dimecres, 22 d’agost del 2007

DIFERENCIEM ENTRE CRÍTICA I MANIPULACIÓ DESTRUCTIVA

Soc una persona que sempre he estat crític amb tot allò que he pensat no estava bé, i he denunciat el que considerava injust. De vegades, pot ser massa vegades, m’han dit somiador i quimèric. No se si seré un somiador, el que si que sé que persegueixo aconseguir els meus ideals i fer los realitat. De vegades (massa vegades pel meu gust) m’he equivocat, i no sempre ho he sabut reconèixer al moment..., però això m’ha ensenyat a saber demanar perdó i a saber disculpar me. De tot se’n aprèn.

Una vegada li vaig dir a un company de Ciutadans pel Canvi que el que ens havia de diferenciar de la resta, tant a la nostra Plataforma com a l’Associació, era la transparència a les nostres accions, als nostres pensaments i al nostre tarannà. I que per aquesta, entre d’altres raons, jo m’havia afegit a aquest grup de Ciutadans i Ciutadanes. Perquè vaig veure en els Ciutadans pel Canvi la possibilitat de realitzar tot allò que fins ara, fins i tot a mi, m’havia semblat quelcom quimèric. I l’Associació no m’ha defraudat. Soc conscient de que en un grup de persones tan gran n’hi a d’haver de tot, i que també m’hi trobat i me trobaré amb persones que no gaudeixen de la meva confiança, però això queda més que compensat per totes aquelles persones amb les que hi confio amb els ulls tancats, i que son els únics i les úniques que tindran cabuda a la meva realitat humana.

Tot i això, encara t’hi trobes amb persones, amb les que has confiat amb els ulls tancats, i que descobreixes un bon dia que tenen una doble moral, una doble cara que mostra tot allò que rebutges i contra el que lluites... I això fa mal! També n’aprenc d’això.

M’ha succeït al passat i segueix passant me ara. Més d’un cop he pensat que hi a quelcom que no estic fent bé, però acabo dient me que no m’haig de tancar, i que haig de seguir siguent jo mateix. Que simplement haig d’aprendre a esbrinar el bo del dolent... Ah, i ho tinc clar que no penso canviar, perquè se que hi a moltes persones honestes i netes a aquest mon, i n‘estic segur de me’n trobaré moltes d’elles al meu camí.

Es bo ser crític i constructiu, es bo perquè la nostra societat evolucioni. El que ja no es bo, i s’ha d’eradicar a l’igual que faríem amb una malaltia, es la critica destructiva pel simple fet de fer mal. Jo no creia que això pugues ser, però l’experiència m’ha demostrat que existeix. El que no es gens bo es la manipulació que alguns i algunes fan que sigui la seva forma habitual de vida, i el seu tarannà del dia a dia. Amb aquesta gent no cal fer res. Ells i elles es desemmascaren per si mateixos. Tots i totes s’acaben coneixent, i la resta s’aparten per deixar los viure amb la seva pròpia mentida.

No cal fer res especial amb aquesta gent. Per els que coneixen la metafísica sabran que hi a unes lleis universals que es compleixen, hi creguis o no hi creguis. I tot, abans o després, es col·loca al seu lloc i cadascun rep multiplicat el que ha llaurat i sembrat a la seva vida, ja sigui bo o dolent.

I torno a dir perquè m’entenguin clar i ben alt, aprenguem a diferenciar entre la crítica constructiva, i la crítica destructiva i manipuladora que s’utilitza pel simple fet de fer mal, i aprofitar se’n social, personal i políticament de les persones i de les situacions.

dijous, 16 d’agost del 2007

GOVERNAR TREBALLANT EN EQUIP

Vull arriscar me a parlar sobre el Govern de Pineda de Mar, tot i que pugui semblar que estic condicionat pel fet de que la meva parella és Regidora d’aquest Ajuntament.

Per endavant vull aclarir que tinc un pensament d’esquerres, catalanista, i que també me considero progressista. Tot i això jo mai havia votat al partit socialista abans de les darreres eleccions municipals.

Tot s’ha de dir que hi vaig votar al PSC per dues raons. La primera perquè la meva parella es presentava com a independent a les seves llistes, i com sempre la he recolzat i la recolzaré incondicionalment. Per altre banda, i quelcom molt important per a mi i per la meva consciència política i social, es que en Xavier Amor amb el seu programa i l’equip humà del que s’ha envoltat (tant a les llistes, com de gent que no hi es a les llistes), va captar la meva atenció i el meu interès, i cóm no me va convèncer amb el seu entusiasme i força per aconseguir una Pineda molt millor, tot fent que prengués la decisió de donar li el meu vot amb la certesa de que no m’equivocava.

Desprès de dos mesos veient la feina que s’està fent a l’Ajuntament des de una perspectiva que mai no havia tingut fins ara, veig amb molta satisfacció que s’està plantant una llavor al nostre poble que ja està donant molts fruits, i que els fruits que arribaran més endavant poden ser espectaculars i fer història (positiva per suposat) al nostre municipi.

Veig que hi a un equip de govern que fa pinya. Que tots treballen a una, i amb la mateixa direcció. Que no tenim un alcalde presidencialista (com en el passat), si no un alcalde participatiu (que es el que hauria de ser la nostra democràcia). Veig que son un grup de persones que formen un equip de veritat, on tot hom pot dir la seva, on tot hom es escoltat, i on tot és consensuat entre tots. Fa goig veure les seves ganes de fer feina per Pineda. Desconec cóm van ser per dintre les anteriors legislatures (inclosa la que fa més de dotze anys va ser socialista), però el que si està clar es que quelcom diferent s’està cuinant al nostre poble, i que el resultat ha de ser un exemple democràtic i de feina ben feta per la resta de municipis del Maresme i de Catalunya. Governar, treballant en equip, aquest és el futur del nostre país i de Pineda de Mar.

dimecres, 8 d’agost del 2007

Navarra, el PSOE i el castor.

Diari El Punt, 8 d'agost de 2007. Navarra, el PSOE i el castor. Article d'opinió per Enric Marín i Otto.

L'actitud del PSOE a Navarra fa pensar en la «faula del castor» de Gramsci. Amb aquesta paràbola, el gran intel·lectual marxista italià al·ludia a la pèrdua d'identitat i de voluntat transformadora d'alguna esquerra socialista. Tal com la recordo, la faula refereix la història d'un castor perseguit per uns caçadors que el volen abatre per tal d'aconseguir una substància de singulars propietats medicinals que només es trobaria en els testicles d'aquests rosegadors de vida aquàtica. Creient-se incapaç de trencar el setge dels caçadors, el castor decideix que l'única manera de salvar la vida és automutilar-se i continuar la fugida. Dit i fet, el castor perseguit es castra a si mateix per tal de poder continuar la fugida cap al no-res. Fins aquí la faula. Anem, ara, al fet que l'actualitza.
Què fa que allò que és possible a Catalunya, Galícia i les Illes Balears no ho sigui a Navarra? Per quin fet Navarra està condemnada a un govern de dreta pura i dura i antibasquista? No calen dosis analítiques massives per entendre que la decisió de l'executiva federal del PSOE s'ha pres en clau estrictament electoral. Amb la mirada fixada en les eleccions legislatives de la primavera. I també és ben sabut que el neofalangisme dels Aznar, Acebes i la FAES ha imposat una agenda en la qual la defensa de la diversitat sembla garantia de fracàs demoscòpic i, eventualment, electoral. La imposició d'aquesta agenda ha tingut dos moments: la virulenta campanya contra l'Estatut de Catalunya (que no s'havia vist des dels anys trenta del segle passat) i el trencament de la unitat antiterrorista amb l'objectiu de fer del tot inviable l'intent de Zapatero de trobar una solució dialogada a la fi de la violència etarra. Aquest doble fracàs de Zapatero ha facilitat la imposició de l'agenda política del PP. Particularment en tot el que es refereix al reconeixement de la diversitat lingüística, cultural i nacional. Els anomenats «partits nacionals» no volen perdre la competició en el camp del nacionalisme espanyol. En aquest context, la dimissió del PSOE a Navarra és una autocastració. Però la realitat és molt tossuda. Pels demòcrates espanyols, la deriva uniformista és una autèntica fugida cap al no-res. Senzillament: l'uniformisme imposat no és democràtic. Podria ser que la darrera oportunitat del PSOE fos que després de les pròximes eleccions Pepiño Blanco també trobi gust a parlar català en la intimitat.

Aquest article d’opinió escrit per l’Enric Marín i Otto al diari el Punt, reflecteix amb claredat el que penso, i suposo que també es el que pensen una gran part dels demòcrates. Per aquesta raó he volgut penjar-ho al meu bloc personal.
Darrerament, el vaixell socialista porta un rumb que sembla més està adreçat cara a les eleccions de l’any vinent, que no pas a ser fidels amb el ideari socialista i el que els ciutadans i ciutadanes esperen d’un grup progressista i d’esquerres. Es molt trist, sobre tot quan ara, el senyor Zapatero ve a Catalunya amb moltes més promeses sota el braç..., pot ser caldria recordar-li el que va prometre en vers a l’Estatut de Catalunya...

Senyor Zapatero, tenim memòria i a més a més d’això també recordem la lluita aferrissada del PP contra Catalunya i tot el que tingués a veure amb Catalunya, recordem totes les calumnies i tots els insults que hem rebut per part dels nacionalistes espanyols. I ningú, més que nosaltres mateixos, ens ha defensat. Ningú del govern central s’ha molestat a explicar amb claredat a la resta de l’estat espanyol quina es la veritat sobre Catalunya. Pot ser no ho fan, perquè els podria fer perdre vots dels socialistes espanyols, que veuen en els catalans i la seva cultura una amenaça per la integritat de l’estat espanyol.
Senyor Zapatero, vostè es el president de l’estat espanyol i ha de governar per afavorir i per procurar el benestar de tota la ciutadania, també dels catalans i de les catalanes...

dilluns, 6 d’agost del 2007

EDITORIAL: NUEVOS CAMBIOS PARA LA DEMOCRACIA

Article escrit per diversos membres de la Coordinadora de Ciutadans pel Canvi:

Las nuevas tendencias de la sociedad con una creciente individualización de las personas, mayor visibilidad de la diversidad y de las diferencias que habían quedado ocultas, con una mayor desconfianza hacia el punto de vista del otro, y la globalización de mercados y de ideas, delimitan el marco para entender la crisis que sufren los sistemas de gobierno que están utilizando los modelos democráticos tradicionales, que basan la legalidad democrática sólo en la representación partidista.El alejamiento de la ciudadanía de las actuales formas de hacer política observada en las últimas elecciones municipales, se manifestó con un crecimiento de la abstención pero también con el hecho significativo de los 84.000 ciudadanos y ciudadanas ejerciendo su compromiso cívico con la democracia que votaron en blanco en Catalunya. La indiferencia de la ciudadanía ante los problemas públicos y la escasa implicación en la acción política, es un grave problema para la convivencia, pero también como indica Hanna Arendt, no ejercer los derechos de ciudadanía supone una merma de la libertad pública:”Cuando el individuo toma parte en la vida pública se abre para sí mismo una dimensión de la experiencia humana que de otra forma permanece cerrada para él y que, de alguna manera, constituye una parte de la “felicidad” completa”.Ser ciudadano o ciudadana de pleno derecho, quiere decir defender el derecho a tener derechos, implicarse en el gobierno y el cuidado del propio entorno, participar en la elaboración de leyes, y también cumplirlas y hacerlas cumplir, y además completar con este ejercicio toda la dimensión humana, que las dictaduras de todo tipo habían atrofiado, disfrutando en el empeño.Durante los años de la dictadura las políticas publicas se hicieron a espaldas de la ciudadanía, pero en palabras del profesor Joan Subirats la actual legalidad democrática se ha dedicado a hacer políticas para las personas, (paternalismo solucionador de casi todo del estado de bienestar) cuando los nuevos cambios que precisa el ejercicio de la democracia habría de construir las políticas publiques con las personas, que permitan incorporar a la ciudadanía con responsabilidad compartida en el desarrollo del espacio público.Después del proceso de reflexión deliberativo que hemos hecho en Ciutadans pel Canvi, nuestra asociación cívico-política ha decidido priorizar el ámbito cívico y asociativo por encima del meramente institucional, defendiendo una nueva cultura democrática abierta y participativa, que facilite el compromiso cívico libre y creativo de los diversos sectores de la sociedad, y en especial a los que han sido tradicionalmente excluidos y excluidas del espacio público. Queremos realizar una transformación activa de los procesos de exclusión ( de ideas, de clases sociales, de género, de la nueva ciudadanía sin derechos, de opción sexual, de barrios y de territorio) en procesos activos de inclusión de la ciudadanía, que estableciendo alianzas, se hace responsable de su propio cambio.Para ello queremos abrir nuevos espacios de debate como el ágora política, que permita comprender mejor los entresijos y la complejidad de las decisiones políticas, y que colabore en la elaboración de un discurso que articule las fuerzas de progreso y que permita el desarrollo de un pensamiento activo antes de la acción, y desarrollar las aulas de formación de la ciudadanía, en mediación comunitaria, participación política y federalismo. Nuestra apuesta política es abrir el mundo de las instituciones, de la vida municipal, y la forma de trabajar dentro de ellas, a la participación ciudadana continuando y ampliando a otros ámbitos la campaña de “Els calers on calen” que estamos realizando desde hace años. Mediante la acción política y el desarrollo de la auditoria ciudadana queremos colaborar en la transformación de las demandas sectoriales en reivindicación política articulando una implicación de la sociedad civil y de las asociaciones que la representan, facilitando recursos para las asociaciones que deseen pasar de las quejas a las propuestas políticas. Sin dejar de establecer redes y alianzas de reflexión y trabajo con las asociaciones cívicas de España y Europa que ya están trabajando en la profundización y diversificación del compromiso cívico y el cambio de la cultura política democrática.

dimecres, 1 d’agost del 2007

LLITEM PEL NOSTRE MEDITERRANI, LLUITEM PEL NOSTRE MON (PART 2ª)

Es una tasca feixuga, perquè son molts els interessos econòmics a nivell mundial que no hi tenen cap interès a respectar el planeta. Hi a moltes violacions de les lleis que fan perillar el planeta, i que son tapades amb diners. Oi que ja ho saben vostès, senyors governants?

Les centrals nuclears amb les seves deixalles radioactives que son soterrades i que enverinen poc a poc la nostra terra. El petroli, que des del seu procés d’extracció i fins a la seva utilització en industries, cotxes, vaixells, etc., es un element contaminant. Les fàbriques i industries que amb les seves emissions de fums i vessaments a rius i mars segueixen generant la mort lenta del planeta. Les proves nuclears, que trinxen i contaminen les entranyes de la terra. Les armes químiques utilitzades a les guerres, per països que se nomenen ‘civilitzats i avançats’. I així podríem continuar enumerant moltes d’altres...

La societat ha basat durant molts anys les seves economies amb la generació d’energia contaminant. Ara, tímidament va utilitzant cada cop més energies renovables no contaminants i respectuoses amb el medi ambient. Però amb això no hi a prou. Els governs mundials han de prendre decisions fermes i contundents. Han d’apostar per la vida i per les noves energies no contaminants. Han de deixar d’especular esperant a substituir tot allò que es contaminant fins que estiguem al límit, per tal d’aconseguir guanys mortals fins a l’últim moment.

Diuen que les noves energies renovables son cares, i que la producció de vehicles no contaminants es cara, i que la construcció d’aparells domèstics no contaminants es cara, i que tot el que no es contaminant es car..., però molt mes car es tot el que hem de fer per netejar el nostre planeta. I molt mes cars son els danys irreparables que estem fent al nostre món i al nostre entorn.

Lluitem pel nostre Mediterrani, lluitem pel nostre mon! Hem d’alçar les nostres veus i fer que ens escoltin! Hem de lluitar, no val a dir que jo sol no puc fer res! Molts d’uns com tu i com jo, farem una multitud, farem milions de veus que parlem un mateix idioma i que diem el mateix. Prou d’especulació i lluitem pel nostre planeta!

Us recomano la següent plana web:
http://www.greenpeace.org/espana/el-mediterraneo/