dissabte, 14 de juliol del 2007

ONU - L'EXEMPLE DEL QUE NO HA DE SER

Es molt bo que hagi una organització que aplegui al seu si més d’un vuitanta per cent dels estats del mon, i això es quelcom que existeix en aquests moments. El que ja no es tan bo, es que es converteixi en un estament burocràtic que sols serveix per què els països que hi pertanyen lluitin per els seus interessos personalistes, i que molts dels milers de funcionaris que hi treballen per l’ONU sols cerquin el seu benefici propi, ja sigui econòmic, social o polític... Hem de tornar a recuperar l’esperit d’aquesta Organització...

Comencem per lo antidemocràtic del seu sistema intern. Existeix un Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que es el “encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre les nacions del mon”. Aquest Consell esta format per 15 nacions, cinc de les quals son permanents i amb dret a vetar qualsevol resolució de l’Assemblea General. A més a més aquestes cinc nacions son les úniques que tenen dret a posseir armes nuclears. Son els Estats Units, el Regne Unit, França, Rússia i la República Popular Xinesa.

Fixeu-vos també que tres d’aquestes nacions, Estats Units, Rússia i Xina violen sistemàtica i reiteradament, de forma directa o indirecta els Drets Humans de persones i de països.

I parlant dels Drets Humans, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar a l’any 1948 una Declaració Universal dels Drets Humans, que curiosament no es vinculant per els Estats. Això no es seriós per a una Organització d’aquest caire.

Els Cascos Blaus son els integrants dels cossos especials de l’ONU i participen en comeses internacionals per mandat directe del Consell de Seguretat. Fan una molt bona tasca en favor de la pau al mon, ara bé, no sempre ho fan com hauria de ser. Darrerament ens hem assabentat de molts abusos arreu del mon per part d’aquests soldats (molts dels quals han estat posteriorment silenciats), i això s’ha de controlar i eradicar totalment. D’altre banda, i això ja es un problema de comandament, de vegades la seva passivitat ha permès violacions flagrants dels drets humans i genocidis (p.e. el conflicte de l’antiga Iugoslàvia, entre d’altres).

Tanmateix, el cos diplomàtic i de funcionaris d’aquesta macro organització, ha demostrat repetidament (quan ha sortit a la llum gràcies als mitjans de comunicació) que existeix al seu si molta corrupció. Els assetjaments sexuals que pateixen les seves funcionàries, i que ràpidament queden tapats per les mateixes autoritats, l’espionatge intern, els negocis fraudulents, la utilització d’informació privilegiada, etc.)

To això i molt més ens ha de fer reflexionar i pensar que pot ser cal que agafem l’escombra i el drap de la pols (o quelcom més contundent), per començar a netejar les nostres institucions d’alt nivell, i aconseguim una ONU realment democràtica i que vetlli per la pau mundial, sense basar-se en interessos personals, econòmics i polítics. Simplement basant-se a les persones i el seu benestar.