dissabte, 3 de novembre del 2007

AVE CAESAR MORITURI...

Texto en Catalán (más abajo el texto en castellano):
Ave Caesar morituri te salutant, es el que deien els gladiadors quan sortien a l’arena i saludaven al César, amb grans possibilitats de morir lluitant en uns jocs bàrbars i sagnants. D’això ja fa molts anys i forma part de la història.

Els ciutadans i ciutadanes de Barcelona i d’altres poblacions afectades per la construcció de l’AVE, no es poden resignar al sense raó de una mala gestió de molts anys a nivell d’infraestructures a Catalunya, i molt menys de la manca de sensibilitat i responsabilitat de certes persones i institucions d’avui dia. Fa molts anys que la xarxa ferroviària a Catalunya ha estat molt oblidada (millor dit oblidada del tot). Aquí hi trobarem responsabilitats (o irresponsabilitats) a tot arreu. La principal responsabilitat la tenim per part del govern estatal de torn (tant de dretes com d’esquerres), que històricament han tingut d’altres prioritats que no pas invertir a Catalunya. I d’altre banda, també hi tenim les responsabilitats per part de la Generalitat de Catalunya, que encara que el tema Renfe no ha estat de la seva competència, jo penso que tampoc ha fet la pressió que calia (quan ha estat en disposició de poder fer ho) per reivindicar-ho, i s’ha marcat d’altres prioritats... I quin es el resultat? Doncs que els que reben, com sempre, son els soferts ciutadans i ciutadanes de a peu.

Primer que res penso que la Ministra de Foment, Magdalena Álvarez, hauria d’assumir clarament la seva responsabilitat, ja que al menys a la resta de feines s’acostuma a demanar responsabilitats...

Jo no dubto que aquesta senyora sigui una persona perfectament qualificada per prendre responsabilitats, ja que ha estat vinculada a la docència universitària durant més de trenta anys, i sembla ser que es una autèntica experta en assumptes de la Hisenda Pública, a més de tenir (segons diuen) una voluntat de ferro. Per tant no dubto que sàpiga gestionar molt bé els diners de l’Estat, però el que si dubto es que sàpiga marcar se unes prioritats que beneficiïn a tota la ciutadania de l’Estat per igual. I la prova que això no ha estat així, es el total abandó de la xarxa de rodalies Renfe durant la vigent legislatura (de res serveix parlar de les anteriors que han estat igual de decebedores), i que només s’ha decidit prendre cartes amb la assumpte a darrera hora quan tot se’ls hi ha anat de les mans.
Tampoc sé es si el seu nomenament com a Ministra de Foment, es el peatge que el senyor Zapatero ha tingut que pagar al senyor Chaves per poder ser president...

Cóm se’ls hi acudeix prioritzar la construcció d’una infraestructura com l’AVE, sense assentar i condicionar abans la xarxa ferroviària existent que es troba en una situació alarmantment precària? Això es com si decidíssim construir la segona planta d’una casa sense arreglar la primera planta que te una antiguitat de molts anys (i que tots tenim clar que no suportarà la nova construcció).

I això que encara no ha arribat el pitjor, quan l’AVE hagi de creuar el centre de Barcelona. I ja no es tracta de la Sagrada Família, que seria una pena que es veies afectada però que tampoc es el més important. Per a mi el més important son tots aquells edificis plens de famílies que hi viuen amb por, veient els resultats que s’estan tenint a les obres que hi en marxa ara mateix...
Aquesta gent és el més important! L’important son totes aquelles famílies que estan veient cóm amb les obres que s’estan fent, apareixen les esquerdes a les seves vivendes. Què passarà quan el tren ja funcioni i les vibracions siguin de continu?

I per acabar de adobar-ho el Partit Popular... Hem d’aguantar la seva demagògia... Ara s’amoïnen pel benestar dels catalans! Quan la seva política ha estat un continu donar pel sac (i perdoneu l’expressió) a la nostra gent i a les nostres institucions. I es que el govern del senyor Zapatero els hi posa molt fàcil!

Està molt bé que el president del govern vingui a Catalunya a prendre les rendes de la responsabilitat, unes rendes que ha perdut la seva ministra. Però penso que cal un total replantejament del projecte de l’AVE. Un replantejament que s’ha de fer en base a la ciutadania i no en clau electoral...


Text amb castellà (d’alt el text en català):
Ave Caesar morituri te salutant, es lo que decían los gladiadores cuando saltaban a la arena y saludaban al César, con grandes posibilidades de morir luchando en unos juegos bárbaros y sangrientos. De esto hace ya muchos años y forma parte de la historia.

Los ciudadanos y las ciudadanas de Barcelona y de otras poblaciones afectadas por la construcción del AVE, no se pueden resignar a la sin razón de una mala gestión de muchos años a nivel de infraestructuras de Catalunya, y mucho menos de la falta de sensibilidad y responsabilidad de ciertas personas e instituciones de hoy día. Desde hace muchos años que la red ferroviaria de Catalunya ha estado muy olvidada (mejor dicho olvidada del todo). Aquí encontraremos responsabilidades (o irresponsabilidades) en todos los sitios. La principal responsabilidad la tenemos por parte del gobierno estatal de turno (tanto de derechas como de izquierdas), que históricamente han tenido otras prioridades que no la inversiones en Catalunya. Y por otro lado, también tenemos la responsabilidad de la Generalitat de Catalunya, que aunque el tema de RENFE no ha sido de su competencia, yo pienso que tampoco ha hecho la presión necesaria (cuando ha estado en disposición de poder hacerlo) para reivindicarlo, y se han marcado otras prioridades… ¿Y cuál ha sido el resultado? Pues que los que reciben, como siempre, son los sufridos ciudadanos y ciudadanas de a pie.

Primero de todo, pienso que la Ministra de Fomento, Magdalena Álvarez, tendría que asumir claramente su responsabilidad, ya que al menos en el resto de trabajos se suelen pedir responsabilidades…

Yo no dudo de que esta señora sea una persona perfectamente cualificada para asumir responsabilidades, ya que ha estado vinculada a la docencia universitaria durante más de treinta años, y parece ser que es una auténtica experta en asuntos de la Hacienda Pública, además de tener (según dicen) una voluntade de hierro. Por lo tanto, no dudo que sepa gestionar muy bien el dinero del Estado, pero lo que si pongo en duda es que sepa marcarse unas prioridades que beneficien a toda la ciudadanía del estado por igual. Y la prueba de que esto no ha sido así, es el total abandono de la red de cercanías de RENFE durante la vigente legislatura (de nada sirve hablar de las anteriores que han sido igual de decepcionantes), y que sólo se ha decidido a tomar cartas en el asunto a última hora cuando todo se le ha ido de las manos.
Tampoco sé es si su nombramiento como Ministra, es el peaje que el señor Zapatero ha tenido que pagar al señor Chaves para poder ser presidente…

¿Cómo se les ha ocurrido priorizar la construcción de una infraestructura como el AVE, sin antes asentar y acondicionar la red ferroviaria existente que se encuentra en una situación alarmantemente precaria? Esto es como si decidiéramos construir la segunda planta de una casa sin arreglar la primera planta que tiene una antigüedad de muchos años (y que todos tenemos muy claro que no soportará la nueva construcción).

Y eso que todavía no ha llegado lo peor, cuando el AVE tenga que cruzar el centro de Barcelona. Y y ya no se trata de la Sagrada Familia, que sería una pena que se viera afectada pero que tampoco es lo más importante. Para mi lo más importante son todos aquellos edificios llenos de familias que viven con miedo, viendo los resultados que están teniendo las obras que hay en marcha ahora mismo… ¡Esta gente es lo más importante! Lo importante, son aquellas familias que están viendo cómo a raíz de las obras que se están haciendo aparecen las grietas en sus viviendas. ¿Qué pasará cuando el tren funcione y las vibraciones sean un continuo?

Y para terminar de arreglarlo, el Partido Popular… Tenemos que aguantar su demagogia… ¡Ahora se preocupan por el bienestar de los catalanes! Cuando su política ha sido de un continuo dar por el saco (perdonad la expresión) a nuestra gente y a nuestras instituciones. ¡Y es que el gobierno del señor Zapatero se lo pone muy fácil!

Está muy bien que el presidente del gobierno venga a Catalunya a tomar las riendas de la responsabilidad, unas riendas que ha perdido su ministra. Pero pienso que es necesario un total replanteamiento del proyecto del AVE. Un replanteamiento hecho en base a la ciudadanía y no en clave electoral…