dimecres, 30 d’abril del 2008

AMBICIÓ I PODER PERSONALS vs SERVEI I LLEIALTAT A LES PERSONES / AMBICIÓN Y PODER PERSONALES vs SERVICIO Y LEALTAD A LAS PERSONAS


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Des de fa temps que veiem, dia rere dia, la lluita aferrissada que mantenen Clinton i Obama per ser el/la candidat/a demòcrata a la presidència dels Estats Units d’Amèrica.

Una lluita la seva que de vegades ha estat sorprenentment fora de to, donat que tots dos son del mateix partit polític, i suposadament haurien de compartir moltes coses ja que son mariners d’un mateix vaixell, el Partit Demòcrata.

Crec que es bo que hagi diferències dintre d’un mateix partit polític, però penso també que els polítics haurien de saber guardar les formes i disputar-se el lideratge amb elegància, amb educació i sense joc brut, ja que tot això no beneficia a millorar la imatge que es te de la classe política. I quan parlem de la lluita de diferents partits la cosa encara és pitjor...

Converteixen el que hauria de ser exclusivament un servei a la societat i a la ciutadania, en una lluita acarnissada per aconseguir el poder sigui com sigui. I si volem que els ciutadans i les ciutadanes tornin a creure en la política això ha de canviar. Penso que la vocació política neix dintre les persones com un sentiment de servei i lleialtat cap a les persones. La resta no es més que ambició i poder...

TEXT EN CASTELLÀ (DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Desde hace tiempo que vemos, día tras día, la dura lucha que mantienen Clinton y Obama para ser el/la candidata/a demócrata a la presidencia de Estados Unidos de América.

Una lucha que a veces ha estado sorprendentemente fuera de tono, dado que los dos son del mismo partido político, y supuestamente deberían compartir muchas cosas ja que son marineros de un mismo barco, el Partido Demócrata.

Creo que es bueno que haya diferencias dentro del mismo partido político, pero también pienso que los políticos deberían saber guardar las formas y disputarse el liderazgo con elegancia, con educación y sin juego sucio, ya que todo esto no beneficia a mejorar la imagen que se tiene de la clase política. Y cuando hablamos de la lucha entre diferentes partidos la cosa empeora…

Convierten lo que debería ser exclusivamente un servicio a la sociedad y a la ciudadanía, en una lucha encarnizada para conseguir el poder sea como sea. Y si queremos que los ciudadanos y las ciudadanas vuelvan a creer en la política esto debe cambiar. Pienso que la vocación política nace dentro de las personas como un sentimiento de servicio y lealtad hacia las personas. El resto no es más que ambición y poder…

dimarts, 29 d’abril del 2008

CONDEMNAT PER ULTRATGES A ESPAÑA / CONDENADO POR ULTRAJES A ESPAÑA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
La mateixa justícia que deixa lliures a assassins i pederastres perquè continuïn fent de les seves, ha condemnat un jove català a dos anys i set mesos de presó per ultratjar a España...

Què és el que ha fet? Doncs despenjar la bandera espanyola de l’Ajuntament de Terrassa, ja fa d’això uns quants anys...

Es millor que la justícia s’ho faci mirar. Es dona una importància desproporcionada a veritables xorrades, i sovint el que es realment important s’ho passen pels ...

Si voleu llegir la noticia ho podeu fer al següent enllaç:
http://www.lademocracia.es/ingresa-prision-joven-catalan-descolgo-bandera


TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ):
La misma justicia que deja libres a asesinos y pederastas para que continúen haciendo de las suyas, ha condenado un joven catalán a dos años y siete meses de cárcel por ultrajar a España...

¿Qué es lo que ha hecho? Pues descolgar la bandera española del Ayuntamiento de Terrassa, ya hace de ello unos cuantos años...

Será mejor que la justicia se lo haga mirar. Se da una importancia desproporcionada a verdaderas chorradas, y a menudo lo que es verdaderamente importante se lo pasan por los...

Si queréis leer la noticia podéis hacerlo en el siguiente enlace:
http://www.lademocracia.es/ingresa-prision-joven-catalan-descolgo-bandera

dissabte, 26 d’abril del 2008

ERC + DIVISIÓ INTERNA = INCOHERÈNCIA POLÍTICA I SOCIAL


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Penso que aquest ha estat sovint el problema d’Esquerra Republicana de Catalunya, i que des de fa temps que no l’encerten gaire a l’hora d’escollir els/les dirigents/es del partit.

Ara mateix amb el tema del minitransvasament de l’Ebre cap a Barcelona! ERC forma part el Govern de la Generalitat, el qual ha decidit optar per aquesta solució d’emergència. D’altre banda recolza el decret llei del Govern Central per poder dur-ho a terme. I finalment anuncien que hi seran presents a la manifestació organitzada per la Plataforma per la Defensa de l’Ebre!
Senyors i senyores de ERC no es pot estar a missa i a l’hora repicant campanes... Cal que prenguin una decisió coherent perquè sàpiguen vostès que mai no podran fer contents a tot hom... Amb aquesta forma d’actuar l’únic que aconsegueixen es que els seus militants, seguidors/es i simpatitzants es trobin perduts/es i sense entendre gaire el seu projecte polític. Finalment passa el que passa, i obtenen una resposta ciutadana semblant a la de les passades eleccions generals.

Si no estan d’acord amb les polítiques que desenvolupa el Govern de la Generalitat, doncs perquè segueixen formant part d’aquest Govern? Si volen recolzar als que no estan d’acord amb el minitransvasament i assisteixen a la manifestació del proper 18 de maig, perquè recolzen el decret llei del Govern Central que ho ha de permetre? Unes preguntes que no tenen una resposta coherent i lògica, donada la seva manera d’actuar.

Cal que primer es posin d’acord entre vostès mateixos per definir quina és la línia a seguir.
Jo crec que el seu programa s'ha de basar en quelcom més que unes idees nacionalistes i independentistes, si es que volen vostès aportar un valor afegit de qualitat i de realitat al nostre país, perquè les necessitats socials d’avui dia van molt més enllà, i a ERC han d’estar preparats per oferir als ciutadans i ciutadanes de Catalunya un present estable per construir el futur que tots volem.
Cal que actuïn amb total coherència i responsabilitat, i deixin de banda les seves actuacions de cara a la galeria.

TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ):
Creo que a menudo ha sido éste el problema de Esquerra Republicana de Catalunya, y que desde hace tiempo no aciertan demasiado a la hora de escoger a los/las dirigentes de su partido.

¡Ahora mismo, con el tema del minitrasvase del Ebro hacia Barcelona! ERC forma parte del Gobierno de la Generalitat, el cual ha decidido optar por esta solución de emergencia. Por otra parte apoya el decreto ley del gobierno central para poder llevarlo a cabo. Y finalmente ¡anuncian que estarán presentes en la manifestación organizada por la Plataforma per la Defensa de l’Ebre!
Señores y señoras de ERC no se puede estar en misa y a su vez repicando campanas… Es necesario que tomen una decisión coherente, porque sepan ustedes que jamás podrán hacer contentos/as a todos/as… Y con esta forma de actuar lo único que consiguen es que sus militantes, seguidores/as y simpatizantes, se sientan perdidos/as y sin entender demasiado su proyecto político. Finalmente, pasa lo que pasa, y obtienen una respuesta ciudadana parecida a la de las pasadas elecciones generales.

Si no están de acuerdo con las políticas que desarrolla el Gobierno de la Generalitat, ¿por qué continúan formando parte de este Gobierno? Si quieren apoyar a los que no están de acuerdo con el minitrasvase y asisten a la manifestación del próximo 18 de mayo, ¿por qué apoyan el decreto ley del Gobierno Central que lo ha de hacer posible? Unas preguntas que no tienen una respuesta coherente y lógica, dada su forma de actuar.

Es necesario que primero se pongan de acuerdo entre ustedes mismos/as para definir cuál es la línea a seguir.
Yo creo que su programa tiene que basarse en algo más que unas ideas nacionalistas e independentistas, si es que quieren ustedes aportar un valor añadido de calidad y de realidad a nuestro país, porque las necesidades sociales de hoy día van mucho más allá, y en ERC tienen que estar preparados/as para ofrecer a los ciudadanos y ciudadanas de Catalunya un presente estable para construir el futuro que todos queremos.
Hace falta que actúen con total coherencia y responsabilidad, y dejen de lado sus actuaciones de cara a la galería.

divendres, 18 d’abril del 2008

DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA I RESPONSABILITAT / DEMOCRACIA PARTICIPATIVA Y RESPONSABILIDAD


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Hem de treballar tots, i de valent! Perquè de res no serveix canviar els dirigents, les institucions, les lleis i les estructures internes dels partits polítics, si no aconseguim primer que els ciutadans i les ciutadanes participin i facin bon ús de totes les eines que la democràcia participativa posa al nostre abast (Consells de Barri, Consells Sectorials, Consells de Ciutat, Referèndums i Consultes, etc.)

Hi a una desídia ciutadana, que no es exclusivament un resultat del desencís existent cap a la classe política, i si ens centrem tan sols amb això ens equivocarem del tot. Hi a un problema cultural i educatiu de fons, i hem de començar des de la base per canviar-ho. Penso que l’assignatura per la ciutadania a les escoles es un primer pas, però s’ha de fer quelcom més, molt més encara..., i sobre tot amb la ciutadania amb possibilitat, ara mateix, de vot i de decisió.

Hem d’aconseguir reeducar a la ciutadania. Hem d’entusiasmar, i hem de provocar un moviment social. S’ha de fer que els ciutadans i ciutadanes s’interessin pels afers de la seva comunitat, de la seva ciutat, del seu país... Hem de fer que la ciutadania recuperi el sentit de Responsabilitat!

Es cert, la classe política ha de fer un canvi profund, començant pel funcionament intern dels propis partits polítics. S’ha de fer una gran revolució interna! Sobre tot, pel que fa als grups d’esquerres, que son els que sempre han generat canvis i moviments socials adreçats a “totes” les persones i per la igualtat.

També d’altres organitzacions i associacions de caire cívic i participatiu (Ciutadans pel Canvi, Fundació Catalunya Segle XXI, Democracia Cívica, No Nos Resignamos, etcètera), tenen una tasca molt important a fer amb tot el que estic parlant, i per això es imperatiu que s’arrelin profundament a la societat present i futura, amb força i determinació, sense divisions, amb convicció, i amb un objectiu clar i molt definit de fomentar la Participació, la Igualtat, la Confiança, la Seguretat, i de nou l’Entusiasme a tota la ciutadania, per tal d’enllestir un treball conjunt i amb objectius comuns.

Democràcia Participativa, Sí! Però a l’hora hem de treballar per fomentar la Responsabilitat per part de tota la Ciutadania, dels polítics i de les polítiques, i dels/les que no ho son. En fi, de tots i de totes.

TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ):
Tenemos que trabajar entre todos, ¡y mucho! Porque de nada sirve cambiar a los dirigentes, las instituciones, las leyes y las estructuras internas de los partidos políticos, si no conseguimos primero que los ciudadanos y las ciudadanas participen y hagan un buen uso de todas las herramientas que la democracia participativa pone a nuestro alcance (Consejos de Barrio, Consejos Sectoriales, Consejos de Ciudad, Referéndums y Consultas, etc.)

Existe una desidia ciudadana, que no es resultado exclusivo del desencanto existente hacia la clase política, y si nos centramos tan sólo en esto nos equivocaremos del todo. Existe un problema cultural y educativo de fondo, y debemos empezar desde la base para cambiarlo. Pienso que la asignatura para la ciudadanía en las escuelas es un primer paso, pero hay que hacer algo más, mucho más todavía…, y sobre todo con la ciudadanía, que ahora mismo, tiene posibilidad de voto y de decisión.

Tenemos que conseguir reeducar a la ciudadanía. Tenemos que entusiasmar, y tenemos que provocar un movimiento social. Hay que conseguir que los ciudadanos y las ciudadanas se interesen por los temas de su comunidad, de su ciudad, de su país… ¡Tenemos que conseguir que la ciudadanía recupere su sentido de Responsabilidad!

Es cierto, la clase política debe hacer un cambio profundo, empezando por el funcionamiento interno de los propios partidos políticos. ¡Debe realizarse una gran revolución interna! Sobre todo, en lo que respecta a los grupos de izquierdas, que son los que siempre han generado cambios y movimientos sociales dirigidos a “todas” las personas y por la igualdad.

También otras organizaciones y asociaciones de cariz cívico y participativo (Ciutadans pel Canvi, Fundació Catalunya Segle XXI, Democracia Cívica, No Nos Resignamos, etcétera), tienen una tarea muy importante a realizar en todo lo que estoy hablando y por eso, es imperativo que se enraícen profundamente en la sociedad presente y futura, con fuerza y determinación, sin divisiones, con convicción, y con un objetivo claro muy definido de fomentar la Participación, la Igualdad, la Confianza, la Seguridad, y de nuevo el Entusiasmo en toda la ciudadanía, para realizar un trabajo conjunto y con objetivos comunes.

¡Democracia Participativa, Sí! Pero a su vez debemos trabajar para fomentar la Responsabilidad por parte de toda la Ciudadanía, de los políticos y de las políticas, y de los/las que no lo son. En fin, de todos y de todas.

dimecres, 9 d’abril del 2008

BENEÏDA SEQUERA / BENDITA SEQUÍA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO)
Sí, beneïda sequera…, no m’he begut l’enteniment!

Vegem perquè ho dic jo això. Des de que s’ha desfermat l’alerta per sequera, tard com sempre passa amb les coses importants, la ciutadania ens hem assabentat de moltes coses que succeïen a Catalunya, i que podrien ser perfectament catalogades com a crims ecològics. Expliquem-nos una mica...

Ja fa un temps que va saltar la llebre amb una fuita d’aigua a Badalona que durava ja anys, però això sols va ser el començament de tota una sèrie de denuncies d’altres fuites arreu del territori català. En resumides comptes, des de fa anys que estem llençant milions de litres d’aigua diaris! I cap de les Administracions que hi ha hagut han fet res al respecte fins ara, que donada la gravetat de la situació en comença a posar “remei”.

Alguns diran, oh es que ja s’està fent l’obra d’una construcció paral·lela a la canonada existent a Badalona, però que era una obra a llarg termini..., i encara trigarà un temps.

Molt bé, em sembla perfecte. Però, perquè ningú durant tots aquests anys no ha pensat en aprofitar l’aigua procedent de les fuites? Si s’hagués fet, potser que el problema d’ara no seria tant greu! Per què s’ha estat deixant les averies sense arreglar, amb la conseqüent pèrdua econòmica i ecològica que això suposa? Ho pregunto perquè podien haver-ho fet sense grans costos i en un curt període de temps. De fet, ara mateix s’estan construint uns quants dipòsits, que estaran terminats en dos mesos, i que recolliran l’aigua de fuites ja existents... Per què no s’ha fet molt abans?

La petroquímica de Tarragona... Consumeix aigua de l’Ebre, i el seu consum anual es el mateix que necessita la ciutat de Tarragona durant dos anys!

Des de fa quatre anys que està aturada, per causes burocràtiques, la documentació perquè aquesta empresa aprofiti l’aigua tractada procedent de una depuradora. Es a dir s’ha malbaratat suficient aigua de l’Ebre com per mantenir el subministrament de Tarragona durant 8 anys!

Empreses de jardineria, i que consumeixen també força aigua, estan estudiant ara la possibilitat de servir-se d’aigua tractada a les depuradores, i a més a més crear unes canalitzacions que facilitin l’arribada d’aquesta aigua...

Penso que això havia de ser una de les responsabilitats de l’ACA (Agència Catalana del Aigua). Previsió i foment de la cultura de l’aigua entre tota la ciutadania, i fins i tot a les mateixes Administracions Públiques (si ho havia fet, es clar que no ho ha fet bé). L’ACA ha de donar solucions previsores (això li dic jo planificació), en comptes d’anar corre cuita per trobar unes solucions que en aquests moments de crisis han de ser, no les millors si no que les menys dolentes.

Aviat es construirà la depuradora de l’Alt Maresme Nord a la Pedrera de Monpalau... Aquesta depuradora disposarà de tractament terciari de les aigües residuals, i segons he escoltat a les noticies, tan sols Pineda de Mar s’ha interessat per la utilització d’aquesta aigua (un 10% del total). Això vol dir que el noranta per cent de l’aigua tractada anirà a parar al mar perquè ningú la pensava aprofitar... Espero i desitjo que en veient ara la importància que te l’aigua, algú amb una mica de seny i amb dos dits de front eviti que aquest sense sentit es dugui a terme, quan la depuradora estigui construïda d’aquí a dos anys.

I no segueixo, perquè malauradament no acabaríem mai. Suposo que a més a més de totes les situacions que darrerament s’estan denunciant i es fan públiques a través dels mitjans de comunicació, hi ha moltes d’altres que no coneixem...

El títol del meu article es “Beneïda sequera”, perquè gràcies amb ella sembla ser que d’una vegada per totes entrarem tothom, i sobre tot les Administracions i els seus responsables, a la Cultura de l’Aigua i el desenvolupament sostenible.

TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ)
Sí, bendita sequía..., ¡no me he vuelto loco!

Veamos porqué digo esto. Desde que se ha desatado la alerta por sequía, tarde como siempre ocurre con las cosas importantes, la ciudadanía nos hemos enterado de muchas cosas que sucedían en Catalunya, y que podrían ser catalogadas perfectamente como crímenes ecológicos. Expliquémonos un poco…

Hace ya un tiempo que saltó la liebre, con un escape de agua en Badalona que duraba desde hace años, pero esto sólo ha sido el comienzo de toda una serie de denuncias de otros escapes por todo el territorio catalán. En resumidas cuentas, ¡desde hace años que estamos tirando millones de litros de agua! Y ninguna de las Administraciones que ha habido ha hecho nada al respecto hasta ahora, que dada la gravedad de la situación se empieza a poner “remedio”.

Algunos dirán, ah, es que ya se está haciendo la obra de una construcción paralela a la conducción existente en Badalona, pero que es una obra a largo plazo…, y que aún tadará un tiempo.

Muy bien, me parece perfecto. Pero, ¿por qué nadie durante todos estos años ha pensado en aprovechar el agua procedente de los escapes? Si se hubiese hecho, ¡tal vez el problema de ahora no sería tan grave! ¿Por qué se han dejado las averías sin arreglar, con la consecuente pérdida económica y ecológica que esto supone? Lo pregunto porque podrían haberlo realizado sin grandes costes, y en un corto período de tiempo. De hecho, ahora mismo se están construyendo unos cuantos depósitos, que estarán acabados en dos meses, y que recogerán el agua de escapes ya existentes… ¿Por qué no lo han llevado a cabo mucho antes?

La petroquímica de Tarragona… Consume agua del Ebro, ¡y su consumo anual es el mismo que necesita la ciudad de Tarragona en dos años!

Desde hace cuatro años que está parada, por causas burocráticas, la documentación para que esta empresa aproveche el agua tratada procedente de una depuradora. Es decir, ¡se ha malgastado suficiente agua del Ebro como para suministrar a Tarragona durante 8 años!

Empresas de jardinería, que consumen mucha agua, están estudiando ahora la posibilidad de abastecerse de agua tratada en las depuradoras, y además construir unas canalizaciones que faciliten la llegada de esta agua…

Pienso que esto debería ser una de las responsabilidades del ACA (Agencia Catalana del Agua). Previsión y fomento de la cultura del agua entre toda la ciudadanía, e incluso en las Administraciones Públicas (si se había hecho, está claro que no se había hecho bien).
El ACA ha de aportar soluciones de previsión (a esto le llamo yo planificación), en vez de ir con prisas para encontrar soluciones que en estos momentos de crisis serán, no las mejores si no que las menos malas.

Pronto estará construida la depuradora del l’Alt Maresme Nord en la Cantera de Montpalau… Esta depuradora dispondrá de tratamiento terciario de las aguas residuales, y según he escuchado en las noticias, tan sólo Pineda de Mar se ha interesado por la utilización de esta agua (un 10% del total). Esto quiere decir que el noventa por ciento del agua tratada irá a parar al mar porque nadie piensa aprovecharla… Espero y deseo que viendo ahora la importancia que tiene el agua, alguien con un poco de cabeza y dos dedos de frente evite que este sin sentido se lleve a cabo, cuando la depuradora esté terminada dentro de dos años.

Y no sigo más, porque desgraciadamente no terminaríamos nunca. Supongo que además de todas las situaciones que últimamente se están denunciando y que se hacen públicas a través de los medios de comunicación, hay muchas otras que desconocemos…

El título de mi artículo es “Bendita sequía”, porque gracias a ella parece ser que de una vez por todas entraremos todos, y sobre todo las Administraciones y sus responsables, en la Cultura del Agua y del desarrollo sostenible.

dissabte, 5 d’abril del 2008

FREE TIBET ==> FREE WORLD



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO)
El Tibet està ara de moda... Però fa molt de temps que la seva població pateix l’ocupació de Xina. També fa molt de temps que el seu govern legítim és a l’exili..., i fa molt de temps que el poble tibetà crida per la seva llibertat.

Encara tot i això, hem de recordar també que el que abans existia al Tibet, previ a l’ocupació xinesa, no era pas el millor que podia haver-hi, i tampoc tenien el govern ideal... Desitjo que el Dalai Lama hagi pres bona nota.

La proximitat de la celebració del Jocs Olímpics a Xina ha fet que la comunitat internacional miri cap a la realitat d’aquest país asiàtic. Un país que ha vulnerat sistemàticament i durant decennis els drets humans de la seva població davant els ulls de tot el mon, i se li ha permès...

Cridem “Free Tibet” (Tibet Lliure), però el que jo vull dir es “Free World” (Mon Lliure).

Aquest crit, és un crit per denunciar tot el que succeeix arreu del mon i no solament amb el Tibet, o amb la mateixa població de Xina.

Amb aquest crit vull denunciar a tots/es els/les que vulneren les llibertats humanes i els drets inalienables de tota persona, en contra de tota llei moral i escrita, de vegades fins i tot manipulant les lleis ja existents i suposadament justes, per aconseguir els seus objectius obscurs i fraudulents.

És un crit per els governs que desenvolupen la seva tasca de forma criminal, i per als terroristes d’arreu del mon, ja siguin de dretes o d’esquerres, catòlics, protestants, musulmans o agnòstics, i que pensen que la fi justifica els mitjans...

És un crit per als dictadors, i per als demòcrates que apliquen les seves idees feixistes, i que actuen d’amagat i a l’aixopluc de les societats democràtiques.

Desitjo que tot això serveixi perquè el mon sencer obrim els ulls cap a una realitat que ara per ara, encara que no ens agradi gens ni mica, existeix. I no podem tornar a tancar els ulls...

És l’hora d’un Canvi Global, i cal que en hi posem tots plegats per dur-lo a terme.

L’organització Avaaz ( http://www.avaaz.org/es/ ) ja ha recollit més d’un milió i mig de signatures arreu del mon per demanar que s’aturi la repressió xinesa al Tibet, i ara vol involucrar al màxim nombre de governs mundials, per tal de pressionar a Xina.

Per aquells/es que vulguin contribuir-hi enviant un escrit a en José Luis Rodríguez Zapatero, i demanar-li aquesta implicació per part del govern espanyol, aquí teniu on podeu fer-ho:

http://webmail.ya.com/app/message?l=es&o=8&url=http%3A%2F%2Fwww%2Eavaaz%2Eorg%2Fes%2Ftibet%5Freport%5Fback%2F18%2Ephp%2F%3Fcl%3D71151217

TEXT EN CASTELLÁ (D’ALT EL TEXT EN CATALÁ)
El Tíbet está de moda... Pero hace mucho tiempo que su población está sufriendo la ocupación de su país por parte de China. También hace mucho tiempo que su gobierno legítimo está en el exilio…, y hace mucho tiempo que el pueblo tibetano grita por su libertad.

Aún y con todo esto, debemos recordar también que lo que antes existía en el Tíbet, previo a la ocupación china, no era lo mejor que podía haber, y tampoco tenían el gobierno ideal… Deseo que el Dalai Lama haya tomado buena nota.

La proximidad de la celebración de los Juegos Olímpicos en China ha hecho que la comunidad internacional mire hacia la realidad de éste país asiático. Un país que ha vulnerado sistemáticamente y durante decenios los derechos humanos de su población ante los ojos de todo el mundo, y se le ha permitido…

Gritamos “Free Tibet” (Tíbet Libre), pero lo que yo quiero decir es “Free World” (Mundo Libre).

Éste grito, es un grito para denunciar todo lo que sucede en el mundo, y no solamente con el Tíbet, o la misma población de China.

Con éste grito quiero denunciar a todos/as los/las que vulneran las libertades humanas y los derechos inalienables de toda persona, en contra de toda ley moral y escrita, a veces incluso manipulando las leyes ya existentes y supuestamente justas, para conseguir sus objetivos oscuros y fraudulentos.

Es un grito para los gobiernos que realizan su tarea de manera criminal, y para los terroristas de todo el mundo, ya sean de derechas o de izquierdas, católicos, protestantes, musulmanes o agnósticos, y que piensan que el fin justifica los medios…

Es un grito para los dictadores, y para los “demócratas” que aplican sus ideas fascistas, y que actúan escondidos y al amparo de las sociedades democráticas.

Deseo que todo esto sirva para que el mundo entero abramos los ojos hacia una realidad que por ahora y aunque no nos guste para nada, existe. Y no podemos volver a cerrar los ojos…

Es el momento de un Cambio Global, y se necesita que nos unamos todos para llevarlo a cabo.

La organización Avaaz ( http://www.avaaz.org/es/ ) ha recogido ya, más de un millón y medio de firmas en todo el mundo para pedir que cese la represión china en el Tíbet, y ahora quiere involucrar el máximo número de gobiernos mundiales, para presionar a China.

Para aquellos/as que quieran contribuir enviando un escrito a José Luis Rodríguez Zapatero, y pedirle esta implicación por parte del gobierno español, aquí tenéis donde poder hacerlo:
http://webmail.ya.com/app/message?l=es&o=8&url=http%3A%2F%2Fwww%2Eavaaz%2Eorg%2Fes%2Ftibet%5Freport%5Fback%2F18%2Ephp%2F%3Fcl%3D71151217