dimecres, 25 de juliol de 2007

LLITEM PEL NOSTRE MEDITERRANI, LLUITEM PEL NOSTRE MON (PART 1ª)

No es tracte de ser alarmista ni apocalíptic, però sí que es tracte de que siguem coherents i responsables. Des de fa molts anys que homes i dones d’arreu el planeta han estat lluitant contra els poders econòmics mundials, que per tal d’augmentar i multiplicar infinitament els seus guanys, han estat arrasant a l’igual que una plaga de llagostes, el nostre estimat planeta.

Boscos, mars i oceans, les entranyes mateixes de la terra..., han estat i estan sent destruïts i enverinats, com a resultat de l’explotació incontrolada i desmesurada, en una boja carrera de destrucció.

No es gens bo aquest alarmisme que sac seixa actualment la nostre societat. No es bo, per què l’energia que estem generant amb aquest alarmisme també es molt perillosa. Però malauradament, a la nostra societat, si no es fan les coses d’aquesta forma no reaccionem. Es trist però es així. I ara toca cridar ben alt per fer reaccionar al mon sencer, això si, començant des de la base, des de el més proper a tots nosaltres, els nostres municipis.

El mar Mediterrani, aquest mar que tenim tan proper a nosaltres, aquest mar que dia rere dia ens fa partícips dels seus tresors. Un mar que mati rere mati, i vespre rere vespre, ens ofereix junt amb l’estimat Sol un espectacle inigualable, que ens mou sentiments molt endins als nostres cors. Es un mar que ens està demanant ajut a crits!

Perquè després de oferir nos tant de goig i felicitat, l’omplim de deixalles, de porqueria provenint de les nostres ciutats, dels nostres pobles, dels vaixells que criminalment fan neteja dels seus dipòsits i aboquen el petroli a les seves aigües. Unes aigües verdes, blaves i transparentes, que es converteixen en opaques i negres...

Hem de pressionar fins al límit els nostres governs locals, autonòmics i de país, hem de pressionar a la UE i a l’ONU, perquè prenguin les decisions i les accions que calgui, per fer del nostre estimat planeta, un lloc habitable, formós i net, lliure de contaminació i deixalles. Vull un planeta que sigui una herència per als nostres fills, per els nostres nets i per els fills dels nostres nets..., amb riquesa, amb boscos i amb mars i rius d’aigües netes, amb una terra exuberant i viva. No vull deixar-los un planeta enverinat i malmès.
.
Molt aviat us faré arribar una segona part del article...