dimarts, 23 de març del 2010

VIA FEDERAL


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
La setmana passada Ciutadans pel Canvi va iniciar la campanya Via Federal, tot i que ja fa molt de temps que s’està fargant a la cuina de CpC. A l’Ateneu Barcelonès es va presentar el següent Decàleg Federal:

1 – Govern compartit
2 – Plurinacionalitat de l’Estat Federal
3 – Cooperació i coordinació Federal
4 – Plena oficialitat de totes les llengües de l’Estat Federal
5 – Competències (simetria i asimetria)
6 – Finançament Federal
7 – Justícia Federal
8 – Infrastructures en xarxa
9 – Seus descentralitzades
10- Lliure Federació

Tot això, es clar, a partir d’una reforma de la Constitució...

L’estat de les autonomies ha tocat sostre. Ho demostra la retallada que va patir l’Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya, i també que ara mateix es trobi al Tribunal Constitucional (el qual, paradoxes de la vida, incompleix la mateixa Constitució) doncs així ho va decidir el Partit Popular en utilitzar-lo com a arma contra el partit socialista que governa l’estat espanyol.

Hem de tenir molt clar què per tenir quelcom diferent del que hi ha ara, tot passa per la reforma constitucional. Es clar que parlo d’una via democràtica, ja que per les armes (ja sigui per un cop d’estat feixista, ja sigui per una revolució independentista, ja sigui pel terrorisme de bandes o d’estat) és molt evident que per sentit comú ho deixo de banda...

Via Federal no és un camí fàcil de fer. Hi ha molts interessos nacionalistes, de tots els colors i de tota procedència, que no ho volen.

Ara coexisteixen dos models que es retroalimenten fins arribar a la pròpia dependència l’un de l’altre. L’un, és l’immobilisme conservador d’un espanyolisme ranci, obsolet i absolutista, que viu en un mon passat (molt llunyà) i basat en un colonialisme conqueridor i acostumat al vassallatge. L’altre, és el model del vull però no puc i somio amb el que podria ser, el d’un independentisme que viu ancorat en els seus ideals i en els desitjos de lliurar-se’n d’un jou opressor que va existir fa cinquanta anys.

El Federalisme és una resposta clara a aquests dos models, i també ha de ser el futur de Catalunya, d’Espanya i d’Europa.

Per a més informació: www.viafederal.cat

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
La semana pasada Ciutadans pel Canvi inició la campaña Vía Federal, aunque hace ya tiempo que se está fraguando en la cocina de CpC. En el Ateneu Barcelonès se presentó el siguiente Decálogo Federal:

1 – Gobierno compartido
2 – Plurinacionalidad del Estado Federal
3 – Cooperación y coordinación Federal
4 – Plena oficialidad de todas la lenguas del Estado Federal
5 – Competencias (asimetría y simetría)
6 – Financiación Federal
7 – Justicia Federal
8 – Infraestructuras en red
9 – Sedes descentralizadas
10- Libre Federación

Todo ello, claro, a partir de una reforma de la Constitución...

El estado de las autonomías ha tocado techo. Lo demuestra el recorte que sufrió el Estatut que aprobó el Parlament de Catalunya, y también que ahora mismo se encuentre en el Tribunal Constitucional (el cual, paradojas de la vida, incumple la misma Constitución) pues así lo decidió el Partido Popular al utilizarlo como arma contra el partido socialista que gobierna el estado español.

Debemos tener muy claro que cualquier cosa distinta de lo que ahora hay, pasa por la reforma constitucional. Está claro que hablo de una vía democrática, ya que por las armas (ya sea por un golpe de estado fascista, ya sea por una revolución independentista, ya sea por el terrorismo de bandas o de estado), es muy evidente que por sentido común lo dejo de lado...

Vía Federal no es un camino fácil. Hay muchos intereses nacionalistas, de todos los colores y de toda procedencia, que no la quieren.

Ahora coexisten dos modelos que se retroalimentan hasta llegar a su propia codependencia. Uno, es el inmovilismo conservador de un españolismo rancio, obsoleto y absolutista, que vive en un mundo pasado (muy lejano) y basado en un colonialismo conquistador y acostumbrado al vasallaje. El otro es el modelo del quiero pero no puedo y sueño con lo que podría ser, el de un independentismo que vive anclado en sus ideales y en los deseos de librarse de un yugo opresor que existió hace cincuenta años.

El Federalismo es una clara respuesta a estos dos modelos, y también debe ser el futuro de Catalunya, de España y de Europa.

Para más información: www.viafederal.cat

dilluns, 15 de març del 2010

ANNA BACHS PER A SEMPRE / ANNA BACHS PARA SIEMPRE


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ahir va tenir lloc a Pineda de Mar un molt entranyable homenatge a Anna Bachs i Morell, ex regidora de l’Ajuntament de Pineda de Mar, i que fa més de vint anys va deixar empremta amb el seu tarannà adreçat a les persones i molt especialment a la dona i els seus drets.

Anna va col·locar una primera pedra a la nostra Vila, la d’un somni perseguit per milions de persones arreu del món, la igualtat entre dones i homes. Va iniciar un projecte, el Casal de la Dona, que ahir va culminar amb la seva re inauguració amb un altre nom, “Centre d’Informació i Recursos per a Dones Anna Bachs”, amb la intenció d’assentar, desenvolupar i enfortir els objectius socials que en el seu origen van impulsar-lo.

Ahir al matí vaig assistir a l’acte que es va realitzar al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda. Vam comptar amb la presència de la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, i la presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda. Va ser un acte molt emotiu, on van intervenir familiars i amics de l’Anna, i va actuar l’Orfeó Monteverdi amb el Mestre Lluís Carretero al capdavant. Tot plegat va ser molt bonic.

Jo no la vaig conèixer, però a l’igual que van dir a les seves intervencions, Marta Selva i Imma Moraleda, m’hagués agradat molt poder fer-ho. L’Anna va fer política de ciutadania adreçada a les persones i a les seves necessitats reals, allò que hauria de ser el Sant Graal de tot dona i home que es dedica a la política. M’agradaria haver pogut parlar-ne i compartir idees...

Ara, el Centre Anna Bachs recull el testimoni del Casal de la Dona, per continuar amb una cursa iniciada fa 22 anys. Un equip de dones amb il·lusió renovada, amb empenta i molta passió per la seva feina, fa el relleu a l’Anna i a totes les persones que amb ella van col·laborar. S’inicia una nova era, amb un tarannà adaptat a la realitat dels nostres dies, tot superant esculls igual que va fer l’Anna temps enrere.

Des d’aquí vull felicitar l’organització i a tothom qui ha col·laborat en aquest acte d’homenatge. Perquè ha estat perfecte! Ara la feina a fer és feixuga i gens fàcil. S’ha d’aconseguir un binomi perfecte entre administració i ciutadania, entre home i dona, entre persona i persona..., i aquesta és una tasca que de ben segur es podrà fer per molts entrebancs que puguin aparèixer al camí.

Mentre que hagi una sola persona amb el coratge i la determinació de l’Anna, que continuï amb els valors i el tarannà que ella va fonamentar, el seu record perdurarà per sempre.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Ayer tuvo lugar en Pineda de Mar un entrañable homenaje a Anna Bachs i Morell, ex regidora del Ayuntamiento de Pineda de Mar, y que hace más de veinte años dejó huella con su gestión dirigida a las personas y muy especialmente a la mujer y sus derechos.

Anna colocó una primera piedra en nuestra Villa, la de un sueño perseguido por millones de personas en todo el mundo, la igualdad entre mujeres y hombres. Inició un proyecto, el Casal de la Dona, que ayer culminó con su re inauguración con otro nombre, “Centre d’Informació i Recursos per a Dones Anna Bachs”, con la intención de asentar, desarrollar y fortalecer los objetivos sociales que en su origen lo impulsaron.

Ayer por la mañana asistí al acto que se realizó en el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda. Contamos con la presencia de la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, y de la presidenta del Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda. Fue un acto muy emotivo, donde intervinieron familiares y amigos de Anna, y actuó el Orfeó Monteverdi con el Maestro Lluis Carretero al frente. Todo fue muy bonito.

Yo no la conocí, pero igual que dijeron en sus intervenciones, Marta Selva e Imma Moraleda, me hubiese gustado mucho poder hacerlo. Anna hizo política de ciudadanía dirigida a las personas y a sus necesidades reales, aquello que debería ser el Santo Grial de toda mujer y hombre que se dedica a la política. Me gustaría haber podido conversar y compartir ideas...

Ahora, el Centre Anna Bachs recoge el testigo del Casal de la dona, para continuar una carrera iniciada hace 22 años. Un equipo de mujeres con ilusión renovada, con decisión y mucha pasión por su trabajo, toma el relevo de Anna y de todas las personas que colaboraron con ella. Se inicia una nueva era, con una gestión adaptada a la realidad de nuestros días, superando escollos igual que hizo Anna tiempo atrás.

Desde aquí deseo felicitar a la organización y a todos los que han colaborado en este acto de homenaje. ¡Porque ha sido perfecto! Ahora la tarea es dura y nada fácil. Debe conseguirse un binomio perfecto entre administración y ciudadanía, entre hombre y mujer, entre persona y persona..., y esta es una tarea que seguro podrá hacerse, por muchos obstáculos que puedan aparecer en el camino.

Mientras que haya una sola persona con el coraje y la determinación de Anna, que continúe con los valores y la gestión que ella asentó, su recuerdo perdurará por siempre.

dissabte, 6 de març del 2010

LA “FESTA/FIESTA” TAURINA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
És acceptable fonamentar una “Festa”, sigui la que sigui, en fer patir un ésser viu fins que finalment se’l mata?

És raonable defensar quelcom semblant?

És digne determinar com a cultural i artístic, el fet de gaudir i ovacionar l’acció de tot un seguit de persones què, una darrere l’altre maltracten i fan patir un animal fins a la seva mort? Com podríem catalogar aquest comportament?

El més greu de tot però, és que persones amb responsabilitat política, que suposadament haurien de donar exemple i anteposar el sentit comú i la humanitat per damunt dels interessos creats a una tradició bàrbara i despietada com son les corregudes de toros, no ho facin. Em refereixo als governs autònoms de Madrid, Múrcia i València, curiosament tots ells en mans del Partit Popular.

Us recordeu d’aquella pel·lícula de l’any 1968 protagonitzada per Charlton Heston, “Planet of the Apes” (es va estrenar aquí com ‘El Planeta de los Simios’)? Us recordeu de Zira i Cornelius? Doncs penseu amb el mateix cas, però amb els toros, vaques i bous com a protagonistes, en comptes dels ximpanzés i orangutans de la pel·lícula. Us agrada la idea? Cal que ens veiem en una situació semblant (ho sé, és ficció), per entendre què és el que estem fent amb aquests éssers vius? Ja no es tracta de matar, es tracta de fer patir cruelment fins a la mort i a més a més gaudir amb l’espectacle.

Em costa d’entendre que es pugui gaudir amb el patiment i la mort final d’un animal, i que a més a més això es catalogui d’entreteniment, art i cultura. Ja sigui amb les baralles de gossos, de galls, o de qualsevol ésser viu. Ja sigui els corre bous, o el tant popular i famós ‘Encierro de los San Fermines’. I per això mateix, perquè em costa molt d’entendre i d’acceptar, jo també vaig signar la ILP que es debat al Parlament de Catalunya.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALTA EL TEXT EN CATALÀ):
¿Es aceptable basar una “Fiesta”, sea la que sea, en hacer sufrir un ser vivo hasta que finalmente se le mata?

¿Es razonable defender algo parecido?

¿Es digno determinar como cultural y artístico, el hecho de disfrutar y ovacionar la acción de toda una serie de personas que una tras otra maltratan y hacen sufrir un animal hasta su muerte? ¿Cómo podríamos catalogar éste comportamiento?

Aunque lo más grave de todo es que personas con responsabilidad política, que supuestamente deberían dar ejemplo y anteponer el sentido común y la humanidad por encima de los intereses creados en una tradición bárbara y despiadada como son las corridas de toros, no lo hagan. Me refiero a los gobiernos autónomos de Madrid, Murcia y Valencia, curiosamente todos ellos en manos del Partido Popular.

¿Os acordáis de aquella película del año 1968 protagonizada por Charlton Heston, “Planet of the Apes” (se estrenó aquí como “El Planeta de los Simios”)? ¿Os acordáis de Zira y Cornelius? Pues imaginad la misma situación, pero con los toros, vacas y bueyes como protagonistas, en vez de los chimpancés y orangutanes de la película. ¿Os gusta la idea? ¿Es necesario que no encontremos en una situación parecida (ya sé que es ficción), para comprender qué es lo que estamos haciendo con estos seres vivos? Ya no se trata de matar, se trata de hacer sufrir cruelmente hasta la muerte y además disfrutar con el espectáculo.

Me cuesta entender que se pueda disfrutar con el sufrimiento y la muerte final de un animal, y que además se catalogue de entretenimiento, arte y cultura. Ya sea con las peleas de perros, de gallos, o de cualquier ser vivo. Ya sea en los corre bous, o el tan popular y famoso ‘Encierro de los San Fermines’. Y por ello, porque me cuesta mucho de comprender y de aceptar, yo también firme la ILP que se debate en el Parlament de Catalunya.

dilluns, 15 de febrer del 2010

NO A LA POLITICA DE PARTIT, SI A LA POLITICA DE CIUTADANIA / NO A LA POLITICA DE PARTIDO, SI A LA POLITICA DE CIUDADANIA.


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Els partits polítics tornen a decebre la ciutadania... En aquest cas parlem de dos dels partits que tenen representació al Parlament de Catalunya.

CiU i PP han estat aquest cop la poma de la discòrdia, per motius diferents però al cap i a la fi tots dos van junts de la ma prenent una decisió que perjudica clarament la ciutadania. Han trencat la baralla i han dit ‘No’ a una Llei Electoral per Catalunya. Han dit que no perquè l’informe dels experts, en el qual es centrava la ponència conjunta que s’havia creat, no afavoreix prou els seus interessos de partit, tot i que afavoreix molt més la ciutadania que l’actual sistema electoral. S’han cobert de glòria!

PSC-CpC, ERC, ICV-EUiA i Grup Mixt (Ciudadanos-Partido de la Ciudadania) estaven força d’acord amb l’informe creat pel grup d’experts (un grup consensuat per tots els partits representats al Parlament de Catalunya).

El PP no ens sorprèn i a més a més no te cap pes dintre l’arc parlamentari català, però CiU sí que té un pes específic i ens cal del seu recolzament per aprovar una Llei Electoral.

Sembla ser que a CiU no li agrada que el vot de tots els catalans i catalanes valgui per igual. Sembla ser que viure en un municipi amb molts habitants, com pot ser Barcelona, et converteix a ulls dels convergents en ciutadà de segona, i no mereixes que el teu vot tingui el mateix valor que el d’un altre ciutadà, per exemple un lleidatà.

Diuen a CiU que s’ha de protegir el pes electoral de les circumscripcions petites... (si s’ho llegeixen ja ho fa l’informe dels experts i la ILP presentada per CpC). Saben vostès com s’arreglaria això que diuen? Doncs fent propers els seus representants a aquestes poblacions (si s’ho llegeixen ja ho contempla l’informe dels experts i la ILP presentada per CpC), i deixant també que els seus electors puguin triar les persones amb llistes obertes o llistes desbloquejades amb vot preferent (si s’ho llegeixen ja ho contempla l’informe dels experts i la ILP presentada per CpC)...

Si durant vint anys haguessin fet altre tipus de política pot ser que la ciutadania de Catalunya no hagués despoblat part del territori migrant cap a Barcelona i el seu cinturó. Pot ser que la població immigrant de fora Catalunya s’hagués decidit per altres opcions que no fossin Barcelona i rodalies. Va ser llavors el seu gran moment, i no pas ara menyspreant el vot de la meitat de la ciutadania catalana. Tot plegat perquè no els surten els comptes electorals i ja els va bé que amb menys vots puguin tenir més escons...

Deixin de banda la política de partit, i apostin per una política de ciutadania, és a dir diguin “Sí” a Llei Electoral per Catalunya, diguin “Sí” a la ciutadania.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Los partidos políticos vuelven a decepcionar a la ciudadanía... En este caso hablamos de dos de los partidos que tienen representación en el Parlament de Catalunya.

CiU y PP han sido esta vez la manzana de la discordia, por motivos diferentes pero al fin y al cabo los dos van juntos de la mano tomando una decisión que perjudica claramente a la ciudadanía. Han roto la baraja y han dicho ‘No’ a una Ley Electoral para Catalunya. Han dicho que no porque el informe de los expertos, en el cual se centraba la ponencia conjunta creada, no favorece lo suficiente sus intereses de partido, aunque favorezca mucho más a la ciudadanía que no el actual sistema electoral. ¡Se han cubierto de gloria!

El PP no nos sorprende, y además no tiene ningún peso dentro del arco parlamentario catalán, pero CiU sí que tiene un peso específico y hace falta su apoyo para aprobar una Ley Electoral.

PSC-CpC, ERC, ICV-EUiA y Grupo Mixto (Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía) estaban de acuerdo con el informe creado por el grupo de expertos (un grupo consensuado por todos los partidos representados en el Parlament de Catalunya).

Parece ser que a CiU no le gusta que el voto de todos los catalanes y las catalanas valga por igual. Parece ser que vivir en un municipio con muchos habitantes, como puede ser Barcelona, te convierte a ojos de los convergentes en un ciudadano de segunda, y no mereces que tu voto tenga el mismo valor que el de otro ciudadano, por ejemplo un leridano.

Dicen los de CiU que debe protegerse el peso electoral de las circunscripciones pequeñas... (si se lo leen, ya lo hace el informe de los expertos y la ILP presentada por CpC). ¿Saben ustedes cómo se arreglaría esto que dicen? Pues haciendo sus representantes más próximos a estas poblaciones (si se lo leen, ya lo hace el informe de los expertos y la ILP presentada por CpC), y haciendo que sus electores puedan escoger a las personas con listas abiertas o listas desbloqueadas con voto preferente (si se lo leen, ya lo hace el informe de los expertos y la ILP presentada por CpC)...

Si durante veinte años hubiesen hecho otro tipo de política, tal vez la ciudadanía de Catalunya no hubiese despoblado parte del territorio migrando hacia Barcelona y su cinturón. Tal vez, la población inmigrante de fuera de Catalunya se hubiese decidido por otras opciones que no fuesen Barcelona y sus alrededores. Entonces fue su gran momento, y no ahora menospreciando el voto de la mitad de la ciudadanía catalana. Todo ello porque no les salen las cuentas electorales y ya les está bien que con menos votos puedan tener más escaños...

Dejen de lado la política de partido, y apuesten por una política de ciudadanía, es decir digan que “Sí” a la Ley Electoral para Catalunya, digan “Sí” a la ciudadanía.

diumenge, 31 de gener del 2010

ATC: NI ASCÓ, NI YEBRA, NI EL CABRIL, NI ROKKASHO (JAPÓN), NI HABOG (HOLANDA), NI MAYAK (RUSIA), NI ...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
És clar el meu posicionament, No a l'energia nuclear i els seus residus mil·lenaris, i Sí a les energies cent per cent renovables.

Hi ha força estudis de viabilitat realitzats per diverses associacions ecologistes, que conclouen que Catalunya podria aconseguir tota l’electricitat que consumeixi a l’any 2050 amb energies 100% renovables.

L’energia de major potencial al nostre país és la solar termoelèctrica (concentració de raigs solars), amb la que es podria generar al 2050 deu cops l’energia que necessitem a Catalunya. La de menys cost seria l’eòlica terrestre (vent).

Aquestes dues energies podrien combinar-se amb d’altres existents al llarg de tot el nostre territori, com son la geotèrmica (interior de la terra), biomassa (fusta, palla, fems, etc.), termosolar (escalfament d’aigua), eòlica marina (vent marí), onades, solar fotovoltàica (semiconductors estimulats pel sol), ximeneia solar (ventilació natural per convecció de l’aire escalfat per energia solar) ..., a ben segur que els entesos sabran de moltes més que poden ser molt aprofitables. Cal dissenyar un sistema de subministrament elèctric 100% renovable combinant les diverses fonts i sumant els seus avantatges per aconseguir un sistema totalment fiable.

Per arribar a tot això però cal que fem esforços per millorar l’eficiència en l’ús de l’electricitat. Cal que reduïm de manera significant el consum d’energia i hem d’adoptar normes d’estalvi energètic, alhora que generem els estímuls d’instal·lació suficients per millorar l’eficiència energètica a partir de fonts renovables, introduint mecanismes de finançament que facilitin l’adopció de mesures sostenibles i la recerca tecnològica.

Societat, política i indústria ens hem de conjurar per apostar decididament per les energies renovables, i deixar definitivament de banda les energies brutes i contaminants com la nuclear i el petroli.

Diuen que es car. Segons aquests estudis la inversió necessària es recuperaria en un període d’entre tres i deu anys, tenint en compte tant sols els estalvis econòmics de combustible i d’emissió de CO2 ... A Catalunya, suposaria potser, un 0,2% o un 0,3% del PIB. No creieu que valdria la pena provar-ho?

Per això us dic pel que fa al MTC (Magatzem Temporal Centralitzat), que no el vull a Ascó (Tarragona), ni a Yebra (Guadalajara), ni a El Cabril (Córdoba), ni a Rokkasho (Japó), ni a Habog (Holanda), ni a Mayak (Rússia), ni enlloc...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Está claro mi posicionamiento, No a la energía nuclear y sus residuos milenarios, y Sí a las energías cien por cien renovables.

Hay diversos estudios de viabilidad realizados por diferentes asociaciones ecologistas, que concluyen que Catalunya podría conseguir toda la electricidad que consuma en el año 2050 con energías 100% renovables.

La energía de mayor potencial en nuestro país es la solar termoeléctrica (concentración de rayos solares), con la que se podría general en el 2050 diez veces la energía que necesitamos en Catalunya. La de menos coste sería la eólica terrestre (viento).

Estas dos energías podrían combinarse con otras existentes en todo nuestro territorio, como son la geotérmica (interior de la tierra), biomasa (madera, paja, estiércol, etc.), termosolar (calentamiento de agua), eólica marina (viento marino), olas, solar fotovoltaica (semiconductores estimulados por el sol), chimenea solar (ventilación natural por convección del aire calentado por la energía solar) ..., seguro que los entendidos sabrán muchas más que podrían aprovecharse. Hay que diseñar un sistema de suministro eléctrico 100% renovable, combinando las diversas fuentes y sumando sus ventajas para poder conseguir un sistema totalmente fiable.

Para llegar a ello debemos esforzarnos para mejorar la eficiencia en el uso de la electricidad. Hay que reducir de forma significativa el consumo de energía y tenemos que adoptar normas de ahorro energético, a la vez que generar los estímulos de instalación suficientes para mejorar la eficiencia energética a partir de fuentes renovables, introduciendo mecanismos de financiación que faciliten la adopción de medidas sostenibles y la investigación tecnológica.

Sociedad, política, e industria, debemos conjurarnos y apostar decididamente por las energías renovables, dejando definitivamente de lado las energías sucias y contaminantes como son la nuclear y el petróleo.

Dicen que es caro. Según estos estudios la inversión necesaria se recuperaría en un período de tres a diez años, teniendo en cuenta tan sólo el ahorro económico de combustible y emisión de CO2 ... En Catalunya, supondría tal vez, un 0,2 o un 0,3 del PIB. ¿No creéis que valdría la pena intentarlo?

Por eso os digo que por lo que respecta al ATC (Almacén Temporal Centralizado), no lo quiero en Ascó (Tarragona), ni en Yebra (Guadalajara), ni en El Cabril (Córdoba), ni en Rokkasho (Japón), ni en Habog (Holanda), ni en Mayak (Rusia), ni en ningún lugar...

diumenge, 17 de gener del 2010

GRÀCIES PINEDA; GRÀCIES CATALUNYA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Dimecres, dia 20 de gener de 2010, Ciutadans pel Canvi hem lliurat al Parlament de Catalunya les 88.926 signatures dels ciutadans i ciutadanes que han donat suport a Iniciativa Legislativa Popular a favor d’una Llei Electoral catalana.

Quan vam iniciar aquesta creuada democràtica volíem mobilitzar la ciutadania i la classe política. Ho hem aconseguit! La ciutadania ha volgut involucrar-se als afers de la política i ho ha demostrat recolzant-nos obertament i participant decididament per enfortir els mecanismes democràtics del nostre país. Pel que fa a la classe política, no s’han quedat pas indiferents...

CpC i la ciutadania hem fet la nostra feina i ara li toca al Parlament. Hem presentat un treball que vol sumar esforços amb la ponència que està debatent la Llei Electoral de Catalunya, i volem que no s’aturi la maquinària democràtica perquè ben aviat puguem celebrar la seva consecució.

Ciutadans pel Canvi apostem fort per una Llei audaç i progressista que ens apropa a la ciutadania, i d’altre banda ens allunya dels interessos dels partits polítics. Es molt possible que deixin de banda el nostre treball, però al menys acabaran fent la Llei i la ciutadania tindrà també molt més clar quals son els interessos partidistes que els allunyen del ple ús dels seus drets sobirans i inalienables.

Gràcies als ciutadans i ciutadanes de Pineda de Mar i de Catalunya que ens han atorgat la seva confiança i suport incondicional.

A la dreta d’aquest escrit teniu el vídeo corresponent a l’acte de dimecres passat ==>

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Miércoles, día 20 de enero de 2010, Ciutadans pel Canvi hemos entregado al Parlament de Catalunya las 88.926 firmas de los ciudadanos y ciudadanas que han dado su apoyo a la Iniciativa Legislativa Popular a favor de una Ley Electoral catalana.

Cuando iniciamos esta cruzada democrática queríamos movilizar a la ciudadanía y la clase política. ¡Lo hemos conseguido! La ciudadanía ha querido involucrarse en los asuntos de la política y lo ha demostrado apoyándonos abiertamente y participando decididamente para fortalecer los mecanismos democráticos de nuestro país. Por lo que respecta a la clase política, no se han quedado indiferentes...

CpC y la ciudadanía hemos realizado nuestro trabajo y ahora le toca al Parlament. Hemos presentado un trabajo que quiere sumar esfuerzos con la ponencia que está debatiendo la Ley Electoral de Catalunya, y queremos que no se pare la maquinaria democrática para que muy pronto podamos celebrar su consecución.

Ciutadans pel canvi apostamos fuerte por una Ley audaz y progresista que nos acerca a la ciudadanía, y por otra parte nos aleja de los intereses de los partidos políticos. Es muy posible que dejen a un lado nuestro trabajo, pero al menos terminarán por hacer la Ley, y la ciudadanía tendrá mucho más claro cuales son los intereses partidistas que les alejan del pleno uso de sus derechos soberanos e inalienables.

Gracias a los ciudadanos y ciudadanas de Pineda de Mar y de Catalunya que nos han otorgado su confianza y soporte incondicionales.

A la derecha de este escrito tenéis el vídeo correspondiente al acto del pasado miércoles ==>

CAL TRANSPARÈNCIA, HONESTEDAT I GANES DE TREBALLAR / HACE FALTA TRASPARENCIA, HONESTIDAD Y GANAS DE TRABAJAR

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El president de CiU, Artur Mas, ha fet unes declaracions en les que diu que no seria prudent l’aprovació d’una llei electoral per a Catalunya pocs mesos abans de les eleccions autonòmiques. Sembla ser que ho fa pel bé de la ciutadania...

Ja hi tornem, tot plegat era un miratge i aquella insistència sobre la necessitat d’una Llei Electoral era simplement de cara a la galeria (calia un cop d'efecte desprès dels casos de corrupció descoberts), és a dir fan aquella classe de política de partit que tant poc m’agrada, i tants cops he denunciat des del meu blog.

Senyor Mas, igual que vaig fer amb el senyor Iceta, quan al presentar Ciutadans pel Canvi l’ILP d’una Llei Electoral per Catalunya va dir què, passat l’equador d’una legislatura no es podien treballar coses tant importants com ho és aquesta, li ho dic també a vostè. S’equivoca del tot!

La ciutadania el va escollir per vetllar i treballar pels seus interessos (es clar, que em refereixo als dels ciutadans i les ciutadanes) des del primer dia i fins l’últim durant quatre anys. A més a més cobra per fer-ho, la qual cosa tinc molt clar que així ha de ser, perquè vostè dedica el seu temps personal amb aquesta tasca encomanada.

Senyor Mas, això que ha dit no es seriós ni respectuós amb la ciutadania del nostre país. Ciutadans pel Canvi ja els va fer gran part de la feina despertant un debat per anys adormit a les seves consciències. L’idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) ha acabat amb la seva feina de validar les signatures que vam recollir i el proper dimecres, al Parlament de Catalunya, farem el lliurament simbòlic de les mateixes. Feina feta per part nostre, i ara els toca a vostès fer la seva.

Sembla ser que hi ha discrepàncies, i penso que és normal hi hagi. Ara bé li recordo que no parteixen de zero, perquè a més a més del nostre treball (els hem presentat una Llei feta i ja articulada), també tenen vostès l’informe dels experts (realment excepcional) i amb el qual ja han començat a negociar.

Li recordo també que els experts que van confeccionar aquest informe van ser escollits per vostès al Parlament, i per això hi havia reflectit dintre l’equip de treball totes les vessants ideològiques dels partits polítics representats al mateix. Aquestes persones van cercar el millor per a la ciutadania i la democràcia, intentant afectar el menys possible els interessos dels propis partits. La qual cosa no és gens fàcil. I ara, pel que veig hi ha partits que els costa renunciar en favor de la ciutadania. Lleig...!

Facin vostès la seva feina, la qual passa per vetllar pels interessos de ciutadans i ciutadanes, aquells pels que vostès treballen, no se’n oblidin pas d’això, perquè sembla que no ho tenen prou assimilat. Enllesteixin d’una vegada per totes una Llei Electoral per Catalunya abans de les properes eleccions autonòmiques. Ja els dic jo la clau per aconseguir-ho, que no és altre que transparència, honestedat i ganes de treballar.

Salut, i Llei Electoral de Catalunya Ja!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El presidente de CiU, Artur Mas, ha realizado unas declaraciones en las que dice que no sería prudente la aprobación de una Ley Electoral para Catalunya pocos meses antes de las elecciones autonómicas. Parece ser que lo hace por el bien de la ciudadanía...

Ya estamos otra vez, todo era un espejismo y aquella insistencia sobre la necesidad de una Ley Electoral era simplemente de cara a la galería (hacia falta un golpe de efecto después de los casos de corrupción descubiertos), es decir hacen aquella clase de política de partido que no me gusta, y que tantas veces he denunciado desde mi blog.

Señor Mas, igual que hice con el señor Iceta, cuando al presentar Ciutadans pel Canvi la ILP de una Ley Electoral para Catalunya dijo que pasado el ecuador de una legislatura no se podía trabajar cosas tan importantes com esta, le digo también a usted. ¡Se equivoca totalmente!

La ciudadanía lo escogió para velar y trabajar por sus intereses (por supuesto me refiero a los de los ciudadanos y ciudadanas), desde el primer día y hasta el último durante cuatro años. Además cobra por hacerlo, la cual cosa tengo muy claro que así debe ser, porque usted dedica su tiempo personal para realizar la tarea encargada.

Señor Mas, esto que ha dicho no es serio ni respetuoso con la ciudadanía de nuestro país. Ciutadans pel Canvi ya les hizo gran parte del trabajo despertando un debate por años dormido en sus conciencias. El idescat (Institut d’Estadística de Catalunya) ha terminado con su trabajo de validar las firmas que recogimos y el próximo miércoles, en el Parlament de Catalunya, haremos entrega simbólica de las mismas. Trabajo hecho por nuestra parte, y ahora les toca a ustedes hacer la suya.

Parece ser que hay discrepancias, y pienso que es normal que las haya. Ahora bien, le recuerdo que no parten de cero, porque además de nuestro trabajo (les hemos presentado una Ley hecha y ya articulada), también disponen ustedes del informe de los expertos (realmente excepcional) y con el cual ya han empezado a negociar.

También le recuerdo que los expertos que confeccionaron este informe fueron escogidos por ustedes en el Parlament y por ello mismo se reflejaba dentro del equipo de trabajo todas las opciones y vertientes ideológicas de los partidos políticos representados en el mismo. Estas personas buscaron lo mejor para la ciudadanía y la democracia, tratando de afectar lo menos posible los intereses de los partidos. La cual cosa no es nada fácil. Y ahora, por lo que veo hay partidos a los que les cuesta renunciar a favor de la ciudadanía. ¡Muy feo...!

Hagan ustedes su trabajo, el cual consiste en velar por los intereses de ciudadanos y ciudadanas, aquellos por los que ustedes trabajan, no se olviden de esto, porque parece ser que no lo tienen bien asimilado. Hagan de una vez por todas una Ley Electoral para Catalunya antes de las próximas elecciones autonómicas. Ya les digo yo la clave para conseguirlo, que no es otra que transparencia, honestidad y ganas de trabajar.

¡Salud, y Ley Electoral de Catalunya Ya!