dijous, 29 de març del 2012

LA CRISI ESPANYOLA EN DEU FASES / LA CRISIS ESPAÑOLA EN DIEZ FASES

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

Un pla estudiat i premeditat que va originar la crisi en la que ens trobem des de fa uns quants anys. Aquesta és la meva particular visió desglossada en deu “fases”, pel que fa l’afectació de la mateixa en l’estat espanyol.

Primera fase. Els grans especuladors es fan d’or amb grans estafes que inunden els mercats financers de “paper mullat”.

Segona fase. Els grans poders econòmics a l’ombra, els quals s’escapen del coneixement i l’enteniment de tot neòfit de la economia especulativa, com jo mateix, decideixen que arribat el moment en que ja s’han omplert les butxaques, toca realitzar un gran cop d’estat amb l’economia mundial.

Tercera fase. Les petites i mitjanes empreses són les primeres en rebre les conseqüències, i moltes han de tancar perquè els bancs tallen l’aixeta dels crèdits. El nombre d’aturats puja d’una manera esfereïdora, la ciutadania no pot fer front als crèdits hipotecaris i son desnonats sense contemplacions, tot i això però mantenint un deute amb les entitats de crèdit impossible de poder pagar.

Quarta fase. Amb l’excusa d’evitar un daltabaix econòmic, el govern decideix ajudar les entitats financeres amb diners públics, és a dir diners de ciutadans com tu i com jo. El govern s’endeuta per ajudar a bancs i caixes.

Cinquena fase. El Banc Central Europeu fa emissió de diners a l’1% d’interès per activar l’economia dels països de la zona euro. Els bancs i caixes espanyols utilitzen aquests diners per fer més negoci a costa de la ciutadania. Compren deute de l’estat i dels governs autonòmics al 5, 6 i 7%. Un negoci rodó que no ajuda gens la reactivació econòmica i posa els governs, espanyol i autonòmics, en mans de les entitats financeres (les quals, paradoxalment, han estat salvades per l’administració).

Sisena fase. El governs, espanyol i autonòmics, es troben escanyats pel deute i han de cercar solucions. Decideixen fer retallades (salut, educació, seguretat, administració, benestar social, igualtat, etc...). Evidentment, sempre a costa de l’estat del benestar de la ciutadania de base i la que menys té.

Setena fase. Retallada d’un 5% en el sou dels funcionaris de l’estat, i posterior aplicació d’altres mesures que afecten aquest col·lectiu. També succeeix quelcom semblant amb el personal de les administracions autonòmiques. Quan parlem de funcionaris ens referim a administració, salut, educació, cossos de seguretat, bombers, etc.

Vuitena fase. Pujada dels impostos i d’altres serveis, IRPF, IVA, IBI, aigua, electricitat, gas, etc., la qual cosa afecta a tota la ciutadania.

Novena fase. Reforma laboral, aprovada unilateralment pel govern sense el consens amb treballadors i treballadores. Afecta al conjunt de tota la ciutadania. Aquesta reforma no soluciona en cap cas el problema de l’atur a curt termini sinó que en crea més. L’únic que permet és eliminar tot el que s’ha aconseguit des de la restauració de la democràcia, i preveu un futur laboral molt precari i sense la majoria de drets que gaudíem fins ara. A la vista tenim un futur d’esclavatge laboral.

Desena fase. El que ha de venir... Pinten bastons !!! I ja en parlarem més endavant dels partits polítics i dels sindicats...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

Un plan estudiado y premeditado que originó la crisis en la que nos hallamos desde hace unos años. Ésta es mi particular visión, desglosada en diez “fases”, por lo que hace a su afectación en el estado español.

Primera fase. Los grandes especuladores se hacen de oro con grandes estafas que inundan los mercados financieros de “papel mojado”.

Segunda fase. Los grandes poderes económicos en la sombra, los cuales escapan del conocimiento y entendimiento de todo neófito de la economía especulativa como yo mismo, deciden que llegado el momento en que se han llenado los bolsillos, toca realizar ya un gran golpe de estado con la economía mundial.

Tercera fase. Las pequeñas y medianas empresas son las primeras en notar las consecuencias, y muchas deben cerrar porque los bancos cortan el grifo de los créditos. El número de parados sube de manera escalofriante, la ciudadanía no puede hacer frente a los créditos hipotecarios y son desahuciados sin contemplaciones, aun así teniendo que seguir haciendo frente a una deuda con las entidades de crédito imposible de poder pagar.

Cuarta fase. Con la excusa de evitar un desastre económico, el gobierno decide ayudar a las entidades financieras con dinero público, es decir dinero de ciudadanos como tú y como yo, el gobierno se endeuda para ayudar a bancos y cajas.

Quinta fase. El Banco Central Europeo emite dinero al 1% de interés para activar la economía de los países de la zona euro. Los bancos y cajas españoles utilizan este dinero para hacer más negocio a costa de la ciudadanía. Compran deuda del estado y de los gobiernos autonómicos al 5, 6 y 7%. Un negocio redondo que no ayuda para nada la reactivación económica y pone a los gobiernos, español y autonómicos, en manos de las entidades financieras (las cuales, paradójicamente, han sido salvadas por la administración).

Sexta fase. Los gobiernos, español y autonómicos, se encuentran ahogados por la deuda y han de buscar soluciones. Deciden llevar a cabo recortes (salud, educación, seguridad, administración, bienestar social, igualdad, etc…). Evidentemente, siempre a costa del estado del bienestar de la ciudadanía de base y la que menos tiene.

Séptima fase. Recorte de un 5% en el sueldo de los funcionarios del estado y posterior aplicación de otras medidas que afectan a este colectivo. También sucede algo parecido con el personal de las administraciones autonómicas. Cuando hablamos de funcionarios nos referimos a administración, salud, educación, cuerpos de seguridad, bomberos, etc.

Octava fase. Subida de los impuestos y otros servicios, IRPF, IVA, IBI, agua, electricidad, gas, etc., lo cual afecta a toda la ciudadanía.

Novena fase. Reforma laboral, aprobada unilateralmente por el gobierno sin el consenso de trabajadores y trabajadoras. Afecta al conjunto de toda la ciudadanía. Esta reforma no soluciona en ningún caso el problema del paro a corto plazo sino que crea más. Lo único que permite es eliminar todo lo que se ha conseguido desde la restauración de la democracia, y prevé un futuro laboral muy precario y sin la mayoría de derechos que hemos disfrutado hasta ahora. Tenemos a la vista un futuro de esclavismo laboral.

Décima fase. Lo que ha de venir… ¡Pintan bastos! Y ya hablaremos más delante de los partidos políticos y de los sindicatos…

dissabte, 17 de març del 2012

ACTE DE CLOENDA DE CIUTADANS PEL CANVI. FINS SEMPRE! / ACTO DE CLAUSURA DE CIUTADANS PEL CANVI. ¡HASTA SIEMPRE!


TEXTO EN CATALAN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

Desprès de decidir la seva dissolució el desembre de 2011, dijous passat, Ciutadans pel Canvi va fer el seu acte de cloenda al Centre d’Arts Santa Mònica, a les Rambles de Barcelona, un indret entranyable pel seu simbolisme, per la seva història i per acollir la seu social de CpC. Desprès de 12 anys fent política participativa de ciutadania i proximitat, CpC ha deixat caure el teló i el projecte iniciat l’any 1999 per en Pasqual Maragall ha arribat a la seva fi.

Jo sóc un Ciutadà pel Canvi. Sóc un més, d’entre molts homes i dones, que sent companys de viatge hem compartit aquesta magnífica aventura, i me’n sento molt orgullós de poder dir-ho. Han estat anys en els que n’he après molt, i gràcies a CpC he tingut l’oportunitat de participar activament en el desenvolupament social i polític de Catalunya, des dels carrers fins a la Generalitat, passant pel Parlament. També he tingut la valuosa possibilitat d’afegir el meu granet de sorra als afers del meu municipi, del meu país, i dels problemes i necessitats de persones i associacions. CpC m’ha ofert una possibilitat immillorable per créixer i sentir-me realitzat com a persona. Fins sempre Ciutadans pel Canvi, i moltes gràcies!

Imatges per a la història. Aquí us deixo l’enllaç d’un vídeo resum d’aquests anys de Ciutadans pel Canvi:

http://www.youtube.com/watch?v=niUMivW9a9s&list=UUaPHYjZJbMcfWQQqlqz-HGA&index=1&feature=plcp

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

Después de decidir su disolución en diciembre de 2011, jueves pasado, Ciutadans pel Canvi hizo su acto de clausura en el Centre d’Arts Santa Mònica, en las Ramblas de Barcelona, un lugar entrañable, por su simbolismo, por su historia, y por acoger la sede social de CpC. Después de 12 años haciendo política participativa de ciudadanía y proximidad, CpC ha dejado caer el telón y el proyecto iniciado en el año 1999 por Pasqual Maragall ha llegado a su fin.

Yo soy un Ciutadà pel Canvi. Soy uno más, de los muchos hombres y mujeres, que siendo compañeros de viaje hemos compartido esta magnífica aventura, y me siento muy orgulloso de poder decirlo. Han sido años en los que he aprendido mucho, y gracias a CpC he tenido la oportunidad de participar activamente en el desarrollo social y político de Catalunya, desde las calles hasta la Generalitat, pasando por el Parlament. También he tenido la valiosa posibilidad de aportar mi granito de arena en los asuntos de mi municipio, de mi país, y de los problemas y necesidades de personas y asociaciones. CpC me ha ofrecido una inmejorable oportunidad para crecer y sentirme realizado como persona. ¡Hasta siempre Ciutadans pel Canvi, y muchas gracias!

Imágenes para la historia. Aquí os dejo el enlace de un video resumen de estos años de Ciutadans pel Canvi:

http://www.youtube.com/watch?v=niUMivW9a9s&list=UUaPHYjZJbMcfWQQqlqz-HGA&index=1&feature=plcp