dissabte, 24 de juliol del 2010

CATALUNYA TÉ TAN SOLS DUES SORTIDES VÀLIDES / CATALUNYA SÓLO TIENE DOS SALIDAS VÁLIDAS.


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Un sistema democràtic te el gran repte de contenir al seu si a tot un col·lectiu molt heterogeni que ha de conviure en pau i què s’ha de relacionar entre si.

Catalunya, ha estat des de sempre un lloc d’acollida per a gent vinguda d’arreu de l’estat espanyol. S’han respectat les seves tradicions, la seva cultura, la seva llengua... I això ho podeu comprovar veient la gran quantitat d’actes i esdeveniments de caire espanyolista que sovint es celebren a Catalunya (molts d’ells subvencionats per l’administració catalana i pels municipis). Mai s’ha negat a ningú el seu sentiment de pertinença a una nació (en aquest cas España) ni se’l ha perseguit per tal motiu, així com tampoc s’ha obligat a ningú a sentir-se’n part de la nació catalana. Simplement s’ha respectat la pluralitat i la diversitat. Catalunya acull al seu si una societat oberta i cosmopolita, gresol de cultures i d’identitats.

Catalunya és una terra oberta al mon... Cruïlla de rutes culturals i comercials, ha ofert des de sempre la seva gran riquesa cultural a tothom. Mai ho ha fet per a substituir d’altres, sempre ha estat per afegir i enriquir... Cap més altre objectiu que aquest...

Catalunya mai no formarà part d’un projecte comú per la força. Ja va quedar ben palès en mantenir la seva identitat, llengua, cultura i tradicions, molt a pesar dels grans esforços realitzats pels nacionalistes espanyols, encapçalats pel dictador Franco i la seva colla, alguns dels quals encara podem trobar-los militant a les files del Partit Popular i en càrrecs importants i determinants de la justícia espanyola.

Catalunya té tan sols dues sortides vàlides. Formar part d’un projecte comú i inclusiu dintre d’una España Federal, la qual cosa necessitaria d’un canvi a la Constitució perquè tingui cabuda la nació catalana amb totes les seves particularitats. O la Independència, perquè la nació catalana és exclosa pels nacionalistes espanyols (ja siguin del PP o del PSOE) d’un projecte comú compartit, igualitari i imparcial.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Un sistema democrático tiene el gran reto de contener en su seno todo un colectivo muy heterogéneo que debe convivir en paz y que se ha de relacionar entre si.

Catalunya, ha sido desde siempre un lugar de acogida para gente llegada desde todos los puntos del estado español. Se han respetado sus tradiciones, su cultura, su lengua... Y esto puede comprobarse viendo la gran cantidad de actos y acontecimientos de cariz españolista que a menudo se celebran en Catalunya (muchos de ellos subvencionados por la administración catalana y por los municipios). Jamás se le ha negado a alguien su sentimiento de pertenencia a una nación (en este caso España) ni se le ha perseguido por tal motivo, así como tampoco se le ha obligado a sentirse parte de la nación catalana. Simplemente se ha respetado la pluralidad y la diversidad. Catalunya acoge en su seno una sociedad abierta y cosmopolita, crisol de culturas e identidades.

Catalunya es una tierra abierta al mundo... Cruce de rutas culturales y comerciales, ha ofrecido a todos, desde siempre, su gran riqueza cultural. Jamás lo ha hecho para sustituir, siempre ha sido para sumar y enriquecer... No ha habido otro objetivo más que éste...

Catalunya jamás formará parte de un proyecto común por la fuerza. Ya quedó bien claro al mantener su identidad, lengua, cultura y tradiciones, muy a pesar de los grandes esfuerzos realizados por los nacionalistas españoles, encabezados por el dictador Franco y su pandilla, algunos de los cuales todavía les podemos encontrar militando en las filas del Partido Popular y en cargos importantes y determinantes de la justicia española.

Catalunya sólo tiene dos salidas válidas. Formar parte de un proyecto común e inclusivo dentro de una España Federal, lo cual necesitaría de un cambio de la Constitución para que tenga cabida la nación catalana con todas sus particularidades. O la Independencia, porque la nación catalana es excluida por los nacionalistas españoles (ya sean del PP o del PSOE) de un proyecto común compartido, igualitario e imparcial.