GOVERNAR TREBALLANT EN EQUIP

Vull arriscar me a parlar sobre el Govern de Pineda de Mar, tot i que pugui semblar que estic condicionat pel fet de que la meva parella és Regidora d’aquest Ajuntament.

Per endavant vull aclarir que tinc un pensament d’esquerres, catalanista, i que també me considero progressista. Tot i això jo mai havia votat al partit socialista abans de les darreres eleccions municipals.

Tot s’ha de dir que hi vaig votar al PSC per dues raons. La primera perquè la meva parella es presentava com a independent a les seves llistes, i com sempre la he recolzat i la recolzaré incondicionalment. Per altre banda, i quelcom molt important per a mi i per la meva consciència política i social, es que en Xavier Amor amb el seu programa i l’equip humà del que s’ha envoltat (tant a les llistes, com de gent que no hi es a les llistes), va captar la meva atenció i el meu interès, i cóm no me va convèncer amb el seu entusiasme i força per aconseguir una Pineda molt millor, tot fent que prengués la decisió de donar li el meu vot amb la certesa de que no m’equivocava.

Desprès de dos mesos veient la feina que s’està fent a l’Ajuntament des de una perspectiva que mai no havia tingut fins ara, veig amb molta satisfacció que s’està plantant una llavor al nostre poble que ja està donant molts fruits, i que els fruits que arribaran més endavant poden ser espectaculars i fer història (positiva per suposat) al nostre municipi.

Veig que hi a un equip de govern que fa pinya. Que tots treballen a una, i amb la mateixa direcció. Que no tenim un alcalde presidencialista (com en el passat), si no un alcalde participatiu (que es el que hauria de ser la nostra democràcia). Veig que son un grup de persones que formen un equip de veritat, on tot hom pot dir la seva, on tot hom es escoltat, i on tot és consensuat entre tots. Fa goig veure les seves ganes de fer feina per Pineda. Desconec cóm van ser per dintre les anteriors legislatures (inclosa la que fa més de dotze anys va ser socialista), però el que si està clar es que quelcom diferent s’està cuinant al nostre poble, i que el resultat ha de ser un exemple democràtic i de feina ben feta per la resta de municipis del Maresme i de Catalunya. Governar, treballant en equip, aquest és el futur del nostre país i de Pineda de Mar.

Navarra, el PSOE i el castor.

Diari El Punt, 8 d'agost de 2007. Navarra, el PSOE i el castor. Article d'opinió per Enric Marín i Otto.

L'actitud del PSOE a Navarra fa pensar en la «faula del castor» de Gramsci. Amb aquesta paràbola, el gran intel·lectual marxista italià al·ludia a la pèrdua d'identitat i de voluntat transformadora d'alguna esquerra socialista. Tal com la recordo, la faula refereix la història d'un castor perseguit per uns caçadors que el volen abatre per tal d'aconseguir una substància de singulars propietats medicinals que només es trobaria en els testicles d'aquests rosegadors de vida aquàtica. Creient-se incapaç de trencar el setge dels caçadors, el castor decideix que l'única manera de salvar la vida és automutilar-se i continuar la fugida. Dit i fet, el castor perseguit es castra a si mateix per tal de poder continuar la fugida cap al no-res. Fins aquí la faula. Anem, ara, al fet que l'actualitza.
Què fa que allò que és possible a Catalunya, Galícia i les Illes Balears no ho sigui a Navarra? Per quin fet Navarra està condemnada a un govern de dreta pura i dura i antibasquista? No calen dosis analítiques massives per entendre que la decisió de l'executiva federal del PSOE s'ha pres en clau estrictament electoral. Amb la mirada fixada en les eleccions legislatives de la primavera. I també és ben sabut que el neofalangisme dels Aznar, Acebes i la FAES ha imposat una agenda en la qual la defensa de la diversitat sembla garantia de fracàs demoscòpic i, eventualment, electoral. La imposició d'aquesta agenda ha tingut dos moments: la virulenta campanya contra l'Estatut de Catalunya (que no s'havia vist des dels anys trenta del segle passat) i el trencament de la unitat antiterrorista amb l'objectiu de fer del tot inviable l'intent de Zapatero de trobar una solució dialogada a la fi de la violència etarra. Aquest doble fracàs de Zapatero ha facilitat la imposició de l'agenda política del PP. Particularment en tot el que es refereix al reconeixement de la diversitat lingüística, cultural i nacional. Els anomenats «partits nacionals» no volen perdre la competició en el camp del nacionalisme espanyol. En aquest context, la dimissió del PSOE a Navarra és una autocastració. Però la realitat és molt tossuda. Pels demòcrates espanyols, la deriva uniformista és una autèntica fugida cap al no-res. Senzillament: l'uniformisme imposat no és democràtic. Podria ser que la darrera oportunitat del PSOE fos que després de les pròximes eleccions Pepiño Blanco també trobi gust a parlar català en la intimitat.

Aquest article d’opinió escrit per l’Enric Marín i Otto al diari el Punt, reflecteix amb claredat el que penso, i suposo que també es el que pensen una gran part dels demòcrates. Per aquesta raó he volgut penjar-ho al meu bloc personal.
Darrerament, el vaixell socialista porta un rumb que sembla més està adreçat cara a les eleccions de l’any vinent, que no pas a ser fidels amb el ideari socialista i el que els ciutadans i ciutadanes esperen d’un grup progressista i d’esquerres. Es molt trist, sobre tot quan ara, el senyor Zapatero ve a Catalunya amb moltes més promeses sota el braç..., pot ser caldria recordar-li el que va prometre en vers a l’Estatut de Catalunya...

Senyor Zapatero, tenim memòria i a més a més d’això també recordem la lluita aferrissada del PP contra Catalunya i tot el que tingués a veure amb Catalunya, recordem totes les calumnies i tots els insults que hem rebut per part dels nacionalistes espanyols. I ningú, més que nosaltres mateixos, ens ha defensat. Ningú del govern central s’ha molestat a explicar amb claredat a la resta de l’estat espanyol quina es la veritat sobre Catalunya. Pot ser no ho fan, perquè els podria fer perdre vots dels socialistes espanyols, que veuen en els catalans i la seva cultura una amenaça per la integritat de l’estat espanyol.
Senyor Zapatero, vostè es el president de l’estat espanyol i ha de governar per afavorir i per procurar el benestar de tota la ciutadania, també dels catalans i de les catalanes...

EDITORIAL: NUEVOS CAMBIOS PARA LA DEMOCRACIA

Article escrit per diversos membres de la Coordinadora de Ciutadans pel Canvi:

Las nuevas tendencias de la sociedad con una creciente individualización de las personas, mayor visibilidad de la diversidad y de las diferencias que habían quedado ocultas, con una mayor desconfianza hacia el punto de vista del otro, y la globalización de mercados y de ideas, delimitan el marco para entender la crisis que sufren los sistemas de gobierno que están utilizando los modelos democráticos tradicionales, que basan la legalidad democrática sólo en la representación partidista.El alejamiento de la ciudadanía de las actuales formas de hacer política observada en las últimas elecciones municipales, se manifestó con un crecimiento de la abstención pero también con el hecho significativo de los 84.000 ciudadanos y ciudadanas ejerciendo su compromiso cívico con la democracia que votaron en blanco en Catalunya. La indiferencia de la ciudadanía ante los problemas públicos y la escasa implicación en la acción política, es un grave problema para la convivencia, pero también como indica Hanna Arendt, no ejercer los derechos de ciudadanía supone una merma de la libertad pública:”Cuando el individuo toma parte en la vida pública se abre para sí mismo una dimensión de la experiencia humana que de otra forma permanece cerrada para él y que, de alguna manera, constituye una parte de la “felicidad” completa”.Ser ciudadano o ciudadana de pleno derecho, quiere decir defender el derecho a tener derechos, implicarse en el gobierno y el cuidado del propio entorno, participar en la elaboración de leyes, y también cumplirlas y hacerlas cumplir, y además completar con este ejercicio toda la dimensión humana, que las dictaduras de todo tipo habían atrofiado, disfrutando en el empeño.Durante los años de la dictadura las políticas publicas se hicieron a espaldas de la ciudadanía, pero en palabras del profesor Joan Subirats la actual legalidad democrática se ha dedicado a hacer políticas para las personas, (paternalismo solucionador de casi todo del estado de bienestar) cuando los nuevos cambios que precisa el ejercicio de la democracia habría de construir las políticas publiques con las personas, que permitan incorporar a la ciudadanía con responsabilidad compartida en el desarrollo del espacio público.Después del proceso de reflexión deliberativo que hemos hecho en Ciutadans pel Canvi, nuestra asociación cívico-política ha decidido priorizar el ámbito cívico y asociativo por encima del meramente institucional, defendiendo una nueva cultura democrática abierta y participativa, que facilite el compromiso cívico libre y creativo de los diversos sectores de la sociedad, y en especial a los que han sido tradicionalmente excluidos y excluidas del espacio público. Queremos realizar una transformación activa de los procesos de exclusión ( de ideas, de clases sociales, de género, de la nueva ciudadanía sin derechos, de opción sexual, de barrios y de territorio) en procesos activos de inclusión de la ciudadanía, que estableciendo alianzas, se hace responsable de su propio cambio.Para ello queremos abrir nuevos espacios de debate como el ágora política, que permita comprender mejor los entresijos y la complejidad de las decisiones políticas, y que colabore en la elaboración de un discurso que articule las fuerzas de progreso y que permita el desarrollo de un pensamiento activo antes de la acción, y desarrollar las aulas de formación de la ciudadanía, en mediación comunitaria, participación política y federalismo. Nuestra apuesta política es abrir el mundo de las instituciones, de la vida municipal, y la forma de trabajar dentro de ellas, a la participación ciudadana continuando y ampliando a otros ámbitos la campaña de “Els calers on calen” que estamos realizando desde hace años. Mediante la acción política y el desarrollo de la auditoria ciudadana queremos colaborar en la transformación de las demandas sectoriales en reivindicación política articulando una implicación de la sociedad civil y de las asociaciones que la representan, facilitando recursos para las asociaciones que deseen pasar de las quejas a las propuestas políticas. Sin dejar de establecer redes y alianzas de reflexión y trabajo con las asociaciones cívicas de España y Europa que ya están trabajando en la profundización y diversificación del compromiso cívico y el cambio de la cultura política democrática.

LLITEM PEL NOSTRE MEDITERRANI, LLUITEM PEL NOSTRE MON (PART 2ª)

Es una tasca feixuga, perquè son molts els interessos econòmics a nivell mundial que no hi tenen cap interès a respectar el planeta. Hi a moltes violacions de les lleis que fan perillar el planeta, i que son tapades amb diners. Oi que ja ho saben vostès, senyors governants?

Les centrals nuclears amb les seves deixalles radioactives que son soterrades i que enverinen poc a poc la nostra terra. El petroli, que des del seu procés d’extracció i fins a la seva utilització en industries, cotxes, vaixells, etc., es un element contaminant. Les fàbriques i industries que amb les seves emissions de fums i vessaments a rius i mars segueixen generant la mort lenta del planeta. Les proves nuclears, que trinxen i contaminen les entranyes de la terra. Les armes químiques utilitzades a les guerres, per països que se nomenen ‘civilitzats i avançats’. I així podríem continuar enumerant moltes d’altres...

La societat ha basat durant molts anys les seves economies amb la generació d’energia contaminant. Ara, tímidament va utilitzant cada cop més energies renovables no contaminants i respectuoses amb el medi ambient. Però amb això no hi a prou. Els governs mundials han de prendre decisions fermes i contundents. Han d’apostar per la vida i per les noves energies no contaminants. Han de deixar d’especular esperant a substituir tot allò que es contaminant fins que estiguem al límit, per tal d’aconseguir guanys mortals fins a l’últim moment.

Diuen que les noves energies renovables son cares, i que la producció de vehicles no contaminants es cara, i que la construcció d’aparells domèstics no contaminants es cara, i que tot el que no es contaminant es car..., però molt mes car es tot el que hem de fer per netejar el nostre planeta. I molt mes cars son els danys irreparables que estem fent al nostre món i al nostre entorn.

Lluitem pel nostre Mediterrani, lluitem pel nostre mon! Hem d’alçar les nostres veus i fer que ens escoltin! Hem de lluitar, no val a dir que jo sol no puc fer res! Molts d’uns com tu i com jo, farem una multitud, farem milions de veus que parlem un mateix idioma i que diem el mateix. Prou d’especulació i lluitem pel nostre planeta!

Us recomano la següent plana web:
http://www.greenpeace.org/espana/el-mediterraneo/

LLITEM PEL NOSTRE MEDITERRANI, LLUITEM PEL NOSTRE MON (PART 1ª)

No es tracte de ser alarmista ni apocalíptic, però sí que es tracte de que siguem coherents i responsables. Des de fa molts anys que homes i dones d’arreu el planeta han estat lluitant contra els poders econòmics mundials, que per tal d’augmentar i multiplicar infinitament els seus guanys, han estat arrasant a l’igual que una plaga de llagostes, el nostre estimat planeta.

Boscos, mars i oceans, les entranyes mateixes de la terra..., han estat i estan sent destruïts i enverinats, com a resultat de l’explotació incontrolada i desmesurada, en una boja carrera de destrucció.

No es gens bo aquest alarmisme que sac seixa actualment la nostre societat. No es bo, per què l’energia que estem generant amb aquest alarmisme també es molt perillosa. Però malauradament, a la nostra societat, si no es fan les coses d’aquesta forma no reaccionem. Es trist però es així. I ara toca cridar ben alt per fer reaccionar al mon sencer, això si, començant des de la base, des de el més proper a tots nosaltres, els nostres municipis.

El mar Mediterrani, aquest mar que tenim tan proper a nosaltres, aquest mar que dia rere dia ens fa partícips dels seus tresors. Un mar que mati rere mati, i vespre rere vespre, ens ofereix junt amb l’estimat Sol un espectacle inigualable, que ens mou sentiments molt endins als nostres cors. Es un mar que ens està demanant ajut a crits!

Perquè després de oferir nos tant de goig i felicitat, l’omplim de deixalles, de porqueria provenint de les nostres ciutats, dels nostres pobles, dels vaixells que criminalment fan neteja dels seus dipòsits i aboquen el petroli a les seves aigües. Unes aigües verdes, blaves i transparentes, que es converteixen en opaques i negres...

Hem de pressionar fins al límit els nostres governs locals, autonòmics i de país, hem de pressionar a la UE i a l’ONU, perquè prenguin les decisions i les accions que calgui, per fer del nostre estimat planeta, un lloc habitable, formós i net, lliure de contaminació i deixalles. Vull un planeta que sigui una herència per als nostres fills, per els nostres nets i per els fills dels nostres nets..., amb riquesa, amb boscos i amb mars i rius d’aigües netes, amb una terra exuberant i viva. No vull deixar-los un planeta enverinat i malmès.

.

Molt aviat us faré arribar una segona part del article...

ONU - L'EXEMPLE DEL QUE NO HA DE SER

Es molt bo que hagi una organització que aplegui al seu si més d’un vuitanta per cent dels estats del mon, i això es quelcom que existeix en aquests moments. El que ja no es tan bo, es que es converteixi en un estament burocràtic que sols serveix per què els països que hi pertanyen lluitin per els seus interessos personalistes, i que molts dels milers de funcionaris que hi treballen per l’ONU sols cerquin el seu benefici propi, ja sigui econòmic, social o polític... Hem de tornar a recuperar l’esperit d’aquesta Organització...

Comencem per lo antidemocràtic del seu sistema intern. Existeix un Consell de Seguretat de les Nacions Unides, que es el “encarregat de mantenir la pau i la seguretat entre les nacions del mon”. Aquest Consell esta format per 15 nacions, cinc de les quals son permanents i amb dret a vetar qualsevol resolució de l’Assemblea General. A més a més aquestes cinc nacions son les úniques que tenen dret a posseir armes nuclears. Son els Estats Units, el Regne Unit, França, Rússia i la República Popular Xinesa.

Fixeu-vos també que tres d’aquestes nacions, Estats Units, Rússia i Xina violen sistemàtica i reiteradament, de forma directa o indirecta els Drets Humans de persones i de països.

I parlant dels Drets Humans, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar a l’any 1948 una Declaració Universal dels Drets Humans, que curiosament no es vinculant per els Estats. Això no es seriós per a una Organització d’aquest caire.

Els Cascos Blaus son els integrants dels cossos especials de l’ONU i participen en comeses internacionals per mandat directe del Consell de Seguretat. Fan una molt bona tasca en favor de la pau al mon, ara bé, no sempre ho fan com hauria de ser. Darrerament ens hem assabentat de molts abusos arreu del mon per part d’aquests soldats (molts dels quals han estat posteriorment silenciats), i això s’ha de controlar i eradicar totalment. D’altre banda, i això ja es un problema de comandament, de vegades la seva passivitat ha permès violacions flagrants dels drets humans i genocidis (p.e. el conflicte de l’antiga Iugoslàvia, entre d’altres).

Tanmateix, el cos diplomàtic i de funcionaris d’aquesta macro organització, ha demostrat repetidament (quan ha sortit a la llum gràcies als mitjans de comunicació) que existeix al seu si molta corrupció. Els assetjaments sexuals que pateixen les seves funcionàries, i que ràpidament queden tapats per les mateixes autoritats, l’espionatge intern, els negocis fraudulents, la utilització d’informació privilegiada, etc.)

To això i molt més ens ha de fer reflexionar i pensar que pot ser cal que agafem l’escombra i el drap de la pols (o quelcom més contundent), per començar a netejar les nostres institucions d’alt nivell, i aconseguim una ONU realment democràtica i que vetlli per la pau mundial, sense basar-se en interessos personals, econòmics i polítics. Simplement basant-se a les persones i el seu benestar.

FEDERALISME I DEMOCRÀCIA

La jove democràcia espanyola es troba en un procés constant de desenvolupament, el qual no pot aturar se, ja que forma part del creixement i supervivència de la mateixa societat.

L’estat espanyol, si no vol tornar enrere en aquest procés evolutiu de la societat civil i política (fins a punts perillosos per la mateixa democràcia), ha de canviar. I aquest canvi ens ha de portar cap el federalisme.

Un federalisme asimètric, ja que donat la existència de multi cultures arreu de l’estat espanyol, amb clares diferències identitàries i de llengua, aquestes s’han de reconèixer.

S’ha d’acabar amb el cafè per a tot hom, un invent aplicat a la constitució de l’estat de les autonomies, i que en cap moment es reflex de la realitat pluri-cultural de l’estat espanyol.

Europa evoluciona i s’ha convertit en una Confederació de Nacions. Doncs seguim amb el mateix tarannà i anem cap a un federalisme progressista i participatiu a l’estat espanyol.

A l’hora, la nostra democràcia ha de seguir avançant cap a una democràcia participativa, substituint l’actual democràcia representativa.

Perquè els ciutadans i ciutadanes han de tenir una major participació a la presa de decisions polítiques (que les habitualment concedides a la democràcia representativa). S’ha d’ensenyar a la ciutadania a associar-se i a organitzar-se per poder exercir una influencia directa sobre les decisions públiques. D’aquesta manera el sistema podrà oferir a la ciutadania la possibilitat de participar a decisions orientades a aconseguir una economia socialment justa i molt mes humana.

L’administració ha de facilitar als ciutadans i ciutadanes les eines democràtiques necessàries per poder desenvolupar i exercir amb totes les garanties la democràcia participativa (àgores i foros d’opinió, consells de barri i consells de ciutat, consells sectorials de diferents àmbits socials, etc.)

D’aquesta manera la nostra societat funcionarà com una xarxa que inter-relacionarà el govern amb la ciutadania.

Més endavant, quan la democràcia participativa i federal porti un bon temps funcionant, ja en parlarem de si fem possible una democràcia directa...