dimecres, 8 d’agost del 2007

Navarra, el PSOE i el castor.

Diari El Punt, 8 d'agost de 2007. Navarra, el PSOE i el castor. Article d'opinió per Enric Marín i Otto.

L'actitud del PSOE a Navarra fa pensar en la «faula del castor» de Gramsci. Amb aquesta paràbola, el gran intel·lectual marxista italià al·ludia a la pèrdua d'identitat i de voluntat transformadora d'alguna esquerra socialista. Tal com la recordo, la faula refereix la història d'un castor perseguit per uns caçadors que el volen abatre per tal d'aconseguir una substància de singulars propietats medicinals que només es trobaria en els testicles d'aquests rosegadors de vida aquàtica. Creient-se incapaç de trencar el setge dels caçadors, el castor decideix que l'única manera de salvar la vida és automutilar-se i continuar la fugida. Dit i fet, el castor perseguit es castra a si mateix per tal de poder continuar la fugida cap al no-res. Fins aquí la faula. Anem, ara, al fet que l'actualitza.
Què fa que allò que és possible a Catalunya, Galícia i les Illes Balears no ho sigui a Navarra? Per quin fet Navarra està condemnada a un govern de dreta pura i dura i antibasquista? No calen dosis analítiques massives per entendre que la decisió de l'executiva federal del PSOE s'ha pres en clau estrictament electoral. Amb la mirada fixada en les eleccions legislatives de la primavera. I també és ben sabut que el neofalangisme dels Aznar, Acebes i la FAES ha imposat una agenda en la qual la defensa de la diversitat sembla garantia de fracàs demoscòpic i, eventualment, electoral. La imposició d'aquesta agenda ha tingut dos moments: la virulenta campanya contra l'Estatut de Catalunya (que no s'havia vist des dels anys trenta del segle passat) i el trencament de la unitat antiterrorista amb l'objectiu de fer del tot inviable l'intent de Zapatero de trobar una solució dialogada a la fi de la violència etarra. Aquest doble fracàs de Zapatero ha facilitat la imposició de l'agenda política del PP. Particularment en tot el que es refereix al reconeixement de la diversitat lingüística, cultural i nacional. Els anomenats «partits nacionals» no volen perdre la competició en el camp del nacionalisme espanyol. En aquest context, la dimissió del PSOE a Navarra és una autocastració. Però la realitat és molt tossuda. Pels demòcrates espanyols, la deriva uniformista és una autèntica fugida cap al no-res. Senzillament: l'uniformisme imposat no és democràtic. Podria ser que la darrera oportunitat del PSOE fos que després de les pròximes eleccions Pepiño Blanco també trobi gust a parlar català en la intimitat.

Aquest article d’opinió escrit per l’Enric Marín i Otto al diari el Punt, reflecteix amb claredat el que penso, i suposo que també es el que pensen una gran part dels demòcrates. Per aquesta raó he volgut penjar-ho al meu bloc personal.
Darrerament, el vaixell socialista porta un rumb que sembla més està adreçat cara a les eleccions de l’any vinent, que no pas a ser fidels amb el ideari socialista i el que els ciutadans i ciutadanes esperen d’un grup progressista i d’esquerres. Es molt trist, sobre tot quan ara, el senyor Zapatero ve a Catalunya amb moltes més promeses sota el braç..., pot ser caldria recordar-li el que va prometre en vers a l’Estatut de Catalunya...

Senyor Zapatero, tenim memòria i a més a més d’això també recordem la lluita aferrissada del PP contra Catalunya i tot el que tingués a veure amb Catalunya, recordem totes les calumnies i tots els insults que hem rebut per part dels nacionalistes espanyols. I ningú, més que nosaltres mateixos, ens ha defensat. Ningú del govern central s’ha molestat a explicar amb claredat a la resta de l’estat espanyol quina es la veritat sobre Catalunya. Pot ser no ho fan, perquè els podria fer perdre vots dels socialistes espanyols, que veuen en els catalans i la seva cultura una amenaça per la integritat de l’estat espanyol.
Senyor Zapatero, vostè es el president de l’estat espanyol i ha de governar per afavorir i per procurar el benestar de tota la ciutadania, també dels catalans i de les catalanes...