dimecres, 5 de novembre del 2008

CONGRATULATIONS MR. OBAMA…


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO E INGLÉS):
Barack Hussein Obama ha guanyat les eleccions presidencials als EEUU... Des de aquí el felicito!

Obama ha donat un nou sentit a les paraules, “Sí Podem” (Yes We Can). Aquest ha estat el seu slogan durant la campanya electoral, i finalment ho han aconseguit, però com diu ell mateix, això no és més que el començament d’un canvi. També ha donat una nova dimensió a la paraula Canvi... Obama és el President del Canvi, i n’estic segur que així ho deixarà palès al llarg del seu mandat.

Obama ha tingut dos contrincants molt durs, la Hillary Clinton primer, i després en John McCain... Tots dos arribant a utilitzar el joc brut per intentar guanyar-lo, però ni tan sols així ho han aconseguit. Jo penso que han guanyat els Estats Units d’Amèrica i de retruc el mon sencer, perquè ens agradi més o ens agradi menys, el que als EEUU succeeix te una repercussió molt important a Europa i la resta del mon. Els darrers mandats així ens ho han deixat palès, i l’actual crisi financera encara molt més.

Crec que no trigarem gaire en començar a veure canvis, tan sols desitjo que Barack Hussein Obama estigui a l’alçada de les expectatives creades... Change has arrived!


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ, A BAIX EN ANGLÉS):
Barack Hussein Obama ha ganado las elecciones presidenciales en los EEUU... ¡Desde aquí le felicito!

Obama ha dado un nuevo sentido a las palabras, “Sí Podemos” (Yes We Can). Este ha sido su slogan durante la campaña electoral, y finalmente lo han conseguido, pero como el mismo dice, este no es más que el comienzo de un cambio. También ha dado una nueva dimensión a la palabra Cambio... Obama es el Presidente del Cambio, y estoy seguro de que lo dejará bien claro a lo largo de su mandato.

Obama ha tenido dos contrincantes muy duros, primero Hillary Clinton, y después John McCain... Ambos han llegado a utiliza el juego sucio para intentar ganarle, pero ni tan siquiera de esta forma lo han conseguido. Pienso que han ganado los Estados Unidos de América y de rebote el mundo entero, porque nos guste más o nos guste menos, lo que sucede en los EEUU repercute de forma importante en Europa y en el resto del mundo. Los últimos mandatos así nos lo han dejado claro, y la actual crisis financiera más todavía.

Creo que no tardaremos demasiado a ver cambios, tan sólo deseo que Barack Hussein Obama esté a la altura de las expectativas creadas... Change has arrived!


TEXT IN ENGLISH (UP YOU HAVE THE TEXT IN CATALAN & SPANISH):
Barack Hussein Obama has won the presidential elections at the UUEE… Congratulations from here!

Obama has given a new sense to the words, “Yes We Can”. It has been his slogan along the electoral campaign, and finally has got it, but as he says, this is just only the beginning of a change. He has also given a new dimension to the word Change… Obama is the President of Change, and I’m sure that will clarify it along his mandate.

Obama has had two very hard opponents, first was Hillary Clinton, and later John McCain… Both have used the dirty game to try to win him, but they couldn’t. I think that the United States of America have won, and of rebound the entire world because, it likes to us more or likes to us less, what happens at the EEUU it reverberates of important way in Europe and the rest of the world. The last governments have made it clear to us, and the actual financial crisis more still.

I believe that we will not be late to much in to see the changes, only I wish that Barack Hussein Obama will be at the level of the created expectations… Change has arrived!

diumenge, 2 de novembre del 2008

RESPONSABILITAT DE PARES I MARES / RESPONSABILIDAD DE PADRES Y MADRES


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Avui llegeixo al diari una noticia que no deixa de ser preocupant. A Ripollet, dos nois menors d’edat han degollat una noia de catorze anys i l’han colpejat amb acarnissament deixant-la tot seguit perquè es morís dessagnada. Sembla ser que per un problema d’amors...

Ho torno a dir, es molt preocupant. Penso que els adults i la societat actual tenim molt a veure amb que coses com aquesta succeeixin avui dia.

Per què ho dic això? Doncs perquè jo crec que no els hi oferim prou atenció als nostres fills. Creiem que la tasca educativa del jovent correspon a les escoles i d’altres centres educatius, i això no és així. El pares i mares tenim assignada una responsabilitat que sovint defugim, per manca de temps, per comoditat, o per ignorància...

Pares i mares hem de continuar amb la tasca educativa que es realitza a les escoles, i jo diria que és encara molt més important per aconseguir un desenvolupament personal equilibrat de les nostres generacions futures.

Fora de les escoles, molts nens i nenes, viuen sense cap mena de suport per part dels pares, les diferents etapes del seu creixement físic i emocional. Internet i la televisió sense supervisió son un gran perill, ja que en un moment en el que estan formant la seva pròpia personalitat, el seguiment de programes i pel·lícules inadequades per la seva edat poden alterar el seu comportament, ja que fins i tot traslladen la ficció i el que han vist i après en aquests mitjans de comunicació a la seva realitat quotidiana...

Uns programes educatius com cal son molt necessaris, i l’Administració te molt a veure en que les nostres fills i filles rebin una educació i uns coneixements de qualitat que els ha de servir perquè l’endemà siguin el motor de la nostra societat. Ara bé, tot seguit pares i mares hem de continuar amb aquesta tasca formativa a les nostres llars. No és fàcil, atès que les nostres vides estan carregades d’obligacions gens fàcils de dur a terme, però hem de tenir molt en compte que el dia que vàrem decidir portar al mon els nostres fills vam prendre una responsabilitat que ara no podem defugir pas.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hoy leo en el periódico una noticia que no deja de ser preocupante. En Ripollet, dos chicos menores de edad han degollado a una chica de catorce años y la han golpeado encarnizadamente dejándola a continuación para que muriese desangrada. Parece ser que por un problema de amores...

Vuelvo a repetir, es muy preocupante. Pienso que los adultos y la sociedad actual tenemos mucho que ver con que cosas como esta sucedan hoy día.

¿Por qué digo esto? Pues porque yo creo que no les prestamos suficiente atención a nuestros hijos. Pensamos que la tarea educativa de la juventud corresponde a las escuelas y otros centros educativos, y esto no es así. Los padres y las madres tenemos asignada una responsabilidad que a menudo eludimos, por falta de tiempo, por comodidad, o por ignorancia...
Padres y madres debemos continuar con la tarea educativa que se realiza en las escuelas, y yo diría que todavía es mucho más importante para poder conseguir un desarrollo personal equilibrado de nuestras generaciones futuras.

Fuera de las escuelas, muchos niños y niñas, viven sin ningún apoyo por parte de los padres, las diferentes etapas de su crecimiento físico y emocional. Internet y la televisión sin supervisión son un gran peligro, ya que en un momento en el que están formando su propia personalidad, el seguimiento de programas y películas inadecuadas para su edad pueden alterar su comportamiento, ya que incluso trasladan la ficción y lo que han visto y aprendido en estos medios de comunicación, a su realidad cotidiana...

Unos buenos programas educativos son muy necesarios, y la Administración tiene mucho que ver en que nuestros hijos e hijas reciban una educación y unos conocimientos de calidad, que ha de servirles para que el día de mañana sean el motor de nuestra sociedad. Ahora bien, a continuación padres y madres debemos continuar con esta tarea educativa en nuestros hogares. No es fácil, ya que nuestras vidas están cargadas de obligaciones nada fáciles de llevar a cabo, pero debemos tener en cuenta que el día que decidimos traer al mundo a nuestros hijos tomamos una responsabilidad que ahora no podemos eludir.

dilluns, 27 d’octubre del 2008

LA MONARQUIA, ESTÀ MÉS ENLLÀ DE LA JUSTICIA? / LA MONARQUIA, ¿MÁS ALLÁ DE LA JUSTICIA?


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Fa uns dies que vaig quedar bocabadat al escoltar a les noticies que un estudiant marroquí de 18 anys, Yassim Belassal havia estat condemnat a 18 mesos de presó per haver escrit a una paret Deu, Patria, Barça, en comptes de Deu, Patria, Rei (Alá, El Watan, Malik). La fiscalia de Marraquech el va acusar de faltar al respecte a Mohamed VI, i després d’un judici en el que ni tan sols no va tenir advocat va ser condemnat...

Avui, una altre monarquia, la espanyola, ocupa els titulars als mitjans de comunicació...
L’alcalde de Puerto Real, José Antonio Barroso (Izquierda Unida), ha declarat avui com a imputat a l’Audiència Nacional per un delicte d’injúries contra la Corona...

Pel que fa a la Casa Reial espanyola, que és el que més de prop ens pertoca, des de fa força temps que persones d’ideologia republicana o simplement no monàrquiques, han estat jutjades, reprimides i castigades pel fet d’expressar-se democràticament, en el que és aparentment un estat democràtic.

El Rei va ser clau en el pas de la dictadura a la democràcia, perquè gaudia de la confiança del dictador. S’ha de valorar el seu paper, tanmateix com el paper que van tenir molts d’altres ciutadans i ciutadanes, públics i anònims...

Per què doncs s’ha de perpetuar una institució que ha deixat de tenir sentit a la nostra actual societat? ...

Per què aquesta sangria de diners públics per mantenir la Monarquia? ...

Per què la imatge i el nom de les persones que pertanyen a la Casa Reial (i que son iguals que vosaltres i que jo) tenen tanta importància com perquè un/a altre ciutadà/na acabi a la presó? ...

Algunes d’aquestes preguntes encara tenen molta més importància en moments de crisi com els actuals...

Ja que, ara per ara, sembla que no hi a d’altre remei que seguir mantenint econòmicament la monarquia (festes, vacances, capritxos, representació de l’estat espanyol...), per què s’ha de permetre que hi sigui més enllà de la Justícia (i fixeu-vos que parlo de justícia i no pas de lleis)? ...

Per què no deixem que els/les escollits/des democràticament pel poble representin l’estat espanyol que per això han estat nomenats i també cobren?...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hace unos días quedé boquiabierto al escuchar en las noticias que un estudiante marroquí de 18 años, Yassim Belassal había sido condenado a 18 meses de prisión por haber escrito en una pared Dios, Patria, Barça, en vez de Dios, Patria, Rey (Alá, El Watan, Malik). La fiscalía de Marrakesh le acusó de faltar al respeto a Mohamed VI, y después de un juicio en el que ni tan sólo tuvo un abogado, fue condenado...

Hoy, otra monarquía, la española, ocupa los titulares de los medios de comunicación...
El alcalde de Puerto Real, José Antonio Barroso (Izquierda Unida), ha declarado hoy como imputado en la Audiencia Nacional por un delito de injurias contra la Corona...

Por lo que respecta a la Casa Real española, que es la que más cerca no toca, desde hace bastante tiempo que personas de ideología republicana o simplemente no monárquicas, han sido juzgadas, reprimidas y castigadas por el hecho de expresarse democráticamente, en el que es, aparentemente, un estado democrático.

El Rey fue clave en el paso de la dictadura a la democracia, porque disfrutaba de la confianza del dictador. Debemos valorar su papel, así como el papel que tuvieron muchos otros ciudadanos y ciudadanas, públicos y anónimos...

¿Por qué entonces debemos perpetuar una institución que ha dejado de tener sentido en nuestra sociedad actual? ...

¿Por qué esta sangría de dinero público para mantener la Monarquía? ...

¿Por qué la imagen y el nombre de las personas que pertenecen a la Casa Real (y que son iguales que vosotros y que yo), tienen tanta importancia como para que otros ciudadanos/as terminen en prisión?...

Algunas de estas preguntas todavía tienen mucha más importancia en momentos de crisis como los actuales...

Ya que, hoy por hoy, parece ser que no hay otro remedio que seguir manteniendo económicamente a la Monarquía (fiestas, vacaciones, caprichos, representación del estado español...), ¿por qué ha de permitirse que estén más allá de la Justicia (y fijaros que hablo de justicia y no de leyes)? ...

¿Por qué no dejamos que los/las esgogidos/as democráticamente por el pueblo representen al estado español, que para eso han sido designados y también cobran?...

dissabte, 25 d’octubre del 2008

HVALA, L'ÓSSA BRUNA PERSEGUIDA I ACORRALADA... / HVALA, LA OSA PARDA PERSEGUIDA Y ACORRALADA...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
L’ésser humà, civilitzador i destructiu que al llarg de la història de la humanitat ha conquerit tot allò que volia i que tan sols s’ha vist aturat, de vegades per la mateixa natura, persegueix ara a l’óssa bruna Hvala.

El seu pecat, el de Hvala, ha estat el de ferir a un caçador..., diuen que el va atacar. I jo em pregunto, si realment l’hagués volgut fer mal de veritat, aquest senyor estaria viu hores d’ara?

Per a mi es tot molt estrany, i més encara quan des de fa temps que no s’ha vist amb bons ulls el fet de que es tornés a introduir aquesta espècie als Pirineus, d’on mai hi tindrien que haver desaparegut.

El cas és que al final, com sempre, l’ésser humà se’n sortirà amb la seva, i continuarà amb la seva tasca conqueridora de terres i d’espais naturals, en funció dels seus interessos personals (generalment econòmics). I dia rere dia escoltarem a les noticies que aquesta o aquella espècie animal i/o vegetal ha desaparegut. Però per això tenim els llibres d’història, perquè un dia els nostres nets o els fills dels fills dels nostres nets, puguin llegir i conèixer els animals que un bon dia existien i coexistien amb l’ésser humà i amb els quals vàrem terminar.

Hvala, no tens gaires opcions i em sap molt de greu, i encara que sé que tens perduda la batalla no puc menys que animar-te. Apa doncs Hvala. Tant de bo que poguessis fugir!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El ser humano, civilizador y destructivo que a lo largo de la historia de la humanidad ha conquistado todo aquello que ha deseado, y que tan sólo se ha visto frenado, a veces por la misma naturaleza, persigue ahora a la osa parda Hvala.

Su pecado, el de Hvala, ha sido el de herir a un cazador..., dicen que lo atacó. Y yo me pregunto, si realmente le hubiese querido hacer daño, ¿estaría ahora vivo este señor?

Me parece muy extraño, y más aún cuando desde hace tiempo que no se ve con muy buenos ojos el hecho de que se volviese a introducir esta especie en los Pirineos, de donde jamás tendrían que haber desaparecido.

El caso es que al final, como siempre, el ser humano se saldrá con la suya, y continuará con su tarea conquistadora de tierras y de espacios naturales, en función de sus intereses personales (generalmente económicos). Y día tras día, escucharemos en las noticias que esta o aquella especie animal y/o vegetal ha desparecido. Pero para eso tenemos los libros de historia, para que un día nuestros nietos o los hijos de los hijos de nuestros nietos puedan leer y conocer a los animales que un buen día existieron y coexistieron con el ser humano y con los cuales acabamos.

Hvala, no tienes demasiadas opciones y me sabe muy mal. Y aunque sé que tienes perdida la batalla no puedo menos que animarte. Adelante Hvala. ¡Ojalá que pudieses escapar!

dijous, 23 d’octubre del 2008

LA MEMORIA HISTORICA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
És lloable la decisió presa pel Magistrat de l’Audiència Nacional, Baltasar Garzón, de considerar-se competent per investigar les desaparicions de la guerra civil i del franquisme. Tant lloable com desconcertant la decisió de la fiscalia de voler aturar-ho.

Això em dona resposta al que succeeix sovint amb la “justícia”. I pel que veig hi a moltes persones aplicant justícia i que no saben gaire bé el que realment vol dir i el que significa aquesta paraula.

És sorprenent el fet de que encara hi hagi gent que no vulgui que es sàpiga el que va succeir durant una de les etapes fosques de la història d’España... La guerra civil i tot seguit la dictadura feixista d’en Francisco Franco.

Es curiós que aquells que abans demanaven justícia a d’altres països del món i aplaudien la tasca d’en Garzón, ara volen callar les veus dels que clamen justícia a casa...

L’ésser humà es diferencia dels animals perquè diuen que és racional, que pot pensar, i que pot recordar i amb la possibilitat que tot això li ofereix per poder aprendre, i si s’escau evitar repetir errors comesos en el passat. Per què doncs eliminar aquesta capacitat que ens permet aprendre i millorar?

Per què es vol convertir la paraula justícia en quelcom buit i sense sentit? Podríem dir al fiscal que demani a les víctimes, als pares, o als amics de les víctimes de, per exemple, un violador de fa 10, 20 o 30 anys, a qui encara no han agafat, que ho oblidin perquè ja ha passat molt de temps des del delicte. I això ho podríem aplicar a d’altres molts delictes...

La Justícia no caduca senyor fiscal i molt menys els records i la memòria de les víctimes de les injustícies, i si no ho entén vol dir que li ve molt gran el càrrec que té.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Es loable la decisión tomada por el Magistrado de la Audiencia Nacional, Baltasar Garzón, de considerarse competente para investigar las desapariciones de la guerra civil y del franquismo. Tan loable como desconcertante la decisión de la fiscalía de querer pararlo.

Esto me da respuesta a lo que sucede a menudo con la “justicia”. Y por lo que veo hay muchas personas aplicando justicia y que no saben muy bien lo que realmente quiere decir y lo que significa esta palabra.

Es sorprendente el hecho de que aún haya gente que no quiera que se sepa lo que sucedió durante una de la etapas oscuras de la historia de España... La guerra civil y a continuación la dictadura fascista de Francisco Franco.

Es curioso que aquellos que antes pedían justicia en otros países del mundo y aplaudían la labor de Garzón, ahora quieren callar las voces de los que claman justicia en casa...

El ser humano se diferencia de los animales porque dicen que es racional, que puede pensar, y que puede recordar, con la posibilidad que todo esto le ofrece para poder aprender, y si se tercia evitar repetir errores cometidos en el pasado. ¿Por qué entonces eliminar esta capacidad que nos permite aprender y mejorar?

¿Por qué se quiere convertir la palabra justicia en algo vacío y sin sentido? Podríamos decirle al fiscal que pida a las víctimas, a los padres, o a los amigos de las víctimas de, por ejemplo, un violador de hace 10, 20 o 30 años, a quien todavía no han cogido, que lo olviden porque ya ha pasado mucho tiempo desde el delito. Y esto lo podríamos aplicar a muchos otros delitos...

La Justicia no caduca señor fiscal y mucho menos los recuerdos y la memoria de las víctimas de las injusticias, y si no lo entiende es que le va muy grande el cargo que ostenta.

dimarts, 21 d’octubre del 2008

UN LLAÇ BLANC... / UN LAZO BLANCO...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Avui, a Pineda de Mar, ha tingut lloc una concentració d’homes i dones contra la violència masclista. Espero i desitjo que ben aviat puguem recordar aquesta xacra com quelcom molt llunyà...

No ho he pogut ser-hi present, i ara vull fer-ho virtualment des del meu blog...
Visca la vida i la Igualtat!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Hoy, en Pineda de Mar, ha tenido lugar una concentración de hombres y mujeres contra la violencia machista. Espero y deseo que muy pronto recordemos esta lacra como algo muy lejano...

No he podido estar presente, y ahora quiero hacerlo virtualmente desde mi blog...
¡Viva la vida y la Igualdad!

diumenge, 12 d’octubre del 2008

I LA LLEI DE PARTITS, QUÈ...? / Y LA LEY DE PARTIDOS, ¿QUÉ...?


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ahir per celebrar el 12 d’octubre van tenir lloc a molts indrets d’España manifestacions i trobades de grups i partits feixistes, d’ultradreta, neo-nazis, diguem-los com vulguem, tots ells tallats pel mateix patró...

També va passar a Catalunya. A Tarragona el partit polític nacionalsocialista Alianza Nacional es van manifestar gràcies als drets que com a ciutadans els atorga la Llei i la Constitució. Ara bé jo em pregunto, que veient l’ideari i les manifestacions d’aquests negacionistes, per què no fan servir aquesta flamant “llei de partits” (que no crec que l’hagin fet exclusivament per els partits polítics bascos) i els neguen uns drets que mai no havien d’haver tingut?

Segur que si s’esforcen una mica els jutges espanyols en trobaran molts indicis i moltes proves per eliminar del panorama polític i social a aquesta organització racista i pro nazi.

D’altre banda, a la concentració d’ultradreta a Barcelona van ser presents símbols anticonstitucionals que recorden l’època del dictador, i a ben segur criminal de guerra (i també de quan no hi havia guerra), Francisco Franco. Perquè es permeten...?

Seria bo escoltar les respostes dels nostres dirigents...

TEXT EN CASTELLÀ (A D’ALT EL TEXT EN CATALÀ):
Ayer para celebrar el 12 de octubre hubo en muchas partes de España manifestaciones y encuentros de grupos y partidos fascistas, de ultraderecha, neo-nazis, los llamen como los llamen, todos cortados por un mismo patrón...

También ocurrió en Catalunya. En Tarragona el partido político nacionalsocialista Alianza Nacional se manifestó gracias a los derechos que como ciudadanos les concede la Ley y la Constitución. Ahora bien, yo me pregunto, que viendo el ideario y las manifestaciones de estos negacionistas, ¿por qué no utilizan esta flamante “ley de partidos” (la cual no creo que hayan hecho exclusivamente para los partidos políticos vascos) y les nieguen unos derechos que jamás deberían haber tenido?

Seguro que si los jueces españoles se esfuerzan un poco encontrarán muchos indicios y muchas pruebas para eliminar del panorama político y social a esta organización racista y pro-nazi.

Por otra parte, en la concentración de ultraderecha en Barcelona hubo símbolos anticonstitucionales que recuerdan la época del dictador, y a bien seguro que criminal de guerra (y también de cuando no había guerra), Francisco Franco. ¿Por qué se permiten...?

Estaría bien escuchar las respuestas de nuestros dirigentes...