dilluns, 6 d’octubre del 2008

SOCIALISME PER A RICS / SOCIALISMO PARA RICOS


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Acció desesperada d’en Bush abans de terminar el seu decadent mandat als EEUU. Els seus amics i les seves pròpies inversions s’anaven a l’aigua... Les grans empreses americanes amb una també decadent política irracional van a veure com els salva la campana...

Afortunadament no tornarà a passar el que al 1929, però a quin preu?. Ara amb una de les seves darreres decisions com a President, ha aconseguit el recolzament necessari per dur a terme el socialisme per a rics! Sí amics i amigues, un socialisme fet a la mida dels rics... Anem a salvar el que podem! Amb els diners públics, i evidentment per afavorir els més rics.

Per què no se’ls va acudir això mateix per ajudar a molts d’altres americans i americanes perquè no es quedessin sense casa, ja que no podien fer front als pagaments de l’hipoteca? Ho necessitaven molt més que tots aquests empresaris rics, els quals en canvi, si que podran salvar els seus iots, avions privats i mansions.

Els rics han salvat el cul!. No passa res, perquè l’economia americana seguirà endavant amb els mateixos vicis i els errors de sempre. Qui rep al final, els de sempre, els que menys tenen... Ja s’inventaran un altre guerra, com la de Irak per refer-se d’aquesta mala època. Qui serà? L’Iran pot ser? Què més dona, al final la comunitat internacional, entre d’ells el nostre país mirarà cap a un altre costat i callarà. Per cert, que els seus socis europeus sembla ser que seguiran les seves mateixes passes..., diuen que sancionaran als empresaris que han fet una mala gestió, i jo vaig i m’ho crec! No s’ho creuen ni ells mateixos. Però, oi que queden bé?

El pitjor de tot és que l’economia mundial (també la nostra), pura farsa i manipulació especulativa per el benefici d’uns quants, es ressentirà i tots pagarem les conseqüències (sobre tot el ciutadà de a peu). Cal que no ens deixem portar per aquestes manipulacions (petroli, preu del diner, tipus d’interès, l’euribor i molt més). Cal que veiem la realitat de la nostra situació econòmica i no pas el reflex teledirigit de l’economia americana.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Acción desesperada de Bush antes de terminar su decadente mandato en EEUU. Sus amigos y sus propias inversiones se iban al agua... Las grandes empresas americanas con una también decadente política irracional van a ver cómo les salva la campana...

Afortunadamente no volverá a suceder lo que en 1929, pero ¿a qué precio? Ahora en una de sus últimas decisiones como Presidente, ¡ha conseguido el apoyo necesario para llevar a cabo el socialismo para ricos! Sí amigos y amigas, un socialismo hecho a la medida de los ricos... ¡Salvemos lo que podamos! Con el dinero público, y evidentemente para favorecer a los más ricos.

¿Por qué no se les ocurrió esto para ayudar a muchos otros americanos y americanas para que no se quedaran sin casa, ya que no podían hacer frente al pago de la hipoteca? Lo necesitaban mucho más que todos estos empresarios ricos los cuales, en cambio, sí que podrán salvar sus yates, aviones privados y mansiones.
¡Los ricos han salvado el trasero! No pasa nada, porque la economía americana seguirá adelante con los mismos vicios y los errores de siempre. Quien al final recibe, los de siempre, los que menos tienen... Ya se inventarán otra guerra, como la del Irak para rehacerse de esta mala época. ¿Quién será? ¿Tal vez Irán? Qué más da, al final la comunidad internacional, entre ellos nuestro país mirará hacia otro lado y callará. Por cierto, que sus socios europeos parece ser que seguirán sus mismos pasos..., dicen que sancionarán a los empresarios que han realizado una mala gestión. ¡Y voy yo y me lo creo! No se lo creen ni ellos mismos. Pero, ¿verdad que queda bien?

Lo peor de todo es que la economía mundial (también la nuestra), pura farsa y manipulación especulativa para el beneficio de unos cuantos, se resentirá y todos pagaremos las consecuencias (sobre todo el ciudadano de a pie). No debemos dejarnos llevar por estas manipulaciones (petróleo, precio del dinero, tipos de interés, euribor y mucho más). Debemos ver la realidad de nuestra situación económica y no el reflejo teledirigido de la economía americana.

dimarts, 9 de setembre del 2008

CEIP ALOC, L’ÈXIT DE LA CONSTANCIA / CEIP ALOC EL ÉXITO DE LA CONSTANCIA






TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El proper dia 15 de setembre s’inaugura el CEIP Aloc (abans denominat CEIP Pineda), i res millor per aquest acte que la presencia del President de la Generalitat, José Montilla, i el Conseller d’Ensenyament Ernest Maragall.

A Pineda de Mar han estat uns anys de lluites i reivindicacions en els quals pares, mares, nenes i nens, en fi ciutadans i ciutadanes de la nostra Vila, han tractat de esmenar la mala política educativa (nul·la del tot) dels anteriors governs.

El nostre poble ha sofert estoicament la manca de places escolars i ha vist com els seus fills i filles rebien les seves classes a “dignes” mòduls provisionals i a escoles amb greus deficiències (CEIP Antoni Doltra i CEIP Jaume I). I no parlem de la manca de places als Instituts...

Es el moment per recordar a totes les persones que van lluitar per canviar la manera de fer política educativa. Es molt difícil recordar-se’n de tots i de totes, però les seves accions formen ja part de la història d’aquest poble, i tots sabem com i de quina manera van participar...

Recordem les manifestacions que es van realitzar a Pineda de Mar sota el lema “Escoles Ja!”, i que van mobilitzar a la ciutadania del nostre poble. També la tancada de 24 hores que vam fer al CEIP Antoni Doltra...

Bé doncs, molts records que ens portaran fins a la inauguració del proper dilluns i que continuaran amb molts d’altres projectes educatius que estan filats i que desitjo que molt aviat siguin una realitat com ho ha estat el CEIP Aloc.

Gràcies a tots i a totes els que ho heu fet realitat...!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El próximo día 15 de septiembre se inaugura el CEIP Aloc (antes denominado CEIP Pineda), y nada mejor para este acto que la presencia del President de la Generalitat, José Montilla, y el Conseller d’Ensenyament Ernest Maragall.

Han sido unos años de luchas y reivindicaciones en Pineda de Mar, en los cuales padres, madres, niñas y niños, en fin ciudadanos y ciudadanas de nuestra Vila, han tratado de enmendar la mala política educativa (nula del todo) de los anteriores gobiernos.

Nuestro pueblo ha sufrido estoicamente la falta de plazas escolares y ha visto como sus hijos e hijas recibían sus clases en “dignos” módulos provisionales y en escuelas con graves deficiencias (CEIP Antoni Doltra y CEIP Jaume I). Y no hablemos de la falta de plazas en los Institutos...

Es el momento para recordar a todas las personas que lucharon por cambiar la forma de hacer política educativa. Es muy difícil acordarse de todos y de todas, pero sus acciones forman ya parte de la historia de este pueblo, y todos sabemos cómo y de que forma participaron...

Recordemos las manifestaciones que se realizaron en Pineda de Mar bajo el lema “Escuelas Ya”, y que movilizaron a la ciudadanía de nuestro pueblo. También el encierro de 24 horas que llevamos a cabo en el CEIP Antoni Doltra...

Bien, muchos recuerdos que nos llevarán hasta la inauguración del próximo lunes y que continuaran con muchos otros proyectos educativos que están a punto y que deseo que muy pronto sean una realidad como lo ha sido el CEIP Aloc.

¡Gracias a todos y a todas lo s que lo habéis hecho realidad...!

diumenge, 7 de setembre del 2008

ARA LI TOCA EL TORN A GUERRA / AHORA LE TOCA EL TURNO A GUERRA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ja no m’agradava quan formava part del govern de l’estat i ara torna a reafirmar-me al meu parer, el senyor Guerra és un bocamoll...

Veig i escolto al telenotícies una arenga realitzada per aquest senyor davant del seu públic, amb un mocador vermell al coll, al més pur estil dels San Fermín, i els budells se’m revolten al temps que la meva indignació fa posar-me davant el teclat de l’ordinador.

En Guerra és un d’aquells dels que jo hi parlava al meu darrer article del blog. Un dels “caciques” que han sabut gestionar molt bé el poder que han tingut i que encara tenen a les seves mans.

El que més ràbia em fa es que arreu d’Espanya hi a molta gent que es creuen a persones com Guerra, Chaves, Bono, Ibarra o Rajoy i el seu partit (tots tallats pel mateix patró i manipuladors amb càtedra). Son els que donen mala fama als polítics. Això no son polítics, son persones que s’aprofiten de la política...

Senyor Guerra vostè menta i critica l’agrupament de la societat catalana (gairebé tots els partits polítics del Parlament) per aconseguir que el govern de l’estat apliqui sense cap mena de manipulació la llei que va ser aprovada per les Corts (tan sols tenen que fer complir la llei), com si fos un moviment subversiu per portar la dreta al poder... Si realment es creu això, vol dir que no coneix gens ni mica als catalans d’esquerres... O potser si que ens coneix prou, però els seus interessos el porten a mentir i dir el que sap que no es.

El PSOE te un problema, i son aquests senyors que pertanyen al partit, que des de fa temps viuen del partit, i que el controlen, i malauradament crec que també ho fan amb el president del govern. Esperem que ben aviat els mateixos socialistes siguin capaços de provocar el canvi intern que fa molt de temps reclamen una part important de les seves bases.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Ya no me gustaba cuando formaba parte del gobierno del estado y ahora vuelve a reafirmarme en mi opinión, el señor Guerra es un bocazas...

Veo y escucho en el telenoticias una arenga realizada por este señor ante su público, con un pañuelo de color rojo al cuello, al más puro estilo de los San Fermines, y las tripas se me revuelven al tiempo que mi indignación hace que me ponga ante el teclado del ordenador.

Guerra es uno de aquellos de los que hablaba en mi último artículo del blog. Uno de los “caciques” que han sabido gestionar muy bien el poder que han tenido y que todavía tienen en sus manos.

Lo que más rabia me da es que en España hay mucha gente que se creen a personas como Guerra, Chaves, Bono, Ibarra o Rajoy y su partido (todos cortados por el mismo patrón y manipuladores con cátedra). Son los que dan mala fama a los políticos. Estos no son políticos, son personas que se aprovechan de la política.

Señor Guerra usted menciona y critica que se agrupe la sociedad catalana (casi todos los partidos políticos del Parlament) para conseguir que el gobierno del estado aplique sin ninguna manipulación la ley que fue aprobada por las Cortes (tan sólo tienen que hacer cumplir la ley), como si se tratara de un movimiento subversivo para llevar la derecha al poder... Si realmente se cree esto, quiere decir que no conoce para nada a los catalanes de izquierdas... O puede que si nos conozca, pero sus intereses le llevan a mentir y decir aquello que sabe que no es.

El PSOE tiene un problema, y son estos señores que pertenecen al partido, que desde hace tiempo viven del partido y lo controlan, y desgraciadamente creo que también lo hacen con el presidente del gobierno. Esperemos que muy pronto los mismos socialistas sean capaces de provocar el cambio interno que desde hace mucho tiempo reclama una parte importante de sus bases.

dissabte, 30 d’agost del 2008

SOLBES, CALLAT MÉS MACO / SOLBES, CALLADO MÁS GUAPO


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Darrerament el finançament de Catalunya està en boca de tothom, i en Solbes (suposo que en nom de l’Estat espanyol) també ha dit la seva. Ara bé pel càrrec que ostenta valdria més que calli o bé (en funció de la important tasca que te encomanada) mesurar molt bé les seves paraules i intervencions.

Senyor Solbes, l’Estatut de Catalunya (aquell que vostès van canviar al seu gust, després aprovar, i que finalment va ser copiat literalment per d’altres) diu a la seva “Disposició Final Primera”:

Aplicació dels preceptes del títol VI
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI.

Fixi’s vostè senyor Solbes que en el termini de dos anys s’havia de CONCRETAR l’aplicació dels preceptes del títol VI (que parla del finançament de la Generalitat), i NO fer una proposta de finançament com diuen vostès en una interpretació de ciència ficció del nostre Estatut. Pot ser que hauria de llegir-se una mica l’Estatut de Catalunya...

D’altre banda, ara tots volen ficar-hi cullerada amb l’aprovació del model de finançament de Catalunya (Andalusia, Extremadura...) Que jo sàpiga mai no han preguntat a Catalunya com havia de ser el finançament d’Andalusia, Extremadura, el País Basc o Navarra...

Per què no ho van fer uns quants anys enrera per equilibrar solidàriament les balances fiscals, que per fi, no fa gaire es van publicar? Per què determinats personatges del PSOE anomenats “barons” i molt directament relacionats amb aquestes Comunitats que tant protesten, mouen impunement tots els fils del seu Partit i del Govern de l’Estat?

Pot ser perquè com estàvem abans ja els hi anava bé per mantenir l’estat “caciquil” als seus feus, i evitar la revolta per part de la població de les seves pròpies Comunitats Autònomes... Ara tenen por de perdre el seu “status caciquil” (més proper a la dreta que no pas a l’esquerra política) i per tant la seva credibilitat davant els seus.

Senyor Solbes sàpiga vostè que els catalans sabem llegir, i que també sabem el que vostès van aprovar fa dos anys. Si us plau no insulti la nostra intel·ligència i canviï el seu discurs o bé calli que estarà més maco.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Últimamente la financiación de Catalunya está en boca de todos, y Solbes (supongo que en nombre del Estado español) también ha dicho la suya. Ahora bien, por el cargo que ostenta valdría más que calle o bien (en función de la importante tarea que tiene encomendada) medir muy bien sus palabras e intervenciones.

Señor Solbes, el Estatut de Catalunya (aquel que ustedes cambiaron a su gusto, después aprobaron, y que finalmente fue copiado por otros) dice en su “Disposición Final Primera”:

Aplicación de los preceptos del título VI
La Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales Estado-Generalitat ha de concretar, en el plazo de dos años a partir de la entrada en vigor de este Estatuto, la aplicación de los preceptos del título VI.

Fíjese usted, señor Solbes, que en el plazo de dos años se tenía que CONCRETAR la aplicación de los preceptos del título VI (el cual habla de la financiación de la Generalitat), y NO hacer una propuesta de financiación como dicen ustedes en una interpretación de ciencia ficción de nuestro Estatut. Tal vez debería leerse un poco el Estatut de Catalunya...

Y ahora todos quieren meter cucharada en la aprobación del modelo de financiación de Catalunya (Andalucía, Extremadura...) Que yo sepa jamás han preguntado a Catalunya cómo debía ser la financiación de Andalucía, Extremadura, el País Vasco o Navarra...

¿Por qué no lo hicieron años atrás para equilibrar solidariamente las balanzas fiscales, que por fin no hace mucho se publicaron? ¿Por qué determinados personajes del PSOE llamados “barones”, y muy directamente relacionados con estas Comunidades que protestan, mueven impunemente todos los hilos de su partido y del Gobierno del Estado?

Puede ser que como estábamos antes ya les iba bien para mantener el estado “caciquil” en sus feudos, y así evitar la revuelta por parte de la población de sus propias Comunidades Autónomas... Ahora tienen miedo de perder su “status caciquil” (más próximo a la derecha que a la izquierda política) y por lo tanto su credibilidad ante los suyos.

Señor Solbes sepa usted que los catalanes sabemos leer, y que también sabemos lo que ustedes aprobaron hace dos años. Por favor, no insulte nuestra inteligencia y cambie su discurso o bien calle que estará más guapo.

dimarts, 12 d’agost del 2008

EL FINANÇAMENT DE CATALUNYA / LA FINANCIACIÓN DE CATALUNYA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Maria Teresa Fernández de la Vega qualifica d’excés verbal les critiques del Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla...

El PSOE andalús passa a la càrrega per defensar els seu status actual, que molt probablement s’assenta en gran part amb la solidaritat ..., i que per tant ja li està bé com estan les coses hores d’ara.

El govern espanyol ha dit la seva, però Catalunya també ho ha fet... Ja tocava! Tothom ha vist les balances fiscals i tots callen. Per què? Pot ser perquè no saben què dir...? Sembla ser que el millor que es pot fer en aquests casos es amagar el cap sota l’ala o mirar cap a un altre costat i fer veure que no ha passat res, i que tot va bé.

No ho entenc. Perquè el finançament de Catalunya, es a dir el compliment de l’Estatut de Catalunya, porta ara tant d’enrenou? Senyors i senyores, l’Estatut es va convertir en Llei des del moment que va sortir del nostre Parlament, va ser aprovat (amb importants modificacions i retalls) per les Corts, i fou ratificat per la ciutadania de Catalunya.

Senyora de la Vega, vostès volen que es compleixin les lleis i la Constitució, ho han fet palès més d’un cop, darrerament cercant que no es porti a terme el referèndum al País Basc... Per què ara els importa tant poc que es faci complir la Llei? L’Estatut de Catalunya és el resultat del que vostès varen voler, no pas el que el poble de Catalunya desitjava i exigia... Finalment ho vàrem acceptar com a mal menor i com una manera de poder avançar cap endavant, molt a pesar dels que no ho volien...

Ara els toca complir! Saben el vol dir això? Doncs fer la feina per la qual la majoria de la ciutadania els va votar. Sí, també aquells i aquelles als que vostès ara els hi discuteixen el que els pertany per Llei. Han de complir la paraula donada. I ja es hora de que apart de solidaris per donar, siguem IGUALS que la resta a l’hora de rebre!

Es clar que un govern d’esquerres és el que necessitem perquè la societat del benestar i el canvi avancin, però no tibin vostès tant la corda no sigui cas que s’acabi trencant i tots sortim perdent...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Maria Teresa Fernández de la Vega califica de exceso verbal las críticas del Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla...

El PSOE andaluz pasa a la carga para defender su status actual, que muy probablemente se asienta en gran parte en la solidaridad..., y que por lo tanto ya le está bien como están las cosas en estos momentos.

El gobierno español ha dicho la suya, pero Catalunya también lo ha hecho... ¡Ya tocaba! Todos han visto las balanzas fiscales y todos callan. ¡Por qué? ¿Tal vez por que no saben qué decir? Parece ser que lo mejor que puede hacerse en estos casos es esconder la cabeza bajo el ala o mirar hacia otro lado y hacer ver que no pasa nada, y que todo va bien.

No lo entiendo. ¿Por qué la financiación de Catalunya , es decir el cumplimiento del Estatut de Catalunya, causa ahora tanto revuelo? Señores y señoras, el Estatut se convirtió en Ley desde el momento en que salió de nuestro Parlamento, se aprobó (con importantes modificaciones y recortes) por las Cortes, y fue ratificado por la ciudadanía de Catalunya.

Señora de la Vega, ustedes quieren que se cumplan las leyes y la Constitución, lo han demostrado más de una vez, últimamente luchando por que no se lleve a cabo el referéndum en el País Vasco... ¿Por qué ahora les importa tan poco que se haga cumplir la Ley? El Estatut de Catalunya es el resultado de lo que ustedes quisieron, y no lo que el pueblo de Catalunya deseaba y exigía... Finalmente lo aceptamos como un mal menor y una forma de poder avanzar hacia delante, muy a pesar de los que no lo querían así...

¡Ahora les toca cumplir! ¿Saben lo que quiere decir esto? Pues hacer el trabajo por el cual la mayoría de la ciudadanía les votó. Sí, también aquellos y aquellas a los que ustedes les discuten ahora lo que les pertenece por Ley. Han de cumplir la palabra dada. ¡Y ya es hora de que además de solidarios para dar, seamos IGUALES que el resto a la hora de recibir!

Está claro que un gobierno de izquierdas es lo que necesitamos para que la sociedad del bienestar y el cambio avancen, pero no tensen ustedes tanto la cuerda no sea que termine rompiéndose y todos salgamos perdiendo...

dijous, 7 d’agost del 2008

BEIJING UN CRIT PER LA LLIBERTAT / BEIJING UN GRITO POR LA LIBERTAD


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Els JJOO son a punt de començar i s’entreveu una tímida crítica a la manca de llibertats d’aquest país asiàtic, i a les violacions als drets humans que dia rere dia es produeixen. Dic crítica tímida perquè la societat i els governs mundials no s’han mullat de veritat i l’únic que han fet es actuar de manera que sembli que fan pressió...

Tot plegat no es més que una pura i gran pantomima basada en interessos polítics i econòmics. Per què no demanen al govern xinès per les víctimes de la darrera repressió executada pel govern d’aquest país? Dels morts i dels més dels sis mil ciutadans tibetans desapareguts... Per què no pregunten per tots els ciutadans i ciutadanes que tancats a les presons xineses fa temps que van perdre els seus drets com a persones? Per què no pregunten per tots els morts i desapareguts pel simple fet de pensar diferent? Per què països que no permeten fumar als seus ciutadans i ciutadanes els permeten anar a competir i practicar l’esport a un dels llocs mes contaminats i nocius del planeta?

Moltes preguntes sense aparent resposta... No als Jocs Olímpics de Beijing!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Los JJOO están a punto de comenzar y se entrevé una tímida crítica por la falta de libertades en este país asiático, y a las violaciones de los derechos humanos que se producen día tras día. Y digo crítica tímida porque la sociedad y los gobiernos mundiales no se han mojado de verdad, y lo único que han hecho es actuar de forma que parezca que hacen presión...

Todo esto no es más que una pura y gran pantomima basada en intereses políticos y económicos. ¿Por qué no preguntan al gobierno chino por las víctimas de la última represión ejecutada por el gobierno de este país? Por los muertos y los más de seis mil ciudadanos tibetanos desparecidos... ¿Por qué no preguntan por todos los ciudadanos y ciudadanas que encerrados en las prisiones chinas, hace tiempo que perdieron sus derechos como personas? ¿Por qué no preguntan por todos los muertos y desaparecidos por el simple hecho de pensar diferente? ¿Por qué países que no permiten fumar a sus ciudadanos y ciudadanas, les permiten ir a competir y practicar el deporte a uno de los lugares más contaminados y nocivos del planeta?

Muchas preguntas sin aparente respuesta... ¡No a los Juegos Olímpicos de Beijing!