dijous, 31 de gener del 2008

LLIBERTAT VS FONAMENTALISME / LIBERTAD VS FUNDAMENTALISMO

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CATELLANO)
Els darrers dies la campanya electoral del PP s’està extralimitant i radicalitzant, suposo que en gran part perquè veuen que el PSOE (en contra del seu ideari de llibertat i de progrés) intenta menjar-los el terreny per captar el vot de centre i l’espanyolista...

A tot això se’ls hi afegeix l’església catòlica que està prenent partit d’una forma decidida i clara, sense complexes, per l’ideari del Partit Popular.

Van en contra de la lliure decisió per part de la dona de poder avortar dintre d’un marc legal ja existent, el qual sols necessita que es perfeccioni per evitar buits legals i confusions...

Van en contra dels matrimonis entre persones del mateix sexe, buscant una fórmula que l’únic que faria es discriminar i segregar a una part de la ciutadania...

L’església catòlica es una institució que encara que no ho sembli també es política (Estat Vaticà) i com a tal està prenent partit...

Sembla mentida que s’atreveixin a parlar de la desintegració de la família quan ells mateixos la han prohibit dintre el seu si. Sembla mentida que parlin de justícia i ètica quan han amagat tots aquells escàndols en els quals s’han vist immersos al llarg de la seva història i com no, també avui dia. Sembla mentida que no callin ara que hi a democràcia i llibertat, i que quan havien de parlar no ho van fer (p.e. recolzant la dictadura d’en Franco, o tancant els ulls davant el genocidi jueu per part dels nazis, entre d’altres).

Bé, no vull parlar més... Penso que des de fa temps que han oblidat la tant nomenada caritat cristiana per cedir davant foscos interessos econòmics i de poder. D’altre banda reconec que dins aquesta institució hi a molta gent, homes i dones, que realment creuen amb el que, en els seus orígens, eren les bases de l’església catòlica i així ho practiquen. Tot el contrari que la seva cúpula directiva.

Davant la seva actitud integrista / fonamentalista (tant el PP com l’Església), podríem dir que uns tenen la fama (islamisme), i d’altres carden la llana (catolicisme).


TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ)
En los últimos días, la campaña electoral del PP se está desmadrando y radicalizando, supongo que en gran parte porque ven que el PSOE (en contra de su ideario de libertad y de progreso) intenta comerles el terreno para captar el voto de centro y el españolista...

A todo ello hay que añadir a la iglesia católica que está tomando partido de una forma decidida y clara, sin complejos, por el ideario del Partido Popular.

Van en contra de la libre decisión de la mujer para poder abortar dentro de un marco legal ya existente, el cual sólo necesita que se perfeccione para evitar vacíos legales y confusiones...

Van en contra de los matrimonios entre personas del mismo sexo, buscando una fórmula que lo único que haría es discriminar y segregar a una parte de la ciudadanía...

La iglesia católica es una institución que aunque no lo parezca también es política (Estado Vaticano), y como tal está tomando partido...

Parece mentira que se atrevan a hablar de la desintegración de la familia cuando ellos mismos la han prohibido dentro de su seno. Parece mentira que hablen de justicia y ética, cuando han escondido todos aquellos escándalos en los cuales se han visto inmersos a lo largo de su historia y como no, también hoy día. Parece mentira que no callen ahora que hay democracia y libertad, y que cuando debían de haber hablado no lo hicieron (p.e. apoyando la dictadura de Franco, o cerrando los ojos ante el genocidio judío por parte de los nazis, entre otros).

Bien, no quiero hablar más... Pienso que desde hace tiempo que han olvidado la tan nombrada caridad cristiana para ceder ante oscuros intereses económicos y de poder.

Por otro lado debo reconocer que dentro de esta institución hay mucha gente, hombres y mujeres, que realmente creen en lo que, en sus orígenes, eran las bases de la iglesia católica, y así lo practican. Todo lo contrario que su cúpula directiva.

Ante su actitud integrista / fundamentalista (tanto PP, como Iglesia), podríamos decir que unos tienen la fama (islamismo), y otros cardan la lana (catolicismo).

dijous, 17 de gener del 2008

PARA QUE EL CAMBIO AVANCE

La Asociación NO NOS RESIGNAMOS ha confeccionado el siguiente manifiesto:

2008-2012, EN POSITIVO
PARA QUE EL CAMBIO SIGA
PARA QUE EL CAMBIO AVANCE

Personalmente me he adherido y he dado mi apoyo a esta iniciativa ciudadana de ‘No Nos Resignamos’. Asimismo, me gustaría hacer su difusión a través de mi bloc, para lo cual os incluyo el link, y así podáis acceder al mismo.

También deseo agradecerles que hayan incluido en su anexo final una aportación personal al manifiesto con mi particular Queremos que...

“Queremos que se reformen, se eliminen, y se creen las leyes necesarias para que la realidad plurinacional del país pueda desarrollarse plenamente, y podamos avanzar hacia ese cambio que nos ha de permitir convivir en paz y sin violencia (También podría resumirse como España Federal y Reforma de la Constitución).”

http://www.nonosresignamos.net/2008manif.pdf

dimarts, 15 de gener del 2008

ACTUALITAT POLÍTICA I SOCIAL / ACTUALIDAD POLITICA Y SOCIAL

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO)

LA CURSA ELECTORAL JA HA COMENÇAT!
S’ha fet el tret de sortida amb la dissolució del Parlament, encara que les espases ja estaven en alt des de fa dies, i la cursa electoral es desboca cap a un objectiu clar per a tots, aconseguir els millors resultats sigui com sigui i al preu que sigui...

Ahir jo li deia a un amic que el PP, reafirmant-se amb la seva política anticatalana (p.e. els comentaris del “senyor” Aznar sobre el perill que corre la llengua castellana a Catalunya, etc.), ja dona electoralment per perduda Catalunya. Saben molt bé que amb nosaltres ho tenen magra, i que amb els “vots fidels i segurs de dretes” ja hi tenen prou (tant de bo que l’esquerra gaudis d’aquesta mateixa fidelitat). Ara bé jo els hi diria als ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb ideologia de dretes, i que realment sentin com a seves la terra i la cultura catalanes, que busquin una altre opció política o bé que votin en blanc... Cal fer un vot de càstig per els que han escollit a Catalunya com una diana contra qui llençar les seves frustracions personals i polítiques.

I al senyor Zapatero, li diria que faci un anàlisi molt profund del que ha estat fent fins ara, i s’ho pensi molt bé abans de fer falses promeses (els catalans no oblidem les vagades en que ja ho ha fet). Si guanya les eleccions espero que torni a ser aquell qui semblava que anava a ser fa quatre anys, un dirigent progressista d’esquerres, plural i dialogant.

L’ALCALDESSA D’HERNANI
Vaig quedar bocabadat quan vaig veure les noticies a la televisió. Amb les seves declaracions públiques, l’alcaldessa d’Hernani ha donat ales als que volen il·legalitzar la formació política a la que pertany. Sols hi puc veure una estratègia victimista per part de ANV que cerca la canonització davant els seus fidels..., així no es fan les coses! Sembla que vulguin donar vida i fonament a les accions i plantejaments del PP...

NOSTÀLGIA PER EN JORDI SOLÉ TURA
El cor se me’n va encongir en veient a en Jordi Solé Tura malalt d’Alzheimer i sense poder recordar que ell havia estat una part molt important de la història. En veient com recordaven la seva època com a locutor de Ràdio Pirenaica, jo també vaig recordar aquelles nits en las que el meu avi es passava moltes estones intentant sintonitzar aquesta emissora... i l’avia li deia “Manel baixa el volum, que et poden sentir...”. Jo també vaig sentir nostàlgia... I vull tenir un record per tots els homes i dones que en l’anonimat de les seves vides també han format part d’una història que mai no s’ha d’oblidar. El record i la memòria ens permeten no haver de repetir els errors del passat...

TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ)

¡LA CARRERA ELECTORAL HA DADO COMIENZO!
Se ha dado la salida con la disolución del Parlamento, aunque las espadas estaban en alto desde hace días, y la carrera electoral se desboca hacia un objetivo claro para todos, conseguir los mejores resultados sea como sea y sea al precio que sea…

Ayer le decía a un amigo que el PP, reafirmándose en su política anticatalana (p.e. los comentarios del “señor” Aznar sobre el peligro que corre la lengua castellana en Catalunya, etc.), ya da por perdida Catalunya. Saben muy bien que con nosotros lo tienen mal, y que con los “votos fieles y seguros de derechas” ya tienen bastante (ojala que la izquierda disfrutase de esta misma fidelidad). Ahora bien, yo les diría a los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya con ideología de derechas, y que realmente sientan suyas la tierra y la cultura catalanas, que busquen otra opción política o bien que voten en blanco… Es necesario un voto de castigo para los que han escogido a Catalunya como una diana en la que lanzar sus frustraciones personales y políticas.

Y al señor Zapatero, le diría que haga un análisis muy profundo de lo que ha estado haciendo hasta ahora, y se lo piense muy bien antes de hacer promesas falsas (los catalanes no olvidamos las veces en que ya lo ha hecho). Si gana las elecciones espero que vuelva a ser aquel quien parecía que iba a ser hace cuatro años, un dirigente progresista de izquierdas, plural y dialogante.

LA ALCALDESA DE HERNANI
Me quedé sorprendido cuando vi las noticias en televisión. Con sus declaraciones públicas, la alcaldesa de Hernani ha dado alas a los que quieren ilegalizar la formación política a que pertenece. Sólo alcanzo a ver una estrategia victimista por parte de ANV que busca la canonización ante sus fieles… ¡Así no se hacen las cosas! Parece ser que quieran dar vida y fundamento a las acciones y planteamientos del PP…

NOSTÁLGIA POR JORDI SOLÉ TURA
Se me encogió el alma viendo a Jordi Solé Tura enfermo de Alzheimer y sin poder recordar que él había formado parte importante de la historia. Viendo cómo recordaban su época como locutor de Radio Pirenaica, yo también recordé aquellas noches en las que mi abuelo se pasaba el rato intentando sintonizar esta emisora… y a mi abuela que le decía “Manel baja el volumen, que te pueden oír…”. Yo también sentí nostalgia… Y quiero recordar a todos aquellos hombres y mujeres que en el anonimato de sus vidas también han formado parte de una historia que jamás ha de ser olvidada. El recuerdo y la memoria nos permiten no tener que repetir los errores del pasado…

divendres, 4 de gener del 2008

BEIJING 2008

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

Ja falta poc per les Olimpíades d’Estiu 2008!

Aquest cop, com segurament ja sabreu, es faran a Xina, per ser més exactes a Beijing (Pekín). Jo me’n alegro molt quan cada quatre anys ens toca viure els Jocs Olímpics. De tota manera m’agradaria que abans o després aquesta competició torni a recuperar gran part de la filosofia original dels Jocs que organitzaven els grecs a la ciutat de Olimpia, amb la excepció per suposat de que ara poden participar tant homes com dones.

Però seria bo que es recuperés les competicions artístiques de música, poesia i dansa que es feien també a Olimpia. La cultura i l’esport han d’anar sempre de la ma com a elements socials integradors de diferents cultures i races. I també seria molt important deixar d’una vegada per totes en l’oblit el que malauradament sembla ser que forma part de la quotidianitat dels nostres esportistes: Per guanyar tot s’hi val... ( dopping).

El Baró Pierre de Coubertin va escriure: “Olimpia i les Olimpíades son símbols de una civilització sencera, superior a països, ciutats, herois militars o religions ancestrals”.
I n’estic molt d’acord, encara que s’hauria d’afegir que les Olimpíades son símbol de Llibertat i Drets Humans.

Es el que jo penso, i per això mateix també crec que abans de accedir a l’organització d’aquest esdeveniment universal, els països candidats haurien de complir unes premisses i garanties pel que fa al respecte i defensa dels Drets Humans. I això es precisament el que falla amb Xina, un país que viola sistemàticament els Drets Humans i les Llibertats.

Diuen que la celebració de les Olimpíades ajudarà a que les Llibertats i els Drets Humans a aquest país es restableixin. Em costa molt de creure quan hi a tancats moltíssims presoners de consciencia, i la llibertat de pensament cultural, polític i religiós son perseguits i eliminats.

Avui he llegit al diari una noticia “molt bona” per als defensors d’aquesta idea de canvi a Xina. Sembla ser que a partir d’ara ja no executaran als seus presoners amb un tir al clatell, ho faran amb una injecció letal...

I això es noticia? Quina pena i quina vergonya! Ja podem dormir tranquils, perquè sabem que durant els Jocs de la Llibertat els xinesos i xineses empresonats moriran d’una manera “mes digna”.

TEXT EN CASTELLÁ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ):

¡Ya falta poco para las Olimpiadas de Verano 2008!

Esta vez, como seguramente ya sabréis, se celebrarán en China, para ser más exactos en Beijing (Pekín). Yo me alegro mucho cuando cada cuatro años nos toca vivir los Juegos Olímpicos. De todas formas me gustaría que antes o después esta competición vuelva a recuperar gran parte de la filosofía original de los Juegos que organizaban los griegos en la ciudad de Olimpia, con la excepción, por supuesto de que ahora pueden participar tanto hombres como mujeres.

Seria bueno que se recuperasen las competiciones artísticas de música, poesía y danza, que se hacían también en Olimpia. La cultura y el deporte deberían ir siempre de la mano como elementos sociales integradores de diferentes culturas y razas. Y también sería muy importante dejar de una vez por todas en el olvido lo que desgraciadamente parece ser que forma parte de la cotidianidad de nuestros deportistas: Para ganar, todo vale… (dopping).

El Barón Pierre de Coubertin escribió: “Olimpia y las Olimpiadas son símbolos de una civilización entera, superior a países, ciudades, héroes militares o religiones ancestrales”.
Estoy de acuerdo aunque debería añadirse que las Olimpiadas son un símbolo de Libertad y Derechos Humanos.

Es lo que pienso, y por eso mismo también creo que antes de acceder a la organización de este acontecimiento universal, los países candidatos deberían cumplir unas premisas y garantías por lo que respecta al respeto y defensa de los Derechos Humanos. Y esto es lo que falla precisamente en China, un país que viola sistemáticamente los Derechos Humanos y las Libertades.

Dicen que la celebración de las Olimpiadas ayudará a que las Libertades y los derechos Humanos se restablezcan en este país. Me cuesta mucho de creer cuando hay muchísimos prisioneros de conciencia encerrados, y que la libertad de pensamiento cultural, político y religioso son perseguidos y eliminados.

Hoy he leído en el periódico una noticia “muy buena” para los defensores de esta idea de cambio en China. Parece ser que a partir de ahora ya no ejecutarán a sus prisioneros con un tiro en la nuca, lo harán con la inyección letal…

¿Y esto es noticia? ¡Qué pena, y qué vergüenza! Ya podemos dormir tranquilos, porque sabemos que durante los Juegos de la Libertad los chinos y las chinas encarcelados morirán de una forma “mas digna”.