dijous, 30 de desembre del 2010

CERCANT UNA REVOLUCIÓ / BUSCANDO UNA REVOLUCIÓN


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
L’any 2010 s’acomiada de la mateixa manera en que s’ha desenvolupat al llarg de 365 dies..., és a dir escanyant encara més les fràgils economies de ciutadans i ciutadanes.

Durant tot l’any les entitats financeres ens han estat apretant i molts no ho han pogut resistir i han perdut el poc que els quedava... Quan més es necessita, retallen les polítiques socials perquè les administracions públiques reben fortes pressions des de l’estranger per eliminar despesa, i que d’aquesta manera Europa no hagi de fer-se’n càrrec de rescatar España... A mitjans d’any ens van pujar l’IVA el qual, en darrera instància, sempre repercuteix amb el consumidor final... També ens baixen els sous... Ens aboquen a una reforma laboral que afavoreix, com no, l’empresari... Ara ens pugen l’electricitat un 10 per cent, el gas, els trens, i per suposat d’altres pujades més que encara han de venir... Encertadament cerquen solucions, però malauradament totes repercuteixen negativament a la ciutadania més necessitada.

Ostres tu, quin panorama que deixem, i quin altre se’ns ve al damunt!

En canvi es rescata i ajuda el sistema capitalista amb diner públic... Un capitalisme salvatge que durant anys han estat repartint beneficis als seus accionistes sense tenir cura ni previsió del que podria venir... Un capitalisme que han estat pagant sous indecents a alts càrrecs i directius... Un capitalisme que amb les ajudes rebudes pot mantenir els iots de luxe a bon port...

S’ajuda fiscalment a les milionàries empreses automobilístiques perquè puguin vendre més cotxes, afavorint també els que tenen diners per comprar i gastar. Endeguen una reforma laboral que tant sols afavoreix l’empresari, i encara crea més inseguretat i precarietat al treballador... Cal que seguim dient més? Segur que molts dels que llegeixen aquest article en podrien afegir moltes més coses.

El capitalisme lliberal se’n riu i ens mira amb menyspreu. Han creat una crisi mundial sense precedents (a España d’un caire diferent que la resta però igual de menyspreable). Han creat un problema. Se’ls va fer una petita esbroncada i poc més. Ara, amb tota la xuleria i cinisme del món, ens miren de d’alt a baix i ens demanen a la ciutadania que fem un esforç més, per esmenar el que ells han espatllat, i com no per continuar fent-se rics a costa nostre. Quina barra! I sembla ser que no podem fer res més que moure cames i peus enrabiats i cabrejats...

Tot això amb governs d’esquerres. No m’imagino què hauria estat amb governs de dretes... En certa manera estem recollint el resultat d’una Europa que des de ja fa temps que està fent un gir preocupant cap a la dreta, i el que es pitjor cap a l’extrema dreta...

Bufa mal vent per a la classe treballadora. Cal dir prou! Cal que com abans ens retrobem als cercles de debat ciutadà, als cafès, a les places... Cal que esclati una revolució intel·lectual i proletària d’ideals, d’opinió, de valors i de fets.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El año 2010 se despide de la misma forma en que se ha desarrollado a lo largo de 365 días... es decir ahogando aún más las frágiles economías de ciudadanos y ciudadanas.

Durante todo el año las entidades financieras han estado apretando y muchos no lo podido resistirlo y han perdido lo poco que les quedaba... Cuando más se necesitan, recortan las políticas sociales porque las administraciones públicas reciben fuertes presiones desde el extranjero para eliminar gastos, y que de esta forma Europa no tenga que ocuparse de rescatar España... A mediados de año se subió el IVA, el cual en última instancia, siempre repercute en el consumidor final... También nos bajan los sueldos... Nos arrojan a una reforma laboral que favorece, cómo no, al empresario... Ahora nos suben un 10 por ciento la electricidad, el gas, los trenes, y por supuesto otras subidas que todavía no han llegado... Acertadamente buscan soluciones, pero desgraciadamente todas repercuten negativamente en la ciudadanía más necesitada.

¡Ostras tú, qué panorama dejamos, y que otro se nos viene encima!

En cambio se rescata y ayuda al sistema capitalista con dinero público... Un capitalismo salvaje que durante años han repartido beneficios a sus accionistas sin tener en cuenta ni prevenir lo que podría venir... Un capitalismo que ha estado pagando sueldos indecentes a altos cargos y directivos... Un capitalismo que con las ayudas recibidas puede mantener sus yates de lujo en el puerto...

Se ayuda fiscalmente a las millonarias empresas automovilísticas para que puedan vender más coches, favoreciendo también a quien tiene dinero para comprar y gastar. Ponen en marcha una reforma laboral que tan sólo favorece al empresario, y crea todavía más inseguridad y precariedad al trabajador... ¿Hace falta decir más? Seguro que muchos de los que leen éste artículo podrían añadir mucho más.

El capitalismo liberal se ríe y nos mira con menosprecio. Han creado una crisis mundial sin precedentes (en España diferente que en el resto pero igual de despreciable). Han creado un problema. Se les dio una pequeña reprimenda y poco más. Ahora, con toda la chulería y cinismo del mundo, nos miran por encima del hombro y nos piden a la ciudadanía que hagamos un esfuerzo más, para solventar lo que ellos han estropeado, y como no para continuar haciéndose ricos a nuestra costa. ¡Qué morro! Y parece que no podemos hacer nada más que patalear enrabiados y cabreados...

Todo ello con gobiernos de izquierdas. No me imagino qué habría sido con gobiernos de derechas... En cierta forma estamos recibiendo el resultado de una Europa que desde hace tiempo está haciendo un giro preocupante a la derecha y lo que es peor a la extrema derecha...

Soplan malos tiempos para la clase trabajadora. ¡Hay que decir basta! Que como hace tiempo, nos reencontremos en los círculos de debate ciudadano, en los cafés, en las plazas... Es necesario que estalle una revolución intelectual y proletaria de ideales, de opinión, de valores y de hechos.

dilluns, 27 de desembre del 2010

INSUBMISSIÓ DAVANT L’AGRESSIÓ / INSUMISIÓN ANTE LA AGRESIÓN

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ja n’hi ha prou!
Ens retallen i modifiquen l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya sense fer cas de la voluntat sobirana de la majoria del poble català, i un cop que li passen el ribot a les Corts espanyoles (com es va vanagloriar algú que altre personatge del panorama polític espanyol), a instàncies del Partit Popular, el Tribunal Constitucional retalla encara més l’Estatut, violant d’aquesta manera la decisió del poble català expressada democràticament en referèndum.

A tot això el poble català ha de callar i ajupir el cap!

Ara, una sentència del Tribunal Suprem, invalida el model d’immersió lingüística del sistema educatiu a Catalunya, quan es el millor d’Espanya i tot un referent per d’altres comunitats plurilingües d’arreu del mon. A Catalunya no existeix cap conflicte amb la llengua. Sembla ser però, que hi ha qui el vol crear... Hi ha qui vol tornar quaranta anys enrere per trobar-se a gust, però no ho podem permetre!

El TC va realitzar una interpretació molt particular de les lleis i ens està demostrant que la Constitució espanyola està absoleta i cal que sigui modificada en profunditat..., sí o sí.

Ja n’hi ha prou! La societat catalana no es pot quedar aturada sense fer res davant un atac premeditat, estudiat i calculat, en contra de les institucions i les lleis del nostre país.

Insubmissió! Pacífica però ferma de tota la societat civil, davant l’agressió interessada d’uns quants que menyspreen la democràcia i la llibertat. No podem acatar allò que viola els nostres drets inalienables. No podem acceptar la vexació. No volem ser carn de canó de la dreta política i dels espanyolistes que no accepten ni respecten les diferencies i la diversitat.

Tot plegat ens dona la raó de que cal canviar la Constitució i dirigir-nos cap a la via Federal si no volem que la relació Catalunya – España es deteriori fins a extrems irrecuperables. La convivència integradora i pacífica ho necessita.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
¡Basta ya!
Nos recortan y modifican el Estatut aprobado por el Parlament de Catalunya haciendo caso omiso de la voluntad soberana de la mayoría del pueblo catalán, y una vez que le han pasado el cepillo en las Cortes españolas (como se vanaglorió algún que otro personaje del panorama político español), a instancias del Partido Popular, el Tribunal Constitucional recorta todavía más el Estatut, violando de esta forma la decisión del pueblo catalán expresada democráticamente en referéndum.

¡Y el pueblo catalán a callar y bajar la cabeza!

Ahora, una sentencia del Tribunal Supremo, invalida el modelo de inmersión lingüística del sistema educativo de Catalunya, cuando es el mejor de España y todo un referente para otras comunidades plurilingües del mundo. En Catalunya no existe ningún conflicto con la lengua. Aunque parece ser que hay quien desea crearlo.... Hay quien quiere volver cuarenta años atrás para poder encontrarse a gusto, ¡pero no podemos permitirlo!

El TC hizo una interpretación muy particular de las leyes y nos está demostrando que la Constitución española está absoleta y es necesario que sea modificada en profundidad..., sí o si.

¡Basta ya! La sociedad catalana no puede quedarse sin hacer nada ante un ataque premeditado, estudiado y calculado, en contra de las instituciones y las leyes de nuestro país.

¡Insumisión! Pacífica pero firme de toda la sociedad civil, ante la agresión interesada de unos cuantos que menosprecian la democracia y la libertad. No podemos acatar aquello que viola nuestros derechos inalienables. No podemos aceptar la vejación. No queremos ser carne de cañón de la derecha política y de los españolistas que no aceptan las diferencias y la diversidad.

Todo esto nos da la razón, cuando decimos que hay que cambiar la Constitución y dirigirnos hacia una vía Federal si no queremos que la relación Catalunya – España se deteriore hasta extremos irrecuperables. La convivencia integradora y pacífica lo necesita.

dijous, 2 de desembre del 2010

ANTONI CASTELLS DIXIT!

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
En Castells m’ha aixafat la guitarra! Ja fa uns dies que volia parlar d’aquest tema i se m’ha avançat amb les seves declaracions a Catalunya Ràdio...

Crec que amb el resultat de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya va quedar ben palès que el socialisme català necessita d’un canvi total de rumb. No fa pas gaire que vaig escriure un article en el que parlava d’en Manuel Serra i Moret, tot un referent pel socialisme del nostre país. Per al PSC, lligar-se al PSOE amb un contracte de vassallatge i submissió cap a la cúpula espanyolista de Madrid va estar un gran error, i totalment contrari al que en Serra i Moret va voler en crear el socialisme català.

A ningú se li escapa el fet de que els millors resultats dels socialistes al Parlament de Catalunya han estat de la ma d’en Pasqual Maragall..., socialista, catalanista, progressista i federalista.

Avui, l’Antoni Castells ha dit en veu alta el que molts ja sabíem. Hi ha moltes persones de pes i amb un gran bagatge catalanista i federalista dins del partit que aposten per un PSC amb grup parlamentari propi. Un PSC independent disposat a liderar el socialisme a Catalunya. Un PSC en clau catalana. Un PSC coherent que defensi els interessos de la ciutadania de Catalunya, aquí i a Madrid.

Ho tenen difícil. Ara comença un camí ple d’entrebancs, però saben què es el que han de fer, i que ja toca aixecar la veu amb fermesa i convicció. Es hora d’actuar sense cap vacil·lació i amb les idees clares. Potser que els faran fora... Qui sap! Però sàpiguen i tinguin molt en compte que ben a prop seu hi ha ciutadans i ciutadanes desitjosos de canvi, i que de ben segur els acollirien al seu si amb els braços oberts.

S’acosten aires de Canvi al Socialisme Català.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
¡Castells me ha chafado la guitarra! Hace ya unos días que quería hablar de este tema y se me ha adelantado con sus declaraciones a Catalunya Radio...

Creo que con el resultado de las últimas elecciones al Parlament de Catalunya quedó bien claro que el socialismo catalán necesita un cambio total de rumbo. No hace mucho que escribí un artículo en el que hablaba de Manuel Serra i Moret, todo un referente del socialismo en nuestro país. Para el PSC, ligarse al PSOE con un contrato de vasallaje y sumisión hacia la cúpula españolista de Madrid fue un gran error, y totalmente contrario a lo que Serra i Moret quiso al crear el socialismo catalán.

A nadie se le escapa el hecho de que los mejores resultados socialistas en el Parlament de Catalunya han sido de la mano de Pasqual Maragall..., socialista, catalanista, progresista y federalista.

Hoy, Antoni Castells ha dicho en voz alta lo que todos ya sabíamos. Hay muchas personas de peso y con un gran bagaje catalanista y federalista dentro del partido que apuestan por un PSC con grupo parlamentario propio. Un PSC independiente dispuesto a liderar los intereses de la ciudadanía de Catalunya, aquí y en Madrid.

Lo tienen difícil. Ahora da comienzo un camino lleno de obstáculos, pero saben qué es lo que deben hacer, y que ya toca levantar la voz con firmeza y convicción. Es hora de actuar sin ninguna vacilación y con las ideas muy claras. Tal vez los echaran... ¡Quién sabe! Pero sepan y tengan muy en cuenta que muy cerca suyo hay ciudadanos y ciudadanas deseosos de cambio, y que seguramente los acogerían en su seno con los brazos abiertos.

Se acercan aires de Cambio en el Socialismo Catalán.