TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Vull fer recordatori als socialistes espanyols (PSOE) d’una part dels seus propis orígens, i començaré parlant d’un català, d’en Manuel Serra i Moret, polític nascut a Vic l’any 1884 i que d’entre altres càrrecs, fou alcalde de Pineda de Mar (el poble on visc ara farà onze anys) des del 1914 fins al 1923. En Serra i Moret va ser un dels cinc ponents que va redactar els nous estatuts del PSOE al congrés extraordinari celebrat a Madrid l’any 1919. També haurien de recordar què en aquest congrés va presentar i va ser aprovat el següent text: “Reconocimiento de las nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas sociales”. Això és quelcom que avui dia han oblidat i com poden comprovar forma part de la seva pròpia història.
Pocs anys després, el 8 de juliol de 1823, decebut per una mentalitat imperialista que imposava la unitat de la pàtria per damunt de la democràcia i la llibertat d’una ciutadania plural, va crear la Unió Socialista de Catalunya i marxar del PSOE. Penso que hores d’ara segueixen tenint el mateix problema imperialista que aleshores...
Aleshores el PSOE deixà de banda les idees marxistes (escissió i creació a l’any 1920 d’un Partit Comunista liderat per Dolores Ibarruri) per convertir-se en un partit socialdemocrata, estancat al llarg dels anys en una democràcia representativa i somiant amb reformar democràticament el capitalisme mitjançant una regulació estatal i amb polítiques socials.
El progressisme, del qual està força mancat aquest partit polític, frena el PSOE a l’hora de desenvolupar polítiques socials. Tot i que han aconseguit que es faci un important pas endavant en aquest aspecte, encara falta molt per fer, i tot s’ha de dir, és clar què cal d’un govern d’esquerres per arribar a una veritable societat del benestar... Pel que fa a la reforma i control del liberalisme econòmic salvatge i depredador, hem comprovat amb l’actual crisi econòmica que no han sabut gestionar i contrarestar l’herència deixada pels governs de dretes...
Una mala gestió per part del PSOE, influïda en tot moment per una sèrie de persones amb molt de poder dintre d’aquest partit polític, què son gent immobilista, allunyats de l’ideari socialista, i amb aquella clara vocació imperialista de l’espanyolisme més ranci de tota la vida, ha fet i fa que la dreta espanyola els faci ballar al so que més els interessa utilitzant Catalunya i la seva ciutadania de manera irreverent i partidista.
Per mantenir un govern d’esquerres, de qualitat i progressista, cal un líder ferm i creïble, que segueixi les pautes de l’ideari socialista i enfoqui els seus esforços a les polítiques socials. Un líder amb visió federal, que treballi amb una política inclusiva que contempli i respecti a totes les nacionalitats de l’estat amb totes les seves diferències.
Cal canviar el xip! Les polítiques socials no han d’estar barallades amb el creixement econòmic de les empreses. S’ha d’explicar que el benestar de tota la ciutadania permet moure l’economia i el capital d’un país, tanmateix que el benefici i creixement de les empreses ha de redundar en beneficis per a tota la ciutadania. És un cercle màgic que podem crear, trencant amb històrics conceptes que creen antagonisme entre el benestar de la ciutadania i el creixement econòmic de les empreses.
Vull fer recordatori als socialistes espanyols (PSOE) d’una part dels seus propis orígens, i començaré parlant d’un català, d’en Manuel Serra i Moret, polític nascut a Vic l’any 1884 i que d’entre altres càrrecs, fou alcalde de Pineda de Mar (el poble on visc ara farà onze anys) des del 1914 fins al 1923. En Serra i Moret va ser un dels cinc ponents que va redactar els nous estatuts del PSOE al congrés extraordinari celebrat a Madrid l’any 1919. També haurien de recordar què en aquest congrés va presentar i va ser aprovat el següent text: “Reconocimiento de las nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas sociales”. Això és quelcom que avui dia han oblidat i com poden comprovar forma part de la seva pròpia història.
Pocs anys després, el 8 de juliol de 1823, decebut per una mentalitat imperialista que imposava la unitat de la pàtria per damunt de la democràcia i la llibertat d’una ciutadania plural, va crear la Unió Socialista de Catalunya i marxar del PSOE. Penso que hores d’ara segueixen tenint el mateix problema imperialista que aleshores...
Aleshores el PSOE deixà de banda les idees marxistes (escissió i creació a l’any 1920 d’un Partit Comunista liderat per Dolores Ibarruri) per convertir-se en un partit socialdemocrata, estancat al llarg dels anys en una democràcia representativa i somiant amb reformar democràticament el capitalisme mitjançant una regulació estatal i amb polítiques socials.
El progressisme, del qual està força mancat aquest partit polític, frena el PSOE a l’hora de desenvolupar polítiques socials. Tot i que han aconseguit que es faci un important pas endavant en aquest aspecte, encara falta molt per fer, i tot s’ha de dir, és clar què cal d’un govern d’esquerres per arribar a una veritable societat del benestar... Pel que fa a la reforma i control del liberalisme econòmic salvatge i depredador, hem comprovat amb l’actual crisi econòmica que no han sabut gestionar i contrarestar l’herència deixada pels governs de dretes...
Una mala gestió per part del PSOE, influïda en tot moment per una sèrie de persones amb molt de poder dintre d’aquest partit polític, què son gent immobilista, allunyats de l’ideari socialista, i amb aquella clara vocació imperialista de l’espanyolisme més ranci de tota la vida, ha fet i fa que la dreta espanyola els faci ballar al so que més els interessa utilitzant Catalunya i la seva ciutadania de manera irreverent i partidista.
Per mantenir un govern d’esquerres, de qualitat i progressista, cal un líder ferm i creïble, que segueixi les pautes de l’ideari socialista i enfoqui els seus esforços a les polítiques socials. Un líder amb visió federal, que treballi amb una política inclusiva que contempli i respecti a totes les nacionalitats de l’estat amb totes les seves diferències.
Cal canviar el xip! Les polítiques socials no han d’estar barallades amb el creixement econòmic de les empreses. S’ha d’explicar que el benestar de tota la ciutadania permet moure l’economia i el capital d’un país, tanmateix que el benefici i creixement de les empreses ha de redundar en beneficis per a tota la ciutadania. És un cercle màgic que podem crear, trencant amb històrics conceptes que creen antagonisme entre el benestar de la ciutadania i el creixement econòmic de les empreses.
TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Quisiera hacer un apunte a los socialistas españoles (PSOE) sobre una parte de sus propios orígenes, y empezaré hablando de un catalán, Manuel Serra i Moret, político nacido en Vic el año 1884 y que entre otros cargos, fue alcalde de Pineda de Mar (el pueblo donde vivo hará ya once años), desde 1914 hasta 1923. Serra i Moret fue uno de los cinco ponentes que redactó los nuevos estatutos del PSOE en el congreso extraordinario celebrado en Madrid en 1919. También hay que recordar que en éste congreso presentó y fue aprobado el siguiente texto: “Reconocimiento de las nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas sociales”. Esto es algo que han olvidado, y que como pueden comprobar forma parte de su propia historia.
Pocos años después, el 8 de Julio de 1823, decepcionado por una mentalidad imperialista que imponía la unidad de la patria por encima de la democracia y la libertad de una ciudadanía plural, creó la Unión socialista de Catalunya y dejó el PSOE. Pienso que hoy por hoy siguen teniendo el mismo problema imperialista de entonces...
Entonces el PSOE dejó de lado las ideas marxistas (escisión y creación en el año 1920 de un Partido Comunista liderado por Dolores Ibarruri) para convertirse en un partido socialdemocrata, estancado a lo largo de los años en una democracia representativa y soñando con reformar democráticamente el capitalismo mediante una regulación estatal y con políticas sociales.
El progresismo, del cual está muy falto este partido político, frena al PSOE a la hora de desarrollar políticas sociales. Aún habiendo conseguido que se dé un importante paso hacia delante en este aspecto, todavía falta mucho por hacer, pero está claro que es necesario un gobierno de izquierdas para conseguir una verdadera sociedad del bienestar... Por lo que respecta a la reforma y control del liberalismo económico salvaje y depredador, hemos podido comprobar con la actual crisis económica que no han sabido gestionar y contrarrestar la herencia dejada por los gobiernos de derechas...
Una mala gestión por parte del PSOE, influida en todo momento por una serie de personas con mucho poder dentro de este partido político, que son gente inmovilista, alejados del ideario socialista, y con aquella clara vocación imperialista del españolismo más rancio de toda la vida, ha hecho que la derecha española les haga bailar al son que más les interesa utilizando a Catalunya y a su ciudadanía de forma irreverente y partidista.
Para mantener un gobierno de izquierdas, de calidad y progresista, hace falta un líder fuerte y creíble, que siga las pautas del ideario socialista y enfoque sus esfuerzos en las políticas sociales. Un líder con visión federal, que trabaje en una política inclusiva que contemple y respete todas las nacionalidades del estado con todas sus diferencias.
¡Hay que cambiar el chip! Las políticas sociales no tienen por qué estar reñidas con el crecimiento económico de las empresas. Hay que explicar que el bienestar de toda la ciudadanía permite mover la economía y el capital de un país, así como que el beneficio y crecimiento de las empresas redunda en beneficios para toda la ciudadanía. Es un círculo mágico que podemos crear, rompiendo con conceptos históricos que crean antagonismo entre el bienestar de la ciudadanía y el crecimiento económico de las empresas.
1 comentari:
Sempre he votat Iniciativa per Catalunya, pero si a les primaries surt la Montserrat Tura i es presenta com candidata pels soliacistes, aquesta vegada votaré al Psc, per tal que no pugi Convergencia. Si es continua presentant Hereu, jo votaré Iniciativa com sempre. Marisol
Publica un comentari a l'entrada