dilluns, 12 d’abril del 2010

GARZÓN EN EL BANQUILLO, Y LOS FASCISTAS RIÉNDOSE...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Aquest és el que es llegeix a una de les pancartes col·locades per familiars de republicans assassinats durant la guerra civil, de suport al Jutge Garzón, al cementiri de San Salvador de Oviedo: “Garzón en el banquillo y los fascistas riéndose”

Ja n’hi a prou de tot això!

Com pot ser que la nostra Justícia es deixi manegar d’aquesta manera pel col·lectiu feixista espanyol?

Com pot ser que no els hi traiem els colors als feixistes que volen amagar els crims comesos per la seva gent o per ells mateixos?

Com pot ser que contemplem impassibles les crítiques que hi ha arreu del mon, perquè els “grans demòcrates” d’aquest país portaran a la banqueta dels acusats un Jutge que només volia destapar la veritat, netejar el nom i la memòria de les víctimes i dels innocents, i destapar els assassins?

Com podem permetre que duent a terme aquesta aberració, la resta de jutges decideixin que no val la pena jugar-se la reputació i la feina, i decideixin no fer res per restablir la Memòria Històrica?

A molts ja els hi està bé, però a mi i molts com jo no! Volem Justícia! Volem la Veritat! Els assassins i criminals de la dictadura no poden ser indultats..., aquest es el gran error i injustícia de la Llei d’Amnistia.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Esto es lo que se lee en una de las pancartas colocadas por los familiares de republicanos asesinados durante la guerra civil, de soporte al Juez Garzón, en el cementerio de San Salvador de Oviedo: “Garzón en el banquillo y los fascistas riéndose”.

¡Basta ya!

¿Cómo puede ser que nuestra Justicia se deje manipular de esta forma por el colectivo fascista español?

¿Cómo puede ser que no les saquemos los colores a los fascistas que quieren esconder los crímenes cometidos por su gente o por ellos mismos?

¿Cómo puede ser que contemplen impasibles las críticas en todo el mundo, porque los “grandes demócratas” de este país llevarán al banquillo de los acusados a un Juez que sólo quería descubrir la verdad, limpiar el nombre y la memoria de las victimas y de los inocentes, y destapar los asesinatos?

¿Cómo podemos permitir que llevando a cabo esta aberración, el resto de jueces decidan que no vale la pena jugarse la reputación y el trabajo, y decidan no hacer nada para restablecer la Memoria Histórica?

A muchos ya les está bien, ¡pero a mi y a muchos como yo no! ¡Queremos Justicia! ¡Queremos la Verdad! Los asesinos y criminales de la dictadura no pueden ser indultados..., he ahí el gran error e injusticia de la Ley de Amnistía.

1 comentari:

Maria-Josep ha dit...

Sí, noi, avui he vist també la pancarta a la foto del diari. Així estan les coses i així estem tots...