dilluns, 19 d’abril del 2010

2012: LA FI DEL PROGRESSIME? / 2012: ¿EL FIN DEL PROGRESISMO?


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Començo aquest article com si d’una cita apocalíptica es tractés:

2012: La Fi del Progressisme?

Per què ho faig? Doncs perquè el progressisme en aquest país es troba a la corda fluixa. Jo no sé què és el que passarà durant els propers dos anys perquè sovint, fins el darrer minut d’un període electoral no es pot dir blat fins que és al sac i ben lligat.

De què en parlo? Doncs dels dos gegants polítics que existeixen hores d’ara a España (PSOE i PP), i que son l'única alternança de govern des de fa uns quants anys, això sí, animada de tant en tant per la resta de partits polítics que conformen les Corts espanyoles, i que de vegades son clau per l’estabilitat del govern creat desprès d’unes eleccions.

D'una banda tenim el partit que actualment està al govern. El PSOE, un partit d’esquerres el qual ha vist agreujada la seva mala gestió de govern per una crisi a nivell mundial, i la qual ha sabut aprofitar molt bé l’oposició per torpedinar totes i cadascunes de les seves decisions. Molt haurien de canviar les coses perquè revalidin per quatre anys més.

Tot i que no han arribat, ni de bon tros, a les expectatives dels progressistes, no deixen de ser el més proper als principis il·lustrats en que es va basar la Revolució Francesa al 1789.

D’altre banda tenim el partit de l’oposició. El PP, un partit polític que recull sota el mateix paraigües a tota la dreta, centre dreta, i extrema dreta espanyola. Un vot fidel facin el que facin. La qual cosa no succeeix per igual amb l’esquerra. Tant se val el que facin els seus dirigents. Tots saben que la corrupció forma part del seu tarannà, com ho va ser durant quaranta anys de dictadura, però tot i això els seus votants tanquen els ulls o miren cap a un altre costat negant l’evidència.

Tot s’hi val, abans que seguir amb una decadent democràcia infestada de rojos que violen tots els sagrats principis morals. Si Franco pugues tornar, anhelen els seus seguidors, això ho acabaria ràpid...

Aquest és el panorama! El 2012 pot ser molt dur, i des de aquest bloc invoco a les forces d’esquerres! Invoco a federalistes, republicans, socialistes, comunistes, progressistes... Invoco a els/les joves que per sort no ha conegut la manca de llibertats i la persecució ideològica, política i cultural.... Hem de forjar un nou horitzó polític i social, amb una esquerra no nacionalista (tot el contrari del que actualment governa a Espanya) dins un marc federal, i ens hem de conjurar perquè el 2012 no es converteixi en un apocalíptic fi del progressisme.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Empiezo este artículo como si de una cita apocalíptica se tratase:

2012: ¿El Fin del Progresismo?

¿Por qué lo hago? Pues porque el progresismo en este país se encuentra en la cuerda floja. Yo no sé lo que sucederá durante los próximos dos años porque a menudo, hasta el último minuto de un periodo electoral puede cambiar todo radicalmente.

¿De qué hablo? Pues de los dos gigantes políticos que existen en estos momentos en España (PSOE y PP), y que son la única alternancia de gobierno desde hace unos cuantos años, eso sí, animada de vez en cuando por el resto de partidos políticos que conforman las Cortes españolas, y que a veces son clave para la estabilidad del gobierno creado después de unas elecciones.

Por un lado tenemos el partido que actualmente está gobernando. El PSOE, un partido de izquierdas el cual ha visto agravada su mala gestión de gobierno por una crisis de nivel mundial, y la cual ha sabido aprovechar muy bien la oposición para torpedear todas y cada una de sus decisiones. Mucho deberían cambiar las cosas para que revaliden por cuatro años más.

Aunque no han llegado, ni de lejos, a las expectativas de los progresistas, no dejan de ser lo más próximo a los principios ilustrados en que se basó la Revolución Francesa en 1789.

Por el otro lado tenemos el partido de la oposición. El PP, un partido político que recoge bajo su paraguas a toda la derecha, centro derecha y extrema derecha española. Un voto fiel, hagan lo que hagan. Lo cual no sucede con la izquierda. Tanto da lo que hagan sus dirigentes. Todos saben que la corrupción forma parte de su proceder, igual que lo fue durante cuarenta años de dictadura, pero aún así sus votantes cierran los ojos o miran hacia otro lado negando la evidencia.

Todo vale, antes que continuar con una democracia decadente e infestada de rojos que violan todos los sagrados principios morales. Si Franco pudiese volver, anhelan sus seguidores, esto se acabaría rápido...

¡Este es el panorama! El 2012 puede ser muy duro, y desde este bloc invoco a las fuerzas de izquierdas. Invoco a los federalistas, republicanos, socialistas, comunistas, progresistas... Invoco a los/las jóvenes que por suerte no han conocido la falta de libertades y la persecución ideológica, política y cultural... Debemos forjar un nuevo horizonte político y social, con una izquierda no nacionalista (todo lo contrario de la que actualmente gobierna España) dentro de un marco federal, y debemos conjurarnos para que el 2012 no se convierta en un apocalíptico fin del progresismo.

dimarts, 13 d’abril del 2010

LA DEMOCRÀCIA TRONTOLLA PERÒ ES VIVA/ LA DEMOCRACIA SE TAMBALEA PERO ESTÁ VIVA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
La democràcia trontolla i no ens ho podem quedar mirant sense fer res. Aquesta situació només afavoreix al PP ja que la seva política no es fonamenta pas amb la democràcia. Per aquest partit polític, que enyora els temps de la dictadura y lluita aferrissadament per amagar la veritat del succeït durant aquella època, la democràcia és un mal de la nostra societat que l’està degradant... Fa riure llegir que la senyora Cospedal qualifica el suport a Garzón d’atemptat contra la democràcia, quan el seu partit la torpedina constantment.

Cal reforçar la democràcia i donar-li credibilitat davant la ciutadania. A Catalunya, des de Ciutadans pel Canvi ho estem intentant sense defallir.

Primer, amb l’ILP de la Llei Electoral per Catalunya. Una proposta de Llei Electoral valenta i agosarada que hagués servit per enfortir i refermar el nostre sistema democràtic. Gairebé ho aconseguim del tot. Tots els partits estaven disposats a fer-ho, menys CiU que anteposà els seus interessos de partit als de la ciutadania. Tot i això en la pròxima legislatura ho farem possible. A més a més, crec que el que s’aprovi al Parlament de Catalunya també servirà per millorar el sistema electoral espanyol.

Segon, amb la campanya Via Federal. La Constitució espanyola està obsoleta i caduca. Per això la democràcia se’n ressent i queda ofegada. Perquè no la deixa créixer i expandir-se. Amb la modificació de la Constitució podem aconseguir una Catalunya i una Espanya Federals. Tot plegat per treballar també per una Europa Federal.

La democràcia trontolla però no es morta, ni morirà, com molts voldrien. Plegats la ciutadania i la classe política (per suposat deixant de banda els corruptes d’ambdós grups i els que anhelen l’absolutisme i les dictadures), podem fer que revifi adquirint un nou i renovat esplendor que faci reverdir la justícia social i la solidaritat al nostre país.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
La democracia se tambalea y no nos podemos quedar mirando sin hacer nada. Esta situación favorece tan sólo al PP ya que su política no se basa en la democracia. Para este partido político, que añora los tiempos de la dictadura y lucha denodadamente para ocultar la verdad de lo sucedido durante aquella época, la democracia es un mal de nuestra sociedad que la está degradando... Me da risa leer que la señora Cospedal califica el soporte a Garzón de atentado contra la democracia, cuando su partido la torpedea constantemente.

Hay que reforzar la democracia y darle credibilidad ante la ciudadanía. En Catalunya, desde Ciutadans pel Canvi lo intentamos sin desfallecer.

Primero, con la ILP de la Ley Electoral para Catalunya. Una propuesta de Ley Electoral valiente y audaz que hubiese servido para fortalecer y reafirmar nuestro sistema democrático. Casi lo conseguimos. Todos los partidos estaban dispuestos a llevarla a cabo, menos CiU que antepuso sus intereses de partido a los de la ciudadanía. Aún así, lo haremos posible en la próxima legislatura. Además, creo que lo que se apruebe en el Parlament de Catalunya servirá también para mejorar el sistema electoral español.

Segundo, con la campaña Vía Federal. La Constitución española está obsoleta y caduca. Por ello la democracia se resiente y se ahoga. Porque no la deja crecer y expandirse. Con la modificación de la constitución podemos conseguir una Catalunya y una España Federales. Todo ello para trabajar también por una Europa Federal.

La democracia se tambalea pero no está muerta, ni morirá, como muchos querrían. Juntos, la ciudadanía y la clase política (por supuesto dejando de lado a los corruptos de ambos grupos a los que anhelan el absolutismo y las dictaduras), podemos conseguir que se reavive adquiriendo un nuevo y renovado esplendor que haga reverdecer la justicia social y la solidaridad en nuestro país.

dilluns, 12 d’abril del 2010

GARZÓN EN EL BANQUILLO, Y LOS FASCISTAS RIÉNDOSE...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Aquest és el que es llegeix a una de les pancartes col·locades per familiars de republicans assassinats durant la guerra civil, de suport al Jutge Garzón, al cementiri de San Salvador de Oviedo: “Garzón en el banquillo y los fascistas riéndose”

Ja n’hi a prou de tot això!

Com pot ser que la nostra Justícia es deixi manegar d’aquesta manera pel col·lectiu feixista espanyol?

Com pot ser que no els hi traiem els colors als feixistes que volen amagar els crims comesos per la seva gent o per ells mateixos?

Com pot ser que contemplem impassibles les crítiques que hi ha arreu del mon, perquè els “grans demòcrates” d’aquest país portaran a la banqueta dels acusats un Jutge que només volia destapar la veritat, netejar el nom i la memòria de les víctimes i dels innocents, i destapar els assassins?

Com podem permetre que duent a terme aquesta aberració, la resta de jutges decideixin que no val la pena jugar-se la reputació i la feina, i decideixin no fer res per restablir la Memòria Històrica?

A molts ja els hi està bé, però a mi i molts com jo no! Volem Justícia! Volem la Veritat! Els assassins i criminals de la dictadura no poden ser indultats..., aquest es el gran error i injustícia de la Llei d’Amnistia.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Esto es lo que se lee en una de las pancartas colocadas por los familiares de republicanos asesinados durante la guerra civil, de soporte al Juez Garzón, en el cementerio de San Salvador de Oviedo: “Garzón en el banquillo y los fascistas riéndose”.

¡Basta ya!

¿Cómo puede ser que nuestra Justicia se deje manipular de esta forma por el colectivo fascista español?

¿Cómo puede ser que no les saquemos los colores a los fascistas que quieren esconder los crímenes cometidos por su gente o por ellos mismos?

¿Cómo puede ser que contemplen impasibles las críticas en todo el mundo, porque los “grandes demócratas” de este país llevarán al banquillo de los acusados a un Juez que sólo quería descubrir la verdad, limpiar el nombre y la memoria de las victimas y de los inocentes, y destapar los asesinatos?

¿Cómo podemos permitir que llevando a cabo esta aberración, el resto de jueces decidan que no vale la pena jugarse la reputación y el trabajo, y decidan no hacer nada para restablecer la Memoria Histórica?

A muchos ya les está bien, ¡pero a mi y a muchos como yo no! ¡Queremos Justicia! ¡Queremos la Verdad! Los asesinos y criminales de la dictadura no pueden ser indultados..., he ahí el gran error e injusticia de la Ley de Amnistía.

dimarts, 6 d’abril del 2010

L’ESTAT VATICÀ NO ESTÀ A L’ALÇADA... / EL ESTADO VATICANO NO ESTÁ A LA ALTURA...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Sant Malaquies, un sant de origen irlandès va escriure al 1140 les nomenades “Profecies dels Papes”. Segons aquestes profecies, Benet XVI podria ser el penúltim Papa, i del següent i últim, sempre segons Malaquías, ens diu (text del tot interpretable amb la seva traducció en d’altres possibles):

“Durant la persecució final de la Santa Església de Roma regnarà, Pere el Romà, qui alimentarà al seu remat entre moltes tribulacions; desprès d’això, la ciutat dels set turons (Roma) serà destruïda i el Jutge Terrible jutjarà el poble.”

Vagi per endavant la meva admiració i respecte pels milions d’éssers humans catòlics que arreu del mon fan, amb total coherència de la seva fe i creences, una tasca transparent i encomiable d’ajut al proïsme.

No soc antisemita, com algú ha dit a les seves pastorals vaticanes d’aquells que denuncien els casos de pederastria dintre el si de l’Església Catòlica. No considero que tot el que fa referència a l’Església Catòlica, també ho faci amb el poble jueu. Tampoc soc anticatòlic... Soc simplement, una persona anti tot allò que violi l’essència mateixa de l’ésser humà, i que quan s’abusa dels infants sento fàstic i no trobo cap justificació per no denunciar-ho, i molt menys encara per no demanar que es depurin les responsabilitats que calgui.

Pel que fa a l’incompliment de les seves pròpies lleis cristianes, ho deixo en mans dels fidels i dels creients que els han atorgat en exclusiva la representació a la Terra de l’Energia primigènia, origen i font de tota Vida a l’Univers.

De tots aquells que d’una manera exclusiva, veuen tant sols un atac contra l’Església Catòlica en un moment de feblesa, penso que s’equivoquen, tot i que qualsevol institució sol tenir enemics, i l’Església n’ha cultivat molts al llarg de segles de greus errors, sovint no reconeguts. No defugim les responsabilitats del que ha succeït i de tot el que s’ha descobert fins ara.

L’Estat Vaticà és un poder que fa i desfà al seu antull, i que no practica allò que el seu Profeta Jesucrist predicà fa dos mil anys. Ara bé, deixem-ho de banda perquè és sorra d’altre costal, i referim-nos tant sols als casos de pederastria.

Estats Units, Irlanda, Alemanya... son la punta de l’iceberg. Senyors vaticans, cal ser humils, responsables, i fer justícia. Es necessari entonar obertament i amb humilitat el mea culpa. Benet XVI i l’Estat Vaticà han d’actuar amb total contundència. No poden decebre els seus fidels i a la humanitat. No poden defugir les seves responsabilitats, han de netejar la institució des de les més profundes bases, tot i que trontolli i s’enfonsi.

Pot ser que és el final que anunciava Malaquías. De vegades cal partir de zero per recuperar l’origen de la pròpia essència i renéixer, si cal amb més força. Però s’ha d’estar decidit a reconèixer els errors comesos i renunciar a un poder mantingut durant segles (de vegades amb la sang), la qual cosa, pel que jo veig hores d’ara, la cúpula vaticana no sembla estar decidida a fer.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
San Malaquías, un santo de origen irlandés escribió en 1140 las nombradas “Profecías de los Papas”. Según estas profecías, Benedicto XVI podría ser el penúltimo Papa, y del siguiente y último, siempre según Malaquías, nos dice (texto del todo interpretable en su traducción de otras posibles formas):

“Durante la persecución final de la Santa Iglesia de Roma reinará, Pedro el Romano, quien alimentará a su rebaño entre muchas tribulaciones; después de esto, la ciudad de las siete colinas (Roma) será destruida y el Juez Terrible juzgará el pueblo.”

Vaya por delante mi admiración y respeto por los millones de seres humanos católicos que hacen por todo el mundo, con total coherencia de su fe y creencias, una tarea transparente y encomiable de ayuda al prójimo.

No soy antisemita, como alguien ha dicho en sus pastorales vaticanas de aquellos que denuncian los casos de pederastria dentro el seno de la iglesia católica. No considero que todo lo que hace referencia a la Iglesia Católica, también lo haga del pueblo judío. Tampoco soy anticatólico..., simplemente soy una persona anti todo aquello que viole la esencia misma del ser humano, y que cuando se abusa de niños y niñas siento asco y no encuentro ninguna justificación para no denunciarlo, y mucho menos para no pedir que se depuren las responsabilidades que haga falta.

Por lo que respecta al incumplimiento de sus propias leyes cristianas, lo dejo en manos de sus fieles y creyentes, los cuales les han otorgado la exclusiva representación en la Tierra de la Energía primigenia, origen y fuente de toda Vida en el Universo.

De todos aquellos que de una forma exclusiva, ven tan sólo un ataque contra la Iglesia Católica en un momento de debilidad, pienso que se equivocan, aunque cualquier institución suele tener enemigos, y la iglesia ha cultivado muchos a lo largo de siglos de graves errores, a menudo no reconocidos. No eludamos las responsabilidades de lo que ha sucedido y de todo lo que se ha descubierto hasta ahora.

El Estado Vaticano es un poder que hace y deshace a su antojo, y que no practica aquello que su Profeta Jesucristo predicó hace dos mil años. Ahora bien, dejémoslo de lado porque es arena de otro costal, y refirámonos tan sólo a los casos de pederastria.

Estados Unidos, Irlanda, Alemania... son la punta del iceberg. Señores vaticanos, hay que ser humildes, responsables, y hacer justicia. Es necesario entonar abiertamente y con humildad el mea culpa. Benedicto XVI y el Estado Vaticano deben actuar con total contundencia. No pueden decepcionar a sus fieles y a la humanidad. No pueden eludir sus responsabilidades, deben limpiar la institución desde sus más profundas bases, aunque se tambalee y se hunda.

Puede que sea el final que anunciaba Malaquías. A veces hace falta partir de cero para recuperar el origen de la propia esencia y renacer, si es posible con más fuerza. Pero hay que estar decididos a reconocer los errores cometidos y renunciar a un poder mantenido durante siglos (a veces con la sangre), la cual cosa, por lo que yo veo en estos momentos, la cúpula vaticana no parece estar decidida a hacer.