dimarts, 17 de maig del 2011

SOCIALISTES DE TRES AL QUART / SOCIALISTAS DE TRES AL CUARTO



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Me’n assabento dia rere dia d’històries i noticies de personatges públics que se nomenen a si mateixos socialistes i me’n faig creus... Fa uns dies que se’n parla i molt del senyor Strauss-Kahn, director del FMI. És un “socialista” francès que sovint es passeja per Paris amb un Porsche i que ha viatjat a EEUU allotjant-se en un hotel de luxe, en una habitació de 2100 euros la nit..., i el cost de l’hotel més les corresponents dietes, què no vull ni pensar com seran, a càrrec de l’erari públic! I no parlem de l’escandalós afer que el reté a Nova York...

Fa dies que ens va arribar també la noticia de que els parlamentaris europeus no volien viatjar en classe econòmica..., molt delicats tots plegats (socialistes i d’altres). Sense anar més lluny però, veiem de molt més a prop, diputats i diputades, i d’altres càrrecs que disposen de cotxe oficial amb xofer, tot i tenir el seu propi. Veiem trobades, cursos, reunions, ja sigui de la Diputació, de la Generalitat o de l’Administració Central, que finalitzen els seus actes amb cava, refrescos, pastes i canapès (això sí, de vegades de manera més austera...). També veiem que el parc automobilístic de les administracions genera una despesa molt important. Etc, etc, etc...

Tot plegat és indignant, però encara m’indigna molt més veure gent que se nomena socialista que s’apunta a la bacanal de despeses vergonyoses sense cap pudor ni mala consciència. És com si estiguéssim parlant de països de l’òrbita socialista i comunista, com la mateixa Rússia i Xina, clar exponent d’un socialisme totalitari, corrupte i decadent. És a dir, un capitalisme encobert per tan sols uns quants privilegiats.

És molt trist! A on són les polítiques socials per anivellar les injustícies creades per la diferència de classes? A on són les polítiques de participació ciutadana? I els pressupostos participatius? I els Consells de Ciutat i Sectorials amb decisions vinculants? I una Llei Electoral per Catalunya que permeti que tots els vots valguin el mateix? Què potser podrem algun dia eliminar aquesta discriminació que ara existeix pel sol fet de viure a un lloc o a un altre del nostre país?

Ja en tenim prou amb els partits polítics de dretes que ja existeixen i coexisteixen, amb les seves polítiques de dretes... Partits que treballen per els que posseeixen el capital, els diners, les grans empreses, els bancs... Partits que se’n obliden constantment de les treballadores i treballadors, aquells que mouen veritablement el mon i sense els quals aquest s’aturaria...

Els partits nomenats socialistes haurien de fer-se un bon rentat de cara i allunyar-se, de paraula i acció, de la dreta. Perquè s’acosten tant que de vegades es confonen perillosament en ideologia i obra. No cal fer vot de pobresa per ser socialista. Tan sols és necessari pensar i actuar com a socialistes de veritat, i deixar d’una vegada de comportar-se com socialistes de tres al quart.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Día tras día me entero de historias y noticias de personajes públicos que se nombran a sí mismos socialistas y me llevo las manos a la cabeza... Hace unos días que se habla y mucho del señor Strauss-Kahn, director del FMI. Es un “socialista” francés que a menudo se pasea por París con un Porsche y que ha viajado a EEUU alojándose en un hotel de lujo, en una habitación de 2100 euros por noche..., y el coste del hotel más las correspondientes dietas, que no quiero ni pensar cómo serán, ¡a cargo del erario público! Y no hablemos del escandaloso asunto que lo retiene en Nueva York...

Ha ce días que nos llegó también la noticia de que los parlamentarios europeos no querían viajar en clase económica..., muy delicados todos (socialistas y demás). Sin ir más lejos, vemos cómo mucho más cerca, diputados y diputadas, y otros cargos que disponen de coche oficial con chofer, a pesar de disponer su vehículo propio. Vemos encuentros, cursos, reuniones, ya sean de las Diputaciones, de la Generalitat o de la Administración Central, que finalizan sus actos con cava, refrescos, pastas y canapés (eso sí, a veces de forma más austera...). También vemos que el parque automovilístico de las administraciones genera un gasto muy importante. Etc, etc, etc...

Todo es indignante, pero todavía me indigna más ver gente que se cataloga como socialista, apuntándose a la bacanal de vergonzosos gastos sin ningún pudor ni mala conciencia. Es como si estuviésemos hablando de países de la órbita socialista y comunista, como la misma Rusia y China, claro exponente de un socialismo totalitario, corrupto y decadente. Es decir, un capitalismo encubierto para tan sólo unos cuantos privilegiados.

¡Es muy triste! ¿Dónde están las políticas sociales para nivelar las injusticias creadas por la diferencia de clases? ¿Dónde están las políticas de participación ciudadana? ¿Y los presupuestos participativos? ¿Y los Consejos de Ciudad y Sectoriales con decisiones vinculantes? ¿Y una Ley electoral para Catalunya que permita que todos los votos valgan lo mismo? ¿Qué podremos eliminar algún día esta discriminación que existe ahora por el solo hecho de vivir en un lugar u otro de nuestro país?

Ya tenemos más que suficiente con los partidos políticos de derechas que existen y coexisten con sus políticas de derechas... Partidos que trabajan para los que poseen el capital, el dinero, las grandes empresas, los bancos... Partidos que se olvidan constantemente de las trabajadoras y trabajadores, aquellos que mueven verdaderamente el mundo y sin los cuales éste se pararía...

Los partidos que se llaman socialistas deberían hacerse un buen lavado de cara y alejarse, de palabra y acción de la derecha. Porque se acercan tanto que a veces se confunden peligrosamente en ideología y obra. No es necesario hacer voto de pobreza para ser socialista. Tan sólo es necesario pensar y actuar como socialistas de verdad, y dejar de una vez de comportarse como socialistas de tres al cuarto.