divendres, 20 de maig del 2011

DEMOCRACIA VS PARTITOCRACIA



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El Viquipèdia descriu la paraula democràcia de la següent manera:
“La democràcia és una forma d’organització de grups de persones, la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.”

Si analitzem amb deteniment el sistema democràtic en que vivim i ens desenvolupem socialment, ens donarem compte de que no té res a veure amb el que hauria de ser... Jo no dic què de cop i volta passem a una democràcia directa, que ja m’agradaria, però crec que sí que podríem oblidar una mica aquesta merda de democràcia participativa que tenim, i que ens deixa descaradament en mans dels partits polítics, els quals deixen de banda els interessos de la ciutadania per afavorir els seus propis interessos partidistes.

Entre mig d’una i altre tenim la democràcia participativa. Molts diran, però si això ja s’està fent... I un xai negre amb potes roses! els diré jo. Tots els partits polítics s’omplen la boca i els seus programes electorals de democràcia participativa, i a l’hora de la veritat, quan es governa, res de res.

Ara, arreu de l’estat espanyol hi ha mobilitzacions ciutadanes demanant més democràcia. Me’n sento molt orgullós, perquè sobre tot s’està mobilitzant el jovent. Per fi abandonen l’apatia que els ha caracteritzat durant molts anys i comencen a lluitar pacíficament pels seus drets de ciutadania.

Desitjo que la Junta Electoral Central no cometi el gran error d’arremetre contra aquestes concentracions pacífiques pel sol fet de trobar-nos en data d’eleccions. Precisament en aquest moment, en unes eleccions que no són altre cosa que la gran festa de la democràcia, és quan aquest tipus de concentracions tenen més sentit. Anar contra la ciutadania que es manifesta pacíficament demanant més democràcia, seria anar contra la mateixa essència de la democràcia.

Democràcia contra partitocràcia. Hem de fer que guanyi la democràcia!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Wikipedia describe la palabra democracia de la siguiente manera:
“La democracia es una forma de organización de grupos de personas, la característica predominante es que la titularidad del poder reside en la totalidad de sus miembros, haciendo que la toma de decisiones responda a la voluntad colectiva de los miembros del grupo.”

Si analizamos con detenimiento el sistema democrático en que vivimos y nos desarrollamos socialmente, nos daremos cuenta de que no tiene nada que ver con lo que debería de ser... Yo no digo que de golpe y porrazo pasemos a una democracia directa, que ya me gustaría, pero creo que sí que podríamos olvidar un poco esta mierda de democracia participativa que tenemos, y que nos deja descaradamente en manos de los partidos políticos, los cuales dejan a un lado los intereses de la ciudadanía para favorecer sus propios intereses partidistas.

Entre medio de una y otra tenemos la democracia participativa. Muchos dirán, pero si ya se está haciendo... ¡Y un jamón con chorreras! les diré yo. Todos los partidos políticos se llenan la boca y sus programas electorales de democracia participativa, y a la hora de la verdad, cuando gobiernan, nada de nada.

Ahora, por todo el estado español hay movilizaciones ciudadanas pidiendo más democracia. Me siento muy orgulloso, porque sobre todo se está movilizando la juventud. Por fin abandonan la apatía que les ha caracterizado durante muchos años y empiezan a luchar pacíficamente por sus derechos de ciudadanía.

Deseo que la Junta Electoral Central no cometa el gran error de arremeter contra estas concentraciones pacíficas por el solo hecho de que nos hayamos en fechas de elecciones. Precisamente en este momento, en unas elecciones que no son otra cosa que la gran fiesta de la democracia, es cuando éste tipo de concentraciones tiene más sentido. Ir contra la ciudadanía que se manifiesta pacíficamente pidiendo más democracia, sería ir contra la misma esencia de la democracia.

Democracia contra partitocracia. ¡Hagamos que gane la democracia!

dimarts, 17 de maig del 2011

SOCIALISTES DE TRES AL QUART / SOCIALISTAS DE TRES AL CUARTO



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Me’n assabento dia rere dia d’històries i noticies de personatges públics que se nomenen a si mateixos socialistes i me’n faig creus... Fa uns dies que se’n parla i molt del senyor Strauss-Kahn, director del FMI. És un “socialista” francès que sovint es passeja per Paris amb un Porsche i que ha viatjat a EEUU allotjant-se en un hotel de luxe, en una habitació de 2100 euros la nit..., i el cost de l’hotel més les corresponents dietes, què no vull ni pensar com seran, a càrrec de l’erari públic! I no parlem de l’escandalós afer que el reté a Nova York...

Fa dies que ens va arribar també la noticia de que els parlamentaris europeus no volien viatjar en classe econòmica..., molt delicats tots plegats (socialistes i d’altres). Sense anar més lluny però, veiem de molt més a prop, diputats i diputades, i d’altres càrrecs que disposen de cotxe oficial amb xofer, tot i tenir el seu propi. Veiem trobades, cursos, reunions, ja sigui de la Diputació, de la Generalitat o de l’Administració Central, que finalitzen els seus actes amb cava, refrescos, pastes i canapès (això sí, de vegades de manera més austera...). També veiem que el parc automobilístic de les administracions genera una despesa molt important. Etc, etc, etc...

Tot plegat és indignant, però encara m’indigna molt més veure gent que se nomena socialista que s’apunta a la bacanal de despeses vergonyoses sense cap pudor ni mala consciència. És com si estiguéssim parlant de països de l’òrbita socialista i comunista, com la mateixa Rússia i Xina, clar exponent d’un socialisme totalitari, corrupte i decadent. És a dir, un capitalisme encobert per tan sols uns quants privilegiats.

És molt trist! A on són les polítiques socials per anivellar les injustícies creades per la diferència de classes? A on són les polítiques de participació ciutadana? I els pressupostos participatius? I els Consells de Ciutat i Sectorials amb decisions vinculants? I una Llei Electoral per Catalunya que permeti que tots els vots valguin el mateix? Què potser podrem algun dia eliminar aquesta discriminació que ara existeix pel sol fet de viure a un lloc o a un altre del nostre país?

Ja en tenim prou amb els partits polítics de dretes que ja existeixen i coexisteixen, amb les seves polítiques de dretes... Partits que treballen per els que posseeixen el capital, els diners, les grans empreses, els bancs... Partits que se’n obliden constantment de les treballadores i treballadors, aquells que mouen veritablement el mon i sense els quals aquest s’aturaria...

Els partits nomenats socialistes haurien de fer-se un bon rentat de cara i allunyar-se, de paraula i acció, de la dreta. Perquè s’acosten tant que de vegades es confonen perillosament en ideologia i obra. No cal fer vot de pobresa per ser socialista. Tan sols és necessari pensar i actuar com a socialistes de veritat, i deixar d’una vegada de comportar-se com socialistes de tres al quart.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Día tras día me entero de historias y noticias de personajes públicos que se nombran a sí mismos socialistas y me llevo las manos a la cabeza... Hace unos días que se habla y mucho del señor Strauss-Kahn, director del FMI. Es un “socialista” francés que a menudo se pasea por París con un Porsche y que ha viajado a EEUU alojándose en un hotel de lujo, en una habitación de 2100 euros por noche..., y el coste del hotel más las correspondientes dietas, que no quiero ni pensar cómo serán, ¡a cargo del erario público! Y no hablemos del escandaloso asunto que lo retiene en Nueva York...

Ha ce días que nos llegó también la noticia de que los parlamentarios europeos no querían viajar en clase económica..., muy delicados todos (socialistas y demás). Sin ir más lejos, vemos cómo mucho más cerca, diputados y diputadas, y otros cargos que disponen de coche oficial con chofer, a pesar de disponer su vehículo propio. Vemos encuentros, cursos, reuniones, ya sean de las Diputaciones, de la Generalitat o de la Administración Central, que finalizan sus actos con cava, refrescos, pastas y canapés (eso sí, a veces de forma más austera...). También vemos que el parque automovilístico de las administraciones genera un gasto muy importante. Etc, etc, etc...

Todo es indignante, pero todavía me indigna más ver gente que se cataloga como socialista, apuntándose a la bacanal de vergonzosos gastos sin ningún pudor ni mala conciencia. Es como si estuviésemos hablando de países de la órbita socialista y comunista, como la misma Rusia y China, claro exponente de un socialismo totalitario, corrupto y decadente. Es decir, un capitalismo encubierto para tan sólo unos cuantos privilegiados.

¡Es muy triste! ¿Dónde están las políticas sociales para nivelar las injusticias creadas por la diferencia de clases? ¿Dónde están las políticas de participación ciudadana? ¿Y los presupuestos participativos? ¿Y los Consejos de Ciudad y Sectoriales con decisiones vinculantes? ¿Y una Ley electoral para Catalunya que permita que todos los votos valgan lo mismo? ¿Qué podremos eliminar algún día esta discriminación que existe ahora por el solo hecho de vivir en un lugar u otro de nuestro país?

Ya tenemos más que suficiente con los partidos políticos de derechas que existen y coexisten con sus políticas de derechas... Partidos que trabajan para los que poseen el capital, el dinero, las grandes empresas, los bancos... Partidos que se olvidan constantemente de las trabajadoras y trabajadores, aquellos que mueven verdaderamente el mundo y sin los cuales éste se pararía...

Los partidos que se llaman socialistas deberían hacerse un buen lavado de cara y alejarse, de palabra y acción de la derecha. Porque se acercan tanto que a veces se confunden peligrosamente en ideología y obra. No es necesario hacer voto de pobreza para ser socialista. Tan sólo es necesario pensar y actuar como socialistas de verdad, y dejar de una vez de comportarse como socialistas de tres al cuarto.

dissabte, 7 de maig del 2011

ZORIONAK BILDU, ZORIONAK DEMOKRACIA / FELICITATS BILDU, FELICITATS DEMOCRACIA / FELICIDADES BILDU, FELICIDADES DEMOCRACIA



Per una vegada el Tribunal Constitucional l’ha encertat de ple.

Felicitats Bildu! Felicitats Democràcia!.


Por una vez el Tribunal Constitucional ha acertado.

¡Felicidades Bildu! ¡Felicidades Democracia!



BILDU ZORIONAK
ZORIONAK DEMOKRAZIA

dilluns, 2 de maig del 2011

BILDU, VICTIMA D’UNA DEMOCRACIA BANANERA



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Ho vaig entreveure quan es va fer la llei de partits. Em vaig convèncer quan la sentència d’un “imparcial” Tribunal Constitucional va retallar, a instància del PP i d’altres grups espanyolistes, l’Estatut de Catalunya. Ara, amb la sentència que impedeix a Bildu presentar-se a les eleccions del 22 de maig, ja puc dir que la nostre democràcia està més a prop d’una república bananera que no pas d’una democràcia madura i assenyada.

Es vergonyós! Si poguéssim comptabilitzar el nombre de dones i homes residents al País Basc, i que no podran votar a qui volen, gràcies al creixent nacionalisme espanyol que arriba a totes les institucions de l’Estat, ens quedaríem horroritzats.

D’altre banda, és curiós que el Partit Popular sigui el principal instigador d’aquest atac a la democràcia i l’estat de dret. Primer va ser Alianza Popular i després el PP que tots coneixem. A les seves files han militat i militen persones que van governar colze a colze amb un dictador que si estigués viu s’hagués trobat a la banqueta dels acusats del Tribunal Penal Internacional, jutjat pels seus crims contra la humanitat.

A les seves files i llistes hi ha persones totalment afins a la ideologia del dictador Franco i al seu nefast tarannà. És a dir, que hores d’ara, si a jutges com el senyor Garzón se’ls hagués deixat fer la seva feina, i fent cas a la gloriosa llei de partits, potser estaríem parlant d’un PP recusat i sense poder presentar-se a cap mena de comicis electorals.

Ho repeteixo. És vergonyós el que s’està fent amb la coalició electoral Bildu. A les seves files hi ha partits polítics i persones de contrastada tradició democràtica i contraris a la violència. Des del meu bloc demano disculpes al poble basc perquè sento vergonya aliena i m’agradaria que les coses fossin molt diferents.

Democràcia, Pau i Justícia! Demokrazia, bakea eta justizia!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Lo vislumbre cuando se hizo la ley de partidos. Me convencí cuando la sentencia de un “imparcial” Tribunal Constitucional recortó, a instancias del PP y otros grupos españolistas, el Estatut de Catalunya. Ahora, con la sentencia que impide a Bildu presentarse a las elecciones del 22 de Mayo, ya puedo decir que nuestra democracia está más cerca de una república bananera que de una democracia madura y sensata.

¡Es vergonzoso! Si pudiéramos contabilizar el número de mujeres y hombres residentes en País Vasco, y que no podrán votar a quien quieren, gracias al creciente nacionalismo español que llega a todas las instituciones del Estado, nos quedaríamos horrorizados.

Por otra parte, es curioso que el Partido Popular sea el principal instigador de este ataque a la democracia y el estado de derecho. Primero fue Alianza Popular y después el PP que todos conocemos. En sus filas han militado y militan personas que gobernaron codo a codo con un dictador que si estuviera vivo se encontraría en el banquillo de los acusados del Tribunal Penal Internacional, juzgado por sus crímenes contra la humanidad.

En sus filas y listas hay personas totalmente afines a la ideología del dictador Franco y a su nefasta manera de hacer. Es decir, que en estos momentos, si a jueces como el señor Garzón se les hubiese dejado hacer su trabajo, y haciendo caso de la gloriosa ley de partidos, tal vez estaríamos hablando de un PP recusado y sin poder presentarse a comicios electorales.

Lo repito. Es vergonzoso lo que se está haciendo con la coalición electoral Bildu. En sus filas hay partidos políticos de contrastada tradición democrática y contrarios a la violencia. Desde mi blog pido perdón al pueblo vasco porque siento vergüenza ajena y me gustaría que las cosas fuesen muy diferentes.

¡Democracia, Paz y Justicia! Demokrazia, bakea eta justicia!

dimarts, 26 d’abril del 2011

QUAN UNS MAL PARITS ACTUEN EN NOM DE LA JUSTÍCIA I LA POR... / CUANDO UNOS MAL NACIDOS ACTUAN EN NOMBRE DE LA JUSTICIA Y EL MIEDO...



TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
No fem més que parlar de la Xina, de Rusia, dels països àrabs... Parlem de molts indrets d’arreu del mon on es violen els drets humans i les llibertats...

Ara bé, què passa amb Estats Units i el Centre de Detenció de Guantánamo? I d’altres que hi ha per tot el mon? Tots sabem, i també ens podem imaginar, el que passa en aquests centres de reclusió al·legals... Una violació sistemàtica i flagrant dels drets humans. Tortures i assassinats comesos en nom de la justícia i el mon lliure, aprofitant-se de la por de la gent. Governants i comandaments d’agències secretes i estatals amb les mans plenes de sang innocent...

Dos dies desprès de l’ 11-S, el Congrés dels Estats Units d’Amèrica va autoritzar al criminal George W. Bush, a utilitzar la força contra nacions, organitzacions i persones, que a criteri seu estiguessin relacionats amb el terrorisme present i “futur”.

Aleshores en Bush va autoritzar a una organització criminal nomenada CIA a instal·lar centres de detenció secrets fora del territori dels Estats Units. Al novembre de 2001, George W. Bush va signar una ordre executiva en matèria militar sobre detenció, tractament i enjudiciament de certs estrangers en la guerra contra el terrorisme. D’aquesta manera es podia tenir a ciutadans no nord-americans sota custòdia indefinida sense càrrecs. Hi ha persones innocents que s’han passat anys presoners i torturats, fins i tot assassinats pel simple fet de ser d’una raça o d’una nacionalitat determinades.

Senyor Obama on és aquell tarannà de quan va començar i que a molts ens va il·lusionar? Per què Guantánamo es encara obert? Per què la CIA segueix fent el que vol arreu del mon? Ja n’hi ha prou! Cal aturar totes aquestes salvatjades, perquè el tarannà que estan duent a terme no els diferencia en res d’aquells contra els que lluiten.

No a Guantánamo. No als centres de detenció secrets. Judici contra els criminals. En George W. Bush i els seus assassins han de pagar pel que han fet! Sí als Drets Humans!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
No hacemos más que hablar de China, de Rusia, de los países árabes... Hablamos de muchos lugares del mundo donde se violan los derechos humanos y las libertades...

Ahora bien, ¿qué sucede con los Estados Unidos y el Centro de Detención de Guantánamo? ¿Y otros que hay por todo el mundo? Todos sabemos, y también podemos imaginarnos, lo que sucede en estos centros de reclusión alegales... Una violación sistemática y flagrante de los derechos humanos. Torturas y asesinatos cometidos en nombre de la justicia y del mundo libre, aprovechándose del miedo de la gente. Gobernantes y mandos de agencias secretas y estatales con las manos llenas de sangre inocente...

Dos días después del 11-S, el Congreso de los Estados Unidos de América autorizó al criminal George W. Bush, a utilizar la fuerza contra naciones, organizaciones y personas, que a criterio suyo estuviesen relacionados con el terrorismo presente y “futuro”.

Entonces, Bush autorizó a una organización criminal llamada CIA a instalar centros de detención secretos fuera del territorio de los Estados Unidos. En Noviembre de 2001, George W. Bush firmó una orden ejecutiva en materia militar sobre detención, tratamiento y enjuiciamiento de ciertos extranjeros en la guerra contra el terrorismo. De esta forma se podía mantener a ciudadanos no norteamericanos bajo custodia indefinida sin cargos. Hay personas inocentes que han pasado años prisioneros y torturados, incluso asesinados por el simple hecho de ser de una raza o de una nacionalidad determinadas.

Señor Obama, ¿dónde está aquel talante de cuando empezó y que a muchos nos ilusionó? ¿Por qué está todavía abierto Guantánamo? ¿Por qué la CIA sigue haciendo lo que quiere en todo el mundo? ¡Basta ya! Hay que detener todas estas salvajadas, porque el talante que llevan a cabo no les diferencia en nada de aquellos contra los que luchan.

No a Guantánamo. No a los centros de detención secretos. Juicio contra los criminales. ¡George W. Bush y sus asesinos deben pagar lo que han hecho! ¡Sí a los Derechos Humanos!

diumenge, 10 d’abril del 2011

REVOLUCIÓ CIUTADANA PER L’ESTAT DEL BENESTAR / REVOLUCIÓN CIUDADANA POR EL ESTADO DEL BIENESTAR

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO): Desprès d’uns quants anys sumits a una crisi que van originar les entitats financeres i un desenfrenat capitalisme lliberal que ha especulat al seu antull amb la ciutadania, ens trobem com a colofó final, retalls en educació, retalls a la sanitat, retalls a totes les polítiques socials..., i un atur que creix amb un degoteig sense fi. Tot plegat per ajudar la recuperació de la riquesa per part del mateix capitalisme neoliberal que ens ha dut al punt on ara ens hi trobem.

Estem a punt de fer un pas enrere sense retorn. Estem a punt de perdre un munt fites i d’avanços socials aconseguits amb molts anys d’esforços i de lluita pels nostres drets. Estem a punt de convertir-nos en una societat en la qual si no disposes de diners i de recursos no ets res i tampoc tindràs cap oportunitat a la vida. Però ja els va bé, a menys oportunitats pels que tenen menys recursos, més possibilitats pels fills dels que disposen de tots els recursos (diners i poder).

Volen potenciar l’educació privada, la sanitat privada, i eliminar el màxim de polítiques socials per així disposar de prou diners per poder ajudar als bancs i a les empreses... Tot i què a pesar de prendre aquestes mesures restrictives segueix creixent el nombre d’aturats. A on son els diners?

Suposo que no els és fàcil recuperar-se prou com per poder recuperar l’antic ritme de vida. És a dir, el iot, l’avió privat, els cotxes i les cases de luxe, els comptes corrents a paradisos fiscals, les habitacions d’hotel de mil euros per nit, etc... Volen construir una societat en la que molts de nosaltres no hi tenim lloc. Corregeixo, sí que en tenim un lloc. Necessiten treballadors i treballadores que renunciïn a qualsevol dret que no sigui altre que treballar al preu que diguin i de la manera que diguin. Necessiten esclaus i res més. I a sobre volen fer que ens sentim culpables, dient que si no fem sacrificis s’ho trobaran les generacions futures...

Tant s’hi val el color del govern de torn, ja sigui de dretes o d’esquerres. No fan altre cosa que retre vassallatge al capitalisme. Els sindicats s’han convertit en una part més del sistema, s’han acomodat i han perdut força, per no dir la confiança de la ciutadania. Ens hi trobem sols i hem de retrobar el lideratge del poble pel poble. Cal una revolució, per suposat que pacífica, però revolució al cap i a la fi. Ens hem de revoltar i sortir al carrer, entitats, associacions, dones, homes, nens i nenes. Hem de fer-ho a tot arreu. Sense colors polítics, amb la ciutadania per senyera i amb un sol crit unànime: Revolució Ciutadana per l’Estat del Benestar!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

Después de unos cuantos años sumidos en una crisis que originaron las entidades financieras y un desenfrenado capitalismo liberal que ha especulado a su antojo con la ciudadanía, nos encontramos como colofón final, recortes en educación, recortes en sanidad, recortes en todas las políticas sociales..., y un paro que crece en un goteo sin fin. Todo ello para ayudar la recuperación de la riqueza por parte del mismo capitalismo neoliberal que nos ha llevado al punto en que ahora nos hallamos.

Estamos a punto de hacer un paso atrás sin retorno. Estamos a punto de perder un montón de hitos y avances sociales conseguidos durante muchos años de esfuerzos y de lucha por nuestros derechos. Estamos a punto de convertirnos en una sociedad en la cual si no dispones de dinero y de recursos no eres nada, y tampoco tendrás oportunidades en la vida. Pero ya les va bien, a menos oportunidades para los que tienen menos recursos, más posibilidades para los hijos de los que disponen de todos los recursos (dinero y poder).

Quieren potenciar la educación privada, la sanidad privada, y eliminar el máximo de políticas sociales para así poder disponer de suficiente dinero para poder ayudar a los bancos y a las empresas... Aunque a pesar de tomar todas estas medidas sigue creciendo el número de parados. ¿Dónde está el dinero?

Supongo que no les resulta fácil recuperarse lo suficiente como para poder mantener el antiguo ritmo de vida. Es decir, el yate, el avión privado, los coches y las casas de lujo, las cuentas corrientes en paraísos fiscales, las habitaciones de hotel de mil euros por noche, etc... Quieren construir una sociedad en la que muchos de nosotros no tenemos sitio. Corrijo, sí que tenemos sitio. Necesitan trabajadores y trabajadoras que renuncien a cualquier derecho que no sea otro que trabajar al precio que digan y de la forma que digan. Necesitan esclavos y nada más. Y encima quieren hacer que nos sintamos culpables, diciendo que si no hacemos sacrificios se lo encontraran las generaciones futuras...

Tanto da el color del gobierno de turno, ya sea de derechas o de izquierdas. No hacen más que rendir vasallaje al capitalismo. Los sindicatos se han convertido en un parte más del sistema, se han acomodado y han perdido fuerza, por no decir la confianza de la ciudadanía. Estamos solos y debemos reencontrar el liderazgo del pueblo por el pueblo. Hace falta una revolución, pacífica por supuesto, pero revolución al fin y al cabo. Debemos sublevarnos y salir a la calle, entidades, asociaciones, mujeres, hombres, niños y niñas. Hay que hacerlo en todos los lugares. Sin colores políticos, con la ciudadanía por bandera y con un solo grito unánime: ¡Revolución Ciudadana por el Estado del Bienestar!

divendres, 8 d’abril del 2011

LA PRINCESA DE LAS ALAS ROSAS


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO): Al mon existeixen persones anònimes, guerreres i guerrers de la vida, immersos en la gran batalla per defensar els drets humans, els seus drets i els dels seus estimats.

Sovint lluiten sumits en la més absoluta solitud i a l’oblit social. Son persones que dia rere dia enfronten problemes i entrebancs difícils de comprendre per la majoria de nosaltres. Són persones que hi són... Son persones que existeixen... Son persones que s’esforcen per fer sentir la seva veu i que exigeixen justícia.

Aquest petit racó del meu blog vol ser un homenatge per aquestes persones i per als seus éssers estimats, pels quals lluiten dia rere dia.

A continuació us escric l’adreça d’un bloc preciós. L’escriu Cristina, mare de Natàlia, una nena autista que pateix des del seu particular mon la incomprensió d’una societat que encara no entén i no està preparada per respectar els drets de qui és diferent...

Us recomano que visiteu el blog de “La Princesa de las Alas Rosas”


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

En el mundo existen personas anónimas, guerreras y guerreros de la vida, inmersos en la gran batalla por defender los derechos humanos, sus derechos y los de los suyos.

A menudo luchan sumidos en la más absoluta soledad y en el olvido social. Son personas que día tras día afrontan problemas y obstáculos difíciles de comprender para la mayoría de nosotros. Son personas que están ahí... Son personas que existen... Son personas que se esfuerzan por hacer oír su voz y que exigen justicia.

Éste pequeño rincón de mi blog quiere ser un homenaje para estas personas y para los seres queridos, por los que luchan diariamente.

A continuación os escribo la dirección de un blog precioso. Lo escribe Cristina, madre de Natalia, una niña autista que sufre desde su particular mundo la incomprensión de una sociedad que todavía no entiende, y no esta preparada para respetar los derechos de quien es diferente...

Os recomiendo que visitéis el blog de “La Princesa de las Alas Rosas”