divendres, 26 de març del 2010

AL PUNT DE MIRA DE LA DRETA / EN EL PUNTO DE MIRA DE LA DERECHA

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El Jutge Baltasar Garzón, defensat i recolzat en el seu moment pel Partit Popular, per dur a terme les investigacions sobre el GAL (Grups Antiterroristes d’Alliberament) durant les dècades 80 i 90, es troba ara en el punt de mira d’aquest mateix partit.

Per què ara? Doncs perquè tot tirant del fil va destapar-se una xarxa de corrupció (cas Gürtel) vinculada a la direcció nacional del PP, i com no, s’han posat en moviment les forces vives fàctiques de la dreta espanyola, les quals estan introduïdes a tots els estaments del poder (empresarial, religiós, polític i jurídic) a la nostra societat.

No vull entrar per res en consideracions sobre la persona del Jutge, professional o privada. Desconec si és bo o és dolent, honest o fraudulent, transparent o opac, desconec si ha evadit el fisc o no... Una cosa sí que ho sé, Garzón és un expert a treure a la llum la merda i la corrupció, i sembla ser que el Partit Popular amb el seu tarannà li ho posa molt fàcil.

D’altre banda, l’ataquen amb “La Memòria Històrica” i volen jutjar-lo per investigar el franquisme. El Tribunal Suprem ho va confirmar ahir. Es possible que s’assegui al banc dels acusats per un delicte de prevaricació. L’acusen d’ignorar i esquivar conscientment la llei d’amnistia al declarar-se competent per investigar les desaparicions durant la guerra civil i el franquisme.

Ja vaig parlar dies enrere sobre aquesta llei, i penso que és molt indignant, perquè deixa impunes els assassinats, les injustícies i el terrorisme d’estat que va tenir lloc durant un període de quaranta anys, posteriors a l’acabament de la guerra civil espanyola.

Volen acabar amb ell i no sé si ho aconseguiran. Pot ser que sí... Tant de bo que surti un altre jutge Garzón, i un altre, i una altre... Tant de bo que els corruptes, que les pomes podrides del cistell que conforma la nostra societat, s’enfrontin a un exercit de jutges Garzón i acabin al lloc on els pertany, és a dir a l’abocador per ser reciclats i tornar a ser socialment útils.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El Juez Baltasar Garzón, defendido y apoyado en su momento por el Partido Popular, para llevar a cabo las investigaciones sobre el GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación) durante las décadas 80 y 90, se halla ahora en el punto de mira de éste mismo partido.

¿Por qué ahora? Porque tirando del hilo se destapó una red de corrupción (caso Gürtel) vinculada a la dirección nacional del PP, y como no, se han movilizado las fuerzas vivas fácticas de la derecha española, las cuales están introducidas en todos los estamentos del poder (empresarial, religioso, político y jurídico) en nuestra sociedad.

No quiero entrar para nada en consideraciones sobre la persona del Juez, profesional o privada. Desconozco si es bueno o malo, honesto o fraudulento, transparente u opaco, desconozco si ha evadido al fisco o no... Sí que sé una cosa, Garzón es un experto en sacar a la luz la mierda y la corrupción, y parece ser que el Partido Popular se lo pone muy fácil con su proceder.

Por otra parte, le atacan con “La Memoria Histórica” y quieren juzgarle por investigar el franquismo. El Tribunal Supremo lo confirmó ayer. Posiblemente se siente en el banco de los acusados por un delito de prevaricación. Le acusan de ignorar y esquivar conscientemente la ley de amnistía al declararse incompetente para investigar las desapariciones durante la guerra civil y el franquismo.

Ya hablé días atrás sobre esta ley, y creo que es muy indignante, porque deja impunes los asesinatos, las injusticias y el terrorismo de estado que tuvo lugar durante un período de cuarenta años, posteriores al fin de la guerra civil española.

Quieren acabar con él y no sé si lo conseguirán. Puede que sí... Ojalá que salga otro Juez Garzón, y otro, y otro... Ojalá que los corruptos, que las manzanas podridas del cesto que conforma nuestra sociedad, se enfrenten a un ejercito de jueces Garzón y terminen yendo allá donde les pertenece, es decir al basurero para poder ser reciclados y que vuelvan a ser socialmente útiles.

dimarts, 23 de març del 2010

VIA FEDERAL


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
La setmana passada Ciutadans pel Canvi va iniciar la campanya Via Federal, tot i que ja fa molt de temps que s’està fargant a la cuina de CpC. A l’Ateneu Barcelonès es va presentar el següent Decàleg Federal:

1 – Govern compartit
2 – Plurinacionalitat de l’Estat Federal
3 – Cooperació i coordinació Federal
4 – Plena oficialitat de totes les llengües de l’Estat Federal
5 – Competències (simetria i asimetria)
6 – Finançament Federal
7 – Justícia Federal
8 – Infrastructures en xarxa
9 – Seus descentralitzades
10- Lliure Federació

Tot això, es clar, a partir d’una reforma de la Constitució...

L’estat de les autonomies ha tocat sostre. Ho demostra la retallada que va patir l’Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya, i també que ara mateix es trobi al Tribunal Constitucional (el qual, paradoxes de la vida, incompleix la mateixa Constitució) doncs així ho va decidir el Partit Popular en utilitzar-lo com a arma contra el partit socialista que governa l’estat espanyol.

Hem de tenir molt clar què per tenir quelcom diferent del que hi ha ara, tot passa per la reforma constitucional. Es clar que parlo d’una via democràtica, ja que per les armes (ja sigui per un cop d’estat feixista, ja sigui per una revolució independentista, ja sigui pel terrorisme de bandes o d’estat) és molt evident que per sentit comú ho deixo de banda...

Via Federal no és un camí fàcil de fer. Hi ha molts interessos nacionalistes, de tots els colors i de tota procedència, que no ho volen.

Ara coexisteixen dos models que es retroalimenten fins arribar a la pròpia dependència l’un de l’altre. L’un, és l’immobilisme conservador d’un espanyolisme ranci, obsolet i absolutista, que viu en un mon passat (molt llunyà) i basat en un colonialisme conqueridor i acostumat al vassallatge. L’altre, és el model del vull però no puc i somio amb el que podria ser, el d’un independentisme que viu ancorat en els seus ideals i en els desitjos de lliurar-se’n d’un jou opressor que va existir fa cinquanta anys.

El Federalisme és una resposta clara a aquests dos models, i també ha de ser el futur de Catalunya, d’Espanya i d’Europa.

Per a més informació: www.viafederal.cat

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
La semana pasada Ciutadans pel Canvi inició la campaña Vía Federal, aunque hace ya tiempo que se está fraguando en la cocina de CpC. En el Ateneu Barcelonès se presentó el siguiente Decálogo Federal:

1 – Gobierno compartido
2 – Plurinacionalidad del Estado Federal
3 – Cooperación y coordinación Federal
4 – Plena oficialidad de todas la lenguas del Estado Federal
5 – Competencias (asimetría y simetría)
6 – Financiación Federal
7 – Justicia Federal
8 – Infraestructuras en red
9 – Sedes descentralizadas
10- Libre Federación

Todo ello, claro, a partir de una reforma de la Constitución...

El estado de las autonomías ha tocado techo. Lo demuestra el recorte que sufrió el Estatut que aprobó el Parlament de Catalunya, y también que ahora mismo se encuentre en el Tribunal Constitucional (el cual, paradojas de la vida, incumple la misma Constitución) pues así lo decidió el Partido Popular al utilizarlo como arma contra el partido socialista que gobierna el estado español.

Debemos tener muy claro que cualquier cosa distinta de lo que ahora hay, pasa por la reforma constitucional. Está claro que hablo de una vía democrática, ya que por las armas (ya sea por un golpe de estado fascista, ya sea por una revolución independentista, ya sea por el terrorismo de bandas o de estado), es muy evidente que por sentido común lo dejo de lado...

Vía Federal no es un camino fácil. Hay muchos intereses nacionalistas, de todos los colores y de toda procedencia, que no la quieren.

Ahora coexisten dos modelos que se retroalimentan hasta llegar a su propia codependencia. Uno, es el inmovilismo conservador de un españolismo rancio, obsoleto y absolutista, que vive en un mundo pasado (muy lejano) y basado en un colonialismo conquistador y acostumbrado al vasallaje. El otro es el modelo del quiero pero no puedo y sueño con lo que podría ser, el de un independentismo que vive anclado en sus ideales y en los deseos de librarse de un yugo opresor que existió hace cincuenta años.

El Federalismo es una clara respuesta a estos dos modelos, y también debe ser el futuro de Catalunya, de España y de Europa.

Para más información: www.viafederal.cat

dilluns, 15 de març del 2010

ANNA BACHS PER A SEMPRE / ANNA BACHS PARA SIEMPRE


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ahir va tenir lloc a Pineda de Mar un molt entranyable homenatge a Anna Bachs i Morell, ex regidora de l’Ajuntament de Pineda de Mar, i que fa més de vint anys va deixar empremta amb el seu tarannà adreçat a les persones i molt especialment a la dona i els seus drets.

Anna va col·locar una primera pedra a la nostra Vila, la d’un somni perseguit per milions de persones arreu del món, la igualtat entre dones i homes. Va iniciar un projecte, el Casal de la Dona, que ahir va culminar amb la seva re inauguració amb un altre nom, “Centre d’Informació i Recursos per a Dones Anna Bachs”, amb la intenció d’assentar, desenvolupar i enfortir els objectius socials que en el seu origen van impulsar-lo.

Ahir al matí vaig assistir a l’acte que es va realitzar al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda. Vam comptar amb la presència de la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, i la presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda. Va ser un acte molt emotiu, on van intervenir familiars i amics de l’Anna, i va actuar l’Orfeó Monteverdi amb el Mestre Lluís Carretero al capdavant. Tot plegat va ser molt bonic.

Jo no la vaig conèixer, però a l’igual que van dir a les seves intervencions, Marta Selva i Imma Moraleda, m’hagués agradat molt poder fer-ho. L’Anna va fer política de ciutadania adreçada a les persones i a les seves necessitats reals, allò que hauria de ser el Sant Graal de tot dona i home que es dedica a la política. M’agradaria haver pogut parlar-ne i compartir idees...

Ara, el Centre Anna Bachs recull el testimoni del Casal de la Dona, per continuar amb una cursa iniciada fa 22 anys. Un equip de dones amb il·lusió renovada, amb empenta i molta passió per la seva feina, fa el relleu a l’Anna i a totes les persones que amb ella van col·laborar. S’inicia una nova era, amb un tarannà adaptat a la realitat dels nostres dies, tot superant esculls igual que va fer l’Anna temps enrere.

Des d’aquí vull felicitar l’organització i a tothom qui ha col·laborat en aquest acte d’homenatge. Perquè ha estat perfecte! Ara la feina a fer és feixuga i gens fàcil. S’ha d’aconseguir un binomi perfecte entre administració i ciutadania, entre home i dona, entre persona i persona..., i aquesta és una tasca que de ben segur es podrà fer per molts entrebancs que puguin aparèixer al camí.

Mentre que hagi una sola persona amb el coratge i la determinació de l’Anna, que continuï amb els valors i el tarannà que ella va fonamentar, el seu record perdurarà per sempre.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Ayer tuvo lugar en Pineda de Mar un entrañable homenaje a Anna Bachs i Morell, ex regidora del Ayuntamiento de Pineda de Mar, y que hace más de veinte años dejó huella con su gestión dirigida a las personas y muy especialmente a la mujer y sus derechos.

Anna colocó una primera piedra en nuestra Villa, la de un sueño perseguido por millones de personas en todo el mundo, la igualdad entre mujeres y hombres. Inició un proyecto, el Casal de la Dona, que ayer culminó con su re inauguración con otro nombre, “Centre d’Informació i Recursos per a Dones Anna Bachs”, con la intención de asentar, desarrollar y fortalecer los objetivos sociales que en su origen lo impulsaron.

Ayer por la mañana asistí al acto que se realizó en el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda. Contamos con la presencia de la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, y de la presidenta del Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda. Fue un acto muy emotivo, donde intervinieron familiares y amigos de Anna, y actuó el Orfeó Monteverdi con el Maestro Lluis Carretero al frente. Todo fue muy bonito.

Yo no la conocí, pero igual que dijeron en sus intervenciones, Marta Selva e Imma Moraleda, me hubiese gustado mucho poder hacerlo. Anna hizo política de ciudadanía dirigida a las personas y a sus necesidades reales, aquello que debería ser el Santo Grial de toda mujer y hombre que se dedica a la política. Me gustaría haber podido conversar y compartir ideas...

Ahora, el Centre Anna Bachs recoge el testigo del Casal de la dona, para continuar una carrera iniciada hace 22 años. Un equipo de mujeres con ilusión renovada, con decisión y mucha pasión por su trabajo, toma el relevo de Anna y de todas las personas que colaboraron con ella. Se inicia una nueva era, con una gestión adaptada a la realidad de nuestros días, superando escollos igual que hizo Anna tiempo atrás.

Desde aquí deseo felicitar a la organización y a todos los que han colaborado en este acto de homenaje. ¡Porque ha sido perfecto! Ahora la tarea es dura y nada fácil. Debe conseguirse un binomio perfecto entre administración y ciudadanía, entre hombre y mujer, entre persona y persona..., y esta es una tarea que seguro podrá hacerse, por muchos obstáculos que puedan aparecer en el camino.

Mientras que haya una sola persona con el coraje y la determinación de Anna, que continúe con los valores y la gestión que ella asentó, su recuerdo perdurará por siempre.

dissabte, 6 de març del 2010

LA “FESTA/FIESTA” TAURINA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
És acceptable fonamentar una “Festa”, sigui la que sigui, en fer patir un ésser viu fins que finalment se’l mata?

És raonable defensar quelcom semblant?

És digne determinar com a cultural i artístic, el fet de gaudir i ovacionar l’acció de tot un seguit de persones què, una darrere l’altre maltracten i fan patir un animal fins a la seva mort? Com podríem catalogar aquest comportament?

El més greu de tot però, és que persones amb responsabilitat política, que suposadament haurien de donar exemple i anteposar el sentit comú i la humanitat per damunt dels interessos creats a una tradició bàrbara i despietada com son les corregudes de toros, no ho facin. Em refereixo als governs autònoms de Madrid, Múrcia i València, curiosament tots ells en mans del Partit Popular.

Us recordeu d’aquella pel·lícula de l’any 1968 protagonitzada per Charlton Heston, “Planet of the Apes” (es va estrenar aquí com ‘El Planeta de los Simios’)? Us recordeu de Zira i Cornelius? Doncs penseu amb el mateix cas, però amb els toros, vaques i bous com a protagonistes, en comptes dels ximpanzés i orangutans de la pel·lícula. Us agrada la idea? Cal que ens veiem en una situació semblant (ho sé, és ficció), per entendre què és el que estem fent amb aquests éssers vius? Ja no es tracta de matar, es tracta de fer patir cruelment fins a la mort i a més a més gaudir amb l’espectacle.

Em costa d’entendre que es pugui gaudir amb el patiment i la mort final d’un animal, i que a més a més això es catalogui d’entreteniment, art i cultura. Ja sigui amb les baralles de gossos, de galls, o de qualsevol ésser viu. Ja sigui els corre bous, o el tant popular i famós ‘Encierro de los San Fermines’. I per això mateix, perquè em costa molt d’entendre i d’acceptar, jo també vaig signar la ILP que es debat al Parlament de Catalunya.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALTA EL TEXT EN CATALÀ):
¿Es aceptable basar una “Fiesta”, sea la que sea, en hacer sufrir un ser vivo hasta que finalmente se le mata?

¿Es razonable defender algo parecido?

¿Es digno determinar como cultural y artístico, el hecho de disfrutar y ovacionar la acción de toda una serie de personas que una tras otra maltratan y hacen sufrir un animal hasta su muerte? ¿Cómo podríamos catalogar éste comportamiento?

Aunque lo más grave de todo es que personas con responsabilidad política, que supuestamente deberían dar ejemplo y anteponer el sentido común y la humanidad por encima de los intereses creados en una tradición bárbara y despiadada como son las corridas de toros, no lo hagan. Me refiero a los gobiernos autónomos de Madrid, Murcia y Valencia, curiosamente todos ellos en manos del Partido Popular.

¿Os acordáis de aquella película del año 1968 protagonizada por Charlton Heston, “Planet of the Apes” (se estrenó aquí como “El Planeta de los Simios”)? ¿Os acordáis de Zira y Cornelius? Pues imaginad la misma situación, pero con los toros, vacas y bueyes como protagonistas, en vez de los chimpancés y orangutanes de la película. ¿Os gusta la idea? ¿Es necesario que no encontremos en una situación parecida (ya sé que es ficción), para comprender qué es lo que estamos haciendo con estos seres vivos? Ya no se trata de matar, se trata de hacer sufrir cruelmente hasta la muerte y además disfrutar con el espectáculo.

Me cuesta entender que se pueda disfrutar con el sufrimiento y la muerte final de un animal, y que además se catalogue de entretenimiento, arte y cultura. Ya sea con las peleas de perros, de gallos, o de cualquier ser vivo. Ya sea en los corre bous, o el tan popular y famoso ‘Encierro de los San Fermines’. Y por ello, porque me cuesta mucho de comprender y de aceptar, yo también firme la ILP que se debate en el Parlament de Catalunya.