divendres, 13 de juny del 2008

ZAPATERO, CREDIBILITAT ZERO / ZAPATERO, CREDIBILIDAD CERO


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Us faig còpia de l’article escrit a l’editorial del diari El Punt (13.06.08)

Abans de passar a l’escrit de l’article, vull fer una reflexió en veu alta:
Per què aquest entestament del govern socialista a fer-ho cada cop més fàcil a la dreta? Estic convençut de que hi a gent molt vàlida a l’esquerre política capaç de aportar solucions reals, i d’aquesta manera aconseguir la veritable societat del benestar. Evidentment per a tots i per a totes, i no tan sols per a un@s quant@s.

“El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha amagat l'ou un altre cop. Quan va ser investit president va prometre que el 8 de juny faria públiques les balances fiscals, i ara, sense cap justificació creïble, ho retarda al 15 de juliol.

No és el primer cop que el cap de l'executiu espanyol diu una cosa per una altra sense immutar-se. Va afirmar que respectaria l'Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya, però no es va estar de fer un pacte a la baixa amb Convergència, i va acabar de llimar les arestes de l'Estatut passant-li el ribot constitucional. Ni tan sols va complir els pactes no escrits amb la formació nacionalista, a la qual va utilitzar com a aliada circumstancial per salvar els mobles de la legislatura.

El rellotge polític de Zapatero no funciona al mateix compàs que el de Catalunya: es va equivocar en la data d'arribada del tren d'alta velocitat a Barcelona i en la de cessió de la gestió del castell de Montjuïc a l'Ajuntament de Barcelona. La llista d'incompliments és encara més llarga, per esmentar-ne dos de flagrants: el traspàs de rodalies arriba amb retard –no podia ser d'una altra manera tractant-se del ferrocarril...– i, finalment, els papers de Salamanca no acaben de moure's de l'arxiu.

Zapatero eludeix el compliment dels compromisos –això sí, no li fa recança fer promeses–, cosa que el porta, finalment, a negar la realitat. Ha fet esborrar del vocabulari del seu gabinet la paraula crisi, substituïda per eufemismes com ara desacceleració accelerada. Tots els indicadors demostren que estem immersos en una situació econòmica molt complicada, produïda en bona part per causes exògenes però que s'incrementa per l'excessiu pes que ha tingut el sector del totxo en l'economia espanyola. Negar la realitat allunya els polítics dels ciutadans i mina la seva credibilitat. A hores d'ara es fa molt difícil confiar en Zapatero. Credibilitat zero.”

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Os incluyo una copia del artículo escrito en la editorial del diario El Punt 13.06.08)

Antes de pasar al texto del artículo, quiero hacer una reflexión en voz alta:
¿Por qué este empecinamiento del gobierno socialista a ponérselo cada vez más fácil a la derecha? Estoy convencido de que hay gente muy válida en la izquierda política capaz de aportar soluciones reales, y de esta forma conseguir la verdadera sociedad del bienestar. Evidentemente para todos y para todas, no tan sólo un@s cuant@s.

“El presidente del gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, ha incumplido una vez más. Cuando fue investido presidente prometió que el 8 de junio haría públicas las balanzas fiscales, y ahora, sin ninguna justificación creíble, lo retrasa al 15 de julio.

No es la primera vez que el jefe del ejecutivo español dice una cosa por otra sin inmutarse. Afirmo que respetaría el Estatut que aprobase el Parlamento de Catalunya, pero no se corto un pelo para hacer un pacto a la baja con Convergencia, y acabo de limar las aristas del Estatut pasándole el cepillo constitucional. Ni tan siquiera cumplió los pactos no escritos con la formación nacionalista, a la cual utilizó como aliada circunstancial para salvar los muebles de la legislatura.

El reloj político de Zapatero no funciona al mismo compás que el de Catalunya: se equivocó con la fecha de la llegada del tren de alta velocidad a Barcelona y en la cesión de la gestión del castillo de Montjuïc al Ayuntamiento de Barcelona. La lista de incumplimientos es aún más larga, para mencionar dos flagrantes: el traspaso de cercanías llega con retraso –no podía ser de otra forma tratándose del ferrocarril…- y, finalmente, los papeles de Salamanca no acaban de moverse del archivo.

Zapatero elude el cumplimiento de los compromisos –eso sí, no tiene inconveniente alguno en hacer promesas-, algo que le lleva, finalmente, a negar la realidad. Ha hecho borrar del vocabulario de su gabinete la palabra crisis, sustituida por eufemismos como desaceleración acelerada. Todos los indicadores demuestran que estamos inmersos en una situación económica muy complicada, generada en buena parte por causas exógenas pero que se incrementa por el excesivo peso que ha tenido el sector del tocho en la economía española. Negar la realidad aleja a los políticos de los ciudadanos y mina su credibilidad. En estos momentos es muy difícil confiar en Zapatero. Credibilidad cero.”