dijous, 30 de desembre del 2010

CERCANT UNA REVOLUCIÓ / BUSCANDO UNA REVOLUCIÓN


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
L’any 2010 s’acomiada de la mateixa manera en que s’ha desenvolupat al llarg de 365 dies..., és a dir escanyant encara més les fràgils economies de ciutadans i ciutadanes.

Durant tot l’any les entitats financeres ens han estat apretant i molts no ho han pogut resistir i han perdut el poc que els quedava... Quan més es necessita, retallen les polítiques socials perquè les administracions públiques reben fortes pressions des de l’estranger per eliminar despesa, i que d’aquesta manera Europa no hagi de fer-se’n càrrec de rescatar España... A mitjans d’any ens van pujar l’IVA el qual, en darrera instància, sempre repercuteix amb el consumidor final... També ens baixen els sous... Ens aboquen a una reforma laboral que afavoreix, com no, l’empresari... Ara ens pugen l’electricitat un 10 per cent, el gas, els trens, i per suposat d’altres pujades més que encara han de venir... Encertadament cerquen solucions, però malauradament totes repercuteixen negativament a la ciutadania més necessitada.

Ostres tu, quin panorama que deixem, i quin altre se’ns ve al damunt!

En canvi es rescata i ajuda el sistema capitalista amb diner públic... Un capitalisme salvatge que durant anys han estat repartint beneficis als seus accionistes sense tenir cura ni previsió del que podria venir... Un capitalisme que han estat pagant sous indecents a alts càrrecs i directius... Un capitalisme que amb les ajudes rebudes pot mantenir els iots de luxe a bon port...

S’ajuda fiscalment a les milionàries empreses automobilístiques perquè puguin vendre més cotxes, afavorint també els que tenen diners per comprar i gastar. Endeguen una reforma laboral que tant sols afavoreix l’empresari, i encara crea més inseguretat i precarietat al treballador... Cal que seguim dient més? Segur que molts dels que llegeixen aquest article en podrien afegir moltes més coses.

El capitalisme lliberal se’n riu i ens mira amb menyspreu. Han creat una crisi mundial sense precedents (a España d’un caire diferent que la resta però igual de menyspreable). Han creat un problema. Se’ls va fer una petita esbroncada i poc més. Ara, amb tota la xuleria i cinisme del món, ens miren de d’alt a baix i ens demanen a la ciutadania que fem un esforç més, per esmenar el que ells han espatllat, i com no per continuar fent-se rics a costa nostre. Quina barra! I sembla ser que no podem fer res més que moure cames i peus enrabiats i cabrejats...

Tot això amb governs d’esquerres. No m’imagino què hauria estat amb governs de dretes... En certa manera estem recollint el resultat d’una Europa que des de ja fa temps que està fent un gir preocupant cap a la dreta, i el que es pitjor cap a l’extrema dreta...

Bufa mal vent per a la classe treballadora. Cal dir prou! Cal que com abans ens retrobem als cercles de debat ciutadà, als cafès, a les places... Cal que esclati una revolució intel·lectual i proletària d’ideals, d’opinió, de valors i de fets.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El año 2010 se despide de la misma forma en que se ha desarrollado a lo largo de 365 días... es decir ahogando aún más las frágiles economías de ciudadanos y ciudadanas.

Durante todo el año las entidades financieras han estado apretando y muchos no lo podido resistirlo y han perdido lo poco que les quedaba... Cuando más se necesitan, recortan las políticas sociales porque las administraciones públicas reciben fuertes presiones desde el extranjero para eliminar gastos, y que de esta forma Europa no tenga que ocuparse de rescatar España... A mediados de año se subió el IVA, el cual en última instancia, siempre repercute en el consumidor final... También nos bajan los sueldos... Nos arrojan a una reforma laboral que favorece, cómo no, al empresario... Ahora nos suben un 10 por ciento la electricidad, el gas, los trenes, y por supuesto otras subidas que todavía no han llegado... Acertadamente buscan soluciones, pero desgraciadamente todas repercuten negativamente en la ciudadanía más necesitada.

¡Ostras tú, qué panorama dejamos, y que otro se nos viene encima!

En cambio se rescata y ayuda al sistema capitalista con dinero público... Un capitalismo salvaje que durante años han repartido beneficios a sus accionistas sin tener en cuenta ni prevenir lo que podría venir... Un capitalismo que ha estado pagando sueldos indecentes a altos cargos y directivos... Un capitalismo que con las ayudas recibidas puede mantener sus yates de lujo en el puerto...

Se ayuda fiscalmente a las millonarias empresas automovilísticas para que puedan vender más coches, favoreciendo también a quien tiene dinero para comprar y gastar. Ponen en marcha una reforma laboral que tan sólo favorece al empresario, y crea todavía más inseguridad y precariedad al trabajador... ¿Hace falta decir más? Seguro que muchos de los que leen éste artículo podrían añadir mucho más.

El capitalismo liberal se ríe y nos mira con menosprecio. Han creado una crisis mundial sin precedentes (en España diferente que en el resto pero igual de despreciable). Han creado un problema. Se les dio una pequeña reprimenda y poco más. Ahora, con toda la chulería y cinismo del mundo, nos miran por encima del hombro y nos piden a la ciudadanía que hagamos un esfuerzo más, para solventar lo que ellos han estropeado, y como no para continuar haciéndose ricos a nuestra costa. ¡Qué morro! Y parece que no podemos hacer nada más que patalear enrabiados y cabreados...

Todo ello con gobiernos de izquierdas. No me imagino qué habría sido con gobiernos de derechas... En cierta forma estamos recibiendo el resultado de una Europa que desde hace tiempo está haciendo un giro preocupante a la derecha y lo que es peor a la extrema derecha...

Soplan malos tiempos para la clase trabajadora. ¡Hay que decir basta! Que como hace tiempo, nos reencontremos en los círculos de debate ciudadano, en los cafés, en las plazas... Es necesario que estalle una revolución intelectual y proletaria de ideales, de opinión, de valores y de hechos.

dilluns, 27 de desembre del 2010

INSUBMISSIÓ DAVANT L’AGRESSIÓ / INSUMISIÓN ANTE LA AGRESIÓN

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ja n’hi ha prou!
Ens retallen i modifiquen l’Estatut aprovat al Parlament de Catalunya sense fer cas de la voluntat sobirana de la majoria del poble català, i un cop que li passen el ribot a les Corts espanyoles (com es va vanagloriar algú que altre personatge del panorama polític espanyol), a instàncies del Partit Popular, el Tribunal Constitucional retalla encara més l’Estatut, violant d’aquesta manera la decisió del poble català expressada democràticament en referèndum.

A tot això el poble català ha de callar i ajupir el cap!

Ara, una sentència del Tribunal Suprem, invalida el model d’immersió lingüística del sistema educatiu a Catalunya, quan es el millor d’Espanya i tot un referent per d’altres comunitats plurilingües d’arreu del mon. A Catalunya no existeix cap conflicte amb la llengua. Sembla ser però, que hi ha qui el vol crear... Hi ha qui vol tornar quaranta anys enrere per trobar-se a gust, però no ho podem permetre!

El TC va realitzar una interpretació molt particular de les lleis i ens està demostrant que la Constitució espanyola està absoleta i cal que sigui modificada en profunditat..., sí o sí.

Ja n’hi ha prou! La societat catalana no es pot quedar aturada sense fer res davant un atac premeditat, estudiat i calculat, en contra de les institucions i les lleis del nostre país.

Insubmissió! Pacífica però ferma de tota la societat civil, davant l’agressió interessada d’uns quants que menyspreen la democràcia i la llibertat. No podem acatar allò que viola els nostres drets inalienables. No podem acceptar la vexació. No volem ser carn de canó de la dreta política i dels espanyolistes que no accepten ni respecten les diferencies i la diversitat.

Tot plegat ens dona la raó de que cal canviar la Constitució i dirigir-nos cap a la via Federal si no volem que la relació Catalunya – España es deteriori fins a extrems irrecuperables. La convivència integradora i pacífica ho necessita.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
¡Basta ya!
Nos recortan y modifican el Estatut aprobado por el Parlament de Catalunya haciendo caso omiso de la voluntad soberana de la mayoría del pueblo catalán, y una vez que le han pasado el cepillo en las Cortes españolas (como se vanaglorió algún que otro personaje del panorama político español), a instancias del Partido Popular, el Tribunal Constitucional recorta todavía más el Estatut, violando de esta forma la decisión del pueblo catalán expresada democráticamente en referéndum.

¡Y el pueblo catalán a callar y bajar la cabeza!

Ahora, una sentencia del Tribunal Supremo, invalida el modelo de inmersión lingüística del sistema educativo de Catalunya, cuando es el mejor de España y todo un referente para otras comunidades plurilingües del mundo. En Catalunya no existe ningún conflicto con la lengua. Aunque parece ser que hay quien desea crearlo.... Hay quien quiere volver cuarenta años atrás para poder encontrarse a gusto, ¡pero no podemos permitirlo!

El TC hizo una interpretación muy particular de las leyes y nos está demostrando que la Constitución española está absoleta y es necesario que sea modificada en profundidad..., sí o si.

¡Basta ya! La sociedad catalana no puede quedarse sin hacer nada ante un ataque premeditado, estudiado y calculado, en contra de las instituciones y las leyes de nuestro país.

¡Insumisión! Pacífica pero firme de toda la sociedad civil, ante la agresión interesada de unos cuantos que menosprecian la democracia y la libertad. No podemos acatar aquello que viola nuestros derechos inalienables. No podemos aceptar la vejación. No queremos ser carne de cañón de la derecha política y de los españolistas que no aceptan las diferencias y la diversidad.

Todo esto nos da la razón, cuando decimos que hay que cambiar la Constitución y dirigirnos hacia una vía Federal si no queremos que la relación Catalunya – España se deteriore hasta extremos irrecuperables. La convivencia integradora y pacífica lo necesita.

dijous, 2 de desembre del 2010

ANTONI CASTELLS DIXIT!

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
En Castells m’ha aixafat la guitarra! Ja fa uns dies que volia parlar d’aquest tema i se m’ha avançat amb les seves declaracions a Catalunya Ràdio...

Crec que amb el resultat de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya va quedar ben palès que el socialisme català necessita d’un canvi total de rumb. No fa pas gaire que vaig escriure un article en el que parlava d’en Manuel Serra i Moret, tot un referent pel socialisme del nostre país. Per al PSC, lligar-se al PSOE amb un contracte de vassallatge i submissió cap a la cúpula espanyolista de Madrid va estar un gran error, i totalment contrari al que en Serra i Moret va voler en crear el socialisme català.

A ningú se li escapa el fet de que els millors resultats dels socialistes al Parlament de Catalunya han estat de la ma d’en Pasqual Maragall..., socialista, catalanista, progressista i federalista.

Avui, l’Antoni Castells ha dit en veu alta el que molts ja sabíem. Hi ha moltes persones de pes i amb un gran bagatge catalanista i federalista dins del partit que aposten per un PSC amb grup parlamentari propi. Un PSC independent disposat a liderar el socialisme a Catalunya. Un PSC en clau catalana. Un PSC coherent que defensi els interessos de la ciutadania de Catalunya, aquí i a Madrid.

Ho tenen difícil. Ara comença un camí ple d’entrebancs, però saben què es el que han de fer, i que ja toca aixecar la veu amb fermesa i convicció. Es hora d’actuar sense cap vacil·lació i amb les idees clares. Potser que els faran fora... Qui sap! Però sàpiguen i tinguin molt en compte que ben a prop seu hi ha ciutadans i ciutadanes desitjosos de canvi, i que de ben segur els acollirien al seu si amb els braços oberts.

S’acosten aires de Canvi al Socialisme Català.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
¡Castells me ha chafado la guitarra! Hace ya unos días que quería hablar de este tema y se me ha adelantado con sus declaraciones a Catalunya Radio...

Creo que con el resultado de las últimas elecciones al Parlament de Catalunya quedó bien claro que el socialismo catalán necesita un cambio total de rumbo. No hace mucho que escribí un artículo en el que hablaba de Manuel Serra i Moret, todo un referente del socialismo en nuestro país. Para el PSC, ligarse al PSOE con un contrato de vasallaje y sumisión hacia la cúpula españolista de Madrid fue un gran error, y totalmente contrario a lo que Serra i Moret quiso al crear el socialismo catalán.

A nadie se le escapa el hecho de que los mejores resultados socialistas en el Parlament de Catalunya han sido de la mano de Pasqual Maragall..., socialista, catalanista, progresista y federalista.

Hoy, Antoni Castells ha dicho en voz alta lo que todos ya sabíamos. Hay muchas personas de peso y con un gran bagaje catalanista y federalista dentro del partido que apuestan por un PSC con grupo parlamentario propio. Un PSC independiente dispuesto a liderar los intereses de la ciudadanía de Catalunya, aquí y en Madrid.

Lo tienen difícil. Ahora da comienzo un camino lleno de obstáculos, pero saben qué es lo que deben hacer, y que ya toca levantar la voz con firmeza y convicción. Es hora de actuar sin ninguna vacilación y con las ideas muy claras. Tal vez los echaran... ¡Quién sabe! Pero sepan y tengan muy en cuenta que muy cerca suyo hay ciudadanos y ciudadanas deseosos de cambio, y que seguramente los acogerían en su seno con los brazos abiertos.

Se acercan aires de Cambio en el Socialismo Catalán.

dimecres, 24 de novembre del 2010

SÍ A LES POLÍTIQUES SOCIALS / SÍ A LAS POLÍTICAS SOCIALES


TEXTO EN CATALÁN (MAS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Les polítiques socials són necessàries per aconseguir una veritable societat del benestar.

Les polítiques socials es centren en examinar aquells aspectes de l’economia, la societat, la població i la política, que són necessaris per l’existència social digne, així com els medis per assolir-la. Amb elles definirem programes d’intervenció social que redueixin desigualtats i millorin la qualitat de vida de tota la ciutadania.

Aquestes polítiques consisteixen en implantar tota una sèrie de serveis socials amb caràcter universal per tal de garantir a la població unes condicions de vida dignes i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic. Amb unes polítiques socials com cal l’estat pot garantir l’accés a l’ensenyament, a la sanitat, subsidis de malaltia, incapacitat, atur, jubilació, habitatge, igualtat, seguretat, sostenibilitat ambiental, atenció social (alimentació, vestit...), etc. Tots aquests components i molts més ens haurien de dur cap a la consecució de la societat del benestar.

Qui seria beneficiari/a? Doncs tota la ciutadania sense distinció de sexe, raça, ideologia religiosa i política, ni cap altre condicionament discriminatori. És a dir, son polítiques adreçades a les persones..., indistintament de quin sigui el seu status dins l’economia productiva del país.

Dir-vos també que el destí final d’algunes de les esmentades polítiques socials, aquelles que tenen a veure amb el nivell d’ingressos de cada persona, seria la Renda Bàsica de Ciutadania, un subsidi universal mínim garantit, que com totes les anomenades utopies, arriba un dia en que s’assoleixen...

És inadmissible que s’inverteixin milers de milions d’euros per rescatar bancs i grans empreses privades, alhora que es congelen les pensions, es baixen els sous dels funcionaris, s’aprova una reforma laboral que afavoreix l’empresari en detriment del treballador/a, i en definitiva es retallen totes les ajudes socials.

És també paradoxal que aquells que ens han abocat dins la crisis, rebin ara les ajudes i subvencions a costa de les tan necessàries polítiques socials. Fan xantatge amb els llocs de treball... El sistema capitalista ha enviat un missatge molt clar, “per sortir de la crisis i crear llocs de treball, la ciutadania proletària ha de renunciar al seu present, així com al futur a mig termini, rescatant d’aquesta manera el capitalisme lliberal ferotge i depredador que ens ha dut a la vora de l’abisme”.

Retallar les polítiques socials és la solució més fàcil. Replantejar i reconduir el sistema capitalista és el que honestament s’hauria de fer. Tant sols espero que ben aviat es retorni a la ciutadania tot allò que de dret li pertany i que se li està arrabassant.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Las políticas sociales son necesarias para conseguir una verdadera sociedad del bienestar.

Las políticas sociales se centran en examinar aquellos aspectos de la economía, la sociedad, la población y la política, que son necesarios para la existencia social digna, así como los medios para conseguirla. Con ellas definiremos programas de intervención social que reduzcan desigualdades y mejoren la calidad de vida de toda la ciudadanía.

Estas políticas consisten en implantar toda una serie de servicios sociales con carácter universal para garantizar a la población unas condiciones de vida dignas y evitar que las personas queden desamparadas en determinadas circunstancias de carácter problemático. Con unas políticas sociales como es debido el estado puede garantizar el acceso a la educación, a la sanidad, subsidios por enfermedad, incapacidad, paro, jubilación, vivienda, igualdad, seguridad, sostenibilidad ambiental, atención social (alimentación, vestimenta...), etc. Todos estos componentes y muchos más deberían llevarnos hacia la consecución de la sociedad del bienestar.

¿Quién sería beneficiario/a? Pues toda la ciudadanía sin distinción de sexo, raza, ideología religiosa y política, ni ningún otro condicionamiento discriminatorio. Es decir, son políticas dirigidas a las personas..., indistintamente de quién sea su status dentro de la economía productiva del país.

Deciros también que el destino final de algunas de las mencionadas políticas sociales, aquellas que tienen que ver con el nivel de ingresos de cada persona, sería la Renta Básica de Ciudadanía, un subsidio universal mínimo garantizado, que como todas las utopías llega un día en que se consiguen...

Es inadmisible que se inviertan miles de millones de euros para rescatar bancos y grandes empresas privadas, a la vez que se congelan las pensiones, se bajan los sueldos de los funcionarios, se aprueba una reforma laboral que favorece al empresario en detrimento del trabajador/a, y en definitiva se recortan todas las ayudas sociales.

Es también paradójico que aquellos que nos han llevado a la crisis, reciban las ayudas y subvenciones a costa de las tan necesarias políticas sociales. Hacen chantaje con los puestos de trabajo... El sistema capitalista ha enviado un mensaje muy claro, “para salir de la crisis y crear puestos de trabajo, la ciudadanía proletaria debe renunciar a su presente, así como al futuro a medio plazo, rescatando de esta forma el capitalismo liberal feroz y depredador que nos ha llevado al borde del abismo”.

Recortar las políticas sociales es la solución más fácil. Replantear y reconducir el sistema capitalista es lo que honestamente debería hacerse. Sólo espero que pronto se devuelva a la ciudadanía todo aquello que por derecho le pertenece y que se le está arrebatando.

dimecres, 10 de novembre del 2010

SOS ESQUERRES! CERCANT UN LIDER PROGRESSISTA... / ¡SOS IZQUIERDAS! BUSCANDO UN LIDER PROGRESISTA...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Vull fer recordatori als socialistes espanyols (PSOE) d’una part dels seus propis orígens, i començaré parlant d’un català, d’en Manuel Serra i Moret, polític nascut a Vic l’any 1884 i que d’entre altres càrrecs, fou alcalde de Pineda de Mar (el poble on visc ara farà onze anys) des del 1914 fins al 1923. En Serra i Moret va ser un dels cinc ponents que va redactar els nous estatuts del PSOE al congrés extraordinari celebrat a Madrid l’any 1919. També haurien de recordar què en aquest congrés va presentar i va ser aprovat el següent text: “Reconocimiento de las nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas sociales”. Això és quelcom que avui dia han oblidat i com poden comprovar forma part de la seva pròpia història.

Pocs anys després, el 8 de juliol de 1823, decebut per una mentalitat imperialista que imposava la unitat de la pàtria per damunt de la democràcia i la llibertat d’una ciutadania plural, va crear la Unió Socialista de Catalunya i marxar del PSOE. Penso que hores d’ara segueixen tenint el mateix problema imperialista que aleshores...

Aleshores el PSOE deixà de banda les idees marxistes (escissió i creació a l’any 1920 d’un Partit Comunista liderat per Dolores Ibarruri) per convertir-se en un partit socialdemocrata, estancat al llarg dels anys en una democràcia representativa i somiant amb reformar democràticament el capitalisme mitjançant una regulació estatal i amb polítiques socials.

El progressisme, del qual està força mancat aquest partit polític, frena el PSOE a l’hora de desenvolupar polítiques socials. Tot i que han aconseguit que es faci un important pas endavant en aquest aspecte, encara falta molt per fer, i tot s’ha de dir, és clar què cal d’un govern d’esquerres per arribar a una veritable societat del benestar... Pel que fa a la reforma i control del liberalisme econòmic salvatge i depredador, hem comprovat amb l’actual crisi econòmica que no han sabut gestionar i contrarestar l’herència deixada pels governs de dretes...

Una mala gestió per part del PSOE, influïda en tot moment per una sèrie de persones amb molt de poder dintre d’aquest partit polític, què son gent immobilista, allunyats de l’ideari socialista, i amb aquella clara vocació imperialista de l’espanyolisme més ranci de tota la vida, ha fet i fa que la dreta espanyola els faci ballar al so que més els interessa utilitzant Catalunya i la seva ciutadania de manera irreverent i partidista.

Per mantenir un govern d’esquerres, de qualitat i progressista, cal un líder ferm i creïble, que segueixi les pautes de l’ideari socialista i enfoqui els seus esforços a les polítiques socials. Un líder amb visió federal, que treballi amb una política inclusiva que contempli i respecti a totes les nacionalitats de l’estat amb totes les seves diferències.

Cal canviar el xip! Les polítiques socials no han d’estar barallades amb el creixement econòmic de les empreses. S’ha d’explicar que el benestar de tota la ciutadania permet moure l’economia i el capital d’un país, tanmateix que el benefici i creixement de les empreses ha de redundar en beneficis per a tota la ciutadania. És un cercle màgic que podem crear, trencant amb històrics conceptes que creen antagonisme entre el benestar de la ciutadania i el creixement econòmic de les empreses.


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Quisiera hacer un apunte a los socialistas españoles (PSOE) sobre una parte de sus propios orígenes, y empezaré hablando de un catalán, Manuel Serra i Moret, político nacido en Vic el año 1884 y que entre otros cargos, fue alcalde de Pineda de Mar (el pueblo donde vivo hará ya once años), desde 1914 hasta 1923. Serra i Moret fue uno de los cinco ponentes que redactó los nuevos estatutos del PSOE en el congreso extraordinario celebrado en Madrid en 1919. También hay que recordar que en éste congreso presentó y fue aprobado el siguiente texto: “Reconocimiento de las nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas sociales”. Esto es algo que han olvidado, y que como pueden comprobar forma parte de su propia historia.

Pocos años después, el 8 de Julio de 1823, decepcionado por una mentalidad imperialista que imponía la unidad de la patria por encima de la democracia y la libertad de una ciudadanía plural, creó la Unión socialista de Catalunya y dejó el PSOE. Pienso que hoy por hoy siguen teniendo el mismo problema imperialista de entonces...

Entonces el PSOE dejó de lado las ideas marxistas (escisión y creación en el año 1920 de un Partido Comunista liderado por Dolores Ibarruri) para convertirse en un partido socialdemocrata, estancado a lo largo de los años en una democracia representativa y soñando con reformar democráticamente el capitalismo mediante una regulación estatal y con políticas sociales.

El progresismo, del cual está muy falto este partido político, frena al PSOE a la hora de desarrollar políticas sociales. Aún habiendo conseguido que se dé un importante paso hacia delante en este aspecto, todavía falta mucho por hacer, pero está claro que es necesario un gobierno de izquierdas para conseguir una verdadera sociedad del bienestar... Por lo que respecta a la reforma y control del liberalismo económico salvaje y depredador, hemos podido comprobar con la actual crisis económica que no han sabido gestionar y contrarrestar la herencia dejada por los gobiernos de derechas...

Una mala gestión por parte del PSOE, influida en todo momento por una serie de personas con mucho poder dentro de este partido político, que son gente inmovilista, alejados del ideario socialista, y con aquella clara vocación imperialista del españolismo más rancio de toda la vida, ha hecho que la derecha española les haga bailar al son que más les interesa utilizando a Catalunya y a su ciudadanía de forma irreverente y partidista.

Para mantener un gobierno de izquierdas, de calidad y progresista, hace falta un líder fuerte y creíble, que siga las pautas del ideario socialista y enfoque sus esfuerzos en las políticas sociales. Un líder con visión federal, que trabaje en una política inclusiva que contemple y respete todas las nacionalidades del estado con todas sus diferencias.

¡Hay que cambiar el chip! Las políticas sociales no tienen por qué estar reñidas con el crecimiento económico de las empresas. Hay que explicar que el bienestar de toda la ciudadanía permite mover la economía y el capital de un país, así como que el beneficio y crecimiento de las empresas redunda en beneficios para toda la ciudadanía. Es un círculo mágico que podemos crear, rompiendo con conceptos históricos que crean antagonismo entre el bienestar de la ciudadanía y el crecimiento económico de las empresas.

dilluns, 1 de novembre del 2010

CATALUNYA NECESSITA UN GOVERN CATALANISTA, D’ESQUERRES, PROGRESSISTA I FEDERALISTA.


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

Catalunya necessita un Govern Catalanista, d’Esquerres, Progressista i Federalista... Per què?

Catalanista. Per aquells que desconeguin el significat i la definició d’aquesta paraula, que penso son molts, els diré que el catalanisme és un corrent social estructurat cultural i políticament que preserva i promou el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural de Catalunya. És l’expressió d’un sentiment de pertinença a la terra i al país que no ens podran arrabassar els intolerants que pretenen imposar la seva cultura i costums a casa nostra, ni els partits polítics, ni els tribunals de justícia, ni el tribunal constitucional...

D’Esquerres. Per aquells i aquelles què es vanaglorien de ser-ho però que pel seu tarannà tindrien un lloc assegurat a un partit polític de dretes, els recordaré que les esquerres son unes tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o social democràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic. El mateix liberalisme econòmic especulatiu, descontrolat i incontrolat que ens ha abocat a una crisis, la qual ara intenten superar amb retallades socials...

Progressista. És la contraposició de conservador. Es tracte d’instaurar un progrés social amb reformes que persegueixin aquest fi. Les polítiques socials son i han de ser l’eix vertebral d’un govern progressista que treballi per una societat del benestar lliure de tota mena de bosses de pobresa i discriminació...

Federalista. Cal reformar la Constitució! A España tant sols hi ha una opció vàlida que contempli la seva plurinacionalitat i que permeti la convivència pacífica. Cap cultura, llengua i costums tenen dret a imposar-se a les d’altres nacionalitats quan es troba fora del seu àmbit competencial i territorial (per exemple: el català no s’ha d’imposar a Castella o a Andalusia, i al inrevés)... És necessària la cooficialitat de totes les llengües. Així evitarem també una utilització partidista que enfronta les diferents nacionalitats. Catalunya ha estat sempre oberta al mon i amb una tradició federal a les espatlles. Cal que es despertin també els federalistes que hi ha a España perquè facin veure als seus ciutadans i ciutadanes els avantatges i la necessitat de la Via Federal...


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

Catalunya necesita un Gobierno Catalanista, de Izquierdas, Progresista y Federalista... ¿Por qué?

Catalanista. Para aquellos que desconozcan el significado y la definición de esta palabra, y que creo son muchos, les diré que el catalanismo es una corriente social estructurada cultural y políticamente que preserva y promueve el reconocimiento de la personalidad política, lingüística y cultural de Catalunya. Es la expresión de un sentimiento de pertenencia hacia la tierra y el país, que no nos podrán arrebatar los intolerantes que pretenden imponer su cultura y costumbres en nuestra propia casa, ni los partidos políticos, ni los tribunales de justicia, ni el tribunal constitucional...

De Izquierdas. Para aquellos y aquellas que se vanaglorien de serlo pero que por su forma de actuar tendrían un lugar asegurado en un partido político de derechas, les recordaré que las izquierdas son unas tendencias políticas típicamente asociadas a cualquier clase de socialismo o social democracia en oposición a la derecha política y al liberalismo económico. El mismo liberalismo económico especulativo, descontrolado e incontrolado que nos ha llevado a una crisis, la cual intentan ahora superar con recortes sociales...

Progresista. Es la contraposición de conservador. Se trata de instaurar un progreso social con reformas que persigan este fin. Las políticas sociales son y deben ser el eje vertebral de un gobierno progresista que trabaje por una sociedad del bienestar libre de todo tipo de bolsas de pobreza y de discriminación...

Federalista. ¡Hay que reformar la Constitución! En España sólo hay una opción válida que contemple su plurinacionalidad y que permita la convivencia pacífica. Ninguna cultura, lengua y costumbres tienen derecho a imponerse al de otras nacionalidades cuando se encuentra fuera de su ámbito competencial y territorial (por ejemplo: el catalán no debe imponerse en Castilla o en Andalucía, y viceversa). Es necesaria la cooficialidad de todas las lenguas. Así evitaremos también una utilización partidista que enfrenta a las diferentes nacionalidades. Catalunya ha estado siempre abierta al mundo y con una tradición federal a sus espaldas. Es necesario que también despierten los federalistas que hay en España para que hagan ver a sus ciudadanos y ciudadanas, las ventajas y la necesidad de la Vía Federal...

dissabte, 24 de juliol del 2010

CATALUNYA TÉ TAN SOLS DUES SORTIDES VÀLIDES / CATALUNYA SÓLO TIENE DOS SALIDAS VÁLIDAS.


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Un sistema democràtic te el gran repte de contenir al seu si a tot un col·lectiu molt heterogeni que ha de conviure en pau i què s’ha de relacionar entre si.

Catalunya, ha estat des de sempre un lloc d’acollida per a gent vinguda d’arreu de l’estat espanyol. S’han respectat les seves tradicions, la seva cultura, la seva llengua... I això ho podeu comprovar veient la gran quantitat d’actes i esdeveniments de caire espanyolista que sovint es celebren a Catalunya (molts d’ells subvencionats per l’administració catalana i pels municipis). Mai s’ha negat a ningú el seu sentiment de pertinença a una nació (en aquest cas España) ni se’l ha perseguit per tal motiu, així com tampoc s’ha obligat a ningú a sentir-se’n part de la nació catalana. Simplement s’ha respectat la pluralitat i la diversitat. Catalunya acull al seu si una societat oberta i cosmopolita, gresol de cultures i d’identitats.

Catalunya és una terra oberta al mon... Cruïlla de rutes culturals i comercials, ha ofert des de sempre la seva gran riquesa cultural a tothom. Mai ho ha fet per a substituir d’altres, sempre ha estat per afegir i enriquir... Cap més altre objectiu que aquest...

Catalunya mai no formarà part d’un projecte comú per la força. Ja va quedar ben palès en mantenir la seva identitat, llengua, cultura i tradicions, molt a pesar dels grans esforços realitzats pels nacionalistes espanyols, encapçalats pel dictador Franco i la seva colla, alguns dels quals encara podem trobar-los militant a les files del Partit Popular i en càrrecs importants i determinants de la justícia espanyola.

Catalunya té tan sols dues sortides vàlides. Formar part d’un projecte comú i inclusiu dintre d’una España Federal, la qual cosa necessitaria d’un canvi a la Constitució perquè tingui cabuda la nació catalana amb totes les seves particularitats. O la Independència, perquè la nació catalana és exclosa pels nacionalistes espanyols (ja siguin del PP o del PSOE) d’un projecte comú compartit, igualitari i imparcial.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Un sistema democrático tiene el gran reto de contener en su seno todo un colectivo muy heterogéneo que debe convivir en paz y que se ha de relacionar entre si.

Catalunya, ha sido desde siempre un lugar de acogida para gente llegada desde todos los puntos del estado español. Se han respetado sus tradiciones, su cultura, su lengua... Y esto puede comprobarse viendo la gran cantidad de actos y acontecimientos de cariz españolista que a menudo se celebran en Catalunya (muchos de ellos subvencionados por la administración catalana y por los municipios). Jamás se le ha negado a alguien su sentimiento de pertenencia a una nación (en este caso España) ni se le ha perseguido por tal motivo, así como tampoco se le ha obligado a sentirse parte de la nación catalana. Simplemente se ha respetado la pluralidad y la diversidad. Catalunya acoge en su seno una sociedad abierta y cosmopolita, crisol de culturas e identidades.

Catalunya es una tierra abierta al mundo... Cruce de rutas culturales y comerciales, ha ofrecido a todos, desde siempre, su gran riqueza cultural. Jamás lo ha hecho para sustituir, siempre ha sido para sumar y enriquecer... No ha habido otro objetivo más que éste...

Catalunya jamás formará parte de un proyecto común por la fuerza. Ya quedó bien claro al mantener su identidad, lengua, cultura y tradiciones, muy a pesar de los grandes esfuerzos realizados por los nacionalistas españoles, encabezados por el dictador Franco y su pandilla, algunos de los cuales todavía les podemos encontrar militando en las filas del Partido Popular y en cargos importantes y determinantes de la justicia española.

Catalunya sólo tiene dos salidas válidas. Formar parte de un proyecto común e inclusivo dentro de una España Federal, lo cual necesitaría de un cambio de la Constitución para que tenga cabida la nación catalana con todas sus particularidades. O la Independencia, porque la nación catalana es excluida por los nacionalistas españoles (ya sean del PP o del PSOE) de un proyecto común compartido, igualitario e imparcial.

dimarts, 29 de juny del 2010

DECÀLEG D’UN CATALÀ EMPIPAT / DECÁLOGO DE UN CATALÁN CABREADO


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
1- Soc Català. És un sentiment que no pot morir ni ser destruït. Allò que el dictador no va aconseguir tampoc ho podrà fer ara el Partit Popular.

2- L’Estatut de Catalunya és plenament constitucional.

3- L’Estatut ha estat aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés de Diputats, i confirmat en referèndum pel poble català. Si no és constitucional, vol dir que hem de canviar la Constitució perquè tots hi tinguem cabuda.

4- En democràcia, una institució (Tribunal Constitucional) no pot estar per damunt de la mateixa llei i canviar allò que ha estat decidit democràticament i per sufragi universal.

5- El Tribunal Constitucional és il·legítim. No és competent per decidir sobre l’Estatut, i en el seu si incompleix amb la mateixa Constitució. Amb una Constitució com cal i un sistema judicial competent i imparcial, el TC no te cap sentit.

6- El PP ha segrestat la democràcia i ha guanyat una batalla momentània però no pas la guerra.

7- Podran enganyar, canviant les paraules, i esborrant el que hi ha escrit, però no podran canviar la història i la realitat cultural d’un poble, d’una nació...

8- El fet diferencial de Catalunya és una realitat. Es pot viure de forma integradora i inclusiva, però els Populars ho fan de manera excloent i castradora.

9- Ara es hora segadors, ara es hora de mostrar al mon que som un poble de pau i de diàleg, però també es hora de mostrar que som ferms amb les nostres conviccions i els nostres ideals, i què no pensem deixar-nos arrossegar ni trepitjar.

10- Ciutadans de Catalunya, tots al carrer... A manifestar-nos pacíficament i a cridar al mon que som i serem gent catalana..., tant si es vol com si no es vol...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
1- Soy catalán. Es un sentimiento que no puede morir ni ser destruido. Aquello que el dictador no consiguió, tampoco lo podrá hacer ahora el Partido Popular.

2- El Estatut de Catalunya es plenamente constitucional.

3- El Estatut ha sido aprobado por el Parlamento de Catalunya, Por el Congreso de Diputados, y confirmado en referéndum por el pueblo catalán. Si no es constitucional, quiere decir que debemos cambiar la Constitución para que todos tengamos cabida.

4- En democracia, una institución (Tribunal constitucional) no puede estar por encima de la misma ley y cambiar aquello que ha sido decidido democráticamente y por sufragio universal.

5- El Tribunal Constitucional es ilegitimo. No es competente para decidir sobre el Estatut, y en su seno incumple con la misma Constitución. Con una Constitución como es debido y un sistema judicial competente e imparcial, el TC no tiene ningún sentido.

6- El PP ha secuestrado la democracia y ha ganado una batalla momentánea pero no la guerra.

7- Podrán engañar, cambiando las palabras, y borrando lo que hay escrito, pero no podrán cambiar la historia y la realidad cultural de un pueblo, de una nación...

8- El hecho diferencial de Catalunya es una realidad. Se puede vivir de forma integradora e inclusiva, pero los Populares lo hacen de manera excluyente y castradora.

9- Ahora es hora segadores, ahora es hora de mostrar al mundo que somos un pueblo de paz y diálogo, pero también es hora de mostrar que somos firmes con nuestras convicciones y nuestros ideales, y que no pensamos dejarnos arrastrar ni pisotear.

10- Ciudadanos de Catalunya, todos a la calle... A manifestarnos pacíficamente y a gritar al mundo que somos y seremos gente catalana..., tanto si quieren como si no quieren...

diumenge, 27 de juny del 2010

GAYS, LESBIANES, BISEXUALS I TRANSEXUALS


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Durant onze dies (18-28 de juny) Barcelona ha acollit per segon any el PRIDE, una de les celebracions de l’Orgull LGBT més important del Mediterrani, i que porta al seu darrere més de 30 associacions i empreses, oferint cultura, esport, debat, lleure i festa, i que s’estendrà per les principals poblacions de Catalunya.

Veient coses com aquesta me’n sento molt orgullós de pertany a aquest país. Catalunya ha estat sempre oberta i respectuosa amb tothom que ho sigui així mateix amb la resta de la ciutadania, i acollint esdeveniments com el PRIDE ofereix al mon la imatge del que realment és, Oberta, Tolerant i Cosmopolita.

Hi ha molta gent que es posarà les mans al cap fent gala d’intolerància, sectarisme i sovint hipocresia, i faran l'impossible per posar pals a les rodes de qualsevol organització d’esdeveniments semblants. S’ha de respectar perquè no podem forçar a ningú a pensar d’altre manera (cadascun ha de lluitar amb les seves pròpies pors), tot i que sí podem fer pedagogia perquè, el nostre jovent no ho comparteixi i siguin els artífex d’un futur molt diferent.

Per sort els grups polítics progressistes permeten cada cop més que la igualtat i la tolerància imperi a la nostre societat i que esdeveniments com aquest puguin ser una realitat. Hi ha molts esculls a superar perquè fins i tot dintre els col·lectius progressistes (inclosos els partits polítics que així s’etiqueten) hi ha molta gent que no és prou tolerant amb les diferències, acostant-se perillosament d’aquesta manera al pensament dels grups conservadors de dreta, centre, i els nacionalistes arrossegats per una educació religiosa intolerant i hipòcrita.

Demà, 28 de juny, és el Dia Internacional de l’Orgull LGBT. Felicitats per a tots i totes els que sou d’aquest col·lectiu, i també per a tots i totes els que sense pertany-hi sou inclusius i tolerants amb les diferències!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
A lo largo de once días (18-28 de junio) Barcelona ha acogido por segundo año el PRIDE, una de las celebraciones del Orgullo LGBT más importante del Mediterráneo, y que arrastra tras de si más de 30 asociaciones y empresas, ofreciendo cultura, deporte, debate, entretenimiento y fiesta, y que se extenderá por las principales poblaciones de Catalunya.

Viendo cosas como esta me siento muy orgulloso de pertenecer a este país. Catalunya ha sido siempre abierta y respetuosa con todos aquellos que asimismo lo sean con el resto de la ciudadanía, y acogiendo eventos como el PRIDE ofrece al mundo la imagen de lo que realmente es, Abierta, Tolerante y Cosmopolita.

Hay mucha gente que se llevará las manos a la cabeza haciendo gala de intolerancia, sectarismo y a menudo hipocresía, y harán lo imposible por colocar palos en las ruedas en la organización de cualquier evento parecido. Hay que respetarlo porque no podemos forzar a nadie a pensar diferente (cada cual debe luchar con sus propios miedos), aunque sí que podemos hacer pedagogía para que nuestros jóvenes no lo compartan y sean los artífices de un futuro muy diferente.

Por suerte los grupos políticos progresistas permiten cada vez más que la igualdad y la tolerancia impere en nuestra sociedad, y que eventos como este puedan ser una realidad. Existen muchos escollos que superar, porque incluso dentro de los colectivos progresistas (incluidos los partidos políticos que así se etiquetan) hay mucha gente que no es suficientemente tolerante con las diferencias, acercándose de esta forma muy peligrosamente al pensamiento de los grupos conservadores de derechas, centro, y los nacionalistas arrastrados por una educación religiosa intolerante e hipócrita.

Mañana, 28 de junio, es el Día Internacional del Orgullo LGBT. ¡Felicidades para todos y todas los que pertenecéis a este colectivo, y también para todos y todas los que sin pertenecer sois inclusivos y tolerantes con las diferencias!

diumenge, 20 de juny del 2010

EL CAPITALISME NEOLIBERAL: PRIVATITZAR GUANYS I SOCIALITZAR PÈRDUES / EL CAPITALISMO NEOLIBERAL: PRIVATIZAR GANANCIAS Y SOCIALIZAR PÉRDIDAS

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El capitalisme neoliberal i l’especulació, sovint virtual, de unes finances mundials que des de ja fa uns quants anys ha manegat les nostres vides al seu antull, ens ha esclatat a la cara.

El gran problema de tot això, és que els que més han rebut son les classes socials mitjanes i baixes, atès què els que han mogut el capital, ja sigui virtual o materialment, han anat recollint any rere any tota una sèrie de guanys i beneficis els quals no han estat revertits a la producció i la creació de llocs de treball, i sí a les butxaques de particulars.

Hi ha empresaris i entitats financeres que intenten responsabilitzar als que precisament més han rebut la bufetada de la crisi, és a dir les classes treballadores. Diuen que han estirat més el braç que la màniga... Diuen que no van pensar què passaria després... Diuen moltes coses per tal de defugir les seves pròpies responsabilitats.

Es clar que existeix responsabilitat per part d’aquesta gran massa social i ciutadana que va enlluernar-se amb els cants de sirena de les entitats bancàries i dels promotors immobiliaris, entre d’altres. Però el què és ben clar, i no es pot amagar sota cap excusa, és que la ciutadania ha estat estafada pel sistema capitalista amb el beneplàcit de tots els governs, passats i presents, i de les institucions mundials.

Jo em plantejo, quan un delinqüent roba o fa una estafa, què fa la justícia? Criminalitza la víctima dient que ha estat un beneit per deixar-se estafar, o aplica la llei contra l’estafador? En el nostre cas, la víctima a més a més ha de pagar per haver estat estafada...

A tot això, la gran víctima d’aquest desgavell capitalista son tots els avenços en polítiques socials dels darrers anys..., inclosos els drets dels treballadors, i que s’estan perdent a passes de gegant.

Molt possiblement algunes d’aquestes polítiques socials no han estat regulades com caldria, amb bon criteri i control, ja que en aquest país sovint es vol universalitzar allò que de per si ens mostra uns fets diferencials que no poden obviar-se. Però això no justifica eliminar de cop anys d’avenços socials.

El que sí que tinc ben clar és que les polítiques socials retrocediran molts anys d’assoliments. Per a què? Doncs per poder salvar el sistema capitalista i per eixugar els pecats del neoliberalisme i d’una especulació feroç i salvatge que ha destrossat les classes mitjanes i baixes. I això es quelcom que està recolzat i beneït per governs i institucions, ja siguin de dretes o d’esquerres. Qui rep, com sempre, les classes socials treballadores...
Capitalisme neoliberal: Privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El capitalismo neoliberal y la especulación, a menudo virtual, de una economía mundial que desde hace ya unos cuantos años ha movido nuestras vidas a su antojo, nos ha estallado en la cara.

El gran problema de todo esto, es que los que más han recibido son las clases sociales medianas y bajas, debido a que los que han movido el capital, ya sea virtual o materialmente, han recogido año tras año toda una serie de ganancias y beneficios, los cuales no han sido revertidos en la producción y la creación de empleo, y sí a los bolsillos de particulares.

Hay empresarios y entidades financieras que intentan responsabilizar a aquellos que precisamente más han recibido la bofetada de la crisis, es decir las clases trabajadoras. Dicen que han estirado más el brazo que la manga... Dicen que no pensaron en qué sucedería después... Dicen muchas cosas con tal de eludir sus propias responsabilidades.

Tengo claro que existe responsabilidad por parte de esta gran masa social y ciudadana que se deslumbró con los cantos de sirena de las entidades bancarias y de los promotores inmobiliarios, entre otros. Pero lo que está claro, y no puede esconderse bajo ninguna excusa, es que la ciudadanía ha sido estafada por el sistema capitalista, y con el beneplácito de todos los gobiernos, pasados y presentes, y de las instituciones mundiales.

Yo me planteo, cuando un delincuente roba o hace una estafa, ¿qué hace la justicia? ¿Criminaliza la victima diciéndole que ha sido un estúpido por dejarse estafar, o aplica la ley contra el estafador? En nuestro caso, la víctima debe además pagar por haber sido estafada...

A todo ello, la gran víctima de este despropósito capitalista son todos los avances en políticas sociales de los últimos años..., incluidos los derechos de los trabajadores y trabajadoras, que se están perdiendo a pasos agigantados.

Muy posiblemente algunas de estas políticas sociales no han sido reguladas como debería, con buen criterio y control, ya que en este país, a menudo se quiere universalizar aquello que de por si nos muestra unos hechos diferenciales que no pueden obviarse. Pero ello no justifica eliminar de un plumazo años de logros sociales.

Lo que sí que tengo muy claro es que las políticas sociales retrocederán muchos años. ¿Para qué? Pues para poder salvar el sistema capitalista y poder limpiar los pecados del neoliberalismo y de una especulación feroz y salvaje que ha destrozado las clases medianas y bajas. Y esto es algo que está apoyado y bendecido por gobiernos e instituciones , ya sean de derechas o de izquierdas. Quien recibe, como siempre, las clases sociales trabajadoras...
Capitalismo neoliberal: Privatizar las ganancias y socializar las pérdidas.

dimarts, 1 de juny del 2010

ATAC PIRATA A LA FLOTA DE LA LLIBERTAT / ATAQUE PIRATA A LA FLOTA DE LA LIBERTAD


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Israel ha atacat en aigües internacionals a la flotilla què es dirigia a Gaza amb ajuda humanitària.

Han hagut morts (assassinats) d’entre els homes i dones que formaven part d’aquesta missió humanitària i de pau.

L’exercit israelià ha demostrat un cop més que se li dona força bé neutralitzar “terroristes”. Pals i ganivets contra fusells automàtics i pistoles. Militars entrenats i armats fins les dents, contra pacifistes amb l’únic objectiu d’alleugerir el calvari pel que el govern israelià està fent passar al poble palestí.

A la flota hi havia gent d’arreu del mon, fins i tot parlamentaris europeus i una Premi Nobel de la Pau. Gent solidària, a favor de la pau, i amb ànsia de fer justícia lluitant pels drets humans de les persones. Segons Israel, tots ells i elles terroristes en potencia...

Fins quan tot això? Abans, era en Bush qui els protegia davant l’opinió mundial. I ara? Qui és que els protegeix? Ja toca que la comunitat internacional faci la seva feina, i que Obama demostri que amb ell, de veritat ha arribat el canvi..., o pot ser no, i tant sols va ser una il·lusió que vaig tenir quan fa temps el vaig felicitar anhelant el possible canvi.

El govern israelià n’ha fet un gra massa i ja n’hi ha prou! Això s’ha d’aturar ja, i cal que es depurin responsabilitats. Els tribunals internacionals estan per jutjar crims com aquest. L’atac en aigües internacional, totalment il·legal i sense cap legitimitat moral, no ha estat més que un acte de pirateria, i el colofó al desvari d’uns personatges que lideren equivocadament les passes del poble israelià.

TEXT EN CASTELLÀ ( A DALTA EL TEXT EN CATALÀ):
Israel ha atacado en aguas internacionales a la flotilla que se dirigía hacia Gaza con ayuda humanitaria.

Ha habido muertos (asesinados) entre los hombres y mujeres que formaban parte de esta misión humanitaria y de paz.

El ejercito israelita ha demostrado una vez más que se le da muy bien neutralizar “terroristas”. Palos y cuchillos contra fusiles automáticos y pistolas. Militares entrenados y armados hasta los dientes, contra pacifistas con el único objetivo de aligerar el calvario por el que el gobierno israelí está haciendo pasar al pueblo palestino.

En la flota había gente de todo el mundo, incluso parlamentarios europeos y una Premio Nobel de la Paz. Gente solidaria , a favor de la paz, y con el ansia de hacer justicia luchando por los derechos humanos de las personas. Según Israel, todos ellos y ellas terroristas en potencia...

¿Hasta cuando todo esto? Antes era Bush quien los protegía ante la opinión mundial. ¿Y ahora? ¿Quién los protege? Ya es hora de que la comunidad internacional haga su trabajo, y que Obama demuestre que con él, de verdad ha llegado el cambio..., o puede que no, y tan sólo sea una ilusión que tuve cuando hace un tiempo le felicité anhelando el posible cambio.

El gobierno israelí se ha pasado tres pueblos ¡y ya basta! Esto debe pararse ya, y es necesario que se depuren responsabilidades. Los tribunales internacionales están para juzgar crímenes como éste. El ataque en aguas internacionales, totalmente ilegal y sin ninguna legitimidad moral, no ha sido más que un acto de piratería, y el colofón al desvarío de unos personajes que lideran equivocadamente los pasos del pueblo israelí.

diumenge, 2 de maig del 2010

CATALUNYA VS TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (ALIAS UNA, GRANDE Y LIBRE)


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ja n’hi ha prou! Un TC il·legítim que incompleix amb la Constitució ens està prenent el pel. Això s’ha convertit en un pols entre Catalunya i el Constitucional. Entre els nacionalistes espanyols d’ “una, grande y libre”, i la voluntat sobirana del poble català. Entre els que anhelen els temps pretèrits a mans del dictador, i els que anhelem democràcia i llibertat.

Si per força hem de continuar suportant aquesta caricatura de Tribunal, doncs que posin ja d’una vegada per totes el que han de posar al damunt de la taula, i retallin el nostre Estatut. Ja no m’agradaven les retallades que es van fer a les Corts quan va ser aprovat, i si l’han de retallar encara més, doncs prefereixo tornar a l’Estatut del 1979 i forçar el canvi d’una Constitució Espanyola obsoleta i caduca que ens retalla les llibertats i no ens deixa créixer.

Ja n’hi ha prou! Necessitem el Canvi Ja! Si España vol conviure amb Catalunya ens ha d’acceptar com som, i ens ha de respectar. La imposició no es cap solució. La submissió no forma part del nostre tarannà, i en canvi sí que n’és compartir i respectar. No neguem la identitat i la cultura de ningú, i tampoc volem que ens neguin les nostres.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
¡Basta ya! Un TC ilegitimo que incumple con la Constitución nos está tomando el pelo. Esto se ha convertido en un pulso entre Catalunya y el Constitucional. Entre los nacionalistas españoles de “una, grande y libre”, y la voluntad soberana del pueblo catalán. Entre los que anhelan los tiempos pretéritos en manos del dictador, y los que anhelamos democracia y libertad.

Si por fuerza debemos seguir soportando esta caricatura de Tribunal, pues que pongan ya, de una vez por todas lo que han de poner sobre la mesa, y recorten nuestro Estatut. Ya no me gustaban los recortes que se hicieron en las Cortes cuando fue aprobado, y si aún lo han de recortar más, pues prefiero volver al Estatut de 1979, y forzar el cambio de una Constitución Española obsoleta y caduca que nos recorta las libertades y no nos deja crecer.

¡Basta ya! ¡Necesitamos un Cambio Ya! Si España quiere convivir con Catalunya han de aceptarnos como somos, y nos tienen que respetar. La imposición no es ninguna solución. La sumisión no forma parte de nuestro ideario, y en cambio sí que lo es compartir y respetar. No negamos la identidad y la cultura de nadie, y tampoco queremos que nos nieguen las nuestras.

dilluns, 19 d’abril del 2010

2012: LA FI DEL PROGRESSIME? / 2012: ¿EL FIN DEL PROGRESISMO?


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Començo aquest article com si d’una cita apocalíptica es tractés:

2012: La Fi del Progressisme?

Per què ho faig? Doncs perquè el progressisme en aquest país es troba a la corda fluixa. Jo no sé què és el que passarà durant els propers dos anys perquè sovint, fins el darrer minut d’un període electoral no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat.

De què en parlo? Doncs dels dos gegants polítics que existeixen hores d’ara a España (PSOE i PP), i que son l'única alternança de govern des de fa uns quants anys, això sí, animada de tant en tant per la resta de partits polítics que conformen les Corts espanyoles, i que de vegades son clau per l’estabilitat del govern creat desprès d’unes eleccions.

D'una banda tenim el partit que actualment està al govern. El PSOE, un partit d’esquerres el qual ha vist agreujada la seva mala gestió de govern per una crisi a nivell mundial, i la qual ha sabut aprofitar molt bé l’oposició per torpedinar totes i cadascunes de les seves decisions. Molt haurien de canviar les coses perquè revalidin per quatre anys més.

Tot i que no han arribat, ni de bon tros, a les expectatives dels progressistes, no deixen de ser el més proper als principis il·lustrats en que es va basar la Revolució Francesa al 1789.

D’altre banda tenim el partit de l’oposició. El PP, un partit polític que recull sota el mateix paraigües a tota la dreta, centre dreta, i extrema dreta espanyola. Un vot fidel facin el que facin. La qual cosa no succeeix per igual amb l’esquerra. Tant se val el que facin els seus dirigents. Tots saben que la corrupció forma part del seu tarannà, com ho va ser durant quaranta anys de dictadura, però tot i això els seus votants tanquen els ulls o miren cap a un altre costat negant l’evidència.

Tot s’hi val, abans que seguir amb una decadent democràcia infestada de rojos que violen tots els sagrats principis morals. Si Franco pugues tornar, anhelen els seus seguidors, això ho acabaria ràpid...

Aquest és el panorama! El 2012 pot ser molt dur, i des de aquest bloc invoco a les forces d’esquerres! Invoco a federalistes, republicans, socialistes, comunistes, progressistes... Invoco a els/les joves que per sort no ha conegut la manca de llibertats i la persecució ideològica, política i cultural.... Hem de forjar un nou horitzó polític i social, amb una esquerra no nacionalista (tot el contrari del que actualment governa a Espanya) dins un marc federal, i ens hem de conjurar perquè el 2012 no es converteixi en un apocalíptic fi del progressisme.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Empiezo este artículo como si de una cita apocalíptica se tratase:

2012: ¿El Fin del Progresismo?

¿Por qué lo hago? Pues porque el progresismo en este país se encuentra en la cuerda floja. Yo no sé lo que sucederá durante los próximos dos años porque a menudo, hasta el último minuto de un periodo electoral puede cambiar todo radicalmente.

¿De qué hablo? Pues de los dos gigantes políticos que existen en estos momentos en España (PSOE y PP), y que son la única alternancia de gobierno desde hace unos cuantos años, eso sí, animada de vez en cuando por el resto de partidos políticos que conforman las Cortes españolas, y que a veces son clave para la estabilidad del gobierno creado después de unas elecciones.

Por un lado tenemos el partido que actualmente está gobernando. El PSOE, un partido de izquierdas el cual ha visto agravada su mala gestión de gobierno por una crisis de nivel mundial, y la cual ha sabido aprovechar muy bien la oposición para torpedear todas y cada una de sus decisiones. Mucho deberían cambiar las cosas para que revaliden por cuatro años más.

Aunque no han llegado, ni de lejos, a las expectativas de los progresistas, no dejan de ser lo más próximo a los principios ilustrados en que se basó la Revolución Francesa en 1789.

Por el otro lado tenemos el partido de la oposición. El PP, un partido político que recoge bajo su paraguas a toda la derecha, centro derecha y extrema derecha española. Un voto fiel, hagan lo que hagan. Lo cual no sucede con la izquierda. Tanto da lo que hagan sus dirigentes. Todos saben que la corrupción forma parte de su proceder, igual que lo fue durante cuarenta años de dictadura, pero aún así sus votantes cierran los ojos o miran hacia otro lado negando la evidencia.

Todo vale, antes que continuar con una democracia decadente e infestada de rojos que violan todos los sagrados principios morales. Si Franco pudiese volver, anhelan sus seguidores, esto se acabaría rápido...

¡Este es el panorama! El 2012 puede ser muy duro, y desde este bloc invoco a las fuerzas de izquierdas. Invoco a los federalistas, republicanos, socialistas, comunistas, progresistas... Invoco a los/las jóvenes que por suerte no han conocido la falta de libertades y la persecución ideológica, política y cultural... Debemos forjar un nuevo horizonte político y social, con una izquierda no nacionalista (todo lo contrario de la que actualmente gobierna España) dentro de un marco federal, y debemos conjurarnos para que el 2012 no se convierta en un apocalíptico fin del progresismo.

dimarts, 13 d’abril del 2010

LA DEMOCRÀCIA TRONTOLLA PERÒ ES VIVA/ LA DEMOCRACIA SE TAMBALEA PERO ESTÁ VIVA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
La democràcia trontolla i no ens ho podem quedar mirant sense fer res. Aquesta situació només afavoreix al PP ja que la seva política no es fonamenta pas amb la democràcia. Per aquest partit polític, que enyora els temps de la dictadura y lluita aferrissadament per amagar la veritat del succeït durant aquella època, la democràcia és un mal de la nostra societat que l’està degradant... Fa riure llegir que la senyora Cospedal qualifica el suport a Garzón d’atemptat contra la democràcia, quan el seu partit la torpedina constantment.

Cal reforçar la democràcia i donar-li credibilitat davant la ciutadania. A Catalunya, des de Ciutadans pel Canvi ho estem intentant sense defallir.

Primer, amb l’ILP de la Llei Electoral per Catalunya. Una proposta de Llei Electoral valenta i agosarada que hagués servit per enfortir i refermar el nostre sistema democràtic. Gairebé ho aconseguim del tot. Tots els partits estaven disposats a fer-ho, menys CiU que anteposà els seus interessos de partit als de la ciutadania. Tot i això en la pròxima legislatura ho farem possible. A més a més, crec que el que s’aprovi al Parlament de Catalunya també servirà per millorar el sistema electoral espanyol.

Segon, amb la campanya Via Federal. La Constitució espanyola està obsoleta i caduca. Per això la democràcia se’n ressent i queda ofegada. Perquè no la deixa créixer i expandir-se. Amb la modificació de la Constitució podem aconseguir una Catalunya i una Espanya Federals. Tot plegat per treballar també per una Europa Federal.

La democràcia trontolla però no es morta, ni morirà, com molts voldrien. Plegats la ciutadania i la classe política (per suposat deixant de banda els corruptes d’ambdós grups i els que anhelen l’absolutisme i les dictadures), podem fer que revifi adquirint un nou i renovat esplendor que faci reverdir la justícia social i la solidaritat al nostre país.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
La democracia se tambalea y no nos podemos quedar mirando sin hacer nada. Esta situación favorece tan sólo al PP ya que su política no se basa en la democracia. Para este partido político, que añora los tiempos de la dictadura y lucha denodadamente para ocultar la verdad de lo sucedido durante aquella época, la democracia es un mal de nuestra sociedad que la está degradando... Me da risa leer que la señora Cospedal califica el soporte a Garzón de atentado contra la democracia, cuando su partido la torpedea constantemente.

Hay que reforzar la democracia y darle credibilidad ante la ciudadanía. En Catalunya, desde Ciutadans pel Canvi lo intentamos sin desfallecer.

Primero, con la ILP de la Ley Electoral para Catalunya. Una propuesta de Ley Electoral valiente y audaz que hubiese servido para fortalecer y reafirmar nuestro sistema democrático. Casi lo conseguimos. Todos los partidos estaban dispuestos a llevarla a cabo, menos CiU que antepuso sus intereses de partido a los de la ciudadanía. Aún así, lo haremos posible en la próxima legislatura. Además, creo que lo que se apruebe en el Parlament de Catalunya servirá también para mejorar el sistema electoral español.

Segundo, con la campaña Vía Federal. La Constitución española está obsoleta y caduca. Por ello la democracia se resiente y se ahoga. Porque no la deja crecer y expandirse. Con la modificación de la constitución podemos conseguir una Catalunya y una España Federales. Todo ello para trabajar también por una Europa Federal.

La democracia se tambalea pero no está muerta, ni morirá, como muchos querrían. Juntos, la ciudadanía y la clase política (por supuesto dejando de lado a los corruptos de ambos grupos a los que anhelan el absolutismo y las dictaduras), podemos conseguir que se reavive adquiriendo un nuevo y renovado esplendor que haga reverdecer la justicia social y la solidaridad en nuestro país.

dilluns, 12 d’abril del 2010

GARZÓN EN EL BANQUILLO, Y LOS FASCISTAS RIÉNDOSE...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Aquest és el que es llegeix a una de les pancartes col·locades per familiars de republicans assassinats durant la guerra civil, de suport al Jutge Garzón, al cementiri de San Salvador de Oviedo: “Garzón en el banquillo y los fascistas riéndose”

Ja n’hi a prou de tot això!

Com pot ser que la nostra Justícia es deixi manegar d’aquesta manera pel col·lectiu feixista espanyol?

Com pot ser que no els hi traiem els colors als feixistes que volen amagar els crims comesos per la seva gent o per ells mateixos?

Com pot ser que contemplem impassibles les crítiques que hi ha arreu del mon, perquè els “grans demòcrates” d’aquest país portaran a la banqueta dels acusats un Jutge que només volia destapar la veritat, netejar el nom i la memòria de les víctimes i dels innocents, i destapar els assassins?

Com podem permetre que duent a terme aquesta aberració, la resta de jutges decideixin que no val la pena jugar-se la reputació i la feina, i decideixin no fer res per restablir la Memòria Històrica?

A molts ja els hi està bé, però a mi i molts com jo no! Volem Justícia! Volem la Veritat! Els assassins i criminals de la dictadura no poden ser indultats..., aquest es el gran error i injustícia de la Llei d’Amnistia.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Esto es lo que se lee en una de las pancartas colocadas por los familiares de republicanos asesinados durante la guerra civil, de soporte al Juez Garzón, en el cementerio de San Salvador de Oviedo: “Garzón en el banquillo y los fascistas riéndose”.

¡Basta ya!

¿Cómo puede ser que nuestra Justicia se deje manipular de esta forma por el colectivo fascista español?

¿Cómo puede ser que no les saquemos los colores a los fascistas que quieren esconder los crímenes cometidos por su gente o por ellos mismos?

¿Cómo puede ser que contemplen impasibles las críticas en todo el mundo, porque los “grandes demócratas” de este país llevarán al banquillo de los acusados a un Juez que sólo quería descubrir la verdad, limpiar el nombre y la memoria de las victimas y de los inocentes, y destapar los asesinatos?

¿Cómo podemos permitir que llevando a cabo esta aberración, el resto de jueces decidan que no vale la pena jugarse la reputación y el trabajo, y decidan no hacer nada para restablecer la Memoria Histórica?

A muchos ya les está bien, ¡pero a mi y a muchos como yo no! ¡Queremos Justicia! ¡Queremos la Verdad! Los asesinos y criminales de la dictadura no pueden ser indultados..., he ahí el gran error e injusticia de la Ley de Amnistía.

dimarts, 6 d’abril del 2010

L’ESTAT VATICÀ NO ESTÀ A L’ALÇADA... / EL ESTADO VATICANO NO ESTÁ A LA ALTURA...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Sant Malaquies, un sant de origen irlandès va escriure al 1140 les nomenades “Profecies dels Papes”. Segons aquestes profecies, Benet XVI podria ser el penúltim Papa, i del següent i últim, sempre segons Malaquías, ens diu (text del tot interpretable amb la seva traducció en d’altres possibles):

“Durant la persecució final de la Santa Església de Roma regnarà, Pere el Romà, qui alimentarà al seu remat entre moltes tribulacions; desprès d’això, la ciutat dels set turons (Roma) serà destruïda i el Jutge Terrible jutjarà el poble.”

Vagi per endavant la meva admiració i respecte pels milions d’éssers humans catòlics que arreu del mon fan, amb total coherència de la seva fe i creences, una tasca transparent i encomiable d’ajut al proïsme.

No soc antisemita, com algú ha dit a les seves pastorals vaticanes d’aquells que denuncien els casos de pederastria dintre el si de l’Església Catòlica. No considero que tot el que fa referència a l’Església Catòlica, també ho faci amb el poble jueu. Tampoc soc anticatòlic... Soc simplement, una persona anti tot allò que violi l’essència mateixa de l’ésser humà, i que quan s’abusa dels infants sento fàstic i no trobo cap justificació per no denunciar-ho, i molt menys encara per no demanar que es depurin les responsabilitats que calgui.

Pel que fa a l’incompliment de les seves pròpies lleis cristianes, ho deixo en mans dels fidels i dels creients que els han atorgat en exclusiva la representació a la Terra de l’Energia primigènia, origen i font de tota Vida a l’Univers.

De tots aquells que d’una manera exclusiva, veuen tant sols un atac contra l’Església Catòlica en un moment de feblesa, penso que s’equivoquen, tot i que qualsevol institució sol tenir enemics, i l’Església n’ha cultivat molts al llarg de segles de greus errors, sovint no reconeguts. No defugim les responsabilitats del que ha succeït i de tot el que s’ha descobert fins ara.

L’Estat Vaticà és un poder que fa i desfà al seu antull, i que no practica allò que el seu Profeta Jesucrist predicà fa dos mil anys. Ara bé, deixem-ho de banda perquè és sorra d’altre costal, i referim-nos tant sols als casos de pederastria.

Estats Units, Irlanda, Alemanya... son la punta de l’iceberg. Senyors vaticans, cal ser humils, responsables, i fer justícia. Es necessari entonar obertament i amb humilitat el mea culpa. Benet XVI i l’Estat Vaticà han d’actuar amb total contundència. No poden decebre els seus fidels i a la humanitat. No poden defugir les seves responsabilitats, han de netejar la institució des de les més profundes bases, tot i que trontolli i s’enfonsi.

Pot ser que és el final que anunciava Malaquías. De vegades cal partir de zero per recuperar l’origen de la pròpia essència i renéixer, si cal amb més força. Però s’ha d’estar decidit a reconèixer els errors comesos i renunciar a un poder mantingut durant segles (de vegades amb la sang), la qual cosa, pel que jo veig hores d’ara, la cúpula vaticana no sembla estar decidida a fer.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
San Malaquías, un santo de origen irlandés escribió en 1140 las nombradas “Profecías de los Papas”. Según estas profecías, Benedicto XVI podría ser el penúltimo Papa, y del siguiente y último, siempre según Malaquías, nos dice (texto del todo interpretable en su traducción de otras posibles formas):

“Durante la persecución final de la Santa Iglesia de Roma reinará, Pedro el Romano, quien alimentará a su rebaño entre muchas tribulaciones; después de esto, la ciudad de las siete colinas (Roma) será destruida y el Juez Terrible juzgará el pueblo.”

Vaya por delante mi admiración y respeto por los millones de seres humanos católicos que hacen por todo el mundo, con total coherencia de su fe y creencias, una tarea transparente y encomiable de ayuda al prójimo.

No soy antisemita, como alguien ha dicho en sus pastorales vaticanas de aquellos que denuncian los casos de pederastria dentro el seno de la iglesia católica. No considero que todo lo que hace referencia a la Iglesia Católica, también lo haga del pueblo judío. Tampoco soy anticatólico..., simplemente soy una persona anti todo aquello que viole la esencia misma del ser humano, y que cuando se abusa de niños y niñas siento asco y no encuentro ninguna justificación para no denunciarlo, y mucho menos para no pedir que se depuren las responsabilidades que haga falta.

Por lo que respecta al incumplimiento de sus propias leyes cristianas, lo dejo en manos de sus fieles y creyentes, los cuales les han otorgado la exclusiva representación en la Tierra de la Energía primigenia, origen y fuente de toda Vida en el Universo.

De todos aquellos que de una forma exclusiva, ven tan sólo un ataque contra la Iglesia Católica en un momento de debilidad, pienso que se equivocan, aunque cualquier institución suele tener enemigos, y la iglesia ha cultivado muchos a lo largo de siglos de graves errores, a menudo no reconocidos. No eludamos las responsabilidades de lo que ha sucedido y de todo lo que se ha descubierto hasta ahora.

El Estado Vaticano es un poder que hace y deshace a su antojo, y que no practica aquello que su Profeta Jesucristo predicó hace dos mil años. Ahora bien, dejémoslo de lado porque es arena de otro costal, y refirámonos tan sólo a los casos de pederastria.

Estados Unidos, Irlanda, Alemania... son la punta del iceberg. Señores vaticanos, hay que ser humildes, responsables, y hacer justicia. Es necesario entonar abiertamente y con humildad el mea culpa. Benedicto XVI y el Estado Vaticano deben actuar con total contundencia. No pueden decepcionar a sus fieles y a la humanidad. No pueden eludir sus responsabilidades, deben limpiar la institución desde sus más profundas bases, aunque se tambalee y se hunda.

Puede que sea el final que anunciaba Malaquías. A veces hace falta partir de cero para recuperar el origen de la propia esencia y renacer, si es posible con más fuerza. Pero hay que estar decididos a reconocer los errores cometidos y renunciar a un poder mantenido durante siglos (a veces con la sangre), la cual cosa, por lo que yo veo en estos momentos, la cúpula vaticana no parece estar decidida a hacer.

divendres, 26 de març del 2010

AL PUNT DE MIRA DE LA DRETA / EN EL PUNTO DE MIRA DE LA DERECHA

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El Jutge Baltasar Garzón, defensat i recolzat en el seu moment pel Partit Popular, per dur a terme les investigacions sobre el GAL (Grups Antiterroristes d’Alliberament) durant les dècades 80 i 90, es troba ara en el punt de mira d’aquest mateix partit.

Per què ara? Doncs perquè tot tirant del fil va destapar-se una xarxa de corrupció (cas Gürtel) vinculada a la direcció nacional del PP, i com no, s’han posat en moviment les forces vives fàctiques de la dreta espanyola, les quals estan introduïdes a tots els estaments del poder (empresarial, religiós, polític i jurídic) a la nostra societat.

No vull entrar per res en consideracions sobre la persona del Jutge, professional o privada. Desconec si és bo o és dolent, honest o fraudulent, transparent o opac, desconec si ha evadit el fisc o no... Una cosa sí que ho sé, Garzón és un expert a treure a la llum la merda i la corrupció, i sembla ser que el Partit Popular amb el seu tarannà li ho posa molt fàcil.

D’altre banda, l’ataquen amb “La Memòria Històrica” i volen jutjar-lo per investigar el franquisme. El Tribunal Suprem ho va confirmar ahir. Es possible que s’assegui al banc dels acusats per un delicte de prevaricació. L’acusen d’ignorar i esquivar conscientment la llei d’amnistia al declarar-se competent per investigar les desaparicions durant la guerra civil i el franquisme.

Ja vaig parlar dies enrere sobre aquesta llei, i penso que és molt indignant, perquè deixa impunes els assassinats, les injustícies i el terrorisme d’estat que va tenir lloc durant un període de quaranta anys, posteriors a l’acabament de la guerra civil espanyola.

Volen acabar amb ell i no sé si ho aconseguiran. Pot ser que sí... Tant de bo que surti un altre jutge Garzón, i un altre, i una altre... Tant de bo que els corruptes, que les pomes podrides del cistell que conforma la nostra societat, s’enfrontin a un exercit de jutges Garzón i acabin al lloc on els pertany, és a dir a l’abocador per ser reciclats i tornar a ser socialment útils.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El Juez Baltasar Garzón, defendido y apoyado en su momento por el Partido Popular, para llevar a cabo las investigaciones sobre el GAL (Grupos Antiterroristas de Liberación) durante las décadas 80 y 90, se halla ahora en el punto de mira de éste mismo partido.

¿Por qué ahora? Porque tirando del hilo se destapó una red de corrupción (caso Gürtel) vinculada a la dirección nacional del PP, y como no, se han movilizado las fuerzas vivas fácticas de la derecha española, las cuales están introducidas en todos los estamentos del poder (empresarial, religioso, político y jurídico) en nuestra sociedad.

No quiero entrar para nada en consideraciones sobre la persona del Juez, profesional o privada. Desconozco si es bueno o malo, honesto o fraudulento, transparente u opaco, desconozco si ha evadido al fisco o no... Sí que sé una cosa, Garzón es un experto en sacar a la luz la mierda y la corrupción, y parece ser que el Partido Popular se lo pone muy fácil con su proceder.

Por otra parte, le atacan con “La Memoria Histórica” y quieren juzgarle por investigar el franquismo. El Tribunal Supremo lo confirmó ayer. Posiblemente se siente en el banco de los acusados por un delito de prevaricación. Le acusan de ignorar y esquivar conscientemente la ley de amnistía al declararse incompetente para investigar las desapariciones durante la guerra civil y el franquismo.

Ya hablé días atrás sobre esta ley, y creo que es muy indignante, porque deja impunes los asesinatos, las injusticias y el terrorismo de estado que tuvo lugar durante un período de cuarenta años, posteriores al fin de la guerra civil española.

Quieren acabar con él y no sé si lo conseguirán. Puede que sí... Ojalá que salga otro Juez Garzón, y otro, y otro... Ojalá que los corruptos, que las manzanas podridas del cesto que conforma nuestra sociedad, se enfrenten a un ejercito de jueces Garzón y terminen yendo allá donde les pertenece, es decir al basurero para poder ser reciclados y que vuelvan a ser socialmente útiles.

dimarts, 23 de març del 2010

VIA FEDERAL


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
La setmana passada Ciutadans pel Canvi va iniciar la campanya Via Federal, tot i que ja fa molt de temps que s’està fargant a la cuina de CpC. A l’Ateneu Barcelonès es va presentar el següent Decàleg Federal:

1 – Govern compartit
2 – Plurinacionalitat de l’Estat Federal
3 – Cooperació i coordinació Federal
4 – Plena oficialitat de totes les llengües de l’Estat Federal
5 – Competències (simetria i asimetria)
6 – Finançament Federal
7 – Justícia Federal
8 – Infrastructures en xarxa
9 – Seus descentralitzades
10- Lliure Federació

Tot això, es clar, a partir d’una reforma de la Constitució...

L’estat de les autonomies ha tocat sostre. Ho demostra la retallada que va patir l’Estatut que va aprovar el Parlament de Catalunya, i també que ara mateix es trobi al Tribunal Constitucional (el qual, paradoxes de la vida, incompleix la mateixa Constitució) doncs així ho va decidir el Partit Popular en utilitzar-lo com a arma contra el partit socialista que governa l’estat espanyol.

Hem de tenir molt clar què per tenir quelcom diferent del que hi ha ara, tot passa per la reforma constitucional. Es clar que parlo d’una via democràtica, ja que per les armes (ja sigui per un cop d’estat feixista, ja sigui per una revolució independentista, ja sigui pel terrorisme de bandes o d’estat) és molt evident que per sentit comú ho deixo de banda...

Via Federal no és un camí fàcil de fer. Hi ha molts interessos nacionalistes, de tots els colors i de tota procedència, que no ho volen.

Ara coexisteixen dos models que es retroalimenten fins arribar a la pròpia dependència l’un de l’altre. L’un, és l’immobilisme conservador d’un espanyolisme ranci, obsolet i absolutista, que viu en un mon passat (molt llunyà) i basat en un colonialisme conqueridor i acostumat al vassallatge. L’altre, és el model del vull però no puc i somio amb el que podria ser, el d’un independentisme que viu ancorat en els seus ideals i en els desitjos de lliurar-se’n d’un jou opressor que va existir fa cinquanta anys.

El Federalisme és una resposta clara a aquests dos models, i també ha de ser el futur de Catalunya, d’Espanya i d’Europa.

Per a més informació: www.viafederal.cat

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
La semana pasada Ciutadans pel Canvi inició la campaña Vía Federal, aunque hace ya tiempo que se está fraguando en la cocina de CpC. En el Ateneu Barcelonès se presentó el siguiente Decálogo Federal:

1 – Gobierno compartido
2 – Plurinacionalidad del Estado Federal
3 – Cooperación y coordinación Federal
4 – Plena oficialidad de todas la lenguas del Estado Federal
5 – Competencias (asimetría y simetría)
6 – Financiación Federal
7 – Justicia Federal
8 – Infraestructuras en red
9 – Sedes descentralizadas
10- Libre Federación

Todo ello, claro, a partir de una reforma de la Constitución...

El estado de las autonomías ha tocado techo. Lo demuestra el recorte que sufrió el Estatut que aprobó el Parlament de Catalunya, y también que ahora mismo se encuentre en el Tribunal Constitucional (el cual, paradojas de la vida, incumple la misma Constitución) pues así lo decidió el Partido Popular al utilizarlo como arma contra el partido socialista que gobierna el estado español.

Debemos tener muy claro que cualquier cosa distinta de lo que ahora hay, pasa por la reforma constitucional. Está claro que hablo de una vía democrática, ya que por las armas (ya sea por un golpe de estado fascista, ya sea por una revolución independentista, ya sea por el terrorismo de bandas o de estado), es muy evidente que por sentido común lo dejo de lado...

Vía Federal no es un camino fácil. Hay muchos intereses nacionalistas, de todos los colores y de toda procedencia, que no la quieren.

Ahora coexisten dos modelos que se retroalimentan hasta llegar a su propia codependencia. Uno, es el inmovilismo conservador de un españolismo rancio, obsoleto y absolutista, que vive en un mundo pasado (muy lejano) y basado en un colonialismo conquistador y acostumbrado al vasallaje. El otro es el modelo del quiero pero no puedo y sueño con lo que podría ser, el de un independentismo que vive anclado en sus ideales y en los deseos de librarse de un yugo opresor que existió hace cincuenta años.

El Federalismo es una clara respuesta a estos dos modelos, y también debe ser el futuro de Catalunya, de España y de Europa.

Para más información: www.viafederal.cat

dilluns, 15 de març del 2010

ANNA BACHS PER A SEMPRE / ANNA BACHS PARA SIEMPRE


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ahir va tenir lloc a Pineda de Mar un molt entranyable homenatge a Anna Bachs i Morell, ex regidora de l’Ajuntament de Pineda de Mar, i que fa més de vint anys va deixar empremta amb el seu tarannà adreçat a les persones i molt especialment a la dona i els seus drets.

Anna va col·locar una primera pedra a la nostra Vila, la d’un somni perseguit per milions de persones arreu del món, la igualtat entre dones i homes. Va iniciar un projecte, el Casal de la Dona, que ahir va culminar amb la seva re inauguració amb un altre nom, “Centre d’Informació i Recursos per a Dones Anna Bachs”, amb la intenció d’assentar, desenvolupar i enfortir els objectius socials que en el seu origen van impulsar-lo.

Ahir al matí vaig assistir a l’acte que es va realitzar al Centre Cultural i Recreatiu de Pineda. Vam comptar amb la presència de la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, i la presidenta de l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda. Va ser un acte molt emotiu, on van intervenir familiars i amics de l’Anna, i va actuar l’Orfeó Monteverdi amb el Mestre Lluís Carretero al capdavant. Tot plegat va ser molt bonic.

Jo no la vaig conèixer, però a l’igual que van dir a les seves intervencions, Marta Selva i Imma Moraleda, m’hagués agradat molt poder fer-ho. L’Anna va fer política de ciutadania adreçada a les persones i a les seves necessitats reals, allò que hauria de ser el Sant Graal de tot dona i home que es dedica a la política. M’agradaria haver pogut parlar-ne i compartir idees...

Ara, el Centre Anna Bachs recull el testimoni del Casal de la Dona, per continuar amb una cursa iniciada fa 22 anys. Un equip de dones amb il·lusió renovada, amb empenta i molta passió per la seva feina, fa el relleu a l’Anna i a totes les persones que amb ella van col·laborar. S’inicia una nova era, amb un tarannà adaptat a la realitat dels nostres dies, tot superant esculls igual que va fer l’Anna temps enrere.

Des d’aquí vull felicitar l’organització i a tothom qui ha col·laborat en aquest acte d’homenatge. Perquè ha estat perfecte! Ara la feina a fer és feixuga i gens fàcil. S’ha d’aconseguir un binomi perfecte entre administració i ciutadania, entre home i dona, entre persona i persona..., i aquesta és una tasca que de ben segur es podrà fer per molts entrebancs que puguin aparèixer al camí.

Mentre que hagi una sola persona amb el coratge i la determinació de l’Anna, que continuï amb els valors i el tarannà que ella va fonamentar, el seu record perdurarà per sempre.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Ayer tuvo lugar en Pineda de Mar un entrañable homenaje a Anna Bachs i Morell, ex regidora del Ayuntamiento de Pineda de Mar, y que hace más de veinte años dejó huella con su gestión dirigida a las personas y muy especialmente a la mujer y sus derechos.

Anna colocó una primera piedra en nuestra Villa, la de un sueño perseguido por millones de personas en todo el mundo, la igualdad entre mujeres y hombres. Inició un proyecto, el Casal de la Dona, que ayer culminó con su re inauguración con otro nombre, “Centre d’Informació i Recursos per a Dones Anna Bachs”, con la intención de asentar, desarrollar y fortalecer los objetivos sociales que en su origen lo impulsaron.

Ayer por la mañana asistí al acto que se realizó en el Centre Cultural i Recreatiu de Pineda. Contamos con la presencia de la presidenta de l’Institut Català de la Dona, Marta Selva, y de la presidenta del Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació de Barcelona, Imma Moraleda. Fue un acto muy emotivo, donde intervinieron familiares y amigos de Anna, y actuó el Orfeó Monteverdi con el Maestro Lluis Carretero al frente. Todo fue muy bonito.

Yo no la conocí, pero igual que dijeron en sus intervenciones, Marta Selva e Imma Moraleda, me hubiese gustado mucho poder hacerlo. Anna hizo política de ciudadanía dirigida a las personas y a sus necesidades reales, aquello que debería ser el Santo Grial de toda mujer y hombre que se dedica a la política. Me gustaría haber podido conversar y compartir ideas...

Ahora, el Centre Anna Bachs recoge el testigo del Casal de la dona, para continuar una carrera iniciada hace 22 años. Un equipo de mujeres con ilusión renovada, con decisión y mucha pasión por su trabajo, toma el relevo de Anna y de todas las personas que colaboraron con ella. Se inicia una nueva era, con una gestión adaptada a la realidad de nuestros días, superando escollos igual que hizo Anna tiempo atrás.

Desde aquí deseo felicitar a la organización y a todos los que han colaborado en este acto de homenaje. ¡Porque ha sido perfecto! Ahora la tarea es dura y nada fácil. Debe conseguirse un binomio perfecto entre administración y ciudadanía, entre hombre y mujer, entre persona y persona..., y esta es una tarea que seguro podrá hacerse, por muchos obstáculos que puedan aparecer en el camino.

Mientras que haya una sola persona con el coraje y la determinación de Anna, que continúe con los valores y la gestión que ella asentó, su recuerdo perdurará por siempre.