TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CATELLANO)
Els darrers dies la campanya electoral del PP s’està extralimitant i radicalitzant, suposo que en gran part perquè veuen que el PSOE (en contra del seu ideari de llibertat i de progrés) intenta menjar-los el terreny per captar el vot de centre i l’espanyolista...
A tot això se’ls hi afegeix l’església catòlica que està prenent partit d’una forma decidida i clara, sense complexes, per l’ideari del Partit Popular.
Van en contra de la lliure decisió per part de la dona de poder avortar dintre d’un marc legal ja existent, el qual sols necessita que es perfeccioni per evitar buits legals i confusions...
Van en contra dels matrimonis entre persones del mateix sexe, buscant una fórmula que l’únic que faria es discriminar i segregar a una part de la ciutadania...
L’església catòlica es una institució que encara que no ho sembli també es política (Estat Vaticà) i com a tal està prenent partit...
Sembla mentida que s’atreveixin a parlar de la desintegració de la família quan ells mateixos la han prohibit dintre el seu si. Sembla mentida que parlin de justícia i ètica quan han amagat tots aquells escàndols en els quals s’han vist immersos al llarg de la seva història i com no, també avui dia. Sembla mentida que no callin ara que hi a democràcia i llibertat, i que quan havien de parlar no ho van fer (p.e. recolzant la dictadura d’en Franco, o tancant els ulls davant el genocidi jueu per part dels nazis, entre d’altres).
Bé, no vull parlar més... Penso que des de fa temps que han oblidat la tant nomenada caritat cristiana per cedir davant foscos interessos econòmics i de poder. D’altre banda reconec que dins aquesta institució hi a molta gent, homes i dones, que realment creuen amb el que, en els seus orígens, eren les bases de l’església catòlica i així ho practiquen. Tot el contrari que la seva cúpula directiva.
Davant la seva actitud integrista / fonamentalista (tant el PP com l’Església), podríem dir que uns tenen la fama (islamisme), i d’altres carden la llana (catolicisme).
TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ)
En los últimos días, la campaña electoral del PP se está desmadrando y radicalizando, supongo que en gran parte porque ven que el PSOE (en contra de su ideario de libertad y de progreso) intenta comerles el terreno para captar el voto de centro y el españolista...
A todo ello hay que añadir a la iglesia católica que está tomando partido de una forma decidida y clara, sin complejos, por el ideario del Partido Popular.
Van en contra de la libre decisión de la mujer para poder abortar dentro de un marco legal ya existente, el cual sólo necesita que se perfeccione para evitar vacíos legales y confusiones...
Van en contra de los matrimonios entre personas del mismo sexo, buscando una fórmula que lo único que haría es discriminar y segregar a una parte de la ciudadanía...
La iglesia católica es una institución que aunque no lo parezca también es política (Estado Vaticano), y como tal está tomando partido...
Parece mentira que se atrevan a hablar de la desintegración de la familia cuando ellos mismos la han prohibido dentro de su seno. Parece mentira que hablen de justicia y ética, cuando han escondido todos aquellos escándalos en los cuales se han visto inmersos a lo largo de su historia y como no, también hoy día. Parece mentira que no callen ahora que hay democracia y libertad, y que cuando debían de haber hablado no lo hicieron (p.e. apoyando la dictadura de Franco, o cerrando los ojos ante el genocidio judío por parte de los nazis, entre otros).
Bien, no quiero hablar más... Pienso que desde hace tiempo que han olvidado la tan nombrada caridad cristiana para ceder ante oscuros intereses económicos y de poder.
Por otro lado debo reconocer que dentro de esta institución hay mucha gente, hombres y mujeres, que realmente creen en lo que, en sus orígenes, eran las bases de la iglesia católica, y así lo practican. Todo lo contrario que su cúpula directiva.
Ante su actitud integrista / fundamentalista (tanto PP, como Iglesia), podríamos decir que unos tienen la fama (islamismo), y otros cardan la lana (catolicismo).
Els darrers dies la campanya electoral del PP s’està extralimitant i radicalitzant, suposo que en gran part perquè veuen que el PSOE (en contra del seu ideari de llibertat i de progrés) intenta menjar-los el terreny per captar el vot de centre i l’espanyolista...
A tot això se’ls hi afegeix l’església catòlica que està prenent partit d’una forma decidida i clara, sense complexes, per l’ideari del Partit Popular.
Van en contra de la lliure decisió per part de la dona de poder avortar dintre d’un marc legal ja existent, el qual sols necessita que es perfeccioni per evitar buits legals i confusions...
Van en contra dels matrimonis entre persones del mateix sexe, buscant una fórmula que l’únic que faria es discriminar i segregar a una part de la ciutadania...
L’església catòlica es una institució que encara que no ho sembli també es política (Estat Vaticà) i com a tal està prenent partit...
Sembla mentida que s’atreveixin a parlar de la desintegració de la família quan ells mateixos la han prohibit dintre el seu si. Sembla mentida que parlin de justícia i ètica quan han amagat tots aquells escàndols en els quals s’han vist immersos al llarg de la seva història i com no, també avui dia. Sembla mentida que no callin ara que hi a democràcia i llibertat, i que quan havien de parlar no ho van fer (p.e. recolzant la dictadura d’en Franco, o tancant els ulls davant el genocidi jueu per part dels nazis, entre d’altres).
Bé, no vull parlar més... Penso que des de fa temps que han oblidat la tant nomenada caritat cristiana per cedir davant foscos interessos econòmics i de poder. D’altre banda reconec que dins aquesta institució hi a molta gent, homes i dones, que realment creuen amb el que, en els seus orígens, eren les bases de l’església catòlica i així ho practiquen. Tot el contrari que la seva cúpula directiva.
Davant la seva actitud integrista / fonamentalista (tant el PP com l’Església), podríem dir que uns tenen la fama (islamisme), i d’altres carden la llana (catolicisme).
TEXT EN CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT EN CATALÀ)
En los últimos días, la campaña electoral del PP se está desmadrando y radicalizando, supongo que en gran parte porque ven que el PSOE (en contra de su ideario de libertad y de progreso) intenta comerles el terreno para captar el voto de centro y el españolista...
A todo ello hay que añadir a la iglesia católica que está tomando partido de una forma decidida y clara, sin complejos, por el ideario del Partido Popular.
Van en contra de la libre decisión de la mujer para poder abortar dentro de un marco legal ya existente, el cual sólo necesita que se perfeccione para evitar vacíos legales y confusiones...
Van en contra de los matrimonios entre personas del mismo sexo, buscando una fórmula que lo único que haría es discriminar y segregar a una parte de la ciudadanía...
La iglesia católica es una institución que aunque no lo parezca también es política (Estado Vaticano), y como tal está tomando partido...
Parece mentira que se atrevan a hablar de la desintegración de la familia cuando ellos mismos la han prohibido dentro de su seno. Parece mentira que hablen de justicia y ética, cuando han escondido todos aquellos escándalos en los cuales se han visto inmersos a lo largo de su historia y como no, también hoy día. Parece mentira que no callen ahora que hay democracia y libertad, y que cuando debían de haber hablado no lo hicieron (p.e. apoyando la dictadura de Franco, o cerrando los ojos ante el genocidio judío por parte de los nazis, entre otros).
Bien, no quiero hablar más... Pienso que desde hace tiempo que han olvidado la tan nombrada caridad cristiana para ceder ante oscuros intereses económicos y de poder.
Por otro lado debo reconocer que dentro de esta institución hay mucha gente, hombres y mujeres, que realmente creen en lo que, en sus orígenes, eran las bases de la iglesia católica, y así lo practican. Todo lo contrario que su cúpula directiva.
Ante su actitud integrista / fundamentalista (tanto PP, como Iglesia), podríamos decir que unos tienen la fama (islamismo), y otros cardan la lana (catolicismo).
2 comentaris:
Amic Jordi, quan parles de l'Església, seria més just que diguessis: "la jerarquia de l'Església" i "la dreta de l'Església". És bo prendre consciència tots plegats que l'Església és àmplia i plural, els creients no tots pensen igual i que, a osbre, no tenen democràcia per escollir els seus representants. Per això, l'església dels pobres i del poble no mana, per això gent com Pere Casaldàliga, que qüestiona des de la saviesa i el compromís, els són incòmodes al Vaticà
Tens molta raó Donna,
Com pots veure al meu escrit, ja en parlo d'aquestes persones (homes i dones) que dintre de la institució fan una feina humana i coherent amb les seves creences, i res tenen a veure amb les accions i decisions dels seus “capitostes” vaticans. El que succeeix es que la direcció jeràrquica passa per sobre de totes aquestes persones i les ignora. Es tracte d'una mena de dictadura que l’únic que els interessa és el poder. Es quelcom que ha succeït des de l'edat mitjana i que avui dia continua.
Gràcies pel teu comentari.
Publica un comentari a l'entrada