dimecres, 8 d’abril del 2009

CATALUNYA, UN PAS ENDAVANT... AMB LA LLEI ELECTORAL / CATALUNYA, UN PASO ADELANTE... CON LA LEY ELECTORAL


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
A Catalunya sempre hem estat capdavanters en moltes coses..., però ara mateix hi a una en la que fa molt de temps que ens vàrem quedar enrera. Som l’única Comunitat Autònoma que no tenim Llei Electoral pròpia...

Fa temps que lluitem per recobrar molts dels nostres drets històrics... Fa temps que lluitem per un acord de finançament just... Fa temps que lluitem per un Estatut d’Autonomia com cal... I encara fa molt més temps que no disposem d’una de les eines democràtiques més importants, i que el nostre actual Estatut ja contempla perquè es pugui fer..., una “Llei Electoral de Catalunya”!

Des de que es va restaurar la democràcia que Catalunya funciona, electoralment parlant, amb una disposició transitòria que ens adreça cap a una llei estatal. Trenta anys de democràcia no han estat suficients perquè els diferents governs que hem tingut a Catalunya hagin estat capaços per desenvolupar una llei electoral pròpia.

Si ens remetem als darrers temps, aquest ha estat sempre un dels objectius del Pacte del Tinell primer, i del Pacte d’Entesa després. De fet, fa dos anys que el Parlament de Catalunya van encarregar els seu estudi a un grup d’experts, consensuat per totes les forces polítiques i que després va quedar oblidat al fons d’un calaix.

Molt possiblement per interessos partidistes, els grups polítics no han estat capaços d’afrontar aquest tema i deixen passar el temps sense fer-ne res al respecte..., per això creient que és hora perquè la ciutadania prengui les responsabilitats que per dret li pertanyen, Ciutadans pel Canvi ha articulat una Llei Electoral per Catalunya i ha endegat una ILP (Iniciativa Legislativa Popular), perquè d’aquesta manera amb el recolzament de al menys 50.000 signatures puguem obrir aquest debat al si del Parlament de Catalunya.

Una Llei, la que proposa Ciutadans pel Canvi, catalogada per a molts com audaç i valenta. Una Llei que no deixarà indiferent a ningú. En definitiva, una acció la que ha endegat CpC, de democràcia participativa i que cerca restablir els ponts entre la ciutadania i la política.

Per obtenir més informació: http://www.lleielectoral.cat/


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

En Catalunya siempre hemos ido por delante en muchas cosas..., pero ahora mismo hay una en la que hace mucho tiempo que nos quedamos atrás. Somos la única Comunidad Autónoma que no tenemos Ley Electoral propia...

Hace tiempo que luchamos por recobrar muchos de nuestros derechos históricos... Hace tiempo que luchamos por un acuerdo de financiamiento justo... Hace tiempo que luchamos por un Estatut como es debido... Y todavía hace mucho más tiempo que no disponemos de una de las herramientas democráticas más importantes, y que nuestro actual estatuto ya contempla para que pueda llevarse a cabo..., ¡una “Ley Electoral de Catalunya”!

Desde que se restauró la democracia que Catalunya funciona, electoralmente hablando, con una disposición transitoria que nos lleva a una ley estatal. Treinta años de democracia no han sido suficiente para que los diferentes gobiernos que hemos tenido en Catalunya hayan sido capaces de desarrollar una ley electoral propia.

Si nos remitimos a los últimos tiempos, éste ha sido siempre uno de los objetivos del Pacto del Tinell primero, y del Pacto de Entesa después. De hecho, hace dos años el Parlament de Catalunya encargó su estudio a un grupo de expertos, consensuado por todas las fuerzas políticas y que después quedó olvidado en el fondo de un cajón.

Muy posiblemente por intereses partidistas, los grupos políticos no han sido capaces de afrontar este tema y dejan correr el tiempo sin hacer nada al respecto... por ello, creyendo que es hora de que la ciudadanía tome las responsabilidades que por derecho le pertenecen, Ciutadans pel Canvi ha articulado un Ley Electoral para Catalunya, y ha puesto en marcha una ILP (Iniciativa Legislativa Popular), para que de esta forma con el apoyo de al menos 50.000 firmas podamos abrir este debate en el seno del Parlament de Catalunya.

Una Ley, la que Ciutadans pel Canvi propone, catalogada por muchos como audaz y valiente. Una Ley que no dejará a nadie indiferente. En definitiva, una acción la que CpC ha puesto en marcha, de democracia participativa y que busca restablecer los puentes entre la ciudadanía y la política.

Para obtener más información: http://www.lleielectoral.cat/

diumenge, 22 de març del 2009

EL PACTE ANTINATURA D’EUSKADI / EL PACTO ANTINATURA DE EUSKADI


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Entenc perfectament que Patxi López es consideri legitimat per ser el proper Lehendakari, i molt possiblement pugui ser un bon líder per al País Basc, però que això s’aconsegueixi a través de un pacte totalment anti-natural com serà qualsevol dels acords possibles que pugui signar el PSE amb el PP, no ho trobo pas bé.

La pregunta que jo hem faria és, si es vol la Presidència del País Basc a qualsevol preu, i fins i tot si cal fer-ho venent l’ànima al diable, o volen cercar el millor per aquesta terra que ha patit durant molts anys la xacra del terrorisme i de la violència més fonamentalista.

Si el que volen és el millor per a Euskadi s’estan equivocant..., i estan perdent la gran possibilitat d’aconseguir-ho.

Penso què si el PSE hagués decidit formar govern amb el partit més votat, és a dir el PNB, tot i permetent que Ibarretxe continués sent Lehendakari, s’hagués aconseguit quelcom que fins ara semblava molt llunyà, la unió dels constitucionalistes progressistes bascos i els nacionalistes bascos més conservadors, és a dir que entre tots dos partits comptarien amb el 70% dels vots emesos a les darreres eleccions, una quantitat més que suficient per estar legitimats a governar tranquilament.

Fent això, els socialistes aconseguirien canviar el curs de la política basca, i a més a més aconseguirien un aliat al govern central... Saben allò de que l’avarícia trenca el sac? Doncs es quedaran al País Basc amb una minoria solucionada venent-se i estant supeditats al PP.

Finalment el PSE i el PP governaran junts ja sigui a la llum pública o a l’ombra, i torno a dir que han escollit l’opció equivocada. Patxi, potser que ets una persona més que vàlida per ser Lehendakari, però aquestes no son les formes i potser tampoc era el moment... De vegades la paciència és una virtut.

TEXT EN CASTELLÀ (ADALT EL TEXT EN CATALÀ):
Entiendo perfectamente que Patxi López se considere legitimado para ser el próximo Lehendakari, y muy posiblemente pueda ser un buen líder para el País Vasco, pero que esto se consiga a través de un pacto totalmente anti-natural como será cualquiera de los posibles acuerdos que pueda firmar el PSE con el PP, no lo veo bien.

La pregunta que yo me haría es, si se quiere la Presidencia del País Vasco a cualquier precio, llegando incluso a hacerlo vendiendo el alma al diablo, o queremos buscar lo mejor para esta tierra que ha sufrido durante muchos años la lacra del terrorismo y de la violencia más fundamentalista.

Si lo que quieren es lo mejor para Euskadi se están equivocando..., y está perdiendo la gran posibilidad de conseguirlo.

Pienso que si el PSE hubiese decidido formar gobierno con el partido más votado, es decir el PNV, aún permitiendo que Ibarretxe continuase siendo Lehendakari, se hubiese conseguido algo que hasta ahora parecía muy lejano, la unió de los constitucionalistas progresistas vascos y de los nacionalistas vascos más conservadores. Es decir que entre ambos partidos contarían con el 70% de los votos emitidos en las últimas elecciones, una cantidad más que suficiente para estar legitimados a gobernar tranquilamente.

Haciendo esto, los socialistas conseguirían cambiar el curso de la política vasca, y además conseguirían un aliado en el gobierno central... ¿Saben aquello de que la avaricia rompe el saco? Pues se quedarán en el País Vasco con una minoría solucionada vendiéndose y estando supeditados al PP.

Finalmente el PSE y el PP gobernarán juntos ya sea a la luz pública o en las sombras, y vuelvo a decir que han escogido la opción equivocada. Patxi, tal vez eres una persona más que válida para se Lehendakari, pero estas no son las formas y tal vez tampoco era el momento... A veces la paciencia es una virtud.

dijous, 19 de març del 2009

PRESENTACIÓ DE CAMPANYA ILP “LLEI ELECTORAL DE CATALUNYA” / PRESENTACIÓN DE CAMPAÑA ILP “LEY ELCTORAL DE CATALUNYA”


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que presentà Ciutadans pel Canvi amb una proposició de Llei Electoral per Catalunya ja ha estat admesa per la Mesa del Parlament, i els fedataris i les fedatàries, els/les quals s’encarregaran de recollir i donar fe de la veracitat de les 50.000 signatures que cal recollir, han jurat o promès davant la Comissió de Control del Parlament de Catalunya el seu compromís personal amb la llei i amb la ciutadania.

El divendres 3 d’abril, a les 18:00 hores tindrà lloc l’acte de presentació de la campanya a l’Ateneu Barcelonès (carrer Canuda, 6 – Barcelona). Esteu tots i totes convidats!

Per tenir més informació sobre tot plegat podeu accedir a la web de la campanya http://www.lleielectoral.cat/ o bé per e-mail pineda@pelcanvi.org

TEXT EN CASTELLÀ (ADALT EL TEXT EN CATALÀ):
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que presentó Ciutadans pel Canvi con una proposición de Ley Electoral para Catalunya ya ha sido admitida por la Mesa del Parlament, y los fedatarios y las fedatarias, los/las cuales se encargarán de recoger y dar veracidad de las 50.000 firmas que es necesario recoger, han jurado o prometido ante la Comisión de Control del Parlament de Catalunya su compromiso personal con la ley y con la ciudadanía.

El viernes 3 de abril, a las 18:00 horas tendrá lugar el acto de presentación de la campaña en el Ateneu Barcelonés (calle Canuda, 6 – Barcelona). ¡Estáis todos y todas invitados!

Para tener más información podéis acceder a la web de la campaña http://www.lleielectoral.cat/ o bien por e-mail pineda@pelcanvi.org

divendres, 13 de març del 2009

SI HO FAN COM CAL ESTEM PER AJUDAR / SI LO HACEN COMO ES DEBIDO ESTAMOS PARA AYUDAR


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Sovint m’he preguntat si els partits polítics tenen veritable interès en la Participació Ciutadana....

Està força clar de que alguns d’aquests partits ho tenen molt en compte a les seves campanyes electorals i també quan es troben a l’oposició, però desprès un cop que hi son al poder i a l’hora de desenvolupar els seus plans polítics no ho veig pas tan clar.

Avui dia, la política del nostre país es recolza d’una manera gairebé plena en la democràcia representativa. Els ciutadans i les ciutadanes decidim cada quatre anys quin partit polític se’n farà càrrec del govern i poc més. Aquesta és una part molt important per una societat que inicia les seves primeres passes democràtiques, però per una democràcia ja consolidada com la nostra, crec que ja no n’hi a prou. Hem de fer ja un salt qualitatiu i real cap a la democràcia participativa!

Això vol dir equilibrar les forces poble – estat, i que cada cop més els ciutadans i les ciutadanes tinguin el poder de decisió que els pertany per dret de ciutadania.

A Ciutadans pel Canvi tenim com a un dels nostres objectius principals apropar la ciutadania als afers de la política, i fer que els polítics s’apropin als ciutadans i les ciutadanes. Després d’uns quants anys formant part de CpC, una associació cívic – política força activa i cada cop amb les idees més clares, m’adono del difícil que és realitzar la nostra tasca, atès als entrebancs que sovint ens trobem per part de tots els partits polítics, del govern i de l’oposició, de dretes i d’esquerres, progressistes i conservadors...

Senyores i senyors, perquè aquesta por? Ho entenc per part del grups de dretes i conservadors, però no ho entenc pas dels que son d’esquerres i progressistes. Aleshores doncs, per què aquesta por? Potser perquè volem que el poder resideixi veritablement al poble..., potser perquè volem que el poble decideixi sempre i en tot moment el que vol..., pot ser perquè volem que els partits, els polítics i les polítiques, siguin un instrument del poble, i no al revés...

Per si encara no ho saben vostès, a qualsevol indret del món on hi trobin un Ciutadà pel Canvi, comptaran amb una persona en la qual poder confiar per desenvolupar polítiques socials, participatives i d’igualtat. Una persona progressista i fidel al canvi cap a una democràcia realment participativa. No hi tinguin por, els ho dic de debò. Si ho fan com cal, estem per ajudar...

TEXT EN CASTELLÀ (ADALT EL TEXT EN CATALÀ):
A menudo me he preguntado si los partidos políticos tienen verdadero interés en la Participación Ciudadana...

Está claro de que algunos de estos partidos lo tienen muy en cuenta en sus campañas electorales, y también cuando se encuentran en la oposición, pero después, una vez que están en el poder y cuando tienen que desarrollar sus planes políticos, no lo veo yo tan claro.

Hoy en día, la política de nuestro país se apoya de una forma casi plena en la democracia representativa. Los ciudadanos y las ciudadanas decidimos cada cuatro años qué partido político se hará cargo del gobierno, y poco más. Ésta es una parte muy importante para una sociedad que inicia sus primeros pasos democráticos, pero para una democracia ya consolidada como la nuestra, creo que ya no es suficiente. ¡Debemos dar un salto cualitativo y real hacia la democracia participativa!

Esto quiere decir equilibrar las fuerzas pueblo – estado, y que cada vez más los ciudadanos y las ciudadanas tengan el poder de decisión que les pertenece por derecho de ciudadanía.

En Ciutadans pel Canvi tenemos como objetivo principal acercar a la ciudadanía a los asuntos de la política, y hacer que los políticos se acerquen a los ciudadanos y ciudadanas. Tras unos cuantos años formando parte de CpC, una asociación cívico -política muy activa y con las ideas cada vez más claras, me doy cuenta de lo difícil que es llevar a cabo nuestro trabajo, debido a los obstáculos que a menudo nos encontramos por parte de todos los partidos políticos, del gobierno y de la oposición, de derechas y de izquierdas, progresistas y conservadores...

Señoras y señores, ¿por qué este miedo? Lo entiendo por parte de los grupos conservadores y de derechas, pero no lo entiendo de los progresistas y de izquierdas. Entonces, ¿por qué este miedo?, tal vez porque queremos que el poder resida verdaderamente en el pueblo..., tal vez porque queremos que el pueblo decida siempre y en todo momento lo que quiere..., tal vez porque queremos que los partidos, los políticos y las políticas, sean un instrumento del pueblo, y no al revés...

Por si todavía no lo saben ustedes, en cualquier lugar del mundo donde encuentren a un Ciutadà pel Canvi, contarán con una persona en la cual poder confiar para llevar a cabo políticas sociales, participativas y de igualdad. Una persona progresista y fiel al cambio hacia una democracia realmente participativa. No tengan miedo, se lo digo de verdad. Si lo hacen como es debido, estamos para ayudar...

diumenge, 1 de març del 2009

CPC + ILP = DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Si hi a una cosa que tenim molt present a Ciutadans pel Canvi son els ciutadans i ciutadanes, i com no la Participació Ciutadana, ja que forma part dels nostres fonaments com a associació i ho demostrem dia rere dia amb totes aquelles tasques i accions que duem a terme.

La darrera acció de CpC ha estat endegar un procés participatiu a través d’una Iniciativa Legislativa Popular. CpC hem registrat al Parlament de Catalunya un articulat de proposició de Llei Electoral de Catalunya, que encara que us sembli inversemblant som l’única Comunitat Autònoma que no hem procedit a promulgar-ne una, i des de fa trenta anys que ens regim pel que es preveu a una disposició transitòria prevista a les primeres eleccions i que remet substancialment a una llei estatal.

Tot i que l’Estatut d’Autonomia al seu article 56 estableix els requisits bàsics que haurà de complir l’esmentada llei, el bloqueig entre les forces polítiques no ha permès fins ara l’elaboració d’aquesta Llei Electoral.

Per això CpC ha decidit fer un pas endavant i presentar aquesta proposició de Llei, amb la que es tracte de desbloquejar el tema i forçar un debat al Parlament, per la qual cosa hem de generar un procés participatiu atès a què ens cal el recolzament d’un mínim de 50.000 signatures, i això vol dir que hem d’involucrar i fer participar a la ciutadania per poder aconseguir-ho. Quelcom força dificil avui dia.

D’altre banda no entenc el Conseller de Governació, Jordi Ausàs (ERC), per retreure a CpC aquesta iniciativa. Pot ser per què és una tasca que havia de fer ell mateix, i que s’està omplint de pols a un calaix del seu despatx, o pot ser per què és conscient de que es tracte d’una promesa electoral i encara no ha estat capaç de complir-la.

Conseller no s’enfadi perquè des de Ciutadans pel Canvi vulguem que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya prenguin també part a les decisions polítiques ja que, tot i que el procés electoral serveix per escollir els i les representants que han de fer-ho, tingui vostè present que la democràcia representativa ha de ser un mitjà per arribar a assolir una democràcia participativa (sap del que parlo, oi què sí?), i això vol dir que els polítics tenen la confiança de la ciutadania per avançar tots plegats colze a colze, representants, ciutadans i ciutadanes, per aconseguir el model de societat del benestar que tots desitgem.

De vegades sembla ser que hi a persones, i sobre tot els partits polítics que no veuen amb gaire bons ulls la tasca de CpC per animar a la ciutadania a participar i involucrar-se a la política.

No podem apartar als ciutadans i les ciutadanes de les decisions polítiques, perquè per millorar la democràcia, apropant-nos cada cop més a la Democracia Participativa, què penso una gran majoria volem, cal comptar i molt amb tota la ciutadania. Si no ho fem així continuarem com fins ara, amb una democràcia coixa i sense recursos.

TEXT EN CASTELLÀ (ADALT EL TEXT EN CATALÀ):
Si hay algo que tenemos muy presente en Ciutadans pel Canvi son los ciudadanos y las ciudadanas, y como no la Participación Ciudadana, puesto que forma parte de nuestros cimientos como asociación y lo demostramos día tras día en todas aquellas tareas y acciones que llevamos a cabo.

La última acción de CpC ha sido poner en marcha un proceso participativo a través de una Iniciativa Legislativa Popular. CpC hemos registrado en el Parlament de Catalunya un articulado de proposición de Ley Electoral de Catalunya, que aunque os parezca increíble somos la única Comunidad Autónoma que no hemos procedido a promulgar una, y desde hace treinta años que nos regimos por lo que se prevé en una disposición transitoria prevista en las primeras elecciones y que remite substancialmente a una ley estatal.

Aunque el Estatut de Catalunya en su artículo 56 establece los requisitos básicos que deberá cumplir la mencionada ley, el bloqueo entre las fuerzas políticas no ha permitido hasta ahora la elaboración de esta Ley Electoral.

Por ello CpC ha decidido dar un paso adelante y presentar esta proposición de Ley, con la que se trata de desbloquear el tema y forzar un debate en el Parlament, para lo cual debemos generar un proceso participativo ya que nos hace falta el apoyo de un mínimo de 50.000 firmas, y ello quiere decir que tenemos que involucrar y hacer participar a la ciudadanía para poder conseguirlo. Algo bastante difícil hoy día.

Por otro lado no entiendo al Conseller de Gobernación, Jordi Ahusas (ERC), por reprochar a CpC ésta iniciativa. Tal vez porque es una tarea que debía hacer él mismo, y que se está llenando de polvo en un cajón de su despacho, o tal vez porque es consciente de que se trata de una promesa electoral y todavía no ha sido capaz de cumplirla.

Conseller, no se enfade porque desde Ciutadans pel Canvi queramos que los ciudadanos y las ciudadanas de Catalunya también tomen parte en las decisiones políticas ya que, aunque el proceso electoral sirve para escoger a los /las representantes que deben hacerlo, tenga usted presente que la democracia representativa debe ser un medio para llegar a conseguir una democracia participativa (¿sabe de qué hablo, verdad que sí?), y esto quiere decir que los políticos tienen la confianza de la ciudadanía para avanzar todos juntos, codo a codo, representantes, ciudadanos y ciudadanas, para conseguir el modelo de sociedad del bienestar que todos queremos.

A veces parece ser que hay personas, y sobre todo partidos políticos que no ven con muy buenos ojos la tarea de CpC de animar a la ciudadanía a participar e involucrarse en la política.

No podemos apartar a los ciudadanos y las ciudadanas de las decisiones políticas, porque para mejorar la democracia, acercándonos cada vez más a la Democracia Participativa, que pienso una gran mayoría queremos, hace falta contar y mucho con toda la ciudadanía. Si no lo hacemos así continuaremos como hasta ahora, con una democracia coja y sin recursos.

dimecres, 25 de febrer del 2009

SOCILITZAR EL CAPITALISME / SOCIALIZAR EL CAPITALISMO


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO ENCASTELLANO):
El mon al revés. Amb un govern socialista al nostre país hem passat a invertir el principi bàsic socialista / comunista: “De cada un, segons les seves capacitats; a cada un, segons les seves necessitats”.

Sí amics i amigues, avui dia aquest principi s’ha convertit en el següent: “ajudem als que més tenen (aquelles entitats financeres que ens han endinsat a la crisi) perquè més endavant pot ser es puguin fer càrrec dels què menys tenen (ciutadans i ciutadanes de poc poder adquisitiu), ja que nosaltres (govern) no ens veiem capaços per nosaltres mateixos...”

El govern ha de ser valent i socialitzar el capitalisme
. Ja ho vaig dir al meu article anterior, cal prendre accions per fer que el capital arribi a les famílies que ara per ara ho estan passant força malament. Cal que les entitats financeres facin arribar a la ciutadania els diners que necessiten per tirar endavant. Si aquestes entitats s’ho miren una mica fredament, podran entendre que els ciutadans i ciutadanes que ara mateix es senten escanyats, son les seves gallines dels ous d’or. Han d’entendre que sense els milions de persones que utilitzen els seus serveis financers, el seu imperi i els seus guanys s’esfondrarien estrepitosament... Cal que no tibin la corda perquè es pot trencar...

Es clar què és molt important que no tanquin les empreses, i més encara aquelles que procuren molts llocs de treball, però en primera instància ens hem d’ocupar de que a la classe social més afectada per la crisi els arribi l’ajut del govern, perquè la ciutadania és el motor de tota l’economia. Pot ser que ja hauríem de començar a plantejar-nos el tema de la Renda Bàsica... Començar a pensar-ho ara, per dur-ho a terme al futur... Un futur socialitzat, un futur de benestar per a tothom. No és utopia. Quelcom millor és possible!

S’ha de procurar una economia socialista que permeti avançar els sectors endarrerits. No hem de caure al parany de voler eliminar amb un sol cop el model capitalista existent, ja que es fa difícil de veure en aquest futur del benestar una societat sense classes socials ni propietat privada. El que cal és aconseguir eliminar la pobresa i premiar la iniciativa i les ganes de treballar. El que cal és eliminar l’explotació humana i que tothom rebi una digna renda bàsica de consolidació del benestar, i uns dignes sous que premiïn amb justícia el seu esforç...

Fins i tot als sistemes socialistes i comunistes existeixen desequilibris socials. Què per ventura no existien a l’antiga URSS o a la Xina, classes socials i persones que tenien propietats que d’altres no en tenien? Es clar que sí! Doncs allò tampoc no és solució!

Socialitzem el capitalisme i fem un pas endavant!

TEXT EN CASTELLÀ (ADALT EL TEXT EN CATALÀ):
El mundo al revés. Con un gobierno socialista en nuestro país hemos pasado a invertir el principio básico socialista / comunista: “De cada uno, según sus capacidades; a cada uno, según sus necesidades”.

Sí amigos y amigas, hoy día éste principio se ha convertido en lo siguiente: “ayudemos a los que más tienen (aquellas entidades financieras que nos han adentrado en la crisis) para que más adelante tal vez puedan hacerse cargo de los que menos tienen (ciudadanos y ciudadanas con poco poder adquisitivo), ya que nosotros (gobierno) no nos vemos capaces por nosotros mismos...”

El gobierno debe ser valiente y socializar el capitalismo. Ya lo dije en mi anterior artículo, es necesario emprender acciones para hacer que el capital llegue a las familias que ahora por ahora lo están pasando muy mal. Hace falta que las entidades financieras hagan llegar a la ciudadanía el dinero que necesitan para seguir adelante. Si estas entidades se lo miran un poco fríamente, entenderán que los ciudadanos y las ciudadanas que ahora mismo se sienten ahogados, son sus gallinas de los huevos de oro. Han de comprender que sin los millones de personas que utilizan sus servicios financieros, su imperio y sus beneficios se derrumbarían estrepitosamente... Que no tensen la cuerda porque se podría romper...

Claro que es muy importante que no cierren las empresas, y más todavía aquellas que procuran muchos puestos de trabajo, pero en primera instancia nos debemos ocupar de que a la clase social más afectada por la crisis le llegue la ayuda del gobierno, porque la ciudadanía es el motor de la economía. Tal vez deberíamos empezar a plantearnos ya el tema de la Renta Básica... Empezar a pensarlo ahora, para llevarlo a cabo en el futuro... Un futuro socializado, un futuro de bienestar para todo el mundo. No es utopía. ¡Algo mejor es posible!

Hay que procurar una economía socialista que permita avanzar a los sectores rezagados. No debemos caer en la trampa de querer eliminar de un solo golpe el modelo capitalista ya existente, pues se hace difícil ver en este futuro del bienestar una sociedad sin clases sociales ni propiedad privada. Lo que hace falta es conseguir eliminar la pobreza y premiar la iniciativa y las ganas de trabajar. Lo que hace falta es eliminar la explotación humana y que todos y todas reciban una renta básica digna de consolidación del bienestar, y unos sueldos dignos que premien con justicia su esfuerzo...

Incluso en los sistemas socialistas y comunistas existen desequilibrios sociales. ¿Acaso no existían en la antigua URSS o en China, clases sociales y personas que tenían propiedades que otros no tenían? ¡Claro que si! ¡Pues aquello tampoco es una solución!

¡Socialicemos el capitalismo y demos un paso hacia delante!

diumenge, 22 de febrer del 2009

CAL REFER EL CAPITALISME / HACE FALTA REHACER EL CAPITALISMO


TEXTO EN CATALÁN (MAS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Tots sabem que hi a una crisi mundial iniciada per les famoses hipoteques sub-prime als Estats Units, i que les economies de tot el mon, començant per les de les persones i famílies més humils, trontollen perillosament.

Els mitjans de comunicació ens ho recorden dia rere dia, amb el que jo penso una gran falta d’objectivitat i de responsabilitat, sobre tot a les noticies que es donen per la TV, sense oferir la complerta i exhaustiva informació que caldria donar, atès a la manca de temps que tenen per oferir la noticia. I també pels titulars que s’utilitzen a d’altres mitjans, i que quan a posteriori llegim el contingut de la notícia amb tot el detall, doncs veiem que no s’hi sembla gaire a lo que el titular ens transmet a primera vista...

Apart d’això, ja de per si prou greu, cal pensar que s’ha de refer el capitalisme extrem i liberal que ens ha portat a aquesta situació. I parlo de refer el capitalisme i no d’eliminar-ho, perquè d’altres sistemes (socialistes i comunistes ja consolidats a d’altres punts del planeta), malauradament ens demostren que és tracte d’un capitalisme encobert que afavoreix a uns quants a costa de la majoria. Cal trobar un terme mig, un punt d’equilibri... El socialisme del segle XXI ha de canviar i treure’s la vena dels ulls.

Fins ara els bancs i les caixes (per parlar d’uns dels actors econòmics més importants) han fet i desfet com els ha vingut de gust sense cap mena de control per part de les administracions. I ha passat el que havia de passar. Que uns quants s’han omplert les butxaques i els que rebem som tots. Hi a bancs que han tingut una mala gestió i s’ha de depurar responsabilitats. Hi a d’altres bancs que han tingut guanys milionaris però com que han guanyat menys del que esperaven, doncs no fan circular els diners i no donen crèdits, ni tan sols a aquells que son solvents (agreugen la crisi i creen un desastrós efecte dominó)... El govern ha de fer un cop de timó i prendre les rendes. Agradi o no al sector capitalista. No cal que els ajuts del govern es canalitzin a través dels bancs... Si cal es crea un sistema bancari estatal depenent del Banc d’España, i que la banca privada es posi les piles, i doni un servei com cal i sense els abusos que s’han donat fins ara.

Aquest sistema bancari estatal és el que s’hauria de fer càrrec dels ajuts, que ara mateix hauria d’estar canalitzant la banca privada, i que no ho fa com cal. Els ajuts els han de rebre ciutadans i ciutadanes, la petita i mitjana empresa que lluita dia rere dia per la seva supervivència. Les grans multinacionals fan xantatge a la societat per la quantitat de llocs de treball que mouen, però està més que demostrat que quan aconsegueixen allò que volen, tornen a fer el que volen.

Cal refer el capitalisme. Cal que l’administració ajudi a la ciutadania i forci el moviment del capital, un moviment de diners que crearà llocs de treball i poc a poc reactivarà l’economia, aturant l’efecte dominó que s’ha creat d’una manera fictícia, i de vegades penso que molt interessada per part de determinats sectors capitalistes.

TEXT EN CASTELLÀ (ADALT EL TEXT EN CATALÀ):
Todos sabemos que hay una crisis mundial iniciada por las famosas hipotecas sub-prime de los Estados Unidos, y que las economías de todo el mundo, empezando por las de las personas y familias más humildes, se tambalean peligrosamente.
Los medios de comunicación nos lo recuerdan día tras día, en lo que yo pienso una gran falta de objetividad y de responsabilidad, sobre todo en las noticias que se dan por TV, sin ofrecer la completa y exhaustiva información que sería necesario, dado la falta de tiempo de que disponen para ofrecer la noticia. Y también por los titulares que se utilizan en otros medios, y que cuando posteriormente leemos su contenido con todo detalle, vemos que no se parece demasiado a lo que el titular nos transmite a primera vista...

Aparte de esto, ya de por si grave, debemos pensar que hay que rehacer el capitalismo extremo y liberal que nos ha llevado a esta situación. Y hablo de rehacer el capitalismo y no de eliminarlo, porque otros sistemas (socialistas y comunistas ya consolidados en otros puntos del planeta), desgraciadamente nos demuestran que se trata de un capitalismo encubierto que favorece a unos cuantos a costa de la mayoría. Hay que encontrar un término medio, un punto de equilibrio... El socialismo del siglo XXI debe cambiar y quitarse la venda de los ojos.

Hasta la fecha los bancos y las cajas (por hablar de los actores económicos más importantes) han hecho y deshecho como les ha venido en gana sin ningún tipo de control por parte de las administraciones. Y ha sucedido lo que tenía que suceder. Que unos cuantos se han llenado los bolsillos, y los que recibimos somos todos. Hay bancos que han llevado a cabo una mala gestión y se han de depurar responsabilidades. Otros bancos han tenido beneficios millonarios pero como que han ganado menos de lo que esperaban ganar, pues no hacen circular el dinero y no dan créditos, ni tan siquiera a aquellos que son solventes (agravan la crisis y crean un desastroso efecto dominó)... El gobierno debe dar un golpe de timón y coger las riendas. Guste o no al sector capitalista. No hace falta que las ayudas del gobierno se canalicen a través de los bancos... Si es necesario se crea un sistema bancario estatal dependiente del Banco de España, y que la banca privada se ponga las pilas, y den unos servicios como es debido sin los abusos que ha habido hasta ahora.

Este sistema bancario estatal es el que debería hacerse cargo de las ayudas, que ahora mismo debería estar canalizando la banca privada, y que no hace como debiera. Las ayudas deben ser recibidas por ciudadanos y ciudadanas, por la pequeña y mediana empresa que luchan día tras día por su supervivencia. Las grandes multinacionales hacen chantaje a la sociedad por la cantidad de puestos de trabajo que mueven, pero está más que demostrado que cuando consiguen lo que quieren, vuelven a hacer lo que se les antoja.

Hay que rehacer el capitalismo. La administración debe ayudar a la ciudadanía y forzar el movimiento del capital, un movimiento de dinero que creará puestos de trabajo y poco a poco reactivará la economía, parando el efecto dominó que se ha creado de una manera ficticia, y pienso que a veces de forma interesada por parte de determinados sectores capitalistas.