dimecres, 31 de desembre del 2008

EL GENOCIDIO DE PALESTINA


Tal y como os avancé anteayer, incluyo en mi blog el escrito de un amigo, Olivier Herrera Marín:


Estimados amigos/as de los sueños del alma:

Os vuelvo a enviar el articulo corregido, más claro y preciso con una llamada a la movilización y acción cívica para pararle los pies a la bestia parda.
Codo a codo, palabra a palabra formaremos una muralla para que la luz venza y detenga el avance de la bestia.
Tierra y Libertad, Paz, Amor y Poesía, Solidaridad con Palestina.
Con un fuerte y fraternal abrazo
Salud y República
Olivier Herrera Marín

EL GENOCIDIO DE PALESTINA
OBAMA, LA ONU Y EUROPA
Al escribir estas líneas sobre el genocidio de Palestina, sigo pendiente de una declaración pública de Obama, para saber a que atenernos, que nos puede deparar el Nuevo Año 2009 más allá de los voluntariosos votos de felicidad, salud y amor que nos intercambiamos toda la gente noble y sencilla.


El estado de Israel asienta y consolida su existencia, desde sus orígenes, como un estado que hace de la guerra y el terrorismo de estado su razón de ser y su carta de visita y ante el salvaje zarpazo de la bestia, el fétido aliento del Gran Crótalo, nos encomendamos a Obama, que, no pararán el ataque criminal de Israel contra Gaza, la UE ni la ONU, dos impotentes y vulgares plañideras. Obama no puede dar la callada por respuesta y hacerse reo de Israel. Que si el Presidente electo aún no tiene el poder ejecutivo, si que tiene, toda la autoridad moral y política para hablar -si no se ha quedado mudo de espanto- y condenar sin paliativo alguno el acto de guerra salvaje y unilateral -una vez más- de Israel contra el pueblo de Palestina. Obama, por su bien y por el nuestro no debe equivocarse ni puede ser Poncio Pilatos bis.


El inefable Bush, se supera a si mismo, al afirmar que la culpa de todo cuanto esta ocurriendo es de Hamás "Que debe poner fin a los ataques contra Israel" Es cierto que la herencia que recibe Obama de Bush -el hijo del padre- es mucho peor de la que recibió en su día Clinton del otro Bush. Pero se le ha votado para que saque a USA de la miseria económica y moral, de la ciénaga de Irak sin volver a caer en las trampas de Israel. Obama ha sido y es, en el momento de escribir estas palabras, nuestra gran apuesta y esperanza para hacer realidad ese otro mundo posible, soy bien consciente de que Obama, como tantos otros prohombres políticos que le precedieron desde George Washington y Abraham Lincoln, lo quiera o no, es parte del sistema, ha adquirido firmes compromisos con el verdadero PODER, y no le será fácil, el salirse del guión escrito, del terreno acotado, sin poner en grave riesgo su propia vida, por todo ello, independientemente de su mejor o peor voluntad, Obama nos puede salir rana, y convertir nuestro sueño en una nueva pesadilla, sea como sea, cuando estas palabras sean del viento, es posible que ya sepamos si le podemos renovar nuestro voto de confianza a Obama o si nos hemos vuelto a equivocar -por necesidad histórica- apoyando a un fantasma, a otro títere de las Petroleras y del Lobby Sionista, otro mandado, sordo y ciego, que además de estar predispuesto a perpetuar en Afganistán todos los horrores y errores de la administración Bush nos pude arrastrar con Israel hasta las arenas movedizas y el pozo sin fondo de Irán.


Hoy, la masacre del ejército de Israel en Gaza, es la respuesta infame de todos los verdugos que se hacen pis y caca encima, al ver la honda y oír el silbido de la piedra. Y para Israel, los muertos ajenos no cuentan si no cuentan con la American Express , que un bebe palestino muerto en el regazo de su madre, las cinco rosas segadas a la puerta de la mezquita por la guadaña de Israel, son pura estadística, gajes del oficio, y además, las cinco niñas, no tenían que estar donde estaban, jugando a muñecas.


Hoy, Israel, prostituye y manipula el sentido y valor de las palabras al utilizar como excusa y justificación de sus crímenes, la misma desesperación y locura que ha provocado y provoca entre quienes se ven desposeídos de la tierra, la casa y la familia y sólo les queda su maltrecha vida y su impotencia para intentar vengarse del verdugo de sus sueños, de sus almas inocentes. Israel no duda ni dudara en sacrificar a uno y cien hijos de David, si al cobrar por cada ojo y cada diente propio, mil ojos y mil dientes de los hijos de Saladino puede ganar territorio y alcanza sus objetivos estratégicos, geopolíticos y económicos.


Los números hablan y no mienten del lado de Palestina las victimas se cuentan por centenares, más de trescientos cincuenta muertos y más de mil seiscientos heridos, del lado de Israel dos muertos, hemos dicho DOS, que además pierden la vida al responder Hamás al ataque de Israel con sus cohetes de ir por casa. Pero de los ordenadores a las ordenes de los ordenadores, de los políticos sin corazón ni alma, incapaces de levantar la mirada y tomar la palabra ante el del PODER, poco se puede decir y esperar y, en todo caso, nada que sea bueno, cuando permiten que hable por ellos como Alto representante de la Unión Europea, un tal Javier Solana, que se declara "muy preocupado por los acontecimientos en Gaza… Hacemos un llamamiento a un inmediato alto el fuego y pedimos a todos la máxima moderación" Sólo los idiotas, cobardes y venales, sólo los inútiles impresentables, le pueden hacer el juego a Bush y afirmar sin sonrojarse que son equiparables los cohetes caseros de Hamás a la potencia de fuego que utiliza Israel, desde los carros de combate hasta los 80 aviones y helicópteros que han atacado, arrasado sin piedad, a la población indefensa con sus mísiles inteligentes y sus bombas de chocolate envenenado.


Y sólo los ciudadanos que defendemos nuestro derecho a vivir y vivir en paz con nosotros mismos y con los demás, sólo los ciudadanos a través de la RED y con todos los medios a nuestro alcance, tomando las calles y las plazas de los pueblos y las ciudades, cercando las embajadas en Israel-USA en la Aldea Global, sólo los ciudadanos levantando y defendiendo las banderas de la Tierra, de la unidad, la paz y la libertad, del respeto y el amor por encima de las razas, credos y sexos, sólo los ciudadanos que levantando la bandera del amor al diferente que nos humaniza y enriquece, le podemos parar y pararemos los pies a todos los genocidas de Israel-USA, que los reyes y los señores de la guerra, son nadie, son nada, sin vasallos.

dilluns, 29 de desembre del 2008

GAZA - CAL ACTUAR / GAZA – ES NECESARIO ACTUAR


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Les alarmants noticies que arriben cada dia, i l’escrit rebut per un amic (Olivier Herrera Marín), m’han decidit a escriure aquestes paraules demanant Pau i Justícia.

La sang torna a vessar per les terres de Gaza... La comunitat internacional torna a alçar la veu demanant l’alto el foc i com sempre no fan res més. Israel actua lliurement fent el que li rota sense tenir en compte la veu internacional perquè te el recolzament dels EEUU. A tot això el braç armat de Hamas i d’altres faccions extremistes li fan el joc als interessos d’Israel, i si no posem remei a tota aquesta aberració, entre tots aconseguiran exterminar el poble palestí...

Prou de paraules! El que cal és actuar! No esperem a que torni a succeir el que a l’antiga Iugoslàvia, o el que fa molt més de temps quedà gravat a sang i foc a la memòria del mon sencer i sobre tot dels jueus, el desastre que va provocar Adolf Hitler...

Senyor Obama, encara falten uns quants dies perquè prengui el seu càrrec com a president dels Estats Units d’Amèrica, però cal que faci quelcom ja! Israel ha arribat al punt en que s’hi troba perquè en tot moment ha gaudit de patent de cors gràcies al recolzament del seu país. Cal que actuï ja! I vostè sap que pot fer-ho!

Països membres de l’ONU, cal que deixin de ser un organisme eminentment burocràtic i actuïn amb determinació i demostrin que serveixen per alguna cosa més que reunir-se.

Europa, si volem arribar a ser importants en el concert internacional, cal que aturem aquest genocidi consentit...

Dones i homes de consciencia, cal que deixem de dur-nos les mans al cap dient, quina barbaritat!, i fem quelcom més. Escrivint, signant, recolzant les iniciatives d’organitzacions com Avaaz i Amnistia Internacional:
( http://www.avaaz.org/es/gaza_time_for_peace/?cl=162074398&v=2607 )
(http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/israel-y-los-territorios-palestinos-ocupados-protejan-a-la-poblacion-civil/firma/1/ ), o d’altres que també intenten de manera pacífica aturar la barbàrie.

Ara Ja cal Actuar! Demà us afegiré l’escrit d’en Olivier Herrera Marín.


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Las alarmantes noticias que llegan cada día, y el escrito recibido por un amigo (Olivier Herrera Marín), me han decidido a escribir estas palabras pidiendo Paz y Justicia.

La sangre vuelve a derramarse sobre la tierra de Gaza... La comunidad internacional vuelve a alzar su voz pidiendo el alto el fuego y como siempre no hacen nada más. Israel actúa libremente haciendo lo que le place sin tener en cuenta la voz internacional porque tiene el apoyo de EEUU. Por otra parte, el brazo armado de Hamas y otras facciones extremistas hacen el juego a los intereses de Israel, y si no ponemos remedio a toda esta aberración, entre todos conseguirán exterminar al pueblo palestino...

¡Basta de palabras! ¡Ahora hace falta actuar! No esperemos a que vuelva a suceder lo que en la antigua Yugoslavia, o lo que hace mucho más tiempo quedó grabado a sangre y fuego en la memoria del mundo entero y sobre todo de los judíos, el desastre que provocó Adolf Hitler...

Señor Obama, todavía faltan unos cuantos días para que tome posesión de su cargo como presidente de los Estados Unidos de América, ¡pero es necesario que haga algo ya! Israel ha llegado hasta el punto en que se encuentra porque en todo momento ha disfrutado de patente de corso gracias al apoyo de su país. ¡Debe actuar ya! ¡Y usted sabe que puede hacerlo!

Países miembros de la ONU, es necesario que dejen de ser un organismo eminentemente burocrático y actúen con determinación demostrando así que sirven para alguna cosa más que para reunirse.

Europa, si queremos llegar a ser importantes en el concierto internacional, hace falta que detengamos este genocidio consentido...

Mujeres y hombres de conciencia, dejemos de llevarnos las manos a la cabeza diciendo, ¡qué barbaridad!, y hagamos algo más. Escribiendo, firmando, apoyando iniciativas de organizaciones como Avaaz y Amnisatía Internacional:
( http://www.avaaz.org/es/gaza_time_for_peace/?cl=162074398&v=2607 )
(http://www.es.amnesty.org/actua/acciones/israel-y-los-territorios-palestinos-ocupados-protejan-a-la-poblacion-civil/firma/1/), u otras que también intentan de forma pacífica detener la barbarie.

¡Ahora Ya hace falta Actuar! Mañana os añadiré el escrito de Olivier Herrera Marín.

dimecres, 19 de novembre del 2008

ORA BONO PRO NOBIS, AMÉN


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Si cerquem la informació als articles escrits al meu blog podrem comprovar que ja havia parlat d’en José Bono com a una persona més propera al PP que no pas al PSOE i molt menys a l’esquerra de pensament i de fets. Doncs cada cop més les seves accions em reafirmen amb la meva creença. El Bono és de dretes...

Ara recolzant al PP, CiU i PNV per col·locar al congres dels diputats una placa de Sor Maravillas..., i tot això amb el vot en contra del seu grup polític, el PSOE.

Però el pitjor ha succeït quan ha estat caçat per una camera amb micròfon, parlant distesa i amigablement amb membres del PP (rient i fent broma), dient que hi a moltes santes i algun dolent (...) i també ha mencionat als fills de puta del partit propi ...

Senyor Bono, fins on l’ha de cagar vostè perquè els socialistes i més concretament el PSOE el col·loquin al seu lloc, és a dir a la dreta del Pare... Encara no saben que vostè es més de dretes que el mateix Fraga? Fins quan l’hem d’aguantar a vostè i les seves idees franquistes mereixedores de ser emmarcades a les parets de les FAES?

Espero que ben aviat torni tot al seu lloc i aquest senyor passi a ser passat (i ben passat) de l’esquerra ideològica. Ora Bono Pro Nobis, Amén!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Si buscamos la información en los artículos publicados en mi blog podremos comprobar que ya había hablado de José Bono como una persona más próxima al PP que al PSOE, y mucho menos a la izquierda de pensamiento y de hechos. Pues cada vez más sus acciones me reafirman en mi creencia. Bono es de derechas...

Ahora apoyando al PP, CiU y PNV para colocar en el congreso de los diputados una placa de Sor Maravislla..., y todo ello con el voto en contra de su grupo político, el PSOE.

Pero lo peor ha sucedido cuando ha sido cazado por una cámara con micrófono, hablando distendidamente y amigablemente con miembros del PP (riendo y haciendo broma), diciendo que hay muchas santas y alguno malo (...) y también ha mencionado a los hijos de puta del partido propio...

Señor bono, hasta dónde la ha de cagar usted para que los socialistas y más concretamente el PSOE lo coloquen en su sitio, es decir a la derecha del Padre... ¿No saben aún que usted es más de derechas que el mismísimo Fraga? ¿Hasta cuándo tenemos que aguantarle a usted y a sus ideas franquistas merecedoras de ser enmarcadas en las paredes de las FAES?

Espero que bien pronto vuelva todo a su sitio, y éste señor pase a ser pasado (y bien pasado) de la izquierda ideológica. ¡Ora Bono Pro Nobis, Amén!

dilluns, 17 de novembre del 2008

MASCLISME = INSEGURETAT I POR / MACHISMO = INSEGURIDAD Y MIEDO


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Dissabte vaig llegir una noticia al diari força preocupant... Masclisme i gelosia son ben vistos pels adolescents catalans.

Segons El Periódico de Catalunya (15.11.2008): “Els nois catalans d’entre 14 i 18 anys encara perceben el masclisme com un aspecte positiu en una relació sentimental. Aquesta és una de les conclusions d’un estudi qualitatiu elaborat pel Departament d’Acció Social durant l’any 2007 (...) Segons l’estudi dut a terme per Acció Social entre joves escolaritzats , tant els nois com les noies consideren que la gelosia és positiva en una parella i opinen que sense aquest sentiment la relació es feble i sense compromís. A més a més, els nois no observen el masclisme com un aspecte negatiu i no identifiquen com a violents certs comportaments de submissió.”

Sembla ser que tenim una tasca feixuga per endavant, ja que hi a quelcom que els adults no estem fent gaire bé, perquè el nostre jovent puja amb la mateixa xacra social que ens ha colpejat durant segles, la violència de gènere i la desigualtat entre dones i homes.

Eduquem-nos nosaltres mateixos i eduquem els nostres fills i filles perquè el dia de demà sigui quelcom diferent, i arribi el moment en que tots i totes puguem expressar-nos per igual..., que en un futur proper tothom tinguem els mateixos drets i no utilitzem la violència per donar regna solta a les nostres frustracions, i/o per amagar les nostres pròpies limitacions.

Considero que un comportament masclista intenta amagar la inseguretat i la por a la pèrdua de control per part de qui el desenvolupa.

Tant homes com dones hem de vèncer les dependències, ja que psicologicament una actitud intimidadora i agressiva necessita d’un altre actitud victimista, i ambdues es complementen creant una co-dependència gens ni mica sana...

Sí a la Igualtat i No a la Violència! Per una Societat Sana!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El sábado leí una noticia en el diario muy preocupante... Machismo y celos son bien vistos por los adolescentes catalanes.

Según El Periódico de Catalunya (15.11.2008): “Los chicos catalanes entre 14 y 18 años todavía perciben el machismo como un aspecto positivo en una relación sentimental. Esta es una de las conclusiones de un estudio cualitativo elaborado por el Departamento de Acción Social durante el año 2007 (...) Según el estudio llevado a cabo por Acción Social entre jóvenes escolarizados, tanto los chicos como las chicas consideran que los celos son positivos en una pareja y opinan que sin este sentimiento la relación es débil y sin compromiso. Además, los chicos no observan el machismo como un aspecto negativo y no identifican como violentos ciertos comportamientos de sumisión.”

Parece ser que tenemos una ardua tarea por delante, ya que hay algo que los adultos no estamos haciendo demasiado bien, porque nuestros jóvenes suben con la misma lacra social que nos ha golpeado durante siglos, la violencia de género y la desigualdad entre mujeres y hombres.

Eduquémonos nosotros mismos y eduquemos a nuestros hijos e hijas, para que el día de mañana sea diferente, y llegue el momento en que todos y todas podamos expresarnos por igual..., que en un futuro próximo todos y todas tengamos los mismos derechos y no utilicemos la violencia para dar rienda suelta a nuestras frustraciones, y/o para esconder nuestras propias limitaciones.

Considero que un comportamiento machista intenta esconder la inseguridad y el miedo por la pérdida del control por parte de quien la desarrolla.

Tanto hombres como mujeres debemos vencer las dependencias, ya que psicológicamente, una actitud intimidadora y agresiva necesita de otra actitud victimista, y ambas se complementan creando una co-dependencia nada sana...

¡Sí a la Igualdad y No a la Violencia! ¡Por una Sociedad Sana!

divendres, 7 de novembre del 2008

L’AUDIÈNCIA NACIONAL NO EN SAP DE JUSTICIA / LA AUDIENCIA NACIONAL NO SABE DE JUSTICIA.


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha acordat avui per 10 vots a cinc paralitzar l'exhumació de les fosses comunes de la guerra civil i del franquisme autoritzada pel jutge Baltasar Garzón.

Què es el que passa amb l’Audiència Nacional? Perquè lluiten desesperadament perquè no es faci justícia? Pot ser perquè encara hi a massa persones interessades a amagar la veritat... Una veritat convertida en vergonya i plena d’injustícies que uns quants volen continuar amagant!

La fiscalia al·lega que aquestes actuacions podrien causar a tercers perjudicis irreversibles de difícil reparació. A qui pot perjudicar que es faci justícia? Doncs a tots aquells que no tenen netes les seves consciències i volen amagar quelcom, potser un delicte...

Abans o després es farà justícia i es coneixerà tota la veritat, tant si val si es de color blau o vermell, el que serà veritablement important és que els crims que van succeir durant aquesta etapa fosca de la nostra història no quedin impunes, si més no que la memòria de les persones que van patir una injustícia per pensar diferent i per així expressar-ho, quedi neta.

Sí a la veritat! Sí a la memòria dels màrtirs! Sí a la Justícia sense manipulacions!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El pleno de la Sala Penal de la Audiencia Nacional ha acordado hoy por 10 votos a cinco paralizar la exhumación de las fosas comunes de la guerra civil y del franquismo autorizada por el juez Baltasar Garzón.

¿Qué es lo que sucede con la Audiencia Nacional? ¿Por qué luchan desesperadamente para que no se haga justicia? Puede que porque todavía hay demasiadas personas interesadas en esconder la verdad... ¡Una verdad convertida en vergüenza y llena de injusticias que unos cuantos quieren seguir escondiendo!

La fiscalía alega que estas actuaciones podrían causar a terceros perjuicios irreversibles de difícil reparación. ¿A quién puede perjudicar que se haga justicia? Pues a todos aquellos que no tienen limpias sus conciencias y desean esconder algo, tal vez un delito...

Antes o después se hará justicia y se conocerá toda la verdad, tanto da si es de color azul o rojo, lo que será verdaderamente importante es que los crímenes que sucedieron durante esta etapa oscura de nuestra historia no queden impunes, si más no que la memoria de las personas que sufrieron una injusticia por pensar diferente y por así expresarlo, quede limpia.

¡Sí a la verdad! ¡Sí a la memoria de los mártires! ¡Sí a la Justicia sin manipulaciones!

dimecres, 5 de novembre del 2008

CONGRATULATIONS MR. OBAMA…


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO E INGLÉS):
Barack Hussein Obama ha guanyat les eleccions presidencials als EEUU... Des de aquí el felicito!

Obama ha donat un nou sentit a les paraules, “Sí Podem” (Yes We Can). Aquest ha estat el seu slogan durant la campanya electoral, i finalment ho han aconseguit, però com diu ell mateix, això no és més que el començament d’un canvi. També ha donat una nova dimensió a la paraula Canvi... Obama és el President del Canvi, i n’estic segur que així ho deixarà palès al llarg del seu mandat.

Obama ha tingut dos contrincants molt durs, la Hillary Clinton primer, i després en John McCain... Tots dos arribant a utilitzar el joc brut per intentar guanyar-lo, però ni tan sols així ho han aconseguit. Jo penso que han guanyat els Estats Units d’Amèrica i de retruc el mon sencer, perquè ens agradi més o ens agradi menys, el que als EEUU succeeix te una repercussió molt important a Europa i la resta del mon. Els darrers mandats així ens ho han deixat palès, i l’actual crisi financera encara molt més.

Crec que no trigarem gaire en començar a veure canvis, tan sols desitjo que Barack Hussein Obama estigui a l’alçada de les expectatives creades... Change has arrived!


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ, A BAIX EN ANGLÉS):
Barack Hussein Obama ha ganado las elecciones presidenciales en los EEUU... ¡Desde aquí le felicito!

Obama ha dado un nuevo sentido a las palabras, “Sí Podemos” (Yes We Can). Este ha sido su slogan durante la campaña electoral, y finalmente lo han conseguido, pero como el mismo dice, este no es más que el comienzo de un cambio. También ha dado una nueva dimensión a la palabra Cambio... Obama es el Presidente del Cambio, y estoy seguro de que lo dejará bien claro a lo largo de su mandato.

Obama ha tenido dos contrincantes muy duros, primero Hillary Clinton, y después John McCain... Ambos han llegado a utiliza el juego sucio para intentar ganarle, pero ni tan siquiera de esta forma lo han conseguido. Pienso que han ganado los Estados Unidos de América y de rebote el mundo entero, porque nos guste más o nos guste menos, lo que sucede en los EEUU repercute de forma importante en Europa y en el resto del mundo. Los últimos mandatos así nos lo han dejado claro, y la actual crisis financiera más todavía.

Creo que no tardaremos demasiado a ver cambios, tan sólo deseo que Barack Hussein Obama esté a la altura de las expectativas creadas... Change has arrived!


TEXT IN ENGLISH (UP YOU HAVE THE TEXT IN CATALAN & SPANISH):
Barack Hussein Obama has won the presidential elections at the UUEE… Congratulations from here!

Obama has given a new sense to the words, “Yes We Can”. It has been his slogan along the electoral campaign, and finally has got it, but as he says, this is just only the beginning of a change. He has also given a new dimension to the word Change… Obama is the President of Change, and I’m sure that will clarify it along his mandate.

Obama has had two very hard opponents, first was Hillary Clinton, and later John McCain… Both have used the dirty game to try to win him, but they couldn’t. I think that the United States of America have won, and of rebound the entire world because, it likes to us more or likes to us less, what happens at the EEUU it reverberates of important way in Europe and the rest of the world. The last governments have made it clear to us, and the actual financial crisis more still.

I believe that we will not be late to much in to see the changes, only I wish that Barack Hussein Obama will be at the level of the created expectations… Change has arrived!

diumenge, 2 de novembre del 2008

RESPONSABILITAT DE PARES I MARES / RESPONSABILIDAD DE PADRES Y MADRES


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Avui llegeixo al diari una noticia que no deixa de ser preocupant. A Ripollet, dos nois menors d’edat han degollat una noia de catorze anys i l’han colpejat amb acarnissament deixant-la tot seguit perquè es morís dessagnada. Sembla ser que per un problema d’amors...

Ho torno a dir, es molt preocupant. Penso que els adults i la societat actual tenim molt a veure amb que coses com aquesta succeeixin avui dia.

Per què ho dic això? Doncs perquè jo crec que no els hi oferim prou atenció als nostres fills. Creiem que la tasca educativa del jovent correspon a les escoles i d’altres centres educatius, i això no és així. El pares i mares tenim assignada una responsabilitat que sovint defugim, per manca de temps, per comoditat, o per ignorància...

Pares i mares hem de continuar amb la tasca educativa que es realitza a les escoles, i jo diria que és encara molt més important per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat de les nostres generacions futures.

Fora de les escoles, molts nens i nenes, viuen sense cap mena de suport per part dels pares, les diferents etapes del seu creixement físic i emocional. Internet i la televisió sense supervisió son un gran perill, ja que en un moment en el que estan formant la seva pròpia personalitat, el seguiment de programes i pel·lícules inadequades per la seva edat poden alterar el seu comportament, ja que fins i tot traslladen la ficció i el que han vist i après en aquests mitjans de comunicació a la seva realitat quotidiana...

Uns programes educatius com cal son molt necessaris, i l’Administració te molt a veure en que les nostres fills i filles rebin una educació i uns coneixements de qualitat que els ha de servir perquè l’endemà siguin el motor de la nostra societat. Ara bé, tot seguit pares i mares hem de continuar amb aquesta tasca formativa a les nostres llars. No és fàcil, atès que les nostres vides estan carregades d’obligacions gens fàcils de dur a terme, però hem de tenir molt en compte que el dia que vàrem decidir portar al mon els nostres fills vam prendre una responsabilitat que ara no podem defugir pas.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hoy leo en el periódico una noticia que no deja de ser preocupante. En Ripollet, dos chicos menores de edad han degollado a una chica de catorce años y la han golpeado encarnizadamente dejándola a continuación para que muriese desangrada. Parece ser que por un problema de amores...

Vuelvo a repetir, es muy preocupante. Pienso que los adultos y la sociedad actual tenemos mucho que ver con que cosas como esta sucedan hoy día.

¿Por qué digo esto? Pues porque yo creo que no les prestamos suficiente atención a nuestros hijos. Pensamos que la tarea educativa de la juventud corresponde a las escuelas y otros centros educativos, y esto no es así. Los padres y las madres tenemos asignada una responsabilidad que a menudo eludimos, por falta de tiempo, por comodidad, o por ignorancia...
Padres y madres debemos continuar con la tarea educativa que se realiza en las escuelas, y yo diría que todavía es mucho más importante para poder conseguir un desarrollo personal equilibrado de nuestras generaciones futuras.

Fuera de las escuelas, muchos niños y niñas, viven sin ningún apoyo por parte de los padres, las diferentes etapas de su crecimiento físico y emocional. Internet y la televisión sin supervisión son un gran peligro, ya que en un momento en el que están formando su propia personalidad, el seguimiento de programas y películas inadecuadas para su edad pueden alterar su comportamiento, ya que incluso trasladan la ficción y lo que han visto y aprendido en estos medios de comunicación, a su realidad cotidiana...

Unos buenos programas educativos son muy necesarios, y la Administración tiene mucho que ver en que nuestros hijos e hijas reciban una educación y unos conocimientos de calidad, que ha de servirles para que el día de mañana sean el motor de nuestra sociedad. Ahora bien, a continuación padres y madres debemos continuar con esta tarea educativa en nuestros hogares. No es fácil, ya que nuestras vidas están cargadas de obligaciones nada fáciles de llevar a cabo, pero debemos tener en cuenta que el día que decidimos traer al mundo a nuestros hijos tomamos una responsabilidad que ahora no podemos eludir.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

LA MONARQUIA, ESTÀ MÉS ENLLÀ DE LA JUSTICIA? / LA MONARQUIA, ¿MÁS ALLÁ DE LA JUSTICIA?


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Fa uns dies que vaig quedar bocabadat al escoltar a les noticies que un estudiant marroquí de 18 anys, Yassim Belassal havia estat condemnat a 18 mesos de presó per haver escrit a una paret Deu, Patria, Barça, en comptes de Deu, Patria, Rei (Alá, El Watan, Malik). La fiscalia de Marraquech el va acusar de faltar al respecte a Mohamed VI, i després d’un judici en el que ni tan sols no va tenir advocat va ser condemnat...

Avui, una altre monarquia, la espanyola, ocupa els titulars als mitjans de comunicació...
L’alcalde de Puerto Real, José Antonio Barroso (Izquierda Unida), ha declarat avui com a imputat a l’Audiència Nacional per un delicte d’injúries contra la Corona...

Pel que fa a la Casa Reial espanyola, que és el que més de prop ens pertoca, des de fa força temps que persones d’ideologia republicana o simplement no monàrquiques, han estat jutjades, reprimides i castigades pel fet d’expressar-se democràticament, en el que és aparentment un estat democràtic.

El Rei va ser clau en el pas de la dictadura a la democràcia, perquè gaudia de la confiança del dictador. S’ha de valorar el seu paper, tanmateix com el paper que van tenir molts d’altres ciutadans i ciutadanes, públics i anònims...

Per què doncs s’ha de perpetuar una institució que ha deixat de tenir sentit a la nostra actual societat? ...

Per què aquesta sangria de diners públics per mantenir la Monarquia? ...

Per què la imatge i el nom de les persones que pertanyen a la Casa Reial (i que son iguals que vosaltres i que jo) tenen tanta importància com perquè un/a altre ciutadà/na acabi a la presó? ...

Algunes d’aquestes preguntes encara tenen molta més importància en moments de crisi com els actuals...

Ja que, ara per ara, sembla que no hi a d’altre remei que seguir mantenint econòmicament la monarquia (festes, vacances, capritxos, representació de l’estat espanyol...), per què s’ha de permetre que hi sigui més enllà de la Justícia (i fixeu-vos que parlo de justícia i no pas de lleis)? ...

Per què no deixem que els/les escollits/des democràticament pel poble representin l’estat espanyol que per això han estat nomenats i també cobren?...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hace unos días quedé boquiabierto al escuchar en las noticias que un estudiante marroquí de 18 años, Yassim Belassal había sido condenado a 18 meses de prisión por haber escrito en una pared Dios, Patria, Barça, en vez de Dios, Patria, Rey (Alá, El Watan, Malik). La fiscalía de Marrakesh le acusó de faltar al respeto a Mohamed VI, y después de un juicio en el que ni tan sólo tuvo un abogado, fue condenado...

Hoy, otra monarquía, la española, ocupa los titulares de los medios de comunicación...
El alcalde de Puerto Real, José Antonio Barroso (Izquierda Unida), ha declarado hoy como imputado en la Audiencia Nacional por un delito de injurias contra la Corona...

Por lo que respecta a la Casa Real española, que es la que más cerca no toca, desde hace bastante tiempo que personas de ideología republicana o simplemente no monárquicas, han sido juzgadas, reprimidas y castigadas por el hecho de expresarse democráticamente, en el que es, aparentemente, un estado democrático.

El Rey fue clave en el paso de la dictadura a la democracia, porque disfrutaba de la confianza del dictador. Debemos valorar su papel, así como el papel que tuvieron muchos otros ciudadanos y ciudadanas, públicos y anónimos...

¿Por qué entonces debemos perpetuar una institución que ha dejado de tener sentido en nuestra sociedad actual? ...

¿Por qué esta sangría de dinero público para mantener la Monarquía? ...

¿Por qué la imagen y el nombre de las personas que pertenecen a la Casa Real (y que son iguales que vosotros y que yo), tienen tanta importancia como para que otros ciudadanos/as terminen en prisión?...

Algunas de estas preguntas todavía tienen mucha más importancia en momentos de crisis como los actuales...

Ya que, hoy por hoy, parece ser que no hay otro remedio que seguir manteniendo económicamente a la Monarquía (fiestas, vacaciones, caprichos, representación del estado español...), ¿por qué ha de permitirse que estén más allá de la Justicia (y fijaros que hablo de justicia y no de leyes)? ...

¿Por qué no dejamos que los/las esgogidos/as democráticamente por el pueblo representen al estado español, que para eso han sido designados y también cobran?...

dissabte, 25 d’octubre del 2008

HVALA, L'ÓSSA BRUNA PERSEGUIDA I ACORRALADA... / HVALA, LA OSA PARDA PERSEGUIDA Y ACORRALADA...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
L’ésser humà, civilitzador i destructiu que al llarg de la història de la humanitat ha conquerit tot allò que volia i que tan sols s’ha vist aturat, de vegades per la mateixa natura, persegueix ara a l’óssa bruna Hvala.

El seu pecat, el de Hvala, ha estat el de ferir a un caçador..., diuen que el va atacar. I jo em pregunto, si realment l’hagués volgut fer mal de veritat, aquest senyor estaria viu hores d’ara?

Per a mi es tot molt estrany, i més encara quan des de fa temps que no s’ha vist amb bons ulls el fet de que es tornés a introduir aquesta espècie als Pirineus, d’on mai hi tindrien que haver desaparegut.

El cas és que al final, com sempre, l’ésser humà se’n sortirà amb la seva, i continuarà amb la seva tasca conqueridora de terres i d’espais naturals, en funció dels seus interessos personals (generalment econòmics). I dia rere dia escoltarem a les noticies que aquesta o aquella espècie animal i/o vegetal ha desaparegut. Però per això tenim els llibres d’història, perquè un dia els nostres nets o els fills dels fills dels nostres nets, puguin llegir i conèixer els animals que un bon dia existien i coexistien amb l’ésser humà i amb els quals vàrem terminar.

Hvala, no tens gaires opcions i em sap molt de greu, i encara que sé que tens perduda la batalla no puc menys que animar-te. Apa doncs Hvala. Tant de bo que poguessis fugir!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El ser humano, civilizador y destructivo que a lo largo de la historia de la humanidad ha conquistado todo aquello que ha deseado, y que tan sólo se ha visto frenado, a veces por la misma naturaleza, persigue ahora a la osa parda Hvala.

Su pecado, el de Hvala, ha sido el de herir a un cazador..., dicen que lo atacó. Y yo me pregunto, si realmente le hubiese querido hacer daño, ¿estaría ahora vivo este señor?

Me parece muy extraño, y más aún cuando desde hace tiempo que no se ve con muy buenos ojos el hecho de que se volviese a introducir esta especie en los Pirineos, de donde jamás tendrían que haber desaparecido.

El caso es que al final, como siempre, el ser humano se saldrá con la suya, y continuará con su tarea conquistadora de tierras y de espacios naturales, en función de sus intereses personales (generalmente económicos). Y día tras día, escucharemos en las noticias que esta o aquella especie animal y/o vegetal ha desparecido. Pero para eso tenemos los libros de historia, para que un día nuestros nietos o los hijos de los hijos de nuestros nietos puedan leer y conocer a los animales que un buen día existieron y coexistieron con el ser humano y con los cuales acabamos.

Hvala, no tienes demasiadas opciones y me sabe muy mal. Y aunque sé que tienes perdida la batalla no puedo menos que animarte. Adelante Hvala. ¡Ojalá que pudieses escapar!

dijous, 23 d’octubre del 2008

LA MEMORIA HISTORICA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
És lloable la decisió presa pel Magistrat de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, de considerar-se competent per investigar les desaparicions de la guerra civil i del franquisme. Tant lloable com desconcertant la decisió de la fiscalia de voler aturar-ho.

Això em dona resposta al que succeeix sovint amb la “justícia”. I pel que veig hi a moltes persones aplicant justícia i que no saben gaire bé el que realment vol dir i el que significa aquesta paraula.

És sorprenent el fet de que encara hi hagi gent que no vulgui que es sàpiga el que va succeir durant una de les etapes fosques de la història d’España... La guerra civil i tot seguit la dictadura feixista d’en Francisco Franco.

Es curiós que aquells que abans demanaven justícia a d’altres països del món i aplaudien la tasca d’en Garzón, ara volen callar les veus dels que clamen justícia a casa...

L’ésser humà es diferencia dels animals perquè diuen que és racional, que pot pensar, i que pot recordar i amb la possibilitat que tot això li ofereix per poder aprendre, i si s’escau evitar repetir errors comesos en el passat. Per què doncs eliminar aquesta capacitat que ens permet aprendre i millorar?

Per què es vol convertir la paraula justícia en quelcom buit i sense sentit? Podríem dir al fiscal que demani a les víctimes, als pares, o als amics de les víctimes de, per exemple, un violador de fa 10, 20 o 30 anys, a qui encara no han agafat, que ho oblidin perquè ja ha passat molt de temps des del delicte. I això ho podríem aplicar a d’altres molts delictes...

La Justícia no caduca senyor fiscal i molt menys els records i la memòria de les víctimes de les injustícies, i si no ho entén vol dir que li ve molt gran el càrrec que té.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Es loable la decisión tomada por el Magistrado de la Audiencia Nacional, Baltasar Garzón, de considerarse competente para investigar las desapariciones de la guerra civil y del franquismo. Tan loable como desconcertante la decisión de la fiscalía de querer pararlo.

Esto me da respuesta a lo que sucede a menudo con la “justicia”. Y por lo que veo hay muchas personas aplicando justicia y que no saben muy bien lo que realmente quiere decir y lo que significa esta palabra.

Es sorprendente el hecho de que aún haya gente que no quiera que se sepa lo que sucedió durante una de la etapas oscuras de la historia de España... La guerra civil y a continuación la dictadura fascista de Francisco Franco.

Es curioso que aquellos que antes pedían justicia en otros países del mundo y aplaudían la labor de Garzón, ahora quieren callar las voces de los que claman justicia en casa...

El ser humano se diferencia de los animales porque dicen que es racional, que puede pensar, y que puede recordar, con la posibilidad que todo esto le ofrece para poder aprender, y si se tercia evitar repetir errores cometidos en el pasado. ¿Por qué entonces eliminar esta capacidad que nos permite aprender y mejorar?

¿Por qué se quiere convertir la palabra justicia en algo vacío y sin sentido? Podríamos decirle al fiscal que pida a las víctimas, a los padres, o a los amigos de las víctimas de, por ejemplo, un violador de hace 10, 20 o 30 años, a quien todavía no han cogido, que lo olviden porque ya ha pasado mucho tiempo desde el delito. Y esto lo podríamos aplicar a muchos otros delitos...

La Justicia no caduca señor fiscal y mucho menos los recuerdos y la memoria de las víctimas de las injusticias, y si no lo entiende es que le va muy grande el cargo que ostenta.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

UN LLAÇ BLANC... / UN LAZO BLANCO...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Avui, a Pineda de Mar, ha tingut lloc una concentració d’homes i dones contra la violència masclista. Espero i desitjo que ben aviat puguem recordar aquesta xacra com quelcom molt llunyà...

No ho he pogut ser-hi present, i ara vull fer-ho virtualment des del meu blog...
Visca la vida i la Igualtat!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hoy, en Pineda de Mar, ha tenido lugar una concentración de hombres y mujeres contra la violencia machista. Espero y deseo que muy pronto recordemos esta lacra como algo muy lejano...

No he podido estar presente, y ahora quiero hacerlo virtualmente desde mi blog...
¡Viva la vida y la Igualdad!

diumenge, 12 d’octubre del 2008

I LA LLEI DE PARTITS, QUÈ...? / Y LA LEY DE PARTIDOS, ¿QUÉ...?


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ahir per celebrar el 12 d’octubre van tenir lloc a molts indrets d’España manifestacions i trobades de grups i partits feixistes, d’ultradreta, neo-nazis, diguem-los com vulguem, tots ells tallats pel mateix patró...

També va passar a Catalunya. A Tarragona el partit polític nacionalsocialista Alianza Nacional es van manifestar gràcies als drets que com a ciutadans els atorga la Llei i la Constitució. Ara bé jo em pregunto, que veient l’ideari i les manifestacions d’aquests negacionistes, per què no fan servir aquesta flamant “llei de partits” (que no crec que l’hagin fet exclusivament per els partits polítics bascos) i els neguen uns drets que mai no havien d’haver tingut?

Segur que si s’esforcen una mica els jutges espanyols en trobaran molts indicis i moltes proves per eliminar del panorama polític i social a aquesta organització racista i pro nazi.

D’altre banda, a la concentració d’ultradreta a Barcelona van ser presents símbols anticonstitucionals que recorden l’època del dictador, i a ben segur criminal de guerra (i també de quan no hi havia guerra), Francisco Franco. Perquè es permeten...?

Seria bo escoltar les respostes dels nostres dirigents...

TEXT EN CASTELLÀ (A D’ALT EL TEXT EN CATALÀ):
Ayer para celebrar el 12 de octubre hubo en muchas partes de España manifestaciones y encuentros de grupos y partidos fascistas, de ultraderecha, neo-nazis, los llamen como los llamen, todos cortados por un mismo patrón...

También ocurrió en Catalunya. En Tarragona el partido político nacionalsocialista Alianza Nacional se manifestó gracias a los derechos que como ciudadanos les concede la Ley y la Constitución. Ahora bien, yo me pregunto, que viendo el ideario y las manifestaciones de estos negacionistas, ¿por qué no utilizan esta flamante “ley de partidos” (la cual no creo que hayan hecho exclusivamente para los partidos políticos vascos) y les nieguen unos derechos que jamás deberían haber tenido?

Seguro que si los jueces españoles se esfuerzan un poco encontrarán muchos indicios y muchas pruebas para eliminar del panorama político y social a esta organización racista y pro-nazi.

Por otra parte, en la concentración de ultraderecha en Barcelona hubo símbolos anticonstitucionales que recuerdan la época del dictador, y a bien seguro que criminal de guerra (y también de cuando no había guerra), Francisco Franco. ¿Por qué se permiten...?

Estaría bien escuchar las respuestas de nuestros dirigentes...

dilluns, 6 d’octubre del 2008

SOCIALISME PER A RICS / SOCIALISMO PARA RICOS


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Acció desesperada d’en Bush abans de terminar el seu decadent mandat als EEUU. Els seus amics i les seves pròpies inversions s’anaven a l’aigua... Les grans empreses americanes amb una també decadent política irracional van a veure com els salva la campana...

Afortunadament no tornarà a passar el que al 1929, però a quin preu?. Ara amb una de les seves darreres decisions com a President, ha aconseguit el recolzament necessari per dur a terme el socialisme per a rics! Sí amics i amigues, un socialisme fet a la mida dels rics... Anem a salvar el que podem! Amb els diners públics, i evidentment per afavorir els més rics.

Per què no se’ls va acudir això mateix per ajudar a molts d’altres americans i americanes perquè no es quedessin sense casa, ja que no podien fer front als pagaments de l’hipoteca? Ho necessitaven molt més que tots aquests empresaris rics, els quals en canvi, si que podran salvar els seus iots, avions privats i mansions.

Els rics han salvat el cul!. No passa res, perquè l’economia americana seguirà endavant amb els mateixos vicis i els errors de sempre. Qui rep al final, els de sempre, els que menys tenen... Ja s’inventaran un altre guerra, com la de Irak per refer-se d’aquesta mala època. Qui serà? L’Iran pot ser? Què més dona, al final la comunitat internacional, entre d’ells el nostre país mirarà cap a un altre costat i callarà. Per cert, que els seus socis europeus sembla ser que seguiran les seves mateixes passes..., diuen que sancionaran als empresaris que han fet una mala gestió, i jo vaig i m’ho crec! No s’ho creuen ni ells mateixos. Però, oi que queden bé?

El pitjor de tot és que l’economia mundial (també la nostra), pura farsa i manipulació especulativa per el benefici d’uns quants, es ressentirà i tots pagarem les conseqüències (sobre tot el ciutadà de a peu). Cal que no ens deixem portar per aquestes manipulacions (petroli, preu del diner, tipus d’interès, l’euribor i molt més). Cal que veiem la realitat de la nostra situació econòmica i no pas el reflex teledirigit de l’economia americana.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Acción desesperada de Bush antes de terminar su decadente mandato en EEUU. Sus amigos y sus propias inversiones se iban al agua... Las grandes empresas americanas con una también decadente política irracional van a ver cómo les salva la campana...

Afortunadamente no volverá a suceder lo que en 1929, pero ¿a qué precio? Ahora en una de sus últimas decisiones como Presidente, ¡ha conseguido el apoyo necesario para llevar a cabo el socialismo para ricos! Sí amigos y amigas, un socialismo hecho a la medida de los ricos... ¡Salvemos lo que podamos! Con el dinero público, y evidentemente para favorecer a los más ricos.

¿Por qué no se les ocurrió esto para ayudar a muchos otros americanos y americanas para que no se quedaran sin casa, ya que no podían hacer frente al pago de la hipoteca? Lo necesitaban mucho más que todos estos empresarios ricos los cuales, en cambio, sí que podrán salvar sus yates, aviones privados y mansiones.
¡Los ricos han salvado el trasero! No pasa nada, porque la economía americana seguirá adelante con los mismos vicios y los errores de siempre. Quien al final recibe, los de siempre, los que menos tienen... Ya se inventarán otra guerra, como la del Irak para rehacerse de esta mala época. ¿Quién será? ¿Tal vez Irán? Qué más da, al final la comunidad internacional, entre ellos nuestro país mirará hacia otro lado y callará. Por cierto, que sus socios europeos parece ser que seguirán sus mismos pasos..., dicen que sancionarán a los empresarios que han realizado una mala gestión. ¡Y voy yo y me lo creo! No se lo creen ni ellos mismos. Pero, ¿verdad que queda bien?

Lo peor de todo es que la economía mundial (también la nuestra), pura farsa y manipulación especulativa para el beneficio de unos cuantos, se resentirá y todos pagaremos las consecuencias (sobre todo el ciudadano de a pie). No debemos dejarnos llevar por estas manipulaciones (petróleo, precio del dinero, tipos de interés, euribor y mucho más). Debemos ver la realidad de nuestra situación económica y no el reflejo teledirigido de la economía americana.

dimarts, 9 de setembre del 2008

CEIP ALOC, L’ÈXIT DE LA CONSTANCIA / CEIP ALOC EL ÉXITO DE LA CONSTANCIA






TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El proper dia 15 de setembre s’inaugura el CEIP Aloc (abans denominat CEIP Pineda), i res millor per aquest acte que la presencia del President de la Generalitat, José Montilla, i el Conseller d’Ensenyament Ernest Maragall.

A Pineda de Mar han estat uns anys de lluites i reivindicacions en els quals pares, mares, nenes i nens, en fi ciutadans i ciutadanes de la nostra Vila, han tractat de esmenar la mala política educativa (nul·la del tot) dels anteriors governs.

El nostre poble ha sofert estoicament la manca de places escolars i ha vist com els seus fills i filles rebien les seves classes a “dignes” mòduls provisionals i a escoles amb greus deficiències (CEIP Antoni Doltra i CEIP Jaume I). I no parlem de la manca de places als Instituts...

Es el moment per recordar a totes les persones que van lluitar per canviar la manera de fer política educativa. Es molt difícil recordar-se’n de tots i de totes, però les seves accions formen ja part de la història d’aquest poble, i tots sabem com i de quina manera van participar...

Recordem les manifestacions que es van realitzar a Pineda de Mar sota el lema “Escoles Ja!”, i que van mobilitzar a la ciutadania del nostre poble. També la tancada de 24 hores que vam fer al CEIP Antoni Doltra...

Bé doncs, molts records que ens portaran fins a la inauguració del proper dilluns i que continuaran amb molts d’altres projectes educatius que estan filats i que desitjo que molt aviat siguin una realitat com ho ha estat el CEIP Aloc.

Gràcies a tots i a totes els que ho heu fet realitat...!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El próximo día 15 de septiembre se inaugura el CEIP Aloc (antes denominado CEIP Pineda), y nada mejor para este acto que la presencia del President de la Generalitat, José Montilla, y el Conseller d’Ensenyament Ernest Maragall.

Han sido unos años de luchas y reivindicaciones en Pineda de Mar, en los cuales padres, madres, niñas y niños, en fin ciudadanos y ciudadanas de nuestra Vila, han tratado de enmendar la mala política educativa (nula del todo) de los anteriores gobiernos.

Nuestro pueblo ha sufrido estoicamente la falta de plazas escolares y ha visto como sus hijos e hijas recibían sus clases en “dignos” módulos provisionales y en escuelas con graves deficiencias (CEIP Antoni Doltra y CEIP Jaume I). Y no hablemos de la falta de plazas en los Institutos...

Es el momento para recordar a todas las personas que lucharon por cambiar la forma de hacer política educativa. Es muy difícil acordarse de todos y de todas, pero sus acciones forman ya parte de la historia de este pueblo, y todos sabemos cómo y de que forma participaron...

Recordemos las manifestaciones que se realizaron en Pineda de Mar bajo el lema “Escuelas Ya”, y que movilizaron a la ciudadanía de nuestro pueblo. También el encierro de 24 horas que llevamos a cabo en el CEIP Antoni Doltra...

Bien, muchos recuerdos que nos llevarán hasta la inauguración del próximo lunes y que continuaran con muchos otros proyectos educativos que están a punto y que deseo que muy pronto sean una realidad como lo ha sido el CEIP Aloc.

¡Gracias a todos y a todas lo s que lo habéis hecho realidad...!

diumenge, 7 de setembre del 2008

ARA LI TOCA EL TORN A GUERRA / AHORA LE TOCA EL TURNO A GUERRA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ja no m’agradava quan formava part del govern de l’estat i ara torna a reafirmar-me al meu parer, el senyor Guerra és un bocamoll...

Veig i escolto al telenotícies una arenga realitzada per aquest senyor davant del seu públic, amb un mocador vermell al coll, al més pur estil dels San Fermín, i els budells se’m revolten al temps que la meva indignació fa posar-me davant el teclat de l’ordinador.

En Guerra és un d’aquells dels que jo hi parlava al meu darrer article del blog. Un dels “caciques” que han sabut gestionar molt bé el poder que han tingut i que encara tenen a les seves mans.

El que més ràbia em fa es que arreu d’Espanya hi a molta gent que es creuen a persones com Guerra, Chaves, Bono, Ibarra o Rajoy i el seu partit (tots tallats pel mateix patró i manipuladors amb càtedra). Son els que donen mala fama als polítics. Això no son polítics, son persones que s’aprofiten de la política...

Senyor Guerra vostè menta i critica l’agrupament de la societat catalana (gairebé tots els partits polítics del Parlament) per aconseguir que el govern de l’estat apliqui sense cap mena de manipulació la llei que va ser aprovada per les Corts (tan sols tenen que fer complir la llei), com si fos un moviment subversiu per portar la dreta al poder... Si realment es creu això, vol dir que no coneix gens ni mica als catalans d’esquerres... O potser si que ens coneix prou, però els seus interessos el porten a mentir i dir el que sap que no es.

El PSOE te un problema, i son aquests senyors que pertanyen al partit, que des de fa temps viuen del partit, i que el controlen, i malauradament crec que també ho fan amb el president del govern. Esperem que ben aviat els mateixos socialistes siguin capaços de provocar el canvi intern que fa molt de temps reclamen una part important de les seves bases.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Ya no me gustaba cuando formaba parte del gobierno del estado y ahora vuelve a reafirmarme en mi opinión, el señor Guerra es un bocazas...

Veo y escucho en el telenoticias una arenga realizada por este señor ante su público, con un pañuelo de color rojo al cuello, al más puro estilo de los San Fermines, y las tripas se me revuelven al tiempo que mi indignación hace que me ponga ante el teclado del ordenador.

Guerra es uno de aquellos de los que hablaba en mi último artículo del blog. Uno de los “caciques” que han sabido gestionar muy bien el poder que han tenido y que todavía tienen en sus manos.

Lo que más rabia me da es que en España hay mucha gente que se creen a personas como Guerra, Chaves, Bono, Ibarra o Rajoy y su partido (todos cortados por el mismo patrón y manipuladores con cátedra). Son los que dan mala fama a los políticos. Estos no son políticos, son personas que se aprovechan de la política.

Señor Guerra usted menciona y critica que se agrupe la sociedad catalana (casi todos los partidos políticos del Parlament) para conseguir que el gobierno del estado aplique sin ninguna manipulación la ley que fue aprobada por las Cortes (tan sólo tienen que hacer cumplir la ley), como si se tratara de un movimiento subversivo para llevar la derecha al poder... Si realmente se cree esto, quiere decir que no conoce para nada a los catalanes de izquierdas... O puede que si nos conozca, pero sus intereses le llevan a mentir y decir aquello que sabe que no es.

El PSOE tiene un problema, y son estos señores que pertenecen al partido, que desde hace tiempo viven del partido y lo controlan, y desgraciadamente creo que también lo hacen con el presidente del gobierno. Esperemos que muy pronto los mismos socialistas sean capaces de provocar el cambio interno que desde hace mucho tiempo reclama una parte importante de sus bases.

dissabte, 30 d’agost del 2008

SOLBES, CALLAT MÉS MACO / SOLBES, CALLADO MÁS GUAPO


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Darrerament el finançament de Catalunya està en boca de tothom, i en Solbes (suposo que en nom de l’Estat espanyol) també ha dit la seva. Ara bé pel càrrec que ostenta valdria més que calli o bé (en funció de la important tasca que te encomanada) mesurar molt bé les seves paraules i intervencions.

Senyor Solbes, l’Estatut de Catalunya (aquell que vostès van canviar al seu gust, després aprovar, i que finalment va ser copiat literalment per d’altres) diu a la seva “Disposició Final Primera”:

Aplicació dels preceptes del títol VI
1. La Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat ha de concretar, en el termini de dos anys a partir de l’entrada en vigor d’aquest Estatut, l’aplicació dels preceptes del títol VI.

Fixi’s vostè senyor Solbes que en el termini de dos anys s’havia de CONCRETAR l’aplicació dels preceptes del títol VI (que parla del finançament de la Generalitat), i NO fer una proposta de finançament com diuen vostès en una interpretació de ciència ficció del nostre Estatut. Pot ser que hauria de llegir-se una mica l’Estatut de Catalunya...

D’altre banda, ara tots volen ficar-hi cullerada amb l’aprovació del model de finançament de Catalunya (Andalusia, Extremadura...) Que jo sàpiga mai no han preguntat a Catalunya com havia de ser el finançament d’Andalusia, Extremadura, el País Basc o Navarra...

Per què no ho van fer uns quants anys enrera per equilibrar solidàriament les balances fiscals, que per fi, no fa gaire es van publicar? Per què determinats personatges del PSOE anomenats “barons” i molt directament relacionats amb aquestes Comunitats que tant protesten, mouen impunement tots els fils del seu Partit i del Govern de l’Estat?

Pot ser perquè com estàvem abans ja els hi anava bé per mantenir l’estat “caciquil” als seus feus, i evitar la revolta per part de la població de les seves pròpies Comunitats Autònomes... Ara tenen por de perdre el seu “status caciquil” (més proper a la dreta que no pas a l’esquerra política) i per tant la seva credibilitat davant els seus.

Senyor Solbes sàpiga vostè que els catalans sabem llegir, i que també sabem el que vostès van aprovar fa dos anys. Si us plau no insulti la nostra intel·ligència i canviï el seu discurs o bé calli que estarà més maco.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Últimamente la financiación de Catalunya está en boca de todos, y Solbes (supongo que en nombre del Estado español) también ha dicho la suya. Ahora bien, por el cargo que ostenta valdría más que calle o bien (en función de la importante tarea que tiene encomendada) medir muy bien sus palabras e intervenciones.

Señor Solbes, el Estatut de Catalunya (aquel que ustedes cambiaron a su gusto, después aprobaron, y que finalmente fue copiado por otros) dice en su “Disposición Final Primera”:

Aplicación de los preceptos del título VI
La Comisión Mixta de Asuntos Económicos y Fiscales Estado-Generalitat ha de concretar, en el plazo de dos años a partir de la entrada en vigor de este Estatuto, la aplicación de los preceptos del título VI.

Fíjese usted, señor Solbes, que en el plazo de dos años se tenía que CONCRETAR la aplicación de los preceptos del título VI (el cual habla de la financiación de la Generalitat), y NO hacer una propuesta de financiación como dicen ustedes en una interpretación de ciencia ficción de nuestro Estatut. Tal vez debería leerse un poco el Estatut de Catalunya...

Y ahora todos quieren meter cucharada en la aprobación del modelo de financiación de Catalunya (Andalucía, Extremadura...) Que yo sepa jamás han preguntado a Catalunya cómo debía ser la financiación de Andalucía, Extremadura, el País Vasco o Navarra...

¿Por qué no lo hicieron años atrás para equilibrar solidariamente las balanzas fiscales, que por fin no hace mucho se publicaron? ¿Por qué determinados personajes del PSOE llamados “barones”, y muy directamente relacionados con estas Comunidades que protestan, mueven impunemente todos los hilos de su partido y del Gobierno del Estado?

Puede ser que como estábamos antes ya les iba bien para mantener el estado “caciquil” en sus feudos, y así evitar la revuelta por parte de la población de sus propias Comunidades Autónomas... Ahora tienen miedo de perder su “status caciquil” (más próximo a la derecha que a la izquierda política) y por lo tanto su credibilidad ante los suyos.

Señor Solbes sepa usted que los catalanes sabemos leer, y que también sabemos lo que ustedes aprobaron hace dos años. Por favor, no insulte nuestra inteligencia y cambie su discurso o bien calle que estará más guapo.

dimarts, 12 d’agost del 2008

EL FINANÇAMENT DE CATALUNYA / LA FINANCIACIÓN DE CATALUNYA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Maria Teresa Fernández de la Vega qualifica d’excés verbal les critiques del Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla...

El PSOE andalús passa a la càrrega per defensar els seu status actual, que molt probablement s’assenta en gran part amb la solidaritat ..., i que per tant ja li està bé com estan les coses hores d’ara.

El govern espanyol ha dit la seva, però Catalunya també ho ha fet... Ja tocava! Tothom ha vist les balances fiscals i tots callen. Per què? Pot ser perquè no saben què dir...? Sembla ser que el millor que es pot fer en aquests casos es amagar el cap sota l’ala o mirar cap a un altre costat i fer veure que no ha passat res, i que tot va bé.

No ho entenc. Perquè el finançament de Catalunya, es a dir el compliment de l’Estatut de Catalunya, porta ara tant d’enrenou? Senyors i senyores, l’Estatut es va convertir en Llei des del moment que va sortir del nostre Parlament, va ser aprovat (amb importants modificacions i retalls) per les Corts, i fou ratificat per la ciutadania de Catalunya.

Senyora de la Vega, vostès volen que es compleixin les lleis i la Constitució, ho han fet palès més d’un cop, darrerament cercant que no es porti a terme el referèndum al País Basc... Per què ara els importa tant poc que es faci complir la Llei? L’Estatut de Catalunya és el resultat del que vostès varen voler, no pas el que el poble de Catalunya desitjava i exigia... Finalment ho vàrem acceptar com a mal menor i com una manera de poder avançar cap endavant, molt a pesar dels que no ho volien...

Ara els toca complir! Saben el vol dir això? Doncs fer la feina per la qual la majoria de la ciutadania els va votar. Sí, també aquells i aquelles als que vostès ara els hi discuteixen el que els pertany per Llei. Han de complir la paraula donada. I ja es hora de que apart de solidaris per donar, siguem IGUALS que la resta a l’hora de rebre!

Es clar que un govern d’esquerres és el que necessitem perquè la societat del benestar i el canvi avancin, però no tibin vostès tant la corda no sigui cas que s’acabi trencant i tots sortim perdent...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Maria Teresa Fernández de la Vega califica de exceso verbal las críticas del Molt Honorable President de la Generalitat José Montilla...

El PSOE andaluz pasa a la carga para defender su status actual, que muy probablemente se asienta en gran parte en la solidaridad..., y que por lo tanto ya le está bien como están las cosas en estos momentos.

El gobierno español ha dicho la suya, pero Catalunya también lo ha hecho... ¡Ya tocaba! Todos han visto las balanzas fiscales y todos callan. ¡Por qué? ¿Tal vez por que no saben qué decir? Parece ser que lo mejor que puede hacerse en estos casos es esconder la cabeza bajo el ala o mirar hacia otro lado y hacer ver que no pasa nada, y que todo va bien.

No lo entiendo. ¿Por qué la financiación de Catalunya , es decir el cumplimiento del Estatut de Catalunya, causa ahora tanto revuelo? Señores y señoras, el Estatut se convirtió en Ley desde el momento en que salió de nuestro Parlamento, se aprobó (con importantes modificaciones y recortes) por las Cortes, y fue ratificado por la ciudadanía de Catalunya.

Señora de la Vega, ustedes quieren que se cumplan las leyes y la Constitución, lo han demostrado más de una vez, últimamente luchando por que no se lleve a cabo el referéndum en el País Vasco... ¿Por qué ahora les importa tan poco que se haga cumplir la Ley? El Estatut de Catalunya es el resultado de lo que ustedes quisieron, y no lo que el pueblo de Catalunya deseaba y exigía... Finalmente lo aceptamos como un mal menor y una forma de poder avanzar hacia delante, muy a pesar de los que no lo querían así...

¡Ahora les toca cumplir! ¿Saben lo que quiere decir esto? Pues hacer el trabajo por el cual la mayoría de la ciudadanía les votó. Sí, también aquellos y aquellas a los que ustedes les discuten ahora lo que les pertenece por Ley. Han de cumplir la palabra dada. ¡Y ya es hora de que además de solidarios para dar, seamos IGUALES que el resto a la hora de recibir!

Está claro que un gobierno de izquierdas es lo que necesitamos para que la sociedad del bienestar y el cambio avancen, pero no tensen ustedes tanto la cuerda no sea que termine rompiéndose y todos salgamos perdiendo...

dijous, 7 d’agost del 2008

BEIJING UN CRIT PER LA LLIBERTAT / BEIJING UN GRITO POR LA LIBERTAD


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Els JJOO son a punt de començar i s’entreveu una tímida crítica a la manca de llibertats d’aquest país asiàtic, i a les violacions als drets humans que dia rere dia es produeixen. Dic crítica tímida perquè la societat i els governs mundials no s’han mullat de veritat i l’únic que han fet es actuar de manera que sembli que fan pressió...

Tot plegat no es més que una pura i gran pantomima basada en interessos polítics i econòmics. Per què no demanen al govern xinès per les víctimes de la darrera repressió executada pel govern d’aquest país? Dels morts i dels més dels sis mil ciutadans tibetans desapareguts... Per què no pregunten per tots els ciutadans i ciutadanes que tancats a les presons xineses fa temps que van perdre els seus drets com a persones? Per què no pregunten per tots els morts i desapareguts pel simple fet de pensar diferent? Per què països que no permeten fumar als seus ciutadans i ciutadanes els permeten anar a competir i practicar l’esport a un dels llocs mes contaminats i nocius del planeta?

Moltes preguntes sense aparent resposta... No als Jocs Olímpics de Beijing!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Los JJOO están a punto de comenzar y se entrevé una tímida crítica por la falta de libertades en este país asiático, y a las violaciones de los derechos humanos que se producen día tras día. Y digo crítica tímida porque la sociedad y los gobiernos mundiales no se han mojado de verdad, y lo único que han hecho es actuar de forma que parezca que hacen presión...

Todo esto no es más que una pura y gran pantomima basada en intereses políticos y económicos. ¿Por qué no preguntan al gobierno chino por las víctimas de la última represión ejecutada por el gobierno de este país? Por los muertos y los más de seis mil ciudadanos tibetanos desparecidos... ¿Por qué no preguntan por todos los ciudadanos y ciudadanas que encerrados en las prisiones chinas, hace tiempo que perdieron sus derechos como personas? ¿Por qué no preguntan por todos los muertos y desaparecidos por el simple hecho de pensar diferente? ¿Por qué países que no permiten fumar a sus ciudadanos y ciudadanas, les permiten ir a competir y practicar el deporte a uno de los lugares más contaminados y nocivos del planeta?

Muchas preguntas sin aparente respuesta... ¡No a los Juegos Olímpicos de Beijing!

dijous, 31 de juliol del 2008

SOS FAMILIA



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Avui, sortint-me una mica de la dinàmica d’aquest blog, us parlaré d’un tema personal. I en dic personal perquè encara que no m’afecta directament a mi ni a la meva família, si que els afecta a uns amics..., i això sempre es personal.

Us parlo d’uns amics d’origen magrebí. Son un matrimoni amb quatre fills, i la mes petita tan sols te un any. El mes gran, que te onze anys, pateix d’una disminució psíquica i també d’atacs epilèptics. Viuen a Pineda de Mar, en un pis amb no gaire bones condicions, però te un lloguer baix (prop de tres cents euros), i els permet tenir aixopluc i tirar endavant la família.

Be doncs, fa prop d’una setmana van rebre un burofax de la propietària del immoble dient que el proper 31 d’agost han de deixar el pis perquè no els vol renovar el contracte de lloguer. Encara no es poden creure que havent pagat puntualment el lloguer durant tots aquests anys (abans era pagar el lloguer que no pas menjar), d’avui per demà es trobaran al carrer amb quatre criatures... I no es pot fer res perquè la llei empara a la propietària... Estem intentant que els hi permetin un marge de temps fins a final d’any, per poder cercar un nou habitatge, però ara per ara el proper 31 d’agost es trobaran al carrer.

Us ho explico tot això perquè, si sabeu (sobre tot els que viviu a Pineda o a prop de la nostra vila) d’un pis de lloguer assequible, perquè d’una forma immediata el puguin ocupar els nostres amics, us agrairé de tot cor que m’ho feu saber. Malauradament per la urgència de la situació, i els diners que es poden permetre pagar, no cerquem l’habitatge ideal, aquell que tots entendríem per una llar digna. Així d’aquesta manera augmentem les possibilitats per trobar un sostre.

Per poder facilitar-me qualsevol informació podeu escriure’m al meu correu electrònic personal: jordi.sancho@ya.com

Amics i amigues, moltes gràcies per escoltar-me.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hoy, desviándome un poco de la dinámica de este blog, os hablaré de un tema personal. Y digo personal porque aunque no me afecta directamente a mi ni a mi familia, sí que afecta a unos amigos... y esto siempre es personal.

Os hablo de unos amigos de origen magrebí. Son un matrimonio con cuatro hijos, y la más pequeña tan sólo tiene un año. El mayor, que tiene once años, sufre de disminución psíquica y también de ataques epilépticos. Viven en Pineda de Mar, en un piso en no muy buenas condiciones, pero tiene un alquiler bajo (cerca de trescientos euros), y les permite tener cobijo y llevar adelante la familia.

Pues bien, hará una semana recibieron un burofax de la propietaria del inmueble diciendo que el próximo 31 de agosto deben dejar el piso porque no desea renovarles el contrato de alquiler. Aún no se pueden creer que habiendo pagado puntualmente el alquiler durante todos estos años (pagar el alquiler antes que comer), de hoy para mañana se encontrarán en la calle con cuatro criaturas... Y no se puede hacer nada porque la ley ampara a la propietaria... Estamos intentando que les concedan un margen de tiempo hasta final de año, para poder buscar un nuevo piso, pero hoy por hoy el próximo 31 de agosto se encontrarán en la calle.

Os cuento todo esto porque, si sabéis (sobre todo los que vivís en Pineda o cerca de nuestro pueblo) de un piso de alquiler asequible, para que de una forma inmediata puedan ocuparlo nuestros amigos, os agradeceré de todo corazón que me lo hagáis saber. Desgraciadamente, por la urgencia de la situación, y el dinero que se pueden permitir pagar, no buscamos el piso ideal, aquél que todos entenderíamos por un hogar digno. De esta forma aumentaremos las posibilidades de encontrarles un techo.

Para poder facilitarme cualquier información podéis escribir a mi correo electrónico personal: jordi.sancho@ya.com

Amigos y amigas, gracias por escucharme.

dissabte, 19 de juliol del 2008

SENYOR PUIG, SER POLITIC ÉS QUELCOM MÉS QUE ANAR EN LLISTES / SEÑOR PUIG, SER POLÍTICO ES ALGO MÁS QUE IR EN LISTAS.


TEXTO EN CATALAN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
En Felip Puig, número dos de CIU, ha demostrat aquesta setmana que el lloc que ocupa al Parlament gràcies a la confiança atorgada per la ciutadania li ve molt gran. Atacant al President de la Generalitat per la seva manera de parlar el català ha estat de mal gust, i un senyal indicatiu de que se li acaben les raons vàlides i aposta pel pla desesperat de “tot s’hi val”.

Senyor Puig, encara no he tingut el plaer de trobar-m’hi un polític que parli el català a la perfecció (inclòs vostè). Els afeccionats a aquestes coses podrien cercar a les hemeroteques les intervencions dels polítics catalans i veuríem que en trobem... Jo recordo haver escoltat intervencions de polítics com en Jordi Pujol o l’Artur Mas en les quals deien “castellanades” i expressions que mai no hi trobaríem a un diccionari de llengua catalana. I si menciono a aquestes dues persones es perquè son del mateix partit polític que vostè, ja que com he dit abans ho podem veure a molts d’altres polítics.

No passa res senyor Puig. Vostès mateixos ho deien fa temps, adreçant-se als immigrants, s’ha d’intentar parlar el català encara que no es faci bé, perquè amb el temps i amb la pràctica es com se’n aprèn. Què es el que ha canviat ara? Oportunisme polític? Què pot ser abans no parlaven amb el cor? Per què ahir blanc i avui negre? Sap el que vol dir coherència?

Senyor Felip Puig, ser polític es quelcom més que anar en llistes! La ciutadania espera que els polítics que els representen, i en parlem de totes les ideologies polítiques, facin la tasca per la qual se’ls paga. Es a dir, entre d’altres moltes coses construir una societat el mes justa possible i amb igualtat d’oportunitats per a tots i totes. Això es quelcom que hem de fer entre tots i totes, oblidant si som de dretes, de centre, d’esquerres, o del que sigui... Per a mi el polític ha de ser una persona que decideix treballar per les persones, independentment del color, raça, religió, condició sexual, ideologia política o procedència geogràfica. Senyor Puig, no tinc altre remei “Suspens a la seva tasca política”.


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CÁTALA):
Felip Puig, número dos de CIU, ha demostrado esta semana que el lugar que ocupa en el Parlamento gracias a la confianza otorgada por la ciudadanía le viene muy grande. Atacando al Presidente de la Generalitat por su forma de hablar el catalán ha sido de muy mal gusto y un indicativo de que se acaban las razones válidas y apuesta por el plan desesperado de “todo vale”.

Señor Puig, todavía no he tenido el placer de encontrarme con un político que hable el catalán a la perfección (incluido usted). Los aficionados a estas cosas podrían buscar en la hemerotecas las intervenciones de los políticos catalanes y veríamos qué encontramos...

Yo recuerdo haber escuchado intervenciones de políticos como Jordi Pujol o Artur Mas en la cuales decían “castellanadas” y expresiones que jamás encontraríamos en un diccionario de lengua catalana. Y si menciono a estas dos personas es porque son del mismo partido político que usted, ya que como he dicho antes podríamos verlo en muchos otros políticos.

No pasa nada señor Puig. Ustedes mismos lo decían hace tiempo, dirigiéndose a los inmigrantes, hay que intentar hablar el catalán aunque no se haga bien, porque con el tiempo y con la práctica es como se aprende. ¿Qué es lo que ha cambiado ahora? ¿Oportunismo político? ¿Tal vez antes no hablaban con el corazón? ¿Por qué ayer blanco y hoy negro? ¿Sabe lo que quiere decir coherencia?

Señor Felip Puig, ¡ser político es algo más que ir en unas listas! La ciudadanía espera que los políticos que los representan, y hablamos de todas las ideologías políticas, hagan la tarea por la cual se les paga. Es decir, entre otras muchas cosas construir una sociedad lo más justa posible y con igualdad de oportunidades para todos y todas. Esto es algo que debemos hacer entre todos y todas, olvidando si somos de derechas, de centro, de izquierdas, o de lo que sea... Para mi el político debe ser una persona que decide trabajar para las personas, independientemente del color, raza, religión, condición sexual, ideología política o procedencia geográfica. Señor Puig, no tengo otro remedio “Suspenso a su tarea política”.

dimarts, 15 de juliol del 2008

SREBRENICA, UNA VERGONYA MES PER A EUROPA I EL MON / SREBRENICA, UNA VERGÜENZA MÁS PARA EUROPA Y EL MUNDO


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Fa tretze anys que els europeus i el mon sencer contemplàvem des de ben lluny el que succeïa a la guerra de Bosnia. Pobres, pensàvem la majoria. Ves que passa quan el fanatisme arriba als extrems! Recordàvem els temps de la Santa Inquisició, les matances dels nadius americans i dels nadius australians, també ens recordàvem de les barbaritats dutes a terme pels conqueridors a l’Amèrica del Sud. Ens venien a la ment dictadors com Hitler, Mussolini i Franco..., les guerres civils a l’Àfrica... I a les hores en Ratko Mladic i Radovan Karadzic, entre d’altres, ens tornaven a mostrar el pitjor de l’essència humana i els seus instints mes baixos i obscurs. Ara, els havia tocat rebre als musulmans.

I ho tornem a recordar en llegir les sentencies del Tribunal Internacional de la Haya que allibera a l’ONU de qualsevol responsabilitat per la matança, o millor dit genocidi, que va succeir a Srebrenica. De cap de les maneres vull responsabilitzar de res als soldats holandesos, que van tenir la mala sort de trobar-s’hi allí en aquells moments. Prou pena que tindran aquests homes i dones de recordar per sempre mes el que van viure a Bosnia. Aquesta va ser una d’aquelles ocasions en les que vaig renegar d’Europa, del Mon i de les seves institucions. Ha estat una més d’aquelles ocasions en que els nomenats països avançats, un cop més no vàrem estar a l’alçada de les circumstàncies.

Europa falla... El Mon sencer falla... I un cop més les institucions, que sovint actuen representant una obra teatral realment dolenta i sense qualitat, doncs tapen les vergonyes del mon “civilitzat”.

Tan sols espero i desitjo que recordar els nostres errors eviti que els tornem a cometre en el futur. Oi que esteu d’acord?

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hace trece años que los europeos y el mundo entero contemplábamos desde lejos lo que sucedía en la guerra de Bosnia. Pobres, pensábamos la mayoría. ¡Mira lo que sucede cuando el fanatismo llega a los extremos! Recordábamos los tiempos de la Santa Inquisición, las matanzas de los nativos americanos y de los nativos australianos, también nos acordábamos de las barbaridades llevadas a cabo por los conquistadores en América del Sur. Nos venían a la mente dictadores como Hitler, Mussolini y Franco..., las guerras civiles de África... Y entonces Ratko Mladic y Radovan Karadzic, entre otros, nos volvían a mostrar lo peor de la esencia humana y de sus instintos más bajos y obscuros. Ahora les había tocado recibir a los musulmanes.

Y volvemos a recordarlo al leer las sentencias del Tribunal Internacional de la Haya que libera a la ONU de cualquier responsabilidad por la matanza, o mejor dicho genocidio, que sucedió en Srebrenica. De ninguna manera quiero responsabilizar de nada a los soldados holandeses que tuvieron la mala suerte de encontrarse allí en esos momentos. Bastante pena tendrán estos hombres y mujeres en recordar para siempre lo que vivieron en Bosnia. Esta fue una de aquellas ocasiones en las que renegué de Europa, del Mundo y de sus instituciones. Ha sido una de esas ocasiones en que los mencionados países avanzados, una vez más no estuvimos a la altura de las circunstancias.

Europa falla... El Mundo entero falla... Y una vez más las instituciones, que a menudo actúan representando una obra teatral realmente mala y sin calidad, tapan las vergüenzas del mundo “civilizado”.

Tan solo espero y deseo que recordar nuestros errores evite que los volvamos a repetir en el futuro. ¿Verdad que estáis de acuerdo?

diumenge, 13 de juliol del 2008

RESPOSTA DE CPC AL SENYOR DAVID MADÍ / RESPUESTA DE CPC AL SEÑOR DAVID MADÍ


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

CARME VALLS, PRESIDENTA DE CIUTADANS PEL CANVI:
Les enganyoses paraules del senyor Madí al seu diari (11/07/2008) fan necessària una puntualització de Ciutadans pel Canvi. CpC ha estat i és una associació civicopolítica independent. Les decisions i línies polítiques de l'entitat es decideixen per democràcia deliberativa, seguint la metodologia que nosaltres ens hem donat.
El respecte i la llibertat amb els quals hem pogut establir les nostres relacions amb el PSC, i que han regit els acords polítics per a l'aprofundiment del federalisme, amb els quals vam fer coalició al Parlament de Catalunya, els desitgem a tota la ciutadania que vulgui participar en política.
Per poder donar lliçons de democràcia i llibertat, primer s'han de demostrar en la pràctica; i Catalunya continua necessitant fets, i no paraules.

Benvolguts amics i amigues,

Aquesta és la resposta de Ciutadans pel Canvi a les al·lusions que va fer el senyor Madí (membre de CDC) a l'entrevista que el varen fer al diari El Punt:



Aqui teniu l'enllaç de la publicació de la nostra resposta:




TEXT EN CATALÀ (A DALT EL TEXT EN CASTELLÀ):

CARME VALLS, PRESIDENTA DE CIUTADANS PEL CANVI:
Las engañosas palabras del señor Madí a su diario (11/07/2008) hacen necesaria una puntualización de Ciutadans pel Canvi. CpC ha sido y es una asociación civicopolítica independiente. Las decisiones y líneas políticas de la entidad se deciden por democracia deliberativa, siguiendo la metodología que nosotros nos hemos otorgado.

El respeto y la libertad con los cuales hemos podido establecer nuestras relaciones con el PSC, y que han regido los acuerdos políticos para profundizar en el federalismo, con quienes hicimos coalición en el Parlamento de Catalunya, los deseamos a toda la ciudadanía que desee participar en política.

Para poder dar lecciones de democracia y libertad, primero se deben demostrar en la practica; y Catalunya continua necesitando hechos, y no palabras.


Queridos amigos y amigas, esta es la respuesta de Ciutadans pel Canvi a la alusiones que hizo el señor Madí (miembro de CDC) en la entrevista que le hicieron en el diario El Punt.