ESTATUT I CONSTITUCIÓ / ESTATUTO Y CONSTITUCIÓN

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

El 30 de setembre de 2005, una proposició pel nou Estatut de Catalunya va ser aprovada per una majoria àmplia del Parlament de Catalunya, amb 120 vots a favor (CIU, PSC, ERC i ICV-EA) i 15 vots en contra (PP).

El 30 de març de 2006 va ser aprovat pel Congrés dels Diputats i va ser tramés al Senat, on va ser aprovat el 5 de maig de 2006 per la Comissió General de Comunitats Autònomes. A la votació final, tots els partits polítics van votar a favor excepte el PP, que va votar en contra, i ERC que va abstenir-se, ambdós evidentment no van acceptar el text final per raons ben diferents.

El 18 de juny de 2006, es va realitzar a Catalunya un referèndum en el qual el poble català va dir Sí al nou Estatut de Catalunya.

Si analitzem aquestes dades podrem veure que, la majoria representativa del poble català i la majoria representativa del poble espanyol van aprovar el nou text de l’Estatut de Catalunya i van recolzar la seva constitucionalitat i legalitat.

El Partit Popular, acostumats a fer i desfer al seu antull en una època fosca i trist de la nostra història, quan van governar gràcies a les armes i no pas a un procés democràtic, ara es neguen a acceptar la voluntat de la majoria..., aquesta sí, democràtica.

Penso que ja no cal esperar la decisió dels 12 homes i dones “justos” del Tribunal Constitucional, perquè facin tots i cadascun la seva pròpia interpretació de les lleis, en funció de la seva ideologia partidista i sectària. Ja no els veig tant justos i encara molt menys equilibrats, com pregona als quatre vents la imatge de la justícia amb la seva balança.

Les lleis no poden ser immobilistes i una Constitució encara molt menys. Una bona Constitució ha d’estar viva, s’ha de moure i ha millorar d’acord amb els temps que es viuen, i amb l’evolució de la societat...

Ara ja és hora de que ens plantegem, d’una vegada per totes, la Reforma de la Constitució. Perquè està demostrat que s’ha quedat absoleta. La Constitució va ser una eina democràtica molt important per la transició. Va ser un succedani de la democràcia per aconseguir una transició progressiva, tranquil·la i pacífica. Però ja està... Tot allò s’ha acabat i forma part del passat, i ara toca viure el present amb quelcom nou i fresc amb aires de veritable llibertat.

Amb una Constitució tant restringida i antiquada com l’actual ens trobem que les llibertats de la ciutadania també es troben molt restringides, i això no és acceptable per a tots i per a totes els que estant molt conscients de les nostres obligacions, ens veiem castrats pel que fa al lliure pensament, a la llibertat d’expressió i a totes les nostres llibertats.

Quan canviï la Constitució, l’Estatut podrà créixer i alhora els nostres deures, drets i llibertats.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

El 30 de septiembre de 2005, una proposición para el nuevo Estatut de Catalunya fue aprobada por una mayoría amplia del Parlament de Catalunya, con 120 votos a favor (CIU, PSC, ERC y ICV-EA) y 15 votos en contra (PP).

El 30 de marzo de 2006 fue aprobado por el Congreso de los Diputados y pasó al Senado, donde se aprobó el 5 de mayo de 2006 por la Comisión General de Comunidades Autónomas. En la votación final, todos los partidos políticos votaron a favor excepto el PP, que voto en contra, y ERC que se abstuvo, ambos evidentemente no aceptaron el texto final por razones muy diferentes.

El 18 de junio de 2006, se realizó en Catalunya un referéndum en el cual el pueblo catalán dijo Sí al nuevo Estatut de Catalunya.

Si analizamos todos estos datos podremos ver que, la mayoría representativa del pueblo catalán y la mayoría representativa del pueblo español aprobaron el nuevo texto del Estatut de Catalunya y refrendaron su constitucionalidad y legalidad.

El Partido Popular, acostumbrados a hacer y deshacer a su antojo en una época oscura y triste de nuestra historia, cuando gobernaron gracias a las armas y no a un proceso democrático, ahora se niegan a aceptar la voluntad de la mayoría..., ésta sí, democrática.

Pienso que ya no hace falta esperar la decisión de los 12 hombres y mujeres “justos” del Tribunal Constitucional, para que hagan todos y cada uno su propia interpretación de las leyes, en función de su ideología partidista y sectaria. Ya no les veo tan justos y aún menos equilibrados, como pregona a los cuatro vientos la imagen de la justicia con su balanza.

Las leyes no pueden ser inmovilistas y una Constitución todavía menos. Una buena Constitución ha de estar viva, se ha de mover y ha de mejorar de acuerdo con los tiempos que se viven, y con la evolución de la sociedad...

Ahora, ya es hora de que nos planteemos, de una vez por todas, la Reforma de la Constitución. Porque está más que demostrado que se ha quedado absoleta. La Constitución fue una herramienta democrática muy importante para la transición. Fue un sucedáneo para conseguir una transición progresiva, tranquila y pacífica. Pero ya está... Todo aquello terminó y forma parte del pasado, y ahora toca vivir el presente con algo nuevo y fresco con aires de verdadera libertad.

Con una Constitución tan restringida y anticuada como la actual nos encontramos que las libertades de la ciudadanía están también muy restringidas, y eso no es aceptable para todos y todas los que siendo muy conscientes de nuestras obligaciones, nos vemos castrados en lo que respecta al libre pensamiento, a la libertad de expresión y a todas nuestras libertades.

Cuando cambie la Constitución, el Estatut podrá crecer y a su vez nuestros deberes, derechos y libertades.