dimecres, 27 de febrer del 2008

RECOLLIDA DE SIGNATURES / RECOGIDA DE FIRMAS

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO)
El Grup Paraula i Acció de la Parròquia de Poblenou, està realitzant una recollida de signatures per tal de recolzar la valenta i compromesa decisió del rector de Poblenou, de posicionar-se clarament i sense embuts davant les manifestacions i declaracions per part de molts bisbes (recordeu el meu escrit del 12 de febrer).

Vull continuar donant-li tot el meu suport, així que els que vulgueu us podeu passar per la botiga de minerals Garimpos, al Carreró de la Plaça nº 6 de Pineda Centre, i signar el text d’en Ramon. Per la llibertat i la dignitat de totes les persones, esperem el vostre recolzament.

TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ)
El Grupo Paraula i Acció de la Parroquia de Poblenou, está realizando una recogida de firmas para apoyar la valiente y comprometida decisión del rector de Poblenou, al posicionarse claramente y sin complejos ante las manifestaciones y declaraciones por parte de muchos obispos (recordad mi escrito del 12 de febrero).

Quiero continuar dándole todo mi apoyo, así que los que queráis podéis pasaros por la tienda de minerales Garimpos, en el Carreró de la Plaça nº 6 de Pineda Centro, y firmar el texto de Ramón. Por la libertad y la dignidad de todas las personas, esperamos vuestro apoyo.

dimarts, 26 de febrer del 2008

EL DEBAT / EL DEBATE

TEXTO EN CATALÁN (ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO)
He vist el debat que han fet en Zapatero i Rajoy. Dubto molt que aquest debat decideixi gaire qui del dos serà el proper president de l’estat espanyol. Penso que una gran part dels votants ja ho tenen decidit (i compte que hi a més de dues opcions de vot), i els que encara no ho han fet jo els hi diria que no basin la seva decisió en el que diuen aquests dos senyors, i que intentin trobar fonts informatives mitjanament imparcials que els hi expliquin el que ha passat durant els darrers quatre anys, i també els anys d’abans d’aquesta legislatura...

No es fàcil trobar aquesta imparcialitat, perquè al·lucinats podem veure que al final del debat (igual que passarà el dia 9 al vespre) tots dos partits diuen que han guanyat. Però el que es pitjor, escoltes als periodistes i t’agafa mal de panxa. Es demostra que la premsa imparcial i independent es rara de trobar. De vegades son pitjor i molt més radicals que els mateixos polítics.

Les primeres enquestes populars diuen que en Zapatero ha guanyat el debat. Jo també ho penso, però no crec que sigui gaire important, i tampoc sé si em deixo portar per la meva aversió al PP.

Jo crec que una de les coses que li falta a en Zapatero es reconèixer els errors comesos (ja ho fa de tant en tant) però ho hauria de concretar molt mes, i oferir esmenes i solucions a aquests errors com a part del seu programa. Està molt bé que sigui el que inverteix més en I+D, però el que jo vull es que comenci a donar solucions davant el desastre escolar existent...

A Catalunya ja en sabem prou dels seus incompliments, i ens cal un reconeixement dels mateixos amb les seves intencions d’esmena al respecte, perquè encarem el nostre futur amb confiança i serenor.

El senyor Rajoy. A l’igual que molts periodistes, em produeix un gran mal de panxa (per dir ho d’una manera fina). Com collons, i perdoneu l’expressió, s’atreveix a parlar de Catalunya, i com s’atreveix a posar els peus a Catalunya per dir nos el que es el millor per a nosaltres? Quin cinisme!

Li haurien de mostrar aquest senyor (que te molt poca memòria i molta cara, o potser un excessiu cinisme) totes les accions i declaracions que han fet (ell i els seus) contra Catalunya i els catalans (la qual cosa també podríem fer extensiva a alguns elements del PSOE). Mentides, boicots, manipulacions (sobre tot perquè a España tinguin una visió distorsionada i falsa dels catalans i de les catalanes). Si fos del PP i visques a Catalunya, sentiria veritable vergonya de tenir a aquests personatges com a líders i com a representants de les meves idees.

Tant que en parla, Rajoy no te política antiterrorista! Perquè la seva política es perpetuar la violència, que ja li està bé, perquè així pugui justificar ‘qualsevol’ acció. I per tant, com pot parlar de les víctimes del terrorisme? Els ha utilitzat pels seus interessos partidistes... I de les famílies? Quan els ha importat a la dreta les polítiques socials? Han mentit sobre Catalunya i ens utilitzen per crear odi i divisions a l’estat espanyol.
I quan deixa de tractar als/les homosexuals igual que a la resta de les persones? I els immigrants? Si haguessin gaires Rajoy repartits pel mon, molts dels nostres avantpassats s’haguessin mort de gana... I potser molts de nosaltres no hi seriem aquí i ara. No parla d’altre cosa que no sigui exclusió i retallada de llibertats. Sigui qui sigui a qui votem, si us plau Votem l’esquerra.


TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ)
He visto el debate que han realizado Zapatero y Rajoy. Dudo mucho que este debate decida mucho quién de los dos será el próximo presidente del estado español. Pienso que una gran parte de los votantes ya lo tienen decidido (y cuidado que hay más de dos opciones de voto), y los que todavía no lo hayan hecho les diría que no basen su decisión en lo que dicen estos dos señores, y que intente encontrar fuentes informativas medianamente imparciales que les expliquen lo que ha pasado durante los últimos cuatro años, y también los años anteriores a esta legislatura...

No es fácil encontrar esta imparcialidad porque , alucinados podemos ver que al final del debate (igual que pasará el día 9 por la noche) los dos partidos dicen que han ganado. Pero lo que es peor, escuchas a los periodistas y te coge dolor de barriga. Se demuestra que la prensa imparcial e independiente es rara de encontrar. A veces son peores y mucho más radicales que los mismos políticos.

Las primeras encuestas populares dicen que Zapatero ha ganado el debate. Yo también lo pienso, pero no creo que sea muy importante, ni tampoco sé si me dejo llevar por mi aversión al PP.

Yo creo que una de las cosas que le falta a Zapatero es reconocer los errores cometidos (ya lo hace de vez en cuando) pero debería concretar mucho más, y ofrecer rectificaciones y soluciones a estos errores como parte de su programa. Está muy bien que sea quien invierte más en I+D, pero lo que yo quiero es que empiece a dar soluciones ante el desastre escolar existente.

En Catalunya ya sabemos bastante de sus incumplimientos, y nos haría falta un reconocimiento de los mismos con sus intenciones de rectificación al respecto, para que encaremos nuestro futuro con confianza y serenidad.

El señor Rajoy. Al igual que muchos periodistas, me produce un gran dolor de barriga (por decirlo finamente) ¿Cómo cojones, y perdonad la expresión, se atreve a hablar de Catalunya?, ¿y cómo se atreve a poner sus pies en Catalunya para decirnos lo que es mejor para nosotros? ¡Qué cinismo!

Deberían mostrarle a este señor (que tiene muy poca memoria y mucha cara, o tal vez un excesivo cinismo) todas las acciones y declaraciones que han hecho (él y los suyos) contra Catalunya y los catalanes (lo cual también podría hacerse extensivo a algunos elementos del PSOE). Mentiras, boicots, manipulaciones (sobre todo para que en España tengan una visión distorsionada y falsa de los catalanes y de las catalanas) Si yo fuese del PP y viviese en Catalunya, sentiría verdadera vergüenza de tener a estos personajes como líderes y representantes de mis ideas.

Tanto que habla, Rajoy no tiene política antiterrorista. Porque su política es perpetuar la violencia, que ya le está bien porque así pueda justificar ‘cualquier acción’. Y por tanto, ¿cómo puede hablar de las víctimas del terrorismo? Las ha utilizado para sus intereses partidistas ¿Y de las familias? ¿Cuándo le ha importado a la derecha las políticas sociales? Han mentido sobre Catalunya y nos utilizan para crear odio y divisiones en el estado español.
¿Y cuando deja de tratar a los/las homosexuales igual que al resto de las personas? ¿Y los inmigrantes? Si hubiesen muchos Rajoy repartidos por el mundo, muchos de nuestros antepasados se hubiesen muerto de hambre... Y tal vez muchos de nosotros no estaríamos aquí y ahora. No habla de otra cosa que no sea exclusión y recorte de las libertades. Sea quien sea a quien votemos, por favor Votemos a la izquierda.

dimecres, 20 de febrer del 2008

FELICITATS KOSOVO! / ¡FELICIADES KOSOVO!

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO)
Quin enrenou! No m’ha sorprès gens ni mica la decisió del govern espanyol de no voler reconèixer la independència de Kosovo.

El procés que s’està duent a terme a Kosovo es molt lloable, i no puc menys que felicitar-los. Per què? Doncs perquè una decisió unilateral com la que han pres, generalment sols es pot fer amb les armes i amb un conflicte bèl·lic. I això no ha succeït. I si acaba succeint serà perquè els serbis no volen respectar la decisió de la majoria albanesa que hi a Kosovo, i també perquè la comunitat internacional, un cop més, haurà fallat. Dos milions i mig de ciutadans i ciutadanes lliures kosovars esperen que se’ls hi respecti aquesta llibertat!

El Slobodan Milosevic (criminal de guerra serbi) ja va reduir l’autonomia de Kosovo (una província autònoma aleshores), i va intentar utilitzar la tàctica feixista d’iniciar un procés per augmentar el nombre de serbis en el territori. Per sort, i com ara podem constatar, això no els hi va donar cap resultat positiu...

L’actitud del govern espanyol ha estat un cop mes decebedora. Com a persona progressista i d’esquerres, tan sols sóc capaç d’entendre-la en clau electoral... Vull pensar que si aquesta declaració d’independència s'arriba a fer després de les eleccions generals, la resposta del govern espanyol podria ser molt diferent. És de pena!

Kosovo, no és Catalunya, i tampoc és el País Basc. La història d’aquestes dues nacionalitats històriques que es troben en territori espanyol no hi tenen res a veure amb la història de l’antiga Iugoslàvia. Però totes les alertes s’han disparat a l’estat espanyol i els espanyolistes de “una grande y libre” han alçat els seu clam al cel...

Això sí, no hem d’oblidar la realitat plurinacional existent a l’estat espanyol, i això ha de finalitzar amb un nou inici per a tothom. Amb la reforma de la Constitució com a primer pas, i una España federal com a segon pas. El progrés ens demana valentia i determinació perquè, com molt be diuen els companys de No Nos Resignamos, el canvi avanci...

TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ)
¡Qué lío! No me ha sorprendido para nada la decisión del gobierno español de no querer reconocer la independencia de Kosovo.

El proceso que se está llevando a cabo en Kosovo es muy loable, y no puedo menos que felicitarlos. ¿Por qué? Pues porque una decisión unilateral como la que han tomado, generalmente sólo puede llevarse a cabo por las armas y con un conflicto bélico. Esto no ha sucedido. Y si termina sucediendo será porque los serbios no quieren respetar la decisión de la mayoría albanesa que hay en Kosovo, y también porque la comunidad internacional, una vez más, habrá fallado. ¡Dos millones y medio, de ciudadanos y ciudadanas libres kosovares, esperan que se les respete esta libertad!

Slobodan Milosevic (criminal de guerra serbio) ya redujo la autonomía de Kosovo (entonces una provincia autónoma), e intentó utilizar la táctica fascista de iniciar un proceso para aumentar el número de serbios en el territorio. Por suerte, y como ahora podemos constatar, esto no les dio ningún resultado positivo…

La actitud del gobierno español ha estado una vez más decepcionante. Como persona progresista y de izquierdas, tan sólo soy capaz de entenderla en clave electoral… Quiero pensar que si esta declaración de independencia se llega a realizar después de las elecciones generales, la respuesta del gobierno español podría ser muy distinta. ¡Es de pena!

Kosovo no es Catalunya, y tampoco es el País Vasco. La historia de estas dos nacionalidades históricas que se encuentran en territorio español no tienen nada que ver con la historia de la antigua Yugoslavia. Pero todas las alertas se han disparado en el estado español, y los españolistas de “una grande y libre” han alzado el grito al cielo…

Eso sí, no debemos olvidar la realidad plurinacional existente en el estado español, y esto debe finalizar con un nuevo inicio para todos. Con la reforma de la constitución como primer paso, y una España federal como un segundo paso. El progreso nos pide valentía y determinación para que, como muy bien dicen los compañeros de No Nos Resignamos, el cambio avance…

dimarts, 12 de febrer del 2008

EL RECTOR DE LES PERSONES / EL PÁRROCO DE LAS PERSONAS


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El rector de la parròquia de Poblenou és diferent..., no és institucional..., és del poble i viu i treballa per les persones.

Aquestes son les paraules que ha penjat de la seva plana web com a resposta de l’escrit que fa uns dies van fer públic els bisbes espanyols:

Jo estic a favor del matrimoni homosexual,
de legislar l’avortament,
de que no hagi concordat Església - Estat,
que no hi hagi assignatura de religió catòlica a l’escola,
de que hi hagi assignatura de cultura religiosa per a tothom,
de que hi hagi assignatura d’Educació per a la ciutadania,
crec amb un final de negociació amb ETA,
crec que no perilla cap democràcia pel fet de ser laica,
i no estic d’acord amb molts bisbes!

(R. M. seguidor de Jesús)

Amb el Ramón al capdavant de la parròquia de Poblenou em sento molt orgullós de viure a Pineda de Mar, i començo a creure que les coses de veritat poden canviar.

Gràcies Ramón http://www.telefonica.net/web2/parroquiapoblenou/

TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ):
El rector de la parroquia de Poblenou es diferente..., no es institucional..., es del pueblo y vive y trabaja para las personas.

Estas son las palabras que ha colgado de su página web como respuesta al escrito que hace unos días hicieron público los obispos españoles:

Yo estoy a favor del matrimonio homosexual,
de legislar el aborto,
de que no haya concordato Iglesia – Estado,
que no haya asignatura de religión católica en la escuela,
de que haya asignatura de cultura religiosa para todos,
de que haya asignatura de Educación para la ciudadanía,
creo en un final negociado con ETA,
creo que no peligra ninguna democracia por el hecho de ser laica,
¡y no estoy de acuerdo con muchos obispos!

(R. M. seguidor de Jesús)

Con Ramón al frente de la parroquia de Poblenou, me siento muy orgulloso de vivir en Pineda de Mar, y empiezo a creer que las cosas pueden cambiar de verdad.

Gracias Ramón http://www.telefonica.net/web2/parroquiapoblenou/

diumenge, 10 de febrer del 2008

VIDEO: PARA QUE EL CAMBIO AVANCE

Aqui tenéis un link para que podáis visualizar en Youtube el vídeo que ha colgado la Asociación NO NOS RESIGNAMOS, y que ha promovido una iniciativa ciudadana PARA QUE EL CAMBIO AVANCE. Os lo recomiendo...

http://es.youtube.com/watch?v=FnrpjuDXa34

dimecres, 6 de febrer del 2008

ALGO ESTÁ CAMBIANDO… / ALGUNA COSA ESTÀ CANVIANT…

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
En Manuel Chaves m’ha sorprès, i molt gratament. La veritat sigui dita, mai m’hagués esperat una decisió com la que ha pres.

La seva voluntat de que a les escoles d’idiomes andaluses es pugui estudiar el català, el gallec i el basc (llengües cooficials a l’estat espanyol) es tan sorprenent com il·lusionant. Desconec el rerefons d’aquesta decisió, molt possiblement la seva lectura sigui en clau d’eleccions generals i no pas de les autonòmiques, però el que si permet entreveure es que pot ser que alguna cosa està canviant, i que la pluralitat de l’estat espanyol sigui abans o després acceptada i respectada.

Ara tan sols fa falta que d’altres dirigents del PSOE, primitius i provinents del cretaci, com el Bono, l’Ibarra i el Guerra, desapareguin de l’escena política, i donin pas al Canvi que ens ha de permetre viure tots junts en pau i amb total respecte a la diversitat i a la realitat plurinacional de l’estat.

Pel que respecte al PP, son un cas perdut i totalment irrecuperables mentre que vagin eliminant de les seves files a totes aquelles persones que com en Gallardón podrien aportar tolerància, respecte i seriositat a un partit polític que es troba en una clara regressió cap a antigues idees medievals i dictatorials. Tot això recolzat per la institució eclesiàstica, que cada cop més s’allunya del que veritablement hauria de ser la seva tasca.

TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ):
Manuel Chaves me ha sorprendido, y muy gratamente. La verdad sea dicha, nunca me hubiese esperado una decisión como la que ha tomado.

Su voluntad de que en las escuelas de idiomas andaluzas se pueda estudiar el catalán, el gallego y el vasco (lenguas co-oficiales en el estado español) es tan sorprendente como ilusionante. Desconozco el trasfondo de esta decisión, muy posiblemente su lectura sea en clave de elecciones generales y no de autonómicas, pero lo que si que permite entrever es que puede ser que algo está cambiando, y que la pluralidad del estado español sea, antes o después, aceptada y respetada.

Ahora tan solo hace falta que otros dirigentes del PSOE, primitivos y procedentes del cretáceo, com Bono, Ibarra y Guerra, desaparezcan de la escena política, y den paso al Cambio que nos ha de permitir vivir todos juntos en paz y con total respecto por la diversidad y la realidad plurinacional del estado.

Por lo que respecta al PP, son un caso perdido, y totalmente irrecuperables, mientras que vayan eliminando de sus filas a todas aquellas personas que como Gallardón podrían aportar tolerancia, respeto y seriedad a un partido político que se encuentra en clara regresión hacia antiguas ideas medievales y dictatoriales. Todo ello apoyado por la institución eclesiástica, que cada vez más se aleja de lo que verdaderamente tendría que ser su tarea.