diumenge, 19 d’abril del 2009

MIQUEL ICETA S’EQUIVOCA / MIQUEL ICETA SE EQUIVOCA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Segons catalunyaPRESS, el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha fet unes declaracions a l’ACN (Agència Catalana de Notícies), en les que considera que no hi a prou consens perquè es constitueixi la ponència conjunta per redactar la llei electoral catalana, i que és difícil que hi hagi aquest apropament entre els partits polítics quan ha passat la meitat d’una legislatura.

Tan sols espero i desitjo que la ciutadania de Catalunya atorgui la seva confiança a Ciutadans pel Canvi, i es puguin recollir les 50.000 signatures vàlides perquè el senyor Iceta i d’altres com ell (perquè creguin-me que no tots els polítics son iguals) es posin les piles i facin d’una vegada el que ciutadans i ciutadanes esperen d’ells i d’elles.

Ja és hora de que la política del nostre país, i per tant els interessos i el benestar de la ciutadania, deixin d'estar supeditats als interessos dels partits polítics.

Senyor Iceta, es recorda vostè que fa trenta anys que Catalunya espera que algú la doti d’una llei electoral, com ja tenen la resta de Comunitats Autònomes?

Durant molts anys CiU no va fer res, però desprès amb un compromís ja adquirit amb el Pacte del Tinell i l’Acord d’Entesa, doncs tampoc s’ha fet...

El ciutadà de a peu, sense consignes de partit a cau d’orella, es pregunta a què esperen per fer la ponència al Parlament sobre una llei electoral per Catalunya. Penso que aquestes declaracions estan fora de lloc, perquè la seva obligació és fer el millor per Catalunya. I el millor no és dir pas que no podran arribar a cap acord quan ha passat la meitat de la legislatura... Què vol dir vostè? Que tan sols fan coses importants a la primera meitat de la legislatura? I la segona, què fan?

La veritat és que vostè està fent un flac favor als parlamentaris i parlamentàries que des de el primer dia que entren al Parlament i fins el darrer en acabar la legislatura, treballen amb les mateixes ganes i intensitat (i n’estic convençut de que hi a molts). Perquè la imatge que vostè dona a la ciutadania no és gaire bona.

Senyor Iceta, el que els parlamentaris i parlamentàries han de fer, passi el que passi amb la ILP que ha endegat Ciutadans pel Canvi, és procurar que la Llei Electoral de Catalunya es debati al si del Parlament dintre aquesta legislatura, i que la ciutadania pugui veure per si mateixa quins son els grups parlamentaris que posen traves i per què.

No intenti escapolir-se de fer la seva tasca, tot i que pensi que pot ser perdrà el seu valuós temps. Desprès quan toqui, la ciutadania ja decidirà si han fet el que havien de fer, i ho deixaran ben palès a les urnes.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Según catalunyaPRESS, el viceprimer secretario del PSC, Miquel Iceta, ha hecho unas declaraciones a la ACN (Agencia Catalana de Noticias), en las que considera que no hay el consenso necesario para que se constituya la ponencia conjunta para redactar la ley electoral catalana, y que es difícil que haya un acercamiento entre los partidos políticos cuando ha pasado ya la mitad de una legislatura.

Tan sólo espero y deseo que la ciudadanía de Catalunya otorgue su confianza a Ciutadans pel Canvi, y se puedan recoger las 50.000 firmas válidas para que el señor Iceta y otros como él (porque créanme que no todos los políticos son iguales) se pongan las pilas y hagan de una vez lo que los ciudadanos y las ciudadanas esperan de ellos y de ellas.

Ya es hora de que la política de nuestro país , y por lo tanto los intereses y el bienestar de la ciudadanía, dejen de estar supeditados a los intereses de los partidos políticos.

Señor Iceta, ¿se acuerda usted que hace treinta años que Catalunya espera que alguien la dote de una ley electoral, como ya tienen el resto de Comunidades Autónomas?

Durante muchos años CiU no hizo nada, pero después con un compromiso ya adquirido en el Pacte del Tinell y l’Acord d’Entesa, tampoco se ha hecho...

El ciudadano de a pie, sin consignas de partido al oído, se pregunta a qué esperan para hacer la ponencia en el Parlament sobre una ley electoral para Catalunya. Pienso que estas declaraciones están fuera de lugar, porque su obligación es hacer lo mejor para Catalunya. Y lo mejor no es decir que no podrán llegar a ningún acuerdo cuando ha pasado la mitad de la legislatura... ¿Qué quiere decir usted? ¿Que tan sólo hacen cosas importantes durante la primera mitad de legislatura? Y en la segunda, ¿qué hacen?

La verdad es que usted está haciendo un flaco favor a los parlamentarios y parlamentarias que desde el primer día en que entran en el Parlament y hasta el último cuando termina la legislatura, trabajan con las mismas ganas e intensidad (y estoy convencido de que hay muchos). Porque la imagen que usted ofrece a la ciudadanía no es demasiado buena.

Señor Iceta, lo que deben hacer los parlamentarios y parlamentarias, pase lo que pase con la ILP que ha puesto en marcha Ciutadans pel Canvi, es procurar que la Llei Electoral de Catalunya sea debatida en el seno del Parlament en esta legislatura, y que la ciudadanía pueda ver por si misma cuáles son los grupos parlamentarios que ponen trabas y por qué.

No intente escabullirse de hacer su trabajo, aunque piense que tal vez pierda usted su valioso tiempo. Después, cuando sea el momento, la ciudadanía decidirá si han hecho lo que debían hacer, y lo dejarán bien claro en las urnas.

divendres, 17 d’abril del 2009

PER UNA LLEI D’EDUCACIÓ INCLUSIVA / POR UNA LEY DE EDUCACIÓN INCLUSIVA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Una amiga m’ha fet arribar una nota sobre la concentració que es farà el proper diumenge dia 19 d’abril davant el Palau de la Generalitat a les 12 del migdia. Ha estat organitzada per la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya, i m’ha fet pensar molt...

Per què m’ha fet pensar? Doncs perquè tots creiem que estem avançant molt, dia rere dia, pel que fa l’ajut als nens, nenes i joves amb algun tipus de discapacitat, tanmateix amb el suport a les seves famílies, per integrar aquestes persones dintre la nostra societat i sobre tot a les escoles, i és cert, comparativament amb el passat s’ha aconseguit molt, però no és menys cert que el que s’ha aconseguit fins ara està encara anys llum del que hauria de ser.

Per exemple, el projecte de Llei d’Educació de Catalunya (LEC), no es prou valenta i innovadora. La llei educativa de la Catalunya del futur hauria de passar per ser totalment inclusiva amb les diferencies, i no pas per procurar centres especialitzats en els quals s’aïlli de la resta la societat educativa als nens i nenes que malauradament pateixen diferències que els dificulten el seguiment “normal” educatiu.

Està més que demostrat que una persona amb discapacitat en un entorn educatiu no diferenciat de la resta, te uns avenços molt més grans i més ràpids que no pas aquella que està apartada en un centre especialitzat.

Fem un pensament amb el cor i no pas amb d’altres interessos. L’educació a Catalunya i a la resta del mon ha de procurar que les escoles i centres formatius disposin de tots els elements humans i materials necessaris perquè les persones amb capacitats diferents puguin seguir els seus estudis i aprenentatges sense necessitat de que els recloguin en “centres especialitzats”.

Una Llei Educativa com cal ha de vetllar per l’educació inclusiva i ara és un bon moment per col·locar la primera pedra a la columna vertebral de la nostra societat, el sistema educatiu.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Una amiga me ha enviado una nota sobre la concentración que tendrá lugar el próximo domingo día 19 de abril ante el Palau de la Generalitat a las 12 del mediodía. Está organizada por la Plataforma por una Escuela Inclusiva en Catalunya, y me ha hecho pensar mucho...

¿Por qué me ha hecho pensar? Pues porque todos creemos que estamos avanzando mucho, día tras día, por lo que respecta a la ayuda a niños, niñas y jóvenes con algún tipo de discapacidad, así como con el apoyo a sus familias, para integrar a estas personas dentro de nuestra sociedad y sobre todo en las escuelas, y es cierto, comparativamente con respecto al pasado se ha conseguido mucho, pero no es menos cierto que lo que se ha conseguido hasta ahora se encuentra todavía a años luz de lo que debería ser.

Por ejemplo, el proyecto de Ley de Educación de Catalunya (LEC), no es suficientemente valiente e innovador. La ley educativa de la Catalunya del futuro debería pasar por ser totalmente inclusiva con todas las diferencias, y no por procurar centros especializados en los cuales se aísle del resto de la sociedad educativa a los niños y las niñas que desgraciadamente sufren diferencias que les dificultan un seguimiento “normal” educativo.

Está más que demostrado que una persona discapacitada en un entorno educativo no diferenciado del resto, consigue avanzar mucho más y más rápidamente, que no aquella persona que se encuentra apartada en un centro especializado.

Pensemos con el corazón y no con otros intereses. La educación en Catalunya y en el resto del mundo ha de procurar por unas escuelas y centros formativos que dispongan de todos los elementos humanos y materiales necesarios para que las personas con capacidades diferentes puedan seguir sus estudios y aprendizajes sin necesidad de que las recluyan en “centros especializados”.

Una Ley Educativa como debe ser ha de velar por la educación inclusiva, y ahora es un buen momento para colocar la primera piedra en la columna vertebral de nuestra sociedad, el sistema educativo.

dimecres, 8 d’abril del 2009

CATALUNYA, UN PAS ENDAVANT... AMB LA LLEI ELECTORAL / CATALUNYA, UN PASO ADELANTE... CON LA LEY ELECTORAL


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
A Catalunya sempre hem estat capdavanters en moltes coses..., però ara mateix hi a una en la que fa molt de temps que ens vàrem quedar enrera. Som l’única Comunitat Autònoma que no tenim Llei Electoral pròpia...

Fa temps que lluitem per recobrar molts dels nostres drets històrics... Fa temps que lluitem per un acord de finançament just... Fa temps que lluitem per un Estatut d’Autonomia com cal... I encara fa molt més temps que no disposem d’una de les eines democràtiques més importants, i que el nostre actual Estatut ja contempla perquè es pugui fer..., una “Llei Electoral de Catalunya”!

Des de que es va restaurar la democràcia que Catalunya funciona, electoralment parlant, amb una disposició transitòria que ens adreça cap a una llei estatal. Trenta anys de democràcia no han estat suficients perquè els diferents governs que hem tingut a Catalunya hagin estat capaços per desenvolupar una llei electoral pròpia.

Si ens remetem als darrers temps, aquest ha estat sempre un dels objectius del Pacte del Tinell primer, i del Pacte d’Entesa després. De fet, fa dos anys que el Parlament de Catalunya van encarregar els seu estudi a un grup d’experts, consensuat per totes les forces polítiques i que després va quedar oblidat al fons d’un calaix.

Molt possiblement per interessos partidistes, els grups polítics no han estat capaços d’afrontar aquest tema i deixen passar el temps sense fer-ne res al respecte..., per això creient que és hora perquè la ciutadania prengui les responsabilitats que per dret li pertanyen, Ciutadans pel Canvi ha articulat una Llei Electoral per Catalunya i ha endegat una ILP (Iniciativa Legislativa Popular), perquè d’aquesta manera amb el recolzament de al menys 50.000 signatures puguem obrir aquest debat al si del Parlament de Catalunya.

Una Llei, la que proposa Ciutadans pel Canvi, catalogada per a molts com audaç i valenta. Una Llei que no deixarà indiferent a ningú. En definitiva, una acció la que ha endegat CpC, de democràcia participativa i que cerca restablir els ponts entre la ciutadania i la política.

Per obtenir més informació: http://www.lleielectoral.cat/


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

En Catalunya siempre hemos ido por delante en muchas cosas..., pero ahora mismo hay una en la que hace mucho tiempo que nos quedamos atrás. Somos la única Comunidad Autónoma que no tenemos Ley Electoral propia...

Hace tiempo que luchamos por recobrar muchos de nuestros derechos históricos... Hace tiempo que luchamos por un acuerdo de financiamiento justo... Hace tiempo que luchamos por un Estatut como es debido... Y todavía hace mucho más tiempo que no disponemos de una de las herramientas democráticas más importantes, y que nuestro actual estatuto ya contempla para que pueda llevarse a cabo..., ¡una “Ley Electoral de Catalunya”!

Desde que se restauró la democracia que Catalunya funciona, electoralmente hablando, con una disposición transitoria que nos lleva a una ley estatal. Treinta años de democracia no han sido suficiente para que los diferentes gobiernos que hemos tenido en Catalunya hayan sido capaces de desarrollar una ley electoral propia.

Si nos remitimos a los últimos tiempos, éste ha sido siempre uno de los objetivos del Pacto del Tinell primero, y del Pacto de Entesa después. De hecho, hace dos años el Parlament de Catalunya encargó su estudio a un grupo de expertos, consensuado por todas las fuerzas políticas y que después quedó olvidado en el fondo de un cajón.

Muy posiblemente por intereses partidistas, los grupos políticos no han sido capaces de afrontar este tema y dejan correr el tiempo sin hacer nada al respecto... por ello, creyendo que es hora de que la ciudadanía tome las responsabilidades que por derecho le pertenecen, Ciutadans pel Canvi ha articulado un Ley Electoral para Catalunya, y ha puesto en marcha una ILP (Iniciativa Legislativa Popular), para que de esta forma con el apoyo de al menos 50.000 firmas podamos abrir este debate en el seno del Parlament de Catalunya.

Una Ley, la que Ciutadans pel Canvi propone, catalogada por muchos como audaz y valiente. Una Ley que no dejará a nadie indiferente. En definitiva, una acción la que CpC ha puesto en marcha, de democracia participativa y que busca restablecer los puentes entre la ciudadanía y la política.

Para obtener más información: http://www.lleielectoral.cat/

diumenge, 22 de març del 2009

EL PACTE ANTINATURA D’EUSKADI / EL PACTO ANTINATURA DE EUSKADI


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Entenc perfectament que Patxi López es consideri legitimat per ser el proper Lehendakari, i molt possiblement pugui ser un bon líder per al País Basc, però que això s’aconsegueixi a través de un pacte totalment anti-natural com serà qualsevol dels acords possibles que pugui signar el PSE amb el PP, no ho trobo pas bé.

La pregunta que jo hem faria és, si es vol la Presidència del País Basc a qualsevol preu, i fins i tot si cal fer-ho venent l’ànima al diable, o volen cercar el millor per aquesta terra que ha patit durant molts anys la xacra del terrorisme i de la violència més fonamentalista.

Si el que volen és el millor per a Euskadi s’estan equivocant..., i estan perdent la gran possibilitat d’aconseguir-ho.

Penso què si el PSE hagués decidit formar govern amb el partit més votat, és a dir el PNB, tot i permetent que Ibarretxe continués sent Lehendakari, s’hagués aconseguit quelcom que fins ara semblava molt llunyà, la unió dels constitucionalistes progressistes bascos i els nacionalistes bascos més conservadors, és a dir que entre tots dos partits comptarien amb el 70% dels vots emesos a les darreres eleccions, una quantitat més que suficient per estar legitimats a governar tranquilament.

Fent això, els socialistes aconseguirien canviar el curs de la política basca, i a més a més aconseguirien un aliat al govern central... Saben allò de que l’avarícia trenca el sac? Doncs es quedaran al País Basc amb una minoria solucionada venent-se i estant supeditats al PP.

Finalment el PSE i el PP governaran junts ja sigui a la llum pública o a l’ombra, i torno a dir que han escollit l’opció equivocada. Patxi, potser que ets una persona més que vàlida per ser Lehendakari, però aquestes no son les formes i potser tampoc era el moment... De vegades la paciència és una virtut.

TEXT EN CASTELLÀ (ADALT EL TEXT EN CATALÀ):
Entiendo perfectamente que Patxi López se considere legitimado para ser el próximo Lehendakari, y muy posiblemente pueda ser un buen líder para el País Vasco, pero que esto se consiga a través de un pacto totalmente anti-natural como será cualquiera de los posibles acuerdos que pueda firmar el PSE con el PP, no lo veo bien.

La pregunta que yo me haría es, si se quiere la Presidencia del País Vasco a cualquier precio, llegando incluso a hacerlo vendiendo el alma al diablo, o queremos buscar lo mejor para esta tierra que ha sufrido durante muchos años la lacra del terrorismo y de la violencia más fundamentalista.

Si lo que quieren es lo mejor para Euskadi se están equivocando..., y está perdiendo la gran posibilidad de conseguirlo.

Pienso que si el PSE hubiese decidido formar gobierno con el partido más votado, es decir el PNV, aún permitiendo que Ibarretxe continuase siendo Lehendakari, se hubiese conseguido algo que hasta ahora parecía muy lejano, la unió de los constitucionalistas progresistas vascos y de los nacionalistas vascos más conservadores. Es decir que entre ambos partidos contarían con el 70% de los votos emitidos en las últimas elecciones, una cantidad más que suficiente para estar legitimados a gobernar tranquilamente.

Haciendo esto, los socialistas conseguirían cambiar el curso de la política vasca, y además conseguirían un aliado en el gobierno central... ¿Saben aquello de que la avaricia rompe el saco? Pues se quedarán en el País Vasco con una minoría solucionada vendiéndose y estando supeditados al PP.

Finalmente el PSE y el PP gobernarán juntos ya sea a la luz pública o en las sombras, y vuelvo a decir que han escogido la opción equivocada. Patxi, tal vez eres una persona más que válida para se Lehendakari, pero estas no son las formas y tal vez tampoco era el momento... A veces la paciencia es una virtud.

dijous, 19 de març del 2009

PRESENTACIÓ DE CAMPANYA ILP “LLEI ELECTORAL DE CATALUNYA” / PRESENTACIÓN DE CAMPAÑA ILP “LEY ELCTORAL DE CATALUNYA”


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que presentà Ciutadans pel Canvi amb una proposició de Llei Electoral per Catalunya ja ha estat admesa per la Mesa del Parlament, i els fedataris i les fedatàries, els/les quals s’encarregaran de recollir i donar fe de la veracitat de les 50.000 signatures que cal recollir, han jurat o promès davant la Comissió de Control del Parlament de Catalunya el seu compromís personal amb la llei i amb la ciutadania.

El divendres 3 d’abril, a les 18:00 hores tindrà lloc l’acte de presentació de la campanya a l’Ateneu Barcelonès (carrer Canuda, 6 – Barcelona). Esteu tots i totes convidats!

Per tenir més informació sobre tot plegat podeu accedir a la web de la campanya http://www.lleielectoral.cat/ o bé per e-mail pineda@pelcanvi.org

TEXT EN CASTELLÀ (ADALT EL TEXT EN CATALÀ):
La Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que presentó Ciutadans pel Canvi con una proposición de Ley Electoral para Catalunya ya ha sido admitida por la Mesa del Parlament, y los fedatarios y las fedatarias, los/las cuales se encargarán de recoger y dar veracidad de las 50.000 firmas que es necesario recoger, han jurado o prometido ante la Comisión de Control del Parlament de Catalunya su compromiso personal con la ley y con la ciudadanía.

El viernes 3 de abril, a las 18:00 horas tendrá lugar el acto de presentación de la campaña en el Ateneu Barcelonés (calle Canuda, 6 – Barcelona). ¡Estáis todos y todas invitados!

Para tener más información podéis acceder a la web de la campaña http://www.lleielectoral.cat/ o bien por e-mail pineda@pelcanvi.org

divendres, 13 de març del 2009

SI HO FAN COM CAL ESTEM PER AJUDAR / SI LO HACEN COMO ES DEBIDO ESTAMOS PARA AYUDAR


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Sovint m’he preguntat si els partits polítics tenen veritable interès en la Participació Ciutadana....

Està força clar de que alguns d’aquests partits ho tenen molt en compte a les seves campanyes electorals i també quan es troben a l’oposició, però desprès un cop que hi son al poder i a l’hora de desenvolupar els seus plans polítics no ho veig pas tan clar.

Avui dia, la política del nostre país es recolza d’una manera gairebé plena en la democràcia representativa. Els ciutadans i les ciutadanes decidim cada quatre anys quin partit polític se’n farà càrrec del govern i poc més. Aquesta és una part molt important per una societat que inicia les seves primeres passes democràtiques, però per una democràcia ja consolidada com la nostra, crec que ja no n’hi a prou. Hem de fer ja un salt qualitatiu i real cap a la democràcia participativa!

Això vol dir equilibrar les forces poble – estat, i que cada cop més els ciutadans i les ciutadanes tinguin el poder de decisió que els pertany per dret de ciutadania.

A Ciutadans pel Canvi tenim com a un dels nostres objectius principals apropar la ciutadania als afers de la política, i fer que els polítics s’apropin als ciutadans i les ciutadanes. Després d’uns quants anys formant part de CpC, una associació cívic – política força activa i cada cop amb les idees més clares, m’adono del difícil que és realitzar la nostra tasca, atès als entrebancs que sovint ens trobem per part de tots els partits polítics, del govern i de l’oposició, de dretes i d’esquerres, progressistes i conservadors...

Senyores i senyors, perquè aquesta por? Ho entenc per part del grups de dretes i conservadors, però no ho entenc pas dels que son d’esquerres i progressistes. Aleshores doncs, per què aquesta por? Potser perquè volem que el poder resideixi veritablement al poble..., potser perquè volem que el poble decideixi sempre i en tot moment el que vol..., pot ser perquè volem que els partits, els polítics i les polítiques, siguin un instrument del poble, i no al revés...

Per si encara no ho saben vostès, a qualsevol indret del món on hi trobin un Ciutadà pel Canvi, comptaran amb una persona en la qual poder confiar per desenvolupar polítiques socials, participatives i d’igualtat. Una persona progressista i fidel al canvi cap a una democràcia realment participativa. No hi tinguin por, els ho dic de debò. Si ho fan com cal, estem per ajudar...

TEXT EN CASTELLÀ (ADALT EL TEXT EN CATALÀ):
A menudo me he preguntado si los partidos políticos tienen verdadero interés en la Participación Ciudadana...

Está claro de que algunos de estos partidos lo tienen muy en cuenta en sus campañas electorales, y también cuando se encuentran en la oposición, pero después, una vez que están en el poder y cuando tienen que desarrollar sus planes políticos, no lo veo yo tan claro.

Hoy en día, la política de nuestro país se apoya de una forma casi plena en la democracia representativa. Los ciudadanos y las ciudadanas decidimos cada cuatro años qué partido político se hará cargo del gobierno, y poco más. Ésta es una parte muy importante para una sociedad que inicia sus primeros pasos democráticos, pero para una democracia ya consolidada como la nuestra, creo que ya no es suficiente. ¡Debemos dar un salto cualitativo y real hacia la democracia participativa!

Esto quiere decir equilibrar las fuerzas pueblo – estado, y que cada vez más los ciudadanos y las ciudadanas tengan el poder de decisión que les pertenece por derecho de ciudadanía.

En Ciutadans pel Canvi tenemos como objetivo principal acercar a la ciudadanía a los asuntos de la política, y hacer que los políticos se acerquen a los ciudadanos y ciudadanas. Tras unos cuantos años formando parte de CpC, una asociación cívico -política muy activa y con las ideas cada vez más claras, me doy cuenta de lo difícil que es llevar a cabo nuestro trabajo, debido a los obstáculos que a menudo nos encontramos por parte de todos los partidos políticos, del gobierno y de la oposición, de derechas y de izquierdas, progresistas y conservadores...

Señoras y señores, ¿por qué este miedo? Lo entiendo por parte de los grupos conservadores y de derechas, pero no lo entiendo de los progresistas y de izquierdas. Entonces, ¿por qué este miedo?, tal vez porque queremos que el poder resida verdaderamente en el pueblo..., tal vez porque queremos que el pueblo decida siempre y en todo momento lo que quiere..., tal vez porque queremos que los partidos, los políticos y las políticas, sean un instrumento del pueblo, y no al revés...

Por si todavía no lo saben ustedes, en cualquier lugar del mundo donde encuentren a un Ciutadà pel Canvi, contarán con una persona en la cual poder confiar para llevar a cabo políticas sociales, participativas y de igualdad. Una persona progresista y fiel al cambio hacia una democracia realmente participativa. No tengan miedo, se lo digo de verdad. Si lo hacen como es debido, estamos para ayudar...

diumenge, 1 de març del 2009

CPC + ILP = DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Si hi a una cosa que tenim molt present a Ciutadans pel Canvi son els ciutadans i ciutadanes, i com no la Participació Ciutadana, ja que forma part dels nostres fonaments com a associació i ho demostrem dia rere dia amb totes aquelles tasques i accions que duem a terme.

La darrera acció de CpC ha estat endegar un procés participatiu a través d’una Iniciativa Legislativa Popular. CpC hem registrat al Parlament de Catalunya un articulat de proposició de Llei Electoral de Catalunya, que encara que us sembli inversemblant som l’única Comunitat Autònoma que no hem procedit a promulgar-ne una, i des de fa trenta anys que ens regim pel que es preveu a una disposició transitòria prevista a les primeres eleccions i que remet substancialment a una llei estatal.

Tot i que l’Estatut d’Autonomia al seu article 56 estableix els requisits bàsics que haurà de complir l’esmentada llei, el bloqueig entre les forces polítiques no ha permès fins ara l’elaboració d’aquesta Llei Electoral.

Per això CpC ha decidit fer un pas endavant i presentar aquesta proposició de Llei, amb la que es tracte de desbloquejar el tema i forçar un debat al Parlament, per la qual cosa hem de generar un procés participatiu atès a què ens cal el recolzament d’un mínim de 50.000 signatures, i això vol dir que hem d’involucrar i fer participar a la ciutadania per poder aconseguir-ho. Quelcom força dificil avui dia.

D’altre banda no entenc el Conseller de Governació, Jordi Ausàs (ERC), per retreure a CpC aquesta iniciativa. Pot ser per què és una tasca que havia de fer ell mateix, i que s’està omplint de pols a un calaix del seu despatx, o pot ser per què és conscient de que es tracte d’una promesa electoral i encara no ha estat capaç de complir-la.

Conseller no s’enfadi perquè des de Ciutadans pel Canvi vulguem que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya prenguin també part a les decisions polítiques ja que, tot i que el procés electoral serveix per escollir els i les representants que han de fer-ho, tingui vostè present que la democràcia representativa ha de ser un mitjà per arribar a assolir una democràcia participativa (sap del que parlo, oi què sí?), i això vol dir que els polítics tenen la confiança de la ciutadania per avançar tots plegats colze a colze, representants, ciutadans i ciutadanes, per aconseguir el model de societat del benestar que tots desitgem.

De vegades sembla ser que hi a persones, i sobre tot els partits polítics que no veuen amb gaire bons ulls la tasca de CpC per animar a la ciutadania a participar i involucrar-se a la política.

No podem apartar als ciutadans i les ciutadanes de les decisions polítiques, perquè per millorar la democràcia, apropant-nos cada cop més a la Democracia Participativa, què penso una gran majoria volem, cal comptar i molt amb tota la ciutadania. Si no ho fem així continuarem com fins ara, amb una democràcia coixa i sense recursos.

TEXT EN CASTELLÀ (ADALT EL TEXT EN CATALÀ):
Si hay algo que tenemos muy presente en Ciutadans pel Canvi son los ciudadanos y las ciudadanas, y como no la Participación Ciudadana, puesto que forma parte de nuestros cimientos como asociación y lo demostramos día tras día en todas aquellas tareas y acciones que llevamos a cabo.

La última acción de CpC ha sido poner en marcha un proceso participativo a través de una Iniciativa Legislativa Popular. CpC hemos registrado en el Parlament de Catalunya un articulado de proposición de Ley Electoral de Catalunya, que aunque os parezca increíble somos la única Comunidad Autónoma que no hemos procedido a promulgar una, y desde hace treinta años que nos regimos por lo que se prevé en una disposición transitoria prevista en las primeras elecciones y que remite substancialmente a una ley estatal.

Aunque el Estatut de Catalunya en su artículo 56 establece los requisitos básicos que deberá cumplir la mencionada ley, el bloqueo entre las fuerzas políticas no ha permitido hasta ahora la elaboración de esta Ley Electoral.

Por ello CpC ha decidido dar un paso adelante y presentar esta proposición de Ley, con la que se trata de desbloquear el tema y forzar un debate en el Parlament, para lo cual debemos generar un proceso participativo ya que nos hace falta el apoyo de un mínimo de 50.000 firmas, y ello quiere decir que tenemos que involucrar y hacer participar a la ciudadanía para poder conseguirlo. Algo bastante difícil hoy día.

Por otro lado no entiendo al Conseller de Gobernación, Jordi Ahusas (ERC), por reprochar a CpC ésta iniciativa. Tal vez porque es una tarea que debía hacer él mismo, y que se está llenando de polvo en un cajón de su despacho, o tal vez porque es consciente de que se trata de una promesa electoral y todavía no ha sido capaz de cumplirla.

Conseller, no se enfade porque desde Ciutadans pel Canvi queramos que los ciudadanos y las ciudadanas de Catalunya también tomen parte en las decisiones políticas ya que, aunque el proceso electoral sirve para escoger a los /las representantes que deben hacerlo, tenga usted presente que la democracia representativa debe ser un medio para llegar a conseguir una democracia participativa (¿sabe de qué hablo, verdad que sí?), y esto quiere decir que los políticos tienen la confianza de la ciudadanía para avanzar todos juntos, codo a codo, representantes, ciudadanos y ciudadanas, para conseguir el modelo de sociedad del bienestar que todos queremos.

A veces parece ser que hay personas, y sobre todo partidos políticos que no ven con muy buenos ojos la tarea de CpC de animar a la ciudadanía a participar e involucrarse en la política.

No podemos apartar a los ciudadanos y las ciudadanas de las decisiones políticas, porque para mejorar la democracia, acercándonos cada vez más a la Democracia Participativa, que pienso una gran mayoría queremos, hace falta contar y mucho con toda la ciudadanía. Si no lo hacemos así continuaremos como hasta ahora, con una democracia coja y sin recursos.