dijous, 16 de juny de 2011

INDIGNAT I AVERGONYIT / INDIGNADO Y AVERGONZADO

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Des de un principi m’he comptat com un més dels indignats, quan ahir vaig veure les imatges del que va succeir als accessos del Parc de la Ciutadella de Barcelona, vaig sentir indignació i vergonya.

El moviment dels indignats i les seves concentracions arreu de Catalunya, España, Europa i el mon sencer, és una més de les accions pacífiques que s’han originat arrel del 15-M, i que han de tenir continuïtat en el temps amb activitats i accions de protesta i reivindicació ben diverses que no facin que el moviment perdi pistonada.

El que va succeir a les portes del recinte del Parlament de Catalunya es inadmissible en temps de democràcia. Si volem millorar el nostre sistema democràtic, si volem fiançar les nostres llibertats i els nostres drets, si volem canviar la partitocràcia per la democràcia participativa..., no podem transgredir els drets i llibertats dels altres. Jo sempre he dit què “la meva llibertat acaba on comença la llibertat dels altres”. Crec que si no respectes els drets dels altres tampoc pots exigir que es respectin els teus drets. Tot forma part de la reciprocitat...

Jo sóc un indignat i no em sento representat per quatre descerebrats que estic segur que no creuen en el moviment iniciat el 15-M, i que utilitzen la violència, la vexació i l’insult per interessos personalistes i que res tenen a veure amb el moviment dels indignats. Les seves accions ja els retraten i ens donen una imatge clara de com són aquestes “persones”. Precisament representen una part d’allò contra el que estem lluitant. A aquests delinqüents que habitualment rebenten celebracions esportives, concentracions o manifestacions, els diré què:

“La vostre acció d’ahir és un acte de covardia, tot el contrari que el comportament d’aquells i aquelles que van patir la fura desproporcionada de les forces de seguretat en el desallotjament de la Plaça de Catalunya, mantenint una actitud pacífica i no bel·ligerant. Ells i elles van ser herois i n’estic orgullós, vosaltres sou uns maleïts covards i em teniu indignat.”

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Desde un principio me he contado como uno más de los indignados, cuando ayer vi las imágenes de lo que sucedió en los accesos al Parc de la Ciutadella de Barcelona, sentí indignación y vergüenza.

El movimiento de los indignados y sus concentraciones por toda Catalunya, España, Europa y el mundo entero, es una más de las acciones pacíficas que se han originado a raíz del 15-M, y que deben tener continuidad en el tiempo con actividades y acciones de protesta y reivindicación muy diversas para evitar que el movimiento no pierda pistonada.

Lo que sucedió a las puertas del recinto del Parlament de Catalunya es inadmisible en tiempos de democracia. Si queremos mejorar nuestro sistema democrático, si queremos afianzar nuestras libertades y nuestros derechos, si queremos cambiar la partitocracia por la democracia participativa..., no podemos transgredir los derechos y libertades de los demás. Yo siempre he dicho “mi libertad termina donde empieza la libertad de los demás”. Creo que si no respetas los derechos de los demás tampoco puedes exigir que se respeten los tuyos. Todo forma parte de una reciprocidad...

Yo soy un indignado y no me siento representado9 por cuatro descerebrados, que estoy convencido que no creen en el movimiento del 15-M, y que utilizan la violencia, la vejación y el insulto por intereses personalistas que nada tienen que ver con el movimiento de los indignados. Sus acciones les retratan y nos dan una imagen clara de cómo son estas “personas”. Representan precisamente una parte de aquello contra lo que estamos luchando. A estos delincuentes que habitualmente revientan celebraciones deportivas, concentraciones o manifestaciones, les diré que:

“Vuestra acción de ayer es un acto de cobardía, todo lo contrario que el comportamiento de aquellos y aquellas que sufrieron la furia desproporcionada de las fuerzas de seguridad en el desalojo de la Plaça de Catalunya, manteniendo una actitud pacífica y no beligerante. Ellos y ellas fueron héroes y me siento orgulloso, vosotros sois unos malditos cobardes y me tenéis indignado.”

1 comentari:

Anònim ha dit...

Es deporatble lo que ha passat al parlament, pero jo en dic, no será que aquesta minoria violenta ha sigut enviada per alguna ma negra, perque la majoria de la gent no participi a la manifestación del diumenge i sigui un fracàs?. Jo tan denuncio aquesta violencia com tambe la violencia que es genera a través de la corrupcio que hi ha a les instituciones. Marisol