dimecres, 10 de novembre del 2010

SOS ESQUERRES! CERCANT UN LIDER PROGRESSISTA... / ¡SOS IZQUIERDAS! BUSCANDO UN LIDER PROGRESISTA...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Vull fer recordatori als socialistes espanyols (PSOE) d’una part dels seus propis orígens, i començaré parlant d’un català, d’en Manuel Serra i Moret, polític nascut a Vic l’any 1884 i que d’entre altres càrrecs, fou alcalde de Pineda de Mar (el poble on visc ara farà onze anys) des del 1914 fins al 1923. En Serra i Moret va ser un dels cinc ponents que va redactar els nous estatuts del PSOE al congrés extraordinari celebrat a Madrid l’any 1919. També haurien de recordar què en aquest congrés va presentar i va ser aprovat el següent text: “Reconocimiento de las nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas sociales”. Això és quelcom que avui dia han oblidat i com poden comprovar forma part de la seva pròpia història.

Pocs anys després, el 8 de juliol de 1823, decebut per una mentalitat imperialista que imposava la unitat de la pàtria per damunt de la democràcia i la llibertat d’una ciutadania plural, va crear la Unió Socialista de Catalunya i marxar del PSOE. Penso que hores d’ara segueixen tenint el mateix problema imperialista que aleshores...

Aleshores el PSOE deixà de banda les idees marxistes (escissió i creació a l’any 1920 d’un Partit Comunista liderat per Dolores Ibarruri) per convertir-se en un partit socialdemocrata, estancat al llarg dels anys en una democràcia representativa i somiant amb reformar democràticament el capitalisme mitjançant una regulació estatal i amb polítiques socials.

El progressisme, del qual està força mancat aquest partit polític, frena el PSOE a l’hora de desenvolupar polítiques socials. Tot i que han aconseguit que es faci un important pas endavant en aquest aspecte, encara falta molt per fer, i tot s’ha de dir, és clar què cal d’un govern d’esquerres per arribar a una veritable societat del benestar... Pel que fa a la reforma i control del liberalisme econòmic salvatge i depredador, hem comprovat amb l’actual crisi econòmica que no han sabut gestionar i contrarestar l’herència deixada pels governs de dretes...

Una mala gestió per part del PSOE, influïda en tot moment per una sèrie de persones amb molt de poder dintre d’aquest partit polític, què son gent immobilista, allunyats de l’ideari socialista, i amb aquella clara vocació imperialista de l’espanyolisme més ranci de tota la vida, ha fet i fa que la dreta espanyola els faci ballar al so que més els interessa utilitzant Catalunya i la seva ciutadania de manera irreverent i partidista.

Per mantenir un govern d’esquerres, de qualitat i progressista, cal un líder ferm i creïble, que segueixi les pautes de l’ideari socialista i enfoqui els seus esforços a les polítiques socials. Un líder amb visió federal, que treballi amb una política inclusiva que contempli i respecti a totes les nacionalitats de l’estat amb totes les seves diferències.

Cal canviar el xip! Les polítiques socials no han d’estar barallades amb el creixement econòmic de les empreses. S’ha d’explicar que el benestar de tota la ciutadania permet moure l’economia i el capital d’un país, tanmateix que el benefici i creixement de les empreses ha de redundar en beneficis per a tota la ciutadania. És un cercle màgic que podem crear, trencant amb històrics conceptes que creen antagonisme entre el benestar de la ciutadania i el creixement econòmic de les empreses.


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Quisiera hacer un apunte a los socialistas españoles (PSOE) sobre una parte de sus propios orígenes, y empezaré hablando de un catalán, Manuel Serra i Moret, político nacido en Vic el año 1884 y que entre otros cargos, fue alcalde de Pineda de Mar (el pueblo donde vivo hará ya once años), desde 1914 hasta 1923. Serra i Moret fue uno de los cinco ponentes que redactó los nuevos estatutos del PSOE en el congreso extraordinario celebrado en Madrid en 1919. También hay que recordar que en éste congreso presentó y fue aprobado el siguiente texto: “Reconocimiento de las nacionalidades ibéricas en la medida que demuestren aptitudes o capacidad para el gobierno propio, sin detrimento de la democracia y de las conquistas sociales”. Esto es algo que han olvidado, y que como pueden comprobar forma parte de su propia historia.

Pocos años después, el 8 de Julio de 1823, decepcionado por una mentalidad imperialista que imponía la unidad de la patria por encima de la democracia y la libertad de una ciudadanía plural, creó la Unión socialista de Catalunya y dejó el PSOE. Pienso que hoy por hoy siguen teniendo el mismo problema imperialista de entonces...

Entonces el PSOE dejó de lado las ideas marxistas (escisión y creación en el año 1920 de un Partido Comunista liderado por Dolores Ibarruri) para convertirse en un partido socialdemocrata, estancado a lo largo de los años en una democracia representativa y soñando con reformar democráticamente el capitalismo mediante una regulación estatal y con políticas sociales.

El progresismo, del cual está muy falto este partido político, frena al PSOE a la hora de desarrollar políticas sociales. Aún habiendo conseguido que se dé un importante paso hacia delante en este aspecto, todavía falta mucho por hacer, pero está claro que es necesario un gobierno de izquierdas para conseguir una verdadera sociedad del bienestar... Por lo que respecta a la reforma y control del liberalismo económico salvaje y depredador, hemos podido comprobar con la actual crisis económica que no han sabido gestionar y contrarrestar la herencia dejada por los gobiernos de derechas...

Una mala gestión por parte del PSOE, influida en todo momento por una serie de personas con mucho poder dentro de este partido político, que son gente inmovilista, alejados del ideario socialista, y con aquella clara vocación imperialista del españolismo más rancio de toda la vida, ha hecho que la derecha española les haga bailar al son que más les interesa utilizando a Catalunya y a su ciudadanía de forma irreverente y partidista.

Para mantener un gobierno de izquierdas, de calidad y progresista, hace falta un líder fuerte y creíble, que siga las pautas del ideario socialista y enfoque sus esfuerzos en las políticas sociales. Un líder con visión federal, que trabaje en una política inclusiva que contemple y respete todas las nacionalidades del estado con todas sus diferencias.

¡Hay que cambiar el chip! Las políticas sociales no tienen por qué estar reñidas con el crecimiento económico de las empresas. Hay que explicar que el bienestar de toda la ciudadanía permite mover la economía y el capital de un país, así como que el beneficio y crecimiento de las empresas redunda en beneficios para toda la ciudadanía. Es un círculo mágico que podemos crear, rompiendo con conceptos históricos que crean antagonismo entre el bienestar de la ciudadanía y el crecimiento económico de las empresas.

dilluns, 1 de novembre del 2010

CATALUNYA NECESSITA UN GOVERN CATALANISTA, D’ESQUERRES, PROGRESSISTA I FEDERALISTA.


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

Catalunya necessita un Govern Catalanista, d’Esquerres, Progressista i Federalista... Per què?

Catalanista. Per aquells que desconeguin el significat i la definició d’aquesta paraula, que penso son molts, els diré que el catalanisme és un corrent social estructurat cultural i políticament que preserva i promou el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural de Catalunya. És l’expressió d’un sentiment de pertinença a la terra i al país que no ens podran arrabassar els intolerants que pretenen imposar la seva cultura i costums a casa nostra, ni els partits polítics, ni els tribunals de justícia, ni el tribunal constitucional...

D’Esquerres. Per aquells i aquelles què es vanaglorien de ser-ho però que pel seu tarannà tindrien un lloc assegurat a un partit polític de dretes, els recordaré que les esquerres son unes tendències polítiques típicament associades a qualsevol classe de socialisme o social democràcia en oposició a la dreta política i al liberalisme econòmic. El mateix liberalisme econòmic especulatiu, descontrolat i incontrolat que ens ha abocat a una crisis, la qual ara intenten superar amb retallades socials...

Progressista. És la contraposició de conservador. Es tracte d’instaurar un progrés social amb reformes que persegueixin aquest fi. Les polítiques socials son i han de ser l’eix vertebral d’un govern progressista que treballi per una societat del benestar lliure de tota mena de bosses de pobresa i discriminació...

Federalista. Cal reformar la Constitució! A España tant sols hi ha una opció vàlida que contempli la seva plurinacionalitat i que permeti la convivència pacífica. Cap cultura, llengua i costums tenen dret a imposar-se a les d’altres nacionalitats quan es troba fora del seu àmbit competencial i territorial (per exemple: el català no s’ha d’imposar a Castella o a Andalusia, i al inrevés)... És necessària la cooficialitat de totes les llengües. Així evitarem també una utilització partidista que enfronta les diferents nacionalitats. Catalunya ha estat sempre oberta al mon i amb una tradició federal a les espatlles. Cal que es despertin també els federalistes que hi ha a España perquè facin veure als seus ciutadans i ciutadanes els avantatges i la necessitat de la Via Federal...


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

Catalunya necesita un Gobierno Catalanista, de Izquierdas, Progresista y Federalista... ¿Por qué?

Catalanista. Para aquellos que desconozcan el significado y la definición de esta palabra, y que creo son muchos, les diré que el catalanismo es una corriente social estructurada cultural y políticamente que preserva y promueve el reconocimiento de la personalidad política, lingüística y cultural de Catalunya. Es la expresión de un sentimiento de pertenencia hacia la tierra y el país, que no nos podrán arrebatar los intolerantes que pretenden imponer su cultura y costumbres en nuestra propia casa, ni los partidos políticos, ni los tribunales de justicia, ni el tribunal constitucional...

De Izquierdas. Para aquellos y aquellas que se vanaglorien de serlo pero que por su forma de actuar tendrían un lugar asegurado en un partido político de derechas, les recordaré que las izquierdas son unas tendencias políticas típicamente asociadas a cualquier clase de socialismo o social democracia en oposición a la derecha política y al liberalismo económico. El mismo liberalismo económico especulativo, descontrolado e incontrolado que nos ha llevado a una crisis, la cual intentan ahora superar con recortes sociales...

Progresista. Es la contraposición de conservador. Se trata de instaurar un progreso social con reformas que persigan este fin. Las políticas sociales son y deben ser el eje vertebral de un gobierno progresista que trabaje por una sociedad del bienestar libre de todo tipo de bolsas de pobreza y de discriminación...

Federalista. ¡Hay que reformar la Constitución! En España sólo hay una opción válida que contemple su plurinacionalidad y que permita la convivencia pacífica. Ninguna cultura, lengua y costumbres tienen derecho a imponerse al de otras nacionalidades cuando se encuentra fuera de su ámbito competencial y territorial (por ejemplo: el catalán no debe imponerse en Castilla o en Andalucía, y viceversa). Es necesaria la cooficialidad de todas las lenguas. Así evitaremos también una utilización partidista que enfrenta a las diferentes nacionalidades. Catalunya ha estado siempre abierta al mundo y con una tradición federal a sus espaldas. Es necesario que también despierten los federalistas que hay en España para que hagan ver a sus ciudadanos y ciudadanas, las ventajas y la necesidad de la Vía Federal...

dissabte, 24 de juliol del 2010

CATALUNYA TÉ TAN SOLS DUES SORTIDES VÀLIDES / CATALUNYA SÓLO TIENE DOS SALIDAS VÁLIDAS.


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Un sistema democràtic te el gran repte de contenir al seu si a tot un col·lectiu molt heterogeni que ha de conviure en pau i què s’ha de relacionar entre si.

Catalunya, ha estat des de sempre un lloc d’acollida per a gent vinguda d’arreu de l’estat espanyol. S’han respectat les seves tradicions, la seva cultura, la seva llengua... I això ho podeu comprovar veient la gran quantitat d’actes i esdeveniments de caire espanyolista que sovint es celebren a Catalunya (molts d’ells subvencionats per l’administració catalana i pels municipis). Mai s’ha negat a ningú el seu sentiment de pertinença a una nació (en aquest cas España) ni se’l ha perseguit per tal motiu, així com tampoc s’ha obligat a ningú a sentir-se’n part de la nació catalana. Simplement s’ha respectat la pluralitat i la diversitat. Catalunya acull al seu si una societat oberta i cosmopolita, gresol de cultures i d’identitats.

Catalunya és una terra oberta al mon... Cruïlla de rutes culturals i comercials, ha ofert des de sempre la seva gran riquesa cultural a tothom. Mai ho ha fet per a substituir d’altres, sempre ha estat per afegir i enriquir... Cap més altre objectiu que aquest...

Catalunya mai no formarà part d’un projecte comú per la força. Ja va quedar ben palès en mantenir la seva identitat, llengua, cultura i tradicions, molt a pesar dels grans esforços realitzats pels nacionalistes espanyols, encapçalats pel dictador Franco i la seva colla, alguns dels quals encara podem trobar-los militant a les files del Partit Popular i en càrrecs importants i determinants de la justícia espanyola.

Catalunya té tan sols dues sortides vàlides. Formar part d’un projecte comú i inclusiu dintre d’una España Federal, la qual cosa necessitaria d’un canvi a la Constitució perquè tingui cabuda la nació catalana amb totes les seves particularitats. O la Independència, perquè la nació catalana és exclosa pels nacionalistes espanyols (ja siguin del PP o del PSOE) d’un projecte comú compartit, igualitari i imparcial.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Un sistema democrático tiene el gran reto de contener en su seno todo un colectivo muy heterogéneo que debe convivir en paz y que se ha de relacionar entre si.

Catalunya, ha sido desde siempre un lugar de acogida para gente llegada desde todos los puntos del estado español. Se han respetado sus tradiciones, su cultura, su lengua... Y esto puede comprobarse viendo la gran cantidad de actos y acontecimientos de cariz españolista que a menudo se celebran en Catalunya (muchos de ellos subvencionados por la administración catalana y por los municipios). Jamás se le ha negado a alguien su sentimiento de pertenencia a una nación (en este caso España) ni se le ha perseguido por tal motivo, así como tampoco se le ha obligado a sentirse parte de la nación catalana. Simplemente se ha respetado la pluralidad y la diversidad. Catalunya acoge en su seno una sociedad abierta y cosmopolita, crisol de culturas e identidades.

Catalunya es una tierra abierta al mundo... Cruce de rutas culturales y comerciales, ha ofrecido a todos, desde siempre, su gran riqueza cultural. Jamás lo ha hecho para sustituir, siempre ha sido para sumar y enriquecer... No ha habido otro objetivo más que éste...

Catalunya jamás formará parte de un proyecto común por la fuerza. Ya quedó bien claro al mantener su identidad, lengua, cultura y tradiciones, muy a pesar de los grandes esfuerzos realizados por los nacionalistas españoles, encabezados por el dictador Franco y su pandilla, algunos de los cuales todavía les podemos encontrar militando en las filas del Partido Popular y en cargos importantes y determinantes de la justicia española.

Catalunya sólo tiene dos salidas válidas. Formar parte de un proyecto común e inclusivo dentro de una España Federal, lo cual necesitaría de un cambio de la Constitución para que tenga cabida la nación catalana con todas sus particularidades. O la Independencia, porque la nación catalana es excluida por los nacionalistas españoles (ya sean del PP o del PSOE) de un proyecto común compartido, igualitario e imparcial.

dimarts, 29 de juny del 2010

DECÀLEG D’UN CATALÀ EMPIPAT / DECÁLOGO DE UN CATALÁN CABREADO


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
1- Soc Català. És un sentiment que no pot morir ni ser destruït. Allò que el dictador no va aconseguir tampoc ho podrà fer ara el Partit Popular.

2- L’Estatut de Catalunya és plenament constitucional.

3- L’Estatut ha estat aprovat pel Parlament de Catalunya, pel Congrés de Diputats, i confirmat en referèndum pel poble català. Si no és constitucional, vol dir que hem de canviar la Constitució perquè tots hi tinguem cabuda.

4- En democràcia, una institució (Tribunal Constitucional) no pot estar per damunt de la mateixa llei i canviar allò que ha estat decidit democràticament i per sufragi universal.

5- El Tribunal Constitucional és il·legítim. No és competent per decidir sobre l’Estatut, i en el seu si incompleix amb la mateixa Constitució. Amb una Constitució com cal i un sistema judicial competent i imparcial, el TC no te cap sentit.

6- El PP ha segrestat la democràcia i ha guanyat una batalla momentània però no pas la guerra.

7- Podran enganyar, canviant les paraules, i esborrant el que hi ha escrit, però no podran canviar la història i la realitat cultural d’un poble, d’una nació...

8- El fet diferencial de Catalunya és una realitat. Es pot viure de forma integradora i inclusiva, però els Populars ho fan de manera excloent i castradora.

9- Ara es hora segadors, ara es hora de mostrar al mon que som un poble de pau i de diàleg, però també es hora de mostrar que som ferms amb les nostres conviccions i els nostres ideals, i què no pensem deixar-nos arrossegar ni trepitjar.

10- Ciutadans de Catalunya, tots al carrer... A manifestar-nos pacíficament i a cridar al mon que som i serem gent catalana..., tant si es vol com si no es vol...

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
1- Soy catalán. Es un sentimiento que no puede morir ni ser destruido. Aquello que el dictador no consiguió, tampoco lo podrá hacer ahora el Partido Popular.

2- El Estatut de Catalunya es plenamente constitucional.

3- El Estatut ha sido aprobado por el Parlamento de Catalunya, Por el Congreso de Diputados, y confirmado en referéndum por el pueblo catalán. Si no es constitucional, quiere decir que debemos cambiar la Constitución para que todos tengamos cabida.

4- En democracia, una institución (Tribunal constitucional) no puede estar por encima de la misma ley y cambiar aquello que ha sido decidido democráticamente y por sufragio universal.

5- El Tribunal Constitucional es ilegitimo. No es competente para decidir sobre el Estatut, y en su seno incumple con la misma Constitución. Con una Constitución como es debido y un sistema judicial competente e imparcial, el TC no tiene ningún sentido.

6- El PP ha secuestrado la democracia y ha ganado una batalla momentánea pero no la guerra.

7- Podrán engañar, cambiando las palabras, y borrando lo que hay escrito, pero no podrán cambiar la historia y la realidad cultural de un pueblo, de una nación...

8- El hecho diferencial de Catalunya es una realidad. Se puede vivir de forma integradora e inclusiva, pero los Populares lo hacen de manera excluyente y castradora.

9- Ahora es hora segadores, ahora es hora de mostrar al mundo que somos un pueblo de paz y diálogo, pero también es hora de mostrar que somos firmes con nuestras convicciones y nuestros ideales, y que no pensamos dejarnos arrastrar ni pisotear.

10- Ciudadanos de Catalunya, todos a la calle... A manifestarnos pacíficamente y a gritar al mundo que somos y seremos gente catalana..., tanto si quieren como si no quieren...

diumenge, 27 de juny del 2010

GAYS, LESBIANES, BISEXUALS I TRANSEXUALS


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Durant onze dies (18-28 de juny) Barcelona ha acollit per segon any el PRIDE, una de les celebracions de l’Orgull LGBT més important del Mediterrani, i que porta al seu darrere més de 30 associacions i empreses, oferint cultura, esport, debat, lleure i festa, i que s’estendrà per les principals poblacions de Catalunya.

Veient coses com aquesta me’n sento molt orgullós de pertany a aquest país. Catalunya ha estat sempre oberta i respectuosa amb tothom que ho sigui així mateix amb la resta de la ciutadania, i acollint esdeveniments com el PRIDE ofereix al mon la imatge del que realment és, Oberta, Tolerant i Cosmopolita.

Hi ha molta gent que es posarà les mans al cap fent gala d’intolerància, sectarisme i sovint hipocresia, i faran l'impossible per posar pals a les rodes de qualsevol organització d’esdeveniments semblants. S’ha de respectar perquè no podem forçar a ningú a pensar d’altre manera (cadascun ha de lluitar amb les seves pròpies pors), tot i que sí podem fer pedagogia perquè, el nostre jovent no ho comparteixi i siguin els artífex d’un futur molt diferent.

Per sort els grups polítics progressistes permeten cada cop més que la igualtat i la tolerància imperi a la nostre societat i que esdeveniments com aquest puguin ser una realitat. Hi ha molts esculls a superar perquè fins i tot dintre els col·lectius progressistes (inclosos els partits polítics que així s’etiqueten) hi ha molta gent que no és prou tolerant amb les diferències, acostant-se perillosament d’aquesta manera al pensament dels grups conservadors de dreta, centre, i els nacionalistes arrossegats per una educació religiosa intolerant i hipòcrita.

Demà, 28 de juny, és el Dia Internacional de l’Orgull LGBT. Felicitats per a tots i totes els que sou d’aquest col·lectiu, i també per a tots i totes els que sense pertany-hi sou inclusius i tolerants amb les diferències!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
A lo largo de once días (18-28 de junio) Barcelona ha acogido por segundo año el PRIDE, una de las celebraciones del Orgullo LGBT más importante del Mediterráneo, y que arrastra tras de si más de 30 asociaciones y empresas, ofreciendo cultura, deporte, debate, entretenimiento y fiesta, y que se extenderá por las principales poblaciones de Catalunya.

Viendo cosas como esta me siento muy orgulloso de pertenecer a este país. Catalunya ha sido siempre abierta y respetuosa con todos aquellos que asimismo lo sean con el resto de la ciudadanía, y acogiendo eventos como el PRIDE ofrece al mundo la imagen de lo que realmente es, Abierta, Tolerante y Cosmopolita.

Hay mucha gente que se llevará las manos a la cabeza haciendo gala de intolerancia, sectarismo y a menudo hipocresía, y harán lo imposible por colocar palos en las ruedas en la organización de cualquier evento parecido. Hay que respetarlo porque no podemos forzar a nadie a pensar diferente (cada cual debe luchar con sus propios miedos), aunque sí que podemos hacer pedagogía para que nuestros jóvenes no lo compartan y sean los artífices de un futuro muy diferente.

Por suerte los grupos políticos progresistas permiten cada vez más que la igualdad y la tolerancia impere en nuestra sociedad, y que eventos como este puedan ser una realidad. Existen muchos escollos que superar, porque incluso dentro de los colectivos progresistas (incluidos los partidos políticos que así se etiquetan) hay mucha gente que no es suficientemente tolerante con las diferencias, acercándose de esta forma muy peligrosamente al pensamiento de los grupos conservadores de derechas, centro, y los nacionalistas arrastrados por una educación religiosa intolerante e hipócrita.

Mañana, 28 de junio, es el Día Internacional del Orgullo LGBT. ¡Felicidades para todos y todas los que pertenecéis a este colectivo, y también para todos y todas los que sin pertenecer sois inclusivos y tolerantes con las diferencias!

diumenge, 20 de juny del 2010

EL CAPITALISME NEOLIBERAL: PRIVATITZAR GUANYS I SOCIALITZAR PÈRDUES / EL CAPITALISMO NEOLIBERAL: PRIVATIZAR GANANCIAS Y SOCIALIZAR PÉRDIDAS

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El capitalisme neoliberal i l’especulació, sovint virtual, de unes finances mundials que des de ja fa uns quants anys ha manegat les nostres vides al seu antull, ens ha esclatat a la cara.

El gran problema de tot això, és que els que més han rebut son les classes socials mitjanes i baixes, atès què els que han mogut el capital, ja sigui virtual o materialment, han anat recollint any rere any tota una sèrie de guanys i beneficis els quals no han estat revertits a la producció i la creació de llocs de treball, i sí a les butxaques de particulars.

Hi ha empresaris i entitats financeres que intenten responsabilitzar als que precisament més han rebut la bufetada de la crisi, és a dir les classes treballadores. Diuen que han estirat més el braç que la màniga... Diuen que no van pensar què passaria després... Diuen moltes coses per tal de defugir les seves pròpies responsabilitats.

Es clar que existeix responsabilitat per part d’aquesta gran massa social i ciutadana que va enlluernar-se amb els cants de sirena de les entitats bancàries i dels promotors immobiliaris, entre d’altres. Però el què és ben clar, i no es pot amagar sota cap excusa, és que la ciutadania ha estat estafada pel sistema capitalista amb el beneplàcit de tots els governs, passats i presents, i de les institucions mundials.

Jo em plantejo, quan un delinqüent roba o fa una estafa, què fa la justícia? Criminalitza la víctima dient que ha estat un beneit per deixar-se estafar, o aplica la llei contra l’estafador? En el nostre cas, la víctima a més a més ha de pagar per haver estat estafada...

A tot això, la gran víctima d’aquest desgavell capitalista son tots els avenços en polítiques socials dels darrers anys..., inclosos els drets dels treballadors, i que s’estan perdent a passes de gegant.

Molt possiblement algunes d’aquestes polítiques socials no han estat regulades com caldria, amb bon criteri i control, ja que en aquest país sovint es vol universalitzar allò que de per si ens mostra uns fets diferencials que no poden obviar-se. Però això no justifica eliminar de cop anys d’avenços socials.

El que sí que tinc ben clar és que les polítiques socials retrocediran molts anys d’assoliments. Per a què? Doncs per poder salvar el sistema capitalista i per eixugar els pecats del neoliberalisme i d’una especulació feroç i salvatge que ha destrossat les classes mitjanes i baixes. I això es quelcom que està recolzat i beneït per governs i institucions, ja siguin de dretes o d’esquerres. Qui rep, com sempre, les classes socials treballadores...
Capitalisme neoliberal: Privatitzar els guanys i socialitzar les pèrdues.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
El capitalismo neoliberal y la especulación, a menudo virtual, de una economía mundial que desde hace ya unos cuantos años ha movido nuestras vidas a su antojo, nos ha estallado en la cara.

El gran problema de todo esto, es que los que más han recibido son las clases sociales medianas y bajas, debido a que los que han movido el capital, ya sea virtual o materialmente, han recogido año tras año toda una serie de ganancias y beneficios, los cuales no han sido revertidos en la producción y la creación de empleo, y sí a los bolsillos de particulares.

Hay empresarios y entidades financieras que intentan responsabilizar a aquellos que precisamente más han recibido la bofetada de la crisis, es decir las clases trabajadoras. Dicen que han estirado más el brazo que la manga... Dicen que no pensaron en qué sucedería después... Dicen muchas cosas con tal de eludir sus propias responsabilidades.

Tengo claro que existe responsabilidad por parte de esta gran masa social y ciudadana que se deslumbró con los cantos de sirena de las entidades bancarias y de los promotores inmobiliarios, entre otros. Pero lo que está claro, y no puede esconderse bajo ninguna excusa, es que la ciudadanía ha sido estafada por el sistema capitalista, y con el beneplácito de todos los gobiernos, pasados y presentes, y de las instituciones mundiales.

Yo me planteo, cuando un delincuente roba o hace una estafa, ¿qué hace la justicia? ¿Criminaliza la victima diciéndole que ha sido un estúpido por dejarse estafar, o aplica la ley contra el estafador? En nuestro caso, la víctima debe además pagar por haber sido estafada...

A todo ello, la gran víctima de este despropósito capitalista son todos los avances en políticas sociales de los últimos años..., incluidos los derechos de los trabajadores y trabajadoras, que se están perdiendo a pasos agigantados.

Muy posiblemente algunas de estas políticas sociales no han sido reguladas como debería, con buen criterio y control, ya que en este país, a menudo se quiere universalizar aquello que de por si nos muestra unos hechos diferenciales que no pueden obviarse. Pero ello no justifica eliminar de un plumazo años de logros sociales.

Lo que sí que tengo muy claro es que las políticas sociales retrocederán muchos años. ¿Para qué? Pues para poder salvar el sistema capitalista y poder limpiar los pecados del neoliberalismo y de una especulación feroz y salvaje que ha destrozado las clases medianas y bajas. Y esto es algo que está apoyado y bendecido por gobiernos e instituciones , ya sean de derechas o de izquierdas. Quien recibe, como siempre, las clases sociales trabajadoras...
Capitalismo neoliberal: Privatizar las ganancias y socializar las pérdidas.

dimarts, 1 de juny del 2010

ATAC PIRATA A LA FLOTA DE LA LLIBERTAT / ATAQUE PIRATA A LA FLOTA DE LA LIBERTAD


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Israel ha atacat en aigües internacionals a la flotilla què es dirigia a Gaza amb ajuda humanitària.

Han hagut morts (assassinats) d’entre els homes i dones que formaven part d’aquesta missió humanitària i de pau.

L’exercit israelià ha demostrat un cop més que se li dona força bé neutralitzar “terroristes”. Pals i ganivets contra fusells automàtics i pistoles. Militars entrenats i armats fins les dents, contra pacifistes amb l’únic objectiu d’alleugerir el calvari pel que el govern israelià està fent passar al poble palestí.

A la flota hi havia gent d’arreu del mon, fins i tot parlamentaris europeus i una Premi Nobel de la Pau. Gent solidària, a favor de la pau, i amb ànsia de fer justícia lluitant pels drets humans de les persones. Segons Israel, tots ells i elles terroristes en potencia...

Fins quan tot això? Abans, era en Bush qui els protegia davant l’opinió mundial. I ara? Qui és que els protegeix? Ja toca que la comunitat internacional faci la seva feina, i que Obama demostri que amb ell, de veritat ha arribat el canvi..., o pot ser no, i tant sols va ser una il·lusió que vaig tenir quan fa temps el vaig felicitar anhelant el possible canvi.

El govern israelià n’ha fet un gra massa i ja n’hi ha prou! Això s’ha d’aturar ja, i cal que es depurin responsabilitats. Els tribunals internacionals estan per jutjar crims com aquest. L’atac en aigües internacional, totalment il·legal i sense cap legitimitat moral, no ha estat més que un acte de pirateria, i el colofó al desvari d’uns personatges que lideren equivocadament les passes del poble israelià.

TEXT EN CASTELLÀ ( A DALTA EL TEXT EN CATALÀ):
Israel ha atacado en aguas internacionales a la flotilla que se dirigía hacia Gaza con ayuda humanitaria.

Ha habido muertos (asesinados) entre los hombres y mujeres que formaban parte de esta misión humanitaria y de paz.

El ejercito israelita ha demostrado una vez más que se le da muy bien neutralizar “terroristas”. Palos y cuchillos contra fusiles automáticos y pistolas. Militares entrenados y armados hasta los dientes, contra pacifistas con el único objetivo de aligerar el calvario por el que el gobierno israelí está haciendo pasar al pueblo palestino.

En la flota había gente de todo el mundo, incluso parlamentarios europeos y una Premio Nobel de la Paz. Gente solidaria , a favor de la paz, y con el ansia de hacer justicia luchando por los derechos humanos de las personas. Según Israel, todos ellos y ellas terroristas en potencia...

¿Hasta cuando todo esto? Antes era Bush quien los protegía ante la opinión mundial. ¿Y ahora? ¿Quién los protege? Ya es hora de que la comunidad internacional haga su trabajo, y que Obama demuestre que con él, de verdad ha llegado el cambio..., o puede que no, y tan sólo sea una ilusión que tuve cuando hace un tiempo le felicité anhelando el posible cambio.

El gobierno israelí se ha pasado tres pueblos ¡y ya basta! Esto debe pararse ya, y es necesario que se depuren responsabilidades. Los tribunales internacionales están para juzgar crímenes como éste. El ataque en aguas internacionales, totalmente ilegal y sin ninguna legitimidad moral, no ha sido más que un acto de piratería, y el colofón al desvarío de unos personajes que lideran equivocadamente los pasos del pueblo israelí.