dimarts, 8 de desembre del 2009

AMINETU HAIDAR VOL TORNAR A CASA / AMINETU HAIDAD QUIERE VOLVER A CASA


TEXTO EN CATALÁN (ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO)
Aminetu Haidar, amb la seva vaga de fam, ha centrat l’atenció internacional dels darrers dies. Aquesta dona saharaui ha tornat a posar d’entredit els governs d’España i el Marroc. Ja n’hi a prou! Fa temps que l’estat espanyol va vendre al poble saharaui, i ara, l’empenta i la decisió d’una dona que tant sols vol tornar a casa amb la seva família i amics, ha tornat a portar-nos al record que España va cometre un greu error i injustícia, amb dones, homes, nens i nenes com a víctimes, i que hores d’ara segueix equivocant-se... La qual cosa, abans o després, haurà de forçar el govern espanyol a demanar perdó públicament, tanmateix com ja han fet d’altres països i institucions, en un passat recent, reconeixent les seves greus equivocacions amb d’altres comunitats i persones.

Tant de bo que amb aquestes disculpes que hauran de venir, no s’hagi de lamentar també la mort de Haidar. Espero i desitjo que no passi res d’això, pels seus fills i per allò pel que molts lluitem, de vegades amb una sensació agre de desesperació, pels Drets Humans, a tocar de casa i arreu del mon.

Mohamed VI fa la seva perquè li deixen. Zapatero, mal assessorat, s’equivoca. El PP pesca en aigües de riu revoltat amb la vista adreçada cap a les eleccions estatals. La comunitat internacional, com sempre, mira cap a un altre banda i xiula. De mentre Aminetu Haidar pot acabar morint... Visca la democràcia i els drets humans!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ)
Aminetu Haidar, con su huelga de hambre, ha centrado la atención internacional en los últimos días. Esta mujer saharaui ha vuelto a poner en entredicho a los gobiernos de España y Marruecos. ¡Ya basta! Hace tiempo que el estado español vendió al pueblo saharaui, y ahora, el empuje y la decisión de una mujer que tan sólo quiere volver a casa con su familia y amigos, ha vuelto a traernos al recuerdo que España cometió un grave error y injusticia, con mujeres, hombres, niños y niñas como víctimas, y que en estos momentos sigue equivocándose... Lo cual, antes o después, deberá forzar al gobierno español a pedir públicamente perdón, así como ya han hecho otros países e instituciones, en un pasado reciente, reconociendo sus graves equivocaciones con otras comunidades y personas.

Ojalá que con éstas disculpas que deberán hacerse, no haya que lamentar también la muerte de Haidar. Espero y deseo que no pase nada de esto, por sus hijos y por aquello que muchos luchamos, a veces con una sensación agria de desesperación, por los Derechos Humanos, junto a casa y en todo el mundo.

Mohamed VI va a la suya porque le dejan. Zapatero, mal asesorado, se equivoca. El PP pesca en aguas de río revuelto con la vista dirigida hacia las elecciones estatales. La comunidad internacional, como siempre, mira hacia otro lado y silba. De mientras Aminetu Haidar puede terminar muriendo... ¡Viva la democracia y los derechos humanos!

diumenge, 11 d’octubre del 2009

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL = INCOHERENCIA + INCOMPETENCIA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Incoherència i incompetència son les paraules amb les que podríem definir clarament al Tribunal Constitucional (TC). Com pot ser què el TC decideixi el que és o no constitucional, si son els primers en no complir la Constitució?

Doncs sí que ho llegiu bé, el TC no compleix amb la Constitució, ja que aquesta diu que el mandat dels seus membres serà de nou anys, i ja n’hi ha quatre components que van per els onze anys... Això ja els invalida moralment per exercir la tasca que suposadament haurien de fer, què no es altre que fer-la complir de manera imparcial.

Parlant d’imparcialitat, com pot ser que la Constitució pugui ser interpretada en funció a la persona que la llegeix (depenent del seu ideari particular i com no, polític)? Inaudit i incomprensible per aquells que ens ho mirem des de fora... Segons el meu parer, això ja posa en entredit el contingut de la mateixa, i/o la capacitat dels membres del TC per fer la seva tasca.

Com pot ser que un òrgan que no compleix amb la Constitució hagi de decidir la constitucionalitat d’una llei (Estatut de Catalunya) aprovada pel Parlament de Catalunya primer, per les Corts i el Senat després (amb tot un seguit de modificacions), i finalment confirmada en Referèndum pel poble català (tot i les importants retallades que va patir el text original)?

Ja n’hi ha prou! Cal que la ciutadania comencem a lluitar pels nostres drets i fem valer el lloc que ens pertany dintre del context d’una democràcia participativa, a la que molts no volen arribar, sobre tot els partits polítics que basen el seu poder per fer i desfer sense tenir-nos en compte (de no ser en època d’eleccions), en una democràcia representativa que comença grinyolar i a ser insuficient, i què no volen anar més enllà. Per això dic que ja ens toca el torn, de fer-los saber el que volem i desitgem. Cal que tots els progressistes en unim perquè el Canvi Total Avanci....

En resum...

1 - El Tribunal Constitucional està moralment inhabilitat...
2 - La Constitució està absoleta i cal que sigui canviada...
3 - La Ciutadania hem de lluitar a tots els nivells, des de l’entorn associatiu, municipal, autonòmic i estatal, per instaurar la Democràcia Participativa com a quelcom real i no pas un procés pintoresc i bonic, només utilitzat per a temes intranscendents (com molts equips de govern fan actualment) ...
4 - No ens hem de desanimar, i cal que forcem que es produeixi el Canvi a totes les estructures de la política. Tenim prou ganes, il·lusió i idees...
5 - Com diria el senyor Obama, “Yes We Can”. És a dir, “Sí Nosaltres Podem!...”
6 – Tribunal Constitucional = Incoherència + Incompetència.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Incoherencia e incompetencia son las palabras con las que podríamos definir claramente al Tribunal Constitucional (TC). ¿Cómo puede ser que el TC decida lo que es o no constitucional, si son los primeros en no cumplir con la Constitución?

Sí, lo leéis bien, el TC no cumple con la Constitución, ya que ésta dice que el mandato de sus miembros será de nueve años, y ya hay cuatro que van para once años... Esto ya les invalida moralmente para ejercer la tarea que supuestamente deberían hacer, que no es otra que hacerla cumplir de forma imparcial.

Hablando de imparcialidad, ¿cómo puede ser que la Constitución se interprete en función de la persona que la lee (dependiendo de su ideario particular y cómo no, político)? Inaudito e incomprensible para aquellos que nos lo miramos desde fuera... Según mi parecer, esto pone ya en entredicho el contenido de la misma, y/o la capacidad de los miembros del TC para hacer su trabajo.

¿Cómo puede ser que un órgano que no cumple con la Constitución deba decidir la constitucionalidad de una ley (Estatuto de Catalunya) aprobada por el Parlamento de Catalunya primero, por las Cortes y el Senado después (con toda una serie de modificaciones), y finalmente confirmada en Referéndum por el pueblo de Catalunya (aún con los importantes recortes que sufrió el texto original)?

¡Basta ya! Es necesario que la ciudadanía empecemos a luchar por nuestros derechos y hagamos patente el lugar que nos pertenece dentro del contexto de una democracia participativa, a la cual muchos no quieren llegar, sobre todo los partidos políticos que fundamentan su poder para hacer y deshacer sin tenernos en cuenta (a no ser en época de elecciones), en una democracia representativa que comienza a chirriar y a ser insuficiente, y que no quieren llegar más allá. Por ello digo que ahora ya nos toca el turno de hacerles saber aquello que queremos y deseamos. Es necesario que todos lo progresistas nos unamos para que el Cambio Total Avance...

En resumen...

1 - El Tribunal Constitucional está moralmente inhabilitado...
2 - La Constitución está absoleta y debe ser cambiada...
3 - La Ciudadanía debemos luchar a todos los niveles, desde el entorno asociativo, municipal, autonómico y estatal, para instaurar la Democracia Participativa como algo real, y no como un proceso pintoresco y bonito tan sólo utilizado para temas intrascendentes (como muchos equipos de gobierno hacen actualmente)...
4 - No nos podemos desanimar, y debemos forzar a que se produzca el Cambio en todas las estructuras de la política. Tenemos suficientes ganas, ilusión e ideas...
5 - Como diría el señor Obama, “Yes We Can”. Es decir, “¡Sí nosotros podemos!...”
6 – Tribunal Constitucional = Incoherencia + Incompetencia.

dimarts, 22 de setembre del 2009

CAS MILLET, LA PUNTA DE L’ICEBERG / CASO MILLET, LA PUNTA DEL ICEBERG


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Fèlix Millet, expresident de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana, ha confessat haver-se apropiat de tres milions d’euros per invertir-los en les seves propietats familiars i despeses privades. La veritat és que jo no em crec que un delinqüent que ja va ser condemnat a l’any 1984 per estafa i falsedat, no hagi robat més diners després de tants anys al capdavant de l’entitat.

Això sí, a l’any 1999 va rebre per part del govern de CIU la Creu de Sant Jordi. Serà que si robes amb classe i tens pedigree et donen premis i reconeixement... I per a més inri a l’any 2003 s’incorporà al Patronat de l’Institut Catalunya Futur, que és la secció catalana de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), la fundació presidida per José Maria Aznar. Veient les seves companyies no es d’estranyar que es trobi ara en aquesta situació.

Hi a quelcom que falla al nostre sistema democràtic i cal posar fil a l’agulla des de ja mateix. Perquè aquest cas no és més que la punta de l’iceberg...

Amb l’esclat de la crisi econòmica ens vam adonar que calien sistemes de control eficaços a les entitats financeres del país, i ara veiem que també fallen els mecanismes de control d’altres empreses i entitats, sobre tot de les Fundacions.

Sembla ser que els mecanismes de control ja existeixen però com moltes lleis que hi ha, o no s’apliquen o s’apliquen malament. I cal que ens posem les piles ja, perquè de segur que amb tot el que s’ha robat i s’està robant al nostre país ja hauríem sortit de la crisi fa temps...

Les auditories han de ser obligatòries, però de res serveix quan aquestes auditories detecten i assenyalen irregularitats i no es fa cas d’elles. Pot ser ja es hora de tirar del fil per arribar al cabdell i començar a depurar responsabilitats, arribant-hi fins on calgui.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Fèlix Millet, ex presidente de la Fundació Orfeó Cátala – Palau de la Música Catalana, ha confesado haberse apropiado de tres millones de euros para invertirlos en sus propiedades familiares y en gastos particulares. La verdad es que no me creo que un delincuente que fue condenado en el año 1984 por estafa y falsedad, no haya robado más dinero después de tantos años al frente de la entidad.

Eso sí, en el año 1999 recibió por parte del gobierno de CIU la Creu de Sant Jordi. Será que si robas con clase y tienes pedigree te dan premios y reconocimiento... Y para más inri en el año 2003 se incorporó al Patronat de l’Institut Catalunya Futur, que es la sección catalana de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), la fundación presidida por José Maria Aznar. Viendo sus compañías no es de extrañar que se encuentre ahora en esta situación.

Hay algo que falla en nuestro sistema democrático y hace falta ponerse a trabajar desde ahora mismo. Porque este caso no es más que la punta del iceberg...

Con el estallido de la crisis económica nos dimos cuenta de que hacia falta sistemas de control en las entidades financieras del país, y ahora vemos que también fallan los mecanismos de control de otras empresas y entidades, sobre todo las Fundaciones.

Parece ser que los mecanismos de control ya existen, pero como muchas leyes que hay, o no se aplican o se aplican mal. Ya es hora de que nos pongamos las pilas, porque seguramente con todo lo que han robado y están robando en este país ya habríamos salido de la crisis hace tiempo...

Las auditorias deben ser obligatorias, pero de nada sirven cuando estas auditorias detectan y señalan irregularidades y no se hace caso de ellas. Tal vez ya es hora de tirar de la manta y empezar a depurar responsabilidades, llegando hasta donde haga falta.

dilluns, 21 de setembre del 2009

PARLANT DE DEMOCRÀCIA / HABLANDO DE DEMOCRÀCIA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
He pensat d’escriure com si fos un article la meva resposta /comentari al senyor Guillem Palau perquè sigui de més fàcil accés i coneixença per a tothom.

Bé doncs senyor Palau, si amb el sarcasme vostè es sent realitzat i aconsegueix força coses per Pineda de Mar i per Catalunya, endavant no es talli un pel...

‘Segons “El Gran Larousse Català”, la democràcia és un sistema polític, forma de govern en la qual el poder prové del poble, és a dir, que aquest intervé en el govern i en l’elecció dels governants.’

La democràcia ni va a favor ni va en contra, com vostè diu, simplement És. El que succeeix és que com totes les coses en aquest món, l’aplicació del seu significat depèn molt de qui en parla d’ella. Tots i totes ho fem d’una manera o altre. Fa temps que ja vaig escriure en aquest mateix blog uns articles referents als diferents tipus de democràcia existents, que a ben segur que si en volguéssim en trauríem més variants:

La democràcia indirecta o representativa és el que tenim actualment (excepte el País Basc que té un succedani de la democràcia, arrel de la tristament coneguda Llei de Partits). En aquest tipus de democràcia les decisions son adoptades per representants escollits i reconeguts pel poble.

La democràcia participativa, aquella en que Ciutadans pel Canvi bolquem els nostres esforços, facilita als ciutadans i ciutadanes el fet d’associar-se i d’organitzar-se per poder exercir una influència directa a la presa de decisions.

Per últim, la democràcia directa. En aquesta, les decisions son adoptades directament pel poble. Tant de bo que algun dia arribem a tenir quelcom semblant, pot ser amb un Senat Popular amb poder de veritat (res a veure amb el que hi a ara).

Els qui acceptem el lloc democràtic sabem que sovint es faran coses que no son del nostre grat, i que quan sortosament aquestes ho siguin, també ens hi trobarem d’altres persones que no estan d’acord (forma part del sistema democràtic i el nostre aprenentatge és saber respectar-ho). És el poder de la majoria (ens agradi o no). El que sí que podem i hem de fer és intentar canviar el que no ens agrada, i per aconseguir-ho, convèncer a la majoria de unes altres idees. Per tot això penso, com ja he dit reiteradament d’altres vegades, que cal canviar la constitució espanyola, la qual ens ofega i limita. Aleshores, Catalunya i la ciutadania progressarem i avançarem cap a la consecució dels nostres drets i llibertats sense possibilitat de ser jutjats per ideologia o pensament.

Respecte a la consulta a que fa referència, senyor Guillem, segur que el seu partit polític te prou entitat i capacitat com per proposar-ho sense cap mena d’intermediaris (tot i no estar representats al Consistori pinedenc). De tota manera ja li avanço que segons la regidora Mònica Palacín (al facebook) ERC presentarà la moció al proper Ple d’Ajuntament. És a dir, que ja els hi han fet la feina.

Salut!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
He pensado en escribir como si fuese un artículo mi respuesta / comentario al señor Guillem Palau para que sea de más fácil acceso y conocimiento para todo el mundo.

Pues bien señor Palau, si con el sarcasmo usted se siente realizado y consigue muchas cosas para Pineda de Mar y para Catalunya, adelante no se corte ni un pelo...

‘Según “El Gran Larrousse Catalán”, la democracia es un sistema político, forma de gobierno en la cual el poder proviene del pueblo, es decir, que éste interviene en el gobierno y en la elección de los gobernantes.’

La democracia ni va a favor ni va en contra, como usted dice, simplemente Es. Lo que sucede es que como todas las cosas en este mundo, la aplicación de su significado depende mucho de quién habla de ella. Todos y todas lo hacemos de una forma u otra. Hace tiempo que escribí en este mismo blog unos artículos referentes a los diferentes tipos de democracia existentes, que seguramente si quisiéramos sacaríamos más variantes:

La democracia indirecta o representativa es la que tenemos actualmente (excepto en el País Vasco que tiene un sucedáneo de la democracia, a raíz de la tristemente conocida Ley de Partidos). En este tipo de democracia las decisiones son adoptadas por representantes escogidos y reconocidos por el pueblo.

La democracia participativa, aquella en que Ciutadans pel Canvi volcamos nuestros esfuerzos, facilita a los ciudadanos y ciudadanas el poder asociarse y organizarse para poder ejercer una influencia directa en la toma de decisiones.

Por último, la democracia directa. En esta, las decisiones son adoptadas directamente por el pueblo. Ojalá que algún día lleguemos a tener algo parecido, tal vez con un Senado Popular con poder de verdad (nada que ver con lo que existe ahora).

Los que aceptamos el juego democrático sabemos que a menudo se harán cosas que no son de nuestro agrado, y que cuando afortunadamente estas lo sean, también habrá otras personas que no están de acuerdo (forma parte del sistema democrático y nuestro aprendizaje es saber respetarlo). Se trata del poder de la mayoría (nos guste o no). Lo que sí que podemos y debemos hacer es intentar cambiar lo que no nos gusta, y para conseguirlo, convencer a la mayoría de otras ideas. Por ello pienso, como ya he dicho reiteradamente otras veces, que es necesario cambiar la constitución española, la cual nos ahoga y limita. Entonces Catalunya y la ciudadanía progresaremos y avanzaremos hacia la consecución de nuestros derechos y libertades sin posibilidad de ser juzgados por ideología ni pensamiento.

Respecto a la consulta a que hace referencia, señor Guillem, seguro que su partido político tiene suficiente entidad y capacidad como para proponerlo sin necesidad de intermediarios (aún sin estar representados en el Consistorio). De todas formas ya le avanzo que según la concejal Mònica Palacín (en facebook) ERC presentará la moción en el próximo Pleno de Ayuntamiento. Es decir, que ya les han hecho el trabajo.

¡Salud!

dimarts, 8 de setembre del 2009

ARENYS DE MUNT, A QUÈ TENIM POR? / ARENYS DE MUNT, ¿A QUÉ TENEMOS MIEDO?


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO)

Arenys de Munt ha posat el dit a la nafra. Algú ha decidit fer una consulta popular emparant-se amb la llibertat d’expressió i respectant en tot moment la llei, però sembla ser que no volen permetre que es pugui fer... Qui parlava de llibertat d’expressió?


Agradi més o agradi menys la pregunta realitzada en la consulta “Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”, organitzar un acte consultiu de manera pacifica no infringeix cap norma i tampoc cap llei.


Agradi més o agradi menys la resposta que es pugui aconseguir amb aquesta consulta, un estat de dret suposadament democràtic no pot oposar-se a que la ciutadania opini i digui la seva. Penso que això es quelcom que fa molts anys va deixar de ser. I molt menys encara quan la consulta no és vinculant, i està realitzada per una associació que res te a veure amb un estament oficial, com podria ser l’Ajuntament de la vila. Què passa? Tenim por de saber el que pensa veritablement la ciutadania? Per què aquesta por?


Quan hi a llibertat els raonaments es combaten amb d’altres raonaments i no pas per la força. El diàleg sempre ha estat bàsic en un estat lliure i democràtic. Tots tenim dret a dir la nostra i més encara quan ho fem pacíficament i amb respecte. A què tenim por?


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ)

Arenys de Munt ha puesto el dedo en la llaga. Alguien ha decidido realizar una consulta popular amparándose en la libertad de expresión y respetando en todo momento la ley, pero parece ser que no desean permitir que se pueda llevar a cabo... ¿Quién hablaba de libertad de expresión?


Agrade más o agrade menos la pregunta realizada en la consulta “Está usted de acuerdo que Catalunya se convierta en un Estado de Derecho, independiente, democrático y social, integrado en la Unión Europea?”, organizar un acto consultivo de forma pacífica no infringe ninguna norma y tampoco ninguna ley.


Agrade más o agrade menos la respuesta que pueda resultar de esta consulta, un estado de derecho supuestamente democrático no puede oponerse a que la ciudadanía opine y diga su parecer. Pienso que esto es algo que hace muchos años dejo de ser. Y aún todavía menos cuando la consulta no es vinculante, y está realizada por una asociación que nada tiene que ver con un estamento oficial, como podría ser el Ayuntamiento de la villa. ¿Qué sucede? ¿Tenemos miedo de saber lo que verdaderamente piensa la ciudadanía? ¿A qué se debe este miedo?


Cuando existe la libertad los razonamientos se combaten con otros razonamientos y no por la fuerza. El diálogo siempre ha sido básico en un estado libre y democrático. Todos tenemos derecho a decir lo que pensamos y más aún cuando lo hacemos pacíficamente y con respeto. ¿A qué tenemos miedo?

dilluns, 7 de setembre del 2009

ESTATUT I CONSTITUCIÓ / ESTATUTO Y CONSTITUCIÓN

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

El 30 de setembre de 2005, una proposició pel nou Estatut de Catalunya va ser aprovada per una majoria àmplia del Parlament de Catalunya, amb 120 vots a favor (CIU, PSC, ERC i ICV-EA) i 15 vots en contra (PP).


El 30 de març de 2006 va ser aprovat pel Congrés dels Diputats i va ser tramés al Senat, on va ser aprovat el 5 de maig de 2006 per la Comissió General de Comunitats Autònomes. A la votació final, tots els partits polítics van votar a favor excepte el PP, que va votar en contra, i ERC que va abstenir-se, ambdós evidentment no van acceptar el text final per raons ben diferents.


El 18 de juny de 2006, es va realitzar a Catalunya un referèndum en el qual el poble català va dir Sí al nou Estatut de Catalunya.


Si analitzem aquestes dades podrem veure que, la majoria representativa del poble català i la majoria representativa del poble espanyol van aprovar el nou text de l’Estatut de Catalunya i van recolzar la seva constitucionalitat i legalitat.


El Partit Popular, acostumats a fer i desfer al seu antull en una època fosca i trist de la nostra història, quan van governar gràcies a les armes i no pas a un procés democràtic, ara es neguen a acceptar la voluntat de la majoria..., aquesta sí, democràtica.


Penso que ja no cal esperar la decisió dels 12 homes i dones “justos” del Tribunal Constitucional, perquè facin tots i cadascun la seva pròpia interpretació de les lleis, en funció de la seva ideologia partidista i sectària. Ja no els veig tant justos i encara molt menys equilibrats, com pregona als quatre vents la imatge de la justícia amb la seva balança.


Les lleis no poden ser immobilistes i una Constitució encara molt menys. Una bona Constitució ha d’estar viva, s’ha de moure i ha millorar d’acord amb els temps que es viuen, i amb l’evolució de la societat...


Ara ja és hora de que ens plantegem, d’una vegada per totes, la Reforma de la Constitució. Perquè està demostrat que s’ha quedat absoleta. La Constitució va ser una eina democràtica molt important per la transició. Va ser un succedani de la democràcia per aconseguir una transició progressiva, tranquil·la i pacífica. Però ja està... Tot allò s’ha acabat i forma part del passat, i ara toca viure el present amb quelcom nou i fresc amb aires de veritable llibertat.


Amb una Constitució tant restringida i antiquada com l’actual ens trobem que les llibertats de la ciutadania també es troben molt restringides, i això no és acceptable per a tots i per a totes els que estant molt conscients de les nostres obligacions, ens veiem castrats pel que fa al lliure pensament, a la llibertat d’expressió i a totes les nostres llibertats.


Quan canviï la Constitució, l’Estatut podrà créixer i alhora els nostres deures, drets i llibertats.


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

El 30 de septiembre de 2005, una proposición para el nuevo Estatut de Catalunya fue aprobada por una mayoría amplia del Parlament de Catalunya, con 120 votos a favor (CIU, PSC, ERC y ICV-EA) y 15 votos en contra (PP).


El 30 de marzo de 2006 fue aprobado por el Congreso de los Diputados y pasó al Senado, donde se aprobó el 5 de mayo de 2006 por la Comisión General de Comunidades Autónomas. En la votación final, todos los partidos políticos votaron a favor excepto el PP, que voto en contra, y ERC que se abstuvo, ambos evidentemente no aceptaron el texto final por razones muy diferentes.


El 18 de junio de 2006, se realizó en Catalunya un referéndum en el cual el pueblo catalán dijo Sí al nuevo Estatut de Catalunya.


Si analizamos todos estos datos podremos ver que, la mayoría representativa del pueblo catalán y la mayoría representativa del pueblo español aprobaron el nuevo texto del Estatut de Catalunya y refrendaron su constitucionalidad y legalidad.


El Partido Popular, acostumbrados a hacer y deshacer a su antojo en una época oscura y triste de nuestra historia, cuando gobernaron gracias a las armas y no a un proceso democrático, ahora se niegan a aceptar la voluntad de la mayoría..., ésta sí, democrática.


Pienso que ya no hace falta esperar la decisión de los 12 hombres y mujeres “justos” del Tribunal Constitucional, para que hagan todos y cada uno su propia interpretación de las leyes, en función de su ideología partidista y sectaria. Ya no les veo tan justos y aún menos equilibrados, como pregona a los cuatro vientos la imagen de la justicia con su balanza.


Las leyes no pueden ser inmovilistas y una Constitución todavía menos. Una buena Constitución ha de estar viva, se ha de mover y ha de mejorar de acuerdo con los tiempos que se viven, y con la evolución de la sociedad...


Ahora, ya es hora de que nos planteemos, de una vez por todas, la Reforma de la Constitución. Porque está más que demostrado que se ha quedado absoleta. La Constitución fue una herramienta democrática muy importante para la transición. Fue un sucedáneo para conseguir una transición progresiva, tranquila y pacífica. Pero ya está... Todo aquello terminó y forma parte del pasado, y ahora toca vivir el presente con algo nuevo y fresco con aires de verdadera libertad.


Con una Constitución tan restringida y anticuada como la actual nos encontramos que las libertades de la ciudadanía están también muy restringidas, y eso no es aceptable para todos y todas los que siendo muy conscientes de nuestras obligaciones, nos vemos castrados en lo que respecta al libre pensamiento, a la libertad de expresión y a todas nuestras libertades.


Cuando cambie la Constitución, el Estatut podrá crecer y a su vez nuestros deberes, derechos y libertades.


dimecres, 29 de juliol del 2009

UNS ATEMPTEN AMB LES ARMES I D’ALTRES AMB L’ECONOMIA / UNOS ATENTAN CON LAS ARMAS I OTROS CON LA ECONOMIA.


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Atemptat a la ciutadania:
Una Casa Quarter de la Guàrdia Civil a Burgos ha estat objecte d’atemptat. Hi a hagut 65 ferits, entre d’ells 6 nens i dues dones embarassades. Encara no se sap l’autoria del mateix però tot sembla indicar que ha estat ETA, tot i què no han seguit el procediment habitual d’aquesta banda, que no és d’altre que avisar prèviament de la col·locació dels explosius.

Tant si val qui ha estat, la violència i l’assassinat no son cap solució digna ni democràtica, i en el cas que ens ocupa (si realment es tracte d’ETA i no s'obren d’altres vies d’investigació) no és més que una resposta imposada i feixista davant un conflicte del que son incapaços d’arreglar amb el diàleg i la raó, imposant el terror irracional. Tant si val que el diàleg pugui durar segles si amb això podem evitar víctimes sense sentit. Si els violents pensen realment amb el seu poble i no en els seus propis interessos i frustracions personals, haurien de preguntar-les primer quina via de solució desitgen, diàleg o violència, i respectar la voluntat de la majoria del poble basc, és a dir de tots els que viuen al seu territori.

Atemptat a la societat del benestar:
La CEOE i l’acord de concertació social. La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials s’ha desmarcat de l’acord de concertació social, amb unes exigències impossibles d’acceptar, i moguda pels fils antisocials del Partit Popular.

Desconec si entraran en raó i s’avindran a la concertació, però el que sí que puc dir és que tenen molta barra. Com sempre, cerquen trobar solucions a la “crisi econòmica” actual que els mantinguin amb el seu status i el del seus accionistes i alts directius, a costa del treballador.

La solució dels empresaris és una reforma laboral que abarateixi l’acomiadament (fem-ho fàcil perquè creixi el nombre d’aturats i ells puguin mantenir el seu status econòmic). La solució dels empresaris és rebaixar cinc punts les seves cotitzacions a la Seguretat Social (tant si val si tenim menys prestacions socials, com que ells ja tenen la seva pròpia sanitat privada i de pagament, i els seu propis plans de pensions...).

Empresaris i empresàries, segur que hi a que teniu realment problemes i a vosaltres caldria ajudar-vos, però la gran majoria estan recollint el fruits d’una mala gestió directiva i de planificació de quan hi havia guanys i ràpidament repartien dividends i comissions, sense fer cap provisió de futur per cobrir un problema que se sabia fa temps que arribaria. I ara què volen? Doncs rebre ajuts perquè demà o demà passat pugin tornar a repartir beneficis i incentius als seus més alts directius. És a dir, que pateixi el treballador que per això ha nascut, i que el cercle capitalista segueixi gaudint dels seus guanys a costa de la classe treballadora.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ)
Atentado a la ciudadanía:
Una Casa Cuartel de la Guardia Civil en Burgos ha sido objeto de un atentado. Ha habido 65 heridos, entre ellos 6 niños y dos mujeres embarazadas. Todavía no se conoce la autoría del mismo pero todo parece indicar que ha sido ETA, aunque no han seguido el procedimiento habitual de ésta banda, que no es otro que avisar previamente de la colocación de los explosivos.

Tanto da quién ha sido, la violencia y el asesinato no son solución digna ni democrática, y en el caso que nos ocupa (si realmente ha sido ETA y no se abren otras vías de investigación) no es más que una respuesta impuesta y fascista ante un conflicto que son incapaces de solventar con el dialogo y la razón, imponiendo el terror irracional. Tanto da si el diálogo pueda durar siglos si con ello podemos evitar víctimas sin sentido. Si los violentos piensan realmente en su pueblo y no en sus propios intereses y frustraciones personales, deberían preguntarles primero qué vía de solución prefieren, diálogo o violencia, y respetar la voluntad de la mayoría del pueblo vasco, es decir de todos los que viven en su territorio.

Atentado a la sociedad del bienestar:
La CEOE y el acuerdo de concertación social. La Confederación Española de Organizaciones Empresariales se ha desmarcado del acuerdo de concertación social, con unas exigencias imposibles de aceptar, y movida por los hilos antisociales del Partido Popular.

Desconozco si entrarán en razón y se avendrán a la concertación, pero lo que sí que puedo decir es que tienen mucha cara. Como siempre, buscan soluciones a la “crisis económica” actual que les mantengan el status y el de sus accionistas y altos directivos, a costa del trabajador.

La solución de los empresarios y empresarias es una reforma laboral que haga más barato el despido (hagámoslo fácil para que crezca el número de parados y ellos puedan mantener su status económico). La solución de los empresarios y empresarias es rebajar cinco puntos sus cotizaciones a la Seguridad Social (tanto les da si tenemos menos prestaciones sociales, como que ellos ya tienen su propia sanidad privada y sus propios planes de pensiones...).

Empresarios y empresarias, a bien seguro que hay quienes tenéis realmente problemas, y a vosotros hay que ayudaros, pero la mayoría están recogiendo los frutos de una mala gestión directiva y de planificación, de cuando había beneficios y rápidamente se repartían dividendos y comisiones sin realizar ninguna previsión de futuro para cubrir un problema que se sabía desde hace tiempo que llegaría. ¿Y ahora, qué quieren? Pues recibir ayudas para que mañana, o pasado mañana, puedan repartir de nuevo beneficios o incentivos a sus más altos directivos. Es decir, que padezca el trabajador que para eso ha nacido, y que el círculo capitalista siga disfrutando de sus ganancias a costa de la clase trabajadora.

dimarts, 28 de juliol del 2009

DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA = IL·LUSIÓ DE LA CIUTADANIA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
La Llei Electoral de Catalunya és quelcom que des de fa molt de temps, ni més ni menys que trenta anys, forma part del discurs dels partits polítics catalans. Quan es va donar forma a l’Estatut, després d’una dictadura de quaranta anys, ja es va tenir en compte al mateix la creació d’aquesta Llei, la qual ha format part de les campanyes electorals de la majoria de partits polítics fins hores d’ara.

Amb poc menys de tres mesos i amb la ILP presentada per Ciutadans pel Canvi, s’ha fet ben palès per a tothom i sobre tot per a la classe política, que la ciutadania activa existeix i que quan se’ls dona l’oportunitat responen tant contundentment que aquell tant parlat desencís ciutadà que semblava existir, desapareix deixant pas a la il·lusió.

Molt abans de finalitzar el període atorgat pel Parlament de Catalunya per poder recollir les 50.000 signatures de la ILP i així forçar el debat parlamentari, Ciutadans pel Canvi ja ha assolit les seves fites:

1- Després d’haver-se parlat què un cop passat l’equador de una legislatura no es podien tractar temes tant importants com aquest, el grups parlamentaris han acordat crear una ponència conjunta per després de l’estiu, i debatre la Llei Electoral de Catalunya...

2- CpC ja porta aconseguides més de 56.000 signatures i continua recollint-ne més...

3- Es clar que la ciutadania activa es mobilitza quan se’ls explica les coses amb claredat i transparència, i quan se’ls deixa participar...

Tot un èxit de la ciutadania i un camí a seguir per tothom. Si voleu conèixer tots els detalls de la Festa de la ILP celebrada fa uns dies al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona (fotografies, vídeos i discursos), podeu fer-ho a través del següent enllaç:
http://www.pelcanvi.org/activitats/20090723_fedataris.htm

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
La Ley Electoral de Catalunya es algo que desde hace mucho tiempo, ni más ni menos que treinta años, forma parte del discurso de los partidos políticos catalanes. Cuando se dio forma al Estatut, después de cuarenta años de dictadura, ya se tuvo en cuenta en el mismo la creación de ésta Ley, la cual, hasta ahora, forma parte de las campañas electorales de la mayoría de partidos políticos.

En poco menos de tres meses y con la ILP presentada por Ciutadans pel Canvi, ha quedado bien claro para todos y sobre todo para la clase política, que la ciudadanía activa existe, y que cuando se le da oportunidad responde tan contundentemente que, aquella tan comentada decepción ciudadana que parecía existir, desaparece dejando paso a la ilusión.

Mucho antes de finalizar el período otorgado por el Parlament de Catalunya para poder recoger las 50.000 firmas de la ILP y así forzar el debate parlamentario, Ciutadans pel Canvi ya ha conseguido sus objetivos:

1- Después de habarse comentado que una vez pasado el ecuador de una legislatura no se podían tratar temas tan importantes como éste, los grupos parlamentarios han acordado crear una ponencia conjunta para después del verano, y debatir la Ley Electoral de Catalunya...

2- CpC ya ha conseguido más de 56.000 firmas y continúa recogiendo más...

3- Está claro que la ciudadanía activa se moviliza cuando se le explican las cosas con claridad y transparencia, y cuando se la deja participar...

Todo un éxito de la ciudadanía y un camino a seguir por todos. Si queréis conocer todos los detalles de la Fiesta de la ILP celebrada hace unos días en el Parc de l’Estació del Nord de Barcelona (fotografías, vídeos y discursos), podéis hacerlo a través del siguiente enlace (los textos son en catalán):

http://www.pelcanvi.org/activitats/20090723_fedataris.htm

dimecres, 15 de juliol del 2009

RAYAN, UNA VÍCTIMA DEL SISTEMA...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El meu record per en Rayan...
Tots hem pogut assabentar-nos per les noticies de la desgraciada mort de Rayan, i el que molt segurament hem pensat la majoria de tots nosaltres ha estat en la irresponsabilitat i la falta de professionalitat de la infermera que va cometre l’error...

Doncs jo no crec que sigui així, tot i que haig de confessar que ho vaig pensar en un primer moment quan vaig tenir coneixement del succés. Puc imaginar-me el que deu estar passant aquesta persona sabent que per error ha matat un nadó. Però crec que tant Rayan com la infermera han estat víctimes d’un sistema sanitari imperfecte al qual calen molts canvis.

Valoro moltíssim el Sistema Sanitari que tenim i com aquest va millorant poc a poc. Molts ciutadans i ciutadanes d’arreu del mon, fins i tot de països econòmicament capdavanters, voldrien tenir la nostra assistència sanitària pública. Però tot i això, encara tenim moltes mancances.

Hi a manca de professionals a la sanitat pública, per la qual cosa els/les que s’hi troben treballant sovint han de realitzar horaris que ja de per si, utilitzant la lògica, sabem que els impedeix de realitzar la seva feina com cal. Hi a que es passen la seva vida professional tapant forats i/o fent suplències aquí i allà. Ho podem veure clarament en el cas de la infermera d’en Rayan...

Però aquesta manca de professionals, és real? Com es pot entendre això si hi a que es troben a l’atur, o realitzant feines que no tenen res a veure amb la sanitat, que és allò pel que han estudiat tants anys?

Penso què un del problemes més important és la deficient distribució de professionals sanitaris, tant a Catalunya com a España. Crec que s’hauria de facilitar la mobilitat d’aquestes persones per poder cobrir eficientment tot el sistema sanitari. Caldria invertir el que fos necessari perquè aquest sistema gaudeixi de tot el personal que les necessitats de la població exigeixen. La sanitat pública ha de ser una prioritat! I no s’hi valen retalls..., ni tan sols en temps de crisi. I si el que realment succeeix és que no hi a prou professionals, doncs fem el necessari per despertar i fomentar l’interès dels joves perquè adrecin els seus esforços i les seves inquietuds cap aquesta vessant professional.

Malauradament la mort d’en Rayan ja no té solució, però el nostre Sistema Sanitari sí que en té de solució, i cal que ens hi posem a treballar tots plegats perquè aquesta mort no sigui en va.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Mi recuerdo para Rayan...
Todos hemos podido conocer por las noticias la desgraciada muerte de Rayan, y lo que seguramente hemos pensado la mayoría de nosotros ha sido en la irresponsabilidad y la falta de profesionalidad de la enfermera que cometió el error...

Pues yo no creo que sea así, aunque debo confesar que lo pensé en un primer momento cuando tuve conocimiento del suceso. Puedo imaginarme lo que debe de estar pasando esta persona sabiendo que ha matado a un bebé. Pero creo que tanto Rayan como la enfermera han sido víctimas de un sistema sanitario imperfecto al cual le hacen falta muchos cambios.

Valoro muchísimo el Sistema Sanitario que tenemos y cómo este va mejorando poco a poco. Muchos ciudadanos y ciudadanas de todo el mundo, hasta de países punteros económicamente hablando, desearían tener nuestra asistencia sanitaria pública. Pero aún así, todavía tenemos muchas carencias.

Hay falta de profesionales en la sanidad pública, por lo que los/las que se encuentran trabajando a menudo deben realizar horarios que ya de por si, utilizando la lógica, sabemos que les impide realizar su trabajo como es debido. Los hay que se pasan su vida profesional tapando agujeros y/o realizando suplencias aquí y allá. Podemos verlo claramente en el caso de la enfermera de Rayan...

Pero ésta falta de profesionales, ¿es real? ¿cómo puede entenderse si hay que se encuentran en el paro, o realizando trabajos que nada tienen que ver con la sanidad, que es aquello para lo que han estudiado tantos años?

Pienso que uno de los problemas más importantes es la deficiente distribución de profesionales sanitarios, tanto en Catalunya como en España. Creo que debería facilitarse la movilidad de estas personas para poder cubrir eficientemente todo el sistema sanitario. Hay que invertir lo que fuere necesario para que este sistema pueda disponer de todo el personal que las necesidades de la población exigen. ¡La sanidad pública debe ser una prioridad! Y no valen recortes..., ni tan siquiera en tiempos de crisis. Y si lo que realmente sucede es que no hay suficientes profesionales, pues hagamos lo necesario para despertar y fomentar el interés de los jóvenes para que dirijan sus esfuerzos y sus inquietudes hacia esta profesión.

Desgraciadamente, la muerte de Rayan ya no tiene solución, pero nuestro Sistema Sanitario sí que la tiene, y debemos ponernos todos juntos a trabajar para que esta muerte no sea en vano.

dissabte, 11 de juliol del 2009

FLASH NOTÍCIES... FLASH NOTICIAS...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
LLEI ELECTORAL DE CATALUNYA:
Tot un èxit! Quan encara no s’ha acabat el termini establert per la recollida de signatures, la Iniciativa Legislativa Popular ja ha aconseguit un dels seus principals objectius. El Parlament de Catalunya ha establert una ponència conjunta pel proper setembre/octubre, i discutiran sobre la Llei Electoral de Catalunya. Si no hagués estat per la ILP presentada per CpC, tingueu ben segur que això no s’hagués produït. Tot un èxit del grup motor d’aquesta Iniciativa, de Ciutadans pel Canvi, de qui ens ha recolzat amb la seva signatura, i de tota la ciutadania.

POLÍTICA ANTICATALANA DEL PP: Sembla ser que falta molt poc per arribar a un acord de finançament. Desconec si finalment serà una acord just per Catalunya, el que sí que n’estic convençut és de que passi el que passi no tothom estarà content...
Ara bé, del que vull parlar-vos és de la campanya anti Catalunya que de sempre exerceix a España el Partit Popular. Podríem catalogar-la de bruta, indecent, demagògica i antidemocràtica (entre moltes d’altres coses més). Res de nou, ja ho sé, però que tot i conèixer el tarannà habitual d’aquest partit polític, no deixa d’indignar-me, perquè és vergonyós que sempre hagin fet servir la seva política anti catalana per enganyar i manipular als espanyols, atacant amb mentides sobre Catalunya a les esquerres espanyoles. Ells saben perfectament que mai no podran fer res amb Catalunya, per la seva tradició republicana..., federalista.., independentista..., nacionalista catalana, o d’esquerres... És a dir res que tingui a veure amb el seu pensament feixista, nacionalista espanyol i antidemocràtic. I per això ens utilitzen. Que no us enganyin Espanya, quan el PP espanyol obra la boca, només és per dir mentides sobre Catalunya. Les Comunitats del PP protesten i votaran en contra de l’acord de finançament, però s’afegiran al mateix. Doncs no serà tant dolent per ells aquest acord...

AUNG SAN SUU KYI: Premi Nobel de la Pau i sota arrest domiciliari des de fa 13 anys. L’activista birmana és un referent de tots aquells homes i dones d’arreu del mon que pateixen la reclusió, les tortures i fins i tot la mort (assassinats d’estat), pel simple fet de pensar diferent dels règims dictatorials que existeixen a tot el planeta. Què fa la comunitat internacional al respecte? Doncs parlen i poc més... Tenint en compte que fins ara fa molt poc que aquesta pràctica de vulneració dels drets humans era habitual a un dels països mes poderosos i auto proclamat ensenya del mon lliure (EEUU - Guantánamo), es pot entendre perfectament el que passa a la resta del mon... Hem de recolzar a totes aquelles organitzacions i moviments per la Pau, la Igualtat i els Drets Humans, perquè facin pressió als governs i organismes internacionals. Som molts més els que volem canviar el mon!, i tan sols cal que ens ho creguem i organitzem. Per la Llibertat i Per la Pau!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
LEY ELECTORAL DE CATALUNYA:
¡Todo un éxito! Cuando todavía no se ha terminado el plazo establecido para la recogida de firmas, la Iniciativa Legislativa Popular ya ha conseguido uno de sus principales objetivos. El Parlament de Catalunya ha establecido una ponencia conjunta para el próximo septiembre/ octubre, y discutirán sobre la Ley Electoral de Catalunya. Si no hubiese sido por la ILP presentada por Ciutadans pel Canvi, tened por seguro que esto no se hubiese producido. Todo un éxito del grupo motor de esta Iniciativa, de Ciutadans pel Canvi, de quienes nos han apoyado con su firma, y de toda la ciudadanía.

POLÍTICA ANTICATALANA DEL PP: Parece ser que falta muy poco para llegar a un acuerdo de financiación. Desconozco si finalmente será un acuerdo justo para Catalunya, lo que sí que estoy convencido es de que suceda lo que suceda no todo el mundo estará contento...
Ahora bien, de lo que quiero hablar es de la campaña anti Catalunya que desde siempre ejerce en España el Partido Popular. Podríamos catalogarla de sucia, indecente, demagógica y antidemocrática(entre muchas otras cosas más). Nada nuevo, ya lo sé, pero que aún conociendo la habitual forma de actuar de éste partido político, no deja de indignarme, porque es vergonzoso que siempre hayan utilizado su política anti catalana para engañar y manipular a los españoles, atacando a las izquierdas españolas con sus mentiras sobre Catalunya. Saben perfectamente que jamás podrán hacer nada en Catalunya, por su tradición republicana..., federalista... independentista..., nacionalista catalana... o de izquierdas... Es decir nada que tenga que ver con su pensamiento fascista, nacionalista español y antidemocrático. Y por eso nos utilizan. Que no os engañen España, cuando el PP español abre la boca, sólo es para decir mentiras sobre Catalunya. Las comunidades del PP protestan y votarán en contra del acuerdo de financiación, pero se acogerán al mismo. Pues no será tan malo para ellos éste acuerdo...

AUNG SAN SUU KYI: Premio Nobel de la Paz y bajo arresto domiciliario desde hace 13 años. La activista birmana es un referente para todos los hombres y las mujeres del mundo que sufren la reclusión, las torturas y hasta la muerte (asesinatos de estado), por el simple hecho de pensar diferente que los regímenes dictatoriales que existen por todo el planeta. ¿Qué hace la comunidad internacional al respecto? Pues hablan y poco más... Teniendo en cuenta que hasta hace muy poco vulnerar los derechos humanos era una práctica habitual en uno de los países más poderosos y auto-proclamado enseña del mundo libre (EEUU – Guantánamo), se puede comprender perfectamente lo que sucede en el resto del mundo... Debemos apoyar a todas aquellas organizaciones y movimientos por la Paz, la Igualdad y los Derechos Humanos, para que hagan presión sobre los gobiernos y los organismos internacionales. ¡Somos muchos los que queremos cambiar el mundo!, y tan sólo hace falta que nos lo creamos y organicemos. ¡Por la Libertad y por la Paz!

dijous, 4 de juny del 2009

CINC DIRECTRIUS PER A LA BONA DIRIGENTA / CINCO DIRECTRICES PARA UNA BUENA DIRIGENTA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

Us escric el text totalment en gènere femení, perquè no sempre és fàcil trobar paraules neutres que es refereixin a ambdós gèneres alhora, i tampoc no vull enrevessar massa el text del meu escrit fent referència a tots dos gèneres. Quedi clar que en tot moment, tot i fer servir un sol gènere, m’adreço a dones i homes per igual.

Sempre se’ns recorda a la ciutadania els nostres deures, però sovint se’n obliden dels nostres drets com a ciutadans i ciutadanes. Aquestes cinc directrius per a la bona dirigent son tan sols un apunt personal d’alguns dels que jo considero com a drets de la ciutadania, i que de forma reiterada son obviats per aquelles que ens governen per decisió nostra.

1 – Saber dir que “no”, és sovint una gran virtut.
Hem de tenir molt clar que mai no podrem fer les coses a gust de tothom, i que tampoc hem d’intentar-ho, perquè si no perdrem les nostres energies i el que és encara més important, la nostra credibilitat. Hem de ser coherents amb les nostres idees i pensaments, i sobre tot ser transparents amb tot allò que fem. Al pas del temps, se’ns tornaran en contra totes aquelles coses a les que no hem sabut respondre amb coherència dient que “no”, ja sigui per por al què diran o per un excés de bona fe. La ciutadania tenim dret a que se’ns digui la veritat.

2 - El “fair play” mal entès és de vegades un engany cap a la ciutadania.
Sovint es tapen les coses mal fetes pels d’altres (denunciables, o si més no vergonyoses si es fan públiques) per un mal entès “fair play” entre col·legues (polítiques), donant per suposat que no hi havia mala fe (tot i que de vegades és flagrant que hi a interessos personals o partidistes de rerafons). Sembla ser que no es vol fer llenya de l’arbre caigut (abans al govern i ara a l’oposició), i es deixen passar coses ben grosses per alt. És un error, perquè la ciutadania necessitem i reclamem transparència, i hem de saber el que passa, per poder finalment jutjar i decidir per nosaltres mateixes. És un dret que no se’ns pot negar. La ciutadania tenim dret a saber el que succeeix.

3- Transparència i honestedat. Amidar el compliment i la gestió.
Ha d’existir una llei que exigeixi, al principi de cada legislatura (hagi o no hagi un canvi de govern), una auditoria de gestió econòmica i compliment polític. La ciutadania tenim dret a demanar transparència i honestedat per part de les gestores polítiques que han estat escollides de manera majoritària. Mentre que això no sigui així, totes les dirigents ho haurien de fer per iniciativa pròpia. La ciutadania tenim dret a conèixer tota la gestió feta.

4- Saber comunicar.
Ser una bona comunicadora, tant pel que fa a la cap de govern com per al seu equip de col·laboradores, és fonamental perquè la legislatura es desenvolupi correctament. Cal que es sàpiga explicar amb claredat i transparència tot el que es fa, així com tot allò que no es podrà realitzar. Fins i tot les males noticies, ben explicades i argumentades tenen un caire totalment diferent, i son acceptades d’una altre manera. La ciutadania tenim dret a estar informada correctament.

5 - El poder és del poble sobirà.
Una bona líder i governant no ha d’oblidar mai que el poder resta al poble sobirà. Ha de recordar en tot moment que sense els ciutadans i les ciutadanes res del que fa tindria cap sentit. Aquesta és una de les primeres directrius que s’obliden, i és quelcom que cal canviar. Governar per a la ciutadania, sense interessos personals ni de partit. La ciutadania tenim dret a que se’ns reconegui i respecti el nostre lloc dintre el sistema democràtic.

TEXT EN CASTELLÀ (DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Os escribo el texto totalmente en género femenino, porque no siempre es fácil encontrar palabras neutras que se refieran a ambos géneros a la vez, y tampoco quiero liar demasiado el texto de mi escrito haciendo referencia a los dos géneros. Quede claro que en todo momento, aún utilizando un solo género, me refiero a mujeres y a hombres por igual.

Siempre se nos recuerda a la ciudadanía nuestros deberes, pero a menudo se olvidan de nuestros derechos como ciudadanos y ciudadanas. Estas cinco directrices para la buena dirigente son tan sólo un apunte personal de algunos de los que considero como derechos de la ciudadanía, y que de forma reiterada son obviados por aquellas que nos gobiernan por decisión nuestra.

1- Saber decir que “no”, es a menudo una gran virtud.
Hemos tener muy claro que jamás podremos hacer las cosas a gusto de todo el mundo, y que tampoco debemos intentarlo, porque sino perderemos nuestras energías y lo que es todavía más importante, nuestra credibilidad. Debemos ser coherentes con nuestras ideas y pensamientos, y sobre todo ser transparentes con todo lo que hacemos. Con el paso del tiempo, se volverán en contra todas aquellas cosas a las que no hemos sabido responder con coherencia diciendo que “no”, ya sea por miedo al qué dirán o por un exceso de buena fe. La ciudadanía tenemos derecho a que se nos diga la verdad.

2- El “fair play” mal entendido es a veces un engaño a la ciudadanía.
A menudo se tapan las cosas mal hechas por los demás (denunciables, si mas no vergonzosas si se hacen públicas) por un mal entendido “fair play” entre colegas (políticas), dando por supuesto que no existía mala fe (aunque a veces es flagrante que existen intereses personales o partidistas de trasfondo). Parece ser que no se desea hacer leña del árbol caído (antes en el gobierno y ahora en la oposición), y se dejan pasar por alto cosas muy gordas. Es un error, porque la ciudadanía necesitamos y reclamamos trasparencia, y tenemos que saber lo que sucede, para poder juzgar y decidir finalmente por nosotras mismas. Es un derecho que no se nos puede negar. La ciudadanía tenemos derecho a saber lo que sucede.

3- Transparencia y honestidad. Medir el cumplimiento y la gestión.
Ha de existir una ley que exija, al principio de cada legislatura (haya o no un cambio de gobierno), una auditoria de gestión económica y cumplimiento político. La ciudadanía tenemos el derecho a pedir transparencia y honestidad por parte de las gestoras políticas que han estado escogidas de forma mayoritaria. Mientras que esto no sea así, todas las dirigentes deberían hacerlo por iniciativa propia. La ciudadanía tenemos derecho a conocer toda la gestión realizada.

4- Saber comunicar.
Ser una buena comunicadora, tanto por lo que respecta a la jefa de gobierno como para su equipo de colaboradoras, es fundamental para que la legislatura se desarrolle correctamente. Hace falta que se sepa explicar con claridad y trasparencia todo lo que se hace, así como todo aquello que no se podrá realizar. Incluso las malas noticias, bien explicadas y argumentadas tienen un aire totalmente diferente, y son aceptadas de otra manera. La ciudadanía tenemos derecho a estar informada correctamente.

5- El poder es del pueblo soberano.
Una buena líder y gobernanta no debe de olvidar nunca que el poder reside en el pueblo soberano. Debe recordar en todo momento que sin los ciudadanos y las ciudadanas nada de lo que hace tendría sentido. Esta es una de las primeras directrices que se olvidan, y es algo que debe cambiar. Gobernar para la ciudadanía, sin intereses personales ni de partido. La ciudadanía tenemos el derecho a que se nos reconozca y respete nuestro lugar dentro del sistema democrático.

diumenge, 26 d’abril del 2009

XESCO BOIX, HISTÒRIA DE LA NOSTRA HISTÒRIA


Avui s’ha dut a terme a la Biblioteca Serra i Moret de Pineda de Mar la presentació del llibre que han escrits uns amics, en Lluís Maria Panyella i la Maria-Josep Hernàndez. Ha estat un acte emotiu, impregnat de qualitat humana i molt de sentiment, i jo també vull afegir-me, a la meva manera, a aquest acte de presentació o millor dit d’homenatge.

El llibre es titula “Xesco Boix, història de la nostra història”. L’acte ha estat presentat pel periodista Xevi Planas, qui amb una intervenció molt curosa i agradable per a tots els assistents, ja ens ha començat a parlar d’en Xesco Boix (Barcelona, 1946 – Malgrat de Mar, 1984).

En Xesco Boix, cantant català de folk i de música infantil, va ser un home universal, i molt probablement avançat als seus temps. Pioner de l’animació al nostre país, admirador i amic d’en Pete Seeger, del qual va adaptar moltes peces, es convertir en un extraordinari comunicador, especialment entre els infants. En Xesco ens va portar un bufo d’aire fresc, amb paraules de pau i de llibertat...

Tot seguit la Maria-Josep ens ha llegit una carta adreçada a en Xesco. Unes paraules plenes de sentiment i enorme emoció a la seva veu, expressant amb elles el seu gran respecte i admiració...

En Lluís Maria, que va compartir moltes coses amb el Xesco Boix, també ens ha parlat d’ell. Però més enllà de les paraules pronunciades pel Lluís, m’ha arribat la seva força i el profund sentiment d’admiració i d’amor que ha expressat amb elles. Ha estat molt emocionant percebre aquesta força i passió amb les paraules d’en Lluís. Per uns instants hem pogut recordar i palpar una època en que mancava la llibertat i el lliure pensament, una època en que ambdós (com molta d’altre gent) van patir les conseqüències d’una dictadura, que va deixar cicatrius als seus cossos i a les seves ànimes.

A continuació, en Pep Basart com a representant del CAU de Pineda, i de fet de tot l’escoltisme, ens ha parlat del que va significar i significa en Xesco pel moviment escolta. En Boix va pertànyer de jove a aquest moviment, i també moltes de les cançons que es canten als CAU’s de tot Catalunya son seves...

Per acabar, ha tancat l’acte en Francesc Millán, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Pineda de Mar, tot explicant les seves experiències amb en Xesco Boix de quan anava a l’escola Sant Jordi...

Està clar que quan una persona marxa d’aquest mon i deixa enrere amics que l’estimen, el seu record i el seu esperit son vius entre nosaltres per sempre més.

diumenge, 19 d’abril del 2009

MIQUEL ICETA S’EQUIVOCA / MIQUEL ICETA SE EQUIVOCA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Segons catalunyaPRESS, el viceprimer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha fet unes declaracions a l’ACN (Agència Catalana de Notícies), en les que considera que no hi a prou consens perquè es constitueixi la ponència conjunta per redactar la llei electoral catalana, i que és difícil que hi hagi aquest apropament entre els partits polítics quan ha passat la meitat d’una legislatura.

Tan sols espero i desitjo que la ciutadania de Catalunya atorgui la seva confiança a Ciutadans pel Canvi, i es puguin recollir les 50.000 signatures vàlides perquè el senyor Iceta i d’altres com ell (perquè creguin-me que no tots els polítics son iguals) es posin les piles i facin d’una vegada el que ciutadans i ciutadanes esperen d’ells i d’elles.

Ja és hora de que la política del nostre país, i per tant els interessos i el benestar de la ciutadania, deixin d'estar supeditats als interessos dels partits polítics.

Senyor Iceta, es recorda vostè que fa trenta anys que Catalunya espera que algú la doti d’una llei electoral, com ja tenen la resta de Comunitats Autònomes?

Durant molts anys CiU no va fer res, però desprès amb un compromís ja adquirit amb el Pacte del Tinell i l’Acord d’Entesa, doncs tampoc s’ha fet...

El ciutadà de a peu, sense consignes de partit a cau d’orella, es pregunta a què esperen per fer la ponència al Parlament sobre una llei electoral per Catalunya. Penso que aquestes declaracions estan fora de lloc, perquè la seva obligació és fer el millor per Catalunya. I el millor no és dir pas que no podran arribar a cap acord quan ha passat la meitat de la legislatura... Què vol dir vostè? Que tan sols fan coses importants a la primera meitat de la legislatura? I la segona, què fan?

La veritat és que vostè està fent un flac favor als parlamentaris i parlamentàries que des de el primer dia que entren al Parlament i fins el darrer en acabar la legislatura, treballen amb les mateixes ganes i intensitat (i n’estic convençut de que hi a molts). Perquè la imatge que vostè dona a la ciutadania no és gaire bona.

Senyor Iceta, el que els parlamentaris i parlamentàries han de fer, passi el que passi amb la ILP que ha endegat Ciutadans pel Canvi, és procurar que la Llei Electoral de Catalunya es debati al si del Parlament dintre aquesta legislatura, i que la ciutadania pugui veure per si mateixa quins son els grups parlamentaris que posen traves i per què.

No intenti escapolir-se de fer la seva tasca, tot i que pensi que pot ser perdrà el seu valuós temps. Desprès quan toqui, la ciutadania ja decidirà si han fet el que havien de fer, i ho deixaran ben palès a les urnes.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Según catalunyaPRESS, el viceprimer secretario del PSC, Miquel Iceta, ha hecho unas declaraciones a la ACN (Agencia Catalana de Noticias), en las que considera que no hay el consenso necesario para que se constituya la ponencia conjunta para redactar la ley electoral catalana, y que es difícil que haya un acercamiento entre los partidos políticos cuando ha pasado ya la mitad de una legislatura.

Tan sólo espero y deseo que la ciudadanía de Catalunya otorgue su confianza a Ciutadans pel Canvi, y se puedan recoger las 50.000 firmas válidas para que el señor Iceta y otros como él (porque créanme que no todos los políticos son iguales) se pongan las pilas y hagan de una vez lo que los ciudadanos y las ciudadanas esperan de ellos y de ellas.

Ya es hora de que la política de nuestro país , y por lo tanto los intereses y el bienestar de la ciudadanía, dejen de estar supeditados a los intereses de los partidos políticos.

Señor Iceta, ¿se acuerda usted que hace treinta años que Catalunya espera que alguien la dote de una ley electoral, como ya tienen el resto de Comunidades Autónomas?

Durante muchos años CiU no hizo nada, pero después con un compromiso ya adquirido en el Pacte del Tinell y l’Acord d’Entesa, tampoco se ha hecho...

El ciudadano de a pie, sin consignas de partido al oído, se pregunta a qué esperan para hacer la ponencia en el Parlament sobre una ley electoral para Catalunya. Pienso que estas declaraciones están fuera de lugar, porque su obligación es hacer lo mejor para Catalunya. Y lo mejor no es decir que no podrán llegar a ningún acuerdo cuando ha pasado la mitad de la legislatura... ¿Qué quiere decir usted? ¿Que tan sólo hacen cosas importantes durante la primera mitad de legislatura? Y en la segunda, ¿qué hacen?

La verdad es que usted está haciendo un flaco favor a los parlamentarios y parlamentarias que desde el primer día en que entran en el Parlament y hasta el último cuando termina la legislatura, trabajan con las mismas ganas e intensidad (y estoy convencido de que hay muchos). Porque la imagen que usted ofrece a la ciudadanía no es demasiado buena.

Señor Iceta, lo que deben hacer los parlamentarios y parlamentarias, pase lo que pase con la ILP que ha puesto en marcha Ciutadans pel Canvi, es procurar que la Llei Electoral de Catalunya sea debatida en el seno del Parlament en esta legislatura, y que la ciudadanía pueda ver por si misma cuáles son los grupos parlamentarios que ponen trabas y por qué.

No intente escabullirse de hacer su trabajo, aunque piense que tal vez pierda usted su valioso tiempo. Después, cuando sea el momento, la ciudadanía decidirá si han hecho lo que debían hacer, y lo dejarán bien claro en las urnas.

divendres, 17 d’abril del 2009

PER UNA LLEI D’EDUCACIÓ INCLUSIVA / POR UNA LEY DE EDUCACIÓN INCLUSIVA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Una amiga m’ha fet arribar una nota sobre la concentració que es farà el proper diumenge dia 19 d’abril davant el Palau de la Generalitat a les 12 del migdia. Ha estat organitzada per la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva a Catalunya, i m’ha fet pensar molt...

Per què m’ha fet pensar? Doncs perquè tots creiem que estem avançant molt, dia rere dia, pel que fa l’ajut als nens, nenes i joves amb algun tipus de discapacitat, tanmateix amb el suport a les seves famílies, per integrar aquestes persones dintre la nostra societat i sobre tot a les escoles, i és cert, comparativament amb el passat s’ha aconseguit molt, però no és menys cert que el que s’ha aconseguit fins ara està encara anys llum del que hauria de ser.

Per exemple, el projecte de Llei d’Educació de Catalunya (LEC), no es prou valenta i innovadora. La llei educativa de la Catalunya del futur hauria de passar per ser totalment inclusiva amb les diferencies, i no pas per procurar centres especialitzats en els quals s’aïlli de la resta la societat educativa als nens i nenes que malauradament pateixen diferències que els dificulten el seguiment “normal” educatiu.

Està més que demostrat que una persona amb discapacitat en un entorn educatiu no diferenciat de la resta, te uns avenços molt més grans i més ràpids que no pas aquella que està apartada en un centre especialitzat.

Fem un pensament amb el cor i no pas amb d’altres interessos. L’educació a Catalunya i a la resta del mon ha de procurar que les escoles i centres formatius disposin de tots els elements humans i materials necessaris perquè les persones amb capacitats diferents puguin seguir els seus estudis i aprenentatges sense necessitat de que els recloguin en “centres especialitzats”.

Una Llei Educativa com cal ha de vetllar per l’educació inclusiva i ara és un bon moment per col·locar la primera pedra a la columna vertebral de la nostra societat, el sistema educatiu.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Una amiga me ha enviado una nota sobre la concentración que tendrá lugar el próximo domingo día 19 de abril ante el Palau de la Generalitat a las 12 del mediodía. Está organizada por la Plataforma por una Escuela Inclusiva en Catalunya, y me ha hecho pensar mucho...

¿Por qué me ha hecho pensar? Pues porque todos creemos que estamos avanzando mucho, día tras día, por lo que respecta a la ayuda a niños, niñas y jóvenes con algún tipo de discapacidad, así como con el apoyo a sus familias, para integrar a estas personas dentro de nuestra sociedad y sobre todo en las escuelas, y es cierto, comparativamente con respecto al pasado se ha conseguido mucho, pero no es menos cierto que lo que se ha conseguido hasta ahora se encuentra todavía a años luz de lo que debería ser.

Por ejemplo, el proyecto de Ley de Educación de Catalunya (LEC), no es suficientemente valiente e innovador. La ley educativa de la Catalunya del futuro debería pasar por ser totalmente inclusiva con todas las diferencias, y no por procurar centros especializados en los cuales se aísle del resto de la sociedad educativa a los niños y las niñas que desgraciadamente sufren diferencias que les dificultan un seguimiento “normal” educativo.

Está más que demostrado que una persona discapacitada en un entorno educativo no diferenciado del resto, consigue avanzar mucho más y más rápidamente, que no aquella persona que se encuentra apartada en un centro especializado.

Pensemos con el corazón y no con otros intereses. La educación en Catalunya y en el resto del mundo ha de procurar por unas escuelas y centros formativos que dispongan de todos los elementos humanos y materiales necesarios para que las personas con capacidades diferentes puedan seguir sus estudios y aprendizajes sin necesidad de que las recluyan en “centros especializados”.

Una Ley Educativa como debe ser ha de velar por la educación inclusiva, y ahora es un buen momento para colocar la primera piedra en la columna vertebral de nuestra sociedad, el sistema educativo.

dimecres, 8 d’abril del 2009

CATALUNYA, UN PAS ENDAVANT... AMB LA LLEI ELECTORAL / CATALUNYA, UN PASO ADELANTE... CON LA LEY ELECTORAL


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
A Catalunya sempre hem estat capdavanters en moltes coses..., però ara mateix hi a una en la que fa molt de temps que ens vàrem quedar enrera. Som l’única Comunitat Autònoma que no tenim Llei Electoral pròpia...

Fa temps que lluitem per recobrar molts dels nostres drets històrics... Fa temps que lluitem per un acord de finançament just... Fa temps que lluitem per un Estatut d’Autonomia com cal... I encara fa molt més temps que no disposem d’una de les eines democràtiques més importants, i que el nostre actual Estatut ja contempla perquè es pugui fer..., una “Llei Electoral de Catalunya”!

Des de que es va restaurar la democràcia que Catalunya funciona, electoralment parlant, amb una disposició transitòria que ens adreça cap a una llei estatal. Trenta anys de democràcia no han estat suficients perquè els diferents governs que hem tingut a Catalunya hagin estat capaços per desenvolupar una llei electoral pròpia.

Si ens remetem als darrers temps, aquest ha estat sempre un dels objectius del Pacte del Tinell primer, i del Pacte d’Entesa després. De fet, fa dos anys que el Parlament de Catalunya van encarregar els seu estudi a un grup d’experts, consensuat per totes les forces polítiques i que després va quedar oblidat al fons d’un calaix.

Molt possiblement per interessos partidistes, els grups polítics no han estat capaços d’afrontar aquest tema i deixen passar el temps sense fer-ne res al respecte..., per això creient que és hora perquè la ciutadania prengui les responsabilitats que per dret li pertanyen, Ciutadans pel Canvi ha articulat una Llei Electoral per Catalunya i ha endegat una ILP (Iniciativa Legislativa Popular), perquè d’aquesta manera amb el recolzament de al menys 50.000 signatures puguem obrir aquest debat al si del Parlament de Catalunya.

Una Llei, la que proposa Ciutadans pel Canvi, catalogada per a molts com audaç i valenta. Una Llei que no deixarà indiferent a ningú. En definitiva, una acció la que ha endegat CpC, de democràcia participativa i que cerca restablir els ponts entre la ciutadania i la política.

Per obtenir més informació: http://www.lleielectoral.cat/


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

En Catalunya siempre hemos ido por delante en muchas cosas..., pero ahora mismo hay una en la que hace mucho tiempo que nos quedamos atrás. Somos la única Comunidad Autónoma que no tenemos Ley Electoral propia...

Hace tiempo que luchamos por recobrar muchos de nuestros derechos históricos... Hace tiempo que luchamos por un acuerdo de financiamiento justo... Hace tiempo que luchamos por un Estatut como es debido... Y todavía hace mucho más tiempo que no disponemos de una de las herramientas democráticas más importantes, y que nuestro actual estatuto ya contempla para que pueda llevarse a cabo..., ¡una “Ley Electoral de Catalunya”!

Desde que se restauró la democracia que Catalunya funciona, electoralmente hablando, con una disposición transitoria que nos lleva a una ley estatal. Treinta años de democracia no han sido suficiente para que los diferentes gobiernos que hemos tenido en Catalunya hayan sido capaces de desarrollar una ley electoral propia.

Si nos remitimos a los últimos tiempos, éste ha sido siempre uno de los objetivos del Pacto del Tinell primero, y del Pacto de Entesa después. De hecho, hace dos años el Parlament de Catalunya encargó su estudio a un grupo de expertos, consensuado por todas las fuerzas políticas y que después quedó olvidado en el fondo de un cajón.

Muy posiblemente por intereses partidistas, los grupos políticos no han sido capaces de afrontar este tema y dejan correr el tiempo sin hacer nada al respecto... por ello, creyendo que es hora de que la ciudadanía tome las responsabilidades que por derecho le pertenecen, Ciutadans pel Canvi ha articulado un Ley Electoral para Catalunya, y ha puesto en marcha una ILP (Iniciativa Legislativa Popular), para que de esta forma con el apoyo de al menos 50.000 firmas podamos abrir este debate en el seno del Parlament de Catalunya.

Una Ley, la que Ciutadans pel Canvi propone, catalogada por muchos como audaz y valiente. Una Ley que no dejará a nadie indiferente. En definitiva, una acción la que CpC ha puesto en marcha, de democracia participativa y que busca restablecer los puentes entre la ciudadanía y la política.

Para obtener más información: http://www.lleielectoral.cat/

diumenge, 22 de març del 2009

EL PACTE ANTINATURA D’EUSKADI / EL PACTO ANTINATURA DE EUSKADI


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Entenc perfectament que Patxi López es consideri legitimat per ser el proper Lehendakari, i molt possiblement pugui ser un bon líder per al País Basc, però que això s’aconsegueixi a través de un pacte totalment anti-natural com serà qualsevol dels acords possibles que pugui signar el PSE amb el PP, no ho trobo pas bé.

La pregunta que jo hem faria és, si es vol la Presidència del País Basc a qualsevol preu, i fins i tot si cal fer-ho venent l’ànima al diable, o volen cercar el millor per aquesta terra que ha patit durant molts anys la xacra del terrorisme i de la violència més fonamentalista.

Si el que volen és el millor per a Euskadi s’estan equivocant..., i estan perdent la gran possibilitat d’aconseguir-ho.

Penso què si el PSE hagués decidit formar govern amb el partit més votat, és a dir el PNB, tot i permetent que Ibarretxe continués sent Lehendakari, s’hagués aconseguit quelcom que fins ara semblava molt llunyà, la unió dels constitucionalistes progressistes bascos i els nacionalistes bascos més conservadors, és a dir que entre tots dos partits comptarien amb el 70% dels vots emesos a les darreres eleccions, una quantitat més que suficient per estar legitimats a governar tranquilament.

Fent això, els socialistes aconseguirien canviar el curs de la política basca, i a més a més aconseguirien un aliat al govern central... Saben allò de que l’avarícia trenca el sac? Doncs es quedaran al País Basc amb una minoria solucionada venent-se i estant supeditats al PP.

Finalment el PSE i el PP governaran junts ja sigui a la llum pública o a l’ombra, i torno a dir que han escollit l’opció equivocada. Patxi, potser que ets una persona més que vàlida per ser Lehendakari, però aquestes no son les formes i potser tampoc era el moment... De vegades la paciència és una virtut.

TEXT EN CASTELLÀ (ADALT EL TEXT EN CATALÀ):
Entiendo perfectamente que Patxi López se considere legitimado para ser el próximo Lehendakari, y muy posiblemente pueda ser un buen líder para el País Vasco, pero que esto se consiga a través de un pacto totalmente anti-natural como será cualquiera de los posibles acuerdos que pueda firmar el PSE con el PP, no lo veo bien.

La pregunta que yo me haría es, si se quiere la Presidencia del País Vasco a cualquier precio, llegando incluso a hacerlo vendiendo el alma al diablo, o queremos buscar lo mejor para esta tierra que ha sufrido durante muchos años la lacra del terrorismo y de la violencia más fundamentalista.

Si lo que quieren es lo mejor para Euskadi se están equivocando..., y está perdiendo la gran posibilidad de conseguirlo.

Pienso que si el PSE hubiese decidido formar gobierno con el partido más votado, es decir el PNV, aún permitiendo que Ibarretxe continuase siendo Lehendakari, se hubiese conseguido algo que hasta ahora parecía muy lejano, la unió de los constitucionalistas progresistas vascos y de los nacionalistas vascos más conservadores. Es decir que entre ambos partidos contarían con el 70% de los votos emitidos en las últimas elecciones, una cantidad más que suficiente para estar legitimados a gobernar tranquilamente.

Haciendo esto, los socialistas conseguirían cambiar el curso de la política vasca, y además conseguirían un aliado en el gobierno central... ¿Saben aquello de que la avaricia rompe el saco? Pues se quedarán en el País Vasco con una minoría solucionada vendiéndose y estando supeditados al PP.

Finalmente el PSE y el PP gobernarán juntos ya sea a la luz pública o en las sombras, y vuelvo a decir que han escogido la opción equivocada. Patxi, tal vez eres una persona más que válida para se Lehendakari, pero estas no son las formas y tal vez tampoco era el momento... A veces la paciencia es una virtud.