REFORMA DE LA LLEI/LEY ELECTORAL

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Llegeixo en els diaris de premsa què els partits polítics parlen, i molt, de que cal canviar la Llei Electoral. Per què ho fan ara? Doncs perquè volen fer veure que els amoïna tot el que el moviment dels indignats ha desfermat a la nostra societat i al mon sencer.

Quan ho veig no sé què pensar. Si riure o plorar. Ho dic perquè jo vaig ser un dels molts fedataris i fedatàries que van recollir més de vuitanta vuit mil signatures per poder portar al Parlament de Catalunya una ILP (Iniciativa Legislativa Popular), per tenir una Llei Electoral per Catalunya, ja que som l’única Comunitat que no en té una de pròpia i funcionem des de fa més de trenta anys amb la de l’estat central. Aquesta ILP que va confeccionar i dur a terme Ciutadans pel Canvi encara està al Parlament, perquè els “democràtics” partits polítics que ens representen en cap moment han demostrat interès per abordar-la.

L’anterior legislatura, i degut a un fort enrenou produït per greus casos de corrupció política i finalment pel cas Millet, l’expresident Montilla va dir que calia resoldre ja el tema de la Llei Electoral catalana, i es va crear una ponència conjunta al Parlament, tot i que alguns polítics com l’Iceta feia temps que deien que passat l’equador de la legislatura no es podien abordar temes tant importants com aquest... Al final, com cabia d’esperar, tot plegat va quedar en un no rés. No es van posar d’acord i la Llei Electoral per Catalunya presentada per Ciutadans pel Canvi segueix oblidada.

Perquè els costa tant d’arribar a un acord? Doncs és molt fàcil! Quan els partits polítics han d’aprovar quelcom tant important per la ciutadania i pel mateix sistema democràtic han d’estudiar abans la rendibilitat política que els reporta. Sí, ho sentiu bé. El més important no és el millor per la ciutadania, si no la rendibilitat política que poden treure els partits polítics amb el canvi. Us ho dic perquè ho sé de bona tinta i d’entre partits polítics així de clar se’n parlen entre ells. Aquesta és la vergonyosa realitat per la qual encara no tenim Llei Electoral pròpia a Catalunya.

Ara, quan escolto o llegeixo les paraules de polítics de partit, com l’Oriol Pujol, dient que cal donar resposta a la ciutadania indignada amb el sistema democràtic actual, abordant temes com la Llei Electoral, el budells se’m regiren, ja que el principal bloqueig de la ILP presentada per CpC, que va haver-hi la darrere legislatura va ser per part de Convergència i Unió. A qui volen enganyar ara? O potser que ja li han trobat rendibilitat?

Torno a dir el que ja he dit molts d’altres cops, existeixen dos tipus de polítics i polítiques. Polítics de ciutadania i polítics de partit. I cal canviar la partitocràcia o democràcia representativa que abanderen els polítics de partit, per una democràcia participativa real representada pels polítics de ciutadania. Si els partits polítics no son capaços de realitzar aquest canvi de forma natural, assistirem amb el temps a una degradació tal de la democràcia que ja no tindrà retorn, i caldrà un renaixement qual au fènix ressorgint de les cendres llibertàries per aconseguir una democràcia com cal.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Leo en los periódicos que los partidos políticos hablan, y mucho de que hace falta cambiar la Ley Electoral. ¿Por qué ahora? Pues porque quieren hacer ver que les preocupa todo lo que el movimiento de los indignados ha desatado en nuestra sociedad y en el mundo entero.

Cuando lo veo no sé qué pensar. Si reír o llorar. Lo digo porque yo fui uno de los muchos fedatarios y fedatárias que recogieron más de ochenta y ocho mil firmas para poder llevar al Parlament de Catalunya una ILP (Iniciativa Legislativa Popular), para tener una Ley Electoral para Catalunya, ya que somos la única Comunidad que no tiene ley propia y funcionamos desde hace más de treinta años con la del estado central. Ésta ILP, que confeccionó y llevó a cabo Ciutadans pel Canvi todavía está en el Parlament, porque los “democráticos” partidos políticos que nos representan, no han demostrado interés por abordarla en ningún momento.

En la anterior legislatura, y debido al un gran revuelo producido por los graves casos de corrupción política y finalmente por el caso Millet, el expresidente Montilla dijo que hacía falta resolver ya el tema de la Ley Electoral catalana, y se creó una ponencia conjunta en el Parlament, a pesar de que algunos políticos como Iceta hacía tiempo que decía que pasado el ecuador de la legislatura no se podían abordar temas tan importantes como éste... Al final, como cabía de esperar, quedo en nada. No se pusieron de acuerdo y la Ley Electoral para Catalunya presentada por Ciutadans pel Canvi sigue olvidada.

¿Por qué les cuesta tanto ponerse de acuerdo? ¡Pues es muy fácil! Cuando los partidos políticos deben aprobar algo tan importante para la ciudadanía y para el mismo sistema democrático deben estudiar antes la rentabilidad política que les aporta. Sí, lo oís bien. Lo más importante no es lo mejor para la ciudadanía, sino la rentabilidad política que pueden obtener los partidos políticos con el cambio. Lo digo porque lo sé de buena tinta, y entre partidos políticos se hablan así de claro. Ésta es la vergonzosa realidad por la cual no tenemos todavía Ley Electoral propia en Catalunya.

Ahora que escucho o leo las palabras de los políticos de partido, como Oriol Pujol, diciendo que hace falta dar respuesta a la ciudadanía que está indignada con el sistema democrático actual, abordando temas como la Ley Electoral, las tripas se me retuercen, ya que el principal bloqueo a la ILP presentada por CpC, que hubo la pasada legislatura vino por parte de Convergència i Unió. ¿A quien quieren engañar? ¿O tal vez ya le han encontrado rentabilidad?

Vuelvo a decir lo que ya he dicho muchas otras veces, existen dos tipos de políticos y políticas. Políticos de ciudadanía y políticos de partido. Debemos cambiar la partitocrácia o democracia representativa que abanderan los políticos de partido, por una democracia participativa real representada por los políticos de ciudadanía. Si los partidos políticos no son capaces de realizar este cambio de forma natural, asistiremos con el tiempo a una degradación tal de la democracia que no tendrá retorno, y hará falta un renacimiento cual ave fénix resurgiendo de las cenizas libertarias para conseguir una democracia como es debido.