dimarts, 20 de novembre del 2007

PDE (PARTIT DEMÒCRATA EUROPEU / PARTIDO DEMÓCRATA EUROPEO)

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO)
Fa uns dies que van arribar a les meves mans uns articles que diferents persones havien escrit sobre el Partit Demòcrata Europeu. Aleshores se’m va acudir fer un petit collage amb alguns d’ells, els quals jo veia que servien al meu propòsit d’explicar la meva opinió al respecte. Ho considero un divertit exercici creatiu...

En José Luís López Bulla cita a un escrit del seu blog (article del 06/09/07), en Raimón Obiols: “Jo vull veure, José Luís”...

I jo us dic, que també vull veure i saber el mateix que en Raimón Obiols demana (29/04/07) als comentaris finals del seu escrit on parla del PDE:

“Resta una darrera qüestió, la més de fons. En totes aquestes discussions, de què es tracta: de parlar dels politics, dels partits i de les institucions, o de parlar del ciutadà i de la ciutadania en concret i dels seus problemes?”

També jo abans que res ho voldria saber..., perquè la ciutadania ha de ser la base i els fonaments de qualsevol construcció democràtica.

D’altre banda en Jordi Borja (El País 05/09/07), plasma els meus propis pensaments: “El partit democràtic és un intent de donar resposta a la crisis de representació dels sistemes de partits que existeix.”

També hi diu: “Les dificultats son obvies. En primer lloc, per a bé o malament, els espais politics estan ocupats per partits estructurats, amb una organització i una idiosincràsia pròpies, amb història i personalitat cultural, amb un patriotisme ideològic i d’aparell, que arrosseguen molts interessos particulars vinculats a la permanència, i tot això sembla que fa molt difícil d’unificar en un sol partit, especialment si el que es vol es unir dos partits pesants.”

Jo penso que tot això es molt cert, i es quelcom que precisament s’ha de canviar..., abans de poder fer res amb cara i ulls. Arreglem primer la nostra casa per dintre..., després ja veurem què fem.

A tot això, en Joan Subirats diu al seu article de El País (14/10/07): “Convindria saber si el problema es de nom o de contingut.” I jo dic que abans que res s’ha d’aconseguir deixar de banda els personalismes i els interessos personals i partidistes, i mirar molt més per la ciutadania...

Per acabar aquest recull d’articles, en Toni Comín, ja ho diu al final de la seva trilogia escrita a El Ciervo (Maig/Juny/Juliol 2007): “Hi a una exigència de democratització de la vida política, que passa com a mínim per dues reformes –la de les institucions representatives i la dels partits- que permetin avançar cap a un model de democràcia participativa. Els partits polítics no poden tenir el monopoli de les institucions, que han de estar obertes als ciutadans; i els aparells no poden tenir el monopoli dels partits, que han d’oferir un espai de participació real a militants i simpatitzants i actuar amb transparència davant l’opinió pública.” A mi me sembla que en Toni Comín ja ho diu ben clar què es el que s’ha de fer i ho subscric.

Com a conclusió personal i final, diré que això del Partit Demòcrata Europeu es una idea molt interessant, però que abans de pujar-nos a aquest tren i començar una aventura, primer tindríem que pensar a democratitzar els nostres partits polítics i fer que realment siguin dels seus associats i simpatitzants. De tots, i no tan sols de uns quants que acaben creant uns aparells inamovibles i de poder totalitari i antidemocràtic. D’aquesta manera acabarem fent que els partits politics siguin veritablement una opció de vot plenament vàlida per a la ciutadania, i no simplement l’opció menys dolenta...
Aleshores pot ser que els ciutadans i ciutadanes deixaran enrere el desencís i la desafecció política. Fins que no arreglem tot això, la creació d’un nou partit serà molt possiblement, traspassar tots els greus defectes que hi a als partits politics ja existents en aquests moments, i no servirà de res.


TEXT AMB CASTELLÀ (D’ALT EL TEXT AMB CATALÀ)
Hace unos días que llegaron a mis manos unos artículos que sobre el Partido Demócrata Europeo habían escrito diferentes personas. Entonces se me ocurrió hacer un pequeño collage con algunos de ellos, los cuales yo vi que servían al propósito de dar a conocer mi opinión al respecto. Lo considero un divertido ejercicio creativo…

José Luís López Bulla cita en un escrito de su blog (artículo del 06/09/07), a Raimón Obiols: “Yo quiero ver, José Luís”…

Y yo os digo, que también quiero ver y saber lo mismo que Raimón Obiols dice (29/04/07) en los comentarios finales de su escrito donde habla del PDE:

“Queda una última cuestión, la más de fondo. En todas estas discusiones, de qué se trata: de hablar de los políticos, de los partidos y de las instituciones, o de hablar del ciudadano y de la ciudadana en concreto, y de sus problemas?"

También yo, antes que nada, lo querría saber…, porque la ciudadanía debe ser la base y los cimientos de cualquier construcción democrática.

Por otra parte Jordi Borja (El País 05/09/07), plasma mis propios pensamientos: “El partido democrático es un intento de dar respuesta a la crisis de representación de los sistemas de partidos que existen.”

También dice: “Las dificultades son obvias. En primer lugar, para bien o para mal, los espacios políticos están ocupados por partidos estructurados, con una organización y una idiosincrasia propias, con una historia y personalidad cultural, con un patriotismo ideológico y de aparato, que arrastran muchos intereses particulares vinculados con la permanencia, y todo ello parece que hace muy difícil de unificar en un solo partido, especialmente si se quiere unir dos partidos pesados.”

Yo pienso que todo esto es muy cierto, y que es precisamente algo que se debe de cambiar…, antes de poder hacer algo que tenga cara y ojos. Arreglemos primero nuestra casa por dentro…, después ya veremos lo que hacemos.

A todo esto, Joan Subirats dice en su artículo de El País (14/10/07): “Convendría saber si el problema es de nombre o de contenido.” Y yo digo que antes que nada hay que conseguir dejar de lado los personalismos y los intereses personales y partidistas, y mirar mucho más por la ciudadanía…

Para terminar esta recopilación de artículos, Toni Comín, ya lo dice al final de su trilogía escrita en El Ciervo (Mayo/Junio/Julio 2007): "Hay una exigencia de democratización de la vida política que pasa como mínimo por dos reformas –la de las instituciones representativas y la de los partidos- que permitan avanzar hacia un modelo de democracia participativa. Los partidos políticos no pueden tener el monopolio de las instituciones, que han de estar abiertas a los ciudadanos; y los aparatos no pueden tener el monopolio de los partidos, que han de ofrecer un espacio de participación real a militantes y simpatizantes, y actuar con transparencia ante la opinión pública.” A mi me parece que Toni Comín ya dice bien claro qué es lo que hay que hacer, y lo suscribo.

Como conclusión personal final, diré que esto del Partido Demócrata Europeo es una idea muy interesante, pero que antes de subirnos a este tren y empezar una aventura, deberíamos pensar en democratizar nuestros partidos políticos y hacer que sean realmente de sus asociados y simpatizantes. De todos, y no tan sólo de unos cuantos que acaban creando unos aparatos inamovibles y de poder totalitario y antidemocrático. De esta forma conseguiremos hacer que los partidos políticos sean verdaderamente una opción de voto plenamente válida para la ciudadanía, y no simplemente la opción menos mala…
Sólo entonces, puede que los ciudadanos y ciudadanas dejen atrás el desencanto y la desafección política. Hasta que no se arregle todo esto, la creación de un nuevo partido será, muy posiblemente, traspasar todos los graves defectos que hay en los partidos políticos ya existentes en estos momentos, y no servirá para nada.