dimecres, 24 de novembre del 2010

SÍ A LES POLÍTIQUES SOCIALS / SÍ A LAS POLÍTICAS SOCIALES


TEXTO EN CATALÁN (MAS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Les polítiques socials són necessàries per aconseguir una veritable societat del benestar.

Les polítiques socials es centren en examinar aquells aspectes de l’economia, la societat, la població i la política, que són necessaris per l’existència social digne, així com els medis per assolir-la. Amb elles definirem programes d’intervenció social que redueixin desigualtats i millorin la qualitat de vida de tota la ciutadania.

Aquestes polítiques consisteixen en implantar tota una sèrie de serveis socials amb caràcter universal per tal de garantir a la població unes condicions de vida dignes i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic. Amb unes polítiques socials com cal l’estat pot garantir l’accés a l’ensenyament, a la sanitat, subsidis de malaltia, incapacitat, atur, jubilació, habitatge, igualtat, seguretat, sostenibilitat ambiental, atenció social (alimentació, vestit...), etc. Tots aquests components i molts més ens haurien de dur cap a la consecució de la societat del benestar.

Qui seria beneficiari/a? Doncs tota la ciutadania sense distinció de sexe, raça, ideologia religiosa i política, ni cap altre condicionament discriminatori. És a dir, son polítiques adreçades a les persones..., indistintament de quin sigui el seu status dins l’economia productiva del país.

Dir-vos també que el destí final d’algunes de les esmentades polítiques socials, aquelles que tenen a veure amb el nivell d’ingressos de cada persona, seria la Renda Bàsica de Ciutadania, un subsidi universal mínim garantit, que com totes les anomenades utopies, arriba un dia en que s’assoleixen...

És inadmissible que s’inverteixin milers de milions d’euros per rescatar bancs i grans empreses privades, alhora que es congelen les pensions, es baixen els sous dels funcionaris, s’aprova una reforma laboral que afavoreix l’empresari en detriment del treballador/a, i en definitiva es retallen totes les ajudes socials.

És també paradoxal que aquells que ens han abocat dins la crisis, rebin ara les ajudes i subvencions a costa de les tan necessàries polítiques socials. Fan xantatge amb els llocs de treball... El sistema capitalista ha enviat un missatge molt clar, “per sortir de la crisis i crear llocs de treball, la ciutadania proletària ha de renunciar al seu present, així com al futur a mig termini, rescatant d’aquesta manera el capitalisme lliberal ferotge i depredador que ens ha dut a la vora de l’abisme”.

Retallar les polítiques socials és la solució més fàcil. Replantejar i reconduir el sistema capitalista és el que honestament s’hauria de fer. Tant sols espero que ben aviat es retorni a la ciutadania tot allò que de dret li pertany i que se li està arrabassant.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Las políticas sociales son necesarias para conseguir una verdadera sociedad del bienestar.

Las políticas sociales se centran en examinar aquellos aspectos de la economía, la sociedad, la población y la política, que son necesarios para la existencia social digna, así como los medios para conseguirla. Con ellas definiremos programas de intervención social que reduzcan desigualdades y mejoren la calidad de vida de toda la ciudadanía.

Estas políticas consisten en implantar toda una serie de servicios sociales con carácter universal para garantizar a la población unas condiciones de vida dignas y evitar que las personas queden desamparadas en determinadas circunstancias de carácter problemático. Con unas políticas sociales como es debido el estado puede garantizar el acceso a la educación, a la sanidad, subsidios por enfermedad, incapacidad, paro, jubilación, vivienda, igualdad, seguridad, sostenibilidad ambiental, atención social (alimentación, vestimenta...), etc. Todos estos componentes y muchos más deberían llevarnos hacia la consecución de la sociedad del bienestar.

¿Quién sería beneficiario/a? Pues toda la ciudadanía sin distinción de sexo, raza, ideología religiosa y política, ni ningún otro condicionamiento discriminatorio. Es decir, son políticas dirigidas a las personas..., indistintamente de quién sea su status dentro de la economía productiva del país.

Deciros también que el destino final de algunas de las mencionadas políticas sociales, aquellas que tienen que ver con el nivel de ingresos de cada persona, sería la Renta Básica de Ciudadanía, un subsidio universal mínimo garantizado, que como todas las utopías llega un día en que se consiguen...

Es inadmisible que se inviertan miles de millones de euros para rescatar bancos y grandes empresas privadas, a la vez que se congelan las pensiones, se bajan los sueldos de los funcionarios, se aprueba una reforma laboral que favorece al empresario en detrimento del trabajador/a, y en definitiva se recortan todas las ayudas sociales.

Es también paradójico que aquellos que nos han llevado a la crisis, reciban las ayudas y subvenciones a costa de las tan necesarias políticas sociales. Hacen chantaje con los puestos de trabajo... El sistema capitalista ha enviado un mensaje muy claro, “para salir de la crisis y crear puestos de trabajo, la ciudadanía proletaria debe renunciar a su presente, así como al futuro a medio plazo, rescatando de esta forma el capitalismo liberal feroz y depredador que nos ha llevado al borde del abismo”.

Recortar las políticas sociales es la solución más fácil. Replantear y reconducir el sistema capitalista es lo que honestamente debería hacerse. Sólo espero que pronto se devuelva a la ciudadanía todo aquello que por derecho le pertenece y que se le está arrebatando.

dimecres, 10 de novembre del 2010

SOS ESQUERRES! CERCANT UN LIDER PROGRESSISTA... / ¡SOS IZQUIERDAS! BUSCANDO UN LIDER PROGRESISTA...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Vull fer recordatori als socialistes espanyols (PSOE) d’una part dels seus propis orígens, i començaré parlant d’un català, d’en Manuel Serra i Moret, polític nascut a Vic l’any 1884 i que d’entre altres càrrecs, fou alcalde de Pineda de Mar (el poble on visc ara farà onze anys) des del 1914 fins al 1923. En Serra i Moret va ser un dels cinc ponents que va redactar els nous estatuts del PSOE al congrés extraordinari celebrat a Madrid l’any 1919. També haurien de recordar què en aquest congrés va presentar i va ser aprovat el següent text: “Reconocimiento de las nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas sociales”. Això és quelcom que avui dia han oblidat i com poden comprovar forma part de la seva pròpia història.

Pocs anys després, el 8 de juliol de 1823, decebut per una mentalitat imperialista que imposava la unitat de la pàtria per damunt de la democràcia i la llibertat d’una ciutadania plural, va crear la Unió Socialista de Catalunya i marxar del PSOE. Penso que hores d’ara segueixen tenint el mateix problema imperialista que aleshores...

Aleshores el PSOE deixà de banda les idees marxistes (escissió i creació a l’any 1920 d’un Partit Comunista liderat per Dolores Ibarruri) per convertir-se en un partit socialdemocrata, estancat al llarg dels anys en una democràcia representativa i somiant amb reformar democràticament el capitalisme mitjançant una regulació estatal i amb polítiques socials.

El progressisme, del qual està força mancat aquest partit polític, frena el PSOE a l’hora de desenvolupar polítiques socials. Tot i que han aconseguit que es faci un important pas endavant en aquest aspecte, encara falta molt per fer, i tot s’ha de dir, és clar què cal d’un govern d’esquerres per arribar a una veritable societat del benestar... Pel que fa a la reforma i control del liberalisme econòmic salvatge i depredador, hem comprovat amb l’actual crisi econòmica que no han sabut gestionar i contrarestar l’herència deixada pels governs de dretes...

Una mala gestió per part del PSOE, influïda en tot moment per una sèrie de persones amb molt de poder dintre d’aquest partit polític, què son gent immobilista, allunyats de l’ideari socialista, i amb aquella clara vocació imperialista de l’espanyolisme més ranci de tota la vida, ha fet i fa que la dreta espanyola els faci ballar al so que més els interessa utilitzant Catalunya i la seva ciutadania de manera irreverent i partidista.

Per mantenir un govern d’esquerres, de qualitat i progressista, cal un líder ferm i creïble, que segueixi les pautes de l’ideari socialista i enfoqui els seus esforços a les polítiques socials. Un líder amb visió federal, que treballi amb una política inclusiva que contempli i respecti a totes les nacionalitats de l’estat amb totes les seves diferències.

Cal canviar el xip! Les polítiques socials no han d’estar barallades amb el creixement econòmic de les empreses. S’ha d’explicar que el benestar de tota la ciutadania permet moure l’economia i el capital d’un país, tanmateix que el benefici i creixement de les empreses ha de redundar en beneficis per a tota la ciutadania. És un cercle màgic que podem crear, trencant amb històrics conceptes que creen antagonisme entre el benestar de la ciutadania i el creixement econòmic de les empreses.


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Quisiera hacer un apunte a los socialistas españoles (PSOE) sobre una parte de sus propios orígenes, y empezaré hablando de un catalán, Manuel Serra i Moret, político nacido en Vic el año 1884 y que entre otros cargos, fue alcalde de Pineda de Mar (el pueblo donde vivo hará ya once años), desde 1914 hasta 1923. Serra i Moret fue uno de los cinco ponentes que redactó los nuevos estatutos del PSOE en el congreso extraordinario celebrado en Madrid en 1919. También hay que recordar que en éste congreso presentó y fue aprobado el siguiente texto: “Reconocimiento de las nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas sociales”. Esto es algo que han olvidado, y que como pueden comprobar forma parte de su propia historia.

Pocos años después, el 8 de Julio de 1823, decepcionado por una mentalidad imperialista que imponía la unidad de la patria por encima de la democracia y la libertad de una ciudadanía plural, creó la Unión socialista de Catalunya y dejó el PSOE. Pienso que hoy por hoy siguen teniendo el mismo problema imperialista de entonces...

Entonces el PSOE dejó de lado las ideas marxistas (escisión y creación en el año 1920 de un Partido Comunista liderado por Dolores Ibarruri) para convertirse en un partido socialdemocrata, estancado a lo largo de los años en una democracia representativa y soñando con reformar democráticamente el capitalismo mediante una regulación estatal y con políticas sociales.

El progresismo, del cual está muy falto este partido político, frena al PSOE a la hora de desarrollar políticas sociales. Aún habiendo conseguido que se dé un importante paso hacia delante en este aspecto, todavía falta mucho por hacer, pero está claro que es necesario un gobierno de izquierdas para conseguir una verdadera sociedad del bienestar... Por lo que respecta a la reforma y control del liberalismo económico salvaje y depredador, hemos podido comprobar con la actual crisis económica que no han sabido gestionar y contrarrestar la herencia dejada por los gobiernos de derechas...

Una mala gestión por parte del PSOE, influida en todo momento por una serie de personas con mucho poder dentro de este partido político, que son gente inmovilista, alejados del ideario socialista, y con aquella clara vocación imperialista del españolismo más rancio de toda la vida, ha hecho que la derecha española les haga bailar al son que más les interesa utilizando a Catalunya y a su ciudadanía de forma irreverente y partidista.

Para mantener un gobierno de izquierdas, de calidad y progresista, hace falta un líder fuerte y creíble, que siga las pautas del ideario socialista y enfoque sus esfuerzos en las políticas sociales. Un líder con visión federal, que trabaje en una política inclusiva que contemple y respete todas las nacionalidades del estado con todas sus diferencias.

¡Hay que cambiar el chip! Las políticas sociales no tienen por qué estar reñidas con el crecimiento económico de las empresas. Hay que explicar que el bienestar de toda la ciudadanía permite mover la economía y el capital de un país, así como que el beneficio y crecimiento de las empresas redunda en beneficios para toda la ciudadanía. Es un círculo mágico que podemos crear, rompiendo con conceptos históricos que crean antagonismo entre el bienestar de la ciudadanía y el crecimiento económico de las empresas.

dilluns, 1 de novembre del 2010

CATALUNYA NECESSITA UN GOVERN CATALANISTA, D’ESQUERRES, PROGRESSISTA I FEDERALISTA.


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

Catalunya necessita un Govern Catalanista, d’Esquerres, Progressista i Federalista... Per què?

Catalanista. Per aquells que desconeguin el significat i la definició d’aquesta paraula, que penso son molts, els diré que el catalanisme és un corrent social estructurat cultural i políticament que preserva i promou el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural de Catalunya. És l’expressió d’un sentiment de pertinença a la terra i al país que no ens podran arrabassar els intolerants que pretenen imposar la seva cultura i costums a casa nostra, ni els partits polítics, ni els tribunals de justícia, ni el tribunal constitucional...

D’Esquerres. Per aquells i aquelles què es vanaglorien de ser-ho però que pel seu tarannà tindrien un lloc assegurat a un partit polític de dretes, els recordaré que les esquerres son unes tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o social democràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic. El mateix liberalisme econòmic especulatiu, descontrolat i incontrolat que ens ha abocat a una crisis, la qual ara intenten superar amb retallades socials...

Progressista. És la contraposició de conservador. Es tracte d’instaurar un progrés social amb reformes que persegueixin aquest fi. Les polítiques socials son i han de ser l’eix vertebral d’un govern progressista que treballi per una societat del benestar lliure de tota mena de bosses de pobresa i discriminació...

Federalista. Cal reformar la Constitució! A España tant sols hi ha una opció vàlida que contempli la seva plurinacionalitat i que permeti la convivència pacífica. Cap cultura, llengua i costums tenen dret a imposar-se a les d’altres nacionalitats quan es troba fora del seu àmbit competencial i territorial (per exemple: el català no s’ha d’imposar a Castella o a Andalusia, i al inrevés)... És necessària la cooficialitat de totes les llengües. Així evitarem també una utilització partidista que enfronta les diferents nacionalitats. Catalunya ha estat sempre oberta al mon i amb una tradició federal a les espatlles. Cal que es despertin també els federalistes que hi ha a España perquè facin veure als seus ciutadans i ciutadanes els avantatges i la necessitat de la Via Federal...


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

Catalunya necesita un Gobierno Catalanista, de Izquierdas, Progresista y Federalista... ¿Por qué?

Catalanista. Para aquellos que desconozcan el significado y la definición de esta palabra, y que creo son muchos, les diré que el catalanismo es una corriente social estructurada cultural y políticamente que preserva y promueve el reconocimiento de la personalidad política, lingüística y cultural de Catalunya. Es la expresión de un sentimiento de pertenencia hacia la tierra y el país, que no nos podrán arrebatar los intolerantes que pretenden imponer su cultura y costumbres en nuestra propia casa, ni los partidos políticos, ni los tribunales de justicia, ni el tribunal constitucional...

De Izquierdas. Para aquellos y aquellas que se vanaglorien de serlo pero que por su forma de actuar tendrían un lugar asegurado en un partido político de derechas, les recordaré que las izquierdas son unas tendencias políticas típicamente asociadas a cualquier clase de socialismo o social democracia en oposición a la derecha política y al liberalismo económico. El mismo liberalismo económico especulativo, descontrolado e incontrolado que nos ha llevado a una crisis, la cual intentan ahora superar con recortes sociales...

Progresista. Es la contraposición de conservador. Se trata de instaurar un progreso social con reformas que persigan este fin. Las políticas sociales son y deben ser el eje vertebral de un gobierno progresista que trabaje por una sociedad del bienestar libre de todo tipo de bolsas de pobreza y de discriminación...

Federalista. ¡Hay que reformar la Constitución! En España sólo hay una opción válida que contemple su plurinacionalidad y que permita la convivencia pacífica. Ninguna cultura, lengua y costumbres tienen derecho a imponerse al de otras nacionalidades cuando se encuentra fuera de su ámbito competencial y territorial (por ejemplo: el catalán no debe imponerse en Castilla o en Andalucía, y viceversa). Es necesaria la cooficialidad de todas las lenguas. Así evitaremos también una utilización partidista que enfrenta a las diferentes nacionalidades. Catalunya ha estado siempre abierta al mundo y con una tradición federal a sus espaldas. Es necesario que también despierten los federalistas que hay en España para que hagan ver a sus ciudadanos y ciudadanas, las ventajas y la necesidad de la Vía Federal...