hablo de la vía federal… Soy independentista y catalanista. Siempre he votado a partidos exclusivamente catalanes, excepto una vez para apoyar a mi pareja... Y para que veáis que no soy excesivamente cerrado de miras, como más de uno puede pensar, os diré que a lo largo de mis cincuenta años de vida también he trabajado por la vía federal…

He escuchado a expertos en federalismo (catedráticos y políticos) hablar de los diferentes tipos de sistemas federales existentes en el mundo. He buscado lo mejor para encontrar el encaje de Catalunya con España… Puedo deciros que he trabajado por la vía federal mucho más que el 90% de los socialistas catalanes y españoles, y la conclusión final ha sido que ¡no puede ser! He descubierto que hay muy pocos federalistas en España, ya que están sumergidos en una ideología nacionalista y centralista, que ha convertido España en una monarquía de aparador y una oligarquía de hecho… En Catalunya la mayoría de federalistas, sobre todo del PSC, lo han sido de palabra pero jamás de hechos…

Así que después de trabajar mucho y analizarlo todo, llegué a la conclusión de que nadie se puede federar sólo. Está claro que hacen falta dos o más para hacerlo, y esto no puede suceder porque en España no hay voluntad. Sólo queda una vía posible que podamos llevar a cabo solos, ¡¡¡ la Independencia!!!

El próximo lunes 29 de octubre, la Assemblea Nacional Catalana de Pineda nos convoca a una concentración en la Plaça Catalunya (delante del Ayuntamiento), para apoyar la presentación durante el Pleno Municipal de la moción para la convocatoria de un referéndum para la Independencia. No faltéis a esta concentración que tendrá lugar a las 18:30 h., para asistir posteriormente, a las 20:30 h. a la sala de plenos. Cuantos más seamos más fuerte será el mensaje que enviemos a nuestros políticos. La ANC también está en Pineda de Mar…, y esto es bueno para Catalunya.

dissabte, 8 de setembre del 2012

BON COP DE FALÇ...



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
L’onze de setembre és ben a prop. L’Assemblea Nacional Catalana ha organitzat una manifestació unitària per la Independència de Catalunya. És una mobilització ciutadana, lluny d’objectius partidistes, tot i que com sempre molts volen manipular-ho al seu antull. Per això, quan escolto les paraules del senyor Duran dient, “ara sí que penso anar ja que queda clar que no és una marxa per la independència”..., no faig més que esbossar al meu rostre un somriure de condescendència. Com diu senyor Duran? Crec que vostè i els seus són els únics que ho veuen d’aquesta manera. Sàpiga doncs que la concentració / manifestació ha estat organitzada per l’ ANC i que no es pas per demanar el pacte fiscal... El senyor Duran i Lleida, com molts d’altres polítics que volen aprofitar de manera partidista aquest moment, s’equivoca.

Dimarts tindrà lloc un gran esdeveniment per Catalunya i pels catalans. No és un Onze de Setembre qualsevol. Aquest onze de setembre tot el món estarà pendent de Catalunya. Tots els ulls es dirigiran cap el nostre país. Des d’Espanya, fins a Estats Units, passant per la Xina, França i Alemanya. Tots estaran atents d’allò que els catalans i catalanes volem expressar. Serà divertit veure el ball de xifres que ens oferiran tots plegats, però fa fila de que el nombre de participants serà força important...

Ja n’estem farts de ser els dolents de la pel·lícula. Ja n’estem farts de ser “solidaris” amb Espanya i veure com manipulen interessadament la seva ciutadania per mostrar els catalans com a diables amb banyes i cua que els roben el benestar. 

Tota la vida el meu tarannà ha estat catalanista i independentista, però ho he viscut com quelcom molt difícil i llunyà, més que rés per la desunió i els interessos partidistes del mon independentista català. Ara bé, he treballat al llarg dels darrers anys amb associacions cívic polítiques per aconseguir una via federal. He estudiat sobre els federalismes existents a d’altres indrets del mon, he pogut compartir idees i opinions amb catedràtics experts en el tema, i he pogut constatar que a Espanya hi ha molt pocs federalistes... 

Què vol dir això? Per federar-se o per confederar-se calen dos o més, no ho podem fer tot sols! Així que vaig arribar a la conclusió que un federalisme més enllà del sistema autonòmic actual d’Espanya és impossible de dur a terme. I menys ara, que amb un govern de feixistes nacionalistes espanyols, estan intentant desfer el poc que ens quedava d’autonomia i ens volen anular perquè continuem en situació de clara inferioritat i indefensió.

Què podem fer? Queden molt poques opcions viables... Abaixar el cap i sotmetre’ns, o fer l’únic que ens queda per fer d’una manera unilateral... La Independència !!! 

És fàcil d’intuir que la primera opció és la més còmoda i també la més poruga, però ruïnosa pel poble català, i la segona és difícil i plena de riscos, però molt avantatjosa per a la ciutadania de Catalunya i el seu futur... 

Cada cop més el poble de Catalunya està a favor de la via independentista, i la millor manera de mostrar-ho al mon es sortint al carrer el proper onze de setembre.

Lluitem pels nostres drets! Lluitem per la nostra identitat! Lluitem per la nostra llibertat! Lluitem pel nostre futur!  Bon cop de falç !!!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El once de septiembre está muy cerca. La Asamblea Nacional Catalana ha organizado una manifestación unitaria por la Independencia de Catalunya. Es una movilización ciudadana, lejos de objetivos partidistas, aunque como siempre, muchos quieren manipularlo a su antojo. Por eso, cuando escucho palabras como las del señor Duran diciendo, “ahora sí que pienso ir ya que queda claro que no es una marcha por la independencia”…, no hago más que esbozar en mi rostro una sonrisa condescendiente. ¿Cómo dice señor Duran? Creo que usted y los suyos son los únicos que lo ven de esta forma. Sepa que la concentración / manifestación ha sido organizada por ANC y no lo ha hecho para pedir el pacto fiscal… El señor Duran i Lleida, como muchos otros políticos que quieren aprovechar de forma partidista éste momento, se equivoca.

El martes tendrá lugar un gran acontecimiento para Catalunya y para los catalanes. No es un Once de Septiembre cualquiera. Este once de septiembre todo el mundo estará pendiente de Catalunya. Todas las miradas se dirigirán hacia nuestro país. Desde España, hasta Estados Unidos, pasando por China, Francia y Alemania. Todos estarán atentos a aquello que catalanes  y catalanas queremos expresar. Será divertido ver el baile de cifras que nos ofrecerán todos, pero creo que habrá un número muy importante de participantes…

Estamos hartos de ser los malos de la película. Estamos hartos de ser “solidarios” con España y ver como manipulan interesadamente a su ciudadanía para mostrar a los catalanes como diablos con cuernos y cola que les roban el bienestar. 

Toda la vida he tenido una actitud catalanista e independentista, pero lo he vivido cómo algo muy difícil y lejano, más que nada por la desunión y los intereses partidistas del mundo independentista catalán. Ahora bien, he trabajado durante los últimos años con asociaciones cívico políticas para conseguir una vía federal. He estudiado sobre los federalistas existentes en otros lugares del mundo, he podido compartir ideas y opiniones con catedráticos expertos en el tema, y he podido constatar que en España hay muy pocos federalistas… 

¿Qué quiere decir esto? Para federarse  o para confederarse hacen falta dos o más, ¡no lo podemos hacer solos! Así que llegué a la conclusión de que un federalismo más allá del sistema autonómico actual de España es imposible de llevar a cabo. Y mucho menos ahora, con un gobierno de fascistas nacionalistas españoles, quienes intentan deshacer lo poco que nos quedaba de autonomía y nos quieren anular para que continuemos en situación de clara inferioridad e indefensión.

¿Qué podemos hacer? Quedan muy pocas opciones viables… Bajar la cabeza y someternos, o hacer lo único que podemos hacer de una forma unilateral… ¡La Independencia! 

Es fácil de intuir que la primera opción es la más cómoda y también la más temerosa, pero ruinosa para el pueblo catalán, y la segunda es difícil y repleta de riesgos, pero muy ventajosa para la ciudadanía de Catalunya y para su futuro… 

Cada vez más el pueblo de Catalunya está a favor de la vía independentista, y la mejor manera de demostrarlo al mundo es saliendo a la calle el próximo once de septiembre.

¡Luchamos por nuestros derechos! ¡Luchamos por nuestra identidad! ¡Luchamos por nuestra libertad! ¡Luchamos por nuestro futuro!  ¡Bon cop de falç!

divendres, 20 de juliol del 2012

CAL QUELCOM NOU / HACE FALTA ALGO NUEVO


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Avui la ciutadania s’ha manifestat en contra de la política del govern. Ha cridat prou a les retallades. Ha dit prou de salvatjades. Ha demanat honestedat. Ha demanat transparència. Ha demanat prou d’enganys. El govern del Partit Popular ha comés frau i n’ha de respondre. El PP va oferir un programa electoral totalment fals i això és un frau electoral. Aquells que menteixen i enganyen per obtenir uns resultats i un rèdit polític y econòmic de manera tant flagrant i descarada, n’han de respondre i no poden seguir governant...

D’altre banda, em pregunto, qui pot fer-ho? Qui ens pot governar amb garanties? Collons, vaja dilema!!!

Tinc la vista clavada al terra. Amoïnat. Trist. Defraudat... Aixeco els ulls, i que veig? Quines opcions trobo al davant? Torno a baixar els ulls i ploro. Ploro de ràbia i desesperació. Aixeco la mirada i miro enrere... Més de trenta anys de democràcia, de canvis, uns bons i d’altres no tant... Torno a plorar. Tots han tingut una oportunitat, i què han fet? Torno a baixar la vista i ploro amb desesperació.

Els partits polítics ho han espatllat tot. Els aparells de partit, la maquinària impersonal dels partits polítics ens ha dut al caos i al desastre. Polítics bons, n’hi ha, i molts. Què passa doncs? Es troben diluïts en les maquinàries de partit i els tenen callats. Els homes i dones polítics no son més que ciutadania que ha decidit treballar per aconseguir una societat del benestar justa per a tothom. Què passa doncs? Els dolents s’han apoderat de la maquinaria dels partits i han segrestat la democràcia participativa en favor d’una democràcia representativa. Representativa dels partits polítics i no dels interessos de la ciutadania. 

Qui se’n aprofita d’això? Doncs una dreta que creu que la democràcia és una xacra de la societat i que la ciutadania no pot decidir perquè no te capacitat per fer-ho, i necessita, com els nens petits, que algú els digui el què és bo i el que no...

Cal quelcom nou... que aglutini totes aquestes dones i homes, que tot i voler canviar la nostre societat, veuen com les seves veus son callades i silenciades... Homes i dones que tenen clar que la seva tasca prioritària es servir la ciutadania i la societat. Dones i homes amb vocació de servei i no pas amb vocació de servir-se’n d’aquells a qui han jurat servir i defensar...

Cal quelcom nou... que marqui el camí a la resta. Cal quelcom nou... que amb el recolzament de la ciutadania els digui a la resta de partits polítics que han de canviar si no volen morir... 

Cal quelcom nou... que mostri a la resta de partits polítics com s’ha de funcionar. Amb transparència, amb honestedat, amb humilitat, i sobre tot amb una clara vocació de servei cap a una ciutadania sobirana que cerca llibertat i igualtat...

Cal quelcom nou... Aleshores, pot ser aixecaré els ulls deixant de plorar, i somriuré davant un nou panorama, més just, més lliure, i més nostre. Un panorama amb un futur, no tant sols per a nosaltres, si no pels nostres fills i per les futures generacions ciutadanes.

Cal quelcom nou...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hoy la ciudadanía se ha manifestado en contra de la política del gobierno. Ha gritado basta a los recortes. Ha dicho basta de salvajadas. Ha pedido honestidad. Ha pedido trasparencia. Ha dicho basta engaños. El gobierno del Partido Popular ha cometido fraude y debe responder por ello. El PP ofreció un programa electoral totalmente falso y esto es un fraude electoral. Quienes mienten y engañan para obtener unos resultados y un rédito político y económico de forma tan flagrante y descarada, deben responder y no pueden seguir gobernando…

Por otro lado, me pregunto, ¿quién puede hacerlo? ¿quién puede gobernar con garantías? Cojones, ¡vaya dilema!

Tengo la vista clavada en el suelo. Preocupado. Triste. Defraudado… Levanto los ojos, y ¿qué veo?, ¿qué opciones tengo delante de mi? Vuelvo a bajar los ojos y lloro. Lloro de rabia y desesperación. Alzo la mirada y miro atrás. Más de treinta años de democracia, de cambios, unos buenos y otros no tanto… Vuelvo a llorar. Todos han tenido una oportunidad, y ¿qué han hecho? Vuelvo a bajar la vista y lloro con desesperación.

Los partidos políticos lo han estropeado todo. Los aparatos de partido, la maquinaria impersonal de los partidos políticos nos han llevado al caos y al desastre. Políticos buenos, los hay, y muchos. ¿Entonces, qué sucede? Se hallan diluidos en las maquinarias de partido y los tienen callados. Los hombres y mujeres políticos no son más que ciudadanía que ha decidido trabajar para conseguir una sociedad del bienestar justa para todos. ¿Qué sucede entones? Los malos se han apoderado de la maquinaria de los partidos y han secuestrado la democracia participativa a favor de una democracia representativa. Representativa de los partidos políticos y no de los intereses de la ciudadanía. 

¿Quién se aprovecha de esto? Pues una derecha que cree que la democracia es una lacra de la sociedad y que la ciudadanía no puede decidir porque no tiene capacidad para hacerlo, y necesita, como los niños pequeños, que alguien les diga lo que es bueno y lo que no…

Hace falta algo nuevo… que aglutine a todas estas mujeres y hombres que queriendo cambiar nuestra sociedad ven como sus voces son acalladas y silenciadas… Hombres y mujeres que tienen claro que su tarea prioritaria es servir a la ciudadanía y la sociedad. Mujeres y hombres con vocación de servicio, y no con vocación de servirse de aquellos a quien han jurado servir y defender…

Hace falta algo nuevo… que marque al resto un camino a seguir. Hace falta algo nuevo…, que con el apoyo de la ciudadanía le diga al resto de los partidos políticos qué deben cambiar si no quieren morir…

Hace falta algo nuevo… que muestre al resto de los partidos políticos cómo se debe funcionar. Con transparencia, con honestidad, con humildad, y sobre todo con una clara vocación de servicio hacia una ciudadanía soberana que busca libertad e igualdad…

Hace falta algo nuevo… Entonces, tal vez alzaré los ojos dejando de llorar, y sonreiré ante un nuevo panorama, más justo, más libre, y más nuestro. Un panorama con un futuro, no sólo para nosotros, sino también para nuestros hijos y para las futuras generaciones ciudadanas…

Hace falta algo nuevo…

dimarts, 3 de juliol del 2012

PRIMER LES PERSONES, TOTES!!! / PRIMERO LAS PERSONAS, ¡ TODAS !


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Fa dies que no escrivia un article al meu blog. La veritat es que he estat treballant en un projecte que pot arribar a ser quelcom important o d’altre banda pot acabar en no rés...

Ara bé, aquest cap de setmana passat una amiga va explicar-me el que li havia succeït al seu fill de catorze anys quan es trobaven a una farmàcia del poble, i no m’he pogut estar de fer un comentari al respecte. No m’he pogut estar de dir la meva.

Un home va fer un comentari despectiu referint-se als immigrants i també al nen (el nen té una discapacitat física i intel·lectual, i és de color). El seu desafortunat comentari deia, entre d’altres coses, que amb els nostres impostos havíem de mantenir la gent que ve de fora (amb lo de “nostres” suposo que es referia a la població autòctona, o millor dit a la raça ària del país).

La meva amiga, filla de Pineda de Mar, davant l’agressió verbal que va rebre el seu fill, molt encertadament va dir a aquell home que era un fatxa de merda i va marxar...

És quelcom molt llastimós, i no passaria de ser rés més que un incident com molts d’altres, protagonitzats per “persones” que desconeixen el significat de paraules com decència, drets humans i democràcia, de no ser perquè hi ha polítics que desconeixedors de la gran responsabilitat que la ciutadania els ha dipositat, diuen coses com: “primer els de casa”, descarregant sobre la població immigrada una responsabilitat que no els pertoca.

I els de “casa”, uns perquè ja són així, i d’altres perquè colpejats per la crisi i trobant-se sovint en situacions molt difícils, s’agafen com a ferro roent a aquestes mentides perquè els donen una resposta (falsa i manipulada de manera interessada) de per què de la situació crítica del moment.

Aquests polítics, falsos i mentiders, indignes de la confiança dipositada amb ells, haurien de dedicar-se a treballar per la ciutadania que els paga, en comptes de massacrar-la amb impostos que no poden pagar, i utilitzar-los per ajudar bancs i caixes que continuaran d’aquesta manera extorsionant la ciutadania. Haurien de renunciar a vestits fets a mida, bosses de vuitton i comissions vàries, entre d’altres..., i denunciar les pràctiques irregulars dintre els partits polítics, les entitats financeres i les administracions. Perquè hi ha moltes i no fan més que tapar-les, els d’una banda i els de l’altre.

L’Eurocopa ja ha acabat i demà torna la realitat. Una realitat molt dura per la ciutadania. Cal arribar a final de mes..., cal pagar l’hipoteca..., cal educar els fills..., cal portar menjar a casa... Aquí no tenim multinacionals per expropiar i per això necessiten de mentides i més mentides per desviar l’atenció de la ciutadania cap a altre banda, lluny de la veritat.

Primer els de casa, NO. Primer les persones. Totes les persones, indistintament de la seva procedència, color de la pell, condició sexual, religió... 

No als polítics de tres al quart que menteixen més que parlen. No als polítics que amaguen el cap sota l’ala esperant que els arribi una jubilació daurada...

Sí als polítics de ciutadania. Sí als polítics que lluiten per la ciutadania i no pels bancs. Sí als polítics decents, gent de carrer, que tot i que intenten tapar-les la boca, hi són, esperant una revolució que abans o desprès ha d’arribar.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hace días que no escribía un artículo en mi blog. La verdad es que he estado trabajando en un proyecto que puede llegar a ser algo importante, o que por otro lado puede acabar en nada…

Ahora bien, el pasado fin de semana una amiga me explicó lo que le había sucedido a su hijo de catorce años cuando se encontraban en una farmacia del pueblo, y  he podido evitar hacer un comentario al respecto. No he podido evitar expresar mi opinión…

Un hombre hizo un comentario despectivo refiriéndose a los inmigrantes  y también al niño (el niño tiene una discapacidad física e intelectual, y es de color). Su desafortunado comentario decía, entre otras cosas, que con nuestros impuestos teníamos que mantener a la gente que viene de fuera (con lo de “nosotros” supongo que se refería a la población autóctona, o mejor dicho la raza aria del país).

Mi amiga, hija de Pineda de Mar, ante la agresión verbal que recibió su hijo, muy acertadamente le dijo a aquel hombre que era un facha de mierda y se fue…

Es algo muy lastimoso, y no pasaría de ser más que un incidente como muchos otros, protagonizados por “personas” que desconocen el significado de palabras como decencia, derechos humanos y democracia, de no ser porque hay políticos que desconocedores de la gran responsabilidad que la ciudadanía ha depositado en ellos, dicen cosas como “primero los de casa”, descargando sobre la población inmigrada una responsabilidad que no les pertenece.

Y los de “casa”, unos porque ya son así, y otros porque golpeados por la crisis y hallándose a menudo en situaciones muy difíciles, se agarran como a un hierro ardiendo a esas mentidas porque les dan una respuesta (falsa y manipulada de forma interesada) a la critica situación del momento.

Éstos políticos, falsos y mentirosos, indignos de la confianza depositada en ellos, deberían dedicarse a trabajar para la ciudadanía que les paga, en lugar de masacrarla con impuestos que no pueden pagar, y utilizarlos para ayudar  a los bancos y cajas que continuaran de esta forma extorsionando a la ciudadanía. Deberían renunciar a trajes hechos a medida, bolsos de vuitton y comisiones varias, entre otras…, y denunciar las prácticas irregulares dentro de los partidos políticos, las entidades financieras y las administraciones. Porque hay muchas, y no hacen más que taparlas, los de un lado y los del otro.

La Eurocopa se ha terminado y mañana  vuelve la realidad. Una realidad muy dura para la ciudadanía. Hay que llegar a final de mes…, hay que pagar la hipoteca…, ha que educar a los hijos…, hay que llevar comida a casa… Aquí no tenemos multinacionales que expropiar y por eso necesitan de mentiras y más mentiras para desviar la atención de la ciudadanía hacia otro lado, lejos de la verdad.

Primero los de casa, NO. Primero las personas. Todas las personas, indistintamente de su origen, color de la piel, condición sexual, religión… 

No a los políticos de tres al cuarto que mienten más que hablan. No a los políticos que esconden la cabeza bajo el ala esperando que les llegue una jubilación dorada…

Sí a los políticos de ciudadanía. Sí a los políticos que luchan por la ciudadanía y no por los bancos. Si a los políticos decentes, gente de calle, que aunque intentan taparles la boca, están ahí, esperando una revolución que antes o después debe llegar…