TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
L’ésser humà, civilitzador i destructiu que al llarg de la història de la humanitat ha conquerit tot allò que volia i que tan sols s’ha vist aturat, de vegades per la mateixa natura, persegueix ara a l’óssa bruna Hvala.
El seu pecat, el de Hvala, ha estat el de ferir a un caçador..., diuen que el va atacar. I jo em pregunto, si realment l’hagués volgut fer mal de veritat, aquest senyor estaria viu hores d’ara?
Per a mi es tot molt estrany, i més encara quan des de fa temps que no s’ha vist amb bons ulls el fet de que es tornés a introduir aquesta espècie als Pirineus, d’on mai hi tindrien que haver desaparegut.
El cas és que al final, com sempre, l’ésser humà se’n sortirà amb la seva, i continuarà amb la seva tasca conqueridora de terres i d’espais naturals, en funció dels seus interessos personals (generalment econòmics). I dia rere dia escoltarem a les noticies que aquesta o aquella espècie animal i/o vegetal ha desaparegut. Però per això tenim els llibres d’història, perquè un dia els nostres nets o els fills dels fills dels nostres nets, puguin llegir i conèixer els animals que un bon dia existien i coexistien amb l’ésser humà i amb els quals vàrem terminar.
Hvala, no tens gaires opcions i em sap molt de greu, i encara que sé que tens perduda la batalla no puc menys que animar-te. Apa doncs Hvala. Tant de bo que poguessis fugir!
TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El ser humano, civilizador y destructivo que a lo largo de la historia de la humanidad ha conquistado todo aquello que ha deseado, y que tan sólo se ha visto frenado, a veces por la misma naturaleza, persigue ahora a la osa parda Hvala.
Su pecado, el de Hvala, ha sido el de herir a un cazador..., dicen que lo atacó. Y yo me pregunto, si realmente le hubiese querido hacer daño, ¿estaría ahora vivo este señor?
Me parece muy extraño, y más aún cuando desde hace tiempo que no se ve con muy buenos ojos el hecho de que se volviese a introducir esta especie en los Pirineos, de donde jamás tendrían que haber desaparecido.
El caso es que al final, como siempre, el ser humano se saldrá con la suya, y continuará con su tarea conquistadora de tierras y de espacios naturales, en función de sus intereses personales (generalmente económicos). Y día tras día, escucharemos en las noticias que esta o aquella especie animal y/o vegetal ha desparecido. Pero para eso tenemos los libros de historia, para que un día nuestros nietos o los hijos de los hijos de nuestros nietos puedan leer y conocer a los animales que un buen día existieron y coexistieron con el ser humano y con los cuales acabamos.
Hvala, no tienes demasiadas opciones y me sabe muy mal. Y aunque sé que tienes perdida la batalla no puedo menos que animarte. Adelante Hvala. ¡Ojalá que pudieses escapar!
L’ésser humà, civilitzador i destructiu que al llarg de la història de la humanitat ha conquerit tot allò que volia i que tan sols s’ha vist aturat, de vegades per la mateixa natura, persegueix ara a l’óssa bruna Hvala.
El seu pecat, el de Hvala, ha estat el de ferir a un caçador..., diuen que el va atacar. I jo em pregunto, si realment l’hagués volgut fer mal de veritat, aquest senyor estaria viu hores d’ara?
Per a mi es tot molt estrany, i més encara quan des de fa temps que no s’ha vist amb bons ulls el fet de que es tornés a introduir aquesta espècie als Pirineus, d’on mai hi tindrien que haver desaparegut.
El cas és que al final, com sempre, l’ésser humà se’n sortirà amb la seva, i continuarà amb la seva tasca conqueridora de terres i d’espais naturals, en funció dels seus interessos personals (generalment econòmics). I dia rere dia escoltarem a les noticies que aquesta o aquella espècie animal i/o vegetal ha desaparegut. Però per això tenim els llibres d’història, perquè un dia els nostres nets o els fills dels fills dels nostres nets, puguin llegir i conèixer els animals que un bon dia existien i coexistien amb l’ésser humà i amb els quals vàrem terminar.
Hvala, no tens gaires opcions i em sap molt de greu, i encara que sé que tens perduda la batalla no puc menys que animar-te. Apa doncs Hvala. Tant de bo que poguessis fugir!
TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El ser humano, civilizador y destructivo que a lo largo de la historia de la humanidad ha conquistado todo aquello que ha deseado, y que tan sólo se ha visto frenado, a veces por la misma naturaleza, persigue ahora a la osa parda Hvala.
Su pecado, el de Hvala, ha sido el de herir a un cazador..., dicen que lo atacó. Y yo me pregunto, si realmente le hubiese querido hacer daño, ¿estaría ahora vivo este señor?
Me parece muy extraño, y más aún cuando desde hace tiempo que no se ve con muy buenos ojos el hecho de que se volviese a introducir esta especie en los Pirineos, de donde jamás tendrían que haber desaparecido.
El caso es que al final, como siempre, el ser humano se saldrá con la suya, y continuará con su tarea conquistadora de tierras y de espacios naturales, en función de sus intereses personales (generalmente económicos). Y día tras día, escucharemos en las noticias que esta o aquella especie animal y/o vegetal ha desparecido. Pero para eso tenemos los libros de historia, para que un día nuestros nietos o los hijos de los hijos de nuestros nietos puedan leer y conocer a los animales que un buen día existieron y coexistieron con el ser humano y con los cuales acabamos.
Hvala, no tienes demasiadas opciones y me sabe muy mal. Y aunque sé que tienes perdida la batalla no puedo menos que animarte. Adelante Hvala. ¡Ojalá que pudieses escapar!
1 comentari:
es posa el crit al cel perque la Hvala va ferir a un caçador. En poden explicar que hi feia un caçador en aquest lloc sino que caçar (que vol dir matar) a un animal sigui el que sigui. Hvala procura escapar de la jauria humana. molta sort.Marisol
Publica un comentari a l'entrada