dimarts, 22 de setembre del 2009

CAS MILLET, LA PUNTA DE L’ICEBERG / CASO MILLET, LA PUNTA DEL ICEBERG


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Fèlix Millet, expresident de la Fundació Orfeó Català – Palau de la Música Catalana, ha confessat haver-se apropiat de tres milions d’euros per invertir-los en les seves propietats familiars i despeses privades. La veritat és que jo no em crec que un delinqüent que ja va ser condemnat a l’any 1984 per estafa i falsedat, no hagi robat més diners després de tants anys al capdavant de l’entitat.

Això sí, a l’any 1999 va rebre per part del govern de CIU la Creu de Sant Jordi. Serà que si robes amb classe i tens pedigree et donen premis i reconeixement... I per a més inri a l’any 2003 s’incorporà al Patronat de l’Institut Catalunya Futur, que és la secció catalana de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), la fundació presidida per José Maria Aznar. Veient les seves companyies no es d’estranyar que es trobi ara en aquesta situació.

Hi a quelcom que falla al nostre sistema democràtic i cal posar fil a l’agulla des de ja mateix. Perquè aquest cas no és més que la punta de l’iceberg...

Amb l’esclat de la crisi econòmica ens vam adonar que calien sistemes de control eficaços a les entitats financeres del país, i ara veiem que també fallen els mecanismes de control d’altres empreses i entitats, sobre tot de les Fundacions.

Sembla ser que els mecanismes de control ja existeixen però com moltes lleis que hi ha, o no s’apliquen o s’apliquen malament. I cal que ens posem les piles ja, perquè de segur que amb tot el que s’ha robat i s’està robant al nostre país ja hauríem sortit de la crisi fa temps...

Les auditories han de ser obligatòries, però de res serveix quan aquestes auditories detecten i assenyalen irregularitats i no es fa cas d’elles. Pot ser ja es hora de tirar del fil per arribar al cabdell i començar a depurar responsabilitats, arribant-hi fins on calgui.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Fèlix Millet, ex presidente de la Fundació Orfeó Cátala – Palau de la Música Catalana, ha confesado haberse apropiado de tres millones de euros para invertirlos en sus propiedades familiares y en gastos particulares. La verdad es que no me creo que un delincuente que fue condenado en el año 1984 por estafa y falsedad, no haya robado más dinero después de tantos años al frente de la entidad.

Eso sí, en el año 1999 recibió por parte del gobierno de CIU la Creu de Sant Jordi. Será que si robas con clase y tienes pedigree te dan premios y reconocimiento... Y para más inri en el año 2003 se incorporó al Patronat de l’Institut Catalunya Futur, que es la sección catalana de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES), la fundación presidida por José Maria Aznar. Viendo sus compañías no es de extrañar que se encuentre ahora en esta situación.

Hay algo que falla en nuestro sistema democrático y hace falta ponerse a trabajar desde ahora mismo. Porque este caso no es más que la punta del iceberg...

Con el estallido de la crisis económica nos dimos cuenta de que hacia falta sistemas de control en las entidades financieras del país, y ahora vemos que también fallan los mecanismos de control de otras empresas y entidades, sobre todo las Fundaciones.

Parece ser que los mecanismos de control ya existen, pero como muchas leyes que hay, o no se aplican o se aplican mal. Ya es hora de que nos pongamos las pilas, porque seguramente con todo lo que han robado y están robando en este país ya habríamos salido de la crisis hace tiempo...

Las auditorias deben ser obligatorias, pero de nada sirven cuando estas auditorias detectan y señalan irregularidades y no se hace caso de ellas. Tal vez ya es hora de tirar de la manta y empezar a depurar responsabilidades, llegando hasta donde haga falta.

dilluns, 21 de setembre del 2009

PARLANT DE DEMOCRÀCIA / HABLANDO DE DEMOCRÀCIA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
He pensat d’escriure com si fos un article la meva resposta /comentari al senyor Guillem Palau perquè sigui de més fàcil accés i coneixença per a tothom.

Bé doncs senyor Palau, si amb el sarcasme vostè es sent realitzat i aconsegueix força coses per Pineda de Mar i per Catalunya, endavant no es talli un pel...

‘Segons “El Gran Larousse Català”, la democràcia és un sistema polític, forma de govern en la qual el poder prové del poble, és a dir, que aquest intervé en el govern i en l’elecció dels governants.’

La democràcia ni va a favor ni va en contra, com vostè diu, simplement És. El que succeeix és que com totes les coses en aquest món, l’aplicació del seu significat depèn molt de qui en parla d’ella. Tots i totes ho fem d’una manera o altre. Fa temps que ja vaig escriure en aquest mateix blog uns articles referents als diferents tipus de democràcia existents, que a ben segur que si en volguéssim en trauríem més variants:

La democràcia indirecta o representativa és el que tenim actualment (excepte el País Basc que té un succedani de la democràcia, arrel de la tristament coneguda Llei de Partits). En aquest tipus de democràcia les decisions son adoptades per representants escollits i reconeguts pel poble.

La democràcia participativa, aquella en que Ciutadans pel Canvi bolquem els nostres esforços, facilita als ciutadans i ciutadanes el fet d’associar-se i d’organitzar-se per poder exercir una influència directa a la presa de decisions.

Per últim, la democràcia directa. En aquesta, les decisions son adoptades directament pel poble. Tant de bo que algun dia arribem a tenir quelcom semblant, pot ser amb un Senat Popular amb poder de veritat (res a veure amb el que hi a ara).

Els qui acceptem el lloc democràtic sabem que sovint es faran coses que no son del nostre grat, i que quan sortosament aquestes ho siguin, també ens hi trobarem d’altres persones que no estan d’acord (forma part del sistema democràtic i el nostre aprenentatge és saber respectar-ho). És el poder de la majoria (ens agradi o no). El que sí que podem i hem de fer és intentar canviar el que no ens agrada, i per aconseguir-ho, convèncer a la majoria de unes altres idees. Per tot això penso, com ja he dit reiteradament d’altres vegades, que cal canviar la constitució espanyola, la qual ens ofega i limita. Aleshores, Catalunya i la ciutadania progressarem i avançarem cap a la consecució dels nostres drets i llibertats sense possibilitat de ser jutjats per ideologia o pensament.

Respecte a la consulta a que fa referència, senyor Guillem, segur que el seu partit polític te prou entitat i capacitat com per proposar-ho sense cap mena d’intermediaris (tot i no estar representats al Consistori pinedenc). De tota manera ja li avanço que segons la regidora Mònica Palacín (al facebook) ERC presentarà la moció al proper Ple d’Ajuntament. És a dir, que ja els hi han fet la feina.

Salut!

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
He pensado en escribir como si fuese un artículo mi respuesta / comentario al señor Guillem Palau para que sea de más fácil acceso y conocimiento para todo el mundo.

Pues bien señor Palau, si con el sarcasmo usted se siente realizado y consigue muchas cosas para Pineda de Mar y para Catalunya, adelante no se corte ni un pelo...

‘Según “El Gran Larrousse Catalán”, la democracia es un sistema político, forma de gobierno en la cual el poder proviene del pueblo, es decir, que éste interviene en el gobierno y en la elección de los gobernantes.’

La democracia ni va a favor ni va en contra, como usted dice, simplemente Es. Lo que sucede es que como todas las cosas en este mundo, la aplicación de su significado depende mucho de quién habla de ella. Todos y todas lo hacemos de una forma u otra. Hace tiempo que escribí en este mismo blog unos artículos referentes a los diferentes tipos de democracia existentes, que seguramente si quisiéramos sacaríamos más variantes:

La democracia indirecta o representativa es la que tenemos actualmente (excepto en el País Vasco que tiene un sucedáneo de la democracia, a raíz de la tristemente conocida Ley de Partidos). En este tipo de democracia las decisiones son adoptadas por representantes escogidos y reconocidos por el pueblo.

La democracia participativa, aquella en que Ciutadans pel Canvi volcamos nuestros esfuerzos, facilita a los ciudadanos y ciudadanas el poder asociarse y organizarse para poder ejercer una influencia directa en la toma de decisiones.

Por último, la democracia directa. En esta, las decisiones son adoptadas directamente por el pueblo. Ojalá que algún día lleguemos a tener algo parecido, tal vez con un Senado Popular con poder de verdad (nada que ver con lo que existe ahora).

Los que aceptamos el juego democrático sabemos que a menudo se harán cosas que no son de nuestro agrado, y que cuando afortunadamente estas lo sean, también habrá otras personas que no están de acuerdo (forma parte del sistema democrático y nuestro aprendizaje es saber respetarlo). Se trata del poder de la mayoría (nos guste o no). Lo que sí que podemos y debemos hacer es intentar cambiar lo que no nos gusta, y para conseguirlo, convencer a la mayoría de otras ideas. Por ello pienso, como ya he dicho reiteradamente otras veces, que es necesario cambiar la constitución española, la cual nos ahoga y limita. Entonces Catalunya y la ciudadanía progresaremos y avanzaremos hacia la consecución de nuestros derechos y libertades sin posibilidad de ser juzgados por ideología ni pensamiento.

Respecto a la consulta a que hace referencia, señor Guillem, seguro que su partido político tiene suficiente entidad y capacidad como para proponerlo sin necesidad de intermediarios (aún sin estar representados en el Consistorio). De todas formas ya le avanzo que según la concejal Mònica Palacín (en facebook) ERC presentará la moción en el próximo Pleno de Ayuntamiento. Es decir, que ya les han hecho el trabajo.

¡Salud!

dimarts, 8 de setembre del 2009

ARENYS DE MUNT, A QUÈ TENIM POR? / ARENYS DE MUNT, ¿A QUÉ TENEMOS MIEDO?


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO)

Arenys de Munt ha posat el dit a la nafra. Algú ha decidit fer una consulta popular emparant-se amb la llibertat d’expressió i respectant en tot moment la llei, però sembla ser que no volen permetre que es pugui fer... Qui parlava de llibertat d’expressió?


Agradi més o agradi menys la pregunta realitzada en la consulta “Està vostè d'acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?”, organitzar un acte consultiu de manera pacifica no infringeix cap norma i tampoc cap llei.


Agradi més o agradi menys la resposta que es pugui aconseguir amb aquesta consulta, un estat de dret suposadament democràtic no pot oposar-se a que la ciutadania opini i digui la seva. Penso que això es quelcom que fa molts anys va deixar de ser. I molt menys encara quan la consulta no és vinculant, i està realitzada per una associació que res te a veure amb un estament oficial, com podria ser l’Ajuntament de la vila. Què passa? Tenim por de saber el que pensa veritablement la ciutadania? Per què aquesta por?


Quan hi a llibertat els raonaments es combaten amb d’altres raonaments i no pas per la força. El diàleg sempre ha estat bàsic en un estat lliure i democràtic. Tots tenim dret a dir la nostra i més encara quan ho fem pacíficament i amb respecte. A què tenim por?


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ)

Arenys de Munt ha puesto el dedo en la llaga. Alguien ha decidido realizar una consulta popular amparándose en la libertad de expresión y respetando en todo momento la ley, pero parece ser que no desean permitir que se pueda llevar a cabo... ¿Quién hablaba de libertad de expresión?


Agrade más o agrade menos la pregunta realizada en la consulta “Está usted de acuerdo que Catalunya se convierta en un Estado de Derecho, independiente, democrático y social, integrado en la Unión Europea?”, organizar un acto consultivo de forma pacífica no infringe ninguna norma y tampoco ninguna ley.


Agrade más o agrade menos la respuesta que pueda resultar de esta consulta, un estado de derecho supuestamente democrático no puede oponerse a que la ciudadanía opine y diga su parecer. Pienso que esto es algo que hace muchos años dejo de ser. Y aún todavía menos cuando la consulta no es vinculante, y está realizada por una asociación que nada tiene que ver con un estamento oficial, como podría ser el Ayuntamiento de la villa. ¿Qué sucede? ¿Tenemos miedo de saber lo que verdaderamente piensa la ciudadanía? ¿A qué se debe este miedo?


Cuando existe la libertad los razonamientos se combaten con otros razonamientos y no por la fuerza. El diálogo siempre ha sido básico en un estado libre y democrático. Todos tenemos derecho a decir lo que pensamos y más aún cuando lo hacemos pacíficamente y con respeto. ¿A qué tenemos miedo?

dilluns, 7 de setembre del 2009

ESTATUT I CONSTITUCIÓ / ESTATUTO Y CONSTITUCIÓN

TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):

El 30 de setembre de 2005, una proposició pel nou Estatut de Catalunya va ser aprovada per una majoria àmplia del Parlament de Catalunya, amb 120 vots a favor (CIU, PSC, ERC i ICV-EA) i 15 vots en contra (PP).


El 30 de març de 2006 va ser aprovat pel Congrés dels Diputats i va ser tramés al Senat, on va ser aprovat el 5 de maig de 2006 per la Comissió General de Comunitats Autònomes. A la votació final, tots els partits polítics van votar a favor excepte el PP, que va votar en contra, i ERC que va abstenir-se, ambdós evidentment no van acceptar el text final per raons ben diferents.


El 18 de juny de 2006, es va realitzar a Catalunya un referèndum en el qual el poble català va dir Sí al nou Estatut de Catalunya.


Si analitzem aquestes dades podrem veure que, la majoria representativa del poble català i la majoria representativa del poble espanyol van aprovar el nou text de l’Estatut de Catalunya i van recolzar la seva constitucionalitat i legalitat.


El Partit Popular, acostumats a fer i desfer al seu antull en una època fosca i trist de la nostra història, quan van governar gràcies a les armes i no pas a un procés democràtic, ara es neguen a acceptar la voluntat de la majoria..., aquesta sí, democràtica.


Penso que ja no cal esperar la decisió dels 12 homes i dones “justos” del Tribunal Constitucional, perquè facin tots i cadascun la seva pròpia interpretació de les lleis, en funció de la seva ideologia partidista i sectària. Ja no els veig tant justos i encara molt menys equilibrats, com pregona als quatre vents la imatge de la justícia amb la seva balança.


Les lleis no poden ser immobilistes i una Constitució encara molt menys. Una bona Constitució ha d’estar viva, s’ha de moure i ha millorar d’acord amb els temps que es viuen, i amb l’evolució de la societat...


Ara ja és hora de que ens plantegem, d’una vegada per totes, la Reforma de la Constitució. Perquè està demostrat que s’ha quedat absoleta. La Constitució va ser una eina democràtica molt important per la transició. Va ser un succedani de la democràcia per aconseguir una transició progressiva, tranquil·la i pacífica. Però ja està... Tot allò s’ha acabat i forma part del passat, i ara toca viure el present amb quelcom nou i fresc amb aires de veritable llibertat.


Amb una Constitució tant restringida i antiquada com l’actual ens trobem que les llibertats de la ciutadania també es troben molt restringides, i això no és acceptable per a tots i per a totes els que estant molt conscients de les nostres obligacions, ens veiem castrats pel que fa al lliure pensament, a la llibertat d’expressió i a totes les nostres llibertats.


Quan canviï la Constitució, l’Estatut podrà créixer i alhora els nostres deures, drets i llibertats.


TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):

El 30 de septiembre de 2005, una proposición para el nuevo Estatut de Catalunya fue aprobada por una mayoría amplia del Parlament de Catalunya, con 120 votos a favor (CIU, PSC, ERC y ICV-EA) y 15 votos en contra (PP).


El 30 de marzo de 2006 fue aprobado por el Congreso de los Diputados y pasó al Senado, donde se aprobó el 5 de mayo de 2006 por la Comisión General de Comunidades Autónomas. En la votación final, todos los partidos políticos votaron a favor excepto el PP, que voto en contra, y ERC que se abstuvo, ambos evidentemente no aceptaron el texto final por razones muy diferentes.


El 18 de junio de 2006, se realizó en Catalunya un referéndum en el cual el pueblo catalán dijo Sí al nuevo Estatut de Catalunya.


Si analizamos todos estos datos podremos ver que, la mayoría representativa del pueblo catalán y la mayoría representativa del pueblo español aprobaron el nuevo texto del Estatut de Catalunya y refrendaron su constitucionalidad y legalidad.


El Partido Popular, acostumbrados a hacer y deshacer a su antojo en una época oscura y triste de nuestra historia, cuando gobernaron gracias a las armas y no a un proceso democrático, ahora se niegan a aceptar la voluntad de la mayoría..., ésta sí, democrática.


Pienso que ya no hace falta esperar la decisión de los 12 hombres y mujeres “justos” del Tribunal Constitucional, para que hagan todos y cada uno su propia interpretación de las leyes, en función de su ideología partidista y sectaria. Ya no les veo tan justos y aún menos equilibrados, como pregona a los cuatro vientos la imagen de la justicia con su balanza.


Las leyes no pueden ser inmovilistas y una Constitución todavía menos. Una buena Constitución ha de estar viva, se ha de mover y ha de mejorar de acuerdo con los tiempos que se viven, y con la evolución de la sociedad...


Ahora, ya es hora de que nos planteemos, de una vez por todas, la Reforma de la Constitución. Porque está más que demostrado que se ha quedado absoleta. La Constitución fue una herramienta democrática muy importante para la transición. Fue un sucedáneo para conseguir una transición progresiva, tranquila y pacífica. Pero ya está... Todo aquello terminó y forma parte del pasado, y ahora toca vivir el presente con algo nuevo y fresco con aires de verdadera libertad.


Con una Constitución tan restringida y anticuada como la actual nos encontramos que las libertades de la ciudadanía están también muy restringidas, y eso no es aceptable para todos y todas los que siendo muy conscientes de nuestras obligaciones, nos vemos castrados en lo que respecta al libre pensamiento, a la libertad de expresión y a todas nuestras libertades.


Cuando cambie la Constitución, el Estatut podrá crecer y a su vez nuestros deberes, derechos y libertades.


dimecres, 29 de juliol del 2009

UNS ATEMPTEN AMB LES ARMES I D’ALTRES AMB L’ECONOMIA / UNOS ATENTAN CON LAS ARMAS I OTROS CON LA ECONOMIA.


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
Atemptat a la ciutadania:
Una Casa Quarter de la Guàrdia Civil a Burgos ha estat objecte d’atemptat. Hi a hagut 65 ferits, entre d’ells 6 nens i dues dones embarassades. Encara no se sap l’autoria del mateix però tot sembla indicar que ha estat ETA, tot i què no han seguit el procediment habitual d’aquesta banda, que no és d’altre que avisar prèviament de la col·locació dels explosius.

Tant si val qui ha estat, la violència i l’assassinat no son cap solució digna ni democràtica, i en el cas que ens ocupa (si realment es tracte d’ETA i no s'obren d’altres vies d’investigació) no és més que una resposta imposada i feixista davant un conflicte del que son incapaços d’arreglar amb el diàleg i la raó, imposant el terror irracional. Tant si val que el diàleg pugui durar segles si amb això podem evitar víctimes sense sentit. Si els violents pensen realment amb el seu poble i no en els seus propis interessos i frustracions personals, haurien de preguntar-les primer quina via de solució desitgen, diàleg o violència, i respectar la voluntat de la majoria del poble basc, és a dir de tots els que viuen al seu territori.

Atemptat a la societat del benestar:
La CEOE i l’acord de concertació social. La Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials s’ha desmarcat de l’acord de concertació social, amb unes exigències impossibles d’acceptar, i moguda pels fils antisocials del Partit Popular.

Desconec si entraran en raó i s’avindran a la concertació, però el que sí que puc dir és que tenen molta barra. Com sempre, cerquen trobar solucions a la “crisi econòmica” actual que els mantinguin amb el seu status i el del seus accionistes i alts directius, a costa del treballador.

La solució dels empresaris és una reforma laboral que abarateixi l’acomiadament (fem-ho fàcil perquè creixi el nombre d’aturats i ells puguin mantenir el seu status econòmic). La solució dels empresaris és rebaixar cinc punts les seves cotitzacions a la Seguretat Social (tant si val si tenim menys prestacions socials, com que ells ja tenen la seva pròpia sanitat privada i de pagament, i els seu propis plans de pensions...).

Empresaris i empresàries, segur que hi a que teniu realment problemes i a vosaltres caldria ajudar-vos, però la gran majoria estan recollint el fruits d’una mala gestió directiva i de planificació de quan hi havia guanys i ràpidament repartien dividends i comissions, sense fer cap provisió de futur per cobrir un problema que se sabia fa temps que arribaria. I ara què volen? Doncs rebre ajuts perquè demà o demà passat pugin tornar a repartir beneficis i incentius als seus més alts directius. És a dir, que pateixi el treballador que per això ha nascut, i que el cercle capitalista segueixi gaudint dels seus guanys a costa de la classe treballadora.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ)
Atentado a la ciudadanía:
Una Casa Cuartel de la Guardia Civil en Burgos ha sido objeto de un atentado. Ha habido 65 heridos, entre ellos 6 niños y dos mujeres embarazadas. Todavía no se conoce la autoría del mismo pero todo parece indicar que ha sido ETA, aunque no han seguido el procedimiento habitual de ésta banda, que no es otro que avisar previamente de la colocación de los explosivos.

Tanto da quién ha sido, la violencia y el asesinato no son solución digna ni democrática, y en el caso que nos ocupa (si realmente ha sido ETA y no se abren otras vías de investigación) no es más que una respuesta impuesta y fascista ante un conflicto que son incapaces de solventar con el dialogo y la razón, imponiendo el terror irracional. Tanto da si el diálogo pueda durar siglos si con ello podemos evitar víctimas sin sentido. Si los violentos piensan realmente en su pueblo y no en sus propios intereses y frustraciones personales, deberían preguntarles primero qué vía de solución prefieren, diálogo o violencia, y respetar la voluntad de la mayoría del pueblo vasco, es decir de todos los que viven en su territorio.

Atentado a la sociedad del bienestar:
La CEOE y el acuerdo de concertación social. La Confederación Española de Organizaciones Empresariales se ha desmarcado del acuerdo de concertación social, con unas exigencias imposibles de aceptar, y movida por los hilos antisociales del Partido Popular.

Desconozco si entrarán en razón y se avendrán a la concertación, pero lo que sí que puedo decir es que tienen mucha cara. Como siempre, buscan soluciones a la “crisis económica” actual que les mantengan el status y el de sus accionistas y altos directivos, a costa del trabajador.

La solución de los empresarios y empresarias es una reforma laboral que haga más barato el despido (hagámoslo fácil para que crezca el número de parados y ellos puedan mantener su status económico). La solución de los empresarios y empresarias es rebajar cinco puntos sus cotizaciones a la Seguridad Social (tanto les da si tenemos menos prestaciones sociales, como que ellos ya tienen su propia sanidad privada y sus propios planes de pensiones...).

Empresarios y empresarias, a bien seguro que hay quienes tenéis realmente problemas, y a vosotros hay que ayudaros, pero la mayoría están recogiendo los frutos de una mala gestión directiva y de planificación, de cuando había beneficios y rápidamente se repartían dividendos y comisiones sin realizar ninguna previsión de futuro para cubrir un problema que se sabía desde hace tiempo que llegaría. ¿Y ahora, qué quieren? Pues recibir ayudas para que mañana, o pasado mañana, puedan repartir de nuevo beneficios o incentivos a sus más altos directivos. Es decir, que padezca el trabajador que para eso ha nacido, y que el círculo capitalista siga disfrutando de sus ganancias a costa de la clase trabajadora.

dimarts, 28 de juliol del 2009

DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA = IL·LUSIÓ DE LA CIUTADANIA


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
La Llei Electoral de Catalunya és quelcom que des de fa molt de temps, ni més ni menys que trenta anys, forma part del discurs dels partits polítics catalans. Quan es va donar forma a l’Estatut, després d’una dictadura de quaranta anys, ja es va tenir en compte al mateix la creació d’aquesta Llei, la qual ha format part de les campanyes electorals de la majoria de partits polítics fins hores d’ara.

Amb poc menys de tres mesos i amb la ILP presentada per Ciutadans pel Canvi, s’ha fet ben palès per a tothom i sobre tot per a la classe política, que la ciutadania activa existeix i que quan se’ls dona l’oportunitat responen tant contundentment que aquell tant parlat desencís ciutadà que semblava existir, desapareix deixant pas a la il·lusió.

Molt abans de finalitzar el període atorgat pel Parlament de Catalunya per poder recollir les 50.000 signatures de la ILP i així forçar el debat parlamentari, Ciutadans pel Canvi ja ha assolit les seves fites:

1- Després d’haver-se parlat què un cop passat l’equador de una legislatura no es podien tractar temes tant importants com aquest, el grups parlamentaris han acordat crear una ponència conjunta per després de l’estiu, i debatre la Llei Electoral de Catalunya...

2- CpC ja porta aconseguides més de 56.000 signatures i continua recollint-ne més...

3- Es clar que la ciutadania activa es mobilitza quan se’ls explica les coses amb claredat i transparència, i quan se’ls deixa participar...

Tot un èxit de la ciutadania i un camí a seguir per tothom. Si voleu conèixer tots els detalls de la Festa de la ILP celebrada fa uns dies al Parc de l’Estació del Nord de Barcelona (fotografies, vídeos i discursos), podeu fer-ho a través del següent enllaç:
http://www.pelcanvi.org/activitats/20090723_fedataris.htm

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
La Ley Electoral de Catalunya es algo que desde hace mucho tiempo, ni más ni menos que treinta años, forma parte del discurso de los partidos políticos catalanes. Cuando se dio forma al Estatut, después de cuarenta años de dictadura, ya se tuvo en cuenta en el mismo la creación de ésta Ley, la cual, hasta ahora, forma parte de las campañas electorales de la mayoría de partidos políticos.

En poco menos de tres meses y con la ILP presentada por Ciutadans pel Canvi, ha quedado bien claro para todos y sobre todo para la clase política, que la ciudadanía activa existe, y que cuando se le da oportunidad responde tan contundentemente que, aquella tan comentada decepción ciudadana que parecía existir, desaparece dejando paso a la ilusión.

Mucho antes de finalizar el período otorgado por el Parlament de Catalunya para poder recoger las 50.000 firmas de la ILP y así forzar el debate parlamentario, Ciutadans pel Canvi ya ha conseguido sus objetivos:

1- Después de habarse comentado que una vez pasado el ecuador de una legislatura no se podían tratar temas tan importantes como éste, los grupos parlamentarios han acordado crear una ponencia conjunta para después del verano, y debatir la Ley Electoral de Catalunya...

2- CpC ya ha conseguido más de 56.000 firmas y continúa recogiendo más...

3- Está claro que la ciudadanía activa se moviliza cuando se le explican las cosas con claridad y transparencia, y cuando se la deja participar...

Todo un éxito de la ciudadanía y un camino a seguir por todos. Si queréis conocer todos los detalles de la Fiesta de la ILP celebrada hace unos días en el Parc de l’Estació del Nord de Barcelona (fotografías, vídeos y discursos), podéis hacerlo a través del siguiente enlace (los textos son en catalán):

http://www.pelcanvi.org/activitats/20090723_fedataris.htm

dimecres, 15 de juliol del 2009

RAYAN, UNA VÍCTIMA DEL SISTEMA...


TEXTO EN CATALÁN (MÁS ABAJO EL TEXTO EN CASTELLANO):
El meu record per en Rayan...
Tots hem pogut assabentar-nos per les noticies de la desgraciada mort de Rayan, i el que molt segurament hem pensat la majoria de tots nosaltres ha estat en la irresponsabilitat i la falta de professionalitat de la infermera que va cometre l’error...

Doncs jo no crec que sigui així, tot i que haig de confessar que ho vaig pensar en un primer moment quan vaig tenir coneixement del succés. Puc imaginar-me el que deu estar passant aquesta persona sabent que per error ha matat un nadó. Però crec que tant Rayan com la infermera han estat víctimes d’un sistema sanitari imperfecte al qual calen molts canvis.

Valoro moltíssim el Sistema Sanitari que tenim i com aquest va millorant poc a poc. Molts ciutadans i ciutadanes d’arreu del mon, fins i tot de països econòmicament capdavanters, voldrien tenir la nostra assistència sanitària pública. Però tot i això, encara tenim moltes mancances.

Hi a manca de professionals a la sanitat pública, per la qual cosa els/les que s’hi troben treballant sovint han de realitzar horaris que ja de per si, utilitzant la lògica, sabem que els impedeix de realitzar la seva feina com cal. Hi a que es passen la seva vida professional tapant forats i/o fent suplències aquí i allà. Ho podem veure clarament en el cas de la infermera d’en Rayan...

Però aquesta manca de professionals, és real? Com es pot entendre això si hi a que es troben a l’atur, o realitzant feines que no tenen res a veure amb la sanitat, que és allò pel que han estudiat tants anys?

Penso què un del problemes més important és la deficient distribució de professionals sanitaris, tant a Catalunya com a España. Crec que s’hauria de facilitar la mobilitat d’aquestes persones per poder cobrir eficientment tot el sistema sanitari. Caldria invertir el que fos necessari perquè aquest sistema gaudeixi de tot el personal que les necessitats de la població exigeixen. La sanitat pública ha de ser una prioritat! I no s’hi valen retalls..., ni tan sols en temps de crisi. I si el que realment succeeix és que no hi a prou professionals, doncs fem el necessari per despertar i fomentar l’interès dels joves perquè adrecin els seus esforços i les seves inquietuds cap aquesta vessant professional.

Malauradament la mort d’en Rayan ja no té solució, però el nostre Sistema Sanitari sí que en té de solució, i cal que ens hi posem a treballar tots plegats perquè aquesta mort no sigui en va.

TEXT EN CASTELLÀ (A DALT EL TEXT EN CATALÀ):
Mi recuerdo para Rayan...
Todos hemos podido conocer por las noticias la desgraciada muerte de Rayan, y lo que seguramente hemos pensado la mayoría de nosotros ha sido en la irresponsabilidad y la falta de profesionalidad de la enfermera que cometió el error...

Pues yo no creo que sea así, aunque debo confesar que lo pensé en un primer momento cuando tuve conocimiento del suceso. Puedo imaginarme lo que debe de estar pasando esta persona sabiendo que ha matado a un bebé. Pero creo que tanto Rayan como la enfermera han sido víctimas de un sistema sanitario imperfecto al cual le hacen falta muchos cambios.

Valoro muchísimo el Sistema Sanitario que tenemos y cómo este va mejorando poco a poco. Muchos ciudadanos y ciudadanas de todo el mundo, hasta de países punteros económicamente hablando, desearían tener nuestra asistencia sanitaria pública. Pero aún así, todavía tenemos muchas carencias.

Hay falta de profesionales en la sanidad pública, por lo que los/las que se encuentran trabajando a menudo deben realizar horarios que ya de por si, utilizando la lógica, sabemos que les impide realizar su trabajo como es debido. Los hay que se pasan su vida profesional tapando agujeros y/o realizando suplencias aquí y allá. Podemos verlo claramente en el caso de la enfermera de Rayan...

Pero ésta falta de profesionales, ¿es real? ¿cómo puede entenderse si hay que se encuentran en el paro, o realizando trabajos que nada tienen que ver con la sanidad, que es aquello para lo que han estudiado tantos años?

Pienso que uno de los problemas más importantes es la deficiente distribución de profesionales sanitarios, tanto en Catalunya como en España. Creo que debería facilitarse la movilidad de estas personas para poder cubrir eficientemente todo el sistema sanitario. Hay que invertir lo que fuere necesario para que este sistema pueda disponer de todo el personal que las necesidades de la población exigen. ¡La sanidad pública debe ser una prioridad! Y no valen recortes..., ni tan siquiera en tiempos de crisis. Y si lo que realmente sucede es que no hay suficientes profesionales, pues hagamos lo necesario para despertar y fomentar el interés de los jóvenes para que dirijan sus esfuerzos y sus inquietudes hacia esta profesión.

Desgraciadamente, la muerte de Rayan ya no tiene solución, pero nuestro Sistema Sanitario sí que la tiene, y debemos ponernos todos juntos a trabajar para que esta muerte no sea en vano.